# Els vells ## Part 2 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/els-vells-75328/index.md Quin esglai tindrà la dòna quan sàpiga... (_L'escena va enfosquint-se._) JOAN I l'Ursula? Despatxats! Tots dos despatxats! VALERI Pobres de nosaltres! JOAN Calla, calla!... (_Compareix Ursula, amb un quinqué, encès._) ### ESCENA IX Els mateixos, més l'Ursula URSULA Estaveu a les fosques... JOAN No hi fa res. (_L'Ursula deixa'l llum damunt de la calaixera i se n'entorna per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA X Els mateixos, menys l'Ursula JOAN (_en veu baixa_) Despatxats! Quin mal cor! No tenen consideració! VALERi (_plorant_) Jo, jo, que'm quedo a la miseria! Tant vell! JOAN (_am ràbia concentrada_) Això està mal fet! Uns treballadors com nosaltres! Ah! Aquest hereu! Mai m'havia agradat! Son pare no era tant dolent! VALERI No, que no ho era tant! JOAN I quina escombrada, el murri! Ni'ns ha donat una setmana de temps! VALERI No cridis! JOAN Quants som els despatxats? VALERI Tots els filadors més antics de la casa. JOAN Tots! D'un plegat!... Tants anys que hi treballava! VALERI I jo! JOAN Quin mal cor! VALERI Am tants milions d'estrelles que hi ha al cel... JOAN (_interrompent-lo_) Deixa-t d'estrelles! VALERI ... ja hi pots mirar, que no hi trobaràs la meva! JOAN Per què? VALERI (_am gravetat_) La meva es morta! JOAN Sí: vés pensant en el cel! (_Curt silenci._) VALERI Jo me'n vaig, que aquella deu estar amb ansia. JOAN (_aixecant-se_) No. Espera-t. (_Agafant-lo pel braç._) Espera-t, home! VALERI Què vols? JOAN Ajuda-m a dir-ho a l'Ursula! VALERI Vine a ajudar-me tu, també... i baixo desseguida. JOAN No: ara ja ets aquí. Després jo vindré am tu. Apa, pensa paraules dolces! VALERI No'n trobo cap! JOAN Rumiem! VALERI Pobra Susagna! JOAN Quin trastorn hi haurà avui en aquesta casa! Tant feliç que anava a ser, ara que la noia... VALERI I nosaltres, que no tenim ningú? JOAN Ont anem! On vaig a demanar feina? VALERI Això! On anem? JOAN Valdria més... VALERI Valdria més que'ns matessin! JOAN No! No parlis de morir! Jo vui viure! No'm dono, encara! (_Se sent la campaneta interior._) VALERI Sents? Hi deu haver la dòna. JOAN (_en ven molt baixa_) Apa, doncs, rumia! Cuita, rumia, tu que tens més conformació que jo! VALERI No'n trobo avui, de paraules dolces. JOAN Ajuda-m! Apa! VALERI No puc!... (_Entren l'Ursula i la Susagna._) ### ESCENA XI Els mateixos, més l'Ursula i la Susagna URSULA (_entrant_) Sí, entra, que es aquí. SUSAGNA (_al veure an en Valeri_) Vaja, home! VALERI Ja vinc. Comença a passar. SUSAGNA Com es que has trigat tant? VALERI (_amb esforç_) M'he entretingut amb aquest. SUSAGNA Jo estava amb ànsia. JOAN Vés, vés, Susagna, que ja puja desseguida en Valeri. YALERI Si, passa endavant, que ja vinc. SUSAGNA Ja tornaràs... Anem, que'l sopar es a taula. URSULA Que has enllestit depressa! JOAN Vine, Valeri, que acabarem de parlar d'allò. VALERI Deixem-ho pera després. JOAN Vine, home! SUSAGNA Però si desseguida torna! Apa, que la vianda's refreda. VALERI Vine tu am nosaltres, que'n tractarem a casa tot sopant. SUSAGNA Sembleu carn i ungla. No us deixarien mai. (_Agafant-lo pel braç._) Apa, apa, Valeri. VALERI No'm toquis!... SUSAGNA I ara! Com tremoles! VALERI (_anant-se'n_) Tinc fred! SUSAGNA Correu, que glaça! Vaja: bona nit, i bon profit. URSULA Bona nit. Si'n voleu del nostre, no haureu de pujar escales. SUSAGNA Gràcies. (_La Susagna i en Valeri desapareixen per la primera porta de l'esquerra. L'Ursula's queda mirant-los com se'n van._) ### ESCENA XII L'Ursula i en Joan URSULA (_desprès d'un curt silenci_) Què té en Valeri? JOAN Res... Es molt fredolic. URSULA Sembla que n'hi passa alguna. JOAN (_anant a seure al volt del braser_) No. URSULA I, doncs, per què li deies que no se n'anés tant aviat? JOAN (_jugant am la paleta_) Oh!... Perquè teniem una discussió... per sóbres lo de la feina... per sóbres... URSULA (_interrompent-lo_) Sí, sí: coses vostres. JOAN I ell toçut am la seva... URSULA Bé es prou tractable en Valeri. JOAN Ah, si, perxò! Però devegades un se fixa malament, saps?, i s'enlaira que no se n'adona. URSULA Quin parell n'hi ha de vosaltres dos! JOAN Ens avenim molt, no't pensis... URSULA Més que la gana i el pa. (_Camhiant de to,_) Vaja, porta, porta la setmanada. JOAN (_sentint-se cor -ferit_) La setmanada? URSULA No me l'has donada, no. JOAN Ja ho sé... (_Curt silenci._) URSULA Apa, que tinc feina. (_En Joan queda com entontit, coordinant idees, no gosant dir res. Curt silenci._) Vaja, home, enllesteix. JOAN (_maquinalment_) La setmanada? URSULA I ara! Que't sol venir? JOAN (_després d'un gran esforç, donant-li cinc duros en peça_) Té. (_L'Ursula desa els diners a la calaixera._) La darrera! URSULA (_girant-se impulsivament_) Eh ?... Què dius! La darrera? JOAN (_asseient-se, adolorit, i quedant amb el cap baix entre les mans_) Si! Sí! URSULA (_am veu glaçada i tremolosa_) Però, Joan!... Aquesta es la darrera setmanada? JOAN (_sanglotant_) La darrera! URSULA Que pot-ser t'han despatxat ? JOAN (_plorant_) Si! Sí! URSULA (_cor-presa_) Per què?... Què has fet? Que t'has disputat amb el contramestre? JOAN (_barbotejant_) No! No! URSULA Que has tingut una hora tonta en el treball? Que no hi ha feina? JOAN Tampoc! Tampoc! URSULA (_amorosint-lo_) I, doncs? Digues!... Per què t'han despatxat? Respon-me!... JOAN (_mirant-la fit a fit i posant-se a plorar convulsivament_) Que no ho veus? Que no ho veus per què? (_Senyalant-se'l cap i tol el cos._) Mira! URSULA (_aturdida_) Sí! JOAN Guaita aquests cabells, i aquest cos. URSULA (_esglaiada_) Déu meu! JOAN (_am desesperació_) Sóc vell! Sóc vell, Ursula! URSULA Pobres de nosaltres! JOAN Per què'ns hi deixen arribar a la nostra edat! (_L'Ursula, amb el cap baix i les mans a la cara, tota arraulida, se posa a plorar silenciosament. En Joan, del tot aclaparat, s'aixeca i va, pantejant, a plorar de cara a la paret del fons. Llarc silenci._) URSULA (_cambiant de to_) I en Valeri? JOAN També! URSULA No més a vosaltres dos us han despedit? JOAN (_girant-se, tot aixugant-se'ls ulls_) No... Tots els filadors més antics de la casa. URSULA Tots? JOAN (_desesperat_) No n'ha quedat ni un! Ja ha arribat pera nosaltres l'hivern! URSULA Joan!... JOAN Ja hem fet la nostra servitut! Som el rebuig de la vida! URSULA (_acostant-s'hi_) No! JOAN Trenta cinc anys fets que hi treballava en aquesta fàbrica! URSULA (_am veu melosa_) No't desesperis am tanta de manera! En una altra casa te'n donaran, de feina. Quan Déu tanca una porta, n'obre una altra. JOAN Tot està tancat i barrat pera nosaltres! URSULA No hi fa res! Se truca, se demana! JOAN No hi senten! IIRSULA Se truca més fort! JOAN No hi volen sentir! Ningú'n vol de vells! URSULA Si tu no ho ets encara! Ni jo... JOAN (_interrompent-la_) No que no'n sóc! Jo no m'he castigat la salut en calaverades. Sempre he portat una bona vida; he sigut el més bo dels homes i el mellor dels pares. He fet una joventut reposada, estimant-te a tu, solament a tu! URSULA Raó de més! JOAN Però tinc els cabells blancs i la cara plena d'arrugues! Porto les set creus al damunt! URSULA (_abraçant-lo i amorosint-lo_) Vaja, home, no t'ho prenguis aixis! JOAN Amb el cor sóc jove, més jove que ningú! URSULA I, doncs?... JOAN (_interrompent-la_) No'm valdrà: enlloc m'escoltaran quan me vegin!... Com l'anyoraré'l treball! URSULA Sí, home, sí, que t'escoltaran! JOAN Tant feliços que anàvem a ser am l'Engracieta i l'Agustinet! Pobrets! Quan sàpiguen la meva desgracia! URSULA I per què no n'hem de ser, de feliços? JOAN Quan ells s'enterin de lo que'm passa!... URSULA Que aviat t'espantes! JOAN A mi mai m'havia fet por l'hivern; però ara sí que me'n fa! URSULA No hi pensis. JOAN (_abraçant-la, tremolant_) Quin fred! Quina mena de fred! Estima-m, Ursula, estima-m! URSULA Sí, que t'estimo! JOAN (_estrenyent-la fort contra'l seu pit_) Com en la joventut! Estima-m com allavores! URSULA Més i tot que allavores! JOAN I no'ns espantem! Que l'Engracieta no'ns vegi mai apesarats ni desvalguts. URSULA I l'Agustinet tampoc. JOAN Tampoc. Però no'ls diguem res, per ara. Esperem demà. URSULA No: diguem-los-ho desseguida. JOAN Espera, espera... URSULA (_somrient_) Si també hauran de saber-bo! JOAN Ja'ls ho direm demà. Preparem-los, de primer. URSULA Sí, sí. JOAN (_am gran prec_) Guia-m, Ursula! URSULA (_am veu plorosa_) Joan! JOAN Guia-m! (_Queden abraçats una bona estona. Seguidament se sent en l'interior la veu dolça i frescal de l'Engracieta, que ve cantant._) ### ESCENA XIII Els mateixos, més l'Engracieta (_Ve abrigada amb un mocador de llana, de color de cendra. Entra joiosament per la primera porta de l'esquerra._) ENGRACIETA "No voldria altra riquesa, tot i essent pobra com sóc, que ésser jove, sempre jove, am salut i bon humor." (_Al sentir-la, l'Ursula i en Joan se deslliguen dels braços, dissimulant llur desconsol._) JOAN (_somrient_) Engracieta!... ENGRACIETA (_sorpresa_) Ai, ai! Què tenieu? Que ploràveu? JOAN (_mirant-la encisat_) No, no. Parlàvem de tu. ENGRACIETA I jo us faig plorar? JOAN (_fent una rialleta_) No, filla meva. ENGRACIETA Alegria! Visca l'alegria, pare! JOAN (_completament embadalit_) Canta, canta aquella cançó tant bonica I ENGRACIETA No la sé tota. JOAN Aquell troç d'ara mateix... Canta-l!... Que m'agrada sentir-te! ENGRACIETA Ui, que esteu de broma! I jo'm pensava que ploràveu! JOAN Era d'alegria. ENGRACIETA De debò? JOAN Sí, Engracieta maca! ENGRACIETA Doncs, visca l'alegría! JOAN Canta, canta aquella cançó! ENGRACIETA No la refilo bé, encara. JOAN Sí que la refiles... ENGRACIETA (_interrompent-lo, rient_) Ja us-e la cantaré una altra hora. JOAN Canta!... ENGRACIETA Teniu, mare. (_Entregant-li dotze pessetes._) URSULA Bona minyona. (_Desa les monedes a la calaixera._) ENGRACIETA (_tocant-la sota l'aixella mentres obre'l calaix_) Ui, la meva mareta! URSULA (_girant-se vivament_) Està, bojota, que'm fas pessigolles! JOAN (_mirant, encantat, a l'Engracieta_) Canta, canta... ENGRACIETA Ai, renoi del pare! Que està de gresca! JOAN Si... si... ENGRACIETA (_anant-se'n_) Alegria!... Alegria!... URSULA On vas? ENGRACIETA A mudar-me la roba. URSULA Vés, vés. ENGRACIETA (_desapareix, tot cantant, per la porta de la dreta del costat de l'arcova:_) "No voldria altra riquesa, tot i essent pobra com sóc, que esser jove, sempre jove, am salut i bon humor." (_En Joan queda embadalit i am la cara tràgicament enriallada._) ### ESCENA XIV L'Ursula i en Joan JOAN (_després d'un llarc silenci_) Que es alegroia! URSULA Que es feliça! JOAN Quina cançó més bonica canta! URSULA Ditxosa d'ella! (_Compareix l'Agustí per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA XV Els mateixos, més l'Agustí AGUSTÍ (_entrant_) On sou? Que no hi ha ningú? URSULA Ah! Tu, Agustinet? AGUSTÍ Bona nit. JOAN Bona nit i bona hora. AGUSTÍ Us heu deixat la porta de l'escala oberta. URSULA Ai! Té raó. AGUSTÍ Que tal, Joan? Ja hem plegat, per avui? JOAN Sí... I tu també, eh? AGUSTÍ Ara mateix. Ni tampoc he tingut temps d'anar a la barberia. Bé: ja hi aniré demà dematí. URSULA (_donant-li la carta que ha deixat en Xalet_) Té, Agustinet: ton pare ha deixat aquesta carta pera tu. AGUSTÍ (_mirant el sobre-escrit_) Ah! Deu ser d'en Pepet de Manlleu! El pare mateix l'ha portada? URSULA Sí. No fa gaire que se n'ha anat. AGUSTÍ Bé ha sigut prou diligent. Veiam. (_Desclou la carta i la llegeix a la claror del quinqué._) JOAN (_signant a l'Ursula que calli_) Eh? URSULA (_en veu baixa, indicant silenci_) Sí. JOAN (_després d'una estona_) Apa, vés pel sopar. URSULA Desseguida. AGUSTÍ (_deixant de llegir i posant-se la carta a la butxaca_) Està bé. Ah! Mireu: expressions d'en Pepet. URSULA Gràcies. Torna-les-hi. JOAN Quan li escriguis. AGUSTÍ Sereu servits. JOAN Què diu, què diu, si's pot saber, aquell noi? Estan bons ells i els de casa seva? AGUSTÍ M'escriu que segueixen bé... i que són un més a la colla. URSULA Un altre fill? AGUSTÍ Sí. Un nen. Me convida a bateig. JOAN Que hi aniràs? AGUSTÍ (_rient_) No caldria sinó! URSULA (_cambiant de to_) Bé: que tens molta gana? AGUSTÍ Sí, que'n porto avui. Com que a dinar no he menjat gaire... URSULA (_interrompent-lo_) I que tens de menjar, tu també! Jo no sé com es fet el teu pare. AGUSTÍ Que es culpa seva que jo... URSULA (_interrompent-lo_) Què sap ell de guisar! AGUSTÍ Sí que'n sap. Volgués mirar-s'hi! URSULA Com vols que s'hi miri si tot el dia'l passa jugant a cartes? Es clar: s'entreté tant en aquella tavernota, que després tot són presses. I tu ho pagues. No entenc per què no us en heu anat a dispesa. AGUSTÍ Ell no ho ha volgut mai. URSULA Am mi no manaria. AGUSTÍ Què voleu fer-hi? Ja s'acabarà aviat. URSULA (_prudentment_) No pas si te l'escoltes massa. AGUSTÍ Per què ho dieu? URSULA Oh! Perquè... Ja'n parlarem una altra hora. AGUSTÍ Expliqueu-vos. URSULA (_no gosant-ho dir_) Es que ton pare... AGUSTÍ (_interrompent-la_) Dispenseu-li tot. Es molt bo: creieu-me. JOAN (_am convicció_) Sí, que es un bon home. AGUSTÍ La gent anys ha que li té mania perquè veu que no va a la fàbrica, i es que ell no pot treballar. Deixeu que diguin els altres. JOAN Jo sempre he estat en que ton parc no es resistent. AGUSTÍ No, que no ho es. URSULA Sí, però vès qui les fa callar les males llengües!... AGUSTÍ (_amablement_) Vaja, no'n parlem més. I l'Engracieta? URSULA Ja ve: es a mudar-se una mica. Apa: vaig a enllestir cl sopar. (_Desapareix per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA XVI En Joan i l'Agustí JOAN (_anant a seure a la vora del braser_) Vine, vine, Agustinet, aquí a la vora del braser. AGUSTÍ (_s'hí acosta i s'asseu d'esquena a la dreta_) Se comença a deixar sentir, l'hivern; no trobeu? JOAN Avui rai, encara! AGUSTÍ Doncs jo he tingut fred! (_Esbarria'l caliu del braser. Curt silenci i cambi de to._) JOAN Sí que has plegat tard! AGUSTÍ Als ajustadors no'ns fixen les hores... M'han fet cambiar el _torrió_ d'una màquina. JOAN No hi ha com nosaltres els de la filatura. AGUSTÍ Pitjor air, que, quan ja plegava, vaig haver de mudar una roda de cadell! I com que pera fer aquesta operació s'ha de desmontar tota la llanterna, no us dic res de lo que us entreté! JOAN (_sospirant_) Es un matament! AGUSTÍ I diumenge passat, que ni vaig fer un quart de festa? JOAN Tens raó. No vas dir que havies tingut de nivellar els cavallets d'una altra màquina? AGUSTÍ Això mateix. Els que som setmanals, ja se sap. JOAN Heu d'estar sempre a disposició del treball. AGUSTÍ Vaia! (_Cambi de to._) I què tal: hi ha feina seguida a la vostra fàbrica? JOAN (_amb esforç_) S'aguanta, per ara. AGUSTÍ A la nostra no massa. Me sembla, segons veus, que dissabte que ve s'afluixaran de gent. JOAN (_aclaparat_) De debò? AGUSTÍ Aixís he sentit que ho deien. I es llàstima, perquè hi ha filador que, vaja, encara que les mudades avui no's paguen gaire... JOAN (_interrompent-lo_) Que es trista la vida de l'obrer! AGUSTÍ Molt! JOAN Sempre s'ha d'estar am l'ai al cor! AGUSTÍ Sempre! JOAN (_amb intenció_) Si jo tingués el teu saber... AGUSTÍ Què voleu dir? JOAN Si jo sabia de lletra i hagués llegit tants llibres com tu... AGUSTÍ Què farieu? JOAN (_amb esforç_) No ho sé... Si un pogués tornar a ser jove!... AGUSTÍ No sou pas tant vell com això!... JOAN (_am vivesa_) No, que no ho sóc! URSULA (_desde dins_) Joan! JOAN Me sembla que aquella'm crida. AGUSTÍ Sí, que us demana. JOAN (_sentenciós_) No més s'hi pot ser una vegada al món. URSULA (_desde dins_) Joan! JOAN Veiam què deu volguer. (_Desapareix per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA XVII L'Agustí, sol. Aviat l'Engracieta (_L'Agustí se queda tot extranyat. Se treu un llibre d'una butxaca del gec i se posa a llegir-lo. Desprès d'un llarc silenci, compareix l'Engracieta, una mica mudada. Al veure a l'Agustí, llegint, va poc a poc de puntetes, i li tapa'ls ulls am les mans._) ENGRACiETA (_estrafent la veu_) Ah! AGUSTÍ (_rient_) Quin espant! ENGRACIETA Qui sóc? AGUSTÍ Oh! Espera. ENGRACIETA (_fent la veu més fosca que de primer_) Qui sóc? Digues: qui sóc? AGUSTÍ Qui ets? Qui ets? ENGRACIETA Te dónes? AGUSTÍ No. ENGRACIETA Qui soc?. AGUSTÍ (_fent una rialleta_) Ja't dic jo de xicota!.. ENGRACIETA Te dones? AGUSTÍ Però que no saps, tonta, que'ls meus ulls ja les coneixen les teves mans? Engracieta...Vaja, prou, Engracieta. ENGRACIETA (_retirant les mans, posant-se a riure i fent la veu natural_) Que sóc beneitona, oi? AGUSTÍ Aixís m'agrades, que't coneguis. ENGRACIETA (_donant-li un cop_) Vés! Te menjaria a petons! AGUSTÍ Apa, si t'atreveixes! ENGRACIETA El ganassa! Encara ho pendria! AGUSTÍ (_am somriure trist_) Per què no? ENGRACIETA L'aviciat! (_Curt silenci i cambi de to._) Que estàs de mal humor? AGUSTÍ Una mica. ENGRACIETA Per què? AGUSTÍ No fa gaire que he presenciat un quadro molt desconsolador. ENGRACIETA (_amb ansietat_) Una desgracia? AGUSTÍ He vist la viuda d'en Ramon... Saps aquell pobre xicot que dies endarrera va morir tisic? ENGRACIETA Sí. AGUSTÍ Doncs l'he vista aprop de la fàbrica, am tres fills, vestidets de dol com ella... Justament avui li hem fet una capta. ENGRACIETA Pobra noia! Tant desgraciada, a la flor de la joventut! AGUSTÍ Gregues que m'ha enternit. M'ha fet pensar més! M'he recordat molt de tu! ENGRACIETA (_somrient agraïda_) De debò? AGUSTÍ No'm sé esvair aquest pensament! (_Curt silenci i cambi de to._) Me fa una por casar-me! ENGRACIETA (_molt sorpresa_) Què dius! AGUSTÍ (_en veu baixa i grave_) Com més m'hi vaig acostant, més m'espanto. ENGRACIETA Que no m'estimes, pot-ser? AGUSTÍ Sí, que t'estimo! ENGRACIETA I doncs? AGUSTÍ Si un cop casats jo'm moria, i et deixés, com en Ramon a la seva dòna, am tres fills ? ENGRACIETA No hi pensem en aquestes tragèdies. AGUSTÍ S'hi ha de pensar. ENGRACIETA Si tot-hom reflexionés... AGUSTÍ Sí, sí; no reflexionis... ENGRACIETA Morir tu!... No, no! Val més que de primer me toqui a mi! AGUSTÍ Pobres criatures! Me sembla que encara les veig, amb aquells ullets plens de tendresa i d'ignocencia! ENGRACIETA Que devien ser bufones! AGUSTÍ Pobretes! ENGRACIETA Que ha de ser trist no tenir pare! AGUSTÍ No sé què hi venim a fer, els pobres, en aquest món! ENGRACIETA Vaja, prou... Distreu-te'n, Agustí. Aixeca'l cap i mira-m. Agustí!... Que no'm sents? Mira-m, home! No vui que ho estiguis, de mal humor! (_Tocant-li la cara._) Vaja, alegra-t, cor meu, alegra-t! AGUSTÍ (_mirant-la embadalit_) Que ets bona! ENGRACIETA (_escarnint-lo_) Que ets bona! Am quin sentiment ho dius! (_Rient._) Sembla que ploris. AGUSTÍ (_aixecant-se_) Tu plores. ENGRACIETA Jo? No... AGUSTÍ (_agafant-li'l cap_) Quines dugués llàgrimes te cauen!... ENGRACIETA Són d'alegria. AGUSTÍ Que no. ENGRACIETA (_dolçament abaixant els ulls_) Són d'amor. AGUSTÍ (_abraçant-la_) Que ets maca avui! ENGRACIETA Avui no més? AGUSTÍ Sempre t'hi trobo; però en aquest moment te veig més hermosa que mai, amb aquest agre-dolç d'alegria i de tristesa en els teus ulls. ENGRACIETA Encara hi penses en aquelles criatures? AGUSTÍ Sí, que lli penso. ENGRACIETA (_rient, no gosant-ho dir_) Que t'agradaria ser pare? AGUSTÍ (_am convicció_) Molt! ENGRACIETA (_am tendresa_) Te'ls estimaries força'ls nostres fills? AGUSTÍ Am tota l'ànima! ENGRACIETA (_rient_) Més que a mi? AGUSTÍ (_somrient_) Quina pregunta! ENGRACIETA (_seriosa_) I si, per desgracia, no'n tinguessim? AGUSTÍ Me sabria molt greu! Me semblaria que tu ets un roser sense flors! ENGRACIETA (_am dolor_) Que m'avorriries, doncs? AGUSTÍ No! Per què? Que seria culpa teva? ENGRACIETA No... Però sí que'n tindrem, de fills. AGUSTÍ Es clar que'n tindrem! ENGRACIETA (_joiosament_) Que serem feliços, allavores, amb ells! AGUSTÍ Més que ara! Molt més que ara! ENGRACIETA (_entusiasmant-se_) Com treballarem pera que no'ls falti mai res! AGUSTÍ Primer que'ns falti tot a nosaltres! ENGRACIETA (_encisada_) Agustí! AGUSTÍ (_en veu baixa_) Que t'estimo! ENGRACIETA (_en veu baixa_) Agustí! AGUSTÍ Estimada meva! (_La besa apassionat, tot amanyagant-li'ls cabells. Ella queda com desmaiada, en els seus braços. Després d'un llarc silenci, se sent la veu d'en Joan._) JOAN (_desde dins_) Nois! ENGRACIETA (_desprenent-se dels braços de V Agustí_) Ai ! El pare! (_L'Agustí va dissimuladament a asseure-s aprop del braser._) Veus? Tota m'has despentinada. (_Compareix en Joan per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA XVÍII Els mateixos, més en Joan. Aviat l'Ursula JOAN Agustí! Engracieta! ENGRACIETA Què mana? JOAN Apa, apa, veniu a sopar. (_Compareix l'Ursula._) URSULA Vaja, a la taula. JOAN Anem, anem. (_Se sent la campaneta._) ENGRACIETA Ja venim. Sentiu? Truquen. URSULA Bo! (_Se'n va a obrir._) ### ESCENA XIX Els mateixos, menys l'Ursula JOAN (_després d'un curt silenci_) Que us en deveu haver dit de coses boniques! ENGRACIETA Podeu comptar! JOAN Vaja, no vui saber-les, no. AGUSTÍ Nosaltres sí, Joan, que... JOAN Apa, apa, anem cap al menjador. (_Per la primera porta de l'esquerra compareixen la Susagna i en Xalet acompanyats de l'Ursula. La Susagna ve plorant._) ### ESCENA XX Els mateixos, més l'Ursula, la Susagna i en Xalet URSULA (_a la Susagna, dissimuladament_) Vaja, dòna, no ploris. XALET Noi. AGUSTÍ Que hi ha de nou, pare? XALET Res: te porto la clau de l'escaleta. AGUSTÍ I això? Per què? XALET Veuràs: avui pot-ser plegaré una mica tard. AGUSTÍ (_somrient_) Ont aneu? XALET Ja pots pensar-t'ho... (_no gosant-ho dir_) a l'Academia. AGUSTÍ (_fent una rialleta sense malícia_) A jugar? XALET Que vols fer-hi!... AGUSTÍ Aneu, aneu. XALET Si no fos pel compromís, ni tampoc hi aniria; però aquesta tarda he deixat enlaire una partida de truc, i seria fer un mal paper que ara no hi comparegués. No trobes? AGUSTÍ Sí, home, sí! XALET Res: qüestió de companyerisme. URSULA Que ja heu sopat. Xalet? XALET Si: tot just me'n deixo. JOAN Bon profit. XALET Gràcies. I vosaltres, que ja ho heu fet JOAN No. Ara hi anem. XALET (_anant-se'n_) Doncs, sent aixis, que aprofiti. ENGRACIETA Igualment. XALET Ho tens entès, noi? AGUSTÍ Sí. XALET (_am sol·licitut_) Ah! Ja t'han entregat aquella carta? AGUSTÍ Ja l'he llegida i tot. XALET Entesos. Vaja, bona nit tot-hom. URSULA Bona nit i bona hora. JOAN Endavant. URSULA Vés a tancar, Engracieta. (_L'Agustí i l¡Engracieta segueixen an en Xalet._) AGUSTÍ Tu: que no li dius res al teu sogre? ENGRACIETA (_rient_) Encara no me n'es. XALET Ben dit, noia! (_Desapareixen tots tres per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA XXI L'Ursula, la Susagna i en Joan SUSAGNA (_posant-se a plorar_) Déu meu, Déu meu, i que sóc desgraciada! Infeliços de nosaltres! URSULA No ploris, dòna, no ploris! SUSAGNA Pobre Valeri! Com ens ho farem tant vells, tots sols, sense ningú que'ns ampari! JOAN Vaja, no ploris. No't desesperis, Susagna! També m'han despatxat a mi! SUSAGNA Vosaltres tindreu qui us ajudi. (_Mirant enlaire._) Senyor! Què us hem fet pera deixar-nos a la misèria! (_Se sent riure a l'Engracieta._) URSULA Calla, calla, que ve la noia! JOAN Vaja, Susagna! (_L'Engracieta treu el cap i se n'entorna._) ENGRACIETA Apa, que no veniu? JOAN Sí, filla, sí! (_Torna a sentir-se riure a l'Engracieta._) URSULA Deixa-m'hi anar! (_Desapareix per la primera porta de l'esquerra._) ### ESCENA ULTIMA En Joan i la Susagna SUSAGNA (_am grau prec_) Joan: vés a dalt a aconsolar an en Valeri! JOAN Ja hi vaig desseguida. SUSAGNA Vés, que jo no'l puc treure de casa.