Category: Novels
Era tan xaruch, xaruch, que, mentres els uns deyan que tenía més de noranta anys, d'altres juravan qu'havía passat dels cent, y no mancava qui fes posta sobre que 'n duya a l'esquena més de cent quinze o de cent vint.
# Els sots feréstechs Raimon Casellas 1901 `Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.` ## I L'Aleix de las Tòfonas ¿Ahont reira de bet deuhen haver anat a raure els óssos corcats d'aquell jayo del dimoni? Era tan xaruch, xaruch, que, mentres els uns deyan que tenía més de noranta anys, d'altres juravan qu'havía passat dels cent, y no mancava qui fes posta sobre que 'n duya a l'esquena més de cent quinze o de cent vint. Entre 'ls pastors d'aquellas aspras clotadas de Montmany, corría la brama fantasiosa de que ja havía sigut enterrat una vegada, però que com qu'era bruixot y tenía part ab el dimoni, y ademés era tan rich, tan rich, havía fet mans y mánigas pera descolgarse de terra, fins a tornar a eixir del fossar. Quan, de cent en quaranta, compareixía una festa a la missa matinal qu'un capellá foraster deya a l'ermita de Puiggraciós, tothom se 'l mirava de cúa d'ull, ab una mena de rencunia estranya, que tenía quelcom d'enveja y potser fins quelcom d'admiració. --¡Vès quí'n daria dos quartos d'aquet vellot!... --deya un bover, ab estranyesa. --¡Y tantas doblas com té enterradas! --responía un llenyatayre, ab ayres d'home enterat. --¡Llamp que 'l toch! --exclamavan els demés, plens de cobdicia.-- ¡Aixís se li tornessin escorpins! Però lo cert es qu'al jayo semblava que no li feyan fret ni calor totas aquellas malevolenças y miradas de reull.
| 语言 | Català |
|---|---|
| 章节 | 11 章 |
| 全书字数 | 42,920 词 |
| 预计阅读 | 约 3 小时 35 分钟 |
| 授权 | 公有领域（Public domain） |
以上为本书元数据与首章节选；完整正文见下方章节列表。
Era tan xaruch, xaruch, que, mentres els uns deyan que tenía més de noranta anys, d'altres juravan qu'havía passat dels cent, y no mancava qui fes posta sobre que 'n duya a l'esquena més de cent quinze o de cent vint.
Era tan xaruch, xaruch, que, mentres els uns deyan que tenía més de noranta anys, d'altres juravan qu'havía passat dels cent, y no mancava qui fes posta sobre que 'n duya a l'es...
2. Part 2El qui volía missa, a la festa, havía d'anar a ohir la que deya a punta d'alba, a Puiggraciós, un capellá de l'Ametlla. Si neixía un infant, el duyan a batejar a Sant Bartomeu o...
3. Part 3Aquella matinada, mossen Llátzer se trobava més refet, més reeixit. Encara que capolat de cos pel llarch viatge y pels sotrachs que li havía fet a l'ánima la visió d'aquell món...
4. Part 4Sí. Era en Carbassot, el porquerol de l'Ensulcida, xicot grassó y camacurt que tenía bella fama a totas las clotadas pels estirabots qu'a cada punt etzivava, aspres y bonyeguts...
5. Part 5Però tot d'una va recordarse 'l rector de que també calía despertar als feligresos ensopits, als feligresos morts, ab un tritlleig ben viu que 'ls aixeribís, que 'ls espolsés la...
6. Part 6Vivían tan recatats, tan recullits, que més que marit y muller semblavan germá y germana que secretament haguessin fet vot d'obediencia, de pobresa y castetat, com las mateixas...
7. Part 7Allavors va veure ab fonda pena, mossen Llátzer, que no li restava més remey que l'amenaça, l'imprecació, la prèdica feréstega, prometent cástichs temporals pera avuy y damnacio...
8. Part 8...En compte d'encaminarse, com sempre, a la parroquia, s'havían enfilat cap al cim de Puiggraciós. Las donas prou volían devallar, com de costum, al sot de l'esglesia pera anar...
9. Part 9Y, ab aquesta deria dins del cap, passava las horas rumía que rumía, dançantli sempre per devant dels ulls la sombra de la bagaça, o la dels ermitans de Puiggraciós, o de la jov...
10. Part 10Y, trayent l'un y l'altre forças de flaquesa, varen arribar a dalt del camí, vora l'indret ahont havían deixat l'euga. Però allá sí que l'avi va perdre tota mena d'habilior. Vol...
11. Part 11--¡Ah, malas ánimas! ¡Ah, mals esperits! ¡Ah, dimonis de l'infern! --rumiava, exaltat, el capellá, mentres li entrava de sobte un gran desitj de malehir als bosquerols, de maleh...