Part 4

I ell hi té dret, a ser estimat. Ell, que ha sembrat tant d'amor!

MARIÓ

Oh, sí!

GABRIEL

Ha fet com les flors: tot ho ha brindat als altres: les fulles i l'aroma, el còs i l'ànima. Ha viscut molt depressa!

MARIÓ

I no ha trobat una noia del seu braç?

GABRIEL

No. No pas com ell l'ha idealisada. El poeta, amb els seus cants, inspira amor als altres, sense ser correspost.

MARIÓ

Que és trist haver de morir tant jove!

(_Curt silenci._)

GABRIEL

Ja ho sap que demà te'n vas de casa?

MARIÓ

Que no li has dit tu?

GABRIEL

No he gosat... No te'n vagis, Marió!

MARIÓ

Tot és inútil. Ton pare ja està convingut am l'oncle de Vilamajor, i, per més que jo'm resistís, tampoc ne treuria res!

GABRIEL

I un cop tu siguis fòra, digues, com quedem nosaltres dos? Deixarem morir la nostra estimació?

MARIÓ

Alabat siga'l cel! Pot-ser és la nostra estrella.

GABRIEL

Doncs jo no puc resignar-m'hi.

MARIÓ

Què penses fer?

GABRIEL

Seguir estimant-te. La meva voluntat no's torç!

MARIÓ

Deixem-ho córrer tot, Gabriel!

GABRIEL

Es impossible!

MARIÓ

Ton pare ja comença a tenir anys; si no segueixes els seus consells i no't sacrifiques per ell, pots escursar-li la vida. Sacrifiquem-nos, nosaltres que som joves!

GABRIEL

Precisament perquè som joves hem de pensar en l'endemà.

MARIÓ

No, no, Gabriel!

GABRIEL

Si te'n vas, jura ser-me fidel, que jo vindré a trobar-te.

MARIÓ

Com m'encises i jugues amb el meu cor!

GABRIEL

Esperança meva! Que t'estimo!

MARIÓ (_abaixant el cap_)

Gabriel!

GABRIEL

Que t'estimo!

(_Se sent tossir a l'Andreu, que apareix tot seguit per la porta de l'escala. En Gabriel, al sentir al seu pare, se separa de la Marió._)

### ESCENA II

Els mateixos, més l'Andreu

ANDREU

Encara no ha tornat en Florenci?

GABRIEL

Me sembla que no trigarà gaire.

ANDREU

Aont ha anat? Al Casino?

GABRIEL

Sí, amb aquells tres.

ANDREU

Com deu fer-hi de les seves!

GABRIEL

Cada diumenge hi va pera distreure-s una estona.

ANDREU

Aixís se distreu? Més valdria que procurés pera la seva salut...

GABRIEL

Es clar que sí. Però un xic de distracció li convé molt.

ANDREU

Si anés al cafè pera passar l'estona, ningú hi tindria res que dir; però com que la seva dèria és una altra...

GABRIEL

En Florenci no és pas lo que vos us creieu.

ANDREU

Tu sí que no'l veus com és. T'has tornat gaire bé com ell. Jo no l'hagués admès a casa! Però qui s'havia de pensar que de pares tant honrats ne sortís un xicot aixís!

GABRIEL

Que no és honrat en Florenci?

ANDREU

Sí; això sí... Però'l seu comportament fa més mal que bé.

GABRIEL

Quin mal fa?

ANDREU

I goses preguntar-ho?

GABRIEL (_prudentment_)

Es que vos us mireu el món d'una altra manera...

ANDREU (_enfadat_)

Com s'entén! Gabriel: això és faltar-me al respecte.

GABRIEL

No és aquesta la meva intenció.

ANDREU

I tu ho creus digne lo que ell ha fet am nosaltres? A veure, recull la teva conciencia i digues la veritat.

GABRIEL

Pregunteu.

ANDREU

Si en Florenci no hagués vingut an aquesta casa hauries tu deixat la carrera?...

GABRIEL (_després d'un petit esforç_)

Pot-ser no.

ANDREU

Com pot-ser no!

GABRIEL

Jo, com ja sabeu, no hauria sigut un bon sacerdot: mai he sentit vocació.

ANDREU

Abans bé'n senties!

MARIÓ

(_acostant-se a l'Andreu, somrient am tristesa_)

Oncle...

ANDREU

Ja veus, Marió, el teu cosí: no'n té prou en ser ell un desgraciat, que fins te vol perdre a tu.

MARIÓ

Nosaltres us estimem molt.

ANDREU

Si m'estimessiu m'obeirieu!

MARIÓ

Què voleu que faci jo?

ANDREU

Que t'oblidis d'en Gabriel, que l'esborris del teu pensament. Quan vaig dir-te que no volia que us estiméssiu, me vas prometre oblidar-te'n. Per xò no't vaig treure tot seguit de casa.

MARIÓ

Pobra de mi!

ANDREU

Tu vols que la gent ens bescanti, quan sàpiguen lo que passa entre nosaltres i et vegin fòra del poble.

MARIÓ

Perdó, oncle, perdó!

ANDREU

En tot aquest temps tu no has fet cas de les meves paraules. Has cregut més aviat an en Gabriel que ane mi...

GABRIEL

Perquè m'estima. Perquè, com jo, no pot governar el seu cor.

ANDREU

El cor, quan convé, se'l domina.

GABRIEL

No pas quan s'estima tant!

ANDREU

Sempre!

GABRIEL

Pare: això no és possible.

ANDREU

Doncs jo ho lograré, am l'ajuda del cel i dels teus oncles de Vilamajor. Ells, mellor que jo, vetllaran per aquesta pobra criatura.

GABRIEL (_amb ardidesa_)

Ni'ls oncles ni ningú podran res contra nosaltres.

ANDREU

Què dius ara!

GABRIEL (_molt decisiu_)

No, que no podran res!

ANDREU

Me desobeeixes!

GABRIEL

Lo que vosaltres voleu fer am la Marió i am mi no és just: és crudel; més que crudel: és inhumà!

ANDREU

Fill! Que estàs dient!

GABRIEL (_ben convençut_)

Sí! Es inhumà lo que feu!

ANDREU

Gabriel: reflexiona lo que dius!

GABRIEL

Si vos treieu a la Marió de casa, jo aniré a recullir-la, siga allà on siga, encara que la tanqueu entre reixes! Es meva! Es la meva vida! La vui per damunt de tot!

ANDREU

Doncs demà la duré an els teus oncles!

GABRIEL

No ho feu pas!

ANDREU

Demà! I vés en compte, t'aviso, a fer lo que acabes de dir-me!

GABRIEL

No me'n desdic!

ANDREU (_amenaçant-lo_)

Gabriel!

GABRIEL (_am gran prec_)

Pare. ¿que no ho veieu que no és just matar un sentiment tant gran com el meu? Si m'estimeu, tingueu-me compassió!

ANDREU

Vés-te'n del meu davant!

GABRIEL

No'm tracteu així! No us mireu l'amor com un pecat, que no ho és, no!

MARIÓ (_en to suplicant_)

Oncle!

ANDREU

No vui escoltar-vos més! Tots dos me mateu!

(_Desapareix, molt emocionat, per la porta de l'esquerra. La Marió i en Gabriel queden apesarats._)

### ESCENA III

La Marió i en Gabriel

MARIÓ

Pobre oncle!

GABRIEL

Marió, no'm deixis a mig camí!

MARIÓ

Si no puc deixar-te!

GABRIEL

M'estimes força?

MARIÓ

Més que ane mi mateixa!

GABRIEL

Ho dius ben convençuda?

MARIÓ

Sí! I ton pare?

GABRIEL

Però, quin mal fem estimant-nos?

MARIÓ

Que s'ha de sofrir!

GABRIEL

Doncs jo no ho vui, que tu sofreixis!

MARIÓ

Pobres de nosaltres!

ANDREU (_desde dintre_)

Marió!

MARIÓ

Sents? Ton pare'm crida. Me n'hi vaig.

GABRIEL

No't rendeixis!

MARIÓ

No temis!

ANDREU (_també desde dintre_)

Marió!

MARIÓ

Torna a cridar-me.

GABRIEL

Espera... escolta...

MARIÓ

Deixa...

GABRIEL

No t'espantis!

MARIÓ

No!

GABRIEL

Ets meva, ets meva!

MARIÓ

Tota teva!

(_La Marió desapareix per la porta de l'esquerra. Llarc silenci. En Gabriel queda amb el cap baix, molt pensatiu. Després, somrient, se passeja per l'escena, i tot d'una, com si li acudis una idea, se'n va per l'escala precipitadament. Al cap d'una estona compareixen per la dreta del fons en Florenci, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec. Vénen conversant. En Florenci va amb un trajo de llana de color de cendra, berret tou, negre, am les ales un xic caigudes, i un mocador de seda al coll, ben abrigat. Està molt palid. Els tres últims vesteixen com en el segon acte._)

### ESCENA IV

En Florenci, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec

FLORENCI (_entra tussint i poc a poc, afadigat_)

Veieu?... Veieu com no he hagut de deturar-me pera reposar? Si això no és res... Un cop se me n'hagi anat aquesta tos...

ENGANYA-AMOS

Es clar que sí! Per valents, nosaltres dos.

ROS

I jo.

ENGANYA-AMOS

Tu també. Sobre tot per la ballaruga.

FLORENCI (_somrient_)

I en Llec no, pobre xicot?

LLEC

Jo rai!

FLORENCI (_am somriure dolç_)

Tu ets molt sofert i molt bo. Ets com una flor humil que no espargeix l'aroma.

LLEC (_mirant a terra i somrient agrait_)

Quina comparança!

FLORENCI

Com furga'l teu cervell... veritat?... com furga pera compendre'l misteri de la vida! Que m'estimes, oi?

LLEC (_vergonyós i emocionat_)

Oh! Jo...

FLORENCI

Ja t'ho conec i t'ho agraeixo. Jo també us estimo a vosaltres. Així que'm trobi mellor, ja veureu quina sorpresa us preparo!

ENGAN YA-AMOS

Alguna cargolada, pot-ser?

FLORENCI

No: una altra cosa.

ROS

Que hem d'armar un sarau?

FLORENCI

Cah, home, cah!... Una cosa més nova... més nova!

ENGANYA-AMOS

Apa aquí, barrinem! (_Posant-se a meditar._) A veure si'm cremo!

FLORENCI

Ja us ho diré: no vui que us escarrasseu.

ENGANYA-AMOS

No. Deixi-m provar si ho endevino. Jo, en això de les endavinalles, sent marrec, hi era molt avispat.

FLORENCI

Mireu: aixís que estigui reforçat vui portar-vos a tots tres a Barcelona, ben vestits, ben empolainats i am força humor.

ENGANYA-AMOS

De debò?

ROS

A Barcelona?

FLORENCI

Sí. I, en sent-hi, ens passejarem tot el dia en cotxe.

ROS

En el cotxe de casa seva?

FLORENCI

Just. Farem denteta als senyors.

ENGANYA-AMOS

Alça, Llec, quina patxoca faràs!

FLORENCI

Vui que us vegin, així, ben colrats pel sol, llençar els diners a grapats. Vui que mengeu i beveu de tot lo mellor que produeix la terra, que també us pertoca, també.

ENGANYA-AMOS

Renoi, quina xirinola farem!

ROS

Jo sembla que ja m'hi trobi!

ENGANYA-AMOS

Ros: anirem a veure ballarines!

ROS

Apa, Llec!

LLEC

Deixa...

ROS

I fumarem cigarros de l'Habana.

ENGANYA-AMOS

D'aquells tant llarcs!

ROS

D'aquells que porten lliga-cama.

LLEC

No; jo no.

ROS

Tu no? Per què?

LLEC

Jo no vindré... Rebaixaria al senyor Florenci.

FLORENCI (_somrient_)

No, home, no,

LLEC

Aquí, al poble, tot lo que vulgui... i encara segons què. A Barcelona jo no sabria anar-hi am vostè de company... (_Tement haver-lo ofès._) Bé... dispensi.

FLORENCI

Si aquest és el meu gust!

ENGANYA-AMOS

Però... ja'ns escauran a nosaltres aquestes coses?

FLORENCI

Com a tot-hom.

ENGANYA-AMOS

Ja ho sentiu, toca-sons; ja ho sentiu. Apa, ull viu, vosaltres que sou joves!

ROS

Jo rai! Temps ha que ho tinc per ben vist. El dia que m'hi posi!...

LLEC (_en to concentrat_)

Jo no sé què ho fa que sigui d'aquesta manera.

ROS

Ja n'ets de ruc, ja!

LLEC

Sí, que'n sóc, sí! Malvinatge! Sempre estic rumiant, rumiant, i mai trec l'entrellat de res!

ROS

Perquè ets aixís!

ENGANYA-AMOS

Ja ho hem vist florir lo que'ns ha dit el senyor Florenci. Jo no ho veuré granar... Si un hom se pogués descarregar d'aquesta garba d'anys!

FLORENCI

Vos, en la vostra joventut, vàreu fer massa tabola.

ENGANYA-AMOS

Sí, lo mateix que'l Ros. Al darrera dels saraus, me vaig distreure de tot. M'he fet vell anant d'aquí en enllà, sempre mudant de casa, com el pare. (_Els ulls li espurnegen._) He estat pedra movedissa que enlloc ha posat molça.

FLORENCI

Sou un bon home!

(_Curt silenci._)

ENGANYA-AMOS (_cambiant de to_)

Bé: ja'n parlarem una altra hora, oi?

FLORENCI

Sí. No ho deixem córrer pas.

ENGANYA-AMOS

Apa, nois: que anem a donar gra als matxos?

ROS

Anem-hi!

ENGANYA-AMOS

No estarem gaire, senyor Florenci.

FLORENCI

Després us ensenyaré una cosa.

ENGANYA-AMOS

Ah! Sí?

FLORENCI

Sí.

ENGANYA-AMOS

Som-hi, minyons?

LLEC

Som-hi.

ROS

Apa!

(_L'Enganya-amos, el Ros i en Llec desapareixen per l'esquerra del fons._)

### ESCENA V

En Florenci, sol. Desseguida en Gabriel i la Marió

(_En Florenci, tussint, se'n va a mirar per la finestra, que està tancada. Llarc silenci, apareix en Gabriel per l'escala._)

GABRIEL

Hola, Florenci!

FLORENCI (_girant-se_)

Ah! Tu, Gabriel?

GABRIEL

Que tal, t'has divertit gaire?

FLORENCI

Molt. Cregués que he disfrutat, aquesta tarda.

GABRIEL

Me n'alegro, home.

FLORENCI

I tu per què no has vingut?

GABRIEL

Ja ho saps... No veus que an el pare li sap greu ?

FLORENCI

Mira, mira la Marió. (_Veient an aquesta, que torna per la porta de l'esquerra._) Que ve tristeta!

MARIÓ (_am somriure trist_)

No, no ho cregui, senyor Florenci.

FLORENCI

Veus jo que alegre estic?

MARIÓ

Jo també. Més de lo que vostè's pensa.

FLORENCI

No m'enganyes

MARIÓ

No l'enganyo.

FLORENCI (_cambiant de to_)

Ja voldria haver passat l'hivern!... Quina Primavera més florida se'ns prepara! Oi, Gabriel?

GABRIEL

Una Primavera d'amor.

(_Compareix l'Andreu per la por la de l'esquerra._)

### ESCENA VI

Els mateixos, mès l'Andreu

ANDREU (_en to una mica aixut_)

Ah! Ja hem tornat del cafè?

FLORENCI

Per cert que he passat una estona ben distreta.

ANDREU

Oh! Anant amb aquells tres!...

FLORENCI

Són molt dignes de venir am mi. Són tres cors generosos, i per xo'm satisfan.

ANDREU (_amb ironia_)

I per res més?

FLORENCI

Pot-ser sí.

ANDREU

Digui que també li agraden perquè l'escolten i l'aplaudeixen.

FLORENCI

Andreu, parleu en un to tant irònic que la veritat, no sé a què ve ara.

ANDREU

Prou que ho sap. Però, gràcies a Déu, ja ho tinc resolt!

FLORENCI (_molt admirat_)

Què voleu dir?

GABRIEL (_suplicant_)

Pare: no expliqueu res!

FLORENCI (_seriament admirat_)

Però, què significa això? Gabriel: per què recomanes silenci al teu pare? Quins projectes teniu? (_Dirigint-se a l'Andreu._) Que us faig nosa, pot-ser? Que us heu posat d'acord amb els meus pares? Digueu. Expliqueu-vos.

ANDREU

Ja veurà, Florenci: haig de ser-li franc.

FLORENCI (_tussint am molta fadiga_)

Digueu...

GABRIEL

No, pare!

ANDREU

Jo havia determinat allunyar a la Marió...

FLORENCI

I creieu vos que, allunyant-la d'aquí, d'aprop del vostre fill, lograreu apagar el seu amor?

ANDREU

Jo volia que en Gabriel complís la prometença que un dia va fer a la seva mare.

FLORENCI

Ell estima a la Marió.

ANDREU (_amb ironia concentrada_)

Ell!... Ell l'estima!

FLORENCI (_molt sorprès_)

Que voleu dir... que jo...?

ANDREU (_en veu baixa_)

Sí.

FLORENCI (_somrient_)

Que no ho sents, Marió? Que no sents al teu oncle? (_Dirigint-se a l'Andreu._) Que'n sóc de pervers als vostres ulls! (_Am gran serenitat._) Que poc me coneixeu, Andreu! ¿Vos no concebiu que en aquest món, en aquest món de miseries, hi hagin ànimes generoses que, com la meva, s'interessin i se sacrifiquin per la felicitat dels altres?

ANDREU (_en to conciliador_)

Veurà, Florenci: jo am vostè no puc discutir-hi. Lo que sí li sostinc és que la seva estada a casa no m'ha portat més que disgustos.

FLORENCI

A veure, explica-t, Marió. (_Am molta serenitat._) T'he dit mai...?

MARIÓ (_suplicant_)

Florenci...

GABRIEL

Peró, home...

FLORENCI

Es que'l teu pare pot-ser té raó; sinó que ell, tot i sent un bon home, no comprèn la meva bondat.

ANDREU (_en veu baixa_)

Vostè dirà...

FLORENCI

Jo estimo a la Marió, però a la meva manera: com estimo a tot-hom, am generositat humana. An ella, ignocenta i delicada, la miro com una filla de la Santa Poesia. Jo no seré mai esclau de les gràcies d'una dòna única. Jo adoro la Bellesa, i per xo canto l'amor fecondant, hermosejador de la vida.

ANDREU (_no comprenent-lo_)

Què vol dir amb això?

FLORENCI

¿Que no veieu que la Marió i en Gabriel s'estimen tant? Per què us afanyeu en desviar les seves voluntats?

ANDREU

Ja he dit que ho tenia resolt.

FLORENCI

Què voleu fer?

ANDREU

Ara ho veurà. Tu, Marió: respon-me am serenitat.

MARIÓ (_molt humil_)

Maneu, oncle.

ANDREU

Digues: estimes an en Gabriel? (_La Marió abaixa'l cap, sospirant fondament._) L'estimes o no?

MARIÓ (_en veu baixa_)

Sí.

ANDREU

Estas ben resignada am la teva sort?

MARIÓ

Sí, oncle.

ANDREU

Doncs, bé: jo, contra la meva voluntat, no més que pera evitar un mal major, us dono'l consentiment pera que us caseu.

GABRIEL (_moll agraït_)

Pare!

FLORENCI

Al fi heu sigut generós.

ANDREU

Consti que és contra la meva voluntat.

GABRIEL

Pare! Pare!

ANDREU

(_abraçant an en Gabriel, molt emocionat_)

Me fas por, fill meu! Me fas por i t'estimo massa! Casa-t tant aviat com vulguis: per mi com més prompte mellor. Me faries viure amb engunia! Com t'has tornat! Com t'has tornat!

FLORENCI

Vaja, home, alegreu-vos!

ANDREU

(_desprenent-se dels braços d'en Gabriel i anant a seure a una cadira d'aprop de la taula_)

Quina vergonya quan ho sàpiga la gent!

(_Queda molt abatut. Després d'un llarc silenci tornen per l'esquerra del fons l'Enganya-amos, el Ros i en Llec._)

### ESCENA VII

Els mateixos, més l'Enganya-amos, el Ros i en Llec

ENGANYA-AMOS

Ja tornem a ser aquí.

ROS

(_treient-se brins de palla de damunt del vestit_)

Té: sempre se m'han d'arrapar brins de palla!

ENGANYA-AMOS

I deixa, home!... Si això encara guarneix!

ROS

Oh! Es que porto la roba de les festes.

ENGANYA-AMOS

Ai, noi, que mires prim!

FLORENCI (_molt content_)

Us faig assaber que ja he enllestit la meva obra.

ENGANYA-AMOS

Ah! Sí?

FLORENCI

Avui, aquesta matinada.

ENGANYA-AMOS

Com acaba, com acaba?

ROS (_acostant-se_)

A veure...

FLORENCI

Acaba amb "El plany de l'estiu".

LLEC (_somrient_)

Que deu ser bonic!

ENGANYA-AMOS

I és trist això?

ROS (_amb enfasi_)

Home! Que no teniu orelles?

ENGANYA-AMOS

Però si l'estiu no's plany.

LLEC

Prou que ho sap el senyor Florenci.

ROS

Que us penseu que és com vosaltres? Tot se queixa en aquest món.

ENGANYA-AMOS

Vaia, vés, poca-solta! (_An en Florenci._) Que no'ns ho vol llegir?

FLORENCI

No faltaria més! Us he llegit tota l'obra i no voleu que us llegeixi'l final? Marió.

MARIÓ

Què mana?

FLORENCI

Vols fer-me'1 favor d'anar a dalt a la meva sala a buscar aquella carpeta plena de papers que hi ha damunt de la taula?

MARIÓ

Sí, senyor.

GABRIEL

Florenci: no llegeixis, home! Te cansaràs. Espera en havent sopat, que tindràs més coratge.

FLORENCI

No'm cansaré, no. Al contrari: si'l llegir encara m'anima. (_Dirigint-se a la Marió._) Me fas l'obsequi?

MARIÓ

Am molt gust.

(_Se'n va per l'escala. Curt silenci._)

### ESCENA VIII

Els mateixos, menys la Marió

GABRIEL

Vés ara per què t'has d'amoinar...

ANDREU

No sé que'n treu d'ensenyar els seus escrits an aquests.

FLORENCI

Tot-hom hi té dret, a la Poesia. Pot-ser no hi hauria tanta maldat al món si'ls poetes fossin més generosos.

ANDREU

Però, que's creu que l'entenen?

FLORENCI

Per què no m'han d'entendre?

ANDREU

Jo estic en que'ls fa més mal que bé. Cregui-m, Florenci, cregui-m: vostè, am les seves histories, atabala l'enteniment dels pobres que no tenen lletra. Jo no li nego'l merit... Però hi han coses que no són pera tot-hom.

FLORENCI

L'art és pera tots. Precisament la meva obra actual tota ella és popular.

(_Torna la Marió am la carpeta d'en Florenci._)

### ESCENA IX

Els mateixos, més la Marió

MARIÓ

Si és servit. Es això?

FLORENCI

Això mateix. Gràcies, Marió.

GABRIEL

Però, home, espera més tard: espera al vespre.

FLORENCI (_amb ironia fina_)

En comptes del rosari?

GABRIEL

Aquesta tarda deus haver enraonat- molt i pot-ser has fet massa exercici. No sents un xic de fadiga?

FLORENCI

Que't penses que m'estic morint? (_Molt animós._) Vès què diu el metge.

GABRIEL (_somrient_)

No vui dir això, Florenci.

FLORENCI

Ja veuràs que depressa'm posaré bo! Si ara no més me molesta la tos... aquesta mica de tos. De gana no me'n falta... Si tinc de fer unes obres encara!...

GABRIEL

Es clar que sí! Però si tant n'abuses!... Ja ho veig que cada dia't vas trobant mellor; però pensa que torres més altes cauen.

FLORENCI

Bah, bah, deixa-t de sermons! Jo'm sento fort (_tus_) i no desdic per res. (_Desfà'ls lligams de la carpeta i en treu els darrers fulls, manuscrits. A l'Enganya-amos, el Ros i en Llec._) Veieu aquests fulls de paper?

ENGANYA-AMOS (_en veu baixa i trista_)

Prou.

FLORENCI

Doncs són el terme de la meva obra; són la coberta d'aquest petit edifici que jo, aquí, entre vosaltres, he aixecat a la Poesia. He arribat al cim, com veieu, més brau i més encoratjat que al començament. Visc, visc la vida forta! Enlairem, doncs, la bandera de l'esperança!

ENGANYA-AMOS

(_molt emocionat i en veu baixa_)

Digui... digui.

LLEC

Vostè és massa bo, senyor Florenci!

FLORENCI

Veniu, veniu aprop meu. (_Se'n va a seure en el silló de prop de la finestra, L'Enganya-amos, el Ros i en Llec el segueixen._)

ANDREU

(_concentrat, passejant-se pels fons_)

Badocs, més que badocs!

FLORENCI

Que m'escolteu?

ENGANYA-AMOS

Sí, senyor, sí.

FLORENCI

Doncs començo. (_Se disposa a llegir, però al punt que va pera agafar el manuscrit, mirant entorn seu, diu amb accent molt dramàtic:_) No sentiu fred?

ROS (_de bona fe_)

No... no'n fa pas, encara.

ENGANYA-AMOS (_molt ràpid_)

Que sí, home, que sí! Jo de bona gana ja voldria veure la llar ben encesa! No veus que fa aquest temps tant boig?

ROS (_comprenent l'intenció_)

Ah! Sí!

FLORENCI

Oi que si que'n fa, de fred?

ENGANYA-AMOS

(_aixecant-se les solapes del gec_)

Gaire bé com en el pic de l'hivern!

FLORENCI

I veieu que és estrany: jo suo. (_S'aixuga la suor del front._)

ENGANYA-AMOS

Alça, noi, quines torrades més maques farem aquest hivern!

FLORENCI (_somrient esperançat_)

Sí, que les farem, sí!

ENGANYA-AMOS

Aquells tragos de mistela que hi clavarem!

FLORENCI

I que n'hem de contar de coses, tots plegats, a la vora del foc!

ENGANYA-AMOS

Jo sé una rondalla d'una bruixa, més estranya! N'hi ha pera passar una bona vetlla.

FLORENCI

Doncs, guardeu-la pera quan arribi l'hora.

ROS

Jo us explicaré tot lo que m'ha passat anant pels envelats de les festes majors d'aquests volts, que estic segur us en fareu creus.

FLORENCI

Farem com les formigues: disfrutarem del treball avançat a l'estiu.

ENGANYA-AMOS

Això mateix.

FLORENCI (_aixugant-se'l front_)

Quin fred i quina suor!

GABRIEL

Ho veus com estàs fadigat?

FLORENCI

No, home, no.

MARIÓ (_acostant-se an en Florenci_)

Vol pendre alguna cosa abans de sopar?

(_La Marió se'n va a seure aprop de la taula._)

FLORENCI

No; gràcies, Marió. Després no tindria gana. Ara vui llegir "El plany de l'estiu".

ANDREU (_desde'l fons_)

Quina taleia!

FLORENCI

Apa, escolteu. (_Llegeix._)

"L'estiu se marceix. El sol l'enrogeix i el besa agrait. L'estiu ha florit i arreu ha granat. Els fruits que ha deixat, ja l'home, amatent, per tot ha cullit ara goig infinit.

La terra no mor: al fons del seu cor la vida fa niu, servant-hi'l caliu am que engendrarà sa filla encisera: la verge que té per nom Primavera. Somorta a l'hivern, s'afanya covant el foc pur i etern que va germinant les fulles i flors d'halé luxuriant.

L'estiu és ben mort! Ja l'aire del nord mustiga la terra. Al pla i a la serra ni'n queda record, del verd lluminós dels arbres gemats, on, ben amagats, els pobres aucells, al bo de l'estiu, vetllaven llur niu.

Am quin tremolor les fulles cruixeixen! Ja totes pateixen del mal de tardor, caient cor-ferides i am freda grogor... El vent, bo i cantant, les va agombolant. Qui sap on les porta! La vida és molt forta! La vida és sofrenta, i am sava bullenta se va eternisant. Que vingui l'hivern, que vingui plorant!

(_Posant-se afònic._)

Que's geli la terra, que nevi en la serra i faci un fred viu matant a l'estiu, que arreu els amants farem nostra via servint-nos de guia l'amor terrenal, que sempre reviu."

(_Deixa de llegir, pantejant i tussint am molta pena._) M'ofego!...

GABRIEL

Deixa estar la lectura... Ja l'acabaras una altra hora.

FLORENCI

No: vui acabar-la ara. (_Torna a tussir._) Obriu aquesta finestra... (_Se sent remor de vent i de fulles._)

ENGANYA-AMOS

(_obrint una mica la finestra_)

Així?

FLORENCI

Més. . . Més. . . (_L'Enganya-amos obeeix._) Així. Ara... (_Se va ponent el sol. En Florenci torna a llegir, am més passió i am més vehemència que de primer, redreçant-se fent un esforç suprem._)

"I al sé a l'hivernada tindrem abraçada la dòna estimada damunt nostre cor, que'l goig mai se mor, que'l goig és etern, per més rigorós que sigui l'hivern."

(_Se sent, més vibrant que de primer, la remor de la ventada. Cau damunt d'en Florenci una volior de fulles mortes._) Ah! Quina tristor damunt meu! (_Tot ell s'esgarrifa; la cara se li torna blanca, d'una blancor de mort. Tus molt i s'ofega com si li anés a venir un vòmit._) No puc més!... No puc més!... (_Li cauen els fulls per terra._)

ENGANYA-AMOS

Ja'ns ho llegirà demà.

FLORENCI

Sí...ja us ho llegiré demà...demà, sentiu?

ENGANYA-AMOS

Al vespre; sí, senyor.

FLORENCI

Si no fos aquesta tos!... (_Se sent el xisclejar d'un vol d'orenetes. En Florenci s'aixeca i va a mirar per la finestra._) Ah! Mireu! Mireu quina volior d'orenetes! Com fugen!... Com xisclen!... Que'n són d'expertes! Són més vividores que nosaltres. (_Girant-se._) Gabriel!

GABRIEL (_acostant-s'hi_)

Què vols, Florenci?

FLORENCI

Ja has triomfat. (_Somrient._) I tu també, Marió. Que sereu feliços!

GABRIEL

Sí, que'n serem!