Category: Novels
Quants d'anys han passat, amics lectors, d'ençà que a les portes del meu primer i darrer llibre de proses ens coneguérem, tot llegint-hi la mateixa devota inscripció, que encapçala el present! Aleshores, en acomiadar-me, us vaig prometre que, si Déu Nostre Senyor em mantenia e...
Quants d'anys han passat, amics lectors, d'ençà que a les portes del meu primer i darrer llibre de proses ens coneguérem, tot llegint-hi la mateixa devota inscripció, que encapçala el present! Aleshores, en acomiadar-me, us vaig prometre que, si Déu Nostre Senyor em mantenia el delit i vosaltres trobàveu agradosa la meva obra, no trigaria a posar-vos-en d'altres a les mans. I, certament, vosaltres la rebéreu amb tant d'entusiasme que jo no podia pas desitjar més. Si me'n vaig sentir d'elogis! Si en vaig heure d'enhorabones! Doncs bé, això, que en vosaltres era tot generositat i noblesa, fou sense dubte un mal per a mi, perquè (vull confessar públicament aquest secret del meu cor) va estuf...
En Lluís se tragué de la butxaca una capsa rebregada, i, maldant, ne féu sortir el calaixet. No hi havia sinó dues candeletes i encara la una d'elles sense lluc, ni rastre de mi...
2. Part 2M'hauria sentit algú? Amb el cor palpitant i l'alè aturat, vaig romandre escoltant una bella estona. No, no es sentia ni un piu. Vaig agafar altra volta el pom i vaig tornar a e...
6. Part 6D'ençà d'aleshores és la planta de la meva predilecció. Me sembla que guarda secrets relacionats amb la meva existència, que hi ha un antic llaç d'amistat entre ella i jo. Aquel...
1. Part 1Quants d'anys han passat, amics lectors, d'ençà que a les portes del meu primer i darrer llibre de proses ens coneguérem, tot llegint-hi la mateixa devota inscripció, que encapç...
11. Part 11Quan recobrà l'alè va girar-se a banda i banda temerós d'ésser perseguit. No descobrí ningú enlloc. S'havia internat per un camí de vinyes. No es veien arreu sinó dolces coses i...
7. Part 7Estava tan distret que no em vaig adonar de la vinguda d'un d'aquells carros de la meva dèria, fins que un seu sotrac va fer dringar al meu darrera les vidrieres del balcó. Ales...
9. Part 9-Fills meus... germans meus -va dir el Prelat. Parlava a estrebades, amb frases curtes, entre pauses, però amb clara pronunciació. No li vaig perdre ni una paraula. -Fills meus....
12. Part 12Va alçar-se al front la bena, que duia sobre els ulls i, estenent la vista... rellamp, quina cosa més voladora era la vista!... tractà d'orientarse. Vilablanca era la seva guia....
5. Part 5En canvi teníem lleure per a visitar tot sovint els nostres petits presoners, aquells brillants senyors de l'aire, que eren devinguts esclaus i omplien la nostra gabiassa de tre...
10. Part 10I sí, no s'havia pas errat: al darrera d'aquelles vidrieres, a peu pla del carrer hi havia el menjador d'un establiment mig hostal mig taverna, on asseguts al voltant de diverse...
8. Part 8Vaig atansar-me-li adaleradament. Llavors tota esborneiada, m'agafà d'una solapa del gec i em portà al davant d'una lluerna, que s'obria al cel en un passadís. Déu de justícia!...
4. Part 4Mentrestant en Xaneta no parava de rebolcar-se nerviosament, ara d'un costat, ara de l'altre. A cada moment s'incorporava, treia el cap per sobre el marge i traüllava per entre...
13. Part 13-Alerta! -exclamà en Jeroni. -Penseu-vos-hi bé. No us vull enganyar; em conec massa i sé que si em guariu, demà, en despertant, creuré que tot això, que m'ha passat, ha sigut un...