Part 3

Jo he sigut ab els Cantonals a Cartagena... Ton pare ha fet les dues campanyes ab els facciosos... Bah!... No vulguis comparar!

Manso

(_Allargantli un cigarro_). No hi fa res, fumi!

Vicens

No.

Manso

Fumi, home!

Vicens

Gràcies, no fumo ni bech.

Manso

Ja's dóna per la pell?

Vicens

A veure si vius tants anys com jo, Manso!

Manso

Ni ganes, per viure com vostè...

Romanill

Calla, tu. El senyor Vicens es un sabi... ha estudiat molt...

Manso

Y què té més?

Romanill

Sab lo que tu no sabs...

Bartomeu

No més dels llibres que té te podries comprar un tros de terra.

Manso

Els llibres! Puf!.,, Més m'estimo això! (_Alsant el bras com qui beu_).

Vicens

Pobre home!

Romanill

Què't darà això? Mentres que'ls llibres...

Manso

Això?... beus y't passen moltes coses... t'alegres... Ab els llibres, al revés, te capfiques...

Vicens

Deixemlo dir, no es ningú.

Manso

Y vostè què es?

Vicens

Com!

Manso

Què es? De quin partit? May ens ho ha dit.

Vicens

Jo no soch de cap partit.

Manso

Diuhen que es ateu... Me vol esplicar ben bé què vol dir ateu?

Vicens

(_Mitg rient_). Calla, molècula refractaria!

Manso

Què vol dir això ?

Romanill

Es un cau de rahons. Deixeulo estar.

Vicens

L'home no cal que ho digui ab paraules lo que es. Tant se valdria que'ns poséssim un cartellet a l'esquena. El qui'm coneix y'm veu ha de saber qui soch, si no es cego... No m'amago de res...

Manso

Y jo? Bech quant tinch set...

Vicens

Tu sabs llegir, no es cert, Romanill?

Romanill

Sí, senyor, una mica.

Vicens

(_A_ Bartomeu). Y tu?

Bartomeu

No, senyor. Tot el meu coneixement es natural. No he anat may a estudi.

Vicens

Llàstima! Quan me mori te deixaré'ls meus llibres, Romanill. Ets un cap clar.

Romanill

Un té la seva mica de lletra.

Manso

A mi déixim els diners, senyor Vicens.

Vicens

Els liquidaries aviat!

Bartomeu

Diners! Oh!... Si vol deixar diners pensi ab aquest pobre juheu errant!

(_Per la portella entran_ Joan _y l'_ Amat).

Joan

(_De la porta estant_). Se pot passar, Romanill?

Romanill

Endavant tothom. Aquí no barrem els passos a ningú.

(_Els dos avancen retrets_).

Amat

Bones tardes a tots!

Joan

Deu vos guardi de mal!

Romanill

Salut!

Joan

Us venim a parlar, Romanill.

Romanill

Bé prou que m'ho penso.

Amat

Que no podriem enrahonar... ab vos tot sol?

Romanill

Tot lo que m'heu de dir ho poden sentir aquests.

Joan

Donchs, sí. Ja heu reflexionat bé lo que aneu a fer, Romanill?

Romanill

Sí.

Joan

Nosaltres voldríem evitar un conflicte. Ab rahó o sense rahó'l poble s'ha alarmat contra aquest home y...

Amat

(_Acabant la frase_). Us podria anar malament, tant an ell com a vos...

Romanill

Me veniu a menassar?

Joan

No, home.

Amat

Sabem que aquest home no vé aquí ab bones intencions...

Vicens

Qui ho ha dit això? Farsants! Vosaltres meteixos no ho creyeu!

Manso

Tot això ha sortit de l'Abadia! Aquell casal rònech goberna'l poble, y la majordona també, je, je!...

Amat

Hem vingut pera parlar ab el pastor y no ab vosaltres !

Romanill

Son els meus companys y poden pendre part en la conversa. Y qui no li agradi...

Joan

No us enfadeu.

Amat

Sembla estrany, Romanill, que us volgueu convertir en abrigall d'aquestes coses! Un home com vos, tant respectat! Tants anys que sou al poble y se us estima!...

Romanill

Jo ho crech. Encara una ovella de les meves no salta del camí a brostar un miserable cep ja'm doblegueu ab una multa... jo ho crech si se m'estima !

Bartomeu

No'l podeu veure perquè no va a missa! ...

Joan

No es cert, se fa cumplir la lley a tots per un igual.

Vicens

La feu tant ample y tant estreta com voleu la lley.

Manso

Justa! La lley! Una corda per escanyar als que no tenen...

Amat

No, la lley està molt ben feta. Ens fa a tots iguals.

Joan

Deixem estar la lley. Lo que vos feu, Romanill, no es prudent...

Amat

No. No sabeu, pastor, que ningú va contra les obres de Deu sense que tart o d'hora'n sofreixi el gran càstich?

Romanill

Bé, acabem, què voleu ab tot això?

Amat

Que us hi penseu molt avans d'acullir y protegir aquest home.

Romanill

Gràcies pel consell.

Manso

Molt bé.

Joan

Sou a casa vostra y no us podem privar les vostres accions.

Bartomeu

Sort d'això!

Amat

No es que tinguem por... però voldríem evitar un desordre.

Vicens

Si vosaltres no'l moveu!...

Amat

Aquí no hi vindrà ningú, fòra quatre perdularis, quatre culs de taverna...

Manso

Ho diheu per mi, això ?

Amat

No... y dispenseu. No hi vindrà ningú, però'l Joan y jo sí que hi vindrem, a saber lo que's diu ... a vetllar, com pertoca a les autoritats...

Romanill

Aquí hi pot venir tothom... tot el poble.

Joan

El poble no hi ha de fer res aquí.

Amat

Y si aquest home vé a aconsellar males idees, a portar la guerra y'l desordre, se'l traurà del poble com a un apestat...

Joan

Com a un apestat!

Amat

Se l'apedragarà com a heretge y fins que sigui fòra del nostre terme no s'aplacarán les ires...

Romanill

Això es venir a menassar!

Amat

No es que nosaltres ni'l senyor Rector ho volguem. Però'l poble, creyeume, no's podrà contenir...

Joan

Voldríem que li diguessin tot això... que sàpiga per endevant lo que li pot passar.

Romanill

Està molt bé. Per aquest viatge no necessitaveu alforges. Anèusen tranquils, senyors.

Joan

Sí, anem. No se'ns vol escoltar.

Amat

Per fi, aconselleuli que si s'estima la pell val més que ho deixi córrer. El nostre poble no està per jochs...

Joan

Anem! Anem!

Amat

Sí, val més.

Romanill

Salut!

Bartomeu

Y bon viatge!

(_Se'n van descontents pel fons_).

Manso

(_Fentlos ganyotes y gestes obcens_). Les autoritats... Qui son? Dos banyuts!,..

Bartomeu

Autoritats de palla!

Manso

Jo'ls hauria dit... banyuts!... No sabeu manar... Sou uns...

Vicens

Estúpits! No mereixen altre nom. L'Amat té una filla que es un tresor. Hi hauria pares que ab una noya com ella...

Romanill

La fan sofrir molt. Se'n anirà de casa y no'ls tornarà més. Ens ho ha dit a la dòna y a mi ...

(_Se sent remor de gent al carrer. Per la portella entran algum homes, altres guayten y passen_).

Bartomeu

Ja n'hi hà que venen.

Romanill

Potser es ell.

Bartomeu

(_Que ha anat cap a la portella a guaytar_). Sí, ell!

(_Tots corren cap al carrer. El_ Foraster _entra. Es un home alt y gallard. Barba y cabells rossos. Ulls blaus y dolsos. Vesteix americana y pantalons blanchs. Barret de feltre clar. Darrera d'ell entran molts curiosos_).

Foraster

(_A l'entrar, ab un gest franch, com si'ls abrassés a tots_). Salut, amichs! (_Tots saluden cadahú a la seva manera_). Què?... No hi ha més gent?

Romanill

No, senyor.

Bartomeu

No vindrà ningú.

Vicens

No senyor, no vindràn.

Foraster

Jo bé ho espero.

Romanill

No tingui massa esperansa.

Foraster

No?... No valdria la pena de viure.

Romanill

Vull dir, jo...

Foraster

Sí, pastor, sí. Aniran venint. Pot tardar, però a la fi el poble vindrà ab nosaltres.

Vicens

No tingui tanta fe.

Foraster

Que no'n tenia vostè a la meva edat?

Vicens

Oh!... Hi havia uns altres homes aleshores!

Foraster

Els meteixos de sempre. Y la senyoreta Amat, diguin, l'ha vista algú?

Romanill

No.

Foraster

Es estrany! (_Veyent alguns homes que entren y no gosen a avansar_). Veniu, acosteuvos, tots som uns aquí. (_S'acosten vergonyosos y desconfiats. N'hi ha que saluden de paraula, altres ab el cap, altres de cap manera; alguns se treuhen la gorra_), Oh!... Poseuvos la gorra, poseuvos! Val més una bona paraula que no aquesta acció humiliant!

Una veu

Si no'n tenim de paraules!

Una altra

Venim a escoltar!

Manso

Poseuvos la gorra que no som a missa!

Foraster

(_A_ Romanill). Digueu: parlàvem de la senyoreta Amat, què'n sabeu?

(_Se sent un gran brugit de gent al carrer. Se veuhen passar homes, dònes y criatures_).

Romanill

Què passa allà fora?

Bartomeu

Gent que vé.

Vicens

Deu venir el batlle...

Foraster

Sentiu el brugit? Tot el poble vé.

Bartomeu

(_Que ha anat a guaytar al carrer_). El batlle ab tot el poble!

Manso

(_Cridant_). Oh! l'autoritat! Pas! Feu lloch!

Vicens

Calla, tu!

Foraster

El mestre ens ha abandonat... Y la senyoreta Amat, ningú l'ha vista?

Vicens

Es capàs d'haver fet una brutalitat aquell biliós del seu pare.

Foraster

Oh! Vol dir? (_Comensen a entrar molts homes per la portella_). Ja es aquí tot el poble! Serenitat!

Manso

Jo vull parlar.

Romanill

Vina aquí, tu! Si mous brega't treure!

Manso

Y qui ets tu?

Romanill

Soch a casa meva !

(_Una onada de gent se precipita a la porta fentla brandar. Penosament, a empentes, passen per la portella cridant. Hi ha gent de totes edats, sexes y estaments. En mitg del brugit se sent la veu de l'_Amat _cridant:_ Pas a l'autoritat! _Se fa ab pena un buyt y passen el batlle ab la vara, l'_Amat, _dos o tres homes més de l'Ajuntament, el guarda-termes ab l'arma, l'agutzil y altres. Darrera d'ells passa el Mestre y una altra onada de gent_).

Foraster

Romanill... feu el favor. Obriu la porta gran, que'ls del carrer també hi siguin.

Romanill

Ja vaig.

Amat

No cal, no cal!

Veus y crits

Sí! Sí! Sí!

Romanill

(_Veyentse apurat entre la gent_), Pas! Feu el favor, si us plau! Vós, vaja, home!... Ajúdam, Bartomeu!

(Bartomeu _hi va._ Vergés _que tímidament s'acosta al_ Foraster, _li parla ab precaució_).

Vergés

Dispensi. No he pogut venir més aviat.

Foraster

Es igual.

Vergés

No. Oh, com me dalía! No ser lliure com vostè! Estich a les seves ordres, però...

Foraster

Y la senyoreta Amat?... Digui... me creya que vindria ab vostè! Veu què es hermós? Tot el poble es aquí!... No'n sab res d'ella?

Vergés

No... potser el seu pare l'ha retinguda a casa... Qui sab ?

Bartomeu

(_Al mitg del portal ab la porta tota oberta_). Victoria! Gent de les cases, sortiu! Tot està obert de bat a bat!...

(_Se veu el carrer ple de gent. Les finestres de les cases igualment. El_ Foraster _y'ls seus son dessota el llimoner. Les autoritats al costat oposat, contra el mur._ Vergés _ni ab els uns ni ab els altres. Un grupu d'homes ab garrots, ab ayre hostil, campa vora la darrera porta del corral. Una gran impaciència se marca en tots els rostres_).

Braulia

Romanill, tinch una por!

Romanill

Y ara! De què has de tenir por?

Braulia

Hi ha gent de tanta mena! Algú's pot ficar per allà dins!

Romanill

Vés a tancar la porta!

(Braulia _se'n va cap a l'arcada. Hi ha un mormol general d'impaciencia_).

Foraster

Silenci! Ordre! Espero que'l senyor batlle...

Joan

(_Emfàticament_). El senyor batlle li ha de fer una pregunta avans de tot.

Foraster

Pregunti.

Joan

Vol pau o guerra, vostè?

Foraster

Per pau he vingut y se m'ha fet la guerra.

Amat

Això no es cert. Ahir se'l va convidar a anar a l'Abadia... per què no hi ha anat?

Foraster

Hauria estat inútil. Desseguida vaig saber les intencions de tots vostès. Ademés el meu intent era parlar a tot el poble y no a dos o tres senyors ab les seves mires particulars...

Joan

Les nostres mires són les de tot el poble.

Manso

Mentida!

Una veu

Calleu, vos!

Una altra

Què vol aquest mona?

Joan

Silenci tothom.

(_Després d'un mormol general, se fa un moment de silenci_).

Amat

Donchs, no. Vostè no ha provat pas que volgués pau.

Foraster

Repeteixo que he vingut per pau.

Joan

Pot parlar. Expliqui'l seu pensament sense recels. Solament no toqui certes idees, ni la religió, ni la propietat, ni digui res contra les nostres costums y creencies. Mentres cumpleixi això me té a les seves ordres... y'l poble se l'escoltarà ab gust...

Una veu

Diu que vé a parlar de l'aigua...

Altra

Aigua! Deu ens en dó! Si no vé d'ell!...

Altra

Tot això son eleccions, política, farsa...

Altra

Però si ja vam votar pel Maig!...

Romanill

(_Dirigintse a la multitut_). Ara demanem a tothom silenci! No voldria que dins de casa meva s'insultés a ningú. Qui no estigui d'acord ab lo que's digui que se'n vagi a fòra...

Joan

Això darrer ja es de massa!

Romanill

Per què ?

Bartomeu

No siguem tant delicats!

Vergés

(_Ab veu tímida_). Molta prudència tots ! Es pel vostre bé... que se us vé a parlar... pel vostre bé...

Una veu

(_D'una finestra_). Que cridi més!

Una altra

No se'l sent del coll de la camisa!

Vicens

(_Indignat_). Es el mestre dels vostres fills el qui us parla!... Respecte!

Una veu

No'ls hi ensenya res!...

(_Protestes y crits_).

Vergés

Es brutal y estúpit el poble! Aneu, treballeu per ell!...

Una veu

Senyor Mestre, si algú li ha trencat el respecte, perdónil... no sab lo que fa.

Vergés

No... solament sigueu més atents. No teniu instrucció, es cert, però què costa d'escoltar y callar?

Una veu

Res.

Vergés

Veyeu aquest desconegut qui us vé a parlar? Es un inginyer, que al seu saber, hi ajunta la molta experiència dels seus viatges per la Fransa, l'Alemanya, el Nort d'Europa... (_Silenci general, espectació gran. -- Ab veu més forta y gest més desinvolt_). Viatjant ha vist molt de dolor fill de la miseria, y la miseria filla molt sovint del poch enginy o poch esfors de l'home en aprofitar les forces que li brinda la Naturalesa. Ha vist que en els pahissos que s'han sabut llibertar d'inútils preocupacions pera donarse ab ardenta fè al treball, la riquesa y l'alegria hi abundaven, realsant la vida. Aleshores s'ha recordat de la miseria que assota aquestes terres y'l seu cor s'ha omplert de pena per vosaltres. Ha pensat ab la secada que tants anys se us emporta la cullita y'l seu saber y la seva experiencia li han donat una confiansa que vosaltres no podíau ni pressentir. La Naturalesa, aquesta mare que a voltes sembla que'ns tracti ab desamor, té'ls seus secrets que no més els homes escullits descobreixen en profit dels altres. Ell ha descobert el secret d'unes aigües subterranies al peu d'aquestes montanyes. Feya temps que rodava per aquestes terres estudiant y observant silenciosament. Per fi l'èxit ha coronat els seus esforsos y us vé a oferir pródigament la seva obra. Escolteu bé lo que us dirà: lo que vosaltres creyau que eren aigües encantades, mortes al fons dels gorchs, son aigües vives que a la vostra voluntat baixaran a regar de nova vida'ls vostres camps. Crech que'l poble se l'ha d'escoltar ab atenció y no deixar perdre esterilment la seva idea, aquesta idea que posada a la pràctica pels vostres brassos, us portarà, oh! habitants d'aquest poble!... la riquesa, el benestar y la llibertat!

(_Alguns aplaudeixen fortament, altres desconfiats fan burles. S'origina un cert desordre. Mormol ge- neral)_.

Una veu

D'hont sortirà l'aigua?

Altra

Això son falornies!

Altra

Anys endarrera'l jayo Rafi ja ho deya això...

Altra

Tenia'l llibre dels bruixots y podia saber tots els secrets de la terra...

Altra

Quí hi creu avuy en bruixots?

Altra

Jo.

Vergés

(_Que s'ha acostat al_ Foraster). Ja li vaig prometre...

Foraster

(_Efusivament_). Oh! Gràcies!

Vergés

Es tot lo que podia fer. No m'exigeixi res més ... no'm puch comprometre...

Foraster

Gràcies. Ha fet molt. Ha disposat el poble en favor meu. No esperava tant...

(_Mentrestant continua la conversa y brugit general_).

Joan

Aquest mestre!... qui'l fa enredar?

Amat

No't fassi por... es un fresseta!

Una veu

Vaja, que parli ell!...

Vicens

Y escolteu ben atents! Proveu que no sou pas selvatges!

Una veu

(_Lluny_). Que cridi forsa!

Altra veu

(_Imitant el tò de quan se fa marxar un ase_). Oix.., que! Arri!...

Romanill

Qui es aquest imbècil?

Veus

Fora! Fora!

Vergés

(_Aprofitant el mormol de la gent diu al batlle y a l'_Amat). M'he escusat tant com he pogut...

Amat

No'ns ha d'explicar res a nosaltres...

Joan

Me sembla que hi ha posat un entusiasme inútil...

Vergés

Oh!... no. Per quedar bé...

Foraster

Amichs, us demano silenci... (_Se dirigeix al poble molt serenament_). Es cert que'm podia adressar als quatre o cinch forts propietaris del poble... y al senyor Rector, però he preferit dirigirme a tots, en un lloch públich. S'ha escampat la veu de que jo venia aquí a atacar la religió y la propietat, les vostres costums o creencies. No, seria molt petita aleshores la meva missió, molt pobra. El meu intent no es aquest, encara que molt podria dir contestant a la guerra que se m'ha fet. Podria dir que es ignoscent, avuy dia, intentar cap bé pel poble sense atacar directe y fortament aquestes dues forses: propietat y religió... al menys en la forma vergonyosa y estúpida que imperen avuy.

Joan

Senyor, se li prega que retiri aquestes paraules.

Foraster

No cal, això es dit de pas.

Amat

Se li prohibeix atacar la religió...

Una veu de vell

No!... Que no'ns toqui la religió!

Veus

No! No! No!...

Altra veu

Pobres de nosaltres!

Foraster

Esteu tranquils ! No vinch a parlarvos d'idees, sinó de fets, de coses positives y reals, pel vostre bé!

Una veu

Y per què'l voleu el nostre bé? Què espereu de nosaltres?

Foraster

No espero res, egoista! Si tots fossin com vos, aquí meteix acabava...

Amat

Donchs, son molts els que pregunten això...

Una veu

Estem acostumats a pagar tant car el bé que se'ns fa!

Joan

Prou. No destorbeu més. Parli, senyor.

Foraster

Us he dit que no venia a parlar d'idees... y es cert. De totes maneres, creyeume, no's pot posar remey a molts mals ni's pot fer triomfar la rahó, sense destruhir avans certes idees ...

Joan

Quines idees?

Amat

Això! Que parli clar!

Foraster

Jo voldria que tot lo que dich fos clar per vosaltres com la llum del gran dia... Hi ha idees y sentiments arrelats al nostre cor, heretats dels nostres pares, que per nosaltres són la pura veritat, la suprema rahó y únich sentit de la vida. Y no obstant, aquestes idees y sentiments que guien totes les nostres accions poden ser falses...

Amat

El poble no l'enten, però jo veig les seves intencions. Sabeu lo que vol dir ab aquestes paraules? Que les nostres creencies, el nostre miracle de la Verge, tot es fals y mentida pura...

Veus

Si! Si!

Altres

No! No es això!

Una veu

Ne pot anar!... Prou!

Altra veu

Oh!... fòra!...

Amat

No podem tolerar una paraula més! Oh...! poble!...

Joan

No siguis violent, Pere... Deixa dir.

Amat

Ajúdam, tu! De què't serveix l'autoritat?

Foraster

M'atribuhiu paraules que no he dit. Està bé. Deixeume parlar... tot just he comensat.

Veus

(_Entre'l grupu enemich_). Prou! --Ja'n tenim prou!... --Fóra d'aquí!... --Lluny del nostre poble!...

Altres veus

(_No tant intenses_). No! No! --Que parli!... --Calleu!

(_Crits y protestes en favor y en contra del_ Foraster).

Vicens

Escolteu, gripaus, que es pel vostre bé!

Veus

Fòra'l menescal!... --Vell brut!... --Vell vert!...

Altres veus

Fora l'heretge! --Fóra! --Guerra!

Joan

Qui ho atura, això? Pere, tu ets responsable...

Amat

Està bé, 'n responch!

Joan

No es just!...

Amat

La qüestió no està en ser just, sinó en vèncer.

Foraster

(_Al_ Romanill). No hi ha medi possible! Es un poble selvatge, aquest?

Romanill

No! Ja ho veurà! (_Ab gest alt y noble, un xich brutal, imposant, se dirigeix a la multitut avansant alguns passos_). A fòra qui no estigui content! A fòra dich!... Lluny el quí cridi! Soch a casa meva y no hi ha autoritat ni res que hi valgui!... De què serveix l'autoritat aquí?

Manso

Autoritat de palla!

Romanill

Si la forsa es la sola autoritat, qui vulgui res que surti! (_S'imposa y tothom calla_). Gripaus! Covarts!... que tireu el verí per darrera! Cuchs! de la terra que us afarteu de treballar y us moriu de gana! Taups vergonyosos!... miserables!...

Joan

Romanill, vos meteix heu dit que a casa vostra no s'havia d'insultar a ningú...

Romanill

Qui son els primers?

Braulia

Romanill, no't comprometis...

Romanill

S'ha acabat. (_Al_ Foraster). Parli vostè, ara.

Joan

Calma tothom! Deixeu dir. Després parlaré jo ...

Amat

(_Baix_). Tu, no. Enviem a buscar el senyor Rector...

Joan

Fés lo que vulguis!

Amat

Valdran més dues paraules d'ell...

Un de l'Ajuntament

No vindrà...

Amat

Sí que vindrà. Aneuhi vos meteix y digueuli que jo li prego... que es per la salvació del poble... (_L'home se'n va. Segueixen els mormols apagats_).

Foraster

Escolteu, tingueu paciència. No'm feu la contra avans de parlar. Procuraré ser ben clar. Jo coneixia el vostre país y les vostres necessitats, sabia que molts anys la secada us feya perdre les cullites... Però la secada, que per vosaltres es un càstich de Deu, una venjansa del cel... obeheix a causes naturals y sols per medis naturals heu de buscar el remey. Aquí teniu una creencia, una llegenda religiosa que pesa sobre vosaltres com una llosa de sepulcre. No vinch jo a criticar la vostra manera de veure y de sentir les coses sinó a obrirvos els ulls a la realitat... Aquesta fè cega ab el miracle de les aigües, us priva de vèurela com jo la realitat...

Amat

Poble, no te l'escoltis més!

Una veu

Deixeulo parlar !

Romanill

Costi lo que costi parlará! Mentres sigui dintre les quatre parets de casa meva parlarà!...

Joan

Això es dir massa!

Romanill

Ni que no més se quedin tres persones a escoltarlo!

Foraster

Sí, vinch a fer una obra bona y cap poder m'aturarà. Deixo de costat les vostres creencies. Escolteu: no molt lluny d'aquí teniu uns gorchs que vosaltres anomeneu gorchs de la Verge...

Joan

Son els gorchs sagrats, miraculosos !

Amat

Son les aigües de la Verge que curen els malalts.

Una veu

No'ns toqueu els gorchs de la Verge!

Una veu de vell

No! no'ns toqueu la Verge!

Romanill

Deixeu parlar!

Joan

Parli! Què opina vostè d'aquests gorchs?

Foraster

Que si feu a n'aquell indret els treballs necessaris, trobareu una gran vena d'aigua que us portarà la riquesa, la vida als vostres camps... (_Espectació general_). Ab no gran esfors us en podeu assegurar... estich segú del resultat!

Una veu

De què tindrem aigua?

Foraster

No ho dubteu.

Altra veu

Molta?

Foraster

Sí, molta.

Altra veu

Es molt aventurar això!

Altra veu

Què es minayre vostè?

Foraster

Sí, encara que no'm guanyi la vida ab els meus brassos. Els meus pares eren uns richs propietaris de mines y jo vaig passar moltes hores de la meva infantesa en les entranyes de la terra. El goig mellor per mi, més que tots els jochs d'infant, era la voluptuositat dels misteris que ella'm revelava. De jovenet, al meteix temps que'm dedicava a l'estudi y al treball de l'inteligencia, el meu pare'm va ensenyar a descobrir els secrets de la naturalesa. No hi ha res més hermós al món que les relacions de l'home ab la natura. La terra es per l'home com l'home es per la terra, y tots els somnis d'una altra vida jo'ls maleheixo si m'han d'allunyar d'ella. Ella's dóna com una enamorada a l'home que la sab compendre y estimar y obre els seus ulls, ses entranyes pròdigues de preciosos metalls y d'aigües tant riques com els metalls. Ab amor y treball, amichs, la terra se'ns fa nostra, y per això, aquí com en altres parts, m'ha mostrat els seus secrets que son la riquesa de l'home. Aquella aigua dels gorchs, com se pot creure de cop, no neix de les filtracions de la serra de Rocalva. La serra es erma, de roca viva, hont no hi arrelen més que magres herbes... y ademés no hi plou, com vosaltres sabeu. Y no obstant, a baix al peu, teniu aquestes hermoses aigües, aigües vives y abondantes que's renoven constantment ...

Amat

No, senyor, dispensi que'l contradigui... les aigües dels gorchs son mortes, aigües encantades com solem dir aquí...

Foraster

Es un error vostre. Cap element de la naturalesa permaneix en eterna quietut!

Amat

Sí, allí s'estan les meteixes aigües pels sigles dels sigles!

Una veu

Les aigües benehides per la Verge!

Altra veu

Son miraculoses!

Altra

Han curat molts malalts !

Altra

Han tornat la vista als cegos!

Altra

Y la forsa al paralítich!

Amat

Y les aigües sagrades s'estaran inmòvils per tota l'eternitat perquè Deu ho vol!

Foraster

Es un error, una idea falsa, mantinguda per la llegenda religiosa. Aquelles aigües son vives, abondantes... y se'n tornen estèrilment a les profunditats de la terra perquè vosaltres voleu. Van de nou cap a la vena mare, al riu d'aigua que's pert en lo profon. Oh, poble!... abandona la llegenda y entra a la realitat. Doneume la vostra confiansa y de tot lo que us he dit jo'n responch ab la vida!...