Part 2

No es això lo que jo faig? Sinó que vosaltres no ho voleu entendre. Jo vull combatre l'ignorancia y tot lo que la fomenti, però sense orgull, sense fer la sabia, com vos diheu. Som tota una creuada de joves; potser tots no tindrem el meteix coratge, però es la nostra obra, de tots... L'ignorància es la font de tots els mals; el vostre fanatisme, la vostra misèria, tot es fill de l'ignorància. Y nosaltres, els joves, ens escamparem pels pobles... metges, mestres, farmacèutichs y la combatrem ab totes les nostres forses; sigui allà hont sigui la combatrem.

Amat

Aquí no intentis fer res.

Cecilia

Oh!... no'ns aturarà la familia, ni rautoritat, ni cap poder de la terra, ningú que trobi la seva forsa en l'ignorància.

Juliana

Ay filla!

Amat

(_Contenint sa fúria_). Déixala estar. Està molt bé tot això. Però que'm digui lo que es l'ignorància per ella... la religió, la nostra fè, les nostres costums?...

Cecilia

Y moltes altres coses... y això també.

Amat

Has fet bé de parlar tant clar. Molt bé ! Y perquè vegis que t'ho agraheixo, escolta: l'any que't manca per acabar la carrera, dónal per cursat...

Cecilia

Què es bèstia això!

Amat

(_Ràpit y menassador_). Una vegada'm vas dir selvatge...

Cecilia

Y ara ho voleu ser?... No pas ab mi!

Amat

Llibres, papers tot anirà al foch...

Cecilia

(_Enèrgica y dolorosament_). May! May! Me voleu esguerrar la vida!

Juliana

Per Deu y la Verge! Pere, tingues seny!...

Cecilia

(_Veyent a son pare que va menassador cap a n'ella_). Mare! Atureulo, sinó me'n vaig!

Juliana

Calma, filla! Tu, Pere!...

Amat

Fugir! Anarsen! No vull sentir més aquestes paraules. Fuig! Vina, jo t'acompanyaré!

(_L'agafa brutalment y donantli cops a l'espatlla la vol treure de casa_).

Cecilia

(_Desprenentse d'ell, plena d'excitació_). Pare, prou! Adéu, mare! Adéu tot lo d'aquesta casa!

Juliana

(_Ab un crit del cor_). No, filla meva! (_Al seu marit, indignada_). Ho veus, brutal!

_A l'escala se sent un crit de_: Amat! Company!...

(_Es en_ Joan Gatell _qui vé precipitat y inquiet. Es el batlle del poble. Va ab roba bona de pagès. Es home seriós. Amat va a rebrel a l'escala mentres Juliana s'emporta a la seva filla cap dins_).

Juliana

Filla meva! Vina! Perdona!

Cecilia

No, mare, això s'ha d'acabar. (_Desapareixen_).

Amat

(_Rebent al_ Joan _al cap de l'escala_). Què hi ha, Joan?

Joan

Què teniu?

Amat

No res; digues, per què vens tant depressa, suat y esbufegant?

Joan

Dónam un consell! A veure...

Amat

Parla. Què hi ha?

Joan

S'ha presentat al poble un foraster, un senyor que dirigintse a un grupu de pagesos els ha parlat de l'aigua y de la secada...

Amat

Y qué! Digues. Per què'm vens a trobar?

Joan

Perquè es un home perillós y no sé què fer. Si anéssim a veure a Mossèn Gregori...

Amat

Per què ?

Joan

Aquest home ... comprens ?... en bones paraules potser vé a fer mal. No soch pas jo'l qui ho dich. Alguns volien que jo'l cridés a l'ordre, altres m'han dit d'anar a trobar al senyor Rector... El senyor Mestre ha parlat un moment ab ell...

Amat

Y ahont es ara ?

Joan

Ell? Al portal d'avall, penso. Estava plè de gent.

Juliana

(_Apareixent pel fons_). Què hi ha? Què diheu d'un foraster?...

Cecilia

(_Sortint derrera de sa mare y permaneixent a la porta com ella_). Quina mena d'home es aquest?

Amat

Tu a dins!

Juliana

Prou.

Cecilia

Quina mena d'home es?

Joan

Un senyor ben vestit, ab una barba rossa, un galan home...

Cecilia

(_Anhelosa_). Jove, alt, uns ulls blaus, vius, com dues estrelles?

Joan

(_Admirat_). Cert, es ell .

Cecilia

(_Per sí_). Sí, es ell!

(_Desapareix vivament cap dins_).

Amat

Es boja!

Juliana

La nostra filla no està bé, no.

Joan

Bah! Sempre l'he vista igual: un foch follet.

Juliana

L'hem de saber portar mellor, Pere.

Joan

Què diheu, donchs? Què fem ab aquest home?

Juliana

Algun embaucador!

Amat

Un xerrayre!

Cecilia

(_Sortint y dirigintse al Joan_). Y què diu aquest home? De què parla?

Joan

Parla de les aigües, que no hem de fer pregaries, que ell sab un medi de que no'ns manqui may aigua...

(_Cecilia posa gran atenció a lo que diu_ Joan).

Amat

Aigua! Còm?

Joan

Dels gorchs, diu ell.

Juliana

(_Horroritzada_). Dels gorchs de la Verge!

Amat

Dels gorchs sagrats!

Juliana

Deu ésser boig!

Cecilia

(_Ab un crit_). No!

Juliana

Filla!

Cecilia

No es boig! No!

Amat

Què sabs, tu? Deixa estar.

Joan

No es ben estrany això? Jo no sé què fer.

Juliana

No feu res sense veure a Mossèn Gregori. (_Se sent la veu d'en_ Vergés _a la porta_).

Vergés

Ab permís...

Joan

El senyor Mestre.

Juliana

(_Sorpresa_). Ara meteix se'n acaba d'anar.

Vergés

(_Al entrar_). Els porto una nova.

Cecilia

Parli al moment!

Joan

Lo d'aquest foraster? Ja ho saben per mi. Ara acabo d'arribar. Y ahont es ara? Què s'ha fet d'ell?

Amat

L'ha sentit, vostè?

Vergés

L'he sentit y es un home de valer. Me sembla que'l poble no faria malament d'escoltarlo. A casa de la Vila per exemple, ab tots vostès...

Joan

Vol dir?

Vergés

Es una idea meva.

(_Arriba la senyora_Trinitat, _tota agitada_).

Trinitat

Es aquí'l Joan... sí, m'ho pensava.

Joan

Què hi ha?

Trinitat

Vinch de casa la Vila buscante. Dispensin que no hagi donat les bones tardes.

Juliana

Assentis, fassi'l favor

Trinitat

Sí, gràcies. Vinch perquè s'ha presentat a casa un foraster a demanarte no sé quin permís pera parlar...

Joan

Ab mi?

Trinitat

Sí, ha dit que tornaria.

Joan

A quina hora?

Juliana

No ho ha dit.

Amat

Company, anem a veure a Mossèn Gregori.

Cecilia

Y què li direu a Mossèn Gregori?

Vergés

Es natural... què li direu?

Mossèn Gregori

(_Baix a l'entrada_). Ave Maria Purissima!

Juliana

El senyor Rector!

Trinitat

Y jo no l'he vist...

Amat

Ja ho deu saber.

Joan

Segurament.

(_Tots van a rebrel a l'escala_).

Vergés

(_Aprofitant el moment_). Cecilia!... Oh! que estava inquiet!

Cecilia

Qui es aquest home? Vostè ho sab?

Vergés

(_Donantli una targeta_). Tingui, Cecilia, per vostè.

Cecilia

(_Rapit, havent llegit el nom_). Oh! Ell! El cor m'ho ha dit. Me vol ajudar, Vergés?

Vergés

Per vostè tot.

Cecilia

Li ha parlat de mi?

Vergés

No més m'ha dit: coneix vostè una Cecilia Amat? Y m'ha donat la targeta. Qui es?

Cecilia

Un amich meu... calli!

(_En mitg de tots que'l festejen, apareix_ Mossèn Gregori. _Es home de mitja edat_).

Mossèn

Estich cansat.

Juliana

(_Acostantli una cadira_). Assentis.

Mossèn

Gràcies, fills meus.

Cecilia

(_Que està separada d'ells, diu a_ Vergés). No vacili, Vergés. (Vergés _sembla duptar_). Si no té coratge deixim, covart!

(_Desapareix, dissimuladament. Els altres distrets ab_ Mossèn Gregori _no se'n donen compte. Vergés la segueix poch decidit_).

Mossèn

Tot ho sé. Ja m'han portat la mala nova.

Joan

Què'n pensa, Mossèn Gregori?

Trinitat

No es res de bò, veritat?

Mossèn

Deixeume respirar, espereu... (_Una pausa. Tots se'l miren ab gran anhel y ell continua_): Ha arribat un vent tempestuós!

Joan

Y què hem de fer?

Amat

Senyalins un camí.

Mossèn

Deu ens illumini a tots. Després d'un acte tant hermós com el d'aquesta tarda vé'l dimoni a sembrar les seves tempestats.

Amat

Donchs, quina mena d'home es aquest?

Mossèn

Algun revolucionari terrible; un d'aquests sembradors de discòrdies que tant abunden per les ciutats...

Joan

Jo estich torbat, no sé qué fer.

Amat

Lo que'ns aconselli'l senyor Rector.

Juliana

Voleu dir que es un enemich tant fort?

Mossèn

El mal y l'idea del mal sempre són forts enemichs.

Trinitat

Es cert.

Mossèn

Ell, per sos mals fins, tocarà la part més flaca del poble. Us parlarà de l'utilitat, de la cullita, de la riquesa, del benestar, y lo que busca es treure la fè dels vostres cors. Aquests homes són com les males herbes dels vostres camps. D'allà hont s'arrapen ne xuclen la vida. Són uns enviats de Satan!

Trinitat

Què hi venen a fer aquí dalt!

Mossèn

Devegades són explotadors astuts y egoistes. Voldrien aixecar fàbriques al lloch de les iglesies y aspiren ambiciosos a ferse amos del món ab el seu diner.

Juliana

Oh, l'ambició boja!

Mossèn

O bé són anarquistes folls que fan el mal pel mal. Això es lo més possible. S'escampen pel món a predicar maldats...

Joan

No crech que aquest home sigui d'aquests.

Trinitat

No ho podem dir.

Joan

Sentimlo primer... no us sembla?

Juliana

No us fiheu de la gent estranya que us vulgui portar el benestar a casa senyal que busca el seu...

Mossèn

Desconfieu de tot lo que no porti la marca del Senyor,

Amat

Què'ns aconsella, vostè?

Mossèn

Jo tinch entera confiansa ab el meu poble, però no m'atreviré a deixarhi predicar certes idees. No's pot creure massa en la bondat de ningú... no us ofengueu. Què diríau d'un pagès que per que té un camp de bon blat permet que un altre li sembri de males llevors?

Joan

Així vostè tem molt.

Mossèn

Sí que temo. Se diu que'l vent porta certes malalties de l'una encontrada a l'altra. La paraula es com el vent que porta'l mal y la febra de les ciutats perdudes al cor sa de la montanya.

Amat

Sí, com més va més gros veig el perill.

Joan

Me sembla que de res ne feu una montanya.

Juliana

Jo penso: y'ls bons, donchs... els forts, els fidels, per què hi seriem al món?

Mossèn

Això es consolador.

Trinitat

Cregui que les dones no flaquejarem.

Mossèn

Quan les sento parlar així me fan un gran bé. Veig que'l regne del Senyor s'aguantaria més fort y segur si totes les dones fossin com vostès. El meu ministeri meteix, què seria sense la dòna?

Amat

Mossèn Gregori, no'ns espantem, sigui'l nostre capità.

Mossèn

Demanaré noves forses al Senyor, (_Una pausa._ Mossèn Gregori _medita un segon_). Una idea! En casos semblants s'ha de tenir diplomàcia. Aneu, busqueu aquest home y de part meva convideulo cordialment a venir a l'Abadia.

(_Tots queden sorpresos_).

Amat

Vol dir?

Joan

Sí, molt ben pensat.

Juliana

No ho trobo prudent.

Mossèn

Ab sò de pau se vencen els més grans enemichs. Dieuli que vingui a casa meva, que'l senyor Rector li vol parlar y que s'interessa per ell...

Joan

Ab molt de gust li diré.

Mossèn

Sempre l'Iglesia per medi de la dolcesa y la mansuetut ha triomfat de tot. Després no val res ésser bò si no s'es una mica astut. Aneu. Compliu bé l'encárrech.

Joan

Y si no vol venir a l'Abadia?

Amat

Aleshores, si convé, per privarlo de parlar se l'agafa.

Joan

No's va tant depressa sense motius.

Amat

Ab la lley a la mà sempre's troben motius quan se vol condemnar a un home.

Joan

No deixa de ser una cosa molt delicada...

(_Desapareixen_).

Mossèn

Que la Verge dels Gorchs us guihi. (_S'alsa, se passeja un instant, y continua_). Ah, senyores! Per primera vegada sona a n'aquest poble el crit de guerra!

Juliana

Ens defensarem.

Trinitat

Si no ho fan els homes, ho farem nosaltres, les dones.

Mossèn

Les dones! Sempre he tingut tota la confiansa ab elles. Les dones!... Son les columnes del temple del Senyor!

Juliana

Ah! Mossèn Gregori!... no pas jo...

Mossèn

Per què ho diu?

Trinitat

Per la seva filla, provablement...

Mossèn

Ah!... això...

Juliana

Quina pena, Deu meu!...

Mossèn

Sobre aquest punt ja li he dit altres vegades que pot tenir la conciencia tranquila.

Juliana

Es igual... sofreixo molt per ella, Mossèn Gregori... Es cert que estich més tranquila que avans. Però'l cor sofreix molt, el cor d'una mare. Veu? ara fa un instant ha desaparescut... Ahont es? Segurament en busca d'aquest home, ab el Mestre...

Trinitat

Es cert, tot d'un cop no l'hem vista més...

Juliana

Jo sí... he vist com fugia... No he volgut dir res per son pare. Un dia, ell no s'aguantarà... Oh, Jesús!...

Trinitat

No perdi la confiansa. La seva filla cambiarà...

Juliana

No... sort d'això, després de tot. Tinch esperansa que la Verge obrarà un miracle. No sé per què no, veritat? No n'ha fet d'altres? Tinch aquesta esperansa... li tocarà al cor, un dia...

Mossèn

Què es dolsa aquesta paraula: esperansa! Aquesta mel cristiana no s'ha d'allunyar may del nostre cor!

Trinitat

Llum pels ofoscats! Camí pels esgarriats!

Mossèn

Oh, sí! Aquesta es la paraula! Llum pels ofoscats, Senyor! Vostès també ho han estat d'ofoscats y qui sab si per medi de la seva filla se'ls envia la llum?

Juliana

(_Ab angoixa_). Què vol dir?

Mossèn

Qui sab si això no es més que un petit càstich?

Juliana

Un càstich! Pera mi? En què puch haver ofès al Senyor, pobra de mi?

Mossèn

Sovint se l'ofen sense tenir l'intenció d'ofendrel; se l'ofen creyent anar pel bon camí, quasi sempre que seguim lo que se'n sol dir impulsos y desitjós naturals.

Juliana

Mossèn Gregori... expliquis més clarament! No'm fássi sofrir! En què he pecat jo?

Mossèn

Ha pecat d'ambiciosa.

Trinitat

Això es cert.

Juliana

Vostès me confonen.

Mossèn

Ha volgut que la seva filla, costés lo que costés, sobressortís per demunt de totes les noyes del poble. Se'ls va dir que la noya tenia talent y vostè y'l seu marit se'n han sentit tant orgullosos que ja no han vist res més...

Juliana

Y això es un gran pecat per uns pares?

Mossèn

Això precisament, no. Però vostès varen enviar la seva filla a la gran ciutat, lluny de les seves mi- rades...

Juliana

La vam enviar a ca la seva tía.

Mossèn

No hi fa res. La tia passava moltes hores que no la veya. No sabia quina mena d'amigues tenia, no vigilava les seves lectures... La seva filla fins va arribar a publicar algun escrit en un periòdich no gayre com cal. Y això durant l'edat més crítica, el mellor temps de l'educació moral, quan el cor y la inteligencia s'obren pel mal o pel bé... (_Pausa breu_). Deixar una filla lliure, abandonada a sí meteixa en una gran ciutat... ho comprèn?... (Juliana _apesarada, ab el cap baix, no respon_). L'haguessin enviada a una pensió de religioses hont algú hauria cuydat amorosament de la seva ànima...

Juliana

Comprench la meva falta. Si vostè hagués sigut aquí!... Ah! Deu meu!

Mossèn

No he dit això per espantarla sinó pera fer llum... Vostè no deixi de confiar en la Verge...

Trinitat

May de la vida!

Mossèn

Estigui tranquila. Pensi que si ella no vol empendre'l bon camí, no serà perquè li hagin mancat bons exemples dels seus pares.

Trinitat

Això no.

(Juliana _està abatuda ab el cap baix_).

Mossèn

Y a la hora suprema que la justícia de Deu se decideixi per tota una eternitat, quan el món tremolarà en sos fonaments y'ls ulls dels pecadors ploraran fel y sang, ella sola serà la única responsable de les seves accions davant del Gran Jutge!

Juliana

(_Horroritzada, en plor, cau de genolls als peus de_ Mossèn Gregori, _cridant_). Gran Deu! Deu de misericòrdia! Perdó! Pietat per la meva filla!

Amat

(_Que entra de sobte ab el gest y la mirada violenta_). No hi ha pietat! No hi ha perdó!

Juliana

(_Sense esma d'alsarse_). Oh!... Amat! Què hi ha?

Mossèn

Alsis, senyora, calmis! Jo no volia disgustarla així...

Juliana

(_Alsantse y acostantse al seu marit_). Què hi ha? No'm callis res! T'ha donat un altre disgust la nostra filla?

Amat

Sí... ara fòra perdó! Fòra pietat! May més!

Juliana

Pere!...

Mossèn

(_A l'_Amat). Calleu.

Trinitat

(_Agafant pel bras a_ Juliana). Anem a dins, senyora...

Amat

No! Sàpigues que tot el poble'n va ple! La cara'm cau de vergonya! Al mitg de la plassa, devant de tot el poble, ella l'ha abrassat y besat...

Mossèn

Oh!... es monstruós!...

(Amat _abaixa la cara_).

Juliana

Filla indigne! Escandalosa!

Mossèn

No li havíeu d'haver dit.

Trinitat

No, ben cert.

Juliana

(_Anantsen plorant_). Deixeume amagar! No soch digne jo... no!... Jo soch la culpable!... Oh!... Deixeume amagar.

(_Desapareix_).

Amat

Aquests sofriments de sa mare els hi faré pagar!... Oh, Deu!...

Mossèn

Calmeuvos, Amat. La Verge farà un miracle. Li tocarà al cor, se tornarà bona y la perdonarà...

Amat

Jo no, donchs !

Trinitat

Jesús Deu meu! No digueu això!... Me'n vaig ab ella... No digueu això, Pere...

(_Desapareix_).

Amat

Jo, no, may més!

Mossèn

(_Horroritzat_). Pere, diheu un gran pecat!...

Amat

(_Anant amunt y avall, violent_). May més! May més!

Mossèn

(_Alsant els brassos_). Llum pels ofoscats, Senyor!

## ACTE SEGON

_Un gran pati a l'ayre lliure, als darreres de la casa que habita el pastor_ Romanill. _Té al fons una gran porta feixuga, ab portella, que dóna al carrer. A la dreta el mur vell y assalinat hont creixen les morelles y altres herbes de paret. A la part alta, d'entre les pedres, broten els tanys luxuriants d'una figuera borda. A l'esquerra la casa. Fins al primer pis es més sortida que'l reste. Hi ha un terrat ab barana rústica d'obra. Sota la volta del terrat, en primer terme, un portal en forma d'arcada que es el pas de la casa al pati. En segon y tercer terme dues portes ab reixats de fusta que son les dels corrals de les ovelles. Entre una y altra porta, vora la paret, un llimoner molt vell, de fulles esgroguehides._

_Mitja tarda. Se senten belar les ovelles a fòra que acaben de sortir. El pati y'l carrer encara están plens de polsaguera. La porta del fons tota oberta, veyentse clarament les cases del devant. Pati y carrer tenen la llum d'una tarda nuvolosa d'istiu._

Romanill _que es un home alt y ben fet, s'està gallardament plantat al mitg del carrer. Porta una brusa curta y va tot afeytat. Dins del corral una ovella bela planyívolament._

Romanill

(_Al rebadá, que nos veu_). El temps no està massa segur. Pòrtales no més fins al coll del Calvari. (_Cullint una pedra y tirantla contra una ovella ressegada_). Ruix-que!.. Au, tu, gandula!...

Una dòna

(_Que surt a la finestra de la casa del devant_). Y ara! Que no les treyeu vos, avuy, pastor?

Romanill

No... altra feyna tenim.

La dòna

Donchs què es cert lo que's diu?

Romanill

Sí, adeusiau, bona dòna!

(_Entra y tanca la porta deixant la portella mitg oberta_).

La dòna

Deu us castigarà!

Romanill

No hi ha perill!

La dòna

Renegat!

Romanill

Au, al diable!

Braulia

(_Que es una dòna petiteta, sortint del corral, ab un calderó a la mà_).

Vols dir que plourà, Romanill?

Romanill

No ho voldria pas, avuy. Aquests de les pregaries dirien que la seva Verge ha fet un nou miracle...

Braulia

Oh!... No ho diguis fòra de casa això...

Romanill

Bah ! Per lo que m'ha de donar la gent d'aquest poble!...

Braulia

Te compromets massa, avuy.

Romanill

Què'm fa?

(_Se sent belar l'ovella malalta dins del corral_).

Braulia

Què'n farem d'aquesta bestiola?

Romanill

No's curarà pas.

Braulia

Donchs que esperes?

Romanill

Demà treuré'l remat cap al tossal, jo meteix l'espanaré y la vendrem.

(_Per la portella entra_ Bartomeu, _un home de mitja edat, ni pagès ni menestral. Porta una gran barba y riu sempre francament. Calsa espardenyes. Té'l cabell llarch y rutllat que li surt pels voltants de la gorra_).

Bartomeu

Salut, Romanill, ab la teva dòna. Encara no es aquí, ell?

Romanill

No vas poch depressa, tu!

Bartomeu

Els apressats fan la feyna.

Braulia

Fins a les quatre o quarts de cinch, no hi compteu.

Bartomeu

Son les quatre tocades.

Romanill

Què's diu pel poble?

Bartomeu

(_Rient_). Pel poble? Sembla estrany que ho preguntis! En aquest poble no's diu may res... ningú pensa, ni parla, ni fa res...

Braulia

Me sembla que no vindrà ningú.

Bartomeu

Ben pochs.

Romanill

Sempre hi ha curiosos.

Bartomeu

Ja està tot preparat. No l'han volgut deixar parlar a la plassa perquè seria fàcil que la gent s'hi deixés caure...

Braulia

Ni en cap cafè tampoch...

Romanill

Mellor! Així, el que vingui aquí serà vist de tothom... Que se'l pugui senyalar ab el dit... No volem vergonyosos!...

Bartomeu

Tot se va tramar ahir vespre a l'Abadia. S'ha passat de casa en casa un avís del Rector...

Braulia

A tu te'n faran una de grossa, Romanill!

Romanill

Bah! Què'm poden fer a mi? Soch independent. Tinch l'amo a ciutat y del meu coll... Quan els homes són tant lliures com jo...

Bartomeu

(_Rient_). Més ho soch jo que no tinch amo...

Romanill

No es cert... ets més esclau pèrque no tens diners... Te creus ser amo de tu meteix?... està bé... però si tu no vals res... de que ets amo?

Bartomeu

Y qui t'ho ha dit que jo no valch res?

Romanill

L'home val per lo que té... m'ho desfaràs, això?

Bartomeu

Me'n fum! Visch content...

Romanill

També hi visch jo... Però creume, Bartomeu, en aquest món la qüestió no es no tenir amo, sinó tenir diners...

Bartomeu

(_Rient_). Desengànyat! Tu no has de viure com jo, ni jo com tu!... Cada home té'l camí senyalat, per més que fassi... Tu havies de ser pastor... jo aucell de bosch!... Si no visch aquí viuré en un altre lloch. Pelat vaig venir a la vida, pelat me'n aniré. Tot el món m'es pàtria !

Romanill

Com a mi!

Bartomeu

(_Rient_). Una altra cosa... L'home que té una idea y no la defensa què es?

Romanill

No es res... no es home.

Bartomeu

Donchs jo soch un home. Per les meves idees no estich bé en lloch.

Braulia

Mal fet.

Bartomeu

Però hi ha un consol: els homes com jo no's moren may de fam...

Braulia

Per què?

Bartomeu

(_Rient molt_). Perquè ja s'han fet tant amichs ab ella que si bé'ls apreta no'ls escanya...

(Braulia_'s dirigeix a la casa rient y's troba ab el_ Manso _home de mitja edat, ros, joyós, a qui la beguda ha envellit y degenerat. Vesteix tot de vellut, molt folgadament. Porta bigoti_).

Braulia

Y ara! Hont va aquest carlinot?

Manso

(_Alegrament_). Ey! Ey!... Que no hi puch ser, jo?

Romanill

No t'hi comptàvem pas.

Manso

Per què?

Bartomeu

El Manso es amich meu y allà hont jo faig un ell sempre fa dos...

Manso

Cert, tant al cafè com a la taverna, tant si's beu blanch com si's beu negre...

Romanill

Ben respost!

Braulia

Però no sou carlí, vos?

Manso

Què té que veure?

Romanill

Tu diràs.

Manso

Home, soch carlí?... segons com s'enten això. Partidari de Don Carles sí que ho soch... de frares y capellans, no...

Romanill

Don Carles be'ls defensa'ls capellans!

Manso

Que defensi lo que li doni la gana, ell!

Bartomeu

Home, ja t'ho he dit altres vegades... això no està bé... si no pots veure als capellans feste republicà com jo y'l Romanill!...

Manso

Això may! M'ofens. A cal Manso sempre s'ha sigut carlí! El meu pare va fer les dues guerres... jo soch carlí, el meu fill també ho serà...

Bartomeu

No ho pots dir lo que serà'l teu fill.

Braulia

(_Rient y desapareixent per l'arcada_). Es fàcil que no sigui ningú, com tu meteix.

Manso

(_A Romanill_). Ningú! M'estimo tant com un altre. Per què m'ho ha dit això la teva dòna?

Romanill

Déixala estar.

Manso

Escolteu: aleshores de la burla de la campana nova que va sortir de la taverna del Motxo, qui va ser el més atrevit? Y per Carnaval, qui va cantar les sàtires?... jo. Sempre he hagut de ser l'amo de la gresca, jo...

Bartomeu

L'amo de la gresca, es cert... Veus?... aquí no's tracta de fer gresca. Es una cosa molt seria...

Manso

Seria?... malament!...

Bartomeu

Vaja, home!

Manso

(_A n'en Bartomeu_). Tu ets republicà, jo carlí... Tu ets honrat, jo també...

Romanill

Es cert...

Manso

Donchs què vols més? Jo'm sé guanyar la vida... tu no. Jo bech quan vull, fumo bons cigarros... per què m'has d'envejar, tu?

Bartomeu

No t'envejo pas...

Manso

Home! Qui diu tu, diu un altre... (_Treyentse dos cigarros grossos de la butxaca_). Teniu, fumeu! A la meva salut!

(_Per la portella apareix el_ Senyor Vicens, _el veterinari del poble, vell, moreno, de pell apergaminada y ab un bigoti caigut, blanch-groch com el seu cabell. Vesteix un trajo molt vell. Porta ulleres verdes. Té la veu molt cascada. A l'entrar se planta y mira al seu voltant_).

Vicens

Pastor!...

Bartomeu

El menescal!... no podia mancar.

Romanill

Entreu, senyor Vicens. Ja ho veyeu, encara no hi ha ningú.

Vicens

(_Ab pena_). Això estava mirant ... ningú !

Bartomeu

Si tots fossin com vostè...

Vicens

Jo, pobre de mi! Què he estat jo? Un poca cosa! Y ho comprench, els homes d'ara valen ben poch... ben poch... Tot es fals!...

Manso

(_Ab petulància_). No, senyor.

Vicens

Tu meteix, no ets carlí? Donchs què hi vens a fer aquí?... Espiar?

Manso

Vostè es honrat, jo també...

Vicens