Els sots feréstechs

Y, trayent l'un y l'altre forças de flaquesa, varen arribar a dalt del camí, vora l'indret ahont havían deixat l'euga. Però allá sí que l'avi va perdre tota mena d'habilior. Vol...

Era tan xaruch, xaruch, que, mentres els uns deyan que tenía més de noranta anys, d'altres juravan qu'havía passat dels cent, y no mancava qui fes posta sobre que 'n duya a l'es...

Vivían tan recatats, tan recullits, que més que marit y muller semblavan germá y germana que secretament haguessin fet vot d'obediencia, de pobresa y castetat, com las mateixas...

Allavors va veure ab fonda pena, mossen Llátzer, que no li restava més remey que l'amenaça, l'imprecació, la prèdica feréstega, prometent cástichs temporals pera avuy y damnacio...

Y, ab aquesta deria dins del cap, passava las horas rumía que rumía, dançantli sempre per devant dels ulls la sombra de la bagaça, o la dels ermitans de Puiggraciós, o de la jov...

Però tot d'una va recordarse 'l rector de que també calía despertar als feligresos ensopits, als feligresos morts, ab un tritlleig ben viu que 'ls aixeribís, que 'ls espolsés la...

...En compte d'encaminarse, com sempre, a la parroquia, s'havían enfilat cap al cim de Puiggraciós. Las donas prou volían devallar, com de costum, al sot de l'esglesia pera anar...

El qui volía missa, a la festa, havía d'anar a ohir la que deya a punta d'alba, a Puiggraciós, un capellá de l'Ametlla. Si neixía un infant, el duyan a batejar a Sant Bartomeu o...

Aquella matinada, mossen Llátzer se trobava més refet, més reeixit. Encara que capolat de cos pel llarch viatge y pels sotrachs que li havía fet a l'ánima la visió d'aquell món...

Sí. Era en Carbassot, el porquerol de l'Ensulcida, xicot grassó y camacurt que tenía bella fama a totas las clotadas pels estirabots qu'a cada punt etzivava, aspres y bonyeguts...

--¡Ah, malas ánimas! ¡Ah, mals esperits! ¡Ah, dimonis de l'infern! --rumiava, exaltat, el capellá, mentres li entrava de sobte un gran desitj de malehir als bosquerols, de maleh...