Part 3

Sr. Joanet: No senyor. Sempre 'ls negres no están malalts, y quan son vigorosos y l'atacan ó resisteixen, llavors lo Grabat es una _fiera_ y 'l sentiment de sa forsa, de la sèva superioritat li fa acometre proesas que malas enguanyadas per sitis hont ningú las veu. En la mateixa expedició fou abordat per un barco de guerra inglés, y li asseguro que 's va portar com un home. En una paraula, lo nostre Grabat es un héroe que no tè feyna del ofici.

D. Luisito: Pero 'l sèu heroísme no veda que hagi sigut grosser, que m'hagi tractat com _á un pelele_ tantas vegadas com li he dirigit la paraula.

Sr. Joanet: ¿De manera que vosté n'está ressentit? ¿Donchs per qué va á casa sèva? Creguim, D. Luis, no hi vaji, no hi torni més á Port-nou, hauría fet millor no ananthi may. Autorisim á pendre un parell de mils duros... Son una dotzena de familias las que passan més miseria, y dos mil durots bèn repartits, pagan molts deutes, fan pendre paciencia... Si vosté hi torna, si 'l Grabat sab que vosté ha anat á casa sèva, potser... no vull dir paraulas grossas ni ferli por... pero creguim... lo que 'l Capitá pugui sospitar que ha sigut no més desitj d'entelar la sèva honra, la sèva bona anomenada, ho castigará durament... (_Molt serio._) Pensiho bè y... la mèva, hi aniré jo, envihim diners...

D. Luisito: No m'amohini ab los séus concells y 'ls sèus sermóns.

Sr. Joanet: ¡Miri que las mullers y mares de la nostra gent son molt pobres!... (_D. Luisito plega cartas, tanca 'l sèu calaixet, s'aixeca y va per anarsen._)

D. Luisito: ¡Vaig á vestirme! La firma per quant jo baixi. (_Surt per la porta falsa._)

Sr. Joanet: ¡Gent jove! ¡gent jove! pero com es tant poruch... (_senyalant á D. Luisito_) no gosará... fer mal. (_Pren un llibre y escriu._) Tindrá por del Capitá.

### Escena IV.

Sr. Joanet, escribents.

Sr. Joanet: (_Anant y venint surtint al magatsém del foro per parlar á un ó altre que demana._) ¿Quánt pesan los fardos d'espartería "por _Joven Elisa_"?

Sebastià: Cinco cientos fardos de...

Sr. Joanet: Jo diría "quinientos". (_Surt_.)

Sebastià: Vosté perque ha estat disset mesos á Cuba... quan era jovenet... Veurá, n'hi ha 200 d'un pes.

Sr. Joanet: (_Tornant_.) May sou capassos de respondre tant ó quant... Vingan los coneixements. (_Uns impresos. Surt._)

Sebastià: (_Los hi dòna._) Tingui, Sr. Quinientos. (_Escriu_.) Ells, calculant per altres expedicións manadas pèl mateix capitá, ja deuhen saber...

Carlets: ¿Qué vols que calculin? ab la... aquella goleta... ¿cóm se deya? l'_Irene_ van estar dos anys sense noticias. 'Ls inglesos varen axarpar lo barco y per poch penjan al pobre Grabat.

Sebastià: Jo 'm creya que si un barco de guerra 'ls prenía no més s'amparaba del cargament, del barco...

Carlets: Sí, pero 'l nostre Capitá _D. Pablo Cendra_, alias Grabat, té la mala costúm de no deixarse abordar, fa foch, ataca... als ulls dels qui 'l segueixen passa de la categoría de negrer á la de pirata... de...

Sr. Joanet: (_Entrant_.) ¡Y... tu!... (_Tots aixecan lo cap._) Aquell enrahonador... ¿que ja han enviat fondos "Tomás de la Calzada, de Sevilla"?

Carlets: Tingui (_un registre_) ¡quín estripa grúas!... "Letras á cobrar".

Sr. Joanet: Si tot ho he de buscar jo, no sé perqué serviu. (_Va al escriptori del amo._)

Sebastià: Las cartas y recadets freqüents dels de Port-nou farían creure qu' ara D. Luisito no li fá gayres visitas.

Carlets: Naturalment que no 'ls ne fa. Lo varen rebre tant fredament.

Sebastià: Li déu haber promés casarse ab ella... á la noyeta del Capitá.

Carlets: ¡Es clar, home! aixó desde 'l primer día.

Sebastià: ¿Y creus que s'hi casará?

Carlets: ¡Com jo! Lo que D. Luisito espera ara, es que la noya desesperada de no saber res...

Sebastià: Ni de son pare, ni del barco...

Carlets: Espera que d'una manera ó altra, per un motiu qualsevulga... la noya vingui á Barcelona... y un cop aquí...

### Escena V.

Anteriors, la Pitera y la Sorda.

Pitera: ¡Ave María!...

Sebastià: ¿Qué hi ha? ¿qué voleu?

Pitera: Veurán, ¿que no hi fora l'amo? Som de Port-nou.

Sebastià: (_Baix á Carlets._) Més aviat n'haguessim parlat.

Carlets: Ja 'n compareix una, es la confidenta. (_Baixet_.)

Pitera: Mon germá es _cucineru_ á bordo de la _Sirena_... aqueixa dona hi té un net, y com no rebem noticias, ni tenim recursos.

Empleat: Ara l'amo no hi es.

Pitera: Bè donchs... ja tornaré, es á dir ja tornarém perque hem vingut totas, y mestre Andreu, lo pare del Capitá.

Carlets: ¿'L Ceguet? (_A Sebastiá_). Ja veus que 'l plan marxa.

Pitera: ¿'L coneix? ¡Ah! sí, ja 'm sembla que l'he vist á vosté pèl poble en companyía del senyoret.

Sebastià: Digueu qu' avuy per avuy hi déu fer de mal estar á Port-nou... si no hi ha quedat cap bona mossa com vos.

Pitera: Encara que no ho sigui, noy...

### Escena VI.

Anteriors, Sr. Joanet

Pitera: ¡Vosté! (_Al Sr. Joanet, que era dintre 'l despatx de l'amo y compareix_). Deya... aquí, als aprenents, que soch la germana del _cucineru_ del barco de vostés, de la _Sirena_, y qu' així no podém viure. ¿Compren...? una persona...

Sorda: Era viuda d'un del Resguardu que li deyan Menéndez, y per poch lo Capitá de la _Sirena_, que també era viudo... y encara ho es, per poch no 's casa ab ella. (_'Ls empleats riuhen_.)

Sr. Joanet: ¿Y bè, qué?

Sorda: ¿De qué riuhen? Me sembla qu' hauría pogut ráure més malament... Ell anaba desenfeynat pèl poble... ella hi tenía un establiment... res, quatre miserias, una mica d'hostal... de tenda... ell hi venía y la pobre l'escoltaba... En quant se va tractar d'empendre viatge, "si t'hay vistu no m'acuerdu". Net que per no quedarse sola, ella y una nena que ja tè quinz' anys fets...

Sr. Joanet: Bueno, acabeu.

Pitera: Ja está acabat... deixeume parlar á mí. (_A la Sorda._)

Carlets: De manera que esteu sens'home... si teniu por d'estar sola... (_Baixet_.)

Sr. Joanet: Me sembla que ja heu vingut altres vegadas... (_A la Pitera._)

Sorda: ¿Que quín'hora es? prop de mitj día. (_Empleats riuhen._)

Pitera: No s'erra, no. Va ser per portar un recado al senyoret... Avuy som totas aquí: la filla del Capitá, la Ció, la de 'n Comas, la de 'n Falet, la germana del Caragirat, la neboda del mestre d'aixa. La noya del Capitá no volía venir, pero li hem fet la forsosa... no més s'ha decidit quan son padrí li ha dit que tambè vindría. Ella y 'l Ceguet parlarán per nosaltres... comprén que no 'ns sabem explicar tant fi.

Sr. Joanet: Donchs... heu fet lo viatje endebadas.

Pitera: ¿Vol dir? (_Irónica_.) ¿Que no hi es D. Lluisitu?...

Sr. Joanet: ¡Pst!... tè feyna, no vol amohinos.

Pitera: Envihil á buscar. ¡Ja veurá com vé! mentres tant anem á dir que ja está avisat. Que hi vagi aqueix aixerit que belluga tant. (_L' empleat._) Hem vingut per mar per estalviar ports... duas barcas de bou carregadas... hem posat á la Barceloneta, á ca 'n Tatus...(_Encarantse ab lo senyor Joanet._) Així que 'ns hagim donat noticias... y quartos, tornarem á bordo... y á caseta.

Sorda: (_Al Sr. Joanet._) ¿Qu' hem de pagar mitja pesseta? ¿per qué? jo no la pago. (_Pitera l'espeny._)

### Escena VII.

Senyor Joanet sol al mitj de l'escena. 'Ls empleats escribint, comentant la visita en veu baixa.

Sr. Joanet: ¡Bona l'hem feta! Y D. Luisito que no vol saber res de la gent de la _Sirena_... Encara seré, com sempre, l'ase dels cops... Que si 'ls negocis combinats en vida de son pare surten tots tant malament... que ja está aburrit de barcos y de viure á Barcelona... Sembla impossible que sigui fill de qui ho es... Ha gosat dir mal de son pare, de la terra de son pare... Jo bè hi trovaba las sèvas cosetas á la sèva _de terra_... pero may ne malparlo... Aqueixos americanos que no son d'América, aqueixos cataláns que no son d'aquí no tenen amor á res... A l'Habana anyoran Barcelona, á Barcelona no mes son ponderacións de lo felissos que son á la Habana. (_Soroll á la porteta. Se n'entra al despatx del amo.)_

### Escena VIII.

Don Luisito s'ha assentat al sèu escriptori.

D. Luisito: Sr. Joanet, ¿qué passa?

Sr. Joanet: Miri... las de allá, lo que li deya: la miseria las ha exasperat: han vingut de Port-nou y... (_Empleats riuhen._)

D. Luisito: (_Apart_.) ¡Millor! (_Alt_.) _Que se callen esos loritos_... (_Surt al prosceni._)

Sr. Joanet: Sí, senyor, sí; son á Barcelona, han posat á la Barceloneta y una d'ellas s'ha avansat pera donar la noticia de que vendrían totas...

D. Luisito: Donchs dirá lo que li vingui bé; yo pujo á vestirme. (_Apart á Carlets._) ¿Ella ha vingut?

Carlets: No, pero vindrá.

D. Luisito: ¿Y la Pitera?

Carlets: Vindrán juntas.

D. Luisito: ¿La firma? (_Se retira al sèu despatx y firma las cartas que li va presentant lo senyor Joanet, després quan anaba á penetrar á la habitació del costat entran las donas. Veu qu' entre ellas hi ha Marieta, y diu:_) ¡Ja la tením aquí! veurém si avuy logro que m'escoltis. (_Se'n va per la porteta falsa._)

### Escena IX.

Donas, criaturas de totas las edats. Marieta y 'lCego donantse 'l bras.

Pitera: ¡Miri! ja som aquí... Marieta... (_presentantla_) la filla del Capitá, 'l padrí... no 'ns ho es á nosaltres, pero tothom al poble li diu... quan hi veya tambè manaba barco...

Sorda: Hauría vingut la Roseta, la dona del Noy Gran, del Pilot; pero la pobreta ha tingut un atropell... Figuris (_al Sr. Joanet, confidencial_), figuris, estaba de cinq mesos quan lo sèu home se'n va anar... li esplico á vosté perque 'm fa posat de saber lo que son aqueixas tragerias... ¿que no es casat? ¿que no n'ha tingut la sèva senyora d'atropells?

Sr. Joanet: Veyam, ¿qué passa?... Vosté (_á Marieta_) sentis, y vos, padrí. (_Als altres._) M' haureu de dissimular; no hi ha cadiras per tots.

Pitera: Parla, Marieta.

Ció: ¡Padrí! (_Al Cego._) Pregunteu per quínas mars navegan.

Sr. Joanet: (_A la Sorda, que se 'l mira fixo._) ¿Qué hi ha? es amohinadora aqueixa bona dona ab lo sèu mirar tant fixo.

Sorda: Li deyan "Pel de cuch", era de Premiá.

Sr. Joanet: ¿A quí? (_Cridant_.)

Sorda: ¿No 'm pregunta 'l nom del mèu home?

Sr. Joanet: No 'us pregunto res...

Sorda: Vá morí negat, un día d'una gran mitjornada, y ara visch ab los nets. La menuda ha tingut la passa de xarampió, y 'l nostre Tóful, qu' anaba als sardinals, l'han desembarcat y roda pél poble fet un pillet.

Ció: Y sa mare qu' está tulida... ¡té prop de cent anys!

Sr. Joanet: Calleu com un bot-a-van. Parli vosté (_á Marieta_); vos, Andreu.

Marieta: La nostra presencia aquí, lo haber deixat al poble unas y altras qui fills per cuydar, qui pare ó mare impossibilitats, los mesos que s'han passat sense que ningú d'aqueixa casa hagi enviat diners á las abandonadas.

Cego: Sense que ningú sápiga res del barco hont hi tenim sers estimats. (_Ploricó de las donas. Riallas dels empleats ab duas ó tres jovenetas._)

Sr. Joanet: ¿Quí riu? (_Aixugantse una llágrima._) ¡Pocas soltas!

Ció: (_A una noya._) ¡Tu! (_Li dòna un pessich._)

Carlets: En Sebastianet li deya que si li faltaba ballador... per aixó ha rigut... no es culpa d'ella.

Sr. Joanet: (_A Marieta y Cego._) Prou, prou me faig cárrech de las angunias que passeu; pero tranquiliseuvos; acava de arrivar una fragata que ha tocat á Canarias, la _Curra_, y que sens dupte porta noticias de la nostra _Sirena_, dels sèus tripulants.

Cego: ¿N' está segur? ¿Cóm ho sap? ¿La _Curra_ ha arrivat? (_Lo Sr. Joanet busca papers; parlan baixet._)

Pitera: ¡Noticias, noticias!... Aduch que 'n porti, ja será un alivio; pero quartos no 'n portará, y jo, vamos, no es que 'l desprecihi al mèu germá, ¡pobre Gatneu! sino que més m'estimaría saber que guanya mesadas lluny de casa que no pas tenirlo en terra sense guanyar res y... mantenirlo.

Ció: Aqueixa, aqueixa es la mèva. Mentres venen las noticias, al poble ja ningú 'ns fía... La noya (_á Marieta_) prou respon per uns y altres; pero ¿sap lo que diuhen los marxants quan ella gira l'esquena?... ¡Son pare! ¡son pare! ¡quí sap si tornará!...

Marieta: ¿Qué puch respóndrels? Si tingués una carta del pare dihentme: "soch en tal puesto..." Si 'n tingués una de vosté prometent pagar lo gasto qu' aqueixa pobra gent...

Ció: Ademés, lo senyoret, avans venía al poble y, vamos, sempre repartía uns quants durets... ara quí sap lo temps que no ha vingut...

Pitera: Lo de venir es altra cosa... jo l'he vist deu fer dos mesos eixir de casa vostra. (_A Marieta._) No te 'n amaguis, noya... ¿quína culpa hi tens? Arriva, passa 'l ratet y l'home, quan ha acavat la feyna, se'n deu anar.

Cego: A casa cap home hi tè feyna. (_Cremat_.) Si don Luisito ha vingut... fins l'he pregat, y ara, davant totas vosaltres, li tornaré á dir que no vingui més.

Sr. Joanet: Se creu pot ser fervos obsequi.

Cego: Y 'ns causa perjudici.

Sr. Joanet: No feu cas de paraulas de dona.

Cego: Hi ha paraulas que fereixen, sigui qui sigui 'l qui las diu.

Pitera: Lo cert es que tota la vila de Port-nou, sabent qu' ha vingut... se pensa que hi ha misteri.

Marieta: ¿Qué podem ferhi si ell persisteix?... ¡Persistía, en venir!

Sr. Joanet: (_Decidit_.) D. Luis que digui lo que vulgui... Veureu... ja ho arreglaré tot; ¿hónt es la llibreta de l'expedició? (_La trova. Llegint._) "Expedición de la _Sirena_. Capitán D. Pablo Cendra. (_Fulleja_.) Gastos de armamento. (_Fulleja_.) Salarios, avances..." ¡Ah!... Vos la més callada... (_La Sorda._) ¿quánt heu rebut? (_Veyent que no l'enten li repeteix la pregunta, y sense ferho exprés li toca l'espatlla._) ¿Quánt?

Sorda: ¡Ab cotó fluix!... (_Totas riuhen._) ¡Ab cotó fluix y oli calent!

Sr. Joanet: ¿Qué diheu? (_Fort_.)

Sorda: Que 'l doló á l'espatlla me 'l faig passar ab unas fregas d'oli calent.

Sr. Joanet: ¿Que quánts diners heu rebut?

Sorda: ¡Ah! Las duas doblas de quatre que 'l Menut va cobrar... menos 27 duros que 's va gastar en roba, botas d'aigua, xubasquero.

Sr. Joanet: ¡bueno, bueno (_treu diners de la caixa_), veniu! (_Totas lo segueixen._) ¡Tú! (_A un empleat._)

Ció: Jo dech 46 arrobas de pá... miri, porto la talla. (_Una canya ab oscas._) Compti, y ademés dos anys y mitj de lloguer de casa... á 6 pessetas cada mes.

Pitera: Jo 17 pessetas al metje nou, perque l'altre, ¿sap? estabam aconduhidas, y, es net, com no 'l pagabam no feya donar res á la nena, que per poch se 'm mor. Figuris una criatura com un pom de flors, la vaig tenir ab en Menendes... de mica en mica s'anaba decandint, que li venía d'un susto que li va donar un de la Sanitat... que la festeja! y aquell estaquirot de metje no més li receptaba exercici... jo sí que 'l vaig enviar á fer l'exercici.

Sr. Joanet: No crideu, no parleu totas á l'hora. (_L' empleat pren noms y apunta._)

Cego: (_Al Sr. Joanet._) Nosaltres, ja compendrá, més que diners voldríam noticias. Voldríam saber ahónt es lo barco... ¡Marieta, noya! (_Buscantla ab las mans._)

Marieta: Soch aquí, padrí. (_Li toca 'l bras._)

Cego: Aquellas baladreras no 'ns escoltan... parlim ab franquesa... la pobreta, si son pare li manca, no més me tindrá á mi que no 'm puch valer, qu' he mirat cinquanta anys lo sol de fit á fit y qu' avuy, vell y cego, soch una nosa.

Marieta: ¡Padrí! ¡vos nosa! (_Amanyagantlo._)

Cego: ¿Ahónt es la Ció? (_Baixet_.)

Marieta: Prop nostro.

Cego: Aqueixa infelís tè una criatureta de deu anys tota esguerrada, una de nou que la guarda quan ella es á fer feynas fora casa. La menuda cuyda á l'esguerrada, á sa padrina que tè casi tants anys com jo, li fa sopetas, la fica al llit.

Ció: Veurá, jo no volía que 'l noy s'hi embarqués á la _Sirena_... més me l'estimaba á casa pescant al bou, l'hivern; als sardinals l'istíu... pero había donat paraula al Capitá...

Cego: Quan un home ha donat paraula, no hi ha muller, ni fill, ni mare, que valgui... No 'n caldría d'altre sino qu' un Capitá comptés ab Pere... y... Joan y Lluis... y Miquel... y á l'hora de ferse á la vela 's quedés sense gent...

Ció: Bè, no us cremeu, padrí... ja hi va aná 'l de casa á embarcarse... ab prou greu de la mèva ánima.

Sr. Joanet: 'Us cridan per cobrar. (_S' allunya la Ció._)

### Escena X.

Cego, Marieta, Senyor Joanet.

Cego: Digui... ¿han anat (_baixet_) á la costa oriental? Es viatje llarch; si fos aixís, encara hi hauría esperansa. Si han anat á la occidental... á Guinea, ab un barco nou y un capitá com lo nostre Pau... hauríam de tenir noticias... Díguimho... nosaltres (_ell y Marieta_) sense comprometre á ningú, podem calmar á tota aqueixa pobre gent. En ma vida he dit una mentida, y quan me preguntan per qué no 's sap res de la _Sirena_, no torno resposta. Si tingués detalls...

Sr. Joanet: Compreneu, es molt delicat lo que 'm pregunteu. La _Sirena_ va sortir despatxada per Gibraltar y Cárdenas...

Cego: Ja ho sé, es la única cosa que 'm va dir en Pau... Entre homens com ell y jo, lo que no 's diu no 's pregunta. ¡De Gibraltar... á l'Africa! entesos... No més diguim una cosa bèn mínima... ¿qu' han anat á carregar més ensá ó més enllá de Bona Esperansa? ¿á la costa occidental ó á la oriental?

Sr. Joanet: (_Resignat, mirant que no 'ls escoltin._) Més enllá, á l'oriental. (_Mostrant lo mapa ab una regla._) De Bona Esperansa n'hi ha noticias... y si á horas d'ara no son á Cárdenas...

Cego: (_Trágich_.) Preguém per ells. Son al fons del mar.

Sr. Joanet: O bè presos per l'Inglés.

Cego: (_Heróych_.) ¡Qué parla de presos! ¡Ni l'Inglés ni 'l Pare Etern es capás de pendre al mèu fill! ¿Qué 's pensa que 'l Grabat, portant gent catalana...?

Sr. Joanet: No ho son tots.

Cego: ¡Encara que no més n'hi hagués un! ¿Qué 's pensa que fins tenint la desgracia de ser abordats per un d'aqueixos barcots ab rodas y fumeras... ¡que no durarán!... tingui compte qui li diu, qué 's pensa que la gent de la _Sirena_ s'haurán deixat pendre vius? S'haurán fet matar matant inglesos... que, vaja, ja es una mort passadora... (_Emoció_.) La mort dels mèus companys que reposan sota las onas de Trafalgar.

Marieta: ¡Padrí, m'esparveréu! ¡potser mal temps!...

Sr. Joanet: Averías...

Cego: ¡Qué sabeu vosaltres! Ab un barco nou de trinca, velam y de tot á dojo, no hi ha mal temps... n'hi ha de millors, n'hi ha de pitjors... ¡La mèva!... s'han trovat ab un d'aqueixos barcots de vapor.

Sr. Joanet: Que matarán la navegació de vela.

Cego: Matarán l'ánima que 'ls aguanta. Lo barco de vela es l'imatje del aucell que crusa l'ayre, del peix que llaura las mars. Ningú es capás de matar l'imatge de lo que Dèu ha creat. Ja 'n poden fer de barcos ab rodas y calderas; mentres hi hagi homens de pit vora las platjas... alló ho manará algún jan que no 's respecti. L' home de l'art, lo mariner batejat ab aygua salada, fill de mariners, avesat á bregar ab corrents, vents de proa y mars de fondo, sempre voldrá ser amo de la fusta que trepitja... á la mar, madera... no 'm fará surtir d'aquí. (_Cambi_.) De manera que dihem: tocada á...

Sr. Joanet: A Bona Esperansa, segons noticias... de 'n Ramon del Masnou.

Cego: Ja 'l conech... bona pessa.

Sr. Joanet: S' está allá de factor... Hi van passar á darrers de septembre.

Cego: ¿Y de llavors ensá?

Sr. Joanet: Cap més noticia.

### Escena XI.

Soroll entre las donas que ja han cobrat, eixint, entrant.

Cego: ¡Ey! ¡poca gresca!

Ció: La mouhen aqueix parell de sayóns. Una 'ls hi conta miserias perque assentin més quartets á la llibreta y tot se 'ls torna bromejar, que si l'anyoransa 'ns aflaqueix...

Carlets: ¡Jo! ni sisquera 'us he parlat. Aqueixa dona m'ha dit que no menjaba, y com la veig tant rodona...

Sr. Joanet: Enllestím... ¿está apuntat tot?

Ció: ¿Y cóm noticias? ¿al cap ne som?...

Cego: Lo senyor m'ha explicat la derrota del barco.

Sr. Joanet: A horas d'ara deuhen ser á Cárdenas.

Pitera: ¡Deuhen ser! ¡deuhen ser! Aixó es no dir res. Volém veure á l'amo, ¿veritat, noya? (_Ab intenció._)

Ció: Volém saber quán tornará 'l barco... ¿Son á l'Africa, veritat?... no ho negui. Vostés 'ns prenen los fills, (_La Pitera parla ab la Marieta mostrantli la porta falsa, animantla_) los marits, perque 'ls guanyin forsa doblas de quatre, y encabat, si 'l negoci no va bè... tal día fará un any. Aygua damunt y per túmbol sorra. Fins si va bè, los nostres homens son negreros los infelissos... ¡Negreros! perque riscant la vida van ahont... Don Lluisitu no gosa anar.

Pitera: Don Luisito tè feyna aquí...

Cego: ¡Ey, tu! ja xerreu massa. Si don Luisito no s'embarca, es fill d'un home qu' ha fet més viatges que no 'n fará 'l gandulás que tens per germá...

Pitera: ¿Qué parleu per mí? Escolteu, padrí...

Sr. Joanet: L' home que navega, que porta la vída venuda, que combat ab elements ó forsas encontradas, es sempre respectable. Aquí ningú 'us malparla ni tracta als vostres homens de... res d'aixó qu' heu dit.

### Escena XII.

Anteriors, D. Luisito de dintre 'l sèu despatx, ha mudat de vestit.

D. Luisito: ¡Senyor Joanet! (_Silenci entre las donas. Marieta s'emociona visiblement al oir sa veu. Lo senyor Joanet entra á parlarli. Tocan las dotze._)

### Escena XIII.

Anteriors menos D. Luisito y lo Senyor Joanet.

Sebastià: Aqueix rellotje atrassa. Son al menos dos quarts d'una. ¿Tanquém? (_A Carlets._)

Carlets: Jo 'm quedo, vull acavar lo manifest.

Sebastià: (_Anantsen á las noyas._) Lo dicho, dicho. Si 'ls diumenges faltan balladors... ¡demaneu! (_Surt ab los demés empleats que no parlan._)

Pitera: (_A Marieta._) ¡Es ell!

### Escena XIV.

Senyor Joanet, Cego, Carlets, Marieta, Pitera, Ció y donas.

Sr. Joanet: L' amo diu que no vol tanta saragata... ha rebut noticias d'un barco que potsé 'n porti de la Sirena... Que 's quedi la de més edat... y després (_al cego_) torneu desseguida á Port-nou y no hi vinguéu més á Barcelona.

Ció: A tu 't pertoca. (_A la Sorda._)

Sorda: ¿Que si tinch gana?... (_Riuhen_.)

Pitera: Que 's quedi la Noya, y jo... per ferli companyía.

Cego: Y jo... (_Ixen las donas._)

Sr. Joanet: Entesos. (_Torna á entrar al escriptori de son amo per donar lo recado y despedirse._)

D. Luisito: (_Surtint al prosceni dòna papers al Sr. Joanet._) Negocihi las lliuras sobre Londres... aprofiti el cambi son _mil quinientas_... y l'altra lletra _ciento veinte_... y aquesta...

Sr. Joanet: Dos quarts d'una... descuydi, descuydi. (_Surt molt depressa._) Vaja, mestre Andréu, conservarse, Marieta. (_Los dòna la ma._) Ja veurán com don Lluis no 'ls diu ni mes ni menos que jo...

### Escena XV.

D. Luisito, Cego, Carlets, Marieta, Pitera.

D. Luisito: ¿Sempre tant _boyante_? (_Al Cego. Porta unas cartas obertas á la má._)

Cego: Sí, senyor, sí, bó, gracias á Dèu. Voldríam saber, per mí, per ferho saber á las familias, ¿ahónt se trova 'l barco? ho hem preguntat al senyor Joanet y 'l bon senyor potser no gosa dir tot lo que sab.

D. Luisito: No sap res mes que jo. (_A Marieta, rápit, prenentli la má._) Per fí has vingut. (_S' assenta á la taula del senyor Joanet._) De Cádiz. (_Fullejant_.) Santa Cruz de Tenerife... la carta de Santa Cruz?

Carlets: Es aquí ab las de...

D. Luisito: Donchs ell li llegirá... (_S' aixecan y van al altre costat de l'escena prop de Carlets, que llegirá quan convingui._)

"Muy señores míos y de mi mayor consideración..."

No, no es aqueixa... veurán, esperin. (_Repetint alguna paraula._)

Pitera: (_A D. Luisito, baixet._) Lo promés, promés: ja la tè aquí.

D. Luisito: Sí, ¡pero 'l ceguet!

Pitera: Ha volgut venir de totas las passadas. Jo y las altres, sense qu' ells sospitessin que jo ho feya per complaure á vosté... (_D. Luisito li dòna diners que s'amaga sense comptar_) ¿quína nosa li fa 'l ceguet? Ja l'entretindré jo.

D. Luisito: (_Tallant lo pas á Marieta, tendre, emocionat._) Gracias d'haber vingut...

Marieta: ¡He vingut perque ellas han insistit tant y tant! no 's cregui que vinch... (_Plora_.) No més per caritat per aqueixa pobre gent m'he mogut de casa.

D. Luisito: ¡Gracias! gracias de totas maneras. Ni prechs ni llágrimas, ni cartas ni recados, habían conseguit que m'escoltessis... allá... allá al tèu poble!... sempre vigilada per un ó altre.

Marieta: No continuhi... allá... aquí, per tot, soch prou jo mateixa pera vigilarme.