Part 1
# Els vells
Ignasi Iglesias
1903
PERSONATGES
--------- Ursula 65 anys Susagna 55 Engracieta 23 Joan 70 Valeri 65 Agustí 25 Xalet 60 Olaguer 80 Geroni 65 Pere 70 Menut 80 Borra 75 Tit 70 Calderí 75 Rovellat 70 Vador 70 ------------ ---------
L'acció, en una barriada fabril dels suburbis de Barcelona.
Època, actual.
Esquerra i dreta, les de l'actor.
> Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona en > el "Teatre Català", Romea, la nit del 6 de Febrer de 1903, baix el > següent repartiment: Ursula, D.ª Agna Monner; Susagna, D.ª Maria > Morera; Engracieta, D.ª Dolors Delhom; Joan, D. Enric Borràs; Valeri, > D. Iscle Soler; Agustí, D. Joan Domènech; Xalet, D. Jaume Capdevila; > Olaguer, D. Jaume Martí; Geroni, D. Cecili Rodriguez; Pere, D. > Francisco Bals; Menut, D. Modest Santolaria; Borra, D. Vicens Daroqui; > Tit, D. Jaume Virgili; Calderí, D. Agustí Antiga; Rovellat, don Alfons > Marxuach; Vador, D. Casimir Ros. > > Director artistic: D. Enric Borràs.
## ACTE PRIMER
Interior d'una sala, am les parets emblanquinades. Al fons, un balcó am cortinetes blanques, que dóna al carrer. Davant del balcó hi ha un braser encès. Al primer terme de la dreta, una arcova am cortines mostrejades, de color d'alenquins i am serrell blanc, am borles, veient-se'ls peus d'un llit de caoba, i una estora a terra; a continuació, una porta. Al primer i segon termes de la dreta, dugués portes més: l'una comunica al menjador i l'altra a un dormitori.
A la dreta del fons, una tauleta coberta amb un tapet senzill; a l'esquerra, una calaixera de caoba, damunt de la qual hi ha una escaparata i dos pitxells de porcel·lana am flors artificials.
Decoren les parets dos o tres quadros am cromos i alguns agrupaments de retrats, records de treball i de familia. ben repartides per l'escena, mitja dotzena de cadires de caoba i palla fina. Es cap-al-tard, al començament de l'hivern.
### ESCENA I
L'Ursula i la Susagna
(_Estan assegudes davant del balcó, a la vora del braser. La primera posa un pedaç a un gec de cotó blau; la segona fa mitja._)
SUSAGNA
Ai! No trobes que fa molt fred avui?
URSULA
No pas aquí dins.
SUSAGNA
Jo tinc les mans glaçades. Ni sé com puc fer mitja.
URSULA
Escalfa-te-les, dòna, que bon caliu hi ha en el braser.
SUSAGNA
(_deixant la mitja damunt de la falda, pera escalfar-se les mans_)
Estic balba. (_Buscant la paleta per damunt de la capsa del braser._) Ont es la paleta?
URSULA (_mirant si la troba_)
Ara mateix l'he feta servir.
SUSAGNA
Vès, Vès, que la tens sota'ls peus.
UBSULA
(_enretirant un xic les faldilles_)
Ah! Sí: mira-te-la.
SUSAGNA (_remenant el caliu_)
Ai, filla, quin caliu! Això retorna! Hi hauràs d'afegir una mica de terregada: si no, se't passarà.
URSULA
Després, si de cas.
(_Silenci. La Susagna deixa la paleta i reprèn la tasca._)
SUSAGNA
Quin temps, l'hivern! No voldria que vingués mai.
URSULA
Jo tampoc. No hi ha com l'estiu.
SUSAGNA
Sobre tot pels pobres.
(_Curt silenci._)
URSULA (_mirant el gec_)
No sé com s'ho fa'l meu home, pera espatllar la roba tant depressa.
SUSAGNA
Vegessis el de casa! Sempre'm ve tot estripat. Sembla que'ls dimonis l'esgarrapin, allà a la fàbrica.
URSULA
Com que no hi paren compte...
SUSAGNA
L'haguessin d'apedaçar ells!
URSULA
Ja ho pots dir, ja!
SUSAGNA
Ai, Senyor! Com més vella'm faig, més mals-de-cap me surten.
URSULA
A mi també.
SUSAGNA
Qui pogués plorar amb els teus ulls!
URSULA
Pots comptar!
SUSAGNA
Si: queixa-t de la teva sort!
URSULA
Jo no me'n queixo. De més miseriosos n'hi ha que nosaltres.
SUSAGNA
Contempla-t en aquest mirall.
URSULA
Oh! Tu mai estàs contenta. Sembles un sac de gemecs.
SUSAGNA
Riu-te'n, si coneixes!...
URSULA
Què't falta? Per dos que total sou...
SUSAGNA
Sí: dos que encara no valem per un. Vés en Valeri, pobret! Es tant vell, ja!...
URSULA
També ho es en Joan!
SUSAGNA
Però vosaltres teniu la noia, que està a punt de casar-se.
URSULA
Refia-te'n massa dels fills!
SUSAGNA
Es clar que me'n refiaria, si'ls meus me visquessin !
UBSULA
Pot-ser estaries pitjor que ara.
SUSAGNA
No; pitjor, no: me quedaria l'esperança de que ells, a la meva vellesa, m'ajudarien.
URSULA
O no.
SUSAGNA
Mira vosaltres: ventura'n tindreu de l'Engracieta...
URSULA
I tant!
SUSAGNA
Un cop casada, mai per mai que en Joan quedés sense feina, vès si ella us deixaria morir en un recó: ni ella ni'l seu home ho comportarien.
URSULA
Bé, sí, sí...
SUSAGNA
Ho veus, dòna? Vosaltres, encara que us feu vells, ja compteu am dos puntals. Jo i en Valeri, que no comptem am res, am res! Tot lo que teníem, la trista poma pera la set que havíem estalviat, l'hem gastada tota en malalties, Que'ns en tenen de moneda'ls metges i els apotecaris!
URSULA
Ai! No me'n parlis, Susagna.
SUSAGNA
Devegades, quan me veig tant vella, me vénen uns pensaments!... Penso: "Què seria de nosaltres demà, Déu nos en guard, que en Valeri quedés impossibilitat o el despatxessin? Qui'ns reculliria?" I em ve una basarda, una mena de basarda més extranya... i un fred, un fred més gelador!...
URSULA
Vaia unes manies, tu també!
SUSAGNA (_am molt sentiment_)
No tinguessis ningú pera fer-te costat...
URSULA
Bé, vaja: no te'n recordis d'aquestes coses tant tristes!
SUSAGNA (_aixugant-se'ls ulls_)
Els pobres hem de rumiar sempre, sempre!
URSULA (_somrient_)
Val més anar fent a ulls clucs... Qui dia passa, any empeny.
SUSAGNA
Me canso, me canso! No tinc ningú que m'ajudi.
URSULA
Jo dec tenir minyona.
SUSAGNA
No; però, i la noia?
URSULA
L'Engracieta? Altra feina té per ella. Abans sí que m'ajudava una mica; però ara no puc refiar-me'n gens.
SUSAGNA (_amb extranyesa_)
No?
URSULA
Veuràs: s'acosta'l dia del casori, i la pobra, havent d'anar a la fàbrica, al vespre, si una hora li queda, l'aprofita per ella. Com que no dóna res a fer... Res, ni una peça de roba blanca.
SUSAGNA
Quina sort!
URSULA
Filla, té unes mans de plata! Ja veuràs quin bé de Déu a la calaixera! I quin parament!... Ni una noia de casa bona!
SUSAGNA
Doncs digues que seran unes bodes...
URSULA
Per ser pobres com som, pot-ser massa lluïdes i tot.
SUSAGNA
Mellor, dòna!
URSULA
Sí, mellor! Am tot i això, me temo que siguin tristes.
SUSAGNA (_amb extranyesa_)
Ai, ai! Per què? Bé s'estimen prou ella i l'Agustinet.
URSULA
Es clar que s'estimen!
SUSAGNA
Bé sembla prou bo aquell xicot!
URSULA
Molt n'és, de bo! Massa!
SUSAGNA (_molt sorpresa_)
Massa?
URSULA
Sí. No hauria d'escoltar-se tant al seu pare.
SUSAGNA
Li té molt respecte.
URSULA
Respecte? Respecte an aquell homenot?
SUSAGNA
Li es pare...
URSULA
Hi ha pares i pares. En Xalet es un brètol, un gandulot; sí, un gandulot que vol viure am l'esquena dreta, a costa de les suors del seu fill.
SUSAGNA
Diu que no gasta salut...
URSULA (_amb ironia_)
No gasta salut?
SUSAGNA
Pateix d'ofec.
URSULA
Ja li sé un remei.
SUSAGNA (_somrient_)
Sí?
URSULA
Una vara, una bona vara de freixa!
SUSAGNA
Que ho faries fort!
URSULA
Jo fos govern! Ja l'adreçaria!... Vés què li ha fet la nostra filla, i què li hem fet nosaltres, pera dir-ne tant mal?
SUSAGNA
Pot-ser no es veritat.
URSULA
Si per tot ens bescanta! A l'Engracieta no li troba sinó tares. I ane mi i an en Joan ens deixa!... Vol desfer-lo, aquest casament, vol desfer-lo. No li convé que'l seu fill prengui estat. Es clar que no li convé! Però se li veu la trampa. Saps per què hi fa la contra?
SUSAGNA
Prou que m'ho penso!
URSULA
Veuràs: casat el noi, ell no podria fer de les seves, com ara.
SUSAGNA
No'l veus? Tot el dia'l passa engorronit a "La Cirera"...
URSULA (_interrompent-la_)
Ai! En aquella tavernota?
SUSAGNA
... jugant a cartes. Sort que no es donat a la beguda.
URSULA
Ell sí que se'n pot riure!
SUSAGNA
Sí, noia, sí.
URSULA
Té vintiquatre hores de renda cada dia. Qualsevol vagi a la fàbrica! (_Se sent la campaneta de la porta de l'escala._) Sembla que truquen...
SUSAGNA
No sé...
URSULA
Veiam. (_Se'n va per la primera porta de l'esquerra._)
### ESCENA II
La Susagna, sola. Desseguida l'Ursula i en Xalet
SUSAGNA
(_després d'un llarg silenci, tot fent mitja i llençant un sospir_)
Ai, Senyor!
(_Curt silenci. Esbarria'l caliu del braser. Seguidament, per la primera porta de l'esquerra, compareixen, enraonant, en Xalet i l'Ursula._)
### ESCENA III
La Susagna, l'Ursula i en Xalet
XALET (_entrant_)
Hola, Susagna! Vós per aquí?
SUSAGNA
Sí, home. Com anem, Xalet, com anem?
XALET
Ja ho podeu veure: coent i menjant.
SUSAGNA
I l'ofec, com va?
XALET
No hi ha remei!
SUSAGNA
No?
XALET
Si un pogués treure-s vint anys del damunt!...
SUSAGNA
De quina carta us en aneu!
XALET
No hi ha com la joventut!
URSULA
(_asseient-se a la vora del braser_)
El vostre mal no vol soroll.
XALET
Ah! No. Ni disgustos. Tranquil·litat, noies; tranquil·litat.
URSULA
I bons aliments, eh?
XALET
Àngela!
SUSAGNA
I no us feu donar una mirada pel metge?
XALET
Què saben els metges !
(_Se treu la petaca i cargola un cigarret._)
SUSAGNA
Encara que no més sigui pera deturar-lo, el mal.
XALET
S'ha de patir!
URSULA
Voleu callar!
XALET
Ho tinguéssiu vós! (_Acabant cl cigarret i acostant-se al braser._) Deixeu-me encendre.
URSULA
Enceneu amb un misto.
XALET
S'ha d'estalviar, dòna! En aquest món no més se té lo que s'estalvia.
(_Agafa la paleta, pren caliu del braser i encén._)
URSULA
Sí: recullidor de segó i escampador de farina.
XALET (_am la paleta a la mà_)
Per què ho dieu això, Ursula?
URSULA
Per què?... Ai! Enceneu, home, enceneu! Mireu que us cau el foc i em cremeu la capsa del braser.
XALET
Oh! Es que no sé per què m'ho dieu...
(_Encén el cigarret._)
URSULA
Ai! Aneu, aneu a fer fum a l'infern!
SUSAGNA (_girant la cara_)
Uf! Quina pudor!
XALET
Que sou delicades!
SUSAGNA
Quin viciot, els homes!
XALET
(_tornant el calin al braser i deixant després la paleta damunt de la capsa_)
Veieu? Ja està encès. Deixeu-me seure una estona pera escalfar-me, que estic balb.
SUSAGNA (_aixecant-se_)
Teniu: seieu a la meva cadira.
URSULA
Ja te'n vas?
SUSAGNA (_am la mitja a les mans_)
Sí, que comença a ser tard.
XALET
Doncs, seiem-hi. (_Un cop està assegut a la cadira que 11 ofereix la Susagna._) Apa, Susagna, quina virtut que gasteu!
SUSAGNA (_somrient_)
Es l'unica renda que tinc.
XALET
Que per molts anys pogueu dir-ho!
SUSAGNA (_fent una rialleta_)
Gràcies. Ai! Deixa-me'n anar a dalt, que si aquell venia...
XALET
Que encara heu de fer el sopar?
SUSAGNA
Si; però desseguida estarà llest.
XALET
Veieu? Jo estona ha que'l tinc fet. I després diuen si les dones...
URSULA (_interrompent-lo_)
Vós sí que aviat us ho teniu compost. Com que gairebé tot ho compreu cuit a "La Cirera" . . .
XALET
No més les mongetes hi compro. Ja veureu: per dos que som a casa, no val la pena de coure-n: un s'estalvia carbó.
URSULA
I feina.
XALET
Vaia! Al noi li es igual.
URSULA
Pobre Agustinet! Ell prou s'escarrassa; però vós no'l porteu gens bé.
XALET
Si no puc tractar-lo millor!
URSULA
El dia que's casi...
XALET (_interrompent-la_)
Si fa o no fa, anirà com ara. Com que me'n cuidaré jo mateix de la teca...
URSULA
Vós?
XALET
Sí, jo.
URSULA
No: vós, a treballar. O, si no, ja que no voleu fer res...
XALET (_am dignitat_)
Bé: no m'ho digueu això, Ursula. Jo no us he faltat, enteneu?
URSULA (_amb ironia_)
No m'heu faltat?
XALET
No.
SUSAGNA
Deixeu-ho córrer.
XALET
Oh! Es que aquesta dòna s'ha pensat una cosa i el tret li sortirà per la culata. Ja us veig les manyes, mestressa.
URSULA
Prou feina teniu per vós.
XALET (_amb ironia_)
Vosaltres voldrieu que'l noi, un cop casat am l'Engracieta, vingués a viure aquí, en familia...
URSULA
Jo li faria de mare.
XALET (_irònicament_)
De mare? Ja, ja sé lo que voleu dir!
URSULA
Si ho sabeu, mellor pera vós.
XALET
El noi, casat i tot, no's mourà del meu costat: això pera que us consti.
URSULA
Ja'n parlarem.
SUSAGNA (_tornant a fer mitja_)
No us hi enfadeu. Val més que mireu d'arreglar-ho de bé a bé.
XALET (_a la Susagna_)
Aquesta gent no hi pensen en mi.
SUSAGNA
Sí, que hi pensen.
XALET
No ho volen veure que un hom se fa vell i no té salut pera treballar.
URSULA
Bé jugueu a cartes tot el dia!...
XALET
Pera distreure-m; no més que pera distreure-m.
URSULA
L'home que es bo pel jòc, també ho es pel treball.
XALET
Allò no es treballar: allò es un divertiment.
SUSAGNA (_a l'Ursula_)
En això té raó.
URSULA
Un divertiment que, pegant cops de puny sobre la taula i fent gestos i crits, us canseu més que un teixidor de volant en un dia.
XALET
Tot cansa en aquest món.
URSULA
Però si en vida de la vostra dòna ja fèieu lo mateix! Pobra Rosaria!
XALET
No es veritat.
URSULA
De jove jove que no aneu a la fàbrica.
SUSAGNA
Oi, que es cert.
XALET
Perquè de jove jove que no gasto salut. Però sempre m'he enginyat pera treure-m un jornalet.
URSULA (_amb ironia_)
Sí, venent aucells i fent gavies.
XALET
No hagués sigut pel noi!...
URSULA
Excuseu-vos amb el noi! jo'ls coixos els conec asseguts
XALET
Si'ls hi veieu les cames.
SUSAGNA (_rient_)
Ja't dic jo d'en Xalet!...
XALET
Si, aneu rient, aneu rient! Com que les coses van tant bé !...
URSULA
I per què us excuseu amb el noi?
XALET
Perquè, aixís que va ser una mica espigat, va començar que no li agradava veure tants aucells engaviats, a casa, i... pare, això, i pare, allò, va pregar-me tant i tant, que a l'ultim vaig desfer-me'n, d'aquelles bestioles.
SUSAGNA
Per què?
XALET
Que no us ho dic? Perquè l'Agustí no'm callava mai. I que'm deia unes expressions que semblaven sentencies! Res: s'havia fixat que'l nostre pis era una presó i jo l'escarceller. Màximes, sabeu? I pera donar-li gust...
URSULA
Vàreu deixar anar els aucells.
XALET
No: me'ls vaig vendre.
SUSAGNA
Pobrets !
XALET
Ja veieu quin sacrifici! I a fe que ja tenia'l negoci arrencat. D'aquí 'm ve aquesta gran afició a jugar a cartes. (_Cambiant de to._) Però, tornem, tornem a lo que us deia de primer.
URSULA
Què'm dèieu?
XALET
Que vosaltres no hi penseu en mi: tant se us endona. Si poguéssiu, me deixarien plantat al mig del carrer.
URSULA
I ara! Què us empatolleu?
XALET
Estès a la vostra mà! O bé'm tancarieu a l'Hospici.
URSULA (_indignada_)
Nosaltres!
XALET
Però us-e les haureu d'espinyar, perquè'l noi m'estima.
URSULA
Massa, us estima!
XALET
I no'm deixarà abandonat a mans mercenàries.
URSULA
Ai, que parleu fi!
XALET
Més que vós!
URSULA
Ja ho veig, ja. D'ençà que us tracteu amb el senyoriu de "La Cirera"...
SUSAGNA (_suplicant_)
Vaja, Ursula...
XALET
La vostra filla vindrà a estar-se am mi.
URSULA
La noia no's mourà del meu costat.
XALET
Doncs se desfarà'l casament.
URSULA
No: el casament no's desfarà, perquè tot pot arreglar-se.
XALET
Jo estic sol; vosaltres sou tres; i com que l'home, en tot i per tot, té la dreta, no hi ha més: a mi, com pare del nuvi, me toca ser el preferit.
URSULA
VÓS també podeu venir a viure aquí.
SUSAGNA
Es lo mellor que podríeu fer.
XALET
Aquí, jo?
URSULA
Sí. D'aquesta manera estalviaríem un lloguer, i encara més; que allà on mengen quatre...
XALET (_interrompent-la_)
Els altres dejunen.
URSULA
Poca-solta!
SUSAGNA (_rient_)
Que es de la broma!
XALET
Ui, ui! Que n'aneu d'errada de comptes!
URSULA
Vós sí que n'aneu d'errat! Malgastador, més que malgastador!
XALET
L'estalviadora!... Veiam, ensenyeu-me la llibreta de la "Caixa d'Estalvis".
URSULA
Aneu, home, aneu!
SüSAGNA
Ai! Cada casa es un món!
XALET
I cada rejola un poble.
URSULA
Carrincló!...
XALET
Que us veig bé, mestressa!
URSULA
I vós voldreu portar el traç de la casa?
XALET
Vaia! Per què no? El noi i l'Engracieta, a la fàbrica; jo, a la cuina i a tenir el pis ben endreçat.
URSULA
Fugiu, el pulit!...
XALET
Aparteu-vos, la pulida!...
SUSAGNA (_rient_)
Ai, Senyor! Encara'm fareu riure!
XALET
N'hi ha pera fer una comèdia, de nosaltres. Oi, Susagna?
SUSAGNA (_anant-se'n_)
Teniu raó, Vaja, adéu, adéu.
XALET
Endavant, doncs.
URSULA (_a la Susagna_)
Espera, que vindré a tancar la porta.
SUSAGNA (_anant-se'n tot fent mitja_)
No us hi encaparreu, Xalet.
XALET
No tingueu por, dòna.
(_L'Ursula i la Susagna desapareixen per la primera porta de l'esquerra._)
### ESCENA IV
En Xalet, sol. Aviat l'Ursula
(_En Xalet se treu una carta de la butxaca del gec i la mira una estona; després se la desa i torna a encendre'l cigarret en el caliu del braser. Seguidament entra l'Ursula, tota sofocada._)
### ESCENA V
En Xalet i l'Ursula
URSULA
Quina manera d'afrontar-me davant de la gent!
XALET
Jo?
URSULA (_agafant el gec apedaçat_)
Vós, sí, vós!
XALET
Ara sí que m'heu mort!
URSULA.
(_plegant nerviosament el gec_)
Vés què pensarà la Susagna!
XALET (_aixecant-se_)
Bé, veureu, Ursula...
URSULA
Espereu-vos, que ja vinc.
(_Se'n va per la porta de la dreta del costat de l'arcova, enduent-se'n el gec._)
XALET (_tornant a seure_)
Pot-ser sí que encara voldrà tenir raó! (_Curt silenci._) N'hi ha un tip de les dones! (_Tot fumant._) Ja he fet bé de no tornar-me a casar.
(_Torna l'UrsuIa._)
URSULA
Vaia, esteu content?
XALET
Jo? Per què?
URSULA
No'n teniu prou am bescantar-nos del darrera, que'ns heu de mortificar a casa mateix i davant de persones extranyes?
XALET
Jo no us bescanto ni us mortifico per res.
URSULA
Encara ho negareu?
XALET
Es clar que sí!
URSULA
I, doncs, per què dieu tant mal de la noia?
XALET
Jo no'n dic mal de la vostra filla: això m'ho lleven.
URSULA
Us ho lleven? Que us penseu que no ho sé?
XALET
Sí, escolteu-vos a la gent...
URSULA
I lo que dieu a l'Agustinet? També ho desmentireu ?
XALET
Què li dic?
URSULA
Li aconselleu que no's casi, que la deixi, a l'Engracieta... Pobra! Ara que l'estima tant!
XALET
Tampoc es veritat!
URSULA
Cara-groixut, més que cara-groixut!
XALET
Ei! No'm trenqueu el respecte!
URSULA
Poca-pena !
XALET (_amb enfasi_)
Jo, an el noi, no més li faig avinent que s'hi pensi bé en casar-se... que no hi vagi de boig. Avui dia'ls pobres s'hi han de mirar molt a posar boques en el món! Els queviures costen un ull de la cara; els lloguers de les cases, com més va més s'apugen: les necessitats creixen. Vet-aquí lo que jo li dic. La meva obligació es avisar-lo, fer-li obrir els ulls, donar-li bons consells. Per això li sóc pare!
URSULA
Vaia un pare!
XALET
Aviat es fet un casament. De primer tot són alegries: sembla que no s'hagi de pondre mai el sol. Després, després vénen les penes.
URSULA
Vós rai! No us posareu cap pedra al fetge.
XALET
Si no me l'hi poso jo, se l'hi pot posar el noi. Jo'l previnc.
URSULA
Vós penseu com aquell: primer jo, després jo i sempre jo. Sou el pare conveniències.
XALET
El pare pedaç, voleu dir.
URSULA
No ho sé lo que sou!
XALET
Bé, veureu: encara, enraonant, enraonant, ens entrebancaríem de paraules, i a mi, pera que us consti, no'm convenen els disgustos.
URSULA (_amb ironia_)
Pobret!
XALET
Jo he vingut...
URSULA (_interrompent-lo_)
Pera moure raons.
XALET (_am dignitat_)
No. Jo he vingut pera entregar-vos aquesta carta, que han enviat pera'l noi. Quan vingui, feu-li a mans. Que no's queda a sopar am vosaltres avui l'Agustinet?
URSULA
Que no ho sabeu de cada dissabte i cada diumenge?
XALET
Jo ho pregunto, dòna.
URSULA
Doneu-me, doneu-me la carta,
XALET (_treient-se-la de la butxaca_)
Teniu! Quin urc!
URSULA
Val més que...
XALET
No us en distregueu, que m'han dit que duia pressa.
URSULA
Vaja, cançoner!
XALET (_entregant-li la carta_)
Teniu.
URSULA
(_deixant la carta damunt de la calaixera_)
Quin home!
XALET
Sent aixís...
URSULA
Que us en aneu ja?
XALET
Sí. Que us-e sap greu?
URSULA
Ai, molt! Tant bona companyia!
XALET (_anant-se'n_)
Gràcies per la finesa.
URSULA
Ah!
XALET (_girant-se_)
Digueu.
URSULA
Quan us vagui, feu-vos un sacsó a la llengua.
XALET (_fent el desentès_)
Per què, Ursula?
URSULA
Perquè la teniu un xic llarga i verinosa.
XALET
Vós voleu que m'enfadi i no ho lograreu. Tinc molta corretja!
URSULA
No'l desfareu, no, el casament.
XALET
Jo? A vós us han entavanat
URSULA (_am vivesa_)
I, doncs, per què dieu per tot que la noia no serà bona pera portar una casa? Per què dieu que es una lleminera i que té'l cap ple de pardalets?
XALET
Jo no he dit mai semblant cosa!
URSULA (_acostant-s'hi_)
I lo que us empatolleu de mi i d'en Joan?
XALET
Tampoc es cert. Bé: de vós sí que n'he dit.
URSULA
Què?
XALET (_amb enfasi_)
Re: que sou molt prudenta.
URSULA
Tant com la vostra dòna, al cel siga.
XALET (_dignament_)
No retreieu els morts! I justament la meva dòna! No us hi podeu comparar en res... Pobreta !
URSULA
Teniu raó! Va ser una martira aprop vostre! La vau fer consumir!
XALET (_molestat_)
Què sabeu vós!
(_Se sent la campaneta._)
URSULA
Calleu, calleu, que truquen.
XALET
Jo me'n vaig, doncs.
URSULA (_deturant-lo_)
Espereu-vos una mica.
(_Desapareix per la primera porta de l'esquerra._)
### ESCENA VI
En Xalet, sol. Desseguida l'Ursula, en Joan i en Valeri
XALET (_després d'un curt silenci_)
Ai, ai! Quina sogra tindràs, fill meu! Quina sogra! (_Fa un altre cigarret. Se senten enraonaments en l'interior_). Si jo no vigilés!...(_Encén el cigarret. Tornen a sentir-se enraonaments, compareixent per a primera porta de l'esquerra en Joan i en Valeri, acompanyats de l'Ursula. Els dos primers vénen molt tristos i aclaparats. Porten tapaboques. Va vesprejant._)
### ESCENA VII
En Xalet, l'Ursula, en Joan i en Valeri
URSULA (_desde dins_)
Entreu, entreu aquí a la sala, que hi ha'l pare de l'Agustinet.
JOAN
Ah! Sí?
URSULA
Estones ha que s'espera. Veniu, que us escalfareu.
JOAN (_entrant, moll trist_)
Hola, Xalet.
XALET
Hola, nois! Ja hem plegat?
JOAN
Sí: ara...
XALET
Vosaltres rai, que n'heu tocat de calents!
URSULA (_amb ironia_)
També'n tocareu vós!
XALET (_comprenent l'intenció_)
Vaia! (_An en Joan i an en Valeri._) Que tal? Porteu gaire fred?
VALERI (_concentrat_)
Jo'n sento molt!
XALET (_oferint-li la seva cadira_)
Doncs, apa, home: escalfeu-vos!
VALERI
No; gràcies.
XALET
Mireu que hi ha un bon braser...
URSULA
Sí, escalfa-t, Valeri.
VALERI
No, no vui acostar-m'hi al foc.
XALET
Si aneu tot arraulit i am les ales caigudes!
JOAN
Oh! Es que estem cansats. Oi, Valeri?
VALERI (_maquinalment_)
Sí.
XALET
Justament avui que es dissabte i no heu treballat tant com els altres dies?
JOAN
Portem el cansament de tota la setmana.
XALET
Ah! També es cert.
URSULA
Que us penseu que fan com vós?
XALET
Jo porto'l tràngol d'una família. Els tinguessiu, els meus tràfecs.
URSULA
Vós?... Prou heu trobat la posició!
XALET
I l'equilibrí.
JOAN (_treient-se'l tapaboques_)
Si, sí, Xalet.
XALET
No ho sé, pobra gent! Bé: ens en anirem a sopar.
URSULA
Aneu, aneu.
XALET
Recordeu-vos d'aquella carta.
URSULA
No passeu ansia.
XALET
Vaja, nois, que us hi conserveu.
JOAN
Am salut.
VALERI
Bona nit.
URSULA
Anem, que jo encara tinc el sopar per fer.
XALET
Apa, doncs, doneu-vos brasa.
URSULA
Passeu, passeu!
(_L'Ursula ien Xalet desapareixen per la primera porta de l'esquerra._)
### ESCENA VIII
En Joan i en Valeri
(_Se queden com petrificats, mirant-se l'un a l'altre. Llarc silenci._)
JOAN
(_anant a seure al volt del braser_)
Ara sí que tinc fred! (_En Valeri no's mou del mateix lloc, brandant el cap._) Valeri.
VALERI
Què vols?
JOAN
Vine aquí, que t'escalfaràs!
VALERI (_anat-se'n_)
No. Deixa-m!
JOAN (_am sentiment_)
No te'n vagis, home!
VALERI
Aquella deu esperar-me.
JOAN
Vine, una estona. Ja te n'aniras desseguida. (_Suplicant._) Vine!...
VALERI (_am gran dolor_)
Com m'ho faig? Com li dic?... D'on trec les paraules dolces pera aconsolar-la?
JOAN
I jo? Vine!... Ajudem-nos l'un a l'altre. Pensem, rumiem! Vine aquí, al costat meu!...
VALERI