La Sirena

Part 4

Chapter 4 3,555 words Public domain Markdown

D. Luisito: Avuy per fí podré dirte lo que densá que 't conech bull al mèu cervell, m'escita y dòna ardors que 'm fan semblar llisos y plans los projectes mes ardits y qu' altras vegadas m'abat y xafa fentme desesperar de tot. Pensant en la tèva persona adorada m'acudeixen al pensament ideas follas, me venen desitjos d'anar á trovarte y dirte que _vull_ que m'estimis, qu' has de ser mèva malgrat tots los obstacles... y després fentme cárrech de que l'amor no s'imposa, estrenyo 'l mèu cor, no vull que bategui, á cops l'aturo de batre y 'm dich que val mes esperarho tot de la tèva voluntat, de la tèva compassió.

Marieta: No continuhi... hi ha cosas que fins sent verdaderas no s'diuhen d'amagat... no continuhi... m'ofensan sas paraulas. (_Vol anar prop de son padrí._) ¡Deixim passar! creguim no vulgui per forsa lo que de grat no consegueixi. Si m'hagués parlat davant de qui te dret de saber fins los pensaments mèus mes amagats, si hagués parlat de l'afecte que segóns diu sent per mí... franca, honradament davant d'aquell home (_plora_) que no sabem hont es, d'aquell pare tan respectat...

D. Luisito: Si t'hagués parlat davant de ton pare m'haurías dit que 'l mèu amor no t'ofensaba? Donchs davant d'ell diré que 't vull per esposa, que 'm sento segur de ferte ditxosa, qu' espero ser lo mes felís dels homes si 'm promets correspondre...

Marieta: No prometo res, y déixim passar; lo padrí 's figura tenirme á prop sèu.

D. Luisito: Escolta María. (_La vol pendre per la cintura._)

Carlets: (_Qu' ha fullejat cartas dihent algún monosílab al padrí._) Eccoloquá. "Santa Cruz de Tenerife... Muy señores nuestros: Tenemos el gusto de participarles que, según noticias, la _Sirena_...

D. Luisito: Per lo mes sant te juro que si no he tornat ja á prop de la mèva mare que m'anyora que m'escriu pregantme que torni prop d'ella ha sigut per tú... (_la pren per la cintura y la vol abrasar_), ¡per tú, María hermosa!

Marieta: (_Crit aufegat._) ¡Padrí!

Cego: (_Anant al mitj de la escena, d'esma, cap ahont ha sentit lo crit._) ¡Noya! ¡Marieta! ¿Que no es aquí? (_prop sèu._) ¡Filla! ¡María!

Marieta: (_Continúa la lluyta entre D. Luisito y ella._) ¡Padrí! (_Lo vell s'avansa, s'esberla 'l front al cantell de la caixa de ferro, cau per terra ab la cara plena de sang._)

Carlets: ¿Qu' es mort? (_Corrent al Cego._)

Marieta: (_Se desfá enérgicament de D. Luisito y corre cap al padrí._) ¡Padrí! ¡padrí del mèu cor! (_Crísis nerviosa._)

Pitera: (_A D. Luisito._) Miri, vindrá d'alló millor: envihi á cercar un metje... y guardils á casa sèva. Al vell per curarlo, si tè cura; á la noya perque 'l cuydi. (_Pica las mans de Marieta, la venta, etc.._)

D. Luisito: (_A Carlets._) ¡Corre! un doctor. (_Pren á Marieta desmayada y 's mira á la Pitera com preguntantli qué fará._)

Pitera: Fassi baixar criats.

D. Luisito: ¡Perico! ¡Madrona! (_A la porteta falsa. Baixan un criat y una criada que prenen á Marieta_).

Pitera: Comensin per ella, es més lleugera... després entre tots pujarém al padrí. (_D. Luisito segueix á Marieta. La Pitera, girada d'esquena al vell se treu los diners qu' ha rebut y se 'ls aboca al davantal comptantlos. Irónica._) Padrinet, ¿qué 'us heu fet mal?

Teló.

## Acte tercer.

Aqueix acte pot ser suprimit en los teatros ahont lo material escénich siga reduhit; no obstant tot lo que diuhen y fan los mariners de la _Sirena_, relatat ja per mí anteriorment, y ab més detalls en la novela _Jaume_, ha sigut l'embrió, l'idea inicial del present drama. Totas las cosas, fins las insignificants, tenen la sèva historia; la de la _Sirena_ es molt senzilla. Uns amichs, personas de teatro, 'm digueren: "D'aquell epissodi que hi ha en la novela _Jaume_, sab d'aquell tarrabastall que 's passa à bordo del _Mal genio_, d'aquell combat (auténtich) entre un negrer y un _crucero_ inglés... --Bè, ¿y qué? vaig respondre. --Se 'n podria fer un drama interessant. --¿Un drama? --Se podria fer... fent-lo, van afegir los amichs, inventant una familia pèl capità, altre al pilot, creant uns quants personatjes, fentlos anar y venir, gemegar y riure, en una paraula, donantlos vida... --¡Pst! no es mala idea..." y tras, tras, un full darrera l'altre vaig anar omplintlos de las cosas que deyan y feyan la gent del barco, la que à terra 'ls esperaba, la gent qu' estimaban, de qui eran estimats, aborrits, anyorats, temuts, desitjats.

Ara no més queda un punt per resoldre: l'interès que pugui oferir la fabulació del drama, la vida que puguin tenir la gent per mi inventada.

Combat naval.

La cuberta de la _Sirena_, algún fanal de servey penjat á la toldilla y dintre la cuyna; dos canóns montats en curenyas móvils, especas, buixells, calabrotes, etc., etc.. Grabat observant l'horisó; Miliet preparant duas tassas de café, que passará al Capitá y al Pilot que va y ve.

Veu del Serviola: . ¡Vapor á sota vent!

Pilot: (_Acudint depressa._) Si ns'han vist del vapor estem perduts.

Grabat: Parla baixet; ab semblant calma, las veus van lluny.

Miliet: (_Vè ab lo café abocat._) Preneulo, se torna fret.

Pilot: (_A son fill._) ¡Milio! (_Li parla á l'aurella. 'L noy desapareix._)

Grabat: Allarga tot... (_Pausa. Maniobra._) Y per si de cas, Noy Gran, amanim las eynas. (_Los mariners posan dos canons en posició. Al Nostramo._) ¡Reparto d'armas! (_Se 'n va 'l Nostramo y dòna destrals, asconas, sabres, etc.. A Milio._) ¡Pólvora y balas! (_las portarán en una senalla y saquets._) ¡Nostramo! (_Ve 'l nostramo.)_ Que 'ls donguin café, racció doble de canya. (_Lo cuyner reparteix beguda._) ¿Tot está bèn tancat? ¿los panyols? ¿la bodega? ¿'l sollado?

Pilot: ¡Tots dormen... res de nou! (_Mirant á la bodega per un portaló_).

Grabat: Es lo vaporot qu' hem vist á posta de sol... Un inglés que si 'ns aborda...

Gatneu: (_Intervenint_.) ¡Pobrets de nosaltres! ¡penjats! ¡penjats á las vergas! ¡Rendimse, Capitá!...

Grabat: ¡Tu! (_Li allarga un cop de destral. Lo cuyner esquiva 'l cop fugint._) ¡Si no 't penja l'inglés te penjaré jo!... ¡cobart! ¡Aneu! (_al Pilot y á Milio_) que no parli á la gent; poséuli ferros.

Pilot: (_Mirant ahont es lo cuyner._) S' ha amagat á la cuyna... no 'n sortirá... Lo fet es que si 'ns prenen la negrada...

Grabat: No pendrán res. (_S' aixeca resolt, habent carregat lo canó._) ¡Ans que rendirme... á pico! Ab aixó despedeixte del tèu fill, encomanat á Dèu si estás d'humor de ferho. (_Ell se treu un escapulari, y recullit, sense gorra, prega en veu baixa._)

Miliet: ¡Lo vapor!...

Grabat: ¿Ahónt?

Pilot: Ha passat de mar-lo-vento á sota-vento.

Serviola: ¡Vapor á sota vent! (_Comensa á véures un vapor costat esquerra del espectador._)

Grabat: ¡Calla! (_Al Serviola. Li envía á Miliet per ferlo callar. Tot per senyas._)

Pilot: Un barcot de rodas, ¡mala fí fassin!

Grabat: Ara no 'l veig, pero 'l sento damunt de la post del pit com si 'm xafés.

Pilot: No porta llums de posició pera abordarnos desprevinguts.

Grabat: ¡Apaguéu los fochs! (_Apagan los fanals y llums que hi había encesos._)

Pilot: Me sembla que va ab rumbo á Santa Helena.

Grabat: ¿Vols dir? Fes arriarho tot.

Pilot: ¡Arria y carga! (_Maniobra. Després tots los mariners s'arman y s'agrupan._)

Grabat: Avans que 'l sol surti 'l tením per la proa... (_Pausa_.) Vinga 'l café. (_A Miliet, que li dòna._) Digas al cuyner que reparteixi més canya, rom... y poch soroll. (_Los homens bebent, parlant en veu baixa. Algúns se bellugan per curiositat, altres per anar á agenollarse._) Al qui 's mogui del puesto sense necessitat, li asclo 'l front d'un cop d'aixa.

Miliet: ¡Pare! (_Entre ells dos, tendre, íntim._)

Pilot: ¿Qué tens por, fill?

Miliet: ¿Voleu dir que 'ns penjarán?

Pilot: ¡Encomanat á Dèu... y sigas home!

Miliet: A la Mare de Dèu de la Bonanova. La mamá m'ho va recomanar. (_Se treu l'escapulari y resa._)

Gatneu: A tu no t'farán res... ¡tant de bó que jo fos una criatura!... no més matarán als homes fets...

Patou: ¡Mare de Dèu del Carme! ¡Amparéume, Sant Antoni benehit!

Grabat: (_Al Pilot, mitj de serio, mitj de broma._) ¿Que la fem la prometensa, Noy Gran?

Pilot: Ja está feta: una Sirena de plata portada á peu descals á Sant Elm...

Grabat: Si salvem bous y esquellas. Si no més salvem la pell... me sembla que bastaría que 'l barquet fos de fusta. (_Broma_.)

Gatneu: ¿Y si 'ns penjan á las vergas?

Grabat: ¿Ja torna á ser aquí... aqueix pillo?... (_L' agafa pèl coll. Li treuhen de las mans._)

Pilot: Amaguéuse, si teníu por... y calleu... no sortíu mes de la cuyna.

Miliet: Porta issada bandera de parlament.

Grabat: (_Observant lo barco enemich._) Ves á parlá ab lo Dèu que t'ha fet.

Pilot: Demana visita.

Grabat: ¡Enllestim! (_Als mariners que s'acaban d'armar._)

Pilot: ¡S'avansa!... ja estem á tiro... (_Canonada de l'inglés._)

Miliet: Pare, ¿que tiran ab bala? (_Baix_.)

Pilot: ¡No, fill, no! ¡Fan salva! Es per riure...

Grabat: Ja som al sarau... ¡Venga! (_La metxa._) Per no passar per mal criats los hi tornarem lo saludo... (_Pausa_.) Apuntéu aqueixa pessa. (_Al Pilot._) Tirarem l'un després de l'altre sense deixarlos respirar... Jo apuntaré á la roda... Vos per cuberta.

Miliet: (_Ab l'ullera á la ma. Comensa á clarejar l'horisó._) Se li veu lo nom... Se diu _Good morning_.

Pilot: Que vol dir: "Bon día tinguin".

Grabat: ¡Ara te 'l tornaré lo "bon día tinguin"! (_Apuntan pausats._) ¿Somhi?... ¡Foch! (_Dos tiros, l'un després de l'altre. Las canonadas causan avería á bordo de l'inglés. Gran pausa. Moment d'ansietat._)

Patou: (_Ballant_.) ¡Justa! ¡dintre 'l pap!

Pilot: Tenim lo vent de matinada á sobre.

Grabat: ¡Estem salvats! ¡Cassa! ¡Issa! ¡Allarga tot! (_Maniobra. Pausa._)

Pilot: Ja fem camí. (_Lo barco branda y avansa._)

Gatneu: (_Carregat d'armas y un sabre á las dents._) ¡Orsa, orsa! ¡Vatua 'l mon! ¡Si son uns bacons aqueixos jans! (_Fa 'l valent. Xiulets á bordo del inglés. Descarga de fusellería._) ¡Revatua l'mon! ¡Estich ferit!(_Cau_.) ¡Ay! ¡ay! ¡ay!

Miliet: Pare, ¿estem salvats? (_Intim_.)

Pilot: Sí, fill, sí.

Miliet: No 'us penséu, no, 'n tenía gens de por; mireu. (_Ensenya la destral, la canana que portaba._)

Grabat: ¡L'inglés tè la roda rompuda! No fa camí... ¡Ansia! (_Als mariners._)

Patou: (_De sobte l'orla y fent portaveus de las mans. Als inglesos._) ¡Alsa, valents!

Gatneu: ¡Ay! ¡correu! ¡ay! ¡Me desangro!

Grabat: ¡Moríuse!

Serviola: ¡Xarraires!

Patou: ¡Bariguts!

Pilot: ¡Mala negada pogueu fer tots! (_Pausa_.)

Miliet: ¡Memorias á la senyora!

Grabat: ¡_Gut morning_, borratxos! (_Surt lo sol. Pitadas á bordo del inglés. La "Sirena" ab tot lo velam pren sa bordada._)

Teló.

## Acte quart.

Bohiho de la Carnera

Una recalada prop de Cárdenas, terrer palúdich ó sian _manglares ab bejucos_ (jonchs); rocas á dreta. La _Sirena_ fondejada entre 'ls _cayos_. Al fondo 's veuhen las siluetas de las _tetas de Camarioca_, tres lleguas endins de Cárdenas. A terra 'l _bohiho_ ab calderas y ormeig de negrería cubert de _yagua_, crosta de palmera. La vegetació: palmeras de tronch llis, _cocales, caña y manigua_ (brossa), alguns pins borts. Mariners de la _Sirena_, negres desembarcats y ajeguts, mulatos que van y venen. Un negre al _cepo_.

Vestits: pantalon y americana de dril, las donas faldillas y mocador de colorayna, barret de palla quan surten á travallar, sabatas de baqueta ab cordons y orelletas, puntera ample.

### Escena primera.

Passan llargas teorías de negres nusos. Lo Mayoral va cridant y apuntant.

Mayoral: Ingenio del Rosario: 12 morenos, 7 marrones. (_Un altre empleat apunta y s'emporta 'ls negres._)

Ingenio Lealtad: 15,3 idem., bozales.

Ingenio Virgen Pura: 10 bozales, 3 idem menores.

(_Al volguer fer aixecar un negre, home ó dona, altre negre que será de sexo diferent y qu' espera tanda pera ser emportat vol retenir al qui se'n enduhen. Los dos negres que serán artistas y no comparsas s'abrassan, se deixan quant lo mayoral los separa, tornan á reunirse, jemegan, ploran y sempre dihentse:_) ¡Ahulaj! Taó, táo. ¡Luuh! ¡Mauna! ¡ta-oj!

Mayoral: Bueno deixemse de cuentos (_Als negres._) Vos (_al empleat_), emportéusels y si no podeu féu venir gent de la goleta... ¡ansia! (_Forsejant per separarlos._) ¡Ansia! (_al negre_) si fas lo rebech anirás á jaure ab aquell. (_Al cep._)

Gatneu: Aquell (_lo del cep_) es molt bretol. Tot lo viatje que mou brega.

Miliet: Potser sigan parents. (_Al mayoral referintse als dos que no volen separarse._) ¿Que t'es germá? (_Al negre._) Déixeulos junts, pobrets, sembla que s'estiman de veras.

Mayoral: No pot ser, n'he d'entregar 18 al _ingenio Virgen Pura_, y si deixo que se'n vagin junts lo _Lealtad_ no trovará 'l compte. _¡Vaya vivo!_ (_Al empleat._)

(_Bregan per separar als dos negres y per fí ho consegueixen._)

Miliet: ¡Tè! (_al negre que s'emportan_) un rosari que 'm va donar lo senyor Rector lo primer día que vaig combregar. (_Ploricó_.) Jo no 'l passaba gayre... pot ser li doni bona sort. (_Lo posa al coll del negre_).

Mayoral: En lo moment mes cruel: lo de repartir la negrada.

Miliet: Si al menos entenguessiu be lo que diuhen.

Mayoral: Ja tenim aquí entre 'ls negres vells algun que recorda paraulas de la llengua nativa: pero l'Africa es molt gran y casi may entre cent negres n'hi ha vint que parlin la mateixa llengua... Aquells son de Guinea... los altres de Mozambique.

(_Surten los negres que ploraban y tot lo lot, entre 'ls quals hi haurá los dos qu' eran al cepo_). ¡_Mucho ojo_ ab aquell parell! (_Los del cep_). Vaya, tu, Miguelillo (_un altre empleat_), pren los tèus.

Ingenio la Criolla: 22. 4. (_Los negres se'n van acompanyats d'una música primitiva: un tamboret y un pito: ram-pam-pam._)

### Escena II.

Mayoral, Gatneu, Patou, Miliet.

Mayoral: ¡Llestos! tot está á pedir de boca. Capitá com lo de la _Sirena_ no n'hi ha... Ni un de malalt (_negres_).

Gatneu: Aqueixa tam-rata-pum los consola molt.

Mayoral: ¡Fins están grassos!

Gatneu: Més que nosaltres... Figureuvos que quan los varem embarcar estaban tancats en una mena de corral, qu' aquí... es á dir qu' allá á casa, no hi hauríam tingut garrins.

Miliet: Lo rey... no sé quants los había fet presoners.

Gatneu: Sí, ¡dihemli lo rey de bastos! Había guanyat una batalla al rey... ¡dihemli d'oros! y en compte de menjarse als vensuts, ne volía treure quartos... ó si no quartos, barrils de rom, fusells, mocadors de pita, mirallets.

Patou: ¿Qué li vareu parlar al rey... de bastos?

Gatneu: Com ara 't parlo: me va vendre gallinas, una mena de fruytas com pomas.

Patou: ¿Y l'enteníau? ¡si el Mayoral diu qu' entr' ells no s'entenen!

Gatneu: Donchs jo al rey d'allá l'entenía com si hagués sigut de la Barceloneta. Glan, jrak, ziks, piuts. (_Imita una conversa ab monosílabs qualsevulga interrompuda per interjeccións catalanas donant á entendre una batalla, presoners, perdó, menjar carn crua, vendre 'ls presos, cobrar, emborratxarse, embarcar los presos._) No mano, li deya jo... Jrak jrak es lo capitá. Si beus massa agafarás la turca. "¡Brim! ¡lou! ¡lou!" Endevant, ja t'entench. "¡Zak!" tens rahó... Val més véndrels que menjártels á la brasa... Son massa bruts, te donarían mal de ventre. "¡Y... y... y...! ¡ta... ta...!" y per ferli veure qu' eram amichs li vaig donar un botó de las calsas, era daurat, y ell, á més de lo que 'ns venía pèl gasto de bordo y que 'l capitá li feya pagar, me va regalá dos caixals qu' havía arrancat al rey de... ¡al altre!... al sèu enemich, miréusels. 'Ls porto com recort per ma germana.

Mayoral: (_Rihent_.) Lo cert es (_mirant la sèva llibreta_) que de tantas expedicións com he rebut, may n'he desembarcat una de tant ben cuydada.

Gatneu: Si li dich que més de planyer som nosaltres.

Patou: Ells, de matinada... en cuberta.

Gatneu: Mentres prenen la fresca y comensan á civilisarse xarrupant ayguardent ó llepant plats (sempre 'ls tenía per la _cucina_) la gent al sollado...

Patou: ¡Frega, que frega!

Gatneu: Posantho tot net y curiós per quan baixin _los pasajeros_. Si 'l temps es bonansa 'ls rentém, es á dir la gent los renta, ab la manguera, ab baldes d'aygua, jo no més los feya la calderada.

Patou: Fins ab sabó 'ls rentém, ab sabó y filásticas.

Gatneu: Nada, que duyam tres quintás de sabó moll y no 'n queda... ¡ni aixís! ¡Us dich que fem un ofici!... travallem com uns negres... y ells que ho son... se reposan com si fosin blanchs! Y ¡xala! res més que menjar y dormir (_cambi_). Sense parlar dels perills... que nosaltres correm y qu' ells ignoran.

Mayoral: Los perills de la navegació... ¿Heu trovat un carboner...? ¿Un vapor de guerra?

Patou: ¡Mala fí fassin! ¡no 'ns deixan viure!

Gatneu: ¡Jo ho crech, que n'hem trovat un!... que si no soch jo que vaig fer la hombrada.

Miliet: (_Rihent_.) ¿De qué?

Gatneu: Tu, ¡agregat de sucre...! pot ser sí que no vaig ser jo, que vaig dir á ton pare, que digués al capitá, que...

Miliet: ¡Que voliau anar á jaure!

Gatneu: ¡Tu! ¡Patou!... (_Invocantlo_.) No, vaja, digas la veritat... aquí no hi ha _cucineru_ ni timoner, tots som uns... me pots parlar com si fossim iguals... Digas, ¿jo volía anar á jáure? (_S' allunya._)

Mayoral: Contau tu, nen, ¿cóm va ser? ¿hi va haber tiros? ¿cops de destral?...

Miliet: No varem arrivar al abordatje; jo casi no sé com varem sortir d'aquell xáfech... fou protecció divina. (_Besa l'escapulari._) Lo Serviola cridá: "¡Vapor á sotavent!" ¿Ne voleu de renechs y d'ays y ays?

Mayoral: ¿Un creuher inglés que 'us cassaba?...

Miliet: Lo Capitá doná ordre d'apagar los fochs, d'armar á la gent... y ell mateix, com si jugués á cou-dinar se va posar á carregar los canons... ¡fins á la boca! Eran la nostra sola esperansa.

Gatneu: (_Tornant_.) ¿Y las carrabinas? ¿y las destrals que jo duya?... ¡no, Patou! escolta, digas, digas si es veritat ó no que jo duya una destral á cada má, tres pistolas á la faixa y un sabre d'abordatge á las dents... així... que fins estaba mastegant un tros de tabaco negre y me 'l vaig tenir d'empassar.

Miliet: (_Al Mayoral._) La lluna s'aixecá illuminant fredament argentadas ayguas sense habitants ni límits... Tothom miraba 'l cel, implorant aussili.

Gatneu: Jo guipaba l'estrella de matinada. De matinada s'aixeca oreig, y ab una mica de vent, per poch que fos... ¡fugíam!

Miliet: A mi 'm semblaba veure entre 'ls núvols sants y verges á qui la mare 'm té encomanat... Soptat... ¡poft! ¡poft! ¡poft! un soroll fosch.

Mayoral: ¿Lo vapor que 'us abordaba?

Miliet: Ja 'l teníam per la proa.

Gatneu: Va issar bandera de parlament.

Patou: 'Ns va etjegar una canonada.

Gatneu: Nosaltres duas... ¡y al diable frare y trona!

Patou: L' inglés tenía una roda rompuda.

Gatneu: Y jo una pota... (_Riuhen. Pausa._)

Mayoral: ¿Vau ser ferit de bala?

Patou: ¡No! un cop al sech de la cama fugint cap á la cuyna.

Gatneu: ¡Tu! (_L' amenassa y fugen al foro, després tornan._)

Mayoral: ¿Y llavors?

Miliet: L'inglés patullaba ab aquella armatosta rompuda, la _Sirena_ reprenía 'l sèu andar y de l'orsada al passar prop dels jans...

Mayoral: ¿Una descarga?

Gatneu: Los hi vam dir que no s'hi cansessin gayre.

Miliet: Avans la nit reconeixíam l'isla de l'Ascenció... hem passat l'equador entre 25 y 26 de longitut, y ab navegació felís hem arrivat á la Carnera.

Mayoral: Hont fa prop d'un any que 'us esperabam. Tinch un munt de cartas vingudas d'Espanya per tots vosaltres.

Miliet: ¿N'hi ha per mi?

Mayoral: N'hi ha per ton pare... En Tomasito y un altre criat las portan de Cárdenas... Aviat serán aquí. Y mentres tant... (_A Miliet_) cridéulos tots... tinch ordre de la casa de no regatejar res.(_Venen los mariners._) Oblideu los travalls passats. (_Destapa botellas, ne fa destapar per las mulatas._) La señora vol que 'us obsequihi y quedéu contents.

Gatneu: ¿Quina senyora? ¿la mamá de D. Luisito?

Mayoral: Sí, viu á Cárdenas. Ahir ne vaig venir y al anarmen me va recomanar moltíssim... ab llágrimas als ulls... ¡que 'm va extranyar! me va dir _le recomiendo sea muy generoso con la gente, muy amable con el Capitán..._

Gatneu: ¿Qu' ha estat per aquí D. Luisito? no sé qui ho deya...

Mayoral: Mentres vosaltres navegabau habia vingut de Barcelona y segóns tothom creya, debía quedarse aquí perque allá á la nostra terra hi viu molt disgustat... sino que la gent rica son esclaus dels interessos... ademés una casa com la de ca 'n Salvat no 's liquida en quatre días y... D. Luisito ha tingut de entornarsen... Potser quan arrivéu á Barcelona, ell ja no hi sigui. No sé qué li passa que may s'está un mès en lloch... ne rebem cartas de tot lo mapa...

### Escena III.

Entran mulatas, músichs, etc.. Trot de caballs. Tomasito que dòna una cartera al Mayoral.

Gatneu: (_Al Mayoral._) ¿Que n'hi ha per mí de carta...? ¿Sañor don Corque?...

Mayoral: (_Llegint._) Jordi Arrufat. (_Repartint cartas._)

Gatneu: _Corque Arrufado_ si 'us plau, en castellá _Arrufado_, _cusineru_ á bordo...

Mayoral: Per tots n'hi ha... las llegireu aviat... ara gresca... (_Destapa capsas de cigarros. Tots los mariners s'hi abocan._)

Patou: ¡Tants cada hu! (_Cridant_.)

Mayoral: ¡N' hi haurá per tots torno á dir!(_Ne destapa d'altres._)¡Tomasito! (_Pren la cartera._) Anda, anda á bailar si no estás cansado.

Miliet: Tomasito... cantan una.

Gatneu: D' aquellas que dònan nyonya... (_Se preparan y concertan pera cantar y ballar, beuhen, fuman. Gran animació._)

Patou: ¡Venga!...

Gatneu: (_Al Mayoral._) ¿Que 'm donas las mèvas de cartas?

Mayoral: Sí home sí, teníu. (_N'hi dòna duas ó tres_).

Miliet: (_Tot content y anant d'una balladora á l'altra._) ¡No sé quina triar!

Mayoral: La que mes t'agradi. Aquí son totas mes carinyosas que no pas á lo Jamaica, plena d'esclaus que 'ls inglesos 'ns roban en alta mar, y tractan en las sèvas possessións pitjors que bestias. ¿Veus aquella? (_una morena_) es una guajira, _una blanca de la tierra_, la mare d'aquella era _pelona_.

Gatneu: (_Interrumpintse de llegir._) Escolti... ab reserva, ¿y la mare de D. Luisito que també n'es de pelona? (_Rihent_.)

Mayoral: Es una mica fosca de color.

Gatneu: Mulata, conféssiu, per aixó 'l sèu marit no la ensenyaba. May la va portar á Barcelona.

Música.

(_Los mariners vells seuhen, llegeixen ó 's fan llegir las cartas. Gatneu llegeix fent gran pantomima. Terminat lo ball, Gatneu va al Mayoral, y exagerant, diu:_)

Gatneu: ¡Quin'una que n'hi passa al Capitá!...

Mayoral: ¿Y aixó?

Gatneu: ¿Que coneix á la sèva noya?

Mayoral: Prou. Quan va morí 'l pare de D. Luisito, jo era á Barcelona, vaig anar á passar un parell de días á Portnou y la vaig coneixer. D' alló més maqueta... encara deu estar per casar... ¿veritat?

Gatneu: Jo li diré... ¡ho estaba! Ara, segóns me diuhen (_la carta_)... no s'ha casat; pero vaja, sembla qu' ha anat á viure á casa del sèu currutaco, l'amo del barco...

Mayoral: ¿A viure ab D. Luisito? (_Indignat_.) ¡Calleu, mala llengua! si D. Luisito fa dos mesos qu' es á Londres.

Gatneu: ¡Miri! carta canta. (_Li ensenya_.) Debía ser avans d'anarhi á Londres.

Mayoral: Calumnias, xerradurías... Y no ho torneu á dir á ningú. (_S' allunya._)