Part 2

Va estar de parcer en moltes masies i...

ANDREU (_interrompent-lo_)

Ell se quedava am la millor part. (_An en Florenci._) Comprèn ?

(_Gran riallada i forces comentaris que no desdiguin del to general d'aquesta escena._)

ENGANYA-AMOS

Això ho feien córrer.

(_Van menjant i bevent._)

GABRIEL

Tot devien ser malesvolences.

ENGANYA-AMOS

Es clar que sí.

ROS (_rient_)

Sí, malesvolences.

ENGANYA-AMOS

Però jo ho he pagat, que sempre he hagut d'anar d'una masia a l'altra... fins que vaig venir a raure an aquesta...

GABRIEL

Aont s'us aprecia.

ENGANYA-AMOS

Ah! Lo que és d'aqui, creieu que ni a fum de sabatots me'n treuen.

LLEC

Com que hi estem com a casa nostra.

ENGANYA-AMOS

Justa! Tu, Llec: dóna-m la plata de les mongetes.

LLEC (_donant-li_)

Teniu.

ENGANYA-AMOS

Veies, que m'has pres la forca (_per la forquilla_). Am què vols que bati?

LLEC

Que no la veieu? (_Ensenyant-li sota'l cantell del seu plat._)

ENGANYA-AMOS

Ah, sí! (_Se posa a menjar._)

(_La Marió va a la llar. Aboca en un plat la vianda fregida de la paella, i en un altre dugues costelles cuites a la brasa, pera en Florenci. Ho posa tot damunt de la taula. Els altres segueixen fent comentaris referents a l'Enganya-amos._)

MARIÓ (_an en Florenci_)

La troba prou cuita aquesta carn?

FLORENCI

Sí, Marió.

(_La Marió seu aprop de la taula i es posa a menjar._)

ANDREU (_an els moços_)

Doneu-me 'l porró, si us plau.

ROS (_donant-li_)

Teniu.

ANDREU

Ah, ah! (_Beu._)

ENGANYA-AMOS

Senyor Florenci...

FLORENCI

Digueu.

ENGANYA-AMOS

Ha vist quins gabellons més macos hem fet?

FLORENCI

Sí. Estan molt ben afilerats. Eh, Gabriel?

GABRIEL

Ja ho crec.

ANDREU

(_deixant de beure i amb el porró a la mà_)

Ja cal que demà mateix hi poseu uns quants espantalls.

ENGANYA-AMOS

Per què? Pels pardals?

ROS

Quins lladres!

ENGANYA-AMOS

Que mengi tot-hom! Aquest any tot va gras.

FLORENCI

Els pardals també tenen dret a la vida.

ENGANYA-AMOS

Les formigues i tot; oi, senyor Florenci?

FLORENCI

Vaia!

ENGANYA-AMOS

Llec: dóna-m el porró.

LLEC

Teniu, home!

ENGANYA-AMOS

No caldria sinó! (_Beu._)

ROS

En duc més a les butxaques, de formigues!

LLEC

Tot-hom recull una cosa o altra, al camp.

GABRIEL

Qui no pot segar, espigola.

FLORENCI

Jo he recullit sol per l'hivern.

ENGANYA-AMOS (_deixant de beure_)

A qui li toca?

ROS

A mi.

ANDREU

Que sou enraonaires!

(_Se fan passar el porró de mà en mà i beuen tots._)

GABRIEL

Ara jo.

FLORENCI (_al Ros_)

I que tal, Ros, la teva promesa?

ROS

Cada dia m'agrada més.

FLORENCI

Encara balleu tant?

ROS

Nosaltres?... Si ballariem a la punta d'un punxó!

GABRIEL (_deixant de beure_)

Marió: vols beure?

MARIÓ

Sí.

GABRIEL (_donant-li'l porró_)

Té, doncs.

(_La Marió beu. Gaire bé ja és fosc._)

ANDREU (_aixecant-se de la taula_)

Jo ja estic satisfet.

GABRIEL

Jo també.

FLORENCI

Que he sopat de gust!

ENGANYA-AMOS

Aixís, home.

ROS (_encenent un cigarro dels petits_)

Doncs, cremem-n'hi un.

FLORENCI

Ara, d'aquí una mica, us llegiré allò, sabeu?

ENGANYA-AMOS

Té raó.

FLORENCI

Espereu-vos, que vaig a buscar-ho a dalt.

(_L'Enganya-amos i en Llec se treuen la petaca de la butxaca i fan un cigarret._)

GABRIEL

Tant aviat vols posar-te a llegir?

FLORENCI

Sí... Per què?

GABRIEL

Tot just acabes de sopar.

FLORENCI

Tant se val. (_Se'n va a dalt._)

ESCENA XI

Els mateixos, menys en Florenci

ANDREU

(_després d'un llarc silenci, diu als moços_)

No sé per què li heu d'anar tant al darrera, al senyor Florenci.

ENGANYA-AMOS

Com que'ns aprecia tant...

ANDREU

No veieu que'l molesteu?

ENGANYA-AMOS

No ho diu pas ell així.

(_La Marió despara la taula. Endreça les estovalles, el pa sobrant i la ganiveta en un calaix. Els plats i demés ho col·loca tot al damunt dels fogons._)

ANDREU

I què ha de dir, doncs?

GABRIEL (_a l'Andreu_)

És un xicot tant franc!

LLEC

Jo, ja ho veig que'l rebaixem...

ANDREU

Vaia, si'l rebaixeu! No us en doneu vergonya?

ROS (_un xic desinvolt_)

Jo no'm penso pas rebaixar a ningú.

ANDREU

Tu?... Callem, callem.

(_Torna en Florenci amb uns quants fulls de paper de barba, manuscrits._)

### ESCENA ÚLTIMA

Els mateixos, més en Florenci

FLORENCI

Apa: ja podem començar desseguida.

ENGANYA-AMOS

Bé: esperi una mica, si no li sap greu.

FLORENCI

No, no'm fa res.

ANDREU

Més valdria que sortís a donar un tom per aquí.

FLORENCI

Bé prou que he caminat, avui.

GABRIEL

Pot-ser massa i tot.

FLORENCI

Però, mira: m'ha anat molt bé.

ENGANYA-AMOS

Gasta uns colors molt sans!

FLORENCI

Si, sí... Em trobo més bé que mai! Que estic content! Llegim, llegim!

ANDREU (_au en Florenci_)

Deixi'ls estar an aquests. Què saben ells!

FLORENCI

La qüestió és passar l'estona.

ANDREU

Al darrera de les lletres, en aquesta casa tot-hom se distreu de passar el rosari. D'ençà que vostè és aquí que ningú, sinó jo, se recorda de lo que més hem de recordar-nos.

FLORENCI

Bé, home: no us ho prengueu aixís.

ANDREU

Oh! Es que vostè...

ENGANYA-AMOS

Nostramo: és molt bonic lo que s'empesca'l senyor Florenci.

ANDREU

Bé: tu deixa-t estar de camàndules.

ENGANYA-AMOS

Jo no'm cansaria mai de sentir-ho.

FLORENCI (_als tres moços_)

Ja us ho llegiré demà de matí, que és festa.

ROS

Ara que ja ho teniem coll avall!

FLORENCI

Si us-e sap greu, us ho llegiré desseguida.

ENGANYA-AMOS

Vaja, som-hi!

FLORENCI

Veniu, veniu aprop dc la finestra, que mentres l'amo i en Gabriel pregaran, nosaltres farem la nostra tasca.

ANDREU

Vaja, no ho vui! A casa, mentres se passa'l rosari, ningú ha d'estar per res més! (_Imperiós._) Gabriel!

GABRIEL

Què maneu, pare?

ANDREU

Per què calles? Per què no'ns guies l'ànima a tots ?

GABRIEL

Pare: lo d'en Florenci també és una oració.

ANDREU

Senyor! Doneu-me paciència! (_Tot contrariat se'n va a fer oració en el banc de la dreta._) Doncs, preguem nosaltres, Marió i Gabriel. Preguem per aquests condemnats!

GABRIEL

Preguem.

(_En Gabriel va a asseure-s aprop de la taula. Se senya, es treu un breviari de la butxaca i fa oració en veu baixa. L'Andreu i la Marió despengen uns rosaris del damunt del banc i també preguen. En Florenci, segut aprop de la finestra, amb el manuscrit a la mà, se disposa a llegir. Els moços l'enroden am gran curiositat. Va vesprejant i sentint-se'l cant dels grills. La Marió encén la llumanera i la deixa damunt de la taula._)

FLORENCI (_recomanant silenci_)

Apa, acosteu-vos... i calleu. No destorbem a ningú.

ENGANYA-AMOS

Engegui la fibla!... Tu, Ros, muixoni, eh?

ROS

Sí, home, sí.

LLEC (_fregant-se les mans am fruïció_)

Veiam, veiam.

FLORENCI

Us vaig a llegir un troç d'_El cant de Juny_.

ENGANYA-AMOS

Amb els segadors?

FLORENCI

Sí.

(_Tot en veu molt baixa._)

ENGANYA-AMOS

No devem ser pas nosaltres?

FLORENCI

Són tots els segadors de la terra.

ROS

Veiam si segaran gaire arran.

FLORENCI

Això que ara sentireu, pertany a la tercera part de l'obra que estic fent: _La vida al camp_. Sabeu?

ENGANYA-AMOS

Doncs, sent aixís, no més tracta de l'estiu.

FLORENCI

Per ara sí.

ROS

I de l'hivern que no'n dirà res?

ENGANYA-AMOS

Fuig! Fa massa fred!

ROS

I a l'estiu massa calor.

ENGANYA-AMOS

Calla, calla, si vols. Apa, senyor Florenci comenci a refilar.

FLORENCI

M'escolteu?

ENGANYA-AMOS

Am molta devoció. Tu, Llec: no t'adormis, eh?

LLEC

Vós sí que us adormireu...

ROS (_an en Llec, per l'Enganya-amos_)

Mira: els ulls ja li fan pampallugues.

ENGANYA-AMOS

Vaja, calleu, esgarria-cries!

FLORENCI

Apa.

ENGANYA-AMOS

Amunt i crits! (_Mirant als que preguen._) Bé: sense cridar.

FLORENCI (_llegint_)

"Segueu arran, companys de feina! Segueu arran, braus segadors! No deixeu l'eina tot regalant vostres suors! Am pols segur i enginy selvatge la rossa vall aneu segant. Aixís, aixís! Tingueu coratge! Brandeu la falç tot llampegant! Segueu, segueu el blat dels altres! Sueu, sueu, que, per vosaltres, serà ben car el pa que haureu! Sueu, sueu!"

ROS (_molt emocionat_)

Redena!

FLORENCI (_tornant a llegir_)

"Mireu, companys, batent les ales, quin vol d'aucells refïladòs com fuig d'aprop de les cigales per no sentir llur cant mandrós. Mireu l'espai com s'emboirina, tot sent, fa poc, tant ras i nèt, i el ventijol com despentina l'extens sembrat, que's plany de set! Mireu el sol com va enlairant-se tot desplegant ses ales d'or.

La rossa vall, balancejant-se, mostra amb orgull el seu tresor; i el cel, boirós, com ensonyant-se, sembla que mor."

ENGANYA-AMOS

(_am molta emoció i entusiasme_)

Que refila bé!

LLEC

Quina mèl més dolça!

ROS

No he sentit un millor en tota ma vida!

FLORENCI (_tornant a llegir_)

"Am les garbes feu garberes ben posades, a fileres, lo mateix que un campament; que han de dur-les a les eres, pera batre, una altra gent. Als aucells espigolaires espargiu am l'espantall. No'ls planyeu: ells són cantaires que no viuen del treball. Segueu arran, companys de feina! Segueu arran, braus segadors! No deixeu l'eina tot regalant vostres suors!"

ENGANYA-AMOS

(_am molla serietat i emoció_)

Ben xafat!

LLEC (_en veu molt concentrada_)

Si un hom ho entengués bé!

ROS

Ja té raó, ja.

(_La Marió, mirant, extasiada, a l'agrupament, deixa de dir el rosari._)

ENGANYA-AMOS

Apa, apa, sense parar, que això val més que un sarau!

(_En Florenci tus una mica._)

ROS

I ben nèt que sí!

ENGANYA-AMOS (_am sequedat_)

Calla, home, calla!

FLORENCI

(_tornant a llegir pujant gradualment de to_)

"Ja heu arrasat la plana d'or. Am quin dalit heu treballat! De tant segar, fins s'han cançat la vostra falç i el vostre cor. No heu perdonat a les roselles; no heu compadit a les formigues:

(_En Gabriel, sense ell donar-se'n compte, deixa de pregar, dirigint la mirada an els tres moços i fixant l'atenció en lo que llegeix en Florenci._)

sols les espigues s'han esgranat un xic per elles i pels aucells, que, am cantarelles, han endolcit vostres fadigues. Ja'ls heu segat, els camps dels altres! Ja no hi ha res, sinó rostoll. La flor del pa no és per vosaltres! No us donaran ni un jaç de boll!

Segueu, segueu el blat dels altres! Sueu, sueu, que, per vosaltres, serà ben car el pa que haureu! Sueu, sueu!"

ENGANYA-AMOS (_am molt entusiasme_)

Renoi!

ROS

Quin escrit més bonic!

LLEC

Sí que ho és, sí! Que m'encaparren aquestes histories!

ENGANYA-AMOS

I a mi!

LLEC

Tota aquesta nit la passaré despert.

FLORENCI

Us agrada?

ENGANYA-AMOS

Si'ns agrada?... Torni-hi, torni-hi a llegir allò de les roselles... Ja és ben cert que no les compadim!... Tenim molt mal cor!... Am quin dalit treballem!... Zis, zas! Zis; zas! Cop de falç per aquí, cop de falç per allà, suant a raig fet. Torni-hi, torni-hi a llegir allò de les tristes roselles i les pobretes formigues.

(_En Gabriel els mira molt emocionat. La Marió, insensiblement, va acostant-se an ells. L'Andreu segueix dient el rosari. L'Enganya-amos agafa la llumenera que hi ha al damunt de la taula i l'acosta an en Florenci._)

ENGANYA-AMOS

Torni-hi, torni-hi!

FLORENCI

(_Tornant a llegir amb entonació més viril que de primer i posant-se afonic_)

"No heu perdonat a les roselles; no heu compadit a les formigues: sols les espigues s'han esgranat un xic per elles i pels aucells, que, am cantarelles, han endolcit vostres fadigues.

(_An en Gabriel, embadalit i espurnejant-li els ulls, li cau el breviari de la mà._)

Ja'ls heu segat, els camps dels altres! Ja no hi ha res, sinó rostoll. La flor del pa no és per vosaltres! No us donaran ni un jaç de boll!

(_Va caient el teló pausadament_)

Segueu, segueu el blat dels altres! Sueu, sueu, que, per vosaltres, serà ben car el pa que haureu!

Sueu, sueu!"

Teló

## ACTE SEGON

_La mateixa decoració de l'acte anterior. És al matí, a primera hora. Fa un sol esplendorós._

### ESCENA I

La Marió i en Florenci

(_La Marió trasteja per la cuina, tot cantant alegrament i en veu dolça. En Florenci, un xic ensonyat, baixa per l'escala._)

FLORENCI

Bon dia, Marió.

MARIÓ

Bon dia, senyor Florenci. Què tal? Ha descansat bé?

FLORENCI

Tota la nit l'he passada en un sòn. (_Somrient._) Tu l'hauràs passada en un somni.

MARIÓ (_rient am candidesa_)

Sí, en un somni...

FLORENCI

Que no somnies mai?

MARIÓ

Sí, senyor. Però sempre unes coses més lletges i més estranyes! Quan veig que hi ha noies que'n somnien de tant boniques!...

FLORENCI

Tot això, no saps lo que en la realitat representa?

MARIÓ

Què representa?

FLORENCI

Precisament lo contrari.

MARIÓ

Doncs, jo més m'estimaria somniar coses ben agradoses.

FLORENCI

Prou que'n somnies, sinó que tu no te'n dónes compte.

MARIÓ

Ves, si fos aixís, si no m'en donaria compte!

FLORENCI

Vaja, siga-m franca: ¿no has vist mai en somnis un xicot que t'agradés?

MARIÓ

No: mai de la vida.

FLORENCI (_am molta delicadesa_)

Ni an en Gabriel?

MARIÓ (_ingènuament_)

Ah!... An aquest, sí: més d'una vegada.

FLORENCI (_somrient_)

Com? Vestit de dimoni temptador?

MARIÓ

No! Ai, Déu m'en guard!

FLORENCI

I, doncs, com?

MARIÓ

Al peu de l'altar, entre núvols d'incens.

FLORENCI

I no l'has somniat mai enamorat... de tu?

MARIÓ (_acotant el cap, un xic ruborisada_)

No: aixís, no! Ell no pot ser per mi.

FLORENCI

Per què no pot ser per tu?

MARIÓ

(_amb el cap baix i jogant am les puntes del davantal_)

Vès... perquè... ¿No veu que estudia per capellà?

FLORENCI

Oh! Encara no ho és. Encara pot trencar de camí.

MARIÓ

Pobre d'ell, que ho fes!

FLORENCI

No seria pas el primer.

MARIÓ

Ell té l'obligació de pregar per la memòria de la seva mare.

FLORENCI

I que no pot fer-ho, no sent sacerdot?

MARIÓ

Si... Però no pas tant bé.

FLORENCI (_molt baix i en dolça intimitat_)

Si tu i en Gabriel --és una suposició-- us estiméssiu i us uníssiu, i del vostre amor ne naixessin uns fills ben hermosos, tant hermosos com tu (_la Marió torna a acotar el cap_), te creus que això no equivaldria a una oració, a una pregaria, a una ofrena de la Vida a la Mort?

MARIÓ (_en veu baixa_)

No l'entenc, senyor Florenci.

FLORENCI

Prou, que m'entens!

MARIÓ

Com que diu aquestes coses...

FLORENCI

Te retrec els teus somnis perduts, lo que la teva ànima, fins estant desperta, somnia.

MARIÓ

Com ho sap, vostè?

FLORENCI (_s'asseu a vora la taula_)

Oh! Prou, que ho sé.

MARIÓ

Si és servit.

(_Serveix un got de llet an en Florenci. Li col·loca'l got, una cullereta, una sucrera, un tovalló i un petit gerro blanc, que conté la llet, al damunt de la taula._)

FLORENCI

Gràcies. (_Tot abocant la llet al got._) Vaja: digues la veritat. ¿No'n tindries una gran satisfacció que en Gabriel desistís de ser capellà?

MARIÓ

Me sabria molt greu!

FLORENCI

(_posant-se sucre a la llet i remenant -la am la cullereta_)

I si fos per culpa teva... és a dir per culpa teva... perquè ell t'estimés? Respon. Què faries? El deixaries morir d'anyorança?

MARIÓ

Oh! Déu no voldrà tanta desgracia!

(_Curt silenci. En Florenci beu la llet._)

FLORENCI (_aixugant-se 'ls llavis_)

Doncs, a mi'm sembla que sí... que t'estima.

MARIÓ (_molt vergonyosa_)

Com a cosina, gaire bé com a germana.

FLORENCI

I un xiquet més.

MARIÓ (_retirant el serviment_)

Aixís, jo no'l voldré mai. Després se diria que jo he sigut l'esca del pecat. Se creurien que jo li he distret el cor. Quina quimera'm tindria la gent! Perquè tot-hom li porta voluntat, an en Gabriel. Tots se'l miren com un sant. Pobra de mi que l'escoltés!

FLORENCI

Me sembla, doncs, que va en camí de deixar la carrera.

MARIÓ

I jo'n tindré la culpa?

FLORENCI

Hermosa culpa, per cert!

MARIÓ

(_després d'un curt silenci i amb interès_)

I com ho sap vostè, tot això? Que li ha dit en Gabriel mateix?

FLORENCI

Jo us observo a tots dos...

MARIÓ

Què ha vist?

FLORENCI (_natural i sense malícia_)

Res... res.

MARIÓ (_somrient am candidesa_)

Es més malpensat vostè!

FLORENCI (_somrient_)

Veurem, veurem.

(_Se sent tossir an en Gabriel._)

MARIÓ

Ai, que ve en Gabriel!

FLORENCI (_escoltant_)

Sí, que és ell.

MARIÓ

Doncs, me'n vaig a fòra.

FLORENCI

I ara! Per què?

MARIÓ (_molt avergonyida_)

No vui que'm vegi.

FLORENCI

Espera-t, dóna, espera-t.

MARIÓ

No, no... Me'n donaria vergonya.

(_Se'n va, corrent, per la dreta del fons. Després d'un curt silenci, apareix en Gabriel al replà de l'escala._)

### ESCENA II

En Florenci i en Gabriel

GABRIEL

Bon dia, Florenci. (_Ve molt apesarat i pensatiu. Vesteix trajo seglar._)

FLORENCI (_mirant-lo estranyat_)

Bon dia. Ja ho veus: sóc més matiner que tu.

GABRIEL

(_am somriure trist i tot baixant l'escala_)

Fas com els aucells, que al primer raig de sol ja canten.

FLORENCI (_somrient_)

Com te burles del poeta!

GABRIEL

No, Florenci, no.

(_S'asseu, molt trist, a vora de la taula. Curt silenci. En Florenci'l mira atentament._)

FLORENCI

Com és que avui has deixat els hàbits?

GABRIEL (_amb ironia trista_)

Els hàbits!...

FLORENCI (_rient_)

Te trobo tot cambiat...

GABRIEL

No te'n riguis, Florenci, no te'n riguis! Si tu sabies lo que sofreixo!

FLORENCI

I això? Què tens?

GABRIEL

No puc dir-t'ho. Profanaria una memòria santa!

(_Curt silenci._)

FLORENCI

No seré indiscret. (_Se retira cap al fons._)

GABRIEL (_passant a la dreta, on s'asseu_)

No t'ho prenguis aixís!

FLORENCI

Que no sóc mereixedor de la teva confiança?

GABRIEL

Sí, Florenci, sí! En absolut.

FLORENCI

(_acostant-se an en Gabriel i en ven baixa_)

Que pot-ser se va refredant la teva vocació?

GABRIEL

Jo crec que mai n'he tinguda.

FLORENCI

Ah! No?

(_Curt silenci._)

GABRIEL

Quina nit he passat més terrible! No puc treure-m del pensament el record de l'excursió d'ahir a la tarda.

FLORENCI (_entusiasmant-se_)

Amb aquell sol que feia! Amb aquell sol esplendorós, caient damunt nostre am les seves ales d'or ben exteses!

GABRIEL (_aixecant-se_)

Quan hi penso!... Quan veig els camps arrasats, sense roselles!... Quan recordo'ls pobres segadors, treballant am tant dalit, el meu cor s'omple de joia i alhora sembla que senti'l dolor humà. Que és temptadora la vida!

FLORENCI (_amb ironia finissima_)

Més que la teologia, oi?

GABRIEL

Al punt que m'he llevat, quan he vist els primers raigs de sol que besaven la terra, no sé lo que ha passat en mi: sospirava am força impetuosa, amb esbatecs d'amor.

FLORENCI

Es que la teva sang jove's rebel·la.

GABRIEL

Tu ets un bon amic, tu'm comprens i saps veure ben endins de la meva ànima. Ajuda-m, Florenci, a orientar el meu esperit!

FLORENCI

Fins avui no t'has adonat del camí que feies ni de les flors de la teva vora. Has enlairat la mirada al cel i t'has distret de la terra. I ara sents la punxada de les seves espines.

GABRIEL

Les seves espines se m'han clavat al cor!

FLORENCI

A tu, del dia, no més t'encisa la posta, el reculliment, lo somniós, lo somort. El sol t'enlluerna i t'espanta. Fuges del món, horroritzat de les seves lluites i misèries. No tens afany pera embellir-lo i trobar-lo bell. Quin contrast nosaltres dos! Tu, que ets fort i sà, ja ho veus, ets el poeta de la Mort: jo, que estic malalt, sóc el poeta de la Vida.

GABRIEL

Sento'l desig de viure lo mateix que tu, pot-ser am més intensitat que tu. Però no puc tornar endarrera! No puc deixar el camí que he emprès! Un dia vaig jurar ser ministre de Déu.

FLORENCI

Ane qui vas jurar-ho?

GABRIEL

A la meva mare. Moments abans de morir va pregar-me que fos sacerdot.

FLORENCI

I estàs disposat a fer aquest sacrifici?

GABRIEL

Sí; per ella, no més que per ella!

FLORENCI

És a dir que tu, per la teva mare, que ja és morta, estàs decidit a sacrificar la teva joventut florida d'il·lusions? Això no pot ser! Això és contra Natura!

(_En Gabriel, sentint aquestes paraules, queda tot ell cor-près._)

GABRIEL

Si jo era un noi, quan vaig prometre a la mare satisfer la seva darrera voluntat! No va ser la reflexió la que va obrar allavores: va ser el sentiment, el tendre sentiment filial. Però ara, que ja sóc home i tinc ús de raó, per què haig de cumplir un jurament d'infant?

FLORENCI

Segueix el teu impuls natural i obra en conciencia.

GABRIEL

No pot ser, Florenci.

FLORENCI

I aquella pobra rosella?

GABRIEL

La Marió? Vols dir la Marió?

FLORENCI

Sí. Fes-la feliça ! No l'estimes?

GABRIEL

Però, què dirà'l meu pare? I el poble, que ja'm mira com un sant?

FLORENCI

No hi ha un medi?...

GABRIEL

Cap.

FLORENCI

L'Iglesia, no tenint tu vocació, no pot deslliurar-te de la prometença que vas fer?

GABRIEL

Sí.

FLORENCI

Per què calles, doncs?

GABRIEL (_pausadament_)

Però si no és am l'Iglesia, precisament am l'Iglesia, am qui sostinc aquesta lluita: és amb el pare, amb el record de la meva mare, am la prometença que vaig fer-li, am la gent que'm rodeja i am tot un munt de preocupacions que pesa sobre meu. No! Jo no puc dir an el pare que no sento vocació: destruiria l'il·lusió més gran de la seva vida! Pot-ser li causaria la mort! M'haig de sacrificar per ell i per la meva mare: no hi ha altre remei.

FLORENCI

D'aquesta manera tu no serveixes ni al cel ni a la terra.

GABRIEL (_aterrat_)

Per qué?

FLORENCI

Perquè ofegues les teves afeccions humanes i ets hipòcrita davant de Déu.

GABRIEL

No, això no!

FLORENCI

Sí, Gabriel, sí! Tu no vius sincerament, am tota llibertat. Per què aquests recels? Per què aquesta cobardia, més propria d'un sentimental supersticiós que d'un xicot il·lustrat i conscient?

GABRIEL

Tens raó, tens tota la raó; però no puc tòrcer de camí.

FLORENCI

Perquè ets un apocat que't resignes a seguir la ruta que'ls altres te senyalen, i vas fent via d'esma, a les palpentes, sense que la teva voluntat te mogui. (_Tus un xic._) Canta la vida! Canta la joia de l'amor! Deixa-t de sentimentalismes impropris d'una ànima forta; no te'ls escoltis, els cants apocalíptics d'aquells que diuen que l'existència terrenal és un castic. Jo voldria perpetuar-la, la meva vida. La trobo hermosa, immensament hermosa! Per xo la canto am tant fervor!

GABRIEL

Pobra mare !

FLORENCI

Estima-la, recorda-la sempre, viu les seves virtuts, però no vulguis morir de pena.

GABRIEL

Jo visc per la Marió!

FLORENCI

Doncs no perdis el temps en somnis i esperances, fruint d'amagat i reclòs els teus anhels. Explaia'l teu cor, dóna-li ales pera que voli lliurement, fins que's cansi de volar. I pensa en el niu, en el niu del teu repòs on vetllaràs els fills de la teva joventut.

GABRIEL

Com m'encoratges!

FLORENCI

Viviu enamorats, tu i la Marió, florint i reflorint nova vida, alegres i alegradors!

GABRIEL (_amb esclat_)

Oh! Això és viure!

FLORENCI

Això és amor!

GABRIEL (_molt emocionat_)

Quin bé m'has fet!

(_Per la dreta del fons compareixen l'Enganya-anos, el Ros i en Llec. En Gabriel indica an en Florenci que calli, i passa a l'esquerra._)

### ESCENA III

Els mateixos, més l'Exganya-amos, el Ros i en Llec

(_Aquests tres van vestits am la roba de les festes. L'Enganya-amos, am gorra de seda negra, un xic deslluïda; camisa blanca, de fil, nèta de bugada, sense planxar; corbatí negre; gec i armilla de llana d'un to fosc; calces de vellut negre; espardenyes am betes negres, i mitjons blaus. El Ros, am gorra de seda negra, nova; camisa blanca, ben neta i planxada, amb el coll tombat; corbata de seda vermella; trajo de llana negra, encara que d'aire pagesivol força escaient; faixa de seda blava i sabates rosses. Du rellotge, am cadena de plata; una flor a l'orella i la gorra de cairell. En Llec va am gorra negra, bastant usada; camisa de cotó d'un to moradenc, sense corbata; vestit de vellut negre; espardenyes am betes també negres, i mitjons blancs._)

ENGANYA-AMOS

Bon dia i bona hora tot-hom.

ROS

Salut.

LLEC

Déu vos guard.

GABRIEL

Molt bon dia.

FLORENCI

Hola, minyons! Què's conta de nou?

ENGANYA-AMOS

Moltes trapaceries. Tu, Llec, que no hi és la Marió?

ROS

Deu ser a missa.

LLEC

Jo, tot venint, l'he vista a l'hort que cullia flors.

ENGANYA-AMOS

A l'hort l'has vista?

LLEC

Sí.

ENGANYA-AMOS

Haurem de dir-li que nosaltres ja som aquí, m'entens? (_Signant que té gana._)

FLORENCI

Que encara no heu esmorzat?

ENGANYA-AMOS

No pas avui.

FLORENCI

I ja veniu del poble?

ENGANYA-AMOS