# Aigües encantades ## Part 2 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/aigues-encantades-77486/index.md No es això lo que jo faig? Sinó que vosaltres no ho voleu entendre. Jo vull combatre l'ignorancia y tot lo que la fomenti, però sense orgull, sense fer la sabia, com vos diheu. Som tota una creuada de joves; potser tots no tindrem el meteix coratge, però es la nostra obra, de tots... L'ignorància es la font de tots els mals; el vostre fanatisme, la vostra misèria, tot es fill de l'ignorància. Y nosaltres, els joves, ens escamparem pels pobles... metges, mestres, farmacèutichs y la combatrem ab totes les nostres forses; sigui allà hont sigui la combatrem. Amat Aquí no intentis fer res. Cecilia Oh!... no'ns aturarà la familia, ni rautoritat, ni cap poder de la terra, ningú que trobi la seva forsa en l'ignorància. Juliana Ay filla! Amat (_Contenint sa fúria_). Déixala estar. Està molt bé tot això. Però que'm digui lo que es l'ignorància per ella... la religió, la nostra fè, les nostres costums?... Cecilia Y moltes altres coses... y això també. Amat Has fet bé de parlar tant clar. Molt bé ! Y perquè vegis que t'ho agraheixo, escolta: l'any que't manca per acabar la carrera, dónal per cursat... Cecilia Què es bèstia això! Amat (_Ràpit y menassador_). Una vegada'm vas dir selvatge... Cecilia Y ara ho voleu ser?... No pas ab mi! Amat Llibres, papers tot anirà al foch... Cecilia (_Enèrgica y dolorosament_). May! May! Me voleu esguerrar la vida! Juliana Per Deu y la Verge! Pere, tingues seny!... Cecilia (_Veyent a son pare que va menassador cap a n'ella_). Mare! Atureulo, sinó me'n vaig! Juliana Calma, filla! Tu, Pere!... Amat Fugir! Anarsen! No vull sentir més aquestes paraules. Fuig! Vina, jo t'acompanyaré! (_L'agafa brutalment y donantli cops a l'espatlla la vol treure de casa_). Cecilia (_Desprenentse d'ell, plena d'excitació_). Pare, prou! Adéu, mare! Adéu tot lo d'aquesta casa! Juliana (_Ab un crit del cor_). No, filla meva! (_Al seu marit, indignada_). Ho veus, brutal! _A l'escala se sent un crit de_: Amat! Company!... (_Es en_ Joan Gatell _qui vé precipitat y inquiet. Es el batlle del poble. Va ab roba bona de pagès. Es home seriós. Amat va a rebrel a l'escala mentres Juliana s'emporta a la seva filla cap dins_). Juliana Filla meva! Vina! Perdona! Cecilia No, mare, això s'ha d'acabar. (_Desapareixen_). Amat (_Rebent al_ Joan _al cap de l'escala_). Què hi ha, Joan? Joan Què teniu? Amat No res; digues, per què vens tant depressa, suat y esbufegant? Joan Dónam un consell! A veure... Amat Parla. Què hi ha? Joan S'ha presentat al poble un foraster, un senyor que dirigintse a un grupu de pagesos els ha parlat de l'aigua y de la secada... Amat Y qué! Digues. Per què'm vens a trobar? Joan Perquè es un home perillós y no sé què fer. Si anéssim a veure a Mossèn Gregori... Amat Per què ? Joan Aquest home ... comprens ?... en bones paraules potser vé a fer mal. No soch pas jo'l qui ho dich. Alguns volien que jo'l cridés a l'ordre, altres m'han dit d'anar a trobar al senyor Rector... El senyor Mestre ha parlat un moment ab ell... Amat Y ahont es ara ? Joan Ell? Al portal d'avall, penso. Estava plè de gent. Juliana (_Apareixent pel fons_). Què hi ha? Què diheu d'un foraster?... Cecilia (_Sortint derrera de sa mare y permaneixent a la porta com ella_). Quina mena d'home es aquest? Amat Tu a dins! Juliana Prou. Cecilia Quina mena d'home es? Joan Un senyor ben vestit, ab una barba rossa, un galan home... Cecilia (_Anhelosa_). Jove, alt, uns ulls blaus, vius, com dues estrelles? Joan (_Admirat_). Cert, es ell . Cecilia (_Per sí_). Sí, es ell! (_Desapareix vivament cap dins_). Amat Es boja! Juliana La nostra filla no està bé, no. Joan Bah! Sempre l'he vista igual: un foch follet. Juliana L'hem de saber portar mellor, Pere. Joan Què diheu, donchs? Què fem ab aquest home? Juliana Algun embaucador! Amat Un xerrayre! Cecilia (_Sortint y dirigintse al Joan_). Y què diu aquest home? De què parla? Joan Parla de les aigües, que no hem de fer pregaries, que ell sab un medi de que no'ns manqui may aigua... (_Cecilia posa gran atenció a lo que diu_ Joan). Amat Aigua! Còm? Joan Dels gorchs, diu ell. Juliana (_Horroritzada_). Dels gorchs de la Verge! Amat Dels gorchs sagrats! Juliana Deu ésser boig! Cecilia (_Ab un crit_). No! Juliana Filla! Cecilia No es boig! No! Amat Què sabs, tu? Deixa estar. Joan No es ben estrany això? Jo no sé què fer. Juliana No feu res sense veure a Mossèn Gregori. (_Se sent la veu d'en_ Vergés _a la porta_). Vergés Ab permís... Joan El senyor Mestre. Juliana (_Sorpresa_). Ara meteix se'n acaba d'anar. Vergés (_Al entrar_). Els porto una nova. Cecilia Parli al moment! Joan Lo d'aquest foraster? Ja ho saben per mi. Ara acabo d'arribar. Y ahont es ara? Què s'ha fet d'ell? Amat L'ha sentit, vostè? Vergés L'he sentit y es un home de valer. Me sembla que'l poble no faria malament d'escoltarlo. A casa de la Vila per exemple, ab tots vostès... Joan Vol dir? Vergés Es una idea meva. (_Arriba la senyora_Trinitat, _tota agitada_). Trinitat Es aquí'l Joan... sí, m'ho pensava. Joan Què hi ha? Trinitat Vinch de casa la Vila buscante. Dispensin que no hagi donat les bones tardes. Juliana Assentis, fassi'l favor Trinitat Sí, gràcies. Vinch perquè s'ha presentat a casa un foraster a demanarte no sé quin permís pera parlar... Joan Ab mi? Trinitat Sí, ha dit que tornaria. Joan A quina hora? Juliana No ho ha dit. Amat Company, anem a veure a Mossèn Gregori. Cecilia Y què li direu a Mossèn Gregori? Vergés Es natural... què li direu? Mossèn Gregori (_Baix a l'entrada_). Ave Maria Purissima! Juliana El senyor Rector! Trinitat Y jo no l'he vist... Amat Ja ho deu saber. Joan Segurament. (_Tots van a rebrel a l'escala_). Vergés (_Aprofitant el moment_). Cecilia!... Oh! que estava inquiet! Cecilia Qui es aquest home? Vostè ho sab? Vergés (_Donantli una targeta_). Tingui, Cecilia, per vostè. Cecilia (_Rapit, havent llegit el nom_). Oh! Ell! El cor m'ho ha dit. Me vol ajudar, Vergés? Vergés Per vostè tot. Cecilia Li ha parlat de mi? Vergés No més m'ha dit: coneix vostè una Cecilia Amat? Y m'ha donat la targeta. Qui es? Cecilia Un amich meu... calli! (_En mitg de tots que'l festejen, apareix_ Mossèn Gregori. _Es home de mitja edat_). Mossèn Estich cansat. Juliana (_Acostantli una cadira_). Assentis. Mossèn Gràcies, fills meus. Cecilia (_Que està separada d'ells, diu a_ Vergés). No vacili, Vergés. (Vergés _sembla duptar_). Si no té coratge deixim, covart! (_Desapareix, dissimuladament. Els altres distrets ab_ Mossèn Gregori _no se'n donen compte. Vergés la segueix poch decidit_). Mossèn Tot ho sé. Ja m'han portat la mala nova. Joan Què'n pensa, Mossèn Gregori? Trinitat No es res de bò, veritat? Mossèn Deixeume respirar, espereu... (_Una pausa. Tots se'l miren ab gran anhel y ell continua_): Ha arribat un vent tempestuós! Joan Y què hem de fer? Amat Senyalins un camí. Mossèn Deu ens illumini a tots. Després d'un acte tant hermós com el d'aquesta tarda vé'l dimoni a sembrar les seves tempestats. Amat Donchs, quina mena d'home es aquest? Mossèn Algun revolucionari terrible; un d'aquests sembradors de discòrdies que tant abunden per les ciutats... Joan Jo estich torbat, no sé qué fer. Amat Lo que'ns aconselli'l senyor Rector. Juliana Voleu dir que es un enemich tant fort? Mossèn El mal y l'idea del mal sempre són forts enemichs. Trinitat Es cert. Mossèn Ell, per sos mals fins, tocarà la part més flaca del poble. Us parlarà de l'utilitat, de la cullita, de la riquesa, del benestar, y lo que busca es treure la fè dels vostres cors. Aquests homes són com les males herbes dels vostres camps. D'allà hont s'arrapen ne xuclen la vida. Són uns enviats de Satan! Trinitat Què hi venen a fer aquí dalt! Mossèn Devegades són explotadors astuts y egoistes. Voldrien aixecar fàbriques al lloch de les iglesies y aspiren ambiciosos a ferse amos del món ab el seu diner. Juliana Oh, l'ambició boja! Mossèn O bé són anarquistes folls que fan el mal pel mal. Això es lo més possible. S'escampen pel món a predicar maldats... Joan No crech que aquest home sigui d'aquests. Trinitat No ho podem dir. Joan Sentimlo primer... no us sembla? Juliana No us fiheu de la gent estranya que us vulgui portar el benestar a casa senyal que busca el seu... Mossèn Desconfieu de tot lo que no porti la marca del Senyor, Amat Què'ns aconsella, vostè? Mossèn Jo tinch entera confiansa ab el meu poble, però no m'atreviré a deixarhi predicar certes idees. No's pot creure massa en la bondat de ningú... no us ofengueu. Què diríau d'un pagès que per que té un camp de bon blat permet que un altre li sembri de males llevors? Joan Així vostè tem molt. Mossèn Sí que temo. Se diu que'l vent porta certes malalties de l'una encontrada a l'altra. La paraula es com el vent que porta'l mal y la febra de les ciutats perdudes al cor sa de la montanya. Amat Sí, com més va més gros veig el perill. Joan Me sembla que de res ne feu una montanya. Juliana Jo penso: y'ls bons, donchs... els forts, els fidels, per què hi seriem al món? Mossèn Això es consolador. Trinitat Cregui que les dones no flaquejarem. Mossèn Quan les sento parlar així me fan un gran bé. Veig que'l regne del Senyor s'aguantaria més fort y segur si totes les dones fossin com vostès. El meu ministeri meteix, què seria sense la dòna? Amat Mossèn Gregori, no'ns espantem, sigui'l nostre capità. Mossèn Demanaré noves forses al Senyor, (_Una pausa._ Mossèn Gregori _medita un segon_). Una idea! En casos semblants s'ha de tenir diplomàcia. Aneu, busqueu aquest home y de part meva convideulo cordialment a venir a l'Abadia. (_Tots queden sorpresos_). Amat Vol dir? Joan Sí, molt ben pensat. Juliana No ho trobo prudent. Mossèn Ab sò de pau se vencen els més grans enemichs. Dieuli que vingui a casa meva, que'l senyor Rector li vol parlar y que s'interessa per ell... Joan Ab molt de gust li diré. Mossèn Sempre l'Iglesia per medi de la dolcesa y la mansuetut ha triomfat de tot. Després no val res ésser bò si no s'es una mica astut. Aneu. Compliu bé l'encárrech. Joan Y si no vol venir a l'Abadia? Amat Aleshores, si convé, per privarlo de parlar se l'agafa. Joan No's va tant depressa sense motius. Amat Ab la lley a la mà sempre's troben motius quan se vol condemnar a un home. Joan No deixa de ser una cosa molt delicada... (_Desapareixen_). Mossèn Que la Verge dels Gorchs us guihi. (_S'alsa, se passeja un instant, y continua_). Ah, senyores! Per primera vegada sona a n'aquest poble el crit de guerra! Juliana Ens defensarem. Trinitat Si no ho fan els homes, ho farem nosaltres, les dones. Mossèn Les dones! Sempre he tingut tota la confiansa ab elles. Les dones!... Son les columnes del temple del Senyor! Juliana Ah! Mossèn Gregori!... no pas jo... Mossèn Per què ho diu? Trinitat Per la seva filla, provablement... Mossèn Ah!... això... Juliana Quina pena, Deu meu!... Mossèn Sobre aquest punt ja li he dit altres vegades que pot tenir la conciencia tranquila. Juliana Es igual... sofreixo molt per ella, Mossèn Gregori... Es cert que estich més tranquila que avans. Però'l cor sofreix molt, el cor d'una mare. Veu? ara fa un instant ha desaparescut... Ahont es? Segurament en busca d'aquest home, ab el Mestre... Trinitat Es cert, tot d'un cop no l'hem vista més... Juliana Jo sí... he vist com fugia... No he volgut dir res per son pare. Un dia, ell no s'aguantarà... Oh, Jesús!... Trinitat No perdi la confiansa. La seva filla cambiarà... Juliana No... sort d'això, després de tot. Tinch esperansa que la Verge obrarà un miracle. No sé per què no, veritat? No n'ha fet d'altres? Tinch aquesta esperansa... li tocarà al cor, un dia... Mossèn Què es dolsa aquesta paraula: esperansa! Aquesta mel cristiana no s'ha d'allunyar may del nostre cor! Trinitat Llum pels ofoscats! Camí pels esgarriats! Mossèn Oh, sí! Aquesta es la paraula! Llum pels ofoscats, Senyor! Vostès també ho han estat d'ofoscats y qui sab si per medi de la seva filla se'ls envia la llum? Juliana (_Ab angoixa_). Què vol dir? Mossèn Qui sab si això no es més que un petit càstich? Juliana Un càstich! Pera mi? En què puch haver ofès al Senyor, pobra de mi? Mossèn Sovint se l'ofen sense tenir l'intenció d'ofendrel; se l'ofen creyent anar pel bon camí, quasi sempre que seguim lo que se'n sol dir impulsos y desitjós naturals. Juliana Mossèn Gregori... expliquis més clarament! No'm fássi sofrir! En què he pecat jo? Mossèn Ha pecat d'ambiciosa. Trinitat Això es cert. Juliana Vostès me confonen. Mossèn Ha volgut que la seva filla, costés lo que costés, sobressortís per demunt de totes les noyes del poble. Se'ls va dir que la noya tenia talent y vostè y'l seu marit se'n han sentit tant orgullosos que ja no han vist res més... Juliana Y això es un gran pecat per uns pares? Mossèn Això precisament, no. Però vostès varen enviar la seva filla a la gran ciutat, lluny de les seves mi- rades... Juliana La vam enviar a ca la seva tía. Mossèn No hi fa res. La tia passava moltes hores que no la veya. No sabia quina mena d'amigues tenia, no vigilava les seves lectures... La seva filla fins va arribar a publicar algun escrit en un periòdich no gayre com cal. Y això durant l'edat més crítica, el mellor temps de l'educació moral, quan el cor y la inteligencia s'obren pel mal o pel bé... (_Pausa breu_). Deixar una filla lliure, abandonada a sí meteixa en una gran ciutat... ho comprèn?... (Juliana _apesarada, ab el cap baix, no respon_). L'haguessin enviada a una pensió de religioses hont algú hauria cuydat amorosament de la seva ànima... Juliana Comprench la meva falta. Si vostè hagués sigut aquí!... Ah! Deu meu! Mossèn No he dit això per espantarla sinó pera fer llum... Vostè no deixi de confiar en la Verge... Trinitat May de la vida! Mossèn Estigui tranquila. Pensi que si ella no vol empendre'l bon camí, no serà perquè li hagin mancat bons exemples dels seus pares. Trinitat Això no. (Juliana _està abatuda ab el cap baix_). Mossèn Y a la hora suprema que la justícia de Deu se decideixi per tota una eternitat, quan el món tremolarà en sos fonaments y'ls ulls dels pecadors ploraran fel y sang, ella sola serà la única responsable de les seves accions davant del Gran Jutge! Juliana (_Horroritzada, en plor, cau de genolls als peus de_ Mossèn Gregori, _cridant_). Gran Deu! Deu de misericòrdia! Perdó! Pietat per la meva filla! Amat (_Que entra de sobte ab el gest y la mirada violenta_). No hi ha pietat! No hi ha perdó! Juliana (_Sense esma d'alsarse_). Oh!... Amat! Què hi ha? Mossèn Alsis, senyora, calmis! Jo no volia disgustarla així... Juliana (_Alsantse y acostantse al seu marit_). Què hi ha? No'm callis res! T'ha donat un altre disgust la nostra filla? Amat Sí... ara fòra perdó! Fòra pietat! May més! Juliana Pere!... Mossèn (_A l'_Amat). Calleu. Trinitat (_Agafant pel bras a_ Juliana). Anem a dins, senyora... Amat No! Sàpigues que tot el poble'n va ple! La cara'm cau de vergonya! Al mitg de la plassa, devant de tot el poble, ella l'ha abrassat y besat... Mossèn Oh!... es monstruós!... (Amat _abaixa la cara_). Juliana Filla indigne! Escandalosa! Mossèn No li havíeu d'haver dit. Trinitat No, ben cert. Juliana (_Anantsen plorant_). Deixeume amagar! No soch digne jo... no!... Jo soch la culpable!... Oh!... Deixeume amagar. (_Desapareix_). Amat Aquests sofriments de sa mare els hi faré pagar!... Oh, Deu!... Mossèn Calmeuvos, Amat. La Verge farà un miracle. Li tocarà al cor, se tornarà bona y la perdonarà... Amat Jo no, donchs ! Trinitat Jesús Deu meu! No digueu això!... Me'n vaig ab ella... No digueu això, Pere... (_Desapareix_). Amat Jo, no, may més! Mossèn (_Horroritzat_). Pere, diheu un gran pecat!... Amat (_Anant amunt y avall, violent_). May més! May més! Mossèn (_Alsant els brassos_). Llum pels ofoscats, Senyor! ## ACTE SEGON _Un gran pati a l'ayre lliure, als darreres de la casa que habita el pastor_ Romanill. _Té al fons una gran porta feixuga, ab portella, que dóna al carrer. A la dreta el mur vell y assalinat hont creixen les morelles y altres herbes de paret. A la part alta, d'entre les pedres, broten els tanys luxuriants d'una figuera borda. A l'esquerra la casa. Fins al primer pis es més sortida que'l reste. Hi ha un terrat ab barana rústica d'obra. Sota la volta del terrat, en primer terme, un portal en forma d'arcada que es el pas de la casa al pati. En segon y tercer terme dues portes ab reixats de fusta que son les dels corrals de les ovelles. Entre una y altra porta, vora la paret, un llimoner molt vell, de fulles esgroguehides._ _Mitja tarda. Se senten belar les ovelles a fòra que acaben de sortir. El pati y'l carrer encara están plens de polsaguera. La porta del fons tota oberta, veyentse clarament les cases del devant. Pati y carrer tenen la llum d'una tarda nuvolosa d'istiu._ Romanill _que es un home alt y ben fet, s'està gallardament plantat al mitg del carrer. Porta una brusa curta y va tot afeytat. Dins del corral una ovella bela planyívolament._ Romanill (_Al rebadá, que nos veu_). El temps no està massa segur. Pòrtales no més fins al coll del Calvari. (_Cullint una pedra y tirantla contra una ovella ressegada_). Ruix-que!.. Au, tu, gandula!... Una dòna (_Que surt a la finestra de la casa del devant_). Y ara! Que no les treyeu vos, avuy, pastor? Romanill No... altra feyna tenim. La dòna Donchs què es cert lo que's diu? Romanill Sí, adeusiau, bona dòna! (_Entra y tanca la porta deixant la portella mitg oberta_). La dòna Deu us castigarà! Romanill No hi ha perill! La dòna Renegat! Romanill Au, al diable! Braulia (_Que es una dòna petiteta, sortint del corral, ab un calderó a la mà_). Vols dir que plourà, Romanill? Romanill No ho voldria pas, avuy. Aquests de les pregaries dirien que la seva Verge ha fet un nou miracle... Braulia Oh!... No ho diguis fòra de casa això... Romanill Bah ! Per lo que m'ha de donar la gent d'aquest poble!... Braulia Te compromets massa, avuy. Romanill Què'm fa? (_Se sent belar l'ovella malalta dins del corral_). Braulia Què'n farem d'aquesta bestiola? Romanill No's curarà pas. Braulia Donchs que esperes? Romanill Demà treuré'l remat cap al tossal, jo meteix l'espanaré y la vendrem. (_Per la portella entra_ Bartomeu, _un home de mitja edat, ni pagès ni menestral. Porta una gran barba y riu sempre francament. Calsa espardenyes. Té'l cabell llarch y rutllat que li surt pels voltants de la gorra_). Bartomeu Salut, Romanill, ab la teva dòna. Encara no es aquí, ell? Romanill No vas poch depressa, tu! Bartomeu Els apressats fan la feyna. Braulia Fins a les quatre o quarts de cinch, no hi compteu. Bartomeu Son les quatre tocades. Romanill Què's diu pel poble? Bartomeu (_Rient_). Pel poble? Sembla estrany que ho preguntis! En aquest poble no's diu may res... ningú pensa, ni parla, ni fa res... Braulia Me sembla que no vindrà ningú. Bartomeu Ben pochs. Romanill Sempre hi ha curiosos. Bartomeu Ja està tot preparat. No l'han volgut deixar parlar a la plassa perquè seria fàcil que la gent s'hi deixés caure... Braulia Ni en cap cafè tampoch... Romanill Mellor! Així, el que vingui aquí serà vist de tothom... Que se'l pugui senyalar ab el dit... No volem vergonyosos!... Bartomeu Tot se va tramar ahir vespre a l'Abadia. S'ha passat de casa en casa un avís del Rector... Braulia A tu te'n faran una de grossa, Romanill! Romanill Bah! Què'm poden fer a mi? Soch independent. Tinch l'amo a ciutat y del meu coll... Quan els homes són tant lliures com jo... Bartomeu (_Rient_). Més ho soch jo que no tinch amo... Romanill No es cert... ets més esclau pèrque no tens diners... Te creus ser amo de tu meteix?... està bé... però si tu no vals res... de que ets amo? Bartomeu Y qui t'ho ha dit que jo no valch res? Romanill L'home val per lo que té... m'ho desfaràs, això? Bartomeu Me'n fum! Visch content... Romanill També hi visch jo... Però creume, Bartomeu, en aquest món la qüestió no es no tenir amo, sinó tenir diners... Bartomeu (_Rient_). Desengànyat! Tu no has de viure com jo, ni jo com tu!... Cada home té'l camí senyalat, per més que fassi... Tu havies de ser pastor... jo aucell de bosch!... Si no visch aquí viuré en un altre lloch. Pelat vaig venir a la vida, pelat me'n aniré. Tot el món m'es pàtria ! Romanill Com a mi! Bartomeu (_Rient_). Una altra cosa... L'home que té una idea y no la defensa què es? Romanill No es res... no es home. Bartomeu Donchs jo soch un home. Per les meves idees no estich bé en lloch. Braulia Mal fet. Bartomeu Però hi ha un consol: els homes com jo no's moren may de fam... Braulia Per què? Bartomeu (_Rient molt_). Perquè ja s'han fet tant amichs ab ella que si bé'ls apreta no'ls escanya... (Braulia_'s dirigeix a la casa rient y's troba ab el_ Manso _home de mitja edat, ros, joyós, a qui la beguda ha envellit y degenerat. Vesteix tot de vellut, molt folgadament. Porta bigoti_). Braulia Y ara! Hont va aquest carlinot? Manso (_Alegrament_). Ey! Ey!... Que no hi puch ser, jo? Romanill No t'hi comptàvem pas. Manso Per què? Bartomeu El Manso es amich meu y allà hont jo faig un ell sempre fa dos... Manso Cert, tant al cafè com a la taverna, tant si's beu blanch com si's beu negre... Romanill Ben respost! Braulia Però no sou carlí, vos? Manso Què té que veure? Romanill Tu diràs. Manso Home, soch carlí?... segons com s'enten això. Partidari de Don Carles sí que ho soch... de frares y capellans, no... Romanill Don Carles be'ls defensa'ls capellans! Manso Que defensi lo que li doni la gana, ell! Bartomeu Home, ja t'ho he dit altres vegades... això no està bé... si no pots veure als capellans feste republicà com jo y'l Romanill!... Manso Això may! M'ofens. A cal Manso sempre s'ha sigut carlí! El meu pare va fer les dues guerres... jo soch carlí, el meu fill també ho serà... Bartomeu No ho pots dir lo que serà'l teu fill. Braulia (_Rient y desapareixent per l'arcada_). Es fàcil que no sigui ningú, com tu meteix. Manso (_A Romanill_). Ningú! M'estimo tant com un altre. Per què m'ho ha dit això la teva dòna? Romanill Déixala estar. Manso Escolteu: aleshores de la burla de la campana nova que va sortir de la taverna del Motxo, qui va ser el més atrevit? Y per Carnaval, qui va cantar les sàtires?... jo. Sempre he hagut de ser l'amo de la gresca, jo... Bartomeu L'amo de la gresca, es cert... Veus?... aquí no's tracta de fer gresca. Es una cosa molt seria... Manso Seria?... malament!... Bartomeu Vaja, home! Manso (_A n'en Bartomeu_). Tu ets republicà, jo carlí... Tu ets honrat, jo també... Romanill Es cert... Manso Donchs què vols més? Jo'm sé guanyar la vida... tu no. Jo bech quan vull, fumo bons cigarros... per què m'has d'envejar, tu? Bartomeu No t'envejo pas... Manso Home! Qui diu tu, diu un altre... (_Treyentse dos cigarros grossos de la butxaca_). Teniu, fumeu! A la meva salut! (_Per la portella apareix el_ Senyor Vicens, _el veterinari del poble, vell, moreno, de pell apergaminada y ab un bigoti caigut, blanch-groch com el seu cabell. Vesteix un trajo molt vell. Porta ulleres verdes. Té la veu molt cascada. A l'entrar se planta y mira al seu voltant_). Vicens Pastor!... Bartomeu El menescal!... no podia mancar. Romanill Entreu, senyor Vicens. Ja ho veyeu, encara no hi ha ningú. Vicens (_Ab pena_). Això estava mirant ... ningú ! Bartomeu Si tots fossin com vostè... Vicens Jo, pobre de mi! Què he estat jo? Un poca cosa! Y ho comprench, els homes d'ara valen ben poch... ben poch... Tot es fals!... Manso (_Ab petulància_). No, senyor. Vicens Tu meteix, no ets carlí? Donchs què hi vens a fer aquí?... Espiar? Manso Vostè es honrat, jo també... Vicens