Part 13

-Alerta! -exclamà en Jeroni. -Penseu-vos-hi bé. No us vull enganyar; em conec massa i sé que si em guariu, demà, en despertant, creuré que tot això, que m'ha passat, ha sigut un somni.

-I és natural que ho creguis així -respongué el sant. -Està tan ben disposada l'obra de Déu que tot alló, que n'alteri l'ordre o la naturalesa, ha de semblar-vos un desvari. Aquesta verítat i les altres, que has après, no les oblidaràs pas i, si hi penses, bé deuràn guardar-te de blasfemar i de maleir.

-Certament -contestà el pagès.- Mes, com torno a casa amb els dubtes, que bullen dintre el meu magí? Si vós, almenys, m'asseguréssiu que la meva muller no m'ha traït i que...

-Vés, vés tu mateix a guaitar-ho! -digué el sant amb enuig, tot reculant.

-Atureu-vos! -suplicà en Jeroni, espantat.- No, no vull saber res. Tot ho perdono a la bestreta, sigui com sigui. Maneu, disposeu.

-Doncs bé -va dir el sant amablement, -no t'ho aconsello pas que per ara tornis a casa teva. Estàs escandalitzat i aquest mal no es guareix sinó amb llarga oració i penitència. Demà, en despertant a trenc d'alba, veuràs al teu costat un hàbit igual que el meu, te'l vestiràs i, captant, captant, aniràs en pelegrinatge a visitar el meu temple de Galicia. Confessaràs i combregaràs a cada església, que trobis pel camí, aniràs sempre a peu i, a la tornada, faràs allò, que et dicti el cor.

VI

Quan en Jeroni tornà santificat del seu pelegrinatge, no pensant sinó bé de tothom, els de casa seva, que l'havien plorat per mort, el reberen amb els braços estesos. Va declarar el miracle, i tota la família, en acció de gràcies, féu vot de reconstruir l'enderrocada capella de Sant Jaume del pradell de Figueres.

EXPLICACIO D'ALGUNS TERMES D'AQUEST LLIBRE

ABELLIR. = Endolcir la voluntat, fer-la cedir en algun punt. Abellir-se: endolcir-se a fer o acceptar.

ACANOCAT, DA.= Se diu d'allò, que s'assembla a una canoca. Canoca: el tronc de les plantes, quan és gruixit i en forma de canó; quan és prim rep el nom de palla. Una canya, i també un bri de moresc, se compon de canoca, fulles, rels... etc.

ACOFORRAT, DA. = (Vegi's encoforrar-se.)

AFUSAR-SE. = 1. Pendre forma de fus. 2. Afusar-se (a la mar, al riu, a l'aigua, etc.) Donar-hi fusa.

ALLARAR.= Verb actiu. Fer llar en una casa, donar confort de llar a un paratge. Allarar-se: posar casa, posseir casa. Allarat, da: adjectiu que s'aplica al qui té casa o llar propia.

APIRROSSAR-SE. = Pendre forma de pirrossa. Pirrossa: allo que té forma de porra. La pirrossa pot o no ésser arma de combat; la porra és arma de combat.

ATRACALLAR. = Atropellar amb paraules o amb joguines; Castellà : atarantar, cachifollar.

BATICOR.= Acceleració dels batecs del cor. Castellà: sobresalto, palpitación.

BATOLLAR. = Batre a força de braç amb els batolls. (Noticia de J. Roig.)

BESLLUMAT, DA.= Ferit d'alguna besllum. Besllum: rerallum, llum que passa a través d'un cos. Besllumar: deixar passar llum a través del cos. Aquest verb neutre, que és d'un matís molt especial i bonic, vaig sentir-lo usar a una persona aparentment ingènua; amb tot i això no crec que besllumar, ni besllum, siguin mots populars, car mai més no els he trobats en boca del poble.

BIRBILLEJAR.=Resplendir amb tremolor. (Noticia de Mn. Caseponce.) .

BITERNA.=Cova de bruixes. (Vegi's Bulbena. Apèndix.)

BOLDRÓ. =Allò que en aparença forma una sola massa.

BRILL. = 1. Ocell que serveix de reclam. 2. Cant de dit ocell.

BRILLAR. = 1. Cantar el brill o reclam. 2. Resplendir.

BULTRA.= Conjunt d'arbres o altres plantes, que forma aparentment una sola massa.

CAP DE TREURE. = Llivant, que serveix per a treure les barques de l'aigua.

CATABAUMA.= Bauma (balma) oculta.

CATIFET. = Fet amagat. Home de molts catifets: home, que porta molts negocis ocults.

CAVERNEJAR. = pendre forma de caverna.

CERTENITAT.= Seguretat d'encertar quelcom.

CLARER, A.= Adjectiu que s'aplica a les coses, que són clares de fils, brins, malles, etc. Se diu: cabell clarer, blatar clarer. No és diu: dia clarer, ni brou clarer, sinó dia clar, brou clar.

CLUSCA.= Cop al cap.

COFORRA.= Gorra, que abriga tot el cap llevat de la cara.

COFORRAR-SE. = Posar-se la coforra i, per extensió, qualsevol gorra.

CORRENÇA. = Corrípies, fluix de ventre. S'usa generalment en plural.

CRAQUEJAR. = Crepitar, fer crac, crac.

DEMPEUS.= Damunt els peus. Es una expressió adverbial molt usada per tots e1s escriptors antics.

DESEMPALLEGAR.= Apartar de la pell. No s'hauria d'escriure _desempellegar_?

DESHORES. = Hores impròpies o desacostumades per a fer quelcom.

DESPLOMBAT, DA.= S'aplica a les parets o edificis, que estan fora de plom, és a dir, que han perdut la dretura vertical.

DINGÚ(dialectal). = Ningú.

EMBARRELLAR. = Posar barrelles o travessers a una gàbia.

EMBóS. = Bossa, que forma la capa madrilenya al voltant del mentó de qui se l'hi acota. Es castellanisme vulgaritzat i acceptable per poder-se referir a una rel catalana. S'hauria d'escriure embors?

EMPALLAR. = Entre paradors, posar palles a l'arbret o ram.

EMPAlAR (dialectal ).= Empallar.

EMPATOLLAR. = Inventar trapelleries o fantasies. S'usa també com a reflexiu.

EMPESCAR-SE. = Treure alguna idea o invenció, empatollar-se.

EMPLATAIAR. = Fer tornar com plata. És verb actiu.

ENCIRAT, DA. = Participi pretèrit del verb reflexiu encirar-se, que significa posar-se dret i test en guisa de ciri. Cal no confondre aquest verb reflexiu amb l'actiu enciriar, que significa posar ciris. Enciriar un canelobre és posar-hi ciris. Un home encirat és un home alzinat i dret com un ciri; un home enciriat és un home carregat o guarnit de ciris.

ENCOFORRAR-SE o ACOFORRAR-SE. = Encasquetar-se la coforra i, per extensió, qualsevol gorra, barret, etc.

ENLLEIR-SE.= Cansar-se de no fer res o d'esperar quelcom, enervarse.

ENTRIQUELL. = Qualsevol objecte propi per a dur-se a mans. (Objecte que fa nosa. Dic. Fabra.) Ve de la mateixa rel que entricar.

Es (dialectal).= Article masculí, singular.

ESCARRITX.= Soroll aspre per l'estil del que fa la sorra fregada contra una superfície dura.

ESCARRITXAR. = 1. Fer escarritx. (J. Verdaguer.) 2. Esquitxar. (Dic. Fabra.)

ESGUIMBAR-SE. = Deixar-se anar avall per un pendent. (Noticia verbal de P. Fabra.)

ESPODREMENTS. = Moviments inútils i anguniosos d'algun orgue per a espel·lir quelcom. Castellà: pujos. Fabra no porta aquest terme. Hem adoptat la grafia de Bulbena. Al poble li hem sentit sempre pronunciar: asputraments.

ESTARIA.= Lentitud i pèrdua de temps en fer les coses. Fer estaries: perdre temps, cançonejar.

ESTASSAR.= Tallar i ajaure la bosquina.

ESTINTOLAR.= Posar quelcom de manera que una altra cosa ho sostingui en una posició determinada. És verb actiu i reftexiu. Castellà: apoyar. Punt d'estintolament: castellà, apoyo, punto de apoyo. Estintolador: castellà, apoyo.

ESTOSSAR.= Atuir, pegar fortament. Literalment: rompre la tossa o sigui el clatell.

ETS (dialectal).= Article masculí plural.

FALLANCA. = Ajupiment d'anca. Contracció de _falla anca_. S'usa molt en el joc de _trenca porrons_. No s'ha de confondre amb fallança.

FOLGA. = Dita o concepte divertit. Francès: plaisenterie.

FOLLARSE.= Avortar la fembra, no arribar a bé alguna cosa.

FORNÍCULA. = Armari de paret, pastera. Castellà: hornacina.

FRÈJ0L, A.= S'aplica a les robes primes o escasses i al qui les porta. Anar frèjol: anar prim o escàs de roba. (Es corrupció de frèvol o de brèvol?)

FUA (dialectal).= Fulla.

FUTISQUEJAR. Fer feines de poca importància o simular que es fa quelcom.

GAROLA. = Gaudiloqüencia, verbositat divertida. Fer o armar garola: promoure conversa divertida.

GUINEA. = 1. Idea fixa i dolorosa. 2. Batibull.

GUINJ0LA.= Mosquit petit, que vola sense soroll i pessiga molt fort.

GUSARAPA. = 1. Espectre, que fa por a les criatures. 2. Persona, que s'amaga per vergonya.

HOMO (dialectal).= Home.

HOSTALLES. = Paraments de menjador i cambra a servei d'hostes.

LLAMPURNAR. = Treure foc, flamejar. Literalment: espurnar llamps.

MALUC.= L'os de cada costat de la pelvis.

NEULIM. = Planta neulida o conjunt de plantes neulides. Neulir-se: emmalaltir-se les plantes a causa de la neula. Neula: constel·lació dolenta, passa d'una malura de les plantes.

PALLADA.= l. Conjunt de palles d'un arbret. 2. Palla bullida per al bestiar.

PASTORELL:= L'ocell, que es dedica a la pastura.

PATlFELL.= Conjunt de materials per a l'armament i manteniment d'una nau o d'un exercit. Castellà : pertrechos. Patifell de guerra: castellà, pertrechos de guerra.

POTSEFER. = Tal volta, tal vegada... En aquest sentit he trobat viva aquesta locució adverbial en boca de pagesos de Palafolls i de Montnegre. Els autors antics l'usaven amb més extensió, sempre en sentit dubitatiu. Adverbialment _potser_, contracció de _potsefer_, ens sembla preferible a _pot ésser_.

RAMBLIA. = La part del carrer compresa entre les voravies. Castellà: arroyo.

REBOTZEGAR.= Moure's un líquid, rebotent per les parets de l'atuell, que el conté. Es verb neutre.

REVOLT, A. = Participi pretèrit del verb antiquat revoldre, que significa remenar quelcom, desordenant els seus elements. El participi és viu i molt usat dins gran part de Catalunya.

SA (dialectal).= Article femení, singular. Dins els parlaments, on fem ús d'aquest article, no usem mai les formes del possessiu sa i ses.

SOBINES (de). = En posició supina. (Noticia de P. Fabra.)

SATURN, A. = Llòbreg, taciturn.

SES (dialectal).= Article femení, plural.

TAU, TAU. = Així, així.

TERRISSALLA. = Terrissa menuda, trossos de terrissa.

TOMANYÍ (dialectal).= Espècie de planta esternutatòria. (Vegi's Labernia: Tomaní.)

TRAMBLAR.= Trepidar. Es d'ús corrent a Madramanya. (Es gal·licisme?)

VIROSTA. = Bestiola repugnant, pròpia del bosc o de la fronda. (Viridis hospes?) Comprén llagostes, llangardaixos, sargantanes, escorpins, etc.

VORAVIA.= Qualsevol de les voreres altes del carrer destinades exclusivament al trànsit a peu. (Del llati ora viae). Castellà: acera. Francès: trottoir. Italià: marciapede.

XAUTAR-SE.= Aprofitar-se de quelcom en perjudici d'altri.

XOMBA.= Conca d’aigües profundes.

INDEX

Ave Maria Puríssima.......................... La Parada.................................... El vals Final................................ D’una olor................................... La mirada del pobret......................... El primer lustre d’amor...................... La fi del món a Girona....................... El malcontent (rondalla)..................... Explicació d’alguns termes d’aquest llibre...

Pompeu Fabra: promulgació normes: 1913 Diccionari ortogràfic: 1917 Normativa oficial Institut : 1918 Diccionari de la llengua : 1932

Haviem – Havíem Familia - Família