试读(第一章节选)
EN PERE En Pere, al llevar-se aquell dia, li portava votada al Jaumet: allà on el trobés, l'estossinava. On s'és vist!- anava dient-se, mentre es ficava les calces pausadament. -Amics com érem de petits, companys de tota la vida, fer-me aquesta mala passada! I ella? Oh, ella rai;... prou que me la pagarà, la poca pena!... Ves que jo em posi a cantar... bandarra, desvergonyida!... No seré pas jo qui hi perdi... I es quedava una estona rumiant... Pensava en el passat... amb aquells festeigs al clar de lluna, a l'horta de darrera casa d'ella... en aquells pessics tant dolços com una carícia que li ventava perquè estigues quiet... en les mil _fiorituras_ amb que broda el festeig una que'n sap amb un que hi va de bona fe... i tot s'hi enternia... Per això al tornar a pensar amb el Jaumet, aquella paret mitjera que li havia caigut al damunt al bo del seu embadaliment, en Pere treia foc pels queixals... Fins, tot llescant el pa per fer la suca-mulla, una idea boirosa li creuà pel cap... I si se l'enduia el ganivet?... El Jaume el trobaria bon segur, a la peça del sot... Però de seguida va pensar que un home, encegat, no sap el que fa... i ja es va veure al Jaumet afinant-se i caient tot aplomat... com una cosa buida... va sentir després un silenci... una quietud... i el Jaumet a terra, sense bellugar... I una esgarrifança el va sacsejar fins a les entranyes... Va deixar estar el ganivet, va agafar la magalla... i avall. Clarejava; a l'obrir la porta del carrer un baf humitós i tebi el va sobtar.
版本规格
| 语言 | Català |
|---|
| 章节 | 8 章 |
|---|
| 全书字数 | 32,337 词 |
|---|
| 预计阅读 | 约 2 小时 42 分钟 |
|---|
| 授权 | 公有领域(Public domain) |
|---|
以上为本书元数据与首章节选;完整正文见下方章节列表。
En Pere, al llevar-se aquell dia, li portava votada al Jaumet: allà on el trobés, l'estossinava. On s'és vist!- anava dient-se, mentre es ficava les calces pausadament. -Amics com érem de petits, companys de tota la vida, fer-me aquesta mala passada! I ella? Oh, ella rai;... prou que me la pagarà, la poca pena!... Ves que jo em posi a cantar... bandarra, desvergonyida!... No seré pas jo qui hi perdi... I es quedava una estona rumiant... Pensava en el passat... amb aquells festeigs al clar de lluna, a l'horta de darrera casa d'ella... en aquells pessics tant dolços com una carícia que li ventava perquè estigues quiet... en les mil _fiorituras_ amb que broda el festeig una que'n sap amb un...