# La mare eterna ## Part 3 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/la-mare-eterna-77233/index.md Sí, senyor: d'oir missa. L'Andreu ens té manat que hi anem cada festa a la mateixa hora. Però'ns hi fa anar dejuns. FLORENCI (_somrient_) Pot-ser perquè aneu més lleugers. ENGANYA-AMOS Jo crec que ho fa perquè no'ns envesquem enraonant amb els amics. FLORENCI Que no podeu veure-ls a la tarda? ENGANYA-AMOS Sí... ROS Lo que és ane mi, en havent dinat, que no'm vinguin am raons: cap al Casino de dalt s'ha dit a pendre un calent i a jogar una estona a la barrotada, tot esperant que's comenci'l ball. ENGANYA-AMOS Que feu sarau avui? ROS Vaia! I amb orquestra, tant o més bona que la de la festa major passada. ENGANYA-AMOS Com les hi cargolaras! ROS I am la xicota! ENGANYA-AMOS Quina desesperació d'empentes i batzegades! ROS Me sembla que riurem! ENGANYA-AMOS I això? ROS Tinc moltes ganes, tot ballant, de tombar d'una revolada an aquell mosquit de la "Torra Nova". FLOHENCI L'Enric de Valldaura? Aquell que sempre fa tanta olor? ROS Encertat. ENGANYA-AMOS Per què? Què t'ha fet? ROS Què m'ha fet? Aquest nyicris, allà ont el veieu, tant enverniçat i tant fi, l'altre dia va llençar una expressió molt lletja a la meva promesa. ENGANYA-AMOS I tira, home! No miris prim! ROS Així que toquin el darrer vals, creieu que, de l'empenta que li clavo, prou se'n va a parar a l'altre cap de sala. ENGANYA-AMOS I ho faràs pagar a la seva balladora. ROS Que s'agarri fort an ell. ENGANYA-AMOS Vaia unes coses de dir davant d'en Gabriel! ROS Ja ho sap, que no puc fer-hi més. LLEC Es clar. Quines imprudencies! ENGANYA-AMOS Això. ROS Tant-se-val. LLEC Calla, home, calla! (_Curt silenci._) ROS Quina gana que tinc! ENGANYA-AMOS Tu, Llec: ves, fes un crit a la Marió. LLEC No veieu que deu cullir flors per guarnir la capella? ENGANYA-AMOS Ah! Aixís, callo. Oh! I ara que parlem de flors: sap, senyor Florenci, que'm va agradar molt aquell escrit d'ahir vespre? FLORENCI El cant de Juny? ENGANYA-AMOS Just. Allò de les roselles, aquell pas de les tristes roselles i les pobres formigues! Cregui-m, me va fer venir les llàgrimes als ulls. ROS Oh! Es que allò pot-ser és lo més bonic de tot lo que'ns ha llegit. ENGANYA-AMOS Tant ben conjuminat!... Tot lliga tant bé!... No'm cansaria mai de sentir-ho. LLEC Jo tampoc. ENGANYA-AMOS I digui, digui: que se les treu del cap aquestes histories? FLORENCI (_somrient_) No, home. ENGANYA-AMOS I doncs? FLORENCI Les trec de vosaltres mateixos. ENGANYA-AMOS (_tot estranyat, com tement que en Florenci li hagi gastat una broma_) De nosaltres mateixos? FLORENCI Sí. ENGANYA-AMOS (_després d'un curt silenci_) Bé, vaja: ja me'ls donarà plegats. ROS Que'n sou de tonto, Enganya-amos! ENGANYA-AMOS Bo! Mireu l'estornell! ROS (_am molt enfasi_) Es clar que sí! Això, aquests escrits que fa'l senyor Florenci, per que ho sapigueu, ho ensenyen a estudi. ENGANYA-AMOS A estudi ensenyen de fer lligar tant bé les unes paraules am les altres? ROS Sí. I, doncs, que us pensàveu? Com se coneix que vós no hi heu anat mai! ENGANYA-AMOS Que't creus que és lo mateix que armar ballarugues això de l'art de la ploma? ROS Es que... ENGANYA-AMOS Vaia, calla, Ros, que avui fas molt mala lletra. ROS Si la tingués bona rai! ENGANYA-AMOS Què faries? ROS A hores d'ara ja m'hauria empescat un vers per regalar a la xicota. FLORENCI Vols que te n'escrigui un de ben enamorador? ROS Sí, home! FLORENCI Què tinc de dir-li? ENGANYA-AMOS (_rient_) Ara, ara veurem la teva palica. LLEC (_també rient, tot fregant-se les mans_) Veiam, veiam. ROS No rigueu, homes, no rigueu, que això són coses molt series. FLORENCI Apa, dicta, Ros, dicta. ROS (_pensant_) Doncs, digui-li... digui-li... (_mirant a l'Enganya-amos, que riu_). Que'n sou de poca solta ! ENGANYA-AMOS Rumia, home, rumia. FLORENCI Apa, Ros. ROS Digui-li... que és molt maca... que l'estimo molt... i que aviat ens casarem... Veliaquí. ENGANYA-AMOS El dia que ploguin mobles. ROS Vaia, vós, conco! Després direu que us falten al respecte. FLORENCI Entesos, eh? ROS Bé... amb aquella salsa!... FLORENCI Deixa-ho per mi. LLEC Nois, quina gana que tinc! ENGANYA-AMOS Jo també. (_En to moll viu._) Tu, Ros: mai diries que podriem fer? ROS Vos direu. ENGANYA-AMOS Saps aquells cargols que tinc a desdejunar? ROS Teniu raó! ENGANYA-AMOS Fem-los a la peterrellada? ROS Ja està dit. ENGANYA-AMOS Apa, que'l senyor Florenci i en Gabriel ens ajudaran, oi? FLORENCI No, gràcies. Jo vindré a mirar com els coueu. ENGANYA-AMOS Som-hi, nois? LLEC Ja tindrem pinassa? ENGANYA-AMOS Sí. Allà al porxo encara n'hi deu haver dos sacs per encetar. ROS I rajoles, que'n tenim? ENGANYA-AMOS Sí, home, sí. (_Empeny an el Ros i an en Llec cap al fons._) ROS Anem-hi, doncs. LLEC Apa, que és tard! ENGANYA-AMOS L'esperem, senyor Florenci. I a tu també, Gabriel. Veniu, que'l Ros us farà trencar de riure. ROS Vaja, anem. ENGANYA-AMOS Passa tu endavant. ROS (_a l'Enganya-amos_) Apa, cançoner! (_L'Enganya-amos, el Ros i en Llec s'en van per l'esquerra del fons._) ### ESCENA IV En Florenci i en Gabriel FLORENCI Que'n són de feliços! La seva rusticitat m'encanta. GABRIEL Són molt bons ! FLORENCI (_amb intenció_) I molt resignats! GABRIEL Ditxosos ells! FLORENCI Anem a veure-ls ? GABRIEL Vés-hi, vés-hi, que t'hi distreuras. FLORENCI (_tossint una mica_) Vine tu, també. GABRIEL No. Tinc ganes de parlar... FLORENCI Am la Marió? GABRIEL Sí. FLORENCI Ont és ton pare? GABRIEL Deu esser al poble. Per què m'ho preguntes? FLORENCI (_treient importància a la seva. pregunta_) Per res. (_Va a mirar per la finestra._) Gabriel: mira la teva cosina, entremig dels rosers. Que és bonica! Sembla una papellona. GABRIEL (_sense moure-s del seu lloc_). Pobra Marió! FLORENCI (_girant-se an en Gabriel_) Ja ve. GABRIEL (_per si mateix_) Coratge! FLORENCI Me'n vaig amb aquells. GABRIEL Florenci: perdona, eh? FLORENCI (_anant-se'n_) Sí, home, sí. GABRIEL (_en veu baixa_) Ja vinc desseguida. FLORENCI Està bé. (_Desapareix per l'esquerra del fons._) ### ESCENA V En Gabriel, sol. Desseguida la Marió (_En Gabriel va a mirar per la finestra. Així que s'adona de la Marió, somriu joiosament. Desprès d'un curt silenci, aquesta ve per la dreta del fons amb un gabell de flors gemades, que estreny contra'l seu pit. Encara no veu an en Gabriel se posa a riure ignocentment, a tot pler._) MARIÓ (_amb estranyesa_) Ai, ai! Gabriel! GABRIEL (_de la finestra estant, girant-se de cara a la Marió_) I ara! De què rius? MARIÓ (_seguint rient_) Com és que t'has vestit així! GABRIEL (_am molta delicadesa i veu tremolosa_) Que pot-ser no t'agrado tant? MARIÓ (_fent un moviment d'espatlles pera excusar-se, un xic vergonyosa_) Oh!... GABRIEL Es que... MARIÓ (_deixant les flors damunt de ta taula_) Digues... GABRIEL (_aixecant la veu_) Es que, si no... MARIÓ (_no gosant-lo mirar_) De l'altra manera... saps?... de l'altra manera... GABRIEL (_molt emocionat_) Explica-t. (_Curt silenci._) MARIÓ De l'altra manera... jo'm penso que m'agrades més. GABRIEL T'enganyes, Marió. MARIÓ No m'enganyo. (_Somrient amb ingenuïtat._) Ets més bufó vestit de capellà! Quan te veig am l'habit me vénen unes intencions de besar-te la mà i de demanar-te una estampa!... Que no me la donaries? (_En Gabriel, de tant afectat, se gira d'esquena a Ja Marió, posant-se les mans a la cara._) Bo! Ja t'has enfadat! Digues, Gabriel: que t'has enfadat? GABRIEL (_sense mirar-la_) No, Marió! MARIÓ Que't fa vergonya que't digui aquestes coses? Respon-me. Vaja, ja no t'ho diré més allò... GABRIEL (_girant-se_) El què? MARIÓ (_no gosant-ho dir_) Lo que t'he dit de primer... GABRIEL (_mirant-la encisat_) Ai, Marió, Marió ignocenta! Tu sí que ets bufona i gentil! MARIÓ (_ruborisant-se_) Jo? GABRIEL Criatura resignada! Hermosa i alegra criatura! Ditxosa tu, que de tot te conformes i prens la vida tal com se't presenta! Però qui sap demà, quan ja no hi siguis a temps, qui sap lo que faràs el dia que'l teu cor comenci a mirar enfora! MARIÓ (_no comprenent-lo_) Ai, ai! Que vols dir amb això? Que't dolque sempre estigui alegra? GABRIEL No; no'm dol gens. Però també'm satisfaria veure-t de tant en tant una mica trista. Els esperits alegrois no estimen gaire. MARIÓ Doncs jo estimo molt. GABRIEL Ane qui estimes? MARIÓ A tot-hom, com mana Déu. GABRIEL I no hi ha persones les quals tu prefereixes més que les altres? MARIÓ (_ingènuament_) Me sembla que sí. GABRIEL Mira: jo, lo mateix que tu, també estimo a tot-hom, perquè tots som germans; però hi ha una persona, una sola persona, que l'estimo més, molt més que a tot lo món! MARIÓ (_ràpid i en to viu_) La teva mare. GABRIEL (_també ràpid i en to viu_) No. MARIÓ (_molt sorpresa_) Ah! No? GABRIEL (_am dolor i en veu baixa_) Sí, sí! La meva mare. (_Curt silenci i cambi de to._) MARIÓ Es que, si no... GABRIEL Què? MARIÓ Es que, si no l'estimessis més que tot; jo... GABRIEL Què faries? MARIÓ Mai més te miraria la cara. T'agafaria una malícia! GABRIEL Tant mal cor tindries? MARIÓ Sí. Ves on s'és vist que un fill no's recordi força de la seva mare. GABRIEL Què més vols que faci per ella? MARIÓ No: ja fas prou, per xò. GABRIEL Que ets bona! Com més t'escolto, més i més m'entristeixo! MARIÓ I per què t'entristeixes? GABRIEL (_no gosant-ho dir_) Per culpa teva. MARIÓ Per culpa meva? GABRIEL (_molt baix i am passió fonda_) Sí: perquè t'estimo! MARIÓ (_dolçament i acotant cl cap_) Gabriel! GABRIEL T'estimo am tota l'ànima! No abaixis el cap. No't donguis vergonya d'escoltar-me. Mira-m, que vui veure'ls teus ulls. MARIÓ (_molt vergonyosa_) Deixa-m! GABRIEL De primer vui parlar-te a cau d'orella (_acostant-s'hi_), així, que no ho senti ningú. MARIÓ (_separant~se_) No t'acostis. GABRIEL Jo no puc ser sacerdot. MARIÓ (_molt sorpresa_) No? GABRIEL No; no puch ser-ho! MARIÓ Per què ho prometies a ta mare, doncs? GABRIEL Era tant jove allavors! MARIÓ Per què no t'hi pensaves? GABRIEL Si en aquella edat jo encara no sabia lo que'm feia! Si no tenia experiència de la vida! MARIÓ Però ara ja està fet. Ja no pots desdir-te'n. GABRIEL Sí, que puc desdir-me'n. MARIÓ I ho faràs? GABRIEL Avui mateix! MARIÓ Com? GABRIEL Dient-ho tot al pare. MARIÓ (_am gran prec_) No, Gabriel! No li diguis! GABRIEL Que vols que a la flor de la joventut me mori de tristesa? MARIÓ (_cor -ferida_) Oh! No! Calla!... GABRIEL Dona-m una esperança! No més una esperança! MARIÓ No pot ser! GABRIEL Sí, que pot ser! MARIÓ No veus que després aquí tot-hom m'avorriria? GABRIEL Que hi fa, mentres jo t'estimi? MARIÓ I ta mare?... GABRIEL Estant aprop teu no l'oblidaré mai. MARIÓ I si te'n distreguessis?... GABRIEL No tinguis por. Tu m'hi faries pensar sempre... Però parlem de nosaltres dos. MARIÓ I no li sabria greu an ella que ens estiméssim? GABRIEL No: al contrari. Si fos viva, de segur que encara se n'alegraria. MARIÓ Ella pot-ser sí. I ton pare?... I la gent?... GABRIEL Que és cap mal estimar-se? MARIÓ És clar que no. GABRIEL I, doncs? MARIÓ (_am recansa_) No t'haguessis compromès!... GABRIEL No recordem coses passades. Parlem de lo d'ara, de lo que ha de venir, de la felicitat que'ns espera. No ho creus que podem ser molt feliços? Que no hi tenim dret a viure alegrament? Que no hi tenim dret nosaltres dos a estimar-nos? MARIÓ No. GABRIEL No? Per què? MARIÓ No pas de la manera que tu vols. GABRIEL Que hem de morir-nos, doncs, sacrificant lo més pur del nostre sentiment? MARIÓ Pot-ser serà mellor. GABRIEL Ah! No, no. Jo no m'hi resigno! Ja estic decidit, vingui lo que vingui. No puc oblidar-te! (_Sanglotant._) T'estimo massa, Marió! T'estimo am tota l'ànima, per damunt de tot, més que tot, més que... MARIÓ (_interrompent-lo_) No, no ho diguis! GABRIEL Sí; vui dir-ho, vui dir-ho... Es la veritat... (_Se deixa caure sobre una cadira i apoia'l cap a la taula, sanglotant anguniosament. La Marió'l mira am goig i am pietat alhora, lluitant am si mateixa pera consolar-lo. Dugués vegades s'hi acosta frec a frec i se'n separa, no decidint-se a dir-li res; fins que a l'últim agafa les flors i, besant-les am desconsol, se'n va per l'escala pausadament. Quan és al replà,veient que en Gabriel encara segueix abatut, commoguda i agraida, agafa una flor, la besa am nerviositat i li tira, desapareixent tot plorant i fent petons a les altres flors._) ### ESCENA VI En Gabriel, sol. Aviat l'Enganya-amos GABRIEL (_després d'un llarc silenci, mirant enlaire_) Que sí que hi tinc dret!... I serà meva!... Jo l'estimo!... (_Curt silenci._) Mare! Treieu-me aquestes cadenes! Deslliureu-me d'aquest pes que m'oprimeix el cor. (_Segueix sanglotant._) ### ESCENA VII En Gabriel i l'Enganya-amos (_Després d'un llarc silenci compareix l'Enganya-amos, tot adalerat, en mànigues de camisa, per l'esquerra del fons. Ve a cercar el saler de terriça que hi ha penjat aprop de la xemeneia._) ENGANYA-AMOS No'ns en hem recordat de la sal. (_Agafant el saler._) D'això... Gabriel: me n'enduc el saler. La Marió, de la finestra estant, ja m'ha dit que'ns arreglaria una vinagreta. Ai, ai! Que no respons, Gabriel? GABRIEL (_aixecant cl cap_) Ah! Vos? ENGANYA-AMOS Que dormies? GABRIEL No. ENGANYA-AMOS Vaja, vine allà aní nosaltres. Noi, quins panxons de riure que s'hi fa'l senyor Florenci! GABRIEL Ja ho teniu tot a punt? ENGANYA-AMOS Ara hem acabat de triar els cargols. GABRIEL Ah! Sí? ENGANYA-AMOS Mira, vaig a ensofrar-los el nas am sal i desseguida'ls calo foc a la barraca per tots quatre costats. GABRIEL Ah, ah! ENGANYA-AMOS Veus? Me n'enduc el saler. (_Per l'esquerra del fons compareix en Llec tot atrafegat. Va en còs de camisa._) ### ESCENA VIII Els mateixos, més en Llec ENGANYA-AMOS (_an en Llec_) Tu: què falta? LLEC Pa i vi, home! ENGANYA-AMOS Ah! Vés, doncs. (_En Llec agafa'l porró del damunt de l'aigüera, i mig pa d'un calaix de la taula._) LLEC En dança! ENGANYA-AMOS Ja heu trobat burxes pera enfilar els cargols? LLEC El Ros ja té amanides unes quantes puntes d'etzavara. ENGANYA-AMOS (_am fruició_) Ah, ah! Que anem, Llec? LLEC Sí, anem. I en Gabriel? ENGANYA-AMOS (_an en Gabriel_) Que véns o no? GABRIEL No. Gràcies. ENGANYA-AMOS Tu mateix. LLEC Vaja, doncs, fes oració, si'n tens ganes. ENGANYA-AMOS (_an en Llec_) Apa. (_L'Enganya-amos i en Llec desapareixen per l'esquerra del fons._) ### ESCENA IX En Gabriel, sol. Aviat l'Andreu (_En Gabriel, després d'un moment d'indecisió, lluitant amb el seu instint, seu va precipitadament per l'escala. Quan és al replà se detura, acovardit i tremolós. Després d'un llarc silenci compareix l'Andreu per la dreta del fons._) ### ESCENA X En Gabriel i l'Andreu ANDREU Bon dia. GABRIEL (_baixant l'escala_) Bon dia, pare. ANDREU (_mirant molt sorprès an en Gabriel_) Noi! Com és que vas vestit així? GABRIEL (_am pertorbació_) Oh!... ANDREU Digues! GABRIEL Es lo mateix. ANDKEU Corn s'entén! Ara'm surts amb aquesta? GABRIEL Tot just estic tonsurat... I d'aquí que rebi ordres sagrades... ANDREU Tu?... Me sembla, Gabriel, que no arribaràs a rebre ni ordres menors. GABRIEL Qui sap! ANDREU (_molt sorprès_) Què?... GABRIEL Qui sap lo que ha de venir! ANDREU (_molt més sorprès_) Lo que ha de venir!... Dies ha que no sé com te tornes. GABRIEL (_molt humil_) Soc el de sempre, pare. ANDREU No és pas veritat. Abans tot sovint me parlaves de la carrera... GABRIEL Sí. ANDREU I em contaves coses dels companys de seminari... GABRIEL Es cert. ANDREU I m'afalagaves am les bones doctrines dels llibres que estudies. GABRIEL Què voleu que us digui més? ANDREU Ara tot lo dia estaries amb aquest pobre malalt, parlant de les seves cabòries. GABRIEL Que no us agrada que hi enraoni? ANDREU Gens ni mica. Cregués que me'l miro am mals ulls. Si no fos pel seu pare, jo't prometo que ja no hi viuria entre nosaltres. GABRIEL Té molt bon cor, en Florenci. ANDREU Però també té mal cap. GABRIEL Us equivoqueu. ANDREU Que no veus el seu comportament? Que no sents lo que predica? No sé pas d'on les ha tretes aquelles idees tant endimoniades. Es una mena de xicot que no va mai a oir missa. No's recorda per res de l'altra vida. Jo estic que ni creu en Déu. GABRIEL (_humilment_) Però és bo. ANDREU No més pensa en els seus escrits i en les seves estranyeses. Ja té sort de que és ric. GABRIEL Per vos que no és un treball de valor positiu lo que ell fa? ANDREU Vaia un treball! GABRIEL Vos creieu que en Florenci, am les seves obres, no compleix una alta missió aquí a la terra? ANDREU Ell lo que fa és omplir el cap de fantasies a la nostra gent. GABRIEL Bé: dispenseu-li. ANDREU (_enfadat_) Ja no puc aguantar més! A casa governo jo. No consento que vinguin els de fòra a encendre-hi guerra. Si en Florenci té una altra manera de pensar, mentres s'estigui aquí vui que respecti les nostres creencies. D'això te n'hauries d'encarregar tu mateix de dir-li. GABRIEL Jo? ANDREU Sí! Qui mellor que tu? GABRIEL No puc, jo! ANDREU Tu no pots? GABRIEL No'm crec encara am prou experiència pera guiar an els altres. ANDREU De que't serveix la carrera, doncs? Respon-me. GABRIEL Què sé jo!... ANDREU (_molt concentrat i am gran admiració_) Explica-t. Que pot-ser ja no sents vocació?... GABRIEL (_en veu baixa_) No n'he sentida mai. ANDREU No! Per què enganyaves a ta mare, doncs? GABRIEL Jo no vaig enganyar-la. ANDREU Què dius! GABRIEL Us ho vaig a confessar tot. No vui callar-me res. Escolteu-me am serenitat. ANDREU No haig d'escoltar-te per res! GABRIEL Us ho demano per favor. (_Am gran prec._) Deixeu-me dir i, després, feu lo que mellor us sembli. ANDREU Massa que m'ho penso lo que podries dirme! Ah, fill meu, quin mal camí has emprès! GABRIEL (_no gosant-ho dir_) Jo estic enamorat. ANDREU (_amb ironia_) Estàs enamorat? GABRIEL Sí. ANDREU I goses dir-m'ho! ¿Que no veus el gran disgust que'm dones amb aquestes paraules? GABRIEL Però, pare!... ANDREU De qui estàs enamorat? D'alguna aixelabrada com tu? GABRIEL No! D'un àngel de la terra. ANDREU (_amb ironia_) D'un àngel de la terra? GABRIEL Sí. De la Marió. ANDREU (_molt sorprès_) De la teva cosina! An aquesta pobre criatura estimes? GABRIEL Am tota l'ànima! ANDREU Com m'he distret, Senyor! GABRIEL No us ho prengueu així. ANDREU I ella ho sap? GABRIEL Sí. ANDREU I que hi diu? Respon-me! GABRIEL Ella... també m'estima. ANDREU Doncs, no hi penseu, en casar-vos! No! De primer ane tu't trec de casa i a la Marió la faig tancar en un convent! GABRIEL Ens matareu a tots dos! ANDREU No vui ser responsable davant de Déu i de la teva mare de les vostres bogeries. GABRIEL (_am gran prec_) Pare! ANDREU Quin disgust me dones, Gabriel! A les meves velleses! Jo que estava tant content i orgullós de tu! GABRIEL ¿Voleu res més hermós que veure-m casat am la Marió estimant-la força? ANDREU La meva il·lusió era veure-t servint a Déu. GABRIEL Que no se'l serveix oferint-li les flors de la terra? ANDREU No puch resignar-m'hi! Has d'acabar la carrera! GABRIEL Que voleu que sigui un mal sacerdot? ANDREU Has de complir lo que vas prometre! GABRIEL Que voleu que sigui un hipòcrita? No hi ha res tant odiós com l'hipocresia! Jo vui tenir conviccions! Vui viure'ls meus ideals! (_Compareix la Marió perla porta del replà de l'escala._) ### ESCENA XI Els mateixos, més la Marió ANDREU (_veient a la Marió_) Marió. MARIÓ Que maneu, oncle? ANDREU Vine, vine. MARIÓ (_acabant de baixar l'escala_) Ja vinc. ANDREU Què feies a dalt? MARIÓ He anat a mudar les flors de l'oratori. ANDREU (_am satisfacció_) Ah! Sí? MARIÓ (_amb humilitat_) Sí, oncle. ANDREU T'agrada molt, veritat, que en Gabriel sigui sacerdot? MARIÓ Sí, que m'agrada. ANDREU De debò? No't sabria greu que deixés la carrera? MARIÓ (_am veu baixa_) Sí, que me'n sabria! ANDREU I si fos perquè l'haguessin temptat i volgués casar-se, encara te'n deuria saber doble, oi? MARIÓ (_am dolor_) Sí! ANDREU Sembla que s'ha posat al cap que s'ha de casar am tu. GABRIEL Pare! ANDREU Que hi dius an això? MARIÓ (_molt baix_) Que s'ha de recordar de la seva mare. ANDREU Ho veus, Gabriel? GABRIEL La Marió m'estima! ANDREU (_a la Marió_) Tu: que no sents an en Gabriel? MARIÓ (_am gran prec_) Oncle! ANDREU Estima-1 com a cosí, com a germà, si vols; mai com a enamorat! No te l'escoltis! No vulguis que, per culpa teva, deixi de complir la prometensa que va fer a la seva mare. No ho vulguis! (_La Marió's posa a plorar._) I ara! GABRIEL Pobra Marió! (_La Marió, tot plorant, se'n va a seure a una cadira d'aprop de la finestra. Seguidament, per l'esquerra del fons, compareix en Florenci rient am joia._) ### ESCENA ÚLTIMA Els mateixos, més en Florenci FLORENCI Gabriel! Gabriel!... Ah! (_Deturant-se al llindar de la porta._) ANDREU No's retiri, no: ja pot acostar-se. FLORENCI (_am delicadesa_) Es que... ANDREU No hem d'ocultar-li res. Al cap i a la fi, lo que ara veu gaire bé tot és obra de vostè. FLORENCI (_en to natural_) Expliqueu- vos... ANDREU Vostè també és d'aquells que tiren la pedra i amaguen la mà. FLORENCI Us enganyeu. Jo, en tots els meus actes, presento sempre la cara. ANDREU Doncs per què's volia retirar? FLORENCI Per prudència, Andreu. Perquè l'escena que estic presenciant pot-ser té un caràcter un xic massa íntim i no voldria ser indiscret. GABRIEL No, Florenci, no. FLORENCI (_avançant_) El teu pare, de la manera que parla, sembla que m'acusi. ANDREU Sí, que l'acuso! (_La Marió segueix plorant._) L'acuso d'haver vingut aquí pera desencaminar al meu fill! Vostè li ha despertat un sentiment fatal per ell. FLORENCI Li he despertat?... ANDREU Sí. FLORENCI Senyal que ja'l tenia. ANDREU Vostè, am les seves prèdiques, li ha fet renéixer... FLORENCI Sí, el sentiment d'amor, l'etern, el més fecondant, el que viu tot-hom i del qual ningú se'n pot sustreure! Però no he sigut jo qui ha obrat aquest prodigi: ha sigut la Vida, la Naturalesa, amb els seus sospirs de mare eterna. Jo no he fet més que ajudar-hi. La Marió i en Gabriel s'estimen. (_Senyalant a la Marió,_) Mireu-la, mireu-la com plora! (_Acostant-s'hi._) Marió, no ploris, no ploris, que jo't defenso! GABRIEL (_molt emocionat_) Florenci! ANDREU (_anant-se'n cap al fons_) No sé quin sant me deté!... FLORENCI Marió, Gabriel: estimeu -vos! Canteu l'amor, l'amor que enjoia la terra! A viure! (_La Marió esclata en un plor dolorós. En Florenci i en Gabriel s'abracen._) Cau el teló pausadament ## ACTE TERCER _La mateixa decoració dels actes anteriors. És a les darreries d'estiu, al caient de la tarda. El paisatge comença a tristejar._ ### ESCENA I La Marió i en Gabriel MARIÓ (_asseguda aprop de la taula_) Ont és l'oncle? GABRIEL (_dret al costat de la Marió_) Deu ser a dalt. MARIÓ I en Florenci? GABRIEL Es al cafè amb aquells tres. Pobre xicot! Me fa una pena!... MARIÓ A mi també! GABRIEL Sempre aquella tos i aquell panteig!... MARIÓ Avui estava molt content. GABRIEL El sentissis! No'n té pocs de plans!... I quines il·lusions! Jo crec que'l fa viure l'esperança. MARIÓ No's desanima mai! GABRIEL Però'm sembla que va morint lentament. Els arbres ja groguegen i comencen a caure fulles. Quan arribi la tardor... MARIÓ Vols dir que està tant malalt? GABRIEL No veurà l'hivern! MARIO Déu meu! GABRIEL Però, així i tot, encara somnia en la vida forta, en una vida de joia. La seva imaginació li fa veure'l món rialler. MARIÓ Es tant bo! GABRIEL Per mi'l seu esperit delicadissim sent anyorances. MARIÓ Vols dir? GABRIEL Si en Florenci hagués trobat un cor generós, capaç de compendre-1 i estimar-lo, jo no diré que no hagués mort d'aquesta... però estic segur que hauria allargat bastant. MARIÓ Pot-ser sí. GABRIEL