# Els vells ## Part 1 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/els-vells-75328/index.md # Els vells Ignasi Iglesias 1903 PERSONATGES --------- Ursula 65 anys Susagna 55 Engracieta 23 Joan 70 Valeri 65 Agustí 25 Xalet 60 Olaguer 80 Geroni 65 Pere 70 Menut 80 Borra 75 Tit 70 Calderí 75 Rovellat 70 Vador 70 ------------ --------- L'acció, en una barriada fabril dels suburbis de Barcelona. Època, actual. Esquerra i dreta, les de l'actor. > Aquesta obra va esser representada per primera vegada a Barcelona en > el "Teatre Català", Romea, la nit del 6 de Febrer de 1903, baix el > següent repartiment: Ursula, D.ª Agna Monner; Susagna, D.ª Maria > Morera; Engracieta, D.ª Dolors Delhom; Joan, D. Enric Borràs; Valeri, > D. Iscle Soler; Agustí, D. Joan Domènech; Xalet, D. Jaume Capdevila; > Olaguer, D. Jaume Martí; Geroni, D. Cecili Rodriguez; Pere, D. > Francisco Bals; Menut, D. Modest Santolaria; Borra, D. Vicens Daroqui; > Tit, D. Jaume Virgili; Calderí, D. Agustí Antiga; Rovellat, don Alfons > Marxuach; Vador, D. Casimir Ros. > > Director artistic: D. Enric Borràs. ## ACTE PRIMER Interior d'una sala, am les parets emblanquinades. Al fons, un balcó am cortinetes blanques, que dóna al carrer. Davant del balcó hi ha un braser encès. Al primer terme de la dreta, una arcova am cortines mostrejades, de color d'alenquins i am serrell blanc, am borles, veient-se'ls peus d'un llit de caoba, i una estora a terra; a continuació, una porta. Al primer i segon termes de la dreta, dugués portes més: l'una comunica al menjador i l'altra a un dormitori. A la dreta del fons, una tauleta coberta amb un tapet senzill; a l'esquerra, una calaixera de caoba, damunt de la qual hi ha una escaparata i dos pitxells de porcel·lana am flors artificials. Decoren les parets dos o tres quadros am cromos i alguns agrupaments de retrats, records de treball i de familia. ben repartides per l'escena, mitja dotzena de cadires de caoba i palla fina. Es cap-al-tard, al començament de l'hivern. ### ESCENA I L'Ursula i la Susagna (_Estan assegudes davant del balcó, a la vora del braser. La primera posa un pedaç a un gec de cotó blau; la segona fa mitja._) SUSAGNA Ai! No trobes que fa molt fred avui? URSULA No pas aquí dins. SUSAGNA Jo tinc les mans glaçades. Ni sé com puc fer mitja. URSULA Escalfa-te-les, dòna, que bon caliu hi ha en el braser. SUSAGNA (_deixant la mitja damunt de la falda, pera escalfar-se les mans_) Estic balba. (_Buscant la paleta per damunt de la capsa del braser._) Ont es la paleta? URSULA (_mirant si la troba_) Ara mateix l'he feta servir. SUSAGNA Vès, Vès, que la tens sota'ls peus. UBSULA (_enretirant un xic les faldilles_) Ah! Sí: mira-te-la. SUSAGNA (_remenant el caliu_) Ai, filla, quin caliu! Això retorna! Hi hauràs d'afegir una mica de terregada: si no, se't passarà. URSULA Després, si de cas. (_Silenci. La Susagna deixa la paleta i reprèn la tasca._) SUSAGNA Quin temps, l'hivern! No voldria que vingués mai. URSULA Jo tampoc. No hi ha com l'estiu. SUSAGNA Sobre tot pels pobres. (_Curt silenci._) URSULA (_mirant el gec_) No sé com s'ho fa'l meu home, pera espatllar la roba tant depressa. SUSAGNA Vegessis el de casa! Sempre'm ve tot estripat. Sembla que'ls dimonis l'esgarrapin, allà a la fàbrica. URSULA Com que no hi paren compte... SUSAGNA L'haguessin d'apedaçar ells! URSULA Ja ho pots dir, ja! SUSAGNA Ai, Senyor! Com més vella'm faig, més mals-de-cap me surten. URSULA A mi també. SUSAGNA Qui pogués plorar amb els teus ulls! URSULA Pots comptar! SUSAGNA Si: queixa-t de la teva sort! URSULA Jo no me'n queixo. De més miseriosos n'hi ha que nosaltres. SUSAGNA Contempla-t en aquest mirall. URSULA Oh! Tu mai estàs contenta. Sembles un sac de gemecs. SUSAGNA Riu-te'n, si coneixes!... URSULA Què't falta? Per dos que total sou... SUSAGNA Sí: dos que encara no valem per un. Vés en Valeri, pobret! Es tant vell, ja!... URSULA També ho es en Joan! SUSAGNA Però vosaltres teniu la noia, que està a punt de casar-se. URSULA Refia-te'n massa dels fills! SUSAGNA Es clar que me'n refiaria, si'ls meus me visquessin ! UBSULA Pot-ser estaries pitjor que ara. SUSAGNA No; pitjor, no: me quedaria l'esperança de que ells, a la meva vellesa, m'ajudarien. URSULA O no. SUSAGNA Mira vosaltres: ventura'n tindreu de l'Engracieta... URSULA I tant! SUSAGNA Un cop casada, mai per mai que en Joan quedés sense feina, vès si ella us deixaria morir en un recó: ni ella ni'l seu home ho comportarien. URSULA Bé, sí, sí... SUSAGNA Ho veus, dòna? Vosaltres, encara que us feu vells, ja compteu am dos puntals. Jo i en Valeri, que no comptem am res, am res! Tot lo que teníem, la trista poma pera la set que havíem estalviat, l'hem gastada tota en malalties, Que'ns en tenen de moneda'ls metges i els apotecaris! URSULA Ai! No me'n parlis, Susagna. SUSAGNA Devegades, quan me veig tant vella, me vénen uns pensaments!... Penso: "Què seria de nosaltres demà, Déu nos en guard, que en Valeri quedés impossibilitat o el despatxessin? Qui'ns reculliria?" I em ve una basarda, una mena de basarda més extranya... i un fred, un fred més gelador!... URSULA Vaia unes manies, tu també! SUSAGNA (_am molt sentiment_) No tinguessis ningú pera fer-te costat... URSULA Bé, vaja: no te'n recordis d'aquestes coses tant tristes! SUSAGNA (_aixugant-se'ls ulls_) Els pobres hem de rumiar sempre, sempre! URSULA (_somrient_) Val més anar fent a ulls clucs... Qui dia passa, any empeny. SUSAGNA Me canso, me canso! No tinc ningú que m'ajudi. URSULA Jo dec tenir minyona. SUSAGNA No; però, i la noia? URSULA L'Engracieta? Altra feina té per ella. Abans sí que m'ajudava una mica; però ara no puc refiar-me'n gens. SUSAGNA (_amb extranyesa_) No? URSULA Veuràs: s'acosta'l dia del casori, i la pobra, havent d'anar a la fàbrica, al vespre, si una hora li queda, l'aprofita per ella. Com que no dóna res a fer... Res, ni una peça de roba blanca. SUSAGNA Quina sort! URSULA Filla, té unes mans de plata! Ja veuràs quin bé de Déu a la calaixera! I quin parament!... Ni una noia de casa bona! SUSAGNA Doncs digues que seran unes bodes... URSULA Per ser pobres com som, pot-ser massa lluïdes i tot. SUSAGNA Mellor, dòna! URSULA Sí, mellor! Am tot i això, me temo que siguin tristes. SUSAGNA (_amb extranyesa_) Ai, ai! Per què? Bé s'estimen prou ella i l'Agustinet. URSULA Es clar que s'estimen! SUSAGNA Bé sembla prou bo aquell xicot! URSULA Molt n'és, de bo! Massa! SUSAGNA (_molt sorpresa_) Massa? URSULA Sí. No hauria d'escoltar-se tant al seu pare. SUSAGNA Li té molt respecte. URSULA Respecte? Respecte an aquell homenot? SUSAGNA Li es pare... URSULA Hi ha pares i pares. En Xalet es un brètol, un gandulot; sí, un gandulot que vol viure am l'esquena dreta, a costa de les suors del seu fill. SUSAGNA Diu que no gasta salut... URSULA (_amb ironia_) No gasta salut? SUSAGNA Pateix d'ofec. URSULA Ja li sé un remei. SUSAGNA (_somrient_) Sí? URSULA Una vara, una bona vara de freixa! SUSAGNA Que ho faries fort! URSULA Jo fos govern! Ja l'adreçaria!... Vés què li ha fet la nostra filla, i què li hem fet nosaltres, pera dir-ne tant mal? SUSAGNA Pot-ser no es veritat. URSULA Si per tot ens bescanta! A l'Engracieta no li troba sinó tares. I ane mi i an en Joan ens deixa!... Vol desfer-lo, aquest casament, vol desfer-lo. No li convé que'l seu fill prengui estat. Es clar que no li convé! Però se li veu la trampa. Saps per què hi fa la contra? SUSAGNA Prou que m'ho penso! URSULA Veuràs: casat el noi, ell no podria fer de les seves, com ara. SUSAGNA No'l veus? Tot el dia'l passa engorronit a "La Cirera"... URSULA (_interrompent-la_) Ai! En aquella tavernota? SUSAGNA ... jugant a cartes. Sort que no es donat a la beguda. URSULA Ell sí que se'n pot riure! SUSAGNA Sí, noia, sí. URSULA Té vintiquatre hores de renda cada dia. Qualsevol vagi a la fàbrica! (_Se sent la campaneta de la porta de l'escala._) Sembla que truquen... SUSAGNA No sé... URSULA Veiam. (_Se'n va per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA II La Susagna, sola. Desseguida l'Ursula i en Xalet SUSAGNA (_després d'un llarg silenci, tot fent mitja i llençant un sospir_) Ai, Senyor! (_Curt silenci. Esbarria'l caliu del braser. Seguidament, per la primera porta de l'esquerra, compareixen, enraonant, en Xalet i l'Ursula._) ### ESCENA III La Susagna, l'Ursula i en Xalet XALET (_entrant_) Hola, Susagna! Vós per aquí? SUSAGNA Sí, home. Com anem, Xalet, com anem? XALET Ja ho podeu veure: coent i menjant. SUSAGNA I l'ofec, com va? XALET No hi ha remei! SUSAGNA No? XALET Si un pogués treure-s vint anys del damunt!... SUSAGNA De quina carta us en aneu! XALET No hi ha com la joventut! URSULA (_asseient-se a la vora del braser_) El vostre mal no vol soroll. XALET Ah! No. Ni disgustos. Tranquil·litat, noies; tranquil·litat. URSULA I bons aliments, eh? XALET Àngela! SUSAGNA I no us feu donar una mirada pel metge? XALET Què saben els metges ! (_Se treu la petaca i cargola un cigarret._) SUSAGNA Encara que no més sigui pera deturar-lo, el mal. XALET S'ha de patir! URSULA Voleu callar! XALET Ho tinguéssiu vós! (_Acabant cl cigarret i acostant-se al braser._) Deixeu-me encendre. URSULA Enceneu amb un misto. XALET S'ha d'estalviar, dòna! En aquest món no més se té lo que s'estalvia. (_Agafa la paleta, pren caliu del braser i encén._) URSULA Sí: recullidor de segó i escampador de farina. XALET (_am la paleta a la mà_) Per què ho dieu això, Ursula? URSULA Per què?... Ai! Enceneu, home, enceneu! Mireu que us cau el foc i em cremeu la capsa del braser. XALET Oh! Es que no sé per què m'ho dieu... (_Encén el cigarret._) URSULA Ai! Aneu, aneu a fer fum a l'infern! SUSAGNA (_girant la cara_) Uf! Quina pudor! XALET Que sou delicades! SUSAGNA Quin viciot, els homes! XALET (_tornant el calin al braser i deixant després la paleta damunt de la capsa_) Veieu? Ja està encès. Deixeu-me seure una estona pera escalfar-me, que estic balb. SUSAGNA (_aixecant-se_) Teniu: seieu a la meva cadira. URSULA Ja te'n vas? SUSAGNA (_am la mitja a les mans_) Sí, que comença a ser tard. XALET Doncs, seiem-hi. (_Un cop està assegut a la cadira que 11 ofereix la Susagna._) Apa, Susagna, quina virtut que gasteu! SUSAGNA (_somrient_) Es l'unica renda que tinc. XALET Que per molts anys pogueu dir-ho! SUSAGNA (_fent una rialleta_) Gràcies. Ai! Deixa-me'n anar a dalt, que si aquell venia... XALET Que encara heu de fer el sopar? SUSAGNA Si; però desseguida estarà llest. XALET Veieu? Jo estona ha que'l tinc fet. I després diuen si les dones... URSULA (_interrompent-lo_) Vós sí que aviat us ho teniu compost. Com que gairebé tot ho compreu cuit a "La Cirera" . . . XALET No més les mongetes hi compro. Ja veureu: per dos que som a casa, no val la pena de coure-n: un s'estalvia carbó. URSULA I feina. XALET Vaia! Al noi li es igual. URSULA Pobre Agustinet! Ell prou s'escarrassa; però vós no'l porteu gens bé. XALET Si no puc tractar-lo millor! URSULA El dia que's casi... XALET (_interrompent-la_) Si fa o no fa, anirà com ara. Com que me'n cuidaré jo mateix de la teca... URSULA Vós? XALET Sí, jo. URSULA No: vós, a treballar. O, si no, ja que no voleu fer res... XALET (_am dignitat_) Bé: no m'ho digueu això, Ursula. Jo no us he faltat, enteneu? URSULA (_amb ironia_) No m'heu faltat? XALET No. SUSAGNA Deixeu-ho córrer. XALET Oh! Es que aquesta dòna s'ha pensat una cosa i el tret li sortirà per la culata. Ja us veig les manyes, mestressa. URSULA Prou feina teniu per vós. XALET (_amb ironia_) Vosaltres voldrieu que'l noi, un cop casat am l'Engracieta, vingués a viure aquí, en familia... URSULA Jo li faria de mare. XALET (_irònicament_) De mare? Ja, ja sé lo que voleu dir! URSULA Si ho sabeu, mellor pera vós. XALET El noi, casat i tot, no's mourà del meu costat: això pera que us consti. URSULA Ja'n parlarem. SUSAGNA (_tornant a fer mitja_) No us hi enfadeu. Val més que mireu d'arreglar-ho de bé a bé. XALET (_a la Susagna_) Aquesta gent no hi pensen en mi. SUSAGNA Sí, que hi pensen. XALET No ho volen veure que un hom se fa vell i no té salut pera treballar. URSULA Bé jugueu a cartes tot el dia!... XALET Pera distreure-m; no més que pera distreure-m. URSULA L'home que es bo pel jòc, també ho es pel treball. XALET Allò no es treballar: allò es un divertiment. SUSAGNA (_a l'Ursula_) En això té raó. URSULA Un divertiment que, pegant cops de puny sobre la taula i fent gestos i crits, us canseu més que un teixidor de volant en un dia. XALET Tot cansa en aquest món. URSULA Però si en vida de la vostra dòna ja fèieu lo mateix! Pobra Rosaria! XALET No es veritat. URSULA De jove jove que no aneu a la fàbrica. SUSAGNA Oi, que es cert. XALET Perquè de jove jove que no gasto salut. Però sempre m'he enginyat pera treure-m un jornalet. URSULA (_amb ironia_) Sí, venent aucells i fent gavies. XALET No hagués sigut pel noi!... URSULA Excuseu-vos amb el noi! jo'ls coixos els conec asseguts XALET Si'ls hi veieu les cames. SUSAGNA (_rient_) Ja't dic jo d'en Xalet!... XALET Si, aneu rient, aneu rient! Com que les coses van tant bé !... URSULA I per què us excuseu amb el noi? XALET Perquè, aixís que va ser una mica espigat, va començar que no li agradava veure tants aucells engaviats, a casa, i... pare, això, i pare, allò, va pregar-me tant i tant, que a l'ultim vaig desfer-me'n, d'aquelles bestioles. SUSAGNA Per què? XALET Que no us ho dic? Perquè l'Agustí no'm callava mai. I que'm deia unes expressions que semblaven sentencies! Res: s'havia fixat que'l nostre pis era una presó i jo l'escarceller. Màximes, sabeu? I pera donar-li gust... URSULA Vàreu deixar anar els aucells. XALET No: me'ls vaig vendre. SUSAGNA Pobrets ! XALET Ja veieu quin sacrifici! I a fe que ja tenia'l negoci arrencat. D'aquí 'm ve aquesta gran afició a jugar a cartes. (_Cambiant de to._) Però, tornem, tornem a lo que us deia de primer. URSULA Què'm dèieu? XALET Que vosaltres no hi penseu en mi: tant se us endona. Si poguéssiu, me deixarien plantat al mig del carrer. URSULA I ara! Què us empatolleu? XALET Estès a la vostra mà! O bé'm tancarieu a l'Hospici. URSULA (_indignada_) Nosaltres! XALET Però us-e les haureu d'espinyar, perquè'l noi m'estima. URSULA Massa, us estima! XALET I no'm deixarà abandonat a mans mercenàries. URSULA Ai, que parleu fi! XALET Més que vós! URSULA Ja ho veig, ja. D'ençà que us tracteu amb el senyoriu de "La Cirera"... SUSAGNA (_suplicant_) Vaja, Ursula... XALET La vostra filla vindrà a estar-se am mi. URSULA La noia no's mourà del meu costat. XALET Doncs se desfarà'l casament. URSULA No: el casament no's desfarà, perquè tot pot arreglar-se. XALET Jo estic sol; vosaltres sou tres; i com que l'home, en tot i per tot, té la dreta, no hi ha més: a mi, com pare del nuvi, me toca ser el preferit. URSULA VÓS també podeu venir a viure aquí. SUSAGNA Es lo mellor que podríeu fer. XALET Aquí, jo? URSULA Sí. D'aquesta manera estalviaríem un lloguer, i encara més; que allà on mengen quatre... XALET (_interrompent-la_) Els altres dejunen. URSULA Poca-solta! SUSAGNA (_rient_) Que es de la broma! XALET Ui, ui! Que n'aneu d'errada de comptes! URSULA Vós sí que n'aneu d'errat! Malgastador, més que malgastador! XALET L'estalviadora!... Veiam, ensenyeu-me la llibreta de la "Caixa d'Estalvis". URSULA Aneu, home, aneu! SüSAGNA Ai! Cada casa es un món! XALET I cada rejola un poble. URSULA Carrincló!... XALET Que us veig bé, mestressa! URSULA I vós voldreu portar el traç de la casa? XALET Vaia! Per què no? El noi i l'Engracieta, a la fàbrica; jo, a la cuina i a tenir el pis ben endreçat. URSULA Fugiu, el pulit!... XALET Aparteu-vos, la pulida!... SUSAGNA (_rient_) Ai, Senyor! Encara'm fareu riure! XALET N'hi ha pera fer una comèdia, de nosaltres. Oi, Susagna? SUSAGNA (_anant-se'n_) Teniu raó, Vaja, adéu, adéu. XALET Endavant, doncs. URSULA (_a la Susagna_) Espera, que vindré a tancar la porta. SUSAGNA (_anant-se'n tot fent mitja_) No us hi encaparreu, Xalet. XALET No tingueu por, dòna. (_L'Ursula i la Susagna desapareixen per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA IV En Xalet, sol. Aviat l'Ursula (_En Xalet se treu una carta de la butxaca del gec i la mira una estona; després se la desa i torna a encendre'l cigarret en el caliu del braser. Seguidament entra l'Ursula, tota sofocada._) ### ESCENA V En Xalet i l'Ursula URSULA Quina manera d'afrontar-me davant de la gent! XALET Jo? URSULA (_agafant el gec apedaçat_) Vós, sí, vós! XALET Ara sí que m'heu mort! URSULA. (_plegant nerviosament el gec_) Vés què pensarà la Susagna! XALET (_aixecant-se_) Bé, veureu, Ursula... URSULA Espereu-vos, que ja vinc. (_Se'n va per la porta de la dreta del costat de l'arcova, enduent-se'n el gec._) XALET (_tornant a seure_) Pot-ser sí que encara voldrà tenir raó! (_Curt silenci._) N'hi ha un tip de les dones! (_Tot fumant._) Ja he fet bé de no tornar-me a casar. (_Torna l'UrsuIa._) URSULA Vaia, esteu content? XALET Jo? Per què? URSULA No'n teniu prou am bescantar-nos del darrera, que'ns heu de mortificar a casa mateix i davant de persones extranyes? XALET Jo no us bescanto ni us mortifico per res. URSULA Encara ho negareu? XALET Es clar que sí! URSULA I, doncs, per què dieu tant mal de la noia? XALET Jo no'n dic mal de la vostra filla: això m'ho lleven. URSULA Us ho lleven? Que us penseu que no ho sé? XALET Sí, escolteu-vos a la gent... URSULA I lo que dieu a l'Agustinet? També ho desmentireu ? XALET Què li dic? URSULA Li aconselleu que no's casi, que la deixi, a l'Engracieta... Pobra! Ara que l'estima tant! XALET Tampoc es veritat! URSULA Cara-groixut, més que cara-groixut! XALET Ei! No'm trenqueu el respecte! URSULA Poca-pena ! XALET (_amb enfasi_) Jo, an el noi, no més li faig avinent que s'hi pensi bé en casar-se... que no hi vagi de boig. Avui dia'ls pobres s'hi han de mirar molt a posar boques en el món! Els queviures costen un ull de la cara; els lloguers de les cases, com més va més s'apugen: les necessitats creixen. Vet-aquí lo que jo li dic. La meva obligació es avisar-lo, fer-li obrir els ulls, donar-li bons consells. Per això li sóc pare! URSULA Vaia un pare! XALET Aviat es fet un casament. De primer tot són alegries: sembla que no s'hagi de pondre mai el sol. Després, després vénen les penes. URSULA Vós rai! No us posareu cap pedra al fetge. XALET Si no me l'hi poso jo, se l'hi pot posar el noi. Jo'l previnc. URSULA Vós penseu com aquell: primer jo, després jo i sempre jo. Sou el pare conveniències. XALET El pare pedaç, voleu dir. URSULA No ho sé lo que sou! XALET Bé, veureu: encara, enraonant, enraonant, ens entrebancaríem de paraules, i a mi, pera que us consti, no'm convenen els disgustos. URSULA (_amb ironia_) Pobret! XALET Jo he vingut... URSULA (_interrompent-lo_) Pera moure raons. XALET (_am dignitat_) No. Jo he vingut pera entregar-vos aquesta carta, que han enviat pera'l noi. Quan vingui, feu-li a mans. Que no's queda a sopar am vosaltres avui l'Agustinet? URSULA Que no ho sabeu de cada dissabte i cada diumenge? XALET Jo ho pregunto, dòna. URSULA Doneu-me, doneu-me la carta, XALET (_treient-se-la de la butxaca_) Teniu! Quin urc! URSULA Val més que... XALET No us en distregueu, que m'han dit que duia pressa. URSULA Vaja, cançoner! XALET (_entregant-li la carta_) Teniu. URSULA (_deixant la carta damunt de la calaixera_) Quin home! XALET Sent aixís... URSULA Que us en aneu ja? XALET Sí. Que us-e sap greu? URSULA Ai, molt! Tant bona companyia! XALET (_anant-se'n_) Gràcies per la finesa. URSULA Ah! XALET (_girant-se_) Digueu. URSULA Quan us vagui, feu-vos un sacsó a la llengua. XALET (_fent el desentès_) Per què, Ursula? URSULA Perquè la teniu un xic llarga i verinosa. XALET Vós voleu que m'enfadi i no ho lograreu. Tinc molta corretja! URSULA No'l desfareu, no, el casament. XALET Jo? A vós us han entavanat URSULA (_am vivesa_) I, doncs, per què dieu per tot que la noia no serà bona pera portar una casa? Per què dieu que es una lleminera i que té'l cap ple de pardalets? XALET Jo no he dit mai semblant cosa! URSULA (_acostant-s'hi_) I lo que us empatolleu de mi i d'en Joan? XALET Tampoc es cert. Bé: de vós sí que n'he dit. URSULA Què? XALET (_amb enfasi_) Re: que sou molt prudenta. URSULA Tant com la vostra dòna, al cel siga. XALET (_dignament_) No retreieu els morts! I justament la meva dòna! No us hi podeu comparar en res... Pobreta ! URSULA Teniu raó! Va ser una martira aprop vostre! La vau fer consumir! XALET (_molestat_) Què sabeu vós! (_Se sent la campaneta._) URSULA Calleu, calleu, que truquen. XALET Jo me'n vaig, doncs. URSULA (_deturant-lo_) Espereu-vos una mica. (_Desapareix per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA VI En Xalet, sol. Desseguida l'Ursula, en Joan i en Valeri XALET (_després d'un curt silenci_) Ai, ai! Quina sogra tindràs, fill meu! Quina sogra! (_Fa un altre cigarret. Se senten enraonaments en l'interior_). Si jo no vigilés!...(_Encén el cigarret. Tornen a sentir-se enraonaments, compareixent per a primera porta de l'esquerra en Joan i en Valeri, acompanyats de l'Ursula. Els dos primers vénen molt tristos i aclaparats. Porten tapaboques. Va vesprejant._) ### ESCENA VII En Xalet, l'Ursula, en Joan i en Valeri URSULA (_desde dins_) Entreu, entreu aquí a la sala, que hi ha'l pare de l'Agustinet. JOAN Ah! Sí? URSULA Estones ha que s'espera. Veniu, que us escalfareu. JOAN (_entrant, moll trist_) Hola, Xalet. XALET Hola, nois! Ja hem plegat? JOAN Sí: ara... XALET Vosaltres rai, que n'heu tocat de calents! URSULA (_amb ironia_) També'n tocareu vós! XALET (_comprenent l'intenció_) Vaia! (_An en Joan i an en Valeri._) Que tal? Porteu gaire fred? VALERI (_concentrat_) Jo'n sento molt! XALET (_oferint-li la seva cadira_) Doncs, apa, home: escalfeu-vos! VALERI No; gràcies. XALET Mireu que hi ha un bon braser... URSULA Sí, escalfa-t, Valeri. VALERI No, no vui acostar-m'hi al foc. XALET Si aneu tot arraulit i am les ales caigudes! JOAN Oh! Es que estem cansats. Oi, Valeri? VALERI (_maquinalment_) Sí. XALET Justament avui que es dissabte i no heu treballat tant com els altres dies? JOAN Portem el cansament de tota la setmana. XALET Ah! També es cert. URSULA Que us penseu que fan com vós? XALET Jo porto'l tràngol d'una família. Els tinguessiu, els meus tràfecs. URSULA Vós?... Prou heu trobat la posició! XALET I l'equilibrí. JOAN (_treient-se'l tapaboques_) Si, sí, Xalet. XALET No ho sé, pobra gent! Bé: ens en anirem a sopar. URSULA Aneu, aneu. XALET Recordeu-vos d'aquella carta. URSULA No passeu ansia. XALET Vaja, nois, que us hi conserveu. JOAN Am salut. VALERI Bona nit. URSULA Anem, que jo encara tinc el sopar per fer. XALET Apa, doncs, doneu-vos brasa. URSULA Passeu, passeu! (_L'Ursula ien Xalet desapareixen per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA VIII En Joan i en Valeri (_Se queden com petrificats, mirant-se l'un a l'altre. Llarc silenci._) JOAN (_anant a seure al volt del braser_) Ara sí que tinc fred! (_En Valeri no's mou del mateix lloc, brandant el cap._) Valeri. VALERI Què vols? JOAN Vine aquí, que t'escalfaràs! VALERI (_anat-se'n_) No. Deixa-m! JOAN (_am sentiment_) No te'n vagis, home! VALERI Aquella deu esperar-me. JOAN Vine, una estona. Ja te n'aniras desseguida. (_Suplicant._) Vine!... VALERI (_am gran dolor_) Com m'ho faig? Com li dic?... D'on trec les paraules dolces pera aconsolar-la? JOAN I jo? Vine!... Ajudem-nos l'un a l'altre. Pensem, rumiem! Vine aquí, al costat meu!... VALERI