Part 2
Quin esglai tindrà la dòna quan sàpiga... (_L'escena va enfosquint-se._)
JOAN
I l'Ursula? Despatxats! Tots dos despatxats!
VALERI
Pobres de nosaltres!
JOAN
Calla, calla!...
(_Compareix Ursula, amb un quinqué, encès._)
### ESCENA IX
Els mateixos, més l'Ursula
URSULA
Estaveu a les fosques...
JOAN
No hi fa res.
(_L'Ursula deixa'l llum damunt de la calaixera i se n'entorna per la primera porta de l'esquerra._)
### ESCENA X
Els mateixos, menys l'Ursula
JOAN (_en veu baixa_)
Despatxats! Quin mal cor! No tenen consideració!
VALERi (_plorant_)
Jo, jo, que'm quedo a la miseria! Tant vell!
JOAN (_am ràbia concentrada_)
Això està mal fet! Uns treballadors com nosaltres! Ah! Aquest hereu! Mai m'havia agradat! Son pare no era tant dolent!
VALERI
No, que no ho era tant!
JOAN
I quina escombrada, el murri! Ni'ns ha donat una setmana de temps!
VALERI
No cridis!
JOAN
Quants som els despatxats?
VALERI
Tots els filadors més antics de la casa.
JOAN
Tots! D'un plegat!... Tants anys que hi treballava!
VALERI
I jo!
JOAN
Quin mal cor!
VALERI
Am tants milions d'estrelles que hi ha al cel...
JOAN (_interrompent-lo_)
Deixa-t d'estrelles!
VALERI
... ja hi pots mirar, que no hi trobaràs la meva!
JOAN
Per què?
VALERI (_am gravetat_)
La meva es morta!
JOAN
Sí: vés pensant en el cel!
(_Curt silenci._)
VALERI
Jo me'n vaig, que aquella deu estar amb ansia.
JOAN (_aixecant-se_)
No. Espera-t. (_Agafant-lo pel braç._) Espera-t, home!
VALERI
Què vols?
JOAN
Ajuda-m a dir-ho a l'Ursula!
VALERI
Vine a ajudar-me tu, també... i baixo desseguida.
JOAN
No: ara ja ets aquí. Després jo vindré am tu. Apa, pensa paraules dolces!
VALERI
No'n trobo cap!
JOAN
Rumiem!
VALERI
Pobra Susagna!
JOAN
Quin trastorn hi haurà avui en aquesta casa! Tant feliç que anava a ser, ara que la noia...
VALERI
I nosaltres, que no tenim ningú?
JOAN
Ont anem! On vaig a demanar feina?
VALERI
Això! On anem?
JOAN
Valdria més...
VALERI
Valdria més que'ns matessin!
JOAN
No! No parlis de morir! Jo vui viure! No'm dono, encara!
(_Se sent la campaneta interior._)
VALERI
Sents? Hi deu haver la dòna.
JOAN (_en ven molt baixa_)
Apa, doncs, rumia! Cuita, rumia, tu que tens més conformació que jo!
VALERI
No'n trobo avui, de paraules dolces.
JOAN
Ajuda-m! Apa!
VALERI
No puc!...
(_Entren l'Ursula i la Susagna._)
### ESCENA XI
Els mateixos, més l'Ursula i la Susagna
URSULA (_entrant_)
Sí, entra, que es aquí.
SUSAGNA (_al veure an en Valeri_)
Vaja, home!
VALERI
Ja vinc. Comença a passar.
SUSAGNA
Com es que has trigat tant?
VALERI (_amb esforç_)
M'he entretingut amb aquest.
SUSAGNA
Jo estava amb ànsia.
JOAN
Vés, vés, Susagna, que ja puja desseguida en Valeri.
YALERI
Si, passa endavant, que ja vinc.
SUSAGNA
Ja tornaràs... Anem, que'l sopar es a taula.
URSULA
Que has enllestit depressa!
JOAN
Vine, Valeri, que acabarem de parlar d'allò.
VALERI
Deixem-ho pera després.
JOAN
Vine, home!
SUSAGNA
Però si desseguida torna! Apa, que la vianda's refreda.
VALERI
Vine tu am nosaltres, que'n tractarem a casa tot sopant.
SUSAGNA
Sembleu carn i ungla. No us deixarien mai. (_Agafant-lo pel braç._) Apa, apa, Valeri.
VALERI
No'm toquis!...
SUSAGNA
I ara! Com tremoles!
VALERI (_anant-se'n_)
Tinc fred!
SUSAGNA
Correu, que glaça! Vaja: bona nit, i bon profit.
URSULA
Bona nit. Si'n voleu del nostre, no haureu de pujar escales.
SUSAGNA
Gràcies.
(_La Susagna i en Valeri desapareixen per la primera porta de l'esquerra. L'Ursula's queda mirant-los com se'n van._)
### ESCENA XII
L'Ursula i en Joan
URSULA (_desprès d'un curt silenci_)
Què té en Valeri?
JOAN
Res... Es molt fredolic.
URSULA
Sembla que n'hi passa alguna.
JOAN (_anant a seure al volt del braser_)
No.
URSULA
I, doncs, per què li deies que no se n'anés tant aviat?
JOAN (_jugant am la paleta_)
Oh!... Perquè teniem una discussió... per sóbres lo de la feina... per sóbres...
URSULA (_interrompent-lo_)
Sí, sí: coses vostres.
JOAN
I ell toçut am la seva...
URSULA
Bé es prou tractable en Valeri.
JOAN
Ah, si, perxò! Però devegades un se fixa malament, saps?, i s'enlaira que no se n'adona.
URSULA
Quin parell n'hi ha de vosaltres dos!
JOAN
Ens avenim molt, no't pensis...
URSULA
Més que la gana i el pa. (_Camhiant de to,_) Vaja, porta, porta la setmanada.
JOAN (_sentint-se cor -ferit_)
La setmanada?
URSULA
No me l'has donada, no.
JOAN
Ja ho sé...
(_Curt silenci._)
URSULA
Apa, que tinc feina. (_En Joan queda com entontit, coordinant idees, no gosant dir res. Curt silenci._) Vaja, home, enllesteix.
JOAN (_maquinalment_)
La setmanada?
URSULA
I ara! Que't sol venir?
JOAN
(_després d'un gran esforç, donant-li cinc duros en peça_)
Té. (_L'Ursula desa els diners a la calaixera._) La darrera!
URSULA (_girant-se impulsivament_)
Eh ?... Què dius! La darrera?
JOAN
(_asseient-se, adolorit, i quedant amb el cap baix entre les mans_)
Si! Sí!
URSULA
(_am veu glaçada i tremolosa_)
Però, Joan!... Aquesta es la darrera setmanada?
JOAN (_sanglotant_)
La darrera!
URSULA
Que pot-ser t'han despatxat ?
JOAN (_plorant_)
Si! Sí!
URSULA (_cor-presa_)
Per què?... Què has fet? Que t'has disputat amb el contramestre?
JOAN (_barbotejant_)
No! No!
URSULA
Que has tingut una hora tonta en el treball? Que no hi ha feina?
JOAN
Tampoc! Tampoc!
URSULA (_amorosint-lo_)
I, doncs? Digues!... Per què t'han despatxat? Respon-me!...
JOAN
(_mirant-la fit a fit i posant-se a plorar convulsivament_)
Que no ho veus? Que no ho veus per què? (_Senyalant-se'l cap i tol el cos._) Mira!
URSULA (_aturdida_)
Sí!
JOAN
Guaita aquests cabells, i aquest cos.
URSULA (_esglaiada_)
Déu meu!
JOAN (_am desesperació_)
Sóc vell! Sóc vell, Ursula!
URSULA
Pobres de nosaltres!
JOAN
Per què'ns hi deixen arribar a la nostra edat!
(_L'Ursula, amb el cap baix i les mans a la cara, tota arraulida, se posa a plorar silenciosament. En Joan, del tot aclaparat, s'aixeca i va, pantejant, a plorar de cara a la paret del fons. Llarc silenci._)
URSULA (_cambiant de to_)
I en Valeri?
JOAN
També!
URSULA
No més a vosaltres dos us han despedit?
JOAN
(_girant-se, tot aixugant-se'ls ulls_)
No... Tots els filadors més antics de la casa.
URSULA
Tots?
JOAN (_desesperat_)
No n'ha quedat ni un! Ja ha arribat pera nosaltres l'hivern!
URSULA
Joan!...
JOAN
Ja hem fet la nostra servitut! Som el rebuig de la vida!
URSULA (_acostant-s'hi_)
No!
JOAN
Trenta cinc anys fets que hi treballava en aquesta fàbrica!
URSULA (_am veu melosa_)
No't desesperis am tanta de manera! En una altra casa te'n donaran, de feina. Quan Déu tanca una porta, n'obre una altra.
JOAN
Tot està tancat i barrat pera nosaltres!
URSULA
No hi fa res! Se truca, se demana!
JOAN
No hi senten!
IIRSULA
Se truca més fort!
JOAN
No hi volen sentir! Ningú'n vol de vells!
URSULA
Si tu no ho ets encara! Ni jo...
JOAN (_interrompent-la_)
No que no'n sóc! Jo no m'he castigat la salut en calaverades. Sempre he portat una bona vida; he sigut el més bo dels homes i el mellor dels pares. He fet una joventut reposada, estimant-te a tu, solament a tu!
URSULA
Raó de més!
JOAN
Però tinc els cabells blancs i la cara plena d'arrugues! Porto les set creus al damunt!
URSULA (_abraçant-lo i amorosint-lo_)
Vaja, home, no t'ho prenguis aixis!
JOAN
Amb el cor sóc jove, més jove que ningú!
URSULA
I, doncs?...
JOAN (_interrompent-la_)
No'm valdrà: enlloc m'escoltaran quan me vegin!... Com l'anyoraré'l treball!
URSULA
Sí, home, sí, que t'escoltaran!
JOAN
Tant feliços que anàvem a ser am l'Engracieta i l'Agustinet! Pobrets! Quan sàpiguen la meva desgracia!
URSULA
I per què no n'hem de ser, de feliços?
JOAN
Quan ells s'enterin de lo que'm passa!...
URSULA
Que aviat t'espantes!
JOAN
A mi mai m'havia fet por l'hivern; però ara sí que me'n fa!
URSULA
No hi pensis.
JOAN (_abraçant-la, tremolant_)
Quin fred! Quina mena de fred! Estima-m, Ursula, estima-m!
URSULA
Sí, que t'estimo!
JOAN
(_estrenyent-la fort contra'l seu pit_)
Com en la joventut! Estima-m com allavores!
URSULA
Més i tot que allavores!
JOAN
I no'ns espantem! Que l'Engracieta no'ns vegi mai apesarats ni desvalguts.
URSULA
I l'Agustinet tampoc.
JOAN
Tampoc. Però no'ls diguem res, per ara. Esperem demà.
URSULA
No: diguem-los-ho desseguida.
JOAN
Espera, espera...
URSULA (_somrient_)
Si també hauran de saber-bo!
JOAN
Ja'ls ho direm demà. Preparem-los, de primer.
URSULA
Sí, sí.
JOAN (_am gran prec_)
Guia-m, Ursula!
URSULA (_am veu plorosa_)
Joan!
JOAN
Guia-m!
(_Queden abraçats una bona estona. Seguidament se sent en l'interior la veu dolça i frescal de l'Engracieta, que ve cantant._)
### ESCENA XIII
Els mateixos, més l'Engracieta
(_Ve abrigada amb un mocador de llana, de color de cendra. Entra joiosament per la primera porta de l'esquerra._)
ENGRACIETA
"No voldria altra riquesa,
tot i essent pobra com sóc,
que ésser jove, sempre jove,
am salut i bon humor."
(_Al sentir-la, l'Ursula i en Joan se deslliguen dels braços, dissimulant llur desconsol._)
JOAN (_somrient_)
Engracieta!...
ENGRACIETA (_sorpresa_)
Ai, ai! Què tenieu? Que ploràveu?
JOAN (_mirant-la encisat_)
No, no. Parlàvem de tu.
ENGRACIETA
I jo us faig plorar?
JOAN (_fent una rialleta_)
No, filla meva.
ENGRACIETA
Alegria! Visca l'alegria, pare!
JOAN (_completament embadalit_)
Canta, canta aquella cançó tant bonica I
ENGRACIETA
No la sé tota.
JOAN
Aquell troç d'ara mateix... Canta-l!... Que m'agrada sentir-te!
ENGRACIETA
Ui, que esteu de broma! I jo'm pensava que ploràveu!
JOAN
Era d'alegria.
ENGRACIETA
De debò?
JOAN
Sí, Engracieta maca!
ENGRACIETA
Doncs, visca l'alegría!
JOAN
Canta, canta aquella cançó!
ENGRACIETA
No la refilo bé, encara.
JOAN
Sí que la refiles...
ENGRACIETA (_interrompent-lo, rient_)
Ja us-e la cantaré una altra hora.
JOAN
Canta!...
ENGRACIETA
Teniu, mare. (_Entregant-li dotze pessetes._)
URSULA
Bona minyona.
(_Desa les monedes a la calaixera._)
ENGRACIETA
(_tocant-la sota l'aixella mentres obre'l calaix_)
Ui, la meva mareta!
URSULA (_girant-se vivament_)
Està, bojota, que'm fas pessigolles!
JOAN
(_mirant, encantat, a l'Engracieta_)
Canta, canta...
ENGRACIETA
Ai, renoi del pare! Que està de gresca!
JOAN
Si... si...
ENGRACIETA (_anant-se'n_)
Alegria!... Alegria!...
URSULA
On vas?
ENGRACIETA
A mudar-me la roba.
URSULA
Vés, vés.
ENGRACIETA
(_desapareix, tot cantant, per la porta de la dreta del costat de l'arcova:_)
"No voldria altra riquesa,
tot i essent pobra com sóc,
que esser jove, sempre jove,
am salut i bon humor."
(_En Joan queda embadalit i am la cara tràgicament enriallada._)
### ESCENA XIV
L'Ursula i en Joan
JOAN (_després d'un llarc silenci_)
Que es alegroia!
URSULA
Que es feliça!
JOAN
Quina cançó més bonica canta!
URSULA
Ditxosa d'ella!
(_Compareix l'Agustí per la primera porta de l'esquerra._)
### ESCENA XV
Els mateixos, més l'Agustí
AGUSTÍ (_entrant_)
On sou? Que no hi ha ningú?
URSULA
Ah! Tu, Agustinet?
AGUSTÍ
Bona nit.
JOAN
Bona nit i bona hora.
AGUSTÍ
Us heu deixat la porta de l'escala oberta.
URSULA
Ai! Té raó.
AGUSTÍ
Que tal, Joan? Ja hem plegat, per avui?
JOAN
Sí... I tu també, eh?
AGUSTÍ
Ara mateix. Ni tampoc he tingut temps d'anar a la barberia. Bé: ja hi aniré demà dematí.
URSULA
(_donant-li la carta que ha deixat en Xalet_)
Té, Agustinet: ton pare ha deixat aquesta carta pera tu.
AGUSTÍ (_mirant el sobre-escrit_)
Ah! Deu ser d'en Pepet de Manlleu! El pare mateix l'ha portada?
URSULA
Sí. No fa gaire que se n'ha anat.
AGUSTÍ
Bé ha sigut prou diligent. Veiam.
(_Desclou la carta i la llegeix a la claror del quinqué._)
JOAN (_signant a l'Ursula que calli_)
Eh?
URSULA
(_en veu baixa, indicant silenci_)
Sí.
JOAN (_després d'una estona_)
Apa, vés pel sopar.
URSULA
Desseguida.
AGUSTÍ
(_deixant de llegir i posant-se la carta a la butxaca_)
Està bé. Ah! Mireu: expressions d'en Pepet.
URSULA
Gràcies. Torna-les-hi.
JOAN
Quan li escriguis.
AGUSTÍ
Sereu servits.
JOAN
Què diu, què diu, si's pot saber, aquell noi? Estan bons ells i els de casa seva?
AGUSTÍ
M'escriu que segueixen bé... i que són un més a la colla.
URSULA
Un altre fill?
AGUSTÍ
Sí. Un nen. Me convida a bateig.
JOAN
Que hi aniràs?
AGUSTÍ (_rient_)
No caldria sinó!
URSULA (_cambiant de to_)
Bé: que tens molta gana?
AGUSTÍ
Sí, que'n porto avui. Com que a dinar no he menjat gaire...
URSULA (_interrompent-lo_)
I que tens de menjar, tu també! Jo no sé com es fet el teu pare.
AGUSTÍ
Que es culpa seva que jo...
URSULA (_interrompent-lo_)
Què sap ell de guisar!
AGUSTÍ
Sí que'n sap. Volgués mirar-s'hi!
URSULA
Com vols que s'hi miri si tot el dia'l passa jugant a cartes? Es clar: s'entreté tant en aquella tavernota, que després tot són presses. I tu ho pagues. No entenc per què no us en heu anat a dispesa.
AGUSTÍ
Ell no ho ha volgut mai.
URSULA
Am mi no manaria.
AGUSTÍ
Què voleu fer-hi? Ja s'acabarà aviat.
URSULA (_prudentment_)
No pas si te l'escoltes massa.
AGUSTÍ
Per què ho dieu?
URSULA
Oh! Perquè... Ja'n parlarem una altra hora.
AGUSTÍ
Expliqueu-vos.
URSULA (_no gosant-ho dir_)
Es que ton pare...
AGUSTÍ (_interrompent-la_)
Dispenseu-li tot. Es molt bo: creieu-me.
JOAN (_am convicció_)
Sí, que es un bon home.
AGUSTÍ
La gent anys ha que li té mania perquè veu que no va a la fàbrica, i es que ell no pot treballar. Deixeu que diguin els altres.
JOAN
Jo sempre he estat en que ton parc no es resistent.
AGUSTÍ
No, que no ho es.
URSULA
Sí, però vès qui les fa callar les males llengües!...
AGUSTÍ (_amablement_)
Vaja, no'n parlem més. I l'Engracieta?
URSULA
Ja ve: es a mudar-se una mica. Apa: vaig a enllestir cl sopar.
(_Desapareix per la primera porta de l'esquerra._)
### ESCENA XVI
En Joan i l'Agustí
JOAN
(_anant a seure a la vora del braser_)
Vine, vine, Agustinet, aquí a la vora del braser.
AGUSTÍ
(_s'hí acosta i s'asseu d'esquena a la dreta_)
Se comença a deixar sentir, l'hivern; no trobeu?
JOAN
Avui rai, encara!
AGUSTÍ
Doncs jo he tingut fred!
(_Esbarria'l caliu del braser. Curt silenci i cambi de to._)
JOAN
Sí que has plegat tard!
AGUSTÍ
Als ajustadors no'ns fixen les hores... M'han fet cambiar el _torrió_ d'una màquina.
JOAN
No hi ha com nosaltres els de la filatura.
AGUSTÍ
Pitjor air, que, quan ja plegava, vaig haver de mudar una roda de cadell! I com que pera fer aquesta operació s'ha de desmontar tota la llanterna, no us dic res de lo que us entreté!
JOAN (_sospirant_)
Es un matament!
AGUSTÍ
I diumenge passat, que ni vaig fer un quart de festa?
JOAN
Tens raó. No vas dir que havies tingut de nivellar els cavallets d'una altra màquina?
AGUSTÍ
Això mateix. Els que som setmanals, ja se sap.
JOAN
Heu d'estar sempre a disposició del treball.
AGUSTÍ
Vaia! (_Cambi de to._) I què tal: hi ha feina seguida a la vostra fàbrica?
JOAN (_amb esforç_)
S'aguanta, per ara.
AGUSTÍ
A la nostra no massa. Me sembla, segons veus, que dissabte que ve s'afluixaran de gent.
JOAN (_aclaparat_)
De debò?
AGUSTÍ
Aixís he sentit que ho deien. I es llàstima, perquè hi ha filador que, vaja, encara que les mudades avui no's paguen gaire...
JOAN (_interrompent-lo_)
Que es trista la vida de l'obrer!
AGUSTÍ
Molt!
JOAN
Sempre s'ha d'estar am l'ai al cor!
AGUSTÍ
Sempre!
JOAN (_amb intenció_)
Si jo tingués el teu saber...
AGUSTÍ
Què voleu dir?
JOAN
Si jo sabia de lletra i hagués llegit tants llibres com tu...
AGUSTÍ
Què farieu?
JOAN (_amb esforç_)
No ho sé... Si un pogués tornar a ser jove!...
AGUSTÍ
No sou pas tant vell com això!...
JOAN (_am vivesa_)
No, que no ho sóc!
URSULA (_desde dins_)
Joan!
JOAN
Me sembla que aquella'm crida.
AGUSTÍ
Sí, que us demana.
JOAN (_sentenciós_)
No més s'hi pot ser una vegada al món.
URSULA (_desde dins_)
Joan!
JOAN
Veiam què deu volguer.
(_Desapareix per la primera porta de l'esquerra._)
### ESCENA XVII
L'Agustí, sol. Aviat l'Engracieta
(_L'Agustí se queda tot extranyat. Se treu un llibre d'una butxaca del gec i se posa a llegir-lo. Desprès d'un llarc silenci, compareix l'Engracieta, una mica mudada. Al veure a l'Agustí, llegint, va poc a poc de puntetes, i li tapa'ls ulls am les mans._)
ENGRACiETA (_estrafent la veu_)
Ah!
AGUSTÍ (_rient_)
Quin espant!
ENGRACIETA
Qui sóc?
AGUSTÍ
Oh! Espera.
ENGRACIETA
(_fent la veu més fosca que de primer_)
Qui sóc? Digues: qui sóc?
AGUSTÍ
Qui ets? Qui ets?
ENGRACIETA
Te dónes?
AGUSTÍ
No.
ENGRACIETA
Qui soc?.
AGUSTÍ (_fent una rialleta_)
Ja't dic jo de xicota!..
ENGRACIETA
Te dones?
AGUSTÍ
Però que no saps, tonta, que'ls meus ulls ja les coneixen les teves mans? Engracieta...Vaja, prou, Engracieta.
ENGRACIETA
(_retirant les mans, posant-se a riure i fent la veu natural_)
Que sóc beneitona, oi?
AGUSTÍ
Aixís m'agrades, que't coneguis.
ENGRACIETA (_donant-li un cop_)
Vés! Te menjaria a petons!
AGUSTÍ
Apa, si t'atreveixes!
ENGRACIETA
El ganassa! Encara ho pendria!
AGUSTÍ (_am somriure trist_)
Per què no?
ENGRACIETA
L'aviciat! (_Curt silenci i cambi de to._) Que estàs de mal humor?
AGUSTÍ
Una mica.
ENGRACIETA
Per què?
AGUSTÍ
No fa gaire que he presenciat un quadro molt desconsolador.
ENGRACIETA (_amb ansietat_)
Una desgracia?
AGUSTÍ
He vist la viuda d'en Ramon... Saps aquell pobre xicot que dies endarrera va morir tisic?
ENGRACIETA
Sí.
AGUSTÍ
Doncs l'he vista aprop de la fàbrica, am tres fills, vestidets de dol com ella... Justament avui li hem fet una capta.
ENGRACIETA
Pobra noia! Tant desgraciada, a la flor de la joventut!
AGUSTÍ
Gregues que m'ha enternit. M'ha fet pensar més! M'he recordat molt de tu!
ENGRACIETA (_somrient agraïda_)
De debò?
AGUSTÍ
No'm sé esvair aquest pensament! (_Curt silenci i cambi de to._) Me fa una por casar-me!
ENGRACIETA (_molt sorpresa_)
Què dius!
AGUSTÍ (_en veu baixa i grave_)
Com més m'hi vaig acostant, més m'espanto.
ENGRACIETA
Que no m'estimes, pot-ser?
AGUSTÍ
Sí, que t'estimo!
ENGRACIETA
I doncs?
AGUSTÍ
Si un cop casats jo'm moria, i et deixés, com en Ramon a la seva dòna, am tres fills ?
ENGRACIETA
No hi pensem en aquestes tragèdies.
AGUSTÍ
S'hi ha de pensar.
ENGRACIETA
Si tot-hom reflexionés...
AGUSTÍ
Sí, sí; no reflexionis...
ENGRACIETA
Morir tu!... No, no! Val més que de primer me toqui a mi!
AGUSTÍ
Pobres criatures! Me sembla que encara les veig, amb aquells ullets plens de tendresa i d'ignocencia!
ENGRACIETA
Que devien ser bufones!
AGUSTÍ
Pobretes!
ENGRACIETA
Que ha de ser trist no tenir pare!
AGUSTÍ
No sé què hi venim a fer, els pobres, en aquest món!
ENGRACIETA
Vaja, prou... Distreu-te'n, Agustí. Aixeca'l cap i mira-m. Agustí!... Que no'm sents? Mira-m, home! No vui que ho estiguis, de mal humor! (_Tocant-li la cara._) Vaja, alegra-t, cor meu, alegra-t!
AGUSTÍ (_mirant-la embadalit_)
Que ets bona!
ENGRACIETA (_escarnint-lo_)
Que ets bona! Am quin sentiment ho dius! (_Rient._) Sembla que ploris.
AGUSTÍ (_aixecant-se_)
Tu plores.
ENGRACIETA
Jo? No...
AGUSTÍ (_agafant-li'l cap_)
Quines dugués llàgrimes te cauen!...
ENGRACIETA
Són d'alegria.
AGUSTÍ
Que no.
ENGRACIETA
(_dolçament abaixant els ulls_)
Són d'amor.
AGUSTÍ (_abraçant-la_)
Que ets maca avui!
ENGRACIETA
Avui no més?
AGUSTÍ
Sempre t'hi trobo; però en aquest moment te veig més hermosa que mai, amb aquest agre-dolç d'alegria i de tristesa en els teus ulls.
ENGRACIETA
Encara hi penses en aquelles criatures?
AGUSTÍ
Sí, que lli penso.
ENGRACIETA
(_rient, no gosant-ho dir_)
Que t'agradaria ser pare?
AGUSTÍ (_am convicció_)
Molt!
ENGRACIETA (_am tendresa_)
Te'ls estimaries força'ls nostres fills?
AGUSTÍ
Am tota l'ànima!
ENGRACIETA (_rient_)
Més que a mi?
AGUSTÍ (_somrient_)
Quina pregunta!
ENGRACIETA (_seriosa_)
I si, per desgracia, no'n tinguessim?
AGUSTÍ
Me sabria molt greu! Me semblaria que tu ets un roser sense flors!
ENGRACIETA (_am dolor_)
Que m'avorriries, doncs?
AGUSTÍ
No! Per què? Que seria culpa teva?
ENGRACIETA
No... Però sí que'n tindrem, de fills.
AGUSTÍ
Es clar que'n tindrem!
ENGRACIETA (_joiosament_)
Que serem feliços, allavores, amb ells!
AGUSTÍ
Més que ara! Molt més que ara!
ENGRACIETA (_entusiasmant-se_)
Com treballarem pera que no'ls falti mai res!
AGUSTÍ
Primer que'ns falti tot a nosaltres!
ENGRACIETA (_encisada_)
Agustí!
AGUSTÍ (_en veu baixa_)
Que t'estimo!
ENGRACIETA (_en veu baixa_)
Agustí!
AGUSTÍ
Estimada meva!
(_La besa apassionat, tot amanyagant-li'ls cabells. Ella queda com desmaiada, en els seus braços. Després d'un llarc silenci, se sent la veu d'en Joan._)
JOAN (_desde dins_)
Nois!
ENGRACIETA
(_desprenent-se dels braços de V Agustí_)
Ai ! El pare! (_L'Agustí va dissimuladament a asseure-s aprop del braser._) Veus? Tota m'has despentinada.
(_Compareix en Joan per la primera porta de l'esquerra._)
### ESCENA XVÍII
Els mateixos, més en Joan. Aviat l'Ursula
JOAN
Agustí! Engracieta!
ENGRACIETA
Què mana?
JOAN
Apa, apa, veniu a sopar.
(_Compareix l'Ursula._)
URSULA
Vaja, a la taula.
JOAN
Anem, anem.
(_Se sent la campaneta._)
ENGRACIETA
Ja venim. Sentiu? Truquen.
URSULA
Bo!
(_Se'n va a obrir._)
### ESCENA XIX
Els mateixos, menys l'Ursula
JOAN (_després d'un curt silenci_)
Que us en deveu haver dit de coses boniques!
ENGRACIETA
Podeu comptar!
JOAN
Vaja, no vui saber-les, no.
AGUSTÍ
Nosaltres sí, Joan, que...
JOAN
Apa, apa, anem cap al menjador.
(_Per la primera porta de l'esquerra compareixen la Susagna i en Xalet acompanyats de l'Ursula. La Susagna ve plorant._)
### ESCENA XX
Els mateixos, més l'Ursula, la Susagna i en Xalet
URSULA
(_a la Susagna, dissimuladament_)
Vaja, dòna, no ploris.
XALET
Noi.
AGUSTÍ
Que hi ha de nou, pare?
XALET
Res: te porto la clau de l'escaleta.
AGUSTÍ
I això? Per què?
XALET
Veuràs: avui pot-ser plegaré una mica tard.
AGUSTÍ (_somrient_)
Ont aneu?
XALET
Ja pots pensar-t'ho... (_no gosant-ho dir_) a l'Academia.
AGUSTÍ
(_fent una rialleta sense malícia_)
A jugar?
XALET
Que vols fer-hi!...
AGUSTÍ
Aneu, aneu.
XALET
Si no fos pel compromís, ni tampoc hi aniria; però aquesta tarda he deixat enlaire una partida de truc, i seria fer un mal paper que ara no hi comparegués. No trobes?
AGUSTÍ
Sí, home, sí!
XALET
Res: qüestió de companyerisme.
URSULA
Que ja heu sopat. Xalet?
XALET
Si: tot just me'n deixo.
JOAN
Bon profit.
XALET
Gràcies. I vosaltres, que ja ho heu fet
JOAN
No. Ara hi anem.
XALET (_anant-se'n_)
Doncs, sent aixis, que aprofiti.
ENGRACIETA
Igualment.
XALET
Ho tens entès, noi?
AGUSTÍ
Sí.
XALET (_am sol·licitut_)
Ah! Ja t'han entregat aquella carta?
AGUSTÍ
Ja l'he llegida i tot.
XALET
Entesos. Vaja, bona nit tot-hom.
URSULA
Bona nit i bona hora.
JOAN
Endavant.
URSULA
Vés a tancar, Engracieta.
(_L'Agustí i l¡Engracieta segueixen an en Xalet._)
AGUSTÍ
Tu: que no li dius res al teu sogre?
ENGRACIETA (_rient_)
Encara no me n'es.
XALET
Ben dit, noia!
(_Desapareixen tots tres per la primera porta de l'esquerra._)
### ESCENA XXI
L'Ursula, la Susagna i en Joan
SUSAGNA (_posant-se a plorar_)
Déu meu, Déu meu, i que sóc desgraciada! Infeliços de nosaltres!
URSULA
No ploris, dòna, no ploris!
SUSAGNA
Pobre Valeri! Com ens ho farem tant vells, tots sols, sense ningú que'ns ampari!
JOAN
Vaja, no ploris. No't desesperis, Susagna! També m'han despatxat a mi!
SUSAGNA
Vosaltres tindreu qui us ajudi. (_Mirant enlaire._) Senyor! Què us hem fet pera deixar-nos a la misèria!
(_Se sent riure a l'Engracieta._)
URSULA
Calla, calla, que ve la noia!
JOAN
Vaja, Susagna!
(_L'Engracieta treu el cap i se n'entorna._)
ENGRACIETA
Apa, que no veniu?
JOAN
Sí, filla, sí!
(_Torna a sentir-se riure a l'Engracieta._)
URSULA
Deixa-m'hi anar!
(_Desapareix per la primera porta de l'esquerra._)
### ESCENA ULTIMA
En Joan i la Susagna
SUSAGNA (_am grau prec_)
Joan: vés a dalt a aconsolar an en Valeri!
JOAN
Ja hi vaig desseguida.
SUSAGNA
Vés, que jo no'l puc treure de casa.