Part 1

Aigües encantades

Joan Puig y Ferreter

1908

PERSONATGES

Pere Amat, _propietari rural_.

Juliana, _la seva esposa.

Cecilia, _llur filla, estudianta de Mestra_.

Vergés, _Mestre del poble_.

Mossèn Gregori, _el Rector_.

Un Foraster.

Joan Gatell, _el Batlle del poble_.

Trinitat, _la seva esposa_.

Romanill, _pastor d'ovelles_.

Braulia, _la seva dòna_.

Senyor Vicens, _veterinari_.

Bartomeu, Manso _jornalers_.

_Veus d'homes y dònes. --Pagesos. --Menestrals. --Dònes, fadrinalla y criatures_.

L'acció en un poble de la provincia de Tarragona, allunyat de la capital, en la part alta y montanyosa. Època actual.

## ACTE PRIMER

_Sala espayosa a casa de Pere Amat .Al fons la porta d'un corredor que conduheix a l'interior de la casa. També al fons, a l'esquerra, una porta més petita ab dos esgrahons al peu, que conduheix a les golfes. A la dreta del fons un gran armari dins del mur, hont s'hi veuhen fruytes, roba de taula, servey de vaixella y demés coses pròpies. Al costat dret un balcó y cadires. Al costat esquerra la porta que dóna directament a l'escala de l'entrada. En primer terme una taula y un canapè de boga, contra la paret. Pels murs quadros representant vides de sants._

_L'habitació fosqueja, es monòtona y severa_.

_Tarda avansada d'una festa d'istiu. Se senten tocar les campanes ab un sò planyívol. Un mormol llunyà y apagat de cants y pregaries trenca'l silenci de l'habitació_.

Cecilia, _sola, s'està assentada aprop del balcó llegint. Es una noya magre y pálida, molt nerviosa, morena y petita. Vesteix y va pentinada ab molta negligència y originalitat. Després d'una pausa se senten pujar les escales en mitg d'un gran silenci_.

Cecilia

(_Deixant de llegir, però sense mourers_). Qui hi ha?

Vergés

(_De l'escala estant, apunt d'entrar_). Un servidor de vostè, Cecilia.

(Vergés _es un jove molt corrent; res del seu físich el distingeix d'un qualsevol. No té descripció_).

Cecilia

(_Saludantlo molt naturalment_). Vostè! Benvingut sigui!

Vergés

Gràcies. Està sola?

Cecilia

Sola, llegint.

Vergés

Vol que'm retiri?

Cecilia

Y ara! Perquè? Vé de les pregaries, vostè?

Vergés

No; ja sab que jo soch així, fet a la meva... (_Cambiant de tò_). M'ho pensava que la trobaria sola...

Cecilia

Es natural.

Vergés

No ha quedat una ànima al poble fòra vostè y jo ... y algun vell. Es una cosa tonta, si vostè vol, però commovedora...

Cecilia

Sí, es una cosa trista, estúpida...

Vergés

He pujat al turó del Calvari y he vist a sota meu passar la gentada polsosa y afligida. Hauria dit realment que pesava damunt d'ella un cástich del cel.

Cecilia

Els meus pares m'hi volien fer anar. No saben prou com les detesto aquestes comèdies religioses!...

Vergés

Y no obstant, me pot creure, Cecilia, era un espectacle poètich.

Cecilia

Poètich, però absurd...

Vergés

No, en aquells moments no hi he pensat ab això...

Cecilia

(_Agressiva_). Sí, ja ho veig, s'ha deixat emocionar, com sempre. Quan un compren que una cosa es falsa, absurda... no sé perquè deixarse commoure per ella... valdria més combàtrela.

Vergés

(_Somrient_). Vostè, Cecilia, me fa l'efecte d'una àliga tancada en un galliner...

Cecilia

(_Somrient_) Ja es això, ja...

Vergés

Y que un dia, quan ningú s'ho pensarà...

(_Fa ab els brassos la senyal d'un aucell que emprèn la volada, y ab la boca imita el soroll del batre d'ales_).

Cecilia

Oh!... el dia que jo fassi la gran volada!...

Vergés

Què?

Cecilia

No tornaré, com un aucell feréstech que no's recorda més del seu niu.

Vergés

Y en quina direcció volarà l'aucell lliure?

Cecilia

No ho sé.

Vergés

Més enllà de la nostra capital?

Cecilia

Ah!... sí!... Més enllà, més enllà...

Vergés

(_Admirat_). Ahont, donchs?...

Cecilia

No'ns comprenem vostè y jo, Vergés...

Vergés

Què desitja més, si pot triomfar a la gran ciutat hont tants s'hi enfonzen?

Cecilia

Vostè entén per triomfar guanyar una bona plassa y viure allí tota la vida. No!.. la meva ambició vola més alt...

Vergés

Y si's trobés com jo, desterrada en aquest recó de món?

Cecilia

Perquè vostè vol.

Vergés

Què s'hi pot fer? Els mestres són molts, les plasses són limitades...

Cecilia

La terra es tant gran quan se tenen ganes de lluytar!

Vergés

Aviat es dit, això... un home sensat no's llensa a la lluyta cegament.

Cecilia

Així no's planyi.

Vergés

(_Entendrintse_). No'm planyo pas. Sé que tota mena de vida té les seves compensacions. En el més humil recó de món se troba una persona ab qui compartir les angoixes de l'ànima... algú que'ns ajuda a viure dolsament...

Cecilia

Ah!... no se'n fihi d'això! Es perillós esperar que la ditxa ens vingui dels altres!

Vergés

Vol dir?

Cecilia

Lo mellor que hi ha al món es la lluyta. No puch compendre que un home enèrgich se contenti aviat de la seva sòrt. Es una cosa que mata tot gran impuls...

Vergés

Es cert...

Cecilia

Veu? Si aborreixo tant la gent del meu poble es per això. No tenen fè ab ells meteixos, sinó...

Vergés

Què faran, els pobres?

Cecilia

(_Ab certa ironia_). Vol dir que no hi ha res més a fer que ajupirse sota la desgracia y pegarse al pit, de cara al cel?

Vergés

Bah! Potser si... però...

Cecilia

Què?

Vergés

No som pas nosaltres els qui hem de cambiar les coses.

Cecilia

Perquè no hi hem de poguer ajudar?

Vergés

No'ns preocupem d'això, Cecilia. El poble viu inconscientment y poch s'interessa ab lo que's fa per ell. Vindrà un dia que la bena els caurà dels ulls an aquests utopistes! Els esforsos d'avuy haurán resultat estèrils... y la vida haurà seguit el seu curs, indiferent...

Cecilia

Oh!... descregut!... Ab aquestes idees me seria insoportable la vida!

Vergés

Llàstima! La vida!... No la confongui ab això, Cecilia! Jo que passo l'hivern aquí dalt, tot sol, la sento d'altra manera: la sento més ab el cor, la vida...

Cecilia

Donchs, jo prefereixo la ciutat tumultuosa, hont el qui vol, sent bullir la seva vida en una inmensa fornal...

Vergés

Cecilia! Sigui com l'aucell que ha traspassat el mar d'una volada y vé a fer el niu del seu amor al campanar assoleyat...

Cecilia

(_Alsantse bruscament y fugint cap al balcó gesticulant_). Ah!.., fòra! fòra això! Vingui que veurá la gentada que acaba d'entrar a l'iglesia...

(Vergés _hi va; els dos guayten wi instant al balcó. Al final d'aquesta escena s'han fet més perceptibles els mormols de cants y oracions dels pelegrins que entren a l'iglesia_).

Cecilia

(_Somrient, després d'una pausa_). Mentres això duri, poden somniar els constructors de ciutats futures!

Vergés

Y això durarà!

Cecilia

Si... mentres hi hagi qui's commogui devant de la tradició!

Vergés

Y sense això.

Cecilia

Mentres hi hagi qui canti la llegenda!

Vergés

Sense això y tot.

Cecilia

Mentres la tempestat no renovi els nostres aires!

Vergés

Mentres el món sigui món!

Cecilia

(_Vivament_). Ah, no!... De cap manera!

(_Per la porta de l'escala apareix_ Juliana, _tota vestida de negre, ab mantellina y uns rosaris a la mà. Es una dòna de mitja edat, sos cabells blanquegen_).

Juliana

(_Així que entra_). Ah!... els juheus! Aquí xerrant sense tò ni sò mentres que tot el poble prega!...

Cecilia

Mare...

Juliana

Això no pot anar!

Cecilia

Mare... respecteu...

Juliana

El senyor Mestre tampoch ha anat a les pregaries, suposo...

Vergés

No, senyora...

Juliana

Ah!... això no està bé. Cecilia, el teu pare està molt enfadat...

Cecilia

Cadascú es lliure dels seus actes, mare...

Juliana

Sí, ja sé lo que'm vas a dir...

Cecilia

Veyeu? No us enfadaríau si jo'm comensés a burlar de vosaltres, dels vostres actes?

Juliana

Massa que ho fas.

Cecilia

No es cert.

Juliana

Una mare es diferent. Pot imposar lo que vulgui a una filla, per això es mare...

Cecilia

(_Irònica_). Què'm direu si comenso: Y donchs? Y què? S'ha portat bé'l Rector? Ja us ha fet el sermó terrible de cada any?

Juliana

Calla, filla. Tu tot rient ho dius...

Cecilia

(_Més irònica_). Ja ha encès l'ira de Deu ab el foch de la seva paraula?

Vergés

(_Somrient_). Es terrible, Cecilia!

Juliana

Y mal educada, això sí! No està bé això que fas, filla!

Cecilia

(_Posantse seria_). No sabeu com soch? No'm coneixeu? Deixeume estar!

Juliana

Deixarte estar!... No pot ser... ets entre nosaltres!

Cecilia

(_Reprenent el tò d'avans_). Digueu, digueu, mare: Ja heu sortit tots de l'iglesia ben convensuts de que sofriu l'inevitable flagell de Deu? Ja us han dit que no plou ni plourà pels vostres grans pecats?

Juliana

Donchs, veus?... no es així. Tothom ha sortit ab el cor plè d'esperansa. Mossèn Gregori no'ns ha menassat, aquesta vegada...

Vergés

Molt ben fet.

Cecilia

(_Somrient_). Per què?

Vergés

Val més així. La pobra gent busca consol...

Juliana

Cregui, senyor, que ha sigut una cosa commovedora...

Cecilia

Ho creyem, mare. Aneuvos a mudar...

Juliana

Te faig nosa?

Cecilia

No digueu això. Jo ho dich ...

Juliana

Ho havía de veure, senyor Vergés. Tothom anava vestit de negre com en senyal de dol...

Vergés

Ja ho sé.

Juliana

Els homes ab les vestes, les dones ab caputxa o cobertes ab vels y mantellines...

Vergés

Hi havia molts homes descalsos, diu?...

Juliana

Sí... y altres carregats de cadenes o de grans pesos. El camí meteix, perquè fos més penós, estava sembrat d'argelagues...

Vergés

Argelagues!

Cecilia

Selvatges!

Juliana

Y en mitg de tot el poble, la Verge dels Gorchs portada a brassos per les autoritats...

Cecilia

(_Anantsen violenta cap al balcó_). Y d'això'n fan una gran festa!... Oh!... Una cosa que ofega l'ànima com un plom...

Juliana

May de la vida s'havien celebrat unes pregaries ab més devoció. Tot el poble en pès hi era. Els prechs dels pobres pecadors haurán pujat fins al cel... (Cecilia _torna del balcó_). Si això no es hermós no sé pas hont són les coses hermoses! (_A n'en_ Vergés) Dispensi, me vaig a mudar... (_Se dirigeix a la porta del fons_). No més una cosa'm pesava al cor... (_Dirigintse a la seva filla_) que mentres nosaltres pregàvem al cel... tu te'n reyes aquí... (_Ab l'emoció se li trenca la paraula y desapareix dihent_). Deu s'apiadi de tu!

Cecilia

Sempre estem així.

Vergés

Cecilia, crèguim, sigui toleranta ab la seva mare.

Cecilia

Per què no? Però ells que ho siguin ab mi també.

Vergés

No hi fa res... cedeixi.

Cecilia

Està bé... però veu l'única cosa que se'ns ensenya aquí, desde petits? No hi ha pensat may vostè que es mestre?

Vergés

Prou.

Cecilia

Ens fan creixe en mitg dels erros més grans.

Vergés

Però hi ha un fons tant hermós de poesia en tot lo d'aquí!

Cecilia

Y que dimoni vé a treure la poesia ab això?

Vergés

No'm negarà que aquests pobles ignorants, ab les seves llegendes y tradicions, tenen una poesia trista, fonda!...

Cecilia

No! No'm puch deixar corpendre per la poesía de la llegenda! Fa mal... es com un camp d'arena blana y estèril hont s'enfonzen els peus del vianant...

Vergés

Cecilia, vostè no veu, no sent la poesia de la terra!

Cecilia

Veig un poble extenuat que no gosa a alsar les espatlles contra la desgracia. S'ajup sota'l seu Deu y no més sab plorar y pregar. Es necessari que això s'acabi.

Vergés

No ho veurà pas vostè.

Cecilia

Qui sab!

Vergés

En tot cas no sigui vostè la qui ho intenti. Una idea per bona que sigui, se torna dolenta quan porta la guerra dins d'una familia... y la familia, la llar dels nostres pares que'ns guarda les joyes més íntimes, no s'ha de sacrificar may per res.

Cecilia

Bah!... Vostè es un pobre diable dominat pel sentiment!

Vergés

Cecilia... tot lo altre passa y això es lo únich que queda!...

Cecilia

(_Ab ironia_). Poruch! Jo soch més escèptica que vostè encara... Ni això queda!

(_Entra_ Pere Amat. _Porta la vesta de les pregaries; ab l'una mà s'aguanta'l ròssech, a l'altra hi porta la cucurulla. Es un home alt, roig, de pel ros, sanguini y violent_).

Amat

El senyor Mestre aquí! Com es que no ha vingut a demanar pluja?

Vergés

(_Tímidament_). Ja veureu...

Amat

El poble l'ha criticat molt y ab rahó.

Cecilia

(_A Vergés_). Y què? No es cert, amich?

Amat

Calla, tu. No tens dret a dir res devant meu. Ha vingut la teva mare?

Cecilia

Si.

Amat

Què fa? Hont es?

Cecilia

Allà dins que's muda.

Amat

Deu estar trista per tu. No't fa pena?... No't fa...

Cecilia

Heu de tornar a comensar, pare? Ha de durar tota la vida, això?

Vergés

S'ha de respectar el pensament dels altres...

Amat

Respectar!... Hum!...

Cecilia

Aneu a dins ab la mare. Mudeuvos aquest vestit...

Amat

Què! No t'agrada! Es vell... anticuat, això?

Cecilia

Per què us enfadeu?

Amat

Vés; pòrtam el gech y la gorra.

Cecilia

Per què no us mudeu allà dins?

Amat

Fés lo que't mano. (Cecilia _se'n va pel fons_). No està bé això que vostè ha fet de no venir, senyor Mestre. Es donar mal exemple.

Vergés

No, home, un mestre es diferent de vosaltres...

Amat

Per què? Què no es cristià, vostè?

Vergés

Sí.

Amat

No gayre'm sembla. Y en quant a la Cecilia val més que la deixi estar... crèguim. Es un cap calent...

Vergés

Per què diheu això?

Amat

Es un cavall que necessita frè y no asperons... (_Entra_ Cecilia _ab els efectes del seu pare y els deixa al seu costat, damunt d'una cadira_).

Cecilia

Teniu això.

Vergés

Y donchs! Hi ha bona esperansa per la pluja?

Amat

(_Secament_). Hi ha fè que es lo mellor.

Vergés

Sí...

Amat

Què fa ta mare, per allà dins?

Cecilia

No ho sè.

Vergés

Sí, hi ha molta fè an aquest poble. Una altra gent ja s'hauría desesperat o hauria fet mil esforsos pera trobar aigua...

Amat

Aquí sofrim, però no desmayem. Sabem esperar...

Cecilia

Massa y tot!

Amat

Calla, tu!

Cecilia

Pare, no podré parlar?

Amat

No!

(Cecilia, _ofesa se'n va nerviosament cap al balcó_).

Vergés

La vostra filla sofreix molt...

Amat

Sa mare també.

Vergés

En fi... no us heu de violentar tant aviat... (_Una pausa breu_).

Amat

Havia d'haver vingut! Quina cosa més hermosa! Feya commoure! A mitg camí de l'hermita, devant de les _Tres Creus_, tot el poble s'ha agenollat... Oh!... el senyor Rector no ha pogut més, s'ha posat a plorar! (_Una pausa_. Cecilia _més calmada, vé del balcó y s'asseu sense dir res ni fer cap senyal_. Amat _continua_). No s'havia vist may! Les dones sanglotaven com a ovelles ferides. A l'arribar a l'hermita... no's pot contar!... les noyes besaven la terra al pas de la Verge, els homes, trepitjant les argelagues, veyen ab goig rajar la sang dels seus peus nusos... y nosaltres, els que portàvem la Verge, suant, ab el gran pès, no podíem avansar entre l'espessor de la gentada...

Cecilia

(_Aborrida, com qui parla d'esma_). Prou, pare ...

Amat

(_Irat_) Tu, prou! No't vull sentir més! Un pare diu lo que vol... Oh!... còm estem aquí!

Vergés

No us enfadeu...

Amat

No!... Prou?... Ho vull acabar, jo! Qui es ella per dirme prou?

Juliana

(_Sortint anguniosa, ab la veu tremola, al sentir crits_). Què hi ha? Què teniu?

Amat

La teva filla, lo de sempre.

Juliana

No us enfadeu avuy.

Amat

Y tu? Què?... ja ploraves allà dins?

Juliana

No... me pots creure... plorar?... no.

Amat

Ah, tonta!... Plorar per ella, nosaltres? Es ella la que ha de plorar...

Cecilia

Pare...

Juliana

Avuy, Pere, per amor de Deu, avuy seria un pecat cridar y barallarse... (_Cambiant de to_). Mira, sembla que s'hagi posat núvol...

Amat

Mossèn Gregori creu que plourà aquesta nit o demà...

Juliana

(_Ab alegria_). L'heu vist encara a Mossèn Gregori? Li heu parlat, després?

Amat

Hem pujat uns quants a la Rectoría. No pot estar més satisfet.

Juliana

No's pert la fè, gràcies a Deu.

Vergés

Ab el permís de tots, me'n vaig.

Amat

Sembla que no li agradi sentir parlar d'això?

Vergés

Y ara! Per què no?

Cecilia

Y sigui franch, home!

Juliana

Vostès, els joves, no tenen respecte per res... el passat, les costums antigues se'n riuen d'això...

Vergés

(_Confós_). No senyora, no. (Cecilia _nerviosa va amunt y avall de la sala_).

Juliana

Els nostres avis han seguit un camí que nosaltres també volem seguir... així ho hem trobat, així ho hem de deixar... y ay! d'aquell que abandona'l camí de sos majors!

Amat

Y qui no vulgui pensar com jo no es dels meus! (_Se comensa a descordar la vesta dirigintse al fons per hont desapareix lentament_).

Juliana

No es d'avuy que patim de la secada a n'aquesta terra. Jo tinch memoria d'haverne vist moltes. Y'ls meus pares y'ls meus avis també, segons he sentit contar. Són sofriments y misèries que'ns passem els uns als altres ab la vida.

Amat

(_Sortint en cos de camisa_). Y'ls vells, més plens de seny que tots vostès, no van trobar altre remey que la fè en la Verge dels Gorchs, la nostra Patrona.

(Cecilia _que anava amunt y avall, de sopte desapareix pel corredor_).

Juliana

La que va fer el miracle!

Vergés

Què es aquest miracle?

Amat

Què? En bona fe no ho sab?

Vergés

(_Confós_). Ah!... si!... La Verge que va sortir de les aigües... no es això?

Juliana

En quins temps som! Avans el Mestre ho ensenyava a les criatures!

Amat

Què té d'estrany que Deu ens oblidi?

Juliana

Oh, joves sense fè!... Ahont anireu a parar?

Vergés

(_Confós, mirant de l'una banda a l'altra_). Dispensin. Me'n vaig. Y la senyoreta Cecilia?

Juliana

Se'n ha anat per allà dins... Es extrany!

Amat

Sí, se'n ha anat. Ho fa sempre que jo parlo.

Juliana

(_Per disculparla_). No... cah!... distreta...

Amat

Sí... fesla quedar bé, tu...

Vergés

Es igual; jo me'n vaig.

Juliana

Déixamela cridar...

Vergés

No cal, la saludaran... (_Anantsen_). Potser tenia alguna feyna...

Amat

Ella, feyna!...

Juliana

(_Cridantla_). Cecilia! El senyor Mestre se'n va. (_Una pausa. Tots callen embarassats_).

Vergés

No hi fa res. Bones tardes. Saludintla!

Amat

Estigui bò. No'n fassi cas, d'ella.

Juliana

(_Inquieta_). No sé què fa aquella noya!

Vergés

No ho deu haver sentit.

(Vergés _desapareix. L'_Amat _l'acompanya fins a la porta_).

Juliana

Ni ab els seus es atenta.

Amat

Mal educada! Què ha après allà baix?

Juliana

No res... mal...

(_Se presenta_ Cecilia _per la porta del fons_).

Juliana

Per què no sorties més aviat? El senyor Mestre se'n acaba d'anar...

Cecilia

Es igual.

Amat

Per què te'n has anat d'aquí? (Cecilia _no respon_). Digues!...

Cecilia

Pare, quina importància té això?

Amat

Per què te'n has anat, vull saber!

Juliana

Déixala estar.

Amat

Ho fas sempre que jo parlo de les nostres costums y creencies... per què?

Cecilia

Pare, si no'm deixeu lliure dels meus actes, si heu de trobar malament tot lo que jo faig, no pujaré cap més istiu.

Juliana

Lliure!... Massa que ho ets, de lliure!

Amat

No pujaràs més, dius...y qui ets tu per dir això?

Cecilia

Soch jo...

Amat

(_Violent_). Y tu... tu qui ets?... Que ets aquí, a casa meva, devant meu ?

Juliana

Déixala estar. Acabem la festa en pau avuy.

Amat

No! Tot el dia que la guerra se'm remou per les entranyes! (Cecilia _sense dir res se'n va altre cop pel fons._ Amat _continua més irritat_). Ho veus! Fuig! No ho vull. Se'n va, volguent dir: No't vull sentir, te menyspreuho... Això s'ha d'acabar... (_Anant cap al fons_). Escolta tu, orgullosa...

Juliana

(_Contenint al seu marit_). Calla! Aturat! Pren paciència, tampoch lograràs res...

Amat

Es vergonyós per nosaltres tenir una filla així. Veus?... avuy meteix totes les noyes del poble hi eren, y ella...

Juliana

Tenim aquesta creu, portemla ab paciencia.

Amat

Tu la perts!

Juliana

Jo, pobra de mí!

Amat

Li vas encara ab massa amor.

Juliana

Jo tinch por de pèrdrela, la meva filla. Sento que no es nostra ja. Y tu la tractes molt malament. Se cansa de viure aquí... y fugirà. Mentres que si la sabéssim estimar potser mudaria.

Amat

Estimar?... Sí... s'hi guanya molt estimant!... ja's veu...

Cecilia

(_Sortint decidida pel fons_). Pare, mare, escolteu: jo no puch ser com vosaltres, no puch creure lo que vosaltres creyeu. M'es impossible. Si no fossiu els meus pares no'm podria estar aquí... ara vull respectar la vostra manera de veure... Us respecto perquè...

Amat

Mentida! No'ns respectes.

Juliana

Y si'ns respectes no'ns estimes.

Cecilia

Sí, mare...

Amat

Quan s'estima se fa lo que'ls pares volen y's pensa com ells.

Cecilia

Això no. Se pot estimar a una persona y pensar y obrar de diferenta manera que ella.

Amat

Una persona qualsevol, sí. Ab els pares, no. L'amor als pares es obediència, sinó...

Cecilia

L'amor meu...

Amat

No'n parlis. Falòrnies! No hi crech ab el teu amor.

Cecilia

Pitjor per vos!

Juliana

No responguis així, filla.

Cecilia

L'amor tant es fill del qui estima com del qui se sent estimat. Si no hi creyeu, vos meteix ne perdeu la meitat del amor que us tinch.

Amat

Sabieses?... Ja sabs que no ho entenem això!

Juliana

No, filla. Parla plà com nosaltres.

Amat

Ta mare y jo volem fets y no paraules... Ja ho sabem que'n tens de molt boniques.

Cecilia

Respecteu la meva manera de veure.

Amat

Respecteula!... Oh! la gran senyora! Respecteula! Hum!

Cecilia

Sí... si no voleu que me'n vagi o que no pugi més.

Juliana

Això no's diu, filla.

Amat

Deixemla dir, posats a tolerar! Déixali dir tot! Y que se'n vagi! Y que no torni més!... Bon vent!

Juliana

Això no ho dius de cor, no ho has de dir.

Amat

Sí, a fè de Deu! Vés! Déixans tranquils d'una vegada!

Juliana

Pere, prou. Quan t'enfades te tornes dolent...

Cecilia

Respectemnos els uns als altres. No tingueu aquesta idea tant despòtica de la vostra autoritat! Una filla, veyeu? no està obligada a pensar ni a ferho tot com els seus pares... Vos meteixa, quan no m'heu fet patir per coses tant petites com el vestir y'l pentinar!...

Juliana

Jo ja no't dich res, callo perquè tu estiguis contenta...

Amat

Callar perquè estigui contenta! Mal fet!

Cecilia

La mare sab estimar més que vos... ab ella podria ser ditxosa, ab vos may!

Juliana

Filla, el teu pare t'estima molt.

Cecilia

Però es un amor que'm lliga y'm reduheix a ser una esclava de totes les seves voluntats. Y això no ho vull. Soch filla vostra, sí; però'l meu esperit es ben meu, lliure. Si no'm compreneu respecteume o deixeume estar a ciutat guanyantme la vida sola. Què hi faig també aquí?... Us faig mal sense volguer y vosaltres me'n feu a mi... El pare està contínuament irritat...

Amat

Sí, contínuament, perquè no't comprench. No comprench que una filla pugui dir lo que tu dius als teus pares. Hont ho has après? Aquest es el teu saber? Saber del dimoni! Y en quant a obehir... a qui obeheixes?

Cecilia

No puch. No m'he proposat no obehir, es que no puch. No'm compreneu; ho sé, ho veig... y si m'estiméssiu forsa no sería res tot això... me voldríau tal com soch... Preneume, estimeume tal com soch!...

Juliana

Jo t'estimo, filla.

Amat

Tal com ets, no!

Cecilia

Pare, el món està fent un gran cambi. Vosaltres aquí dalt, no ho sentiu, no ho veyeu. Jo ja no puch ser com vosaltres ni que vulgui. He begut en altres fonts...

Amat

A les fonts del mal!

Cecilia

Ho judiqueu així, però no es cert. El mal no es lo que vosaltres us creyeu. El mal es un altra cosa: l'ignorancia.

Juliana

Vetaquí tot lo que'n sabs dir, filla: ignorants.

Cecilia

No dich això, jo.

Amat

Ens ho has dit mil vegades!

Cecilia

Sou com els altres, com tothom...

Amat

Com tots els ignorants, no es cert? Gràcies.

Cecilia

No. Prou. No vull dir res més. Preneu en mal tot lo que dich. Es desesperador!...

Amat

No parles sense ofendre.

Juliana

En les teves paraules no hi ha amor.

Cecilia

El meu cor n'està plè, per vosaltres y per tothom. Y això voldria que ho comprenguéssiu. Si jo devegades no soch prou amable no es per desamor sinó perquè vosaltres me poseu violenta.

Amat

Has pujat de ciutat donante una importància!... Tothom ha d'estar per tu, y tu per ningú...

Juliana

Es cert lo que diu el teu pare.

Amat

Y què significa fer tant la sabia? Y tants desprecis! Els que saben tenen de sentir amor pels ignorants.

Cecilia