Part 3

Sí, senyor: d'oir missa. L'Andreu ens té manat que hi anem cada festa a la mateixa hora. Però'ns hi fa anar dejuns.

FLORENCI (_somrient_)

Pot-ser perquè aneu més lleugers.

ENGANYA-AMOS

Jo crec que ho fa perquè no'ns envesquem enraonant amb els amics.

FLORENCI

Que no podeu veure-ls a la tarda?

ENGANYA-AMOS

Sí...

ROS

Lo que és ane mi, en havent dinat, que no'm vinguin am raons: cap al Casino de dalt s'ha dit a pendre un calent i a jogar una estona a la barrotada, tot esperant que's comenci'l ball.

ENGANYA-AMOS

Que feu sarau avui?

ROS

Vaia! I amb orquestra, tant o més bona que la de la festa major passada.

ENGANYA-AMOS

Com les hi cargolaras!

ROS

I am la xicota!

ENGANYA-AMOS

Quina desesperació d'empentes i batzegades!

ROS

Me sembla que riurem!

ENGANYA-AMOS

I això?

ROS

Tinc moltes ganes, tot ballant, de tombar d'una revolada an aquell mosquit de la "Torra Nova".

FLOHENCI

L'Enric de Valldaura? Aquell que sempre fa tanta olor?

ROS

Encertat.

ENGANYA-AMOS

Per què? Què t'ha fet?

ROS

Què m'ha fet? Aquest nyicris, allà ont el veieu, tant enverniçat i tant fi, l'altre dia va llençar una expressió molt lletja a la meva promesa.

ENGANYA-AMOS

I tira, home! No miris prim!

ROS

Així que toquin el darrer vals, creieu que, de l'empenta que li clavo, prou se'n va a parar a l'altre cap de sala.

ENGANYA-AMOS

I ho faràs pagar a la seva balladora.

ROS

Que s'agarri fort an ell.

ENGANYA-AMOS

Vaia unes coses de dir davant d'en Gabriel!

ROS

Ja ho sap, que no puc fer-hi més.

LLEC

Es clar. Quines imprudencies!

ENGANYA-AMOS

Això.

ROS

Tant-se-val.

LLEC

Calla, home, calla!

(_Curt silenci._)

ROS

Quina gana que tinc!

ENGANYA-AMOS

Tu, Llec: ves, fes un crit a la Marió.

LLEC

No veieu que deu cullir flors per guarnir la capella?

ENGANYA-AMOS

Ah! Aixís, callo. Oh! I ara que parlem de flors: sap, senyor Florenci, que'm va agradar molt aquell escrit d'ahir vespre?

FLORENCI

El cant de Juny?

ENGANYA-AMOS

Just. Allò de les roselles, aquell pas de les tristes roselles i les pobres formigues! Cregui-m, me va fer venir les llàgrimes als ulls.

ROS

Oh! Es que allò pot-ser és lo més bonic de tot lo que'ns ha llegit.

ENGANYA-AMOS

Tant ben conjuminat!... Tot lliga tant bé!... No'm cansaria mai de sentir-ho.

LLEC

Jo tampoc.

ENGANYA-AMOS

I digui, digui: que se les treu del cap aquestes histories?

FLORENCI (_somrient_)

No, home.

ENGANYA-AMOS

I doncs?

FLORENCI

Les trec de vosaltres mateixos.

ENGANYA-AMOS

(_tot estranyat, com tement que en Florenci li hagi gastat una broma_)

De nosaltres mateixos?

FLORENCI

Sí.

ENGANYA-AMOS

(_després d'un curt silenci_)

Bé, vaja: ja me'ls donarà plegats.

ROS

Que'n sou de tonto, Enganya-amos!

ENGANYA-AMOS

Bo! Mireu l'estornell!

ROS (_am molt enfasi_)

Es clar que sí! Això, aquests escrits que fa'l senyor Florenci, per que ho sapigueu, ho ensenyen a estudi.

ENGANYA-AMOS

A estudi ensenyen de fer lligar tant bé les unes paraules am les altres?

ROS

Sí. I, doncs, que us pensàveu? Com se coneix que vós no hi heu anat mai!

ENGANYA-AMOS

Que't creus que és lo mateix que armar ballarugues això de l'art de la ploma?

ROS

Es que...

ENGANYA-AMOS

Vaia, calla, Ros, que avui fas molt mala lletra.

ROS

Si la tingués bona rai!

ENGANYA-AMOS

Què faries?

ROS

A hores d'ara ja m'hauria empescat un vers per regalar a la xicota.

FLORENCI

Vols que te n'escrigui un de ben enamorador?

ROS

Sí, home!

FLORENCI

Què tinc de dir-li?

ENGANYA-AMOS (_rient_)

Ara, ara veurem la teva palica.

LLEC (_també rient, tot fregant-se les mans_)

Veiam, veiam.

ROS

No rigueu, homes, no rigueu, que això són coses molt series.

FLORENCI

Apa, dicta, Ros, dicta.

ROS (_pensant_)

Doncs, digui-li... digui-li... (_mirant a l'Enganya-amos, que riu_). Que'n sou de poca solta !

ENGANYA-AMOS

Rumia, home, rumia.

FLORENCI

Apa, Ros.

ROS

Digui-li... que és molt maca... que l'estimo molt... i que aviat ens casarem... Veliaquí.

ENGANYA-AMOS

El dia que ploguin mobles.

ROS

Vaia, vós, conco! Després direu que us falten al respecte.

FLORENCI

Entesos, eh?

ROS

Bé... amb aquella salsa!...

FLORENCI

Deixa-ho per mi.

LLEC

Nois, quina gana que tinc!

ENGANYA-AMOS

Jo també. (_En to moll viu._) Tu, Ros: mai diries que podriem fer?

ROS

Vos direu.

ENGANYA-AMOS

Saps aquells cargols que tinc a desdejunar?

ROS

Teniu raó!

ENGANYA-AMOS

Fem-los a la peterrellada?

ROS

Ja està dit.

ENGANYA-AMOS

Apa, que'l senyor Florenci i en Gabriel ens ajudaran, oi?

FLORENCI

No, gràcies. Jo vindré a mirar com els coueu.

ENGANYA-AMOS

Som-hi, nois?

LLEC

Ja tindrem pinassa?

ENGANYA-AMOS

Sí. Allà al porxo encara n'hi deu haver dos sacs per encetar.

ROS

I rajoles, que'n tenim?

ENGANYA-AMOS

Sí, home, sí. (_Empeny an el Ros i an en Llec cap al fons._)

ROS

Anem-hi, doncs.

LLEC

Apa, que és tard!

ENGANYA-AMOS

L'esperem, senyor Florenci. I a tu també, Gabriel. Veniu, que'l Ros us farà trencar de riure.

ROS

Vaja, anem.

ENGANYA-AMOS

Passa tu endavant.

ROS (_a l'Enganya-amos_)

Apa, cançoner!

(_L'Enganya-amos, el Ros i en Llec s'en van per l'esquerra del fons._)

### ESCENA IV

En Florenci i en Gabriel

FLORENCI

Que'n són de feliços! La seva rusticitat m'encanta.

GABRIEL

Són molt bons !

FLORENCI (_amb intenció_)

I molt resignats!

GABRIEL

Ditxosos ells!

FLORENCI

Anem a veure-ls ?

GABRIEL

Vés-hi, vés-hi, que t'hi distreuras.

FLORENCI (_tossint una mica_)

Vine tu, també.

GABRIEL

No. Tinc ganes de parlar...

FLORENCI

Am la Marió?

GABRIEL

Sí.

FLORENCI

Ont és ton pare?

GABRIEL

Deu esser al poble. Per què m'ho preguntes?

FLORENCI

(_treient importància a la seva. pregunta_)

Per res. (_Va a mirar per la finestra._) Gabriel: mira la teva cosina, entremig dels rosers. Que és bonica! Sembla una papellona.

GABRIEL (_sense moure-s del seu lloc_).

Pobra Marió!

FLORENCI (_girant-se an en Gabriel_)

Ja ve.

GABRIEL (_per si mateix_)

Coratge!

FLORENCI

Me'n vaig amb aquells.

GABRIEL

Florenci: perdona, eh?

FLORENCI (_anant-se'n_)

Sí, home, sí.

GABRIEL (_en veu baixa_)

Ja vinc desseguida.

FLORENCI

Està bé. (_Desapareix per l'esquerra del fons._)

### ESCENA V

En Gabriel, sol. Desseguida la Marió

(_En Gabriel va a mirar per la finestra. Així que s'adona de la Marió, somriu joiosament. Desprès d'un curt silenci, aquesta ve per la dreta del fons amb un gabell de flors gemades, que estreny contra'l seu pit. Encara no veu an en Gabriel se posa a riure ignocentment, a tot pler._)

MARIÓ (_amb estranyesa_)

Ai, ai! Gabriel!

GABRIEL

(_de la finestra estant, girant-se de cara a la Marió_)

I ara! De què rius?

MARIÓ (_seguint rient_)

Com és que t'has vestit així!

GABRIEL

(_am molta delicadesa i veu tremolosa_)

Que pot-ser no t'agrado tant?

MARIÓ

(_fent un moviment d'espatlles pera excusar-se, un xic vergonyosa_)

Oh!...

GABRIEL

Es que...

MARIÓ

(_deixant les flors damunt de ta taula_)

Digues...

GABRIEL (_aixecant la veu_)

Es que, si no...

MARIÓ (_no gosant-lo mirar_)

De l'altra manera... saps?... de l'altra manera...

GABRIEL (_molt emocionat_)

Explica-t.

(_Curt silenci._)

MARIÓ

De l'altra manera... jo'm penso que m'agrades més.

GABRIEL

T'enganyes, Marió.

MARIÓ

No m'enganyo. (_Somrient amb ingenuïtat._) Ets més bufó vestit de capellà! Quan te veig am l'habit me vénen unes intencions de besar-te la mà i de demanar-te una estampa!... Que no me la donaries? (_En Gabriel, de tant afectat, se gira d'esquena a Ja Marió, posant-se les mans a la cara._) Bo! Ja t'has enfadat! Digues, Gabriel: que t'has enfadat?

GABRIEL (_sense mirar-la_)

No, Marió!

MARIÓ

Que't fa vergonya que't digui aquestes coses? Respon-me. Vaja, ja no t'ho diré més allò...

GABRIEL (_girant-se_)

El què?

MARIÓ (_no gosant-ho dir_)

Lo que t'he dit de primer...

GABRIEL (_mirant-la encisat_)

Ai, Marió, Marió ignocenta! Tu sí que ets bufona i gentil!

MARIÓ (_ruborisant-se_)

Jo?

GABRIEL

Criatura resignada! Hermosa i alegra criatura! Ditxosa tu, que de tot te conformes i prens la vida tal com se't presenta! Però qui sap demà, quan ja no hi siguis a temps, qui sap lo que faràs el dia que'l teu cor comenci a mirar enfora!

MARIÓ (_no comprenent-lo_)

Ai, ai! Que vols dir amb això? Que't dolque sempre estigui alegra?

GABRIEL

No; no'm dol gens. Però també'm satisfaria veure-t de tant en tant una mica trista. Els esperits alegrois no estimen gaire.

MARIÓ

Doncs jo estimo molt.

GABRIEL

Ane qui estimes?

MARIÓ

A tot-hom, com mana Déu.

GABRIEL

I no hi ha persones les quals tu prefereixes més que les altres?

MARIÓ (_ingènuament_)

Me sembla que sí.

GABRIEL

Mira: jo, lo mateix que tu, també estimo a tot-hom, perquè tots som germans; però hi ha una persona, una sola persona, que l'estimo més, molt més que a tot lo món!

MARIÓ (_ràpid i en to viu_)

La teva mare.

GABRIEL (_també ràpid i en to viu_)

No.

MARIÓ (_molt sorpresa_)

Ah! No?

GABRIEL (_am dolor i en veu baixa_)

Sí, sí! La meva mare.

(_Curt silenci i cambi de to._)

MARIÓ

Es que, si no...

GABRIEL

Què?

MARIÓ

Es que, si no l'estimessis més que tot; jo...

GABRIEL

Què faries?

MARIÓ

Mai més te miraria la cara. T'agafaria una malícia!

GABRIEL

Tant mal cor tindries?

MARIÓ

Sí. Ves on s'és vist que un fill no's recordi força de la seva mare.

GABRIEL

Què més vols que faci per ella?

MARIÓ

No: ja fas prou, per xò.

GABRIEL

Que ets bona! Com més t'escolto, més i més m'entristeixo!

MARIÓ

I per què t'entristeixes?

GABRIEL (_no gosant-ho dir_)

Per culpa teva.

MARIÓ

Per culpa meva?

GABRIEL (_molt baix i am passió fonda_)

Sí: perquè t'estimo!

MARIÓ (_dolçament i acotant cl cap_)

Gabriel!

GABRIEL

T'estimo am tota l'ànima! No abaixis el cap. No't donguis vergonya d'escoltar-me. Mira-m, que vui veure'ls teus ulls.

MARIÓ (_molt vergonyosa_)

Deixa-m!

GABRIEL

De primer vui parlar-te a cau d'orella (_acostant-s'hi_), així, que no ho senti ningú.

MARIÓ (_separant~se_)

No t'acostis.

GABRIEL

Jo no puc ser sacerdot.

MARIÓ (_molt sorpresa_)

No?

GABRIEL

No; no puch ser-ho!

MARIÓ

Per què ho prometies a ta mare, doncs?

GABRIEL

Era tant jove allavors!

MARIÓ

Per què no t'hi pensaves?

GABRIEL

Si en aquella edat jo encara no sabia lo que'm feia! Si no tenia experiència de la vida!

MARIÓ

Però ara ja està fet. Ja no pots desdir-te'n.

GABRIEL

Sí, que puc desdir-me'n.

MARIÓ

I ho faràs?

GABRIEL

Avui mateix!

MARIÓ

Com?

GABRIEL

Dient-ho tot al pare.

MARIÓ (_am gran prec_)

No, Gabriel! No li diguis!

GABRIEL

Que vols que a la flor de la joventut me mori de tristesa?

MARIÓ (_cor -ferida_)

Oh! No! Calla!...

GABRIEL

Dona-m una esperança! No més una esperança!

MARIÓ

No pot ser!

GABRIEL

Sí, que pot ser!

MARIÓ

No veus que després aquí tot-hom m'avorriria?

GABRIEL

Que hi fa, mentres jo t'estimi?

MARIÓ

I ta mare?...

GABRIEL

Estant aprop teu no l'oblidaré mai.

MARIÓ

I si te'n distreguessis?...

GABRIEL

No tinguis por. Tu m'hi faries pensar sempre... Però parlem de nosaltres dos.

MARIÓ

I no li sabria greu an ella que ens estiméssim?

GABRIEL

No: al contrari. Si fos viva, de segur que encara se n'alegraria.

MARIÓ

Ella pot-ser sí. I ton pare?... I la gent?...

GABRIEL

Que és cap mal estimar-se?

MARIÓ

És clar que no.

GABRIEL

I, doncs?

MARIÓ (_am recansa_)

No t'haguessis compromès!...

GABRIEL

No recordem coses passades. Parlem de lo d'ara, de lo que ha de venir, de la felicitat que'ns espera. No ho creus que podem ser molt feliços? Que no hi tenim dret a viure alegrament? Que no hi tenim dret nosaltres dos a estimar-nos?

MARIÓ

No.

GABRIEL

No? Per què?

MARIÓ

No pas de la manera que tu vols.

GABRIEL

Que hem de morir-nos, doncs, sacrificant lo més pur del nostre sentiment?

MARIÓ

Pot-ser serà mellor.

GABRIEL

Ah! No, no. Jo no m'hi resigno! Ja estic decidit, vingui lo que vingui. No puc oblidar-te! (_Sanglotant._) T'estimo massa, Marió! T'estimo am tota l'ànima, per damunt de tot, més que tot, més que...

MARIÓ (_interrompent-lo_)

No, no ho diguis!

GABRIEL

Sí; vui dir-ho, vui dir-ho... Es la veritat...

(_Se deixa caure sobre una cadira i apoia'l cap a la taula, sanglotant anguniosament. La Marió'l mira am goig i am pietat alhora, lluitant am si mateixa pera consolar-lo. Dugués vegades s'hi acosta frec a frec i se'n separa, no decidint-se a dir-li res; fins que a l'últim agafa les flors i, besant-les am desconsol, se'n va per l'escala pausadament. Quan és al replà,veient que en Gabriel encara segueix abatut, commoguda i agraida, agafa una flor, la besa am nerviositat i li tira, desapareixent tot plorant i fent petons a les altres flors._)

### ESCENA VI

En Gabriel, sol. Aviat l'Enganya-amos

GABRIEL

(_després d'un llarc silenci, mirant enlaire_)

Que sí que hi tinc dret!... I serà meva!... Jo l'estimo!... (_Curt silenci._) Mare! Treieu-me aquestes cadenes! Deslliureu-me d'aquest pes que m'oprimeix el cor. (_Segueix sanglotant._)

### ESCENA VII

En Gabriel i l'Enganya-amos

(_Després d'un llarc silenci compareix l'Enganya-amos, tot adalerat, en mànigues de camisa, per l'esquerra del fons. Ve a cercar el saler de terriça que hi ha penjat aprop de la xemeneia._)

ENGANYA-AMOS

No'ns en hem recordat de la sal. (_Agafant el saler._) D'això... Gabriel: me n'enduc el saler. La Marió, de la finestra estant, ja m'ha dit que'ns arreglaria una vinagreta. Ai, ai! Que no respons, Gabriel?

GABRIEL (_aixecant cl cap_)

Ah! Vos?

ENGANYA-AMOS

Que dormies?

GABRIEL

No.

ENGANYA-AMOS

Vaja, vine allà aní nosaltres. Noi, quins panxons de riure que s'hi fa'l senyor Florenci!

GABRIEL

Ja ho teniu tot a punt?

ENGANYA-AMOS

Ara hem acabat de triar els cargols.

GABRIEL

Ah! Sí?

ENGANYA-AMOS

Mira, vaig a ensofrar-los el nas am sal i desseguida'ls calo foc a la barraca per tots quatre costats.

GABRIEL

Ah, ah!

ENGANYA-AMOS

Veus? Me n'enduc el saler.

(_Per l'esquerra del fons compareix en Llec tot atrafegat. Va en còs de camisa._)

### ESCENA VIII

Els mateixos, més en Llec

ENGANYA-AMOS (_an en Llec_)

Tu: què falta?

LLEC

Pa i vi, home!

ENGANYA-AMOS

Ah! Vés, doncs.

(_En Llec agafa'l porró del damunt de l'aigüera, i mig pa d'un calaix de la taula._)

LLEC

En dança!

ENGANYA-AMOS

Ja heu trobat burxes pera enfilar els cargols?

LLEC

El Ros ja té amanides unes quantes puntes d'etzavara.

ENGANYA-AMOS (_am fruició_)

Ah, ah! Que anem, Llec?

LLEC

Sí, anem. I en Gabriel?

ENGANYA-AMOS (_an en Gabriel_)

Que véns o no?

GABRIEL

No. Gràcies.

ENGANYA-AMOS

Tu mateix.

LLEC

Vaja, doncs, fes oració, si'n tens ganes.

ENGANYA-AMOS (_an en Llec_)

Apa.

(_L'Enganya-amos i en Llec desapareixen per l'esquerra del fons._)

### ESCENA IX

En Gabriel, sol. Aviat l'Andreu

(_En Gabriel, després d'un moment d'indecisió, lluitant amb el seu instint, seu va precipitadament per l'escala. Quan és al replà se detura, acovardit i tremolós. Després d'un llarc silenci compareix l'Andreu per la dreta del fons._)

### ESCENA X

En Gabriel i l'Andreu

ANDREU

Bon dia.

GABRIEL (_baixant l'escala_)

Bon dia, pare.

ANDREU

(_mirant molt sorprès an en Gabriel_)

Noi! Com és que vas vestit així?

GABRIEL (_am pertorbació_)

Oh!...

ANDREU

Digues!

GABRIEL

Es lo mateix.

ANDKEU

Corn s'entén! Ara'm surts amb aquesta?

GABRIEL

Tot just estic tonsurat... I d'aquí que rebi ordres sagrades...

ANDREU

Tu?... Me sembla, Gabriel, que no arribaràs a rebre ni ordres menors.

GABRIEL

Qui sap!

ANDREU (_molt sorprès_)

Què?...

GABRIEL

Qui sap lo que ha de venir!

ANDREU (_molt més sorprès_)

Lo que ha de venir!... Dies ha que no sé com te tornes.

GABRIEL (_molt humil_)

Soc el de sempre, pare.

ANDREU

No és pas veritat. Abans tot sovint me parlaves de la carrera...

GABRIEL

Sí.

ANDREU

I em contaves coses dels companys de seminari...

GABRIEL

Es cert.

ANDREU

I m'afalagaves am les bones doctrines dels llibres que estudies.

GABRIEL

Què voleu que us digui més?

ANDREU

Ara tot lo dia estaries amb aquest pobre malalt, parlant de les seves cabòries.

GABRIEL

Que no us agrada que hi enraoni?

ANDREU

Gens ni mica. Cregués que me'l miro am mals ulls. Si no fos pel seu pare, jo't prometo que ja no hi viuria entre nosaltres.

GABRIEL

Té molt bon cor, en Florenci.

ANDREU

Però també té mal cap.

GABRIEL

Us equivoqueu.

ANDREU

Que no veus el seu comportament? Que no sents lo que predica? No sé pas d'on les ha tretes aquelles idees tant endimoniades. Es una mena de xicot que no va mai a oir missa. No's recorda per res de l'altra vida. Jo estic que ni creu en Déu.

GABRIEL (_humilment_)

Però és bo.

ANDREU

No més pensa en els seus escrits i en les seves estranyeses. Ja té sort de que és ric.

GABRIEL

Per vos que no és un treball de valor positiu lo que ell fa?

ANDREU

Vaia un treball!

GABRIEL

Vos creieu que en Florenci, am les seves obres, no compleix una alta missió aquí a la terra?

ANDREU

Ell lo que fa és omplir el cap de fantasies a la nostra gent.

GABRIEL

Bé: dispenseu-li.

ANDREU (_enfadat_)

Ja no puc aguantar més! A casa governo jo. No consento que vinguin els de fòra a encendre-hi guerra. Si en Florenci té una altra manera de pensar, mentres s'estigui aquí vui que respecti les nostres creencies. D'això te n'hauries d'encarregar tu mateix de dir-li.

GABRIEL

Jo?

ANDREU

Sí! Qui mellor que tu?

GABRIEL

No puc, jo!

ANDREU

Tu no pots?

GABRIEL

No'm crec encara am prou experiència pera guiar an els altres.

ANDREU

De que't serveix la carrera, doncs? Respon-me.

GABRIEL

Què sé jo!...

ANDREU

(_molt concentrat i am gran admiració_)

Explica-t. Que pot-ser ja no sents vocació?...

GABRIEL (_en veu baixa_)

No n'he sentida mai.

ANDREU

No! Per què enganyaves a ta mare, doncs?

GABRIEL

Jo no vaig enganyar-la.

ANDREU

Què dius!

GABRIEL

Us ho vaig a confessar tot. No vui callar-me res. Escolteu-me am serenitat.

ANDREU

No haig d'escoltar-te per res!

GABRIEL

Us ho demano per favor. (_Am gran prec._) Deixeu-me dir i, després, feu lo que mellor us sembli.

ANDREU

Massa que m'ho penso lo que podries dirme! Ah, fill meu, quin mal camí has emprès!

GABRIEL (_no gosant-ho dir_)

Jo estic enamorat.

ANDREU (_amb ironia_)

Estàs enamorat?

GABRIEL

Sí.

ANDREU

I goses dir-m'ho! ¿Que no veus el gran disgust que'm dones amb aquestes paraules?

GABRIEL

Però, pare!...

ANDREU

De qui estàs enamorat? D'alguna aixelabrada com tu?

GABRIEL

No! D'un àngel de la terra.

ANDREU (_amb ironia_)

D'un àngel de la terra?

GABRIEL

Sí. De la Marió.

ANDREU (_molt sorprès_)

De la teva cosina! An aquesta pobre criatura estimes?

GABRIEL

Am tota l'ànima!

ANDREU

Com m'he distret, Senyor!

GABRIEL

No us ho prengueu així.

ANDREU

I ella ho sap?

GABRIEL

Sí.

ANDREU

I que hi diu? Respon-me!

GABRIEL

Ella... també m'estima.

ANDREU

Doncs, no hi penseu, en casar-vos! No! De primer ane tu't trec de casa i a la Marió la faig tancar en un convent!

GABRIEL

Ens matareu a tots dos!

ANDREU

No vui ser responsable davant de Déu i de la teva mare de les vostres bogeries.

GABRIEL (_am gran prec_)

Pare!

ANDREU

Quin disgust me dones, Gabriel! A les meves velleses! Jo que estava tant content i orgullós de tu!

GABRIEL

¿Voleu res més hermós que veure-m casat am la Marió estimant-la força?

ANDREU

La meva il·lusió era veure-t servint a Déu.

GABRIEL

Que no se'l serveix oferint-li les flors de la terra?

ANDREU

No puch resignar-m'hi! Has d'acabar la carrera!

GABRIEL

Que voleu que sigui un mal sacerdot?

ANDREU

Has de complir lo que vas prometre!

GABRIEL

Que voleu que sigui un hipòcrita? No hi ha res tant odiós com l'hipocresia! Jo vui tenir conviccions! Vui viure'ls meus ideals!

(_Compareix la Marió perla porta del replà de l'escala._)

### ESCENA XI

Els mateixos, més la Marió

ANDREU (_veient a la Marió_)

Marió.

MARIÓ

Que maneu, oncle?

ANDREU

Vine, vine.

MARIÓ (_acabant de baixar l'escala_)

Ja vinc.

ANDREU

Què feies a dalt?

MARIÓ

He anat a mudar les flors de l'oratori.

ANDREU (_am satisfacció_)

Ah! Sí?

MARIÓ (_amb humilitat_)

Sí, oncle.

ANDREU

T'agrada molt, veritat, que en Gabriel sigui sacerdot?

MARIÓ

Sí, que m'agrada.

ANDREU

De debò? No't sabria greu que deixés la carrera?

MARIÓ (_am veu baixa_)

Sí, que me'n sabria!

ANDREU

I si fos perquè l'haguessin temptat i volgués casar-se, encara te'n deuria saber doble, oi?

MARIÓ (_am dolor_)

Sí!

ANDREU

Sembla que s'ha posat al cap que s'ha de casar am tu.

GABRIEL

Pare!

ANDREU

Que hi dius an això?

MARIÓ (_molt baix_)

Que s'ha de recordar de la seva mare.

ANDREU

Ho veus, Gabriel?

GABRIEL

La Marió m'estima!

ANDREU (_a la Marió_)

Tu: que no sents an en Gabriel?

MARIÓ (_am gran prec_)

Oncle!

ANDREU

Estima-1 com a cosí, com a germà, si vols; mai com a enamorat! No te l'escoltis! No vulguis que, per culpa teva, deixi de complir la prometensa que va fer a la seva mare. No ho vulguis! (_La Marió's posa a plorar._) I ara!

GABRIEL

Pobra Marió!

(_La Marió, tot plorant, se'n va a seure a una cadira d'aprop de la finestra. Seguidament, per l'esquerra del fons, compareix en Florenci rient am joia._)

### ESCENA ÚLTIMA

Els mateixos, més en Florenci

FLORENCI

Gabriel! Gabriel!... Ah! (_Deturant-se al llindar de la porta._)

ANDREU

No's retiri, no: ja pot acostar-se.

FLORENCI (_am delicadesa_)

Es que...

ANDREU

No hem d'ocultar-li res. Al cap i a la fi, lo que ara veu gaire bé tot és obra de vostè.

FLORENCI (_en to natural_)

Expliqueu- vos...

ANDREU

Vostè també és d'aquells que tiren la pedra i amaguen la mà.

FLORENCI

Us enganyeu. Jo, en tots els meus actes, presento sempre la cara.

ANDREU

Doncs per què's volia retirar?

FLORENCI

Per prudència, Andreu. Perquè l'escena que estic presenciant pot-ser té un caràcter un xic massa íntim i no voldria ser indiscret.

GABRIEL

No, Florenci, no.

FLORENCI (_avançant_)

El teu pare, de la manera que parla, sembla que m'acusi.

ANDREU

Sí, que l'acuso! (_La Marió segueix plorant._) L'acuso d'haver vingut aquí pera desencaminar al meu fill! Vostè li ha despertat un sentiment fatal per ell.

FLORENCI

Li he despertat?...

ANDREU

Sí.

FLORENCI

Senyal que ja'l tenia.

ANDREU

Vostè, am les seves prèdiques, li ha fet renéixer...

FLORENCI

Sí, el sentiment d'amor, l'etern, el més fecondant, el que viu tot-hom i del qual ningú se'n pot sustreure! Però no he sigut jo qui ha obrat aquest prodigi: ha sigut la Vida, la Naturalesa, amb els seus sospirs de mare eterna. Jo no he fet més que ajudar-hi. La Marió i en Gabriel s'estimen. (_Senyalant a la Marió,_) Mireu-la, mireu-la com plora! (_Acostant-s'hi._) Marió, no ploris, no ploris, que jo't defenso!

GABRIEL (_molt emocionat_)

Florenci!

ANDREU (_anant-se'n cap al fons_)

No sé quin sant me deté!...

FLORENCI

Marió, Gabriel: estimeu -vos! Canteu l'amor, l'amor que enjoia la terra! A viure!

(_La Marió esclata en un plor dolorós. En Florenci i en Gabriel s'abracen._)

Cau el teló pausadament

## ACTE TERCER

_La mateixa decoració dels actes anteriors. És a les darreries d'estiu, al caient de la tarda. El paisatge comença a tristejar._

### ESCENA I

La Marió i en Gabriel

MARIÓ (_asseguda aprop de la taula_)

Ont és l'oncle?

GABRIEL (_dret al costat de la Marió_)

Deu ser a dalt.

MARIÓ

I en Florenci?

GABRIEL

Es al cafè amb aquells tres. Pobre xicot! Me fa una pena!...

MARIÓ

A mi també!

GABRIEL

Sempre aquella tos i aquell panteig!...

MARIÓ

Avui estava molt content.

GABRIEL

El sentissis! No'n té pocs de plans!... I quines il·lusions! Jo crec que'l fa viure l'esperança.

MARIÓ

No's desanima mai!

GABRIEL

Però'm sembla que va morint lentament. Els arbres ja groguegen i comencen a caure fulles. Quan arribi la tardor...

MARIÓ

Vols dir que està tant malalt?

GABRIEL

No veurà l'hivern!

MARIO

Déu meu!

GABRIEL

Però, així i tot, encara somnia en la vida forta, en una vida de joia. La seva imaginació li fa veure'l món rialler.

MARIÓ

Es tant bo!

GABRIEL

Per mi'l seu esperit delicadissim sent anyorances.

MARIÓ

Vols dir?

GABRIEL

Si en Florenci hagués trobat un cor generós, capaç de compendre-1 i estimar-lo, jo no diré que no hagués mort d'aquesta... però estic segur que hauria allargat bastant.

MARIÓ

Pot-ser sí.

GABRIEL