# La mare eterna ## Part 4 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/la-mare-eterna-77233/index.md I ell hi té dret, a ser estimat. Ell, que ha sembrat tant d'amor! MARIÓ Oh, sí! GABRIEL Ha fet com les flors: tot ho ha brindat als altres: les fulles i l'aroma, el còs i l'ànima. Ha viscut molt depressa! MARIÓ I no ha trobat una noia del seu braç? GABRIEL No. No pas com ell l'ha idealisada. El poeta, amb els seus cants, inspira amor als altres, sense ser correspost. MARIÓ Que és trist haver de morir tant jove! (_Curt silenci._) GABRIEL Ja ho sap que demà te'n vas de casa? MARIÓ Que no li has dit tu? GABRIEL No he gosat... No te'n vagis, Marió! MARIÓ Tot és inútil. Ton pare ja està convingut am l'oncle de Vilamajor, i, per més que jo'm resistís, tampoc ne treuria res! GABRIEL I un cop tu siguis fòra, digues, com quedem nosaltres dos? Deixarem morir la nostra estimació? MARIÓ Alabat siga'l cel! Pot-ser és la nostra estrella. GABRIEL Doncs jo no puc resignar-m'hi. MARIÓ Què penses fer? GABRIEL Seguir estimant-te. La meva voluntat no's torç! MARIÓ Deixem-ho córrer tot, Gabriel! GABRIEL Es impossible! MARIÓ Ton pare ja comença a tenir anys; si no segueixes els seus consells i no't sacrifiques per ell, pots escursar-li la vida. Sacrifiquem-nos, nosaltres que som joves! GABRIEL Precisament perquè som joves hem de pensar en l'endemà. MARIÓ No, no, Gabriel! GABRIEL Si te'n vas, jura ser-me fidel, que jo vindré a trobar-te. MARIÓ Com m'encises i jugues amb el meu cor! GABRIEL Esperança meva! Que t'estimo! MARIÓ (_abaixant el cap_) Gabriel! GABRIEL Que t'estimo! (_Se sent tossir a l'Andreu, que apareix tot seguit per la porta de l'escala. En Gabriel, al sentir al seu pare, se separa de la Marió._) ### ESCENA II Els mateixos, més l'Andreu ANDREU Encara no ha tornat en Florenci? GABRIEL Me sembla que no trigarà gaire. ANDREU Aont ha anat? Al Casino? GABRIEL Sí, amb aquells tres. ANDREU Com deu fer-hi de les seves! GABRIEL Cada diumenge hi va pera distreure-s una estona. ANDREU Aixís se distreu? Més valdria que procurés pera la seva salut... GABRIEL Es clar que sí. Però un xic de distracció li convé molt. ANDREU Si anés al cafè pera passar l'estona, ningú hi tindria res que dir; però com que la seva dèria és una altra... GABRIEL En Florenci no és pas lo que vos us creieu. ANDREU Tu sí que no'l veus com és. T'has tornat gaire bé com ell. Jo no l'hagués admès a casa! Però qui s'havia de pensar que de pares tant honrats ne sortís un xicot aixís! GABRIEL Que no és honrat en Florenci? ANDREU Sí; això sí... Però'l seu comportament fa més mal que bé. GABRIEL Quin mal fa? ANDREU I goses preguntar-ho? GABRIEL (_prudentment_) Es que vos us mireu el món d'una altra manera... ANDREU (_enfadat_) Com s'entén! Gabriel: això és faltar-me al respecte. GABRIEL No és aquesta la meva intenció. ANDREU I tu ho creus digne lo que ell ha fet am nosaltres? A veure, recull la teva conciencia i digues la veritat. GABRIEL Pregunteu. ANDREU Si en Florenci no hagués vingut an aquesta casa hauries tu deixat la carrera?... GABRIEL (_després d'un petit esforç_) Pot-ser no. ANDREU Com pot-ser no! GABRIEL Jo, com ja sabeu, no hauria sigut un bon sacerdot: mai he sentit vocació. ANDREU Abans bé'n senties! MARIÓ (_acostant-se a l'Andreu, somrient am tristesa_) Oncle... ANDREU Ja veus, Marió, el teu cosí: no'n té prou en ser ell un desgraciat, que fins te vol perdre a tu. MARIÓ Nosaltres us estimem molt. ANDREU Si m'estimessiu m'obeirieu! MARIÓ Què voleu que faci jo? ANDREU Que t'oblidis d'en Gabriel, que l'esborris del teu pensament. Quan vaig dir-te que no volia que us estiméssiu, me vas prometre oblidar-te'n. Per xò no't vaig treure tot seguit de casa. MARIÓ Pobra de mi! ANDREU Tu vols que la gent ens bescanti, quan sàpiguen lo que passa entre nosaltres i et vegin fòra del poble. MARIÓ Perdó, oncle, perdó! ANDREU En tot aquest temps tu no has fet cas de les meves paraules. Has cregut més aviat an en Gabriel que ane mi... GABRIEL Perquè m'estima. Perquè, com jo, no pot governar el seu cor. ANDREU El cor, quan convé, se'l domina. GABRIEL No pas quan s'estima tant! ANDREU Sempre! GABRIEL Pare: això no és possible. ANDREU Doncs jo ho lograré, am l'ajuda del cel i dels teus oncles de Vilamajor. Ells, mellor que jo, vetllaran per aquesta pobra criatura. GABRIEL (_amb ardidesa_) Ni'ls oncles ni ningú podran res contra nosaltres. ANDREU Què dius ara! GABRIEL (_molt decisiu_) No, que no podran res! ANDREU Me desobeeixes! GABRIEL Lo que vosaltres voleu fer am la Marió i am mi no és just: és crudel; més que crudel: és inhumà! ANDREU Fill! Que estàs dient! GABRIEL (_ben convençut_) Sí! Es inhumà lo que feu! ANDREU Gabriel: reflexiona lo que dius! GABRIEL Si vos treieu a la Marió de casa, jo aniré a recullir-la, siga allà on siga, encara que la tanqueu entre reixes! Es meva! Es la meva vida! La vui per damunt de tot! ANDREU Doncs demà la duré an els teus oncles! GABRIEL No ho feu pas! ANDREU Demà! I vés en compte, t'aviso, a fer lo que acabes de dir-me! GABRIEL No me'n desdic! ANDREU (_amenaçant-lo_) Gabriel! GABRIEL (_am gran prec_) Pare. ¿que no ho veieu que no és just matar un sentiment tant gran com el meu? Si m'estimeu, tingueu-me compassió! ANDREU Vés-te'n del meu davant! GABRIEL No'm tracteu així! No us mireu l'amor com un pecat, que no ho és, no! MARIÓ (_en to suplicant_) Oncle! ANDREU No vui escoltar-vos més! Tots dos me mateu! (_Desapareix, molt emocionat, per la porta de l'esquerra. La Marió i en Gabriel queden apesarats._) ### ESCENA III La Marió i en Gabriel MARIÓ Pobre oncle! GABRIEL Marió, no'm deixis a mig camí! MARIÓ Si no puc deixar-te! GABRIEL M'estimes força? MARIÓ Més que ane mi mateixa! GABRIEL Ho dius ben convençuda? MARIÓ Sí! I ton pare? GABRIEL Però, quin mal fem estimant-nos? MARIÓ Que s'ha de sofrir! GABRIEL Doncs jo no ho vui, que tu sofreixis! MARIÓ Pobres de nosaltres! ANDREU (_desde dintre_) Marió! MARIÓ Sents? Ton pare'm crida. Me n'hi vaig. GABRIEL No't rendeixis! MARIÓ No temis! ANDREU (_també desde dintre_) Marió! MARIÓ Torna a cridar-me. GABRIEL Espera... escolta... MARIÓ Deixa... GABRIEL No t'espantis! MARIÓ No! GABRIEL Ets meva, ets meva! MARIÓ Tota teva! (_La Marió desapareix per la porta de l'esquerra. Llarc silenci. En Gabriel queda amb el cap baix, molt pensatiu. Després, somrient, se passeja per l'escena, i tot d'una, com si li acudis una idea, se'n va per l'escala precipitadament. Al cap d'una estona compareixen per la dreta del fons en Florenci, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec. Vénen conversant. En Florenci va amb un trajo de llana de color de cendra, berret tou, negre, am les ales un xic caigudes, i un mocador de seda al coll, ben abrigat. Està molt palid. Els tres últims vesteixen com en el segon acte._) ### ESCENA IV En Florenci, l'Enganya-amos, el Ros i en Llec FLORENCI (_entra tussint i poc a poc, afadigat_) Veieu?... Veieu com no he hagut de deturar-me pera reposar? Si això no és res... Un cop se me n'hagi anat aquesta tos... ENGANYA-AMOS Es clar que sí! Per valents, nosaltres dos. ROS I jo. ENGANYA-AMOS Tu també. Sobre tot per la ballaruga. FLORENCI (_somrient_) I en Llec no, pobre xicot? LLEC Jo rai! FLORENCI (_am somriure dolç_) Tu ets molt sofert i molt bo. Ets com una flor humil que no espargeix l'aroma. LLEC (_mirant a terra i somrient agrait_) Quina comparança! FLORENCI Com furga'l teu cervell... veritat?... com furga pera compendre'l misteri de la vida! Que m'estimes, oi? LLEC (_vergonyós i emocionat_) Oh! Jo... FLORENCI Ja t'ho conec i t'ho agraeixo. Jo també us estimo a vosaltres. Així que'm trobi mellor, ja veureu quina sorpresa us preparo! ENGAN YA-AMOS Alguna cargolada, pot-ser? FLORENCI No: una altra cosa. ROS Que hem d'armar un sarau? FLORENCI Cah, home, cah!... Una cosa més nova... més nova! ENGANYA-AMOS Apa aquí, barrinem! (_Posant-se a meditar._) A veure si'm cremo! FLORENCI Ja us ho diré: no vui que us escarrasseu. ENGANYA-AMOS No. Deixi-m provar si ho endevino. Jo, en això de les endavinalles, sent marrec, hi era molt avispat. FLORENCI Mireu: aixís que estigui reforçat vui portar-vos a tots tres a Barcelona, ben vestits, ben empolainats i am força humor. ENGANYA-AMOS De debò? ROS A Barcelona? FLORENCI Sí. I, en sent-hi, ens passejarem tot el dia en cotxe. ROS En el cotxe de casa seva? FLORENCI Just. Farem denteta als senyors. ENGANYA-AMOS Alça, Llec, quina patxoca faràs! FLORENCI Vui que us vegin, així, ben colrats pel sol, llençar els diners a grapats. Vui que mengeu i beveu de tot lo mellor que produeix la terra, que també us pertoca, també. ENGANYA-AMOS Renoi, quina xirinola farem! ROS Jo sembla que ja m'hi trobi! ENGANYA-AMOS Ros: anirem a veure ballarines! ROS Apa, Llec! LLEC Deixa... ROS I fumarem cigarros de l'Habana. ENGANYA-AMOS D'aquells tant llarcs! ROS D'aquells que porten lliga-cama. LLEC No; jo no. ROS Tu no? Per què? LLEC Jo no vindré... Rebaixaria al senyor Florenci. FLORENCI (_somrient_) No, home, no, LLEC Aquí, al poble, tot lo que vulgui... i encara segons què. A Barcelona jo no sabria anar-hi am vostè de company... (_Tement haver-lo ofès._) Bé... dispensi. FLORENCI Si aquest és el meu gust! ENGANYA-AMOS Però... ja'ns escauran a nosaltres aquestes coses? FLORENCI Com a tot-hom. ENGANYA-AMOS Ja ho sentiu, toca-sons; ja ho sentiu. Apa, ull viu, vosaltres que sou joves! ROS Jo rai! Temps ha que ho tinc per ben vist. El dia que m'hi posi!... LLEC (_en to concentrat_) Jo no sé què ho fa que sigui d'aquesta manera. ROS Ja n'ets de ruc, ja! LLEC Sí, que'n sóc, sí! Malvinatge! Sempre estic rumiant, rumiant, i mai trec l'entrellat de res! ROS Perquè ets aixís! ENGANYA-AMOS Ja ho hem vist florir lo que'ns ha dit el senyor Florenci. Jo no ho veuré granar... Si un hom se pogués descarregar d'aquesta garba d'anys! FLORENCI Vos, en la vostra joventut, vàreu fer massa tabola. ENGANYA-AMOS Sí, lo mateix que'l Ros. Al darrera dels saraus, me vaig distreure de tot. M'he fet vell anant d'aquí en enllà, sempre mudant de casa, com el pare. (_Els ulls li espurnegen._) He estat pedra movedissa que enlloc ha posat molça. FLORENCI Sou un bon home! (_Curt silenci._) ENGANYA-AMOS (_cambiant de to_) Bé: ja'n parlarem una altra hora, oi? FLORENCI Sí. No ho deixem córrer pas. ENGANYA-AMOS Apa, nois: que anem a donar gra als matxos? ROS Anem-hi! ENGANYA-AMOS No estarem gaire, senyor Florenci. FLORENCI Després us ensenyaré una cosa. ENGANYA-AMOS Ah! Sí? FLORENCI Sí. ENGANYA-AMOS Som-hi, minyons? LLEC Som-hi. ROS Apa! (_L'Enganya-amos, el Ros i en Llec desapareixen per l'esquerra del fons._) ### ESCENA V En Florenci, sol. Desseguida en Gabriel i la Marió (_En Florenci, tussint, se'n va a mirar per la finestra, que està tancada. Llarc silenci, apareix en Gabriel per l'escala._) GABRIEL Hola, Florenci! FLORENCI (_girant-se_) Ah! Tu, Gabriel? GABRIEL Que tal, t'has divertit gaire? FLORENCI Molt. Cregués que he disfrutat, aquesta tarda. GABRIEL Me n'alegro, home. FLORENCI I tu per què no has vingut? GABRIEL Ja ho saps... No veus que an el pare li sap greu ? FLORENCI Mira, mira la Marió. (_Veient an aquesta, que torna per la porta de l'esquerra._) Que ve tristeta! MARIÓ (_am somriure trist_) No, no ho cregui, senyor Florenci. FLORENCI Veus jo que alegre estic? MARIÓ Jo també. Més de lo que vostè's pensa. FLORENCI No m'enganyes MARIÓ No l'enganyo. FLORENCI (_cambiant de to_) Ja voldria haver passat l'hivern!... Quina Primavera més florida se'ns prepara! Oi, Gabriel? GABRIEL Una Primavera d'amor. (_Compareix l'Andreu per la por la de l'esquerra._) ### ESCENA VI Els mateixos, mès l'Andreu ANDREU (_en to una mica aixut_) Ah! Ja hem tornat del cafè? FLORENCI Per cert que he passat una estona ben distreta. ANDREU Oh! Anant amb aquells tres!... FLORENCI Són molt dignes de venir am mi. Són tres cors generosos, i per xo'm satisfan. ANDREU (_amb ironia_) I per res més? FLORENCI Pot-ser sí. ANDREU Digui que també li agraden perquè l'escolten i l'aplaudeixen. FLORENCI Andreu, parleu en un to tant irònic que la veritat, no sé a què ve ara. ANDREU Prou que ho sap. Però, gràcies a Déu, ja ho tinc resolt! FLORENCI (_molt admirat_) Què voleu dir? GABRIEL (_suplicant_) Pare: no expliqueu res! FLORENCI (_seriament admirat_) Però, què significa això? Gabriel: per què recomanes silenci al teu pare? Quins projectes teniu? (_Dirigint-se a l'Andreu._) Que us faig nosa, pot-ser? Que us heu posat d'acord amb els meus pares? Digueu. Expliqueu-vos. ANDREU Ja veurà, Florenci: haig de ser-li franc. FLORENCI (_tussint am molta fadiga_) Digueu... GABRIEL No, pare! ANDREU Jo havia determinat allunyar a la Marió... FLORENCI I creieu vos que, allunyant-la d'aquí, d'aprop del vostre fill, lograreu apagar el seu amor? ANDREU Jo volia que en Gabriel complís la prometença que un dia va fer a la seva mare. FLORENCI Ell estima a la Marió. ANDREU (_amb ironia concentrada_) Ell!... Ell l'estima! FLORENCI (_molt sorprès_) Que voleu dir... que jo...? ANDREU (_en veu baixa_) Sí. FLORENCI (_somrient_) Que no ho sents, Marió? Que no sents al teu oncle? (_Dirigint-se a l'Andreu._) Que'n sóc de pervers als vostres ulls! (_Am gran serenitat._) Que poc me coneixeu, Andreu! ¿Vos no concebiu que en aquest món, en aquest món de miseries, hi hagin ànimes generoses que, com la meva, s'interessin i se sacrifiquin per la felicitat dels altres? ANDREU (_en to conciliador_) Veurà, Florenci: jo am vostè no puc discutir-hi. Lo que sí li sostinc és que la seva estada a casa no m'ha portat més que disgustos. FLORENCI A veure, explica-t, Marió. (_Am molta serenitat._) T'he dit mai...? MARIÓ (_suplicant_) Florenci... GABRIEL Peró, home... FLORENCI Es que'l teu pare pot-ser té raó; sinó que ell, tot i sent un bon home, no comprèn la meva bondat. ANDREU (_en veu baixa_) Vostè dirà... FLORENCI Jo estimo a la Marió, però a la meva manera: com estimo a tot-hom, am generositat humana. An ella, ignocenta i delicada, la miro com una filla de la Santa Poesia. Jo no seré mai esclau de les gràcies d'una dòna única. Jo adoro la Bellesa, i per xo canto l'amor fecondant, hermosejador de la vida. ANDREU (_no comprenent-lo_) Què vol dir amb això? FLORENCI ¿Que no veieu que la Marió i en Gabriel s'estimen tant? Per què us afanyeu en desviar les seves voluntats? ANDREU Ja he dit que ho tenia resolt. FLORENCI Què voleu fer? ANDREU Ara ho veurà. Tu, Marió: respon-me am serenitat. MARIÓ (_molt humil_) Maneu, oncle. ANDREU Digues: estimes an en Gabriel? (_La Marió abaixa'l cap, sospirant fondament._) L'estimes o no? MARIÓ (_en veu baixa_) Sí. ANDREU Estas ben resignada am la teva sort? MARIÓ Sí, oncle. ANDREU Doncs, bé: jo, contra la meva voluntat, no més que pera evitar un mal major, us dono'l consentiment pera que us caseu. GABRIEL (_moll agraït_) Pare! FLORENCI Al fi heu sigut generós. ANDREU Consti que és contra la meva voluntat. GABRIEL Pare! Pare! ANDREU (_abraçant an en Gabriel, molt emocionat_) Me fas por, fill meu! Me fas por i t'estimo massa! Casa-t tant aviat com vulguis: per mi com més prompte mellor. Me faries viure amb engunia! Com t'has tornat! Com t'has tornat! FLORENCI Vaja, home, alegreu-vos! ANDREU (_desprenent-se dels braços d'en Gabriel i anant a seure a una cadira d'aprop de la taula_) Quina vergonya quan ho sàpiga la gent! (_Queda molt abatut. Després d'un llarc silenci tornen per l'esquerra del fons l'Enganya-amos, el Ros i en Llec._) ### ESCENA VII Els mateixos, més l'Enganya-amos, el Ros i en Llec ENGANYA-AMOS Ja tornem a ser aquí. ROS (_treient-se brins de palla de damunt del vestit_) Té: sempre se m'han d'arrapar brins de palla! ENGANYA-AMOS I deixa, home!... Si això encara guarneix! ROS Oh! Es que porto la roba de les festes. ENGANYA-AMOS Ai, noi, que mires prim! FLORENCI (_molt content_) Us faig assaber que ja he enllestit la meva obra. ENGANYA-AMOS Ah! Sí? FLORENCI Avui, aquesta matinada. ENGANYA-AMOS Com acaba, com acaba? ROS (_acostant-se_) A veure... FLORENCI Acaba amb "El plany de l'estiu". LLEC (_somrient_) Que deu ser bonic! ENGANYA-AMOS I és trist això? ROS (_amb enfasi_) Home! Que no teniu orelles? ENGANYA-AMOS Però si l'estiu no's plany. LLEC Prou que ho sap el senyor Florenci. ROS Que us penseu que és com vosaltres? Tot se queixa en aquest món. ENGANYA-AMOS Vaia, vés, poca-solta! (_An en Florenci._) Que no'ns ho vol llegir? FLORENCI No faltaria més! Us he llegit tota l'obra i no voleu que us llegeixi'l final? Marió. MARIÓ Què mana? FLORENCI Vols fer-me'1 favor d'anar a dalt a la meva sala a buscar aquella carpeta plena de papers que hi ha damunt de la taula? MARIÓ Sí, senyor. GABRIEL Florenci: no llegeixis, home! Te cansaràs. Espera en havent sopat, que tindràs més coratge. FLORENCI No'm cansaré, no. Al contrari: si'l llegir encara m'anima. (_Dirigint-se a la Marió._) Me fas l'obsequi? MARIÓ Am molt gust. (_Se'n va per l'escala. Curt silenci._) ### ESCENA VIII Els mateixos, menys la Marió GABRIEL Vés ara per què t'has d'amoinar... ANDREU No sé que'n treu d'ensenyar els seus escrits an aquests. FLORENCI Tot-hom hi té dret, a la Poesia. Pot-ser no hi hauria tanta maldat al món si'ls poetes fossin més generosos. ANDREU Però, que's creu que l'entenen? FLORENCI Per què no m'han d'entendre? ANDREU Jo estic en que'ls fa més mal que bé. Cregui-m, Florenci, cregui-m: vostè, am les seves histories, atabala l'enteniment dels pobres que no tenen lletra. Jo no li nego'l merit... Però hi han coses que no són pera tot-hom. FLORENCI L'art és pera tots. Precisament la meva obra actual tota ella és popular. (_Torna la Marió am la carpeta d'en Florenci._) ### ESCENA IX Els mateixos, més la Marió MARIÓ Si és servit. Es això? FLORENCI Això mateix. Gràcies, Marió. GABRIEL Però, home, espera més tard: espera al vespre. FLORENCI (_amb ironia fina_) En comptes del rosari? GABRIEL Aquesta tarda deus haver enraonat- molt i pot-ser has fet massa exercici. No sents un xic de fadiga? FLORENCI Que't penses que m'estic morint? (_Molt animós._) Vès què diu el metge. GABRIEL (_somrient_) No vui dir això, Florenci. FLORENCI Ja veuràs que depressa'm posaré bo! Si ara no més me molesta la tos... aquesta mica de tos. De gana no me'n falta... Si tinc de fer unes obres encara!... GABRIEL Es clar que sí! Però si tant n'abuses!... Ja ho veig que cada dia't vas trobant mellor; però pensa que torres més altes cauen. FLORENCI Bah, bah, deixa-t de sermons! Jo'm sento fort (_tus_) i no desdic per res. (_Desfà'ls lligams de la carpeta i en treu els darrers fulls, manuscrits. A l'Enganya-amos, el Ros i en Llec._) Veieu aquests fulls de paper? ENGANYA-AMOS (_en veu baixa i trista_) Prou. FLORENCI Doncs són el terme de la meva obra; són la coberta d'aquest petit edifici que jo, aquí, entre vosaltres, he aixecat a la Poesia. He arribat al cim, com veieu, més brau i més encoratjat que al començament. Visc, visc la vida forta! Enlairem, doncs, la bandera de l'esperança! ENGANYA-AMOS (_molt emocionat i en veu baixa_) Digui... digui. LLEC Vostè és massa bo, senyor Florenci! FLORENCI Veniu, veniu aprop meu. (_Se'n va a seure en el silló de prop de la finestra, L'Enganya-amos, el Ros i en Llec el segueixen._) ANDREU (_concentrat, passejant-se pels fons_) Badocs, més que badocs! FLORENCI Que m'escolteu? ENGANYA-AMOS Sí, senyor, sí. FLORENCI Doncs començo. (_Se disposa a llegir, però al punt que va pera agafar el manuscrit, mirant entorn seu, diu amb accent molt dramàtic:_) No sentiu fred? ROS (_de bona fe_) No... no'n fa pas, encara. ENGANYA-AMOS (_molt ràpid_) Que sí, home, que sí! Jo de bona gana ja voldria veure la llar ben encesa! No veus que fa aquest temps tant boig? ROS (_comprenent l'intenció_) Ah! Sí! FLORENCI Oi que si que'n fa, de fred? ENGANYA-AMOS (_aixecant-se les solapes del gec_) Gaire bé com en el pic de l'hivern! FLORENCI I veieu que és estrany: jo suo. (_S'aixuga la suor del front._) ENGANYA-AMOS Alça, noi, quines torrades més maques farem aquest hivern! FLORENCI (_somrient esperançat_) Sí, que les farem, sí! ENGANYA-AMOS Aquells tragos de mistela que hi clavarem! FLORENCI I que n'hem de contar de coses, tots plegats, a la vora del foc! ENGANYA-AMOS Jo sé una rondalla d'una bruixa, més estranya! N'hi ha pera passar una bona vetlla. FLORENCI Doncs, guardeu-la pera quan arribi l'hora. ROS Jo us explicaré tot lo que m'ha passat anant pels envelats de les festes majors d'aquests volts, que estic segur us en fareu creus. FLORENCI Farem com les formigues: disfrutarem del treball avançat a l'estiu. ENGANYA-AMOS Això mateix. FLORENCI (_aixugant-se'l front_) Quin fred i quina suor! GABRIEL Ho veus com estàs fadigat? FLORENCI No, home, no. MARIÓ (_acostant-se an en Florenci_) Vol pendre alguna cosa abans de sopar? (_La Marió se'n va a seure aprop de la taula._) FLORENCI No; gràcies, Marió. Després no tindria gana. Ara vui llegir "El plany de l'estiu". ANDREU (_desde'l fons_) Quina taleia! FLORENCI Apa, escolteu. (_Llegeix._) "L'estiu se marceix. El sol l'enrogeix i el besa agrait. L'estiu ha florit i arreu ha granat. Els fruits que ha deixat, ja l'home, amatent, per tot ha cullit ara goig infinit. La terra no mor: al fons del seu cor la vida fa niu, servant-hi'l caliu am que engendrarà sa filla encisera: la verge que té per nom Primavera. Somorta a l'hivern, s'afanya covant el foc pur i etern que va germinant les fulles i flors d'halé luxuriant. L'estiu és ben mort! Ja l'aire del nord mustiga la terra. Al pla i a la serra ni'n queda record, del verd lluminós dels arbres gemats, on, ben amagats, els pobres aucells, al bo de l'estiu, vetllaven llur niu. Am quin tremolor les fulles cruixeixen! Ja totes pateixen del mal de tardor, caient cor-ferides i am freda grogor... El vent, bo i cantant, les va agombolant. Qui sap on les porta! La vida és molt forta! La vida és sofrenta, i am sava bullenta se va eternisant. Que vingui l'hivern, que vingui plorant! (_Posant-se afònic._) Que's geli la terra, que nevi en la serra i faci un fred viu matant a l'estiu, que arreu els amants farem nostra via servint-nos de guia l'amor terrenal, que sempre reviu." (_Deixa de llegir, pantejant i tussint am molta pena._) M'ofego!... GABRIEL Deixa estar la lectura... Ja l'acabaras una altra hora. FLORENCI No: vui acabar-la ara. (_Torna a tussir._) Obriu aquesta finestra... (_Se sent remor de vent i de fulles._) ENGANYA-AMOS (_obrint una mica la finestra_) Així? FLORENCI Més. . . Més. . . (_L'Enganya-amos obeeix._) Així. Ara... (_Se va ponent el sol. En Florenci torna a llegir, am més passió i am més vehemència que de primer, redreçant-se fent un esforç suprem._) "I al sé a l'hivernada tindrem abraçada la dòna estimada damunt nostre cor, que'l goig mai se mor, que'l goig és etern, per més rigorós que sigui l'hivern." (_Se sent, més vibrant que de primer, la remor de la ventada. Cau damunt d'en Florenci una volior de fulles mortes._) Ah! Quina tristor damunt meu! (_Tot ell s'esgarrifa; la cara se li torna blanca, d'una blancor de mort. Tus molt i s'ofega com si li anés a venir un vòmit._) No puc més!... No puc més!... (_Li cauen els fulls per terra._) ENGANYA-AMOS Ja'ns ho llegirà demà. FLORENCI Sí...ja us ho llegiré demà...demà, sentiu? ENGANYA-AMOS Al vespre; sí, senyor. FLORENCI Si no fos aquesta tos!... (_Se sent el xisclejar d'un vol d'orenetes. En Florenci s'aixeca i va a mirar per la finestra._) Ah! Mireu! Mireu quina volior d'orenetes! Com fugen!... Com xisclen!... Que'n són d'expertes! Són més vividores que nosaltres. (_Girant-se._) Gabriel! GABRIEL (_acostant-s'hi_) Què vols, Florenci? FLORENCI Ja has triomfat. (_Somrient._) I tu també, Marió. Que sereu feliços! GABRIEL Sí, que'n serem!