Catalan fiction -- 20th century
No era pas un gegant veritable, però era un home que s'obirava de lluny. En Pellini no es distingia solament per la seva estatura, sinó també per la seva construcció. Semblava tallat en fusta, una fusta nuada i revessa, la duresa de la qual no havia consentit fineses escultòri...
El meu amic Pellini i altres contes Prudenci Bertrana 1923 `Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.` ## El meu amic Pellini ### I No era pas un gegant veritable, però era un home que s'obirava de lluny. En Pellini no es distingia solament per la seva estatura, sinó també per la seva construcció. Semblava tallat en fusta, una fusta nuada i revessa, la duresa de la qual no havia consentit fineses escultòriques ni acuraments anatòmics. Tenia, encara, deixant de banda el seu aspecte d'escalaborn humà, una mena d'aixafament característic. Li mancava gruix, com si l'escultor, en modelar-lo, en comptes d'un bloc de dimensions proporcionades no hagués disposat d'altra cosa que d'un tauló. Però allí on l'esmotxadura esdevenia característica era en l'occípit, envaït pels muscles del clatell, un clatell nervut de gladiador, ample i aplanat com una carretera. L'home, mirat de cara o d'esquena, oferia un aspecte formidable; mirat de cantell semblava desnarit, vincladís i aperxallat. En Pellini era italià, però a força de viure a França havia oblidat la llengua nadiua i les habituds del seu país. A l'època en què vaig fer la seva interessant coneixença, estava de contramestre en una fàbrica de botons. El quotidià traspàs d'en Pellini, en els carrers de la ciutat, assenyalava les hores i els minuts amb exactitud cronomètrica.
| 语言 | Català |
|---|---|
| 章节 | 9 章 |
| 全书字数 | 33,592 词 |
| 预计阅读 | 约 2 小时 48 分钟 |
| 授权 | 公有领域（Public domain） |
以上为本书元数据与首章节选；完整正文见下方章节列表。
No era pas un gegant veritable, però era un home que s'obirava de lluny. En Pellini no es distingia solament per la seva estatura, sinó també per la seva construcció. Semblava tallat en fusta, una fusta nuada i revessa, la duresa de la qual no havia consentit fineses escultòriques ni acuraments anatòmics. Tenia, encara, deixant de banda el seu aspecte d'escalaborn humà, una mena d'aixafament característic. Li mancava gruix, com si l'escultor, en modelar-lo, en comptes d'un bloc de dimensions proporcionades no hagués disposat d'altra cosa que d'un tauló. Però allí on l'esmotxadura esdevenia característica era en l'occípit, envaït pels muscles del clatell, un clatell nervut de gladiador, am...
No era pas un gegant veritable, però era un home que s'obirava de lluny. En Pellini no es distingia solament per la seva estatura, sinó també per la seva construcció. Semblava t...
2. Part 2La companyia d'en Pellini tal com Déu l'havia fet acabà per a ser-me imprescindible. Al mig del bosc, en els àpats, durant les llargues caminades de l'anada i del retorn, les se...
3. Part 3Ella, però, no semblava pas malfiar-se gaire de tals enemics. Quan la inquietaven a la closa d'en Xarlet, se n'anava a l'hort d'en Tonico; i de l'hort d'en Tonico a la Feixa lla...
4. Part 4Heu's aquí els inconvenients de jutjar les coses dels altres segons les pròpies. Jo tant per tant em quedo encara amb la interpretació sentimental de les gentils mestresses, les...
5. Part 5L'amuntegament de cases i el color bru de llurs parets produeix una fosca espessa, quasi palpable, la qual, junt al gran silenci del camp, us posa sobre els ulls terenyines, i s...
6. Part 6Baixaven per la dreta i muntaven per l'esquerra, giravoltant amb la solemnitat del cas. L'itinerari del "Violí" era vistent per l'esclafeig d'ortigues i fonolls i escantellava,...
7. Part 7Allà vaig iniciar-me en l'amistat de les herbes i dels matolls, de les cuques i de les flors boscanes, del vent i dels núvols; allà vaig viure les meves ficcions d'infant; allà...
8. Part 8Tenir confiança en les vostres cames, fe en la ruta, i seguir-la amb la lluna per companya, és el major encís que pot fruir un home aventurer. El caminar amb la lluna és, de tot...
9. Part 9Hi havia en això quelcom més que una demostració incivil del "Felipet"? Podia ésser el ratllat del vidre motiu de cogitacions profundes per la majoria dels homes? Se'n podia ded...