Part 3
JOAN
Espera-t una mica aquí. Deixa-m sopar en quatre esgarrapades i pujo a trobar-lo.
SUSAGNA
Sí, vés-hi!
JOAN (_duent-la cap al braser_)
Apa, no't moguis. Seu, dòna, seu a la vora del braser. I anima-t força, que ja torno. Ho sents?
SUSAGNA (_asseient-se_)
Vosaltres rai!
JOAN
No't moguis, eh?
ENGRACIETA (_desde dins, cridant_)
Pare!
(_Se sent soroll de plats i culleres._)
JOAN
Ja vinc. No't moguis, Susagna; no't moguis.
(_Desapareix per la primera por la de l'esquerra. Se senten les riallades que fan l'Eugracieta i V Agustinet._)
SUSAGNA
(_després d'un llarc silenci, mirant enlaire_)
Sols! Tots sols!
(_Se posa a plorar, amb el cap enfonsat a la falda._)
Cau el teló pausadament
## ACTE SEGON
La mateixa decoració de l'acte anterior. Es l'endemà al matí. Està núvol.
### ESCENA I
L'Ursula, sola. Desseguida en Xalet
(_Passat un curt silenci compareix l'Ursula, per la primera porta de l'esquerra, amb el braser encès, posant-lo en el forat de la capsa. Mentres remena'l caliu compareix en Xalet per la primera porta de l'esquerra._)
XALET
(_desde la porta, en veu baixa_)
Ursula!
URSULA
(_girant-se, fent-li que calli_)
Pst!
XALET
Me'n vaig. Ja tornaré després.
URSULA
Pst! No alceu tant la veu, que aquell dorm.
XALET (_entrant de puntetes_)
Dic que me'n vaig: no puc esperar-me.
URSULA
Aneu, home, aneu!
XALET
(_aturant-se davant de l'arcova_)
Pobre Joan! Qui l'hi havia de dir!
URSULA
Però, calleu, si us plau! No veieu que...
XALET (_en to haix_)
Vès per què l'han hagut de despatxar! No hi ha com els que no fan res pera no estar exposats a quedar-se sense feina.
URSULA (_acostant-s'hi_)
Apa, sortiu, gansoner!...
XALET
Sí, sí. Ja torno desseguida.
URSULA
Aont aneu ara?
XALET
M'arribo fins a la plaça, a proveir pera dinar.
URSULA
On teniu el cistell?
XALET
No'n gasto: ho poso tot en un mocador gran que duc a la butxaca.
URSULA
Apa, doncs, que es tard.
XALET (_anant-se'n_)
Salut, Ursula.
URSULA (_en veu molt baixa_)
Adeussiau. Deixeu la porta ajustada.
XALET
Està bé. Endavant.
(_Desapareix per la primera porta de l'esquerra. L'Ursula va a acabar d'obrir els porticons del balcó._)
### ESCENA II
L'Ursula, sola. Desseguida en Joan
URSULA (_davant de l'arcova_)
Joan! Joan!
JOAN
(_desde dins de l'arcova, am veu ensonyada_)
Què vols?
URSULA (_ben amorosa_)
Apa, lleva-t.
JOAN
Ja'm llevo.
URSULA (_alçant la ven_)
Vaig a fer-te l'esmorzar.
JOAN
Ja'm llevo, dòna!
URSULA
Dic que vaig a fer-te l'esmorzar.
JOAN (_malhumorat_)
Vés!
(_L'Ursula desapareix per la primera porta de l'esquerra._)
### ESCENA III
En Joan sol, a l'arcova. Desseguida l'Ursula
(_Se sent en Joan com tus, mentres se lleva i es vesteix. Després d'un llarc silenci torna l'Ursula per la primera porta de l'esquerra._)
URSULA
Ja te'l fa l'Engracieta
JOAN (_desde dins_)
El què?
URSULA
L'esmorzar, home! Que no't lleves?
JOAN
(_tot vestint-se i tossint de tant en tant_)
Sí! Que ets amoïnosa!
URSULA
Ai! Quina tos!
(_Curt silenci. L'Ursula va a apomellar les flors dels pitxells de sobre la calaixera._)
JOAN (_desde dins de l'arcova_)
Ursula!
URSULA (_acostant-s'hi_)
Què vols ?
JOAN
Que li has dit res a la noia?
URSULA
No. I hauriem de dir-l'hi: val més que ho sàpiga per nosaltres que pels de fora casa.
JOAN
Vès, tu mateixa, doncs.
URSULA
Jo, pobreta de mi?
JOAN
Qui mellor que tu?
URSULA
Ni sabria com posar-m'hi.
JOAN
(_també desde dins de l'arcova._)
Què dius?
URSULA (_alçant la veu_)
Que ni sabria com posar-m'hi.
(_Curt silenci. En Joan torna a tossir._)
JOAN
I l'Agustinet?
URSULA
Prou que deu saber-ho. Pots comptar que son pare ja l'hi ha explicat.
JOAN
(_sortint en mànegues de camisa, tot posant-se la faixa_)
Pot-ser sí.
URSULA (_prudentment_)
Jo, si fos de tu, els ho diria avui mateix.
JOAN (_tot posant-se la faixa_)
Es clar... (_Curt silenci i cambi de to._) Que fa gaire fred?
URSULA
No ho sé pas. Està núvol. On tens el gec?
JOAN
Allà dins.
(_Va a buscar-lo a l'arcova. Curt silenci._)
URSULA (_acostant-s'hi_)
Però jo, si fos de tu, davant d'ells, no faria l'espantadiç.
JOAN (_sortint posant-se'l gec_)
Pots anar a fer el valent!
URSULA (_amb intenció_)
Es que tinc una basarda!...
JOAN
De què?
URSüLA(_pausadament_)
Me fa una por aquell home!
JOAN
Qui?
URSULA
El pare de l'Agustinet! Me fa una por que no'm tombi'l noi!
JOAN
Cah!
URSULA
No veus que no més procura per la seva conveniència?
JOAN
Vols dir que hi farà la contra, al casament?
URSULA
Si ara ja no sossega! Si per tot ens bescanta! Figura-t si's posa al cap que tu't trobes sense feina...
JOAN
Bé; però'l xicot no es com ell.
URSüLA
No s'hi assembla de res. Però pot tant un pare!
JOAN
Què vols que hi faci jo?
URSULA
Me sembla que n'hi hauriem de parlar, a l'Agustinet.
JOAN
De què li hauriem de parlar?
URSULA (_no gosant-ho dir_)
Del casament, saps? Això sí, am molt compte, que no malpensés...
JOAN
Ara no es prudent que se li digui res.
URSULA
Mira que aquest prometatge ja fa massa temps que dura.
JOAN
Que no ho comprens, dòna, que no ho comprens que ara no es hora de parlar d'aquesta qüestió? Desprès, ¿no té pensat casar-se aviat, el noi? Jo veig que va preparant-se.
URSULA (_am molt recel_)
Pensa que son pare...
JOAN (_posant-se nerviós_)
No callaràs més am son pare!
URSULA
I si sortia am la seva, aquell dropo?
JOAN
Vaja, prou: no m'amoïnis, Ursula, no m'amoïnis!
URSULA
Reflexiona que l'Engracieta està cegament enamorada; i si, per mor de lo que avui ens passa, aquest casament s'esbullés...
JOAN (_molt nerviós_)
Però, què vols? Que vagi a l'Agustinet i l'obligui, tant si li ve bé com no, a que's casi desseguida? Que no veus que això no fa pera mi?
URSULA
Es que air vespre va dir unes coses més tristes a la noia!
JOAN
Què va dir-li ?
URSULA (_pausadament_)
Que li feia por el casar-se.
JOAN (_sorprès_)
Por?
URSULA
Sí.
JOAN
Doncs per què's prometia?
URSULA(_no sabent què respondre_)
Oh!...
JOAN
Quines raons dòna?
URSULA
Veuras, que t'ho expliqui ella.
JOAN
Bé estava prou alegre tot sopant!
URSULA
No pas quan va arribar...
JOAN
Pot-ser van ser renyines d'enamorats.
URSULA
No ho sé. Jo, vaja, am franquesa, si fos de tu, avui li parlaria clar.
JOAN
Que aviat ho has dit!...
URSüLA
Voldria saber de quin mal haig de morir.
JOAN (_recelós_)
Sí que la fariem bona que ara aquest xicot!...
URSULA
Creu-me, Joan, parla-n'hi!
JOAN
Me sembla que s'ho pot pendre malament. Ell es formal: no'ns ha donat mai un que sentir; la noia, tu mateixa ho has dit, l'estima cegament: senyal que se li porta bé. (_Pausadament_) Per un altre costat, hi ha son pare, que fa de contrapès... Sí, sí, estem en perill! Però jo, ben mirat, no puc obrir boca; no puc parlar-ne, del casament: semblaria que tant tu com jo'ns hi agarrem pera salvar-nos; se podria pensar que volem que ells dos, am les seves suades, ens mantinguin! (_Excitant-se._) Es clar que podria pensar-s'ho! I am raó! No, no, no li vui dir res! Que faci la seva voluntat.
URSULA (_sospirant_)
Ai, Senyor!
(_Compareix l'Engracieta per la primera porta de l'esquerra._)
### ESCENA IV
Els mateixos, més l'Engracieta
ENGRACIETA
Pare: veniu, si us plau, a rentar-vos, que després us donaré l'esmorzar.
JOAN
Ja vinc, filla, ja vinc.
URSULA
Noia: escolta. (_L'Engracieta s'acosta._) Vès, explica allò que air vespre va dir-te l'Agustinet.
ENGRACIETA (_somrient_)
Ja està passat.
URSULA
Diga-ho, dona!
JOAN
Conta-m'ho tot, filla meva.
ENGRACIETA
No va ser res. Que aviat us alarmeu!
JOAN
Bé; però diga-m'ho.
ENGRACIETA (_pausadament_)
No més va dir que li feia por el casar-se.
JOAN
Per què? No va donar-te cap raó?
ENGRACIETA
Si: va explicar-me que air a la tarda havia vist la viuda d'en Ramon aprop de la fàbrica en que ell treballa...
JOAN
Fins aquí...
ENGRACIETA
Diu que anava am tres criatures, filles seves, com ella vestides de dol. I l'Agustinet va començar a entristir-se, pensant en que si ell, quan siguessim casats, se moria...
JOAN
Té un cor gran, aquest noi!
ENGRACIETA
Es clar que sí!
URSULA (_a l'Engracieta_)
No acabes de dir-me que se n'havia anat molt trist?
ENGRACIETA
A mi va semblar-m'ho.
JOAN
Fet i fet no serà res. Ja veuràs avui, quan vingui, com tot allò d'air vespre se li haurà esvait del pensament, i...
UBSULA (_interrompent-lo_)
Jo'm temo que compareixerà de més mal humor encara.
JOAN (_molt nerviós_)
Vaja, prou! Acabem d'un cop! No vui aquest neguit damunt meu! Escolta, Engracieta, escolta i no't desconsolis.
ENGRACIETA(_sorpresa_)
Digueu...
JOAN
(_després d'un grau esforç, llagrimejant_)
Mira: jo m'he quedat sense feina.
ENGRACIETA (_amb esglai_)
De debò?
JOAN
M'han despatxat! Però no per mal treballador, ni per haver faltat en res...
ENGRACIETA (_posant-se u plorar_)
Pobres de nosaltres!
JOAN
No ploris, filla meva! Ton pare no hi estarà en vaga. Treballaré com fins ara, com sempre! Què vol dir que m'hagin despatxat? Un bon filador com jo no ha d'espantar-se mai! Se'n busca en una altra casa, de feina.
URSULA
I tu'n trobaràs desseguida.
JOAN
A mans besades. Encara tinc la vista bona i els dits lleugers pera nuar els caps.
ENGRACIETA
Pobre pare!
JOAN
No'm planyis! No vui que'm planyis!(_l'Engracieta segueix plorant._) Bé: per què plores, Engracieta?
URSULA
Noia! No siguis així!
JOAN
Però, per què tens de plorar? Que no'n trobaré enlloc més, de feina?
ENGRACIETA
No, que no'n trobareu!
JOAN
Jo't dic que sí! Oi, Ursula?
URSULA
Si, Joan!
ENGRACIETA
El cor us enganya.
JOAN
No m'enganya, no! Jo serveixo de sobres pera treballar! No he malgastat la salut, com altres fan, en vicis i en disbauixes. Ho sents? Pensa en tu, no més en tu.
ENGRACIETA
Jo us estimo, i vui afanyar-me pera vos i pera la mare.
JOAN
No! Ja m'afanyaré jo. Primer hi vaig venir jo que tu, al món... i ja sé'l camí.
ENGRACIETA
Vós hauríeu de reposar, que ja heu treballat prou.
JOAN
No podria estar-m'hi, sense fer res! Me moriria de vergonya! No ho sóc, de vell, no! Es la fàbrica lo que m'ha envellit tant depressa! La fàbrica, sents? I a tu també, filla meva, t'ha robat ja la flor de la joventut.
ENGRACIETA
No, no!
JOAN
I què n'he tret d'esquerraçar-me tant! Què te'n veus dels teus esforços i els meus?
ENGRACIETA
Resignem-nos.
JOAN
Nosaltres no tenim un recó, ni una poma pera la set! No hem fet com aquells pobres treballadors que, a costa de la salut i de molts sacrificis, arriben a la vellesa havent estalviat una misèria! No! Nosaltres hem volgut viure treballant. Hi tenim dret!
ENGRACIETA (_am gran prec_)
Resignem-nos, pare!
JOAN (_am molla emoció_)
Perdona! Perdona!
ENGRACIETA
No!...
JOAN
Jo tenia de sacrificar-me pera tu.
ENGRACIETA
Massa que us heu sacrificat.
JOAN
De petita que vas al treball, fent-te llevar cada dia primer que'ls aucells.
ENGRACIETA
Si m'agrada molt!
JOAN
Tu ets massa bona.
ENGRACIETA
Jo voldria ser-ho més, doncs.
JOAN
Hauries de queixar-te!
ENGRACIETA
A qui?
JOAN
A nosaltres! A mi i a ta mare!
(_L'Ursula's tapa la cara am les mans._)
ENGRACIETA
Però, per què? Quin dret hi tinc? Per què parleu d'aquesta manera?
JOAN
Perquè'm sobren motius. No'ns-e la mereixem una filla com tu.
(_L'Ursula's posa a plorar._)
ENGRACIETA
M'estimeu massa, pare! L'amor que sentiu per mi us encega i us fa perdre la serenitat. Calmeu-vos; preneu-vos-ho tot am resignació, i visqueu ben tranquil i am repòs, que jo no us abandonaré mai, mai de la vida.
(_L'abraça, fent-li petons._)
JOAN (_plorant_)
Jo no t'he estimat prou!
ENGRACIETA
Que sí. I la mare també. Si jo puc ser molt feliça!
JOAN
No ho seràs gens, per culpa nostra! (_Amb ira concentrada._) Per què tenia de posar-te al món?
URSULA (_am gran prec_)
Joan! No diguis això!
JOAN
La conciencia fa dir-m'ho! (_Agafant l'Engracieta pel cap._) Ursula! Mira-ho bé!
ENGRACIETA
No hi penseu tant en mi!
JOAN
Al bo dels jocs i de les il·lusions primeres, jo vaig agafar-te i vaig dur-te am mi al treball!
ENGRACIETA
Si hagués nascut en breçol d'or...
JOAN
(_interrompent-la am molta emoció_)
I de bon matí, tant a l'istiu com a l'hivern, per més fred que fes, si no't llevaves amatenta, jo, el teu pare, pot-ser quan més bonics i més purs eren els teus somnis, venia al llit a despertar-te...
ENGRACIETA
(_interrompent-lo, riallera_)
I, així que'm vèieu desperta, m'omplieu de petons.
JOAN
Però, després, quan anàvem cap a la fàbrica, te feia passar davant meu, i, si pel carrer t'adormies, te donava cops pera desvetllar-te. I, "Alça, camina, gandula!", te deia, sense veure que t'emmetzinava la vida, total pera res, pera una misèria cada setmana!
ENGRACIETA
Si sempre hem sigut pobres!...
JOAN (_interrompent-la energicament_)
Ningú, ni un pare, té dret a explotar a un fill!
ENGRACIETA
Jo us estimo am tota l'ànima!
JOAN (_amb un esclat de joia_)
Sí, alegria meva?
ENGRACIETA
I doncs?
JOAN
I ens perdones?
ENGRACIETA (_extranyada_)
De què haig de perdonar-vos?
JOAN (_molt content_)
No la sents, Ursula, no la sents?
ENGRACIETA (_abraçant-lo_)
Vaja, home!...
JOAN (_acariciant-la_)
Quina pena pera mi, tant bonica i tant intel·ligenta que ets!
ENGRACiETA (_candorosament_)
Jo no'n tinc res de lo que dieu!
JOAN
Tant maca, tant maca!
ENGRACIETA
(_somrient amb humilitat_)
Jo?...
JOAN
I tant bona!
ENGRACIETA
Vaja, anem! Anem, pare, que us donaré l'esmorzar.
JOAN
Estàs contenta?
ENGRACIETA
Si, que ho estic! Força!
JOAN
De debò, formigueta meva?
ENGRACIETA
Si!
JOAN
Doncs, apa, canta aquella cançó d'air.
ENGRACIETA
No la sé tota.
JOAN
Cuita, filla meva!
ENGRACIETA
No me'n recordo.
JOAN
Aquella cançó tant alegradora, de la joventut. (_Acariciant-la am tendresa._) Canta-la, Engracieta!
ENGRACIETA (_agafant-lo pel braç_)
Veniu...
JOAN
(_deixant-se portar com una criatura_) Canta-la, aquella cançó de la joventut!
ENGRACIETA
Us dic que no me'n recordo.
JOAN
Sí, que te'n recordes. Tant alegradora que es! Tant alegradora!
ENGRACIETA (_posant-se a cantar_)
"No voldria altra riquesa,
tot i essent pobra com sóc.
que ésser jove, sempre jove,
am salut i bon humor."
(_En Joan, tot taratlejant la cançó i am la cara enriallada, desapareix poc a poc, acompanyat de l'Engracieta, per la primera porta de l'esquerra. L'Ursula plora, mirant-los. Llarc silenci._)
### ESCENA V
L'Ursula, sola. Aviat l'Engracieta i la Susagna
(_L'Ursula se'n va, plorant, a asseure-s a la vora del braser. Llarc silenci, fins que per la primera porta de l'esquerra compareix l'Engracieta acompanyant la Susagna._)
SUSAGNA (_en veu baixa_)
No li diguis res.
(_L'Ursula segueix plorant, amb el cap enfonsat a la falda. Després d'ún curt silenci, l'Engracieta s'hi acosta poc a poc._)
ENGRACIETA (_dolçament_)
Mare: mireu, hi ha la Susagna.
URSULA (_aixecant el cap_)
Ah! Tu?
SUSAGNA (_am molt sentiment_)
Jo, Ursula, jo! Que ploraves?
URSULA
No.
SUSAGNA (_extranyada_)
No?
(_Curt silenci._)
ENGRACIETA
Vaig amb el pare.
URSULA
Vés, filla, vés!
(_L'Engracieta desapareix per la primera porta de l'esquerra._)
### ESCENA VI
Les mateixes, menys l'Engracieta
SUSAGNA
(_després d'un curt silenci, posant-se a plorar_)
Ursula!
URSULA
No t'espantis!
SUSAGNA
Tant vells! Tots sols!
URSULA
Resignació, Susagna!
SUSAGNA
Si veies en Valeri! Quina llàstima fa! Tant bo que sempre ha sigut, i veure-s ara, a les seves velleses, sense cap esperança!
URSULA
No't desesperis!
SUSAGNA
Tinguéssim un fill, com vosaltres, pera fer-nos costat i aconsolar-nos! Tinguéssim un fill! Perquè, aont anirem, ara? Haurem d'anar a raure a l'Hospici!
URSULA
No diguis aquestes coses!
SUSAGNA
Quina engunia en Valeri! D'ençà d'air a l'hora de dinar que no ha tastat res. No vol pendre res!
URSULA
Encoratja-l força!
SUSAGNA
Si tinguéssim un trist passament pels pocs anys que'ns queden de vida! Però no hem pogut estalviar gens. Lo que hem guanyat treballant, ni'ns ha arribat pera remeis. Jo, que sempre he fet de formiga, pensant en l'hivern!
URSULA
I aont es ara en Valeri?
SUSAGNA
A casa, somicant, arraulit en un recó!
URSULA
Fes-lo venir am nosaltres. Pot-ser que s'animi.
SUSAGNA
No voldria creure-m. Tot i estant despert, jo'm penso que encara li dura'l somni que ha tingut anit.
URSULA
Quin somni ha tingut?
SUSAGNA
Ai, Ursula! Deu ser la nostra planeta!
URSULA (_am sobressalt_)
Diga-m'ho!
SUSAGNA (_am misteri_)
Tota la nit l'ha passada somniant que demanava caritat.
URSULA (_am veu glaçada_)
Què dius!
SUSAGNA
Sí, sí! Tota la nit, com si desvariegés, que no calla...
URSULA (_interrompent-la_)
No cridis tant!
SUSAGNA (_en ven baixa_)
... que no calla demanant "Una gracia de caritat per l'amor de Déu!"
URSULA (_horroritzada_)
De debò!
SUSAGNA
Semblava que s'hi trobés! Am quina veu més enternidora que pidolava!
URSULA
Me fas venir fred!
SUSAGNA
Que es trist ser vell i pobre! Ningú se'n recorda de nosaltres!
URSULA
N'estas ben certa de lo que'm dius d'en Valeri?
SUSAGNA
I tant si n'estic! Si encara'l sento, amb aquella veu trista i apagada, que tot just s'entenia; amb aquella veu tremolosa, com si se'n dongués pena, tot estirant el braç...
URSULA (_interrompent-la_)
I tu no li has dit res ?
SUSAGNA
L'he despertat i tot! I ell, amb el cor adormit, creient que jo era una altra, m'ha tornat a dir, fent la veu més trista que de primer: "Una gràcia de caritat pera aquest pobre vellet!"
(_En Joan, que sent les darreres paraules, compareix, tot indignat, per la primera porta de l'esquerra._)
### ESCENA VII
Les mateixes, més en Joan
JOAN
Qui es, qui es que parla de demanar caritat?
SUSAGNA
Jo, Joan.
JOAN
Tu! Per què?
SUSAGNA (_en veu baixa_)
Dic... que no gosaria demanar-ne.
JOAN
I, doncs, no'n parlis, dòna!
SUSAGNA (_no gosant-ho dir_)
Es que en Valeri...
JOAN (_interrompent-la, ansiós_)
Digues...
SUSAGNA
En Valeri... tota aquesta nit ha estat somniant que'n demanava.
JOAN (_amb estupefacció_)
Què!
URSULA
Pobret!
JOAN
Això ha somniat?
SUSAGNA
Sí.
JOAN
Aquest home ja's dóna! Se rendeix!
SUSAGNA (_molt admirada_)
Què vols dir?
JOAN (_imperiosament_)
Vés, diga-li que vingui desseguida, que'l tinc de veure.
SUSAGNA
No m'escoltarà. Vés-hi tu, Joan, que l'animaras!
JOAN (_molt nerviós_)
Ja ha acabat les agalles!
URSULA
Planya-l!
JOAN
Aquest somni, que'n vol dir de coses! Això es resignació! Es morir callant, conformant-se am tot!
URSULA (_am gran prec_)
Però, Joan!...
JOAN
No'm diguis res, que m'acovardeixes! I jo no vui fer com en Valeri! Ell té'l cor apagat! (_Per la primera porta de l'esquerra compareix en Valeri, acompanyat de l'Engracieta_).
SUSAGNA (_al veure-l_)
Mira-te'l!
### ESCENA VIII
Els mateixos, més l'Engracieta i en Valeri
JOAN (_agafant-lo pel braç_)
Tu, Valeri!
VALERI (_molt sorprès i apesarat_)
Què vols?
JOAN
(_duent-lo al mig de l'escena_)
Vine! Respon-me!
VALERI (_molt extranyat_)
Què passa?
JOAN
Vès què diu la Susagna.
VALERT
Què diu?
JOAN
Que aquesta nit, tot somniant, demanaves caritat.
VALERI (_molt més extranyat_)
Jo?
SUSAGNA
Si, tu!
VALERI
Jo? No es cert.
SUSAGNA
Que sí.
VALERI
Que no, dòna! T'ho deu haver semblat.
ENGRACIETA
Pot-ser si, Susagna, que us ho ha semblat.
SUSAGNA
Que no te'n recordes?
VALERI
No, que no me'n recordo. Com que no es cert.
SUSAGNA
Sí, Valeri, sí!
ENGRACIETA (_an en Valeri_)
Bé, això es molt fàcil, oi?
VALERI
Què sé jo!
URSULA
Devegades se tenen uns somnis tant extranys...
VALERI
Us ve molt de nou que un pobre somniï misèries!
JOAN
Oh! Es que'l teu somni...
VALERI
Deixa-la dir an aquesta!
SUSAGNA
No m'ho desmenteixis. Jo estava ben desperta i t'he sentit com te sento ara. Que no tens present lo que m'has respost, allavores que t'he dit: "Valeri, Valeri! Què fas?"
VALERI
Què t'he respost?
SUSAGNA
Això: "Deixa-m provar si'n sé!" I estiraves el braç i paraves la mà!...(_En Joan fa una expressió de sorpresa._) I després has dit: "No puc! Me'n dono vergonya!" I t'has posat a plorar.
VALERI
No es veritat! Te dic que no es veritat!
SUSAGNA
Sí, home, sí. Es que ara tu no te'n recordes.
URSULA
Si un hagués de recordar-se de tot lo que somnia...
VALERI
Què es cap mal tenir somnis?
JOAN (_irat_)
Segons com, si!
VALERI
Què s'hi pot fer?
JOAN
Això, devegades, ve del caràcter... ho sents?... del caràcter... de la manera com un se pren les coses que li passen; de...(_Excitant-se._) I no sé com dir-ho!... M'entens? Eh? M'entens?
VALERI (_aturdit_)
No!
JOAN
Si tu no't resignessis a la teva desgracia, el somni d'aquesta nit no l'hauries tingut.
VALERI
Que es culpa meva?
JOAN
Sí, covard, més que covard!
URSULA
Joan! No t'enfadis, home!
JOAN
Es clar que m'enfado! (_An eu Valeri._) No veus que no es just lo que han fet am nosaltres?
VALERI
No, que no es just!
JOAN
I, doncs, per què't rendeixes?
VALERI
Jo no'm rendeixo! Però, què vols que faci?
JOAN
Redreça-t! No't donguis!
VALERI
Jo no'm dono !
JOAN
Que sí! Encara us en fan poc, massa poc! Mai us queixeu del davant! Si us en sentiu de les vostres penes, us amagueu en un recó i us poseu a plorar que ningú us vegi! Jo no ploro, no! No'm resigno! Vui defensar-me! Vui treballar pera guanyar-me la vida!
VALERI
Jo també !
URSULA
En Valeri es com tu.
JOAN
Demanar caritat! Demanar caritat!
VALERI
Que'ns donguin feina, doncs.
JOAN
Ja'ns en donaran! Que som vells inútils, nosaltres? Que hi fem nosa en el món?
VALERI
No!
JOAN
Demanar caritat! Demanar caritat! Que no veus que això'ns rebaixa?
VALERI
Per un pobre no es cap rebaix...
JOAN
Sí, que ho es! Demanem feina!
URSULA
Bé, vaja, ja està passat!
JOAN
Oh!... Està passat!... Està passat!...
ENGRACIETA
No us enfadeu, pare, i feu les paus amb en Valeri.
JOAN
No hem renyit pas, perxò. Jo i ell no podem renyir.
VALERI
Ben nèt que no!
SUSAGNA
Apa, apa, Valeri, anem a dalt.
VALERI
Ja vinc.
SUSAGNA
Anem, home, que d'air ençà no has tastat res.
VALERI
No tinc gana.
JOAN
Vaja, creu a la teva dòna. No t'entristeixis! Fes el cor fort!
VALERI
Ja ho dius tu!
ENGRACIETA (_am molta tendresa_)
Sí, Valeri, sí, creieu-la, a la Susagna, que ella us vol bé.
VALERI
Ja ho sé que sí.
ENGRACIETA
I, doncs, per què no aneu a pendre aliment?
VALERI
Ja hi vaig...
URSULA
Sí, home...
SUSAGNA
Apa, anem.
VALERI (_an en Joan_)
Bé, digues: quins són els teus plans?
JOAN
Vés a esmorzar, i torna desseguida, que t'ho explicaré.
VALERI
Entesos, doncs.
SUSAGNA
Vaja, anem.
VALERI (_anant-se'n_)
Anem.
URSULA
Cuida-1 força, Susagna.
SUSAGNA
No caldria sinó!
ENGRACIETA (_amb veu festosa_)
I no us entristiu, Valeri; no us entristiu.
VALERI (_somrient, agrait_)
No tinguis por, maca.
(_Per la primera porta de l'esquerra desapareixen la Susagna i en Valeri, acompanyats de l'Engracieta._)
### ESCENA IX
L'Ursula i en Joan
URSULA (_desprès d'un curt silenci_)
Què't proposes, Joan ?
JOAN
Què'm proposo?... Mira: així que en Valeri hagi esmorzat, me'n vaig a buscar-lo, i, desseguida, sense perdre temps, tots dos ens en anirem a trobar el director de la fàbrica.
URSULA
I què'n treureu ?
JOAN
Molt, ne treurem! Li demostrarem que lo que s'ha fet am nosaltres no es just! Ens queixarem! L'esvalotarem, si convé ! Si no'n fa cas, de les nostres queixes, cap a casa de l'amo s'ha dit! I an aquest, si tampoc ens atén, les hi cantarem clares! No'ns callarem res!
URSULA
Vés am compte, Joan! No't propassis de paraules. Val més, si vols fer cap reclamació, que ho facis de bé a bé. Creu-me!
JOAN
De primer sí, que sóc prou enraonat; però si ni ell ni'l director ens escolten, allavors sabran qui sóc jo!
URSULA
Sobre tot no'ls trenquis el respecte! Mira que aquesta gent tenen molt poder... i si'ls insultes te faran perdre!
JOAN
La veritat sempre sura!
URSULA
Creu-me, no'ls vagis amb orgull ni amb exigències. Com més humil els parlis...
JOAN (_interrompent-la irat_)