Part 4

S'ha de parlar clar i amb el cap ben alt! L'home que demana lo que es just, no ha d'abaixar mai la cara per ningú, ni ha de presentar-se arraulit i tremolós com aquell que pidola caritat!

URSULA

Ja ho sé. Però pensa que ells poden més que nosaltres. Ells no't necessiten: ets tu qui vas a suplicar-los.

JOAN

Vaig a exigir-los!

URSULA

Doncs no hi vagis, si'ls has de parlar amb aquest urc! Tampoc ne treuries res!

JOAN

No? Que m'agradaria que fessin el sord! Que m'agradaria que se'ns treguessin del davant!

URSULA

Per què?

JOAN

Que ho provin!

URSULA

Què faries?

JOAN

No ho sé... Però seria capaç de tot, de tot, ja ho he dit! Això no pot soportar-se! (_Desesperant-se._) Sembla impossible que un home, pera volguer treballar, no més que pera volguer treballar, hagi de desesperar-se d'aquesta manera!

URSULA

Sossega-t, Joan, sossega-t!

JOAN

No pot ser, aquest suplici! Ara que ja n'han tret el suc de nosaltres! Això'ls ho tiraré en cara!

URSULA

No, no'ls ho diguis!

JOAN

Doncs que'm tornin a la meva màquina! Un filador com jo! Diferent abans, quan feia _trama_, que havia de mirar tant prim ! Però ara, d'ençà que faig _urdit_, que rutllo més lleuger, sí, més lleuger, que les _fusades_...

URSULA

Fes-los-ho veure...

JOAN

Que'm tornin a la meva màquina! I, si no, si tant volen, que m'ocupin a triar el _recó_, o a _ensacar_ borra i _encaixar_. Que'm deixin viure treballant!

URSULA

Demana-ls-ho bonament.

JOAN (_am sarcasme_)

Sí, per favor!

URSULA

Mira que't faran agafar i ens morirem tots dos de pena.

JOAN (_fóra de si_)

Que m'agafin! Per haver d'estar aixís, tant se m'endona la vida com res!

URSULA

No, Joan, no!

JOAN

Que hi vagin ells, a l'Hospici, a fer número! Que hi vagin ells, a demanar caritat!

URSULA

Ens queda l'Engracieta, que es la nostra esperança!

JOAN (_anant-se'n_)

Jo no vui refiar-me'n, de la noia! No tinc cor pera viure a costa d'ella! Vui treballar! Jo no més demano feina!

URSULA

(_am gran prec, deturant-lo_)

Joan! Joan!

JOAN

Deixa-m, que m'acovardeixes!

URSULA

Aon vas?

JOAN

Deixa-m estar!

URSULA

Però, aon vas? Digues!

JOAN

Vaig a donar pressa an en Valeri, pera que vingui am mi.

URSULA

No, no't moguis, que tu avui estàs molt nerviós. No't moguis de casa! Ja hi aniràs una altra hora!

JOAN

Te dic que'm deixis estar!

URSULA

No, Joan, no!

JOAN

Aparta-t! (_Li dóna una estrebada._) Vés! Vui treballar! Vui feina!

(_Se'n va, desesperat, per la primera porta de l'esquerra. L'Ursula queda plorant, fins que, al cap d'uns segons, compareix l'Engracieta, tota esverada._)

### ESCENA X

L'Ursula i l'Engracieta

ENGRACIETA

Mare! Mare!

URSULA (_girant-se amb esglai_)

Engracieta!

ENGRACIETA

Aon va'l pare tant atribulat?

URSULA

A trobar en Valeri.

ENGRACIETA

Per què?

URSULA (_no gosant-ho dir_)

Oh!...

ENGRACIETA

Què heu tingut?

URSULA

Res.

ENGRACIETA

I doncs?... Mare, expliqueu-m'ho tot!

(_Se sent la campaneta inferior._)

URSULA

Truquen. Vés a obrir.

ENGRACIETA

Però, digueu-me!... Cuiteu!

URSULA

Vés a obrir, corre!

ENGRACIETA

Per què ploreu? Què ha passat! No'm feu estar enguniosa!

URSULA

No ha passat res. Creu-me.

ENGRACIETA

Per què m'enganyeu?

URSULA

Vés!

ENGRACIETA

Però, mare!...

URSULA (_suplicant_)

Vés!

(_L'Engracieta obeeix, anant-se'n per la primera porta de l'esquerra._)

### ESCENA XI

L'Ursula, sola. Aviat l'Engracieta i l'Agustí

URSULA

Qui hi deu haver?

(_Queda pensativa. Després d'un llarc silenci compareixen l'Engracieta i l'Agustí per la primera porta de l'esquerra. L'Agustí va amb el vestit de les festes: bolet negre; camisa blanca, planxada; corbata de seda, blava; americana, ermilla i pantalons, de llana, negra; i savates rosses. Du rellotge am cadena de plata. Ve molt amoïnat._)

### ESCENA XII

L'Ursula, l'Engracieta i l'Agustí

AGUSTÍ

Bon dia, Ursula.

URSULA (_fingint alegria_)

Bon dia, Agustinet. Que tal, ja has esmorzat?

AGUSTÍ

No pas avui.

URSULA

Vols que t'arregli...

AGUSTÍ (_interrompent-la_)

No. Gràcies. Ja he pres un petit desdejuni.

URSULA (_somrient_)

Vaja, espera una mica...

AGUSTÍ (_agraint-ho_)

Us dic que no'm feu res.

URSULA

No faltaria més! S'ha de menjar pera viure; s'ha de menjar, Agustinet. (_Rient._) Espera-t, que desseguida estic.

AGUSTÍ

Però, Ursula!...

URSULA (_am gran prec_)

Dóna-m aquest gust!...

(_Desapareix, tol rient, per la primera porta de l'esquerra._)

### ESCENA XIII

L'Engracieta i l'Agustí

AGUSTÍ

(_anant a asseure-s a la vora del braser_)

No sé ta mare per què...

ENGRACIETA

Deixa-la fer, home.

AGUSTÍ

Que faci (_agafant maquinalment la paleta_), que faci lo que vulgui.

ENGRACIETA (_amb extranyesa_)

Com parles avui!...

AGUSTÍ

(_després d'un curt silenci, cambiant de to_)

Que diu que han despatxat a ton pare?

ENGRACIETA (_am dolor_)

Si!

AGUSTÍ

Que es extrany que air vespre ell no m'ho digués!

ENGRACIETA

Jo, no fa gaire que ho sé. Costa tant de donar una mala noticia! (_Cambiant de to._) Pobres treballadors vells!

AGUSTÍ

I pobres dels joves!

ENGRACIETA

Els joves rai!

(_Curt silenci._)

AGUSTÍ

Que es trist i espinós el nostre camí!

ENGRACIETA

No t'entenc.

AGUSTÍ

Pobra Engracieta! Que mal t'he fet!

ENGRACIETA (_molt sorpresa_)

Tu?

AGUSTÍ

Jo, honradament, això sí, t'he encomanat les meves il·lusions i les meves alegries de jove; t'he despertat el cor am promeses de ventura.

ENGRACIETA (_molt admirada_)

Què vols dir?

AGUSTÍ (_en veu baixa_)

Escolta...

ENGRACIETA(_interrompent-lo, ansiosa_)

Parla desseguida.

AGUSTÍ

No has pensat gens en tu, ni en nosaltres dos, veient la situació de ton pare?

ENGRACIETA (_ingenuament_)

Per què?

AGUSTÍ

No has pres exemple de com pot ésser la nostra vida de vells?

ENGRACIETA

No...

AGUSTÍ

I la de joves, un cop units?

ENGRACIETA (_am molta extranyesa_)

Tampoc!... Jo no més sé que t'estimo!

AGUSTÍ

No has pensat res?

ENGRACIETA

Jo no més sé que t'estimo! Jo no més sé que tu has promès estimar-me!

AGUSTÍ

I t'estimaré sempre!

ENGRACIETA

Sent aixis, per què'm fas aquestes preguntes?

AGUSTÍ

Perquè voldria veure la teva conciencia il·luminada.

ENGRACIETA

Que dubtes de mi?

AGUSTÍ (_dignament_)

No!

ENGRACIETA

I doncs? Explica-t! No'm facis malpensar!

AGUSTÍ

No alcis tant la veu, que si'ns sentien...

ENGRACIETA (_en veu baixa_)

Que't fa parlar la desgracia del pare? Que no't veus en cor de mantenir-lo? Que ho fas, pot-ser, pera no deixar el teu? El meu, encara que sigui vell, ens ajudarà en lo que pugui.

AGUSTÍ

Tot lo que vulguis, però...

ENGRACIETA (_amb ansietat_)

Però, què?

AGUSTÍ

(_íntimament i am delicadesa_)

Es veritat que t'agradaria ser mare?

ENGRACIETA

(_abaixant el cap, no sabent què respondre_)

Oh!...

AGUSTÍ (_somrient_)

Digues: t'agradaria molt, oi?

ENGRACIETA (_en veu baixa_)

Sí.

AGUSTÍ

1 no has pensat, per mai que'n fossis, en la sort dels nostres fills?

ENGRACIETA (_amb el cap baix_)

No.

AGUSTÍ

I en la seva felicitat?

ENGRACIETA (_sospirant_)

Oh!...

AGUSTÍ

Parla, dòna, parla.

ENGRACIETA

Què sé jo!

AGUSTÍ

Mira lo que han de fer amb els seus les dones que treballen a la fàbrica...

ENGRACIETA (_interrompent-lo_)

Es ben cert!

AGUSTÍ

Pera guanyar-se'l pa per elles se veuen obligades, durant el dia, a abandonar-los.

ENGRACIETA

Els estimessin força!...

AGUSTÍ

Sí, que'ls estimen.

ENGRACIETA

Que se sacrifiquin per ells.

AGUSTÍ

Com?

ENGRACIETA

No deixant-los fins que siguin grandets.

AGUSTÍ

Sembla extrany que diguis això! Allavors ells i elles se moririen de fam.

ENGRACIETA (_inconscientment_)

Els pobres pot-ser en tenen masses, de fills!

AGUSTÍ (_molt sorprès_)

Masses! Ja saps lo que dius?

ENGRACIETA (_sobtada_)

Què?

AGUSTÍ

Com s'encomana l'immoralitat!

ENGRACIETA

Que he dit res de mal?

AGUSTÍ (_am gran convicció_)

Si!... Desde'l moment que's casen...

ENGRACIETA (_interrompent-lo_)

No me n'he adonat pas que digués res de mal.

AGUSTÍ

Ditxosa de tu... no, desgraciada de tu, que no veus encara'l costat pervers de la vida!

ENGRACIETA

Com te tornes! Abans no me les deies aquestes coses.

AGUSTÍ

Perquè abans no més pensava en mi.

ENGRACIETA

Que ja no m'estimes?

AGUSTÍ

Am tota la pietat de la meva ànima!

ENGRACIETA

I doncs? No hi pensis tant en demà; no t'amoïnis per lo que encara ha de venir. Treballem, afanyem-nos... Els pobres també'n poden ser de feliços!

AGUSTÍ

Tenen dret a ser-ho !

ENGRACIETA

Si s'estimen, sí. No siguis tant ambiciós. Tu desitges una gran felicitat... I ho fas per mi i pels meus pares. Que no saps que jo am ben poca cosa m'acontento?

AGUSTÍ (_am somriure trist_)

Que'l veus bonic el món! Que'l veus rialler!

ENGRACIETA

Es clar que sí! No li vui veure de negre. Ja ho sé que per tot hi han espines; però, mira, no hi comptem amb elles: pensem no més en les flors.

AGUSTÍ

I si se't claven al cor, les seves espines?

ENGRACIETA

L'amor les arrencarà.

AGUSTÍ (_amb ironia_)

L'amor!

ENGRACIETA

Posa-t alegre, home! Fes fugir, com jo les tristeses a riallades. Què se'n treu de plorar?

AGUSTÍ

Res, no se'n treu!

ENGRACIETA

Ja m'agrada que atinis en tot. Es clar que m'agrada! Però tu t'hi amoïnes massa. (_Rient._) D'un dia'n ve un altre.

AGUSTÍ (_amb ironia_)

I anar fent, deixant-se portar de la fantasia...

ENGRACIETA (_interrompent-lo_)

I viure, viure...

AGUSTÍ

Com?

ENGRACIETA

Ai, ai! Com se puga.

AGUSTÍ

Sense comptar, sense preveure res, a cegues. I si a mig camí hem d'aturar-nos o caiem vençuts?

ENGRACIETA

No'm matis l'esperança!

AGUSTÍ

Escolta, escolta. No t'enlairis, Engracieta. Pensa en la realitat que'ns rodeja... medita'l pas que anem a donar...

ENGRACIETA

Ja'l tinc meditat de sobres.

AGUSTÍ (_mirant-la fixament_)

Tu encara ets la mateixa del primer dia que vaig parlar-te...

ENGRACIETA (_interrompent-lo_)

Com sóc?

AGUSTÍ

No més penses en el teu amor: no hi veus més endavant.

ENGRACIETA

Aixís me tractes?

AGUSTÍ

Tu pot-ser no't fas càrrec de lo que passa avui entre nosaltres!...

ENGRACIETA

Jo no me'n faig càrrec? (_Am dignitat._) Si no fos per això, creus tu que te'n parlaria del nostre casament?

AGUSTÍ

Ah! Es adir que es no més per lo que passa entre nosaltres que me'n parles?

ENGRACIETA

Què t'has figurat de mi?

AGUSTÍ

Oh! Res de mal.

ENGRACIETA (_nerviosament_)

Prou! Deixem-ho córrer tot!

AGUSTÍ

Però, dòna!...

ENGRACIETA

Vés!

AGUSTÍ

Aon vas ?

ENGRACIETA

Espera: vui tornar-te'ls presents que m'has fet, tot, tot..,

AGUSTÍ

I ara! Per què?

ENGRACIETA

No'n vui cap, de record teu.

AGUSTÍ

Però, escolta...

ENGRACIETA

Deixa-m estar!

AGUSTÍ (_deturant-la_)

Engracieta! Escolta, dòna!

ENGRACIETA

Vés! No'm toquis! T'avorreixo! (_Posant-se a plorar._) T'avorreixo! T'avorreixo!

(_Compareix l'Ursula, precipitadament, per la primera porta de l'esquerra._)

### ESCENA XIV

Els mateixos, més l'Ursula

URSULA

(_veient plorar a l'Engracieta_)

Engracieta!

ENGRACIETA (_abraçant-la, plorant_)

Ai, mare, mare!

URSULA

Per què plores? Digues!

ENGRACIETA

Ai, mare meva!

URSULA (_a l'Agustí_)

Què heu tingut?

AGUSTÍ (_no gosant-ho dir_)

Res...

URSULA

I, doncs, per què plora l'Engracieta?

AGUSTÍ

No se li pot dir la veritat.

ENGRACIETA

Si sabieu lo que m'ha dit!

URSULA (_amb ansietat_)

Explica-m'ho!

AGUSTÍ

Ja us ho explicaré jo mateix.

ENGRACIETA

No! Calla-t'ho, i vés-te'n, vés-te'n!

URSULA

Què passa?

ENGRACIETA

Tot m'ho temia! No m'he enganyat de res!

AGUSTÍ

Tu no'm comprens, Engracieta. Veus desamor allà on no hi ha més que una estimació gran, filla de la conciencia. Reflexiona lo que t'he dit... recull-ho i medita-ho serenament.

URSULA

Però, expliqueu-vos! Què passa?

(_Curt silenci._)

ENGRACIETA (_amb ironia_)

Ni gosa dir-ho!

AGUSTÍ

Per què no? Tot ho confons, avui. Prens per covardia'l preveure'l demà, el que jo reflexioni. Si no m'espanto, no! Tu, m'espantes ! Jo no més desitjo que't facis càrrec de qui som, del camí que hem de fer. M'hi vui mirar molt a posar fills en el món. No ho consentiré que se'ls exploti com a mi...

URSULA (_interrompent-lo_)

Però, Agustinet, per caritat!...

ENGRACIETA

Deixeu-lo estar, mare. Tot això són excuses.

AGUSTÍ

No'm comprens! No'm comprens!

ENGRACIETA (_amb ironia_)

Vés, escolta a ton pare.

AGUSTÍ

Quina mania li teniu!

ENGRACIETA

Ja ha sortit am la seva.

URSULA (_amb esglai_)

Què dius?

ENGRACIETA

Si, mare! L'Agustinet ja no es pera mi!

URSULA

Què! Però, es veritat això?

AGUSTÍ

No us desespereu...

URSULA (_interrompent-lo_)

Què'n tens que dir de la noia? Encara no t'ha estimat prou? Que vols que's corsequi per tu?

AGUSTÍ

No, al contrari: si n'estic agraidissim d'ella. Però ara, més que mai, es el moment de prova!

ENGRACIETA

Com t'ho haig de provar que t'estimo?

AGUSTÍ

Posant fe en lo que't dic.

ENGRACIETA (_amb ironia_)

Matant les il·lusions de la meva joventut?

AGUSTÍ

Qui t'ha parlat de tal cosa?

URSULA

Justament ara'ns deixes ?

AGUSTÍ

No, dòna, no. Si jo vui ajudar-vos. Seré am vosaltres, participaré dels vostres dolors...

URSULA (_interrompent-lo_)

Reflexiona que en Joan s'ha quedat sense feina, i ja comença a ser vell!

ENGRACIETA

Per això'm deixa!

AGUSTÍ

No'm facis tant miserable!

URSULA (_plorant_)

Nosaltres no't serem una creu! Ja'ns morirem aviat !

AGUSTÍ

No'm parleu així, que'm feu mal!

URSULA

Si tens por de no poguer mantenir-nos, no hi pensis: nosaltres dos, en Joan i jo, ja treballarem pera guanyar-nos el troç de pa de cada dia.

AGUSTÍ (_am gran prec_)

No'm digueu això !

URSULA

No l'abandonis a l'Engracieta, que's moriria de pena! I nosaltres també! Ho sents? Creu-me a mi, que sempre t'he mirat com un fill nostre.

ENGRACIETA (_amb engunia_)

No crideu!

URSULA (_en veu baixa_)

Fes-te càrrec de la nostra situació.

AGUSTÍ

Si la veig i en protesto!

ENGRACIETA

No'l pregueu, mare. Que no veieu que es en va?

AGUSTÍ

No'm tractis aixís!

ENGRACIETA

Si no't mereixes altre tractament! No sé com he pogut estimar-te!

(_Se sent la campaneta interior._)

URSULA (_a l'Engracieta_)

Corre: vés a obrir.

ENGRACIETA

Per què tenies de parlar-me d'amor, home fals, més que fals?

AGUSTÍ(_am gran prec_)

Però, Engracieta!...

ENGRACIETA

Vés! No vui escoltar-te!...

(_Se'n va corrent a obrir la porta._)

AGUSTÍ

Que es trist no ser comprès!

### ESCENA XV

L'Ursula i l'Agustí

URSULA

Agustinet: tingues compassió de nosaltres! T'ho demano per la memòria de la teva mare. Fes-ho pel pobre Joan! Tu ets jove i bon treballador.

AGUSTÍ

Però, a què ve tot això?

URSULA

Tu, si arribes a vell, no seràs tant desgraciat com nosaltres.

AGUSTÍ

Per què heu de dir aquestes coses?

(_Per la primera porta de l'esquerra compareixen l'Engracieta i en Xalet. Aquest porta un mocador ple de verdura i altres viandes i dugués paperines plenes._)

### ESCENA XVI

Els mateixos, més l'Engracieta i en Xalet

XALET (_entrant_)

Vès, Engracieta: ton pare ha dit que no tanquessis la porta.

ENGRACIETA

Ja l'he deixada oberta.

URSULA

Ont es en Joan?

ENGRACIETA

Al replà de l'escala, que enraona amb en Valeri.

URSULA

Per què no entren?

ENGRACIETA (_excusant-se_)

Oh!...

XALET

(_deixant el mocador i les paperines damunt d'una cadira_)

Ho veieu, Ursula? Ja hem proveït, per avui.

URSULA

L'esca del pecat!

XALET (_girant-se, sorprès_)

Bé: de què us-e les haveu?

URSULA

Ja heu sortit am la vostra !

XALET

Jo?

URSULA

Ja han fet efecte'ls vostres mals consells.

XALET

Què voleu dir?

URSULA

Pregunteu-ho an el vostre fill.

XALET (_acostant-s'hi_)

Noi: què passa de nou?

AGUSTÍ

Deixeu-ho estar, pare!

XALET

Com es que se'm reb tant malament?

URSULA

Massa bé que us rebem!

XALET

Voleu fer-me'l favor?... Agustinet: que ja ho saps lo d'en Joan?

AGUSTÍ

Si.

XALET

Ja ho saps que ha quedat sense feina?

AGUSTÍ

Sí, home, sí!

XALET

Que es trist, oi?

URSULA

Oh! A vós se veu que us ha afectat molt!

XALET

Més de lo que us penseu. Aquesta dòna's figura que jo no tinc sentits!

URSULA

Vós?

XALET

Doncs, pera que ho sapigueu, les penes d'altri m'afecten tant o més que les meves mateixes. No m'agrada veure desgraciats!

URSULA

Sí; per això'ns ajudeu tant!

XALET

Què voleu que faci?

URSULA

Ara, res. Ja no hi ha remei.

XALET

En què, no hi ha remei?

URSULA

Encara goseu preguntar-ho?

XALET

Bé, expliqueu-vos, si us plau.

URSULA (_veient plorar a l'Engracieta_)

Mireu si us diuen res aquests plors de la meva filla.

XALET

I ara! (_acostant-s'hi._) Engracieta!

ENGRACIETA

Aneu, aneu, mal home!

XALET (_admirat_)

Què?

ENGRACIETA

Aneu! No us vui veure més!

XALET

Però... que heu renyit am l'Agustí?

AGUSTÍ

No hem renyit, pare.

ENGRACIETA

Pitjor!...

URSULA

Tot s'ha desfet, per culpa vostra!

XALET

Noi: que no sents lo que'm diuen? Respon. Fes-me quedar bé, home!

AGUSTÍ

No'n parlem més!

XALET

Però, què heu tingut tu i l'Engracieta? Explica-m'ho... Per què heu renyit?

AGUSTÍ

Per res...

XALET

Mira que m'ho faran pagar a mi!

ENGRACIETA

Com que sí que vós ne teniu la culpa de tot!

XALET

Jo?

ENGRACIETA

Si, vós!

URSULA

I ningú més que vós!

XALET

Us dic que no! Oi, Agustinet?

AGUSTÍ

Però, home, no'n parlem més.

XALET

Ja ho has dit tu!

ENGRACIETA

Vós no li heu callat mai al vostre fill, fent-li veure lo que no era, pera que'm deixés!

XALET

No, Engracieta, no!

ENGRACIETA

I, avui, perquè heu vist la tribulació del pare, pobret!...

XALET (_interrompent-la_)

Te juro que t'enganyes!

ENGRACIETA

Sense respectar res, sense tenir en compte'l desconsol que hi ha en aquesta casa...

XALET

No'm facis tant poc favor!...

(_Se sent enraonar en l'interior an en Joan i en Valeri._)

URSULA

Calleu, que ve en Joan!

AGUSTÍ

Pobre!

XALET

Però...

AGUSTÍ (_am gran prec_)

Calleu, pare!

(_Per la primera porta de l'esquerra compareixen, enraonant, en Joan i en Valeri._)

### ESCENA ULTIMA

Els mateixos, més en Joan i en Valeri

JOAN (_an en Valeri_)

Entra, home, entra. M'he deixat el rellotge a la reconera de l'arcova.

VALERI

Apa, doncs.

JOAN (_veient plorar a l'Engracieta_)

Engracieta: encara plores?

ENGRACIETA

(_am més desconsol que de primer_)

Ai, pare del meu cor!

JOAN

No tinguis por, filla meva, que tot s'arreglarà.

ENGRACIETA

Que som desgraciats!

JOAN

Vaja, anima-t. I no hi pensis en mi ni en la meva sort! No t'he dit que tot s'arreglarà?

ENGRACIETA

Es impossible!

JOAN

Tant alegra que sempre has sigut!

ENGRACIETA

Ja no n'hi queda gens, d'alegria, en el meu cor!

JOAN

Que no't recordes de lo que vas dir-me air a la tarda?

ENGRACIETA

Sí. Fins allavores encara'm tenia per ditxosa !

JOAN

I ho ets! I ho seràs més d'avui endavant.

ENGRACIETA

No, pare, no!

JOAN

Sí. Apa, digues, com air, joiosament: "Visca l'alegria! Visca l'alegria!"

ENGRACIETA

No puc!

JOAN

Per què?

ENGRACIETA

No puc, pare, no puc! L'Agustinet no ho vol que estiga alegra!

JOAN

No?

ENGRACIETA

Ja no es pera mi!

JOAN (_molt sorprès_)

Què! (_A l'Agustí._) Tu també!... Tu també'm deixes en el fort de les meves tribulacions? Tant poc els estimes aquests cabells blancs ?

AGUSTI

Sí, Joan, sí, que'ls estimo!

JOAN

Tu també en contra meu? Ara que estic ofegant-me!

AGUSTÍ

Disposeu de mi i de la meva vida!

JOAN

Pot més ton pare que la teva conciencia?

XALET

Jo no...

JOAN

Què t'hem fet?

AGUSTÍ

Res.

JOAN

Que t'espanten els vells?

AGUSTÍ

Els vells, no: la vellesa, sí!

JOAN

I per ton pare'ns sacrifiques a tots? Per aquest inútil...

AGUSTÍ

Mal dit, home.

XALET

Que'l voleu no més pera vosaltres l'Agustí?

JOAN

Treballeu!

XALET (_amb emoció_)

Que no hi tinc dret a menjar el bocí de pa que ell me dóna? Es el meu fill, ho sentiu? Es el meu fill, i no m'hi durà, no, a l'Hospici!

JOAN

Que no'ns abandoni a nosaltres,

AGUSTÍ

Si no us abandono! Compteu am mi.

JOAN

Am tu? (_Repensant-se._) No't necessito pera res!

AGUSTÍ

La vostra causa es la meva!

JOAN (_amb sarcasme_)

No! Tu ets jove!

AGUSTÍ

Sóc un oprimit com vós! Faig el vostre camí!

JOAN

Te dic que no't necessito! Jo sol sabré defensar-me la vida!(_Enèrgicament resolt._) Valeri!

VALERl

Què?

JOAN

No hi anem, a casa l'amo!

VALERl

No?

JOAN

Ja tinc un altre plan.

VALERl

Digues.

JOAN

Veuràs: aviat estarà resolt.

VALERl

Apa, doncs: què hem de fer?

JOAN

Anem, desseguida, a avisar a tots els filadors despatxats, pera tenir aquesta tarda una reunió...

VALERl

Aon?

JOAN

Aquí mateix.

URSULA

No, no ho facis!

JOAN

Te dic que sí!

ENGRACIETA (_am gran prec_)

Pare!...

JOAN

Tinc una gran idea! Apa: anem de casa en casa a trobar els companys!

VALERI

Anem!

JOAN (_an en Valeri_)

Mira: tu agafes carrer amunt i jo carrer avall. Ja'ns trobarem.

VALERI

A quina hora'ls diré que compareguin?

JOAN

Tant bon punt hagin dinat. Que no s'entretinguin. Diga-ls que hem de tractar seriament de lo de la fàbrica... que hem de pendre acords molt importants. Encomana-ls que no faltin, perquè es qüestió de vida o mort.

VALERI (_anant-se'n atribulat_)

Som-hi, doncs!

JOAN

Ara veuran qui són els del nostre temps! Els vells, els pobres vells, ensenyaran an els joves de fer-se valguer la raó!

(_Se'n va, desesperat, per la primera porta de l'esquerra._)

URSULA (_seguint-lo, cridant_)

Joan, per l'amor de Déu!...

AGUSTÍ (_cridant-lo_)

Joan! Joan!

URSULA

Pobres de nosaltres!

Teló ràpid

## ACTE TERCER

Menjador decorat modestament. Al fons, una finestra que dóna al carrer; a l'esquerra, la porta de l'escala, amb una campaneta i cordó pera trucar; a la dreta, dugués portes: la primera comunica al passadiç de la sala i arcova; la segona, a una altra dependència. A l'angol de l'esquerra, un armari reconer ple d'objectes de pisa. Del sostre penja un quinqué, apagat, i sota hi ha una taula amb ales. Per les parets, un calendari i dos o tres cromos en quadros. En tota la peça, mitja dotzena de cadires de boga i fusta de pi, pintades de negre, am viuets grocs.

Es l'hora de dinar.

### ESCENA I

L'Ursula, l'Engracieta i en Joan

(_A l'aixecar-se'l teló, l'Ursula i en Joan estan asseguts cada un a un extrem de la taula, amb el cap baix, molt apesarats. l'Engracieta, al mig de tots dos, plegant les estovalles. Han acabat de dinar._)

JOAN (_després d'un llarc silenci_)

I bé: no ha dit res més? No ha dit res més l'Agustinet?

URSULA

No.

JOAN

Sents, Engracieta?

ENGRACIETA

Ja ho sabeu tot.

JOAN

Doncs no he quedat convençut.

URSULA

No't sembla que...?

JOAN

Prou! Deixem-ho córrer! Lo que hagi estat, hagi estat!

ENGRACIETA

(_acabant de plegar les estovalles_)

Voleu fer el favor, pare, d'apartar-vos una mica, que desaré les estovalles?

JOAN (_aixecant-se_)

Sí, filla.

ENGRACIETA

Oh! No us heu d'aixecar, per això.

JOAN

Fes, dòna.

ENGRACIETA

(_posant les estovalles en un calaix_)

Seieu, pare, seieu.

JOAN

Estic cansat de tant seure. (_Està molt nerviós._) Qui sap si ja deu haver dinat en Valeri!

URSULA

Pots comptar que sí.

JOAN

Me n'hi vaig, doncs.

URSULA

Espera.

JOAN

Què vols?

URSULA

Tant mateix tindreu la reunió?

JOAN

Sí.

URSULA

Aquí a casa?

JOAN

Sí, dòna. Ara desseguida. Per què m'ho preguntes?

URSULA

Per res, home.

JOAN

Es que, si no... (_Nerviosament._) Quina hora tenim? (_Mira'l seu rellotge._) Que es aviat! Aquells encara trigaran!

ENGRACIETA

(_anant-se'n cap a la dreta_)

No us despacienteu.

URSULA

Aon vas, Engracieta?

ENGRACIETA

A rentar els plats.

URSULA

Ja'ls rentaràs després.

ENGRACIETA

No...

URSULA

Deixa, deixa...

ENGRACIETA

Com us sembli!

JOAN

Si, per casualitat, mentres sóc a parlar amb en Valeri, vingués algú a demanar-me,fes-me un crit o atraça-1 a dalt.

URSULA

Està bé.

JOAN (_anant-se'n_)

Vès, que deixo la porta oberta.

URSULA

Vés, vés.

(_En Joan desapareix per la porta de l'escala, deixant-la oberta._)

### ESCENA II

L'Ursula i l'Engracieta

URSULA (_després d'un curt silenci_)

Ja't dic jo que entre una cosa i altra!...

ENGRACIETA

No us hi afecteu, mare.

URSULA

No m'ho sé acabar lo que ha fet l'Agustí!

ENGRACIETA

No'ns en recordem més.

URSULA

Jo, per això, encara estic am la mateixa de que ell no es dolent.

ENGRACIETA

No ho es gens...

URSULA

Però li falta caràcter.

ENGRACIETA

No ho cregueu.