Un tros de paper Two Volumes

I nostre home es plantifica un davantal, s'arma de mitja lluna i comença a picar i repicar amb més afició que un escolanet a missa. A tot això no falten les juguesques de la neb...

Entretant en Jaumet, que ja s'afigura que l'altre ho contarà i que un altre creurà que és cert lo del tràfec inventat per donar-se llustre, ja gosa més que si el fet sigués cert.

Ara afegeixin la misèria a tots aquests inconvenients i tindran una idea de les amargures de l'hereu pobre. A pesar de tot això, com mai he tingut la pretensió de convèncer a ni...

Ja m'afiguro que no eixiràs de casa, perquè ben bé sabem que pels carrers no s'hi troba una ànima, i que tot està ple d'herbes. Veig que et deus consumir, però pren paciència. A...

Al cap de trenta anys de treballar molt, de no deixar res per verd i de tocar tots els pitos, ha conseguit una regular fortuna, i llavors es recorda de la seva família i de la s...

La porta del pis està ajustada. En el recibidor hi ha el fanal apagat. La que es cuida d'encendre'l és la criada que hem vist en la plaça de Sant Jaume.

Bom! Bom! Nang! Nang! Pim! Pam! Vivaaaaa!... Pum! Pum! Viva la Salut! ¡Fora potingues! No més làudano! Mal viatge! ¡Al·leluia!... Nan! Nan! Nan! Bum! Bum! Booooom! Reteplem, ple...

Totes les pobres mares ja poden pensar: «-¡Ai, si serà el meu que se l'han endut a tal banda i encara no ha tornat!» Altres: «-¡Ai pobre de mí, què ja fa dues hores que és fora...

Dit i fet. La mestressa complia les ordres de l'amo, mentres aquest canviava les espelmes dels candelabros per unes d'aquestes transparents que venen a can Fradera. Els candelab...

Entre els molts comparses hi havia cada guimbarro com un Sant Pau. Tots portaven barba llarga, qui natural, qui postissa. Els que la duien afegida, no se la tocaven mai, donant...

La gala del barceloní era, com la del botiguer d'Espronceda, _nihil admirari_. Ens parlaven d'una grossa bancarrota, d'un adulteri acompanyat d'escàndol, d'una criatura de dotze...

[NOTA DE LA TRANSCRIPCIÓ. Aquests dos volums són un recull de textos publicats al setmanari UN TROS DE PAPER entre 1865 i 1866 i triats per Carles Riba. El pròleg de Conrad Rour...

-Per això he encarregat a la minyona que ens tingués el xacolata desfet per quan hi arribem... Oh, i que m'has de fer pensar a pendre els llonguets en el forn, que li he dit que...

En la temporada de còlera que acabem de passar, ell ha fet de sa butxaca caldo per veïns pobres, n'ha recomanat molts a juntes benèfiques, ha fumigat, ha enramat carrers, ha ana...

Els pobres pensaran que els rics tenen tots els diners, tota la salut, i totes les satisfaccions que necessiten, i no tindran ulls per veure el que ambicionen, i les ferides que...