La Montserrat

--No hi ha que ferse il·lusions filla; jo tinch la mateixa malaltía que matá á la teua mare, que jovenets se'n endugué á los dos altres germans meus... que los darrers anys de l...

Las circunstancias de la Montserrat afavorian també d'una manera especialíssima la grillada d'aquella llevor tan senzillament llensada. Sense germans, sense cosins, sens amistat...

Aquella cambra pareixía una miniatura del saló de conferencias del Congrés, tant per l'animació y efervescencia que hi regnava, com per sentirse que en un rotllo se demanavan re...

--Pero criatura: ¿qué no fá tres mesos que t'ho veus venir aixó?... Cent vegadas he tingut la boca oberta pera dirte un sens fi de cosas que 't vull encarregar... No'm tapis la...

Mentres lo seu espós se vestía, la Clarita torná al quarto en que havia fet la seua toilette y dirigintse á la calaixera, dessobre de la que s'hi veyan algunas novelas d'autors...

Enfront de la realitat y de la claríssima manera d'expressarla, la noya Gil bon xich més reposada de la seua emoció, trobá que donya Balbina parlava maravellosament, y deixantse...

La familia Bach que havia portat una grossa galantina de capó, guisada pe'l seu cuyner, l'havia repartida espléndidament entre la concurrencia. Li era precís agrahir las atencio...

--Farás molt bé en demanar avans que tot los aussilis de la divina gracia, ja que sens ella ni res som, ni res podém, pero es precís que després fassas alló de ajudat que t'ajud...

La noya Gil, atravessá un corredor ab duas finestras, de quals porticons ja tancats repassá las llevas y entrá en una petita sala, senzillament amoblada ab un sofá y cadiras ent...

Llarga estona passá la Montserrat en la mateixa posició: las camas arronsadas, lo cos inclinat, lo cap caygut, las mans nerviosament apretadas sobre'ls ulls... Son pensament llu...

Y es que'l rector de Larrua com totas las personas que han tingut la fortuna de no sentir enamoraments més que per las cosas santas y que com á tals, cap dolor ni cap decepció'l...

Aixecat sobre elegant armatoste de ferro, voltat son primer y únich pis per una ampla galeria de quinze ó vint pams, desde la qual se disfruta d'una hermosa vista als quatre ven...

Don Joaquím Bach y Brucells, era en la época en que comensém la nostra narració, persona molt coneguda entre la classe mitja de Barcelona. Sos antecedents, eran los de la majori...

Don Joaquím reflexioná una altra estona més, y de sas cavilacions tragué en clar, que era precís formar immediatament un plan d'atracció, que éll, la seua dona y las seuas filla...

Mentres los companys del senyor Gori afegían nous aditaments á la relació del senyor Campins, duas taulas més avall los tres únichs joves que aquella nit havian concorregut al B...

Com lo calendari marcava que era época de lluna, apesar de que aquesta no fos aquella nit visible fins á las deu, los fanals no s'havian encés, lo que entussiasmá al bon senyor,...

Donya Teresa hi aná molt pocas vegadas. Son pit delicat, no podia ab las costas que era precís pujar per anar á la font; y després la conversa d'aquella bona senyora que sols sa...

De moment, los vehins ompliren la casa. Quan los coneguts sapigueren la nova, molts hi anaren; alguns se retragueren dihent que una volta que la senyora era al llit, esperarian...