Part 2

Grabat: No necessito de tu per cuydar á la mèva filla...(_impacient_) ni 't prometo res.

Pitera: ¿No? ¿no? (_Ell va allunyantse._) ¡Mira que te'n repentirás; mira, Grabat, que xerraré; mira que soch tant dolenta per la gent que 'm fan mal com agrahida y fidel pèls qui m'estiman; mira, Pauhet de ca 'n Cendra, que si 'm deixas com deus deixar á las mulatas de per allá quan ja 't fan fástich!...

Grabat: (_Tornant, baixet, agitat._) Desprecio ta venjansa, prens mal camí pera entendrirme... á mí no 'm vinguis ab amenassas...

Pitera: Tens rahó, sí... escolta, Grabat... (_reprenentse_) ¡no, Pau! ¡Pauhet, escolta! t'he donat tot lo que podía: al mèu marit perque 't feya nosa, la mèva persona perque t'agradaba... No soch una senyora com las de ciutat... pero la tèva dona, la Layeta, tampoch ho era... gayre més que jo... á casa teníam hostal, ells feyan de buxellayres...

Grabat: No 't tornis á posar á la boca pera res... ¿m'entens, Pitera? ni á la mèva filla ni á la mèva dona... déixalas ahont son: l'una prop del pare pera cuydarlo esperantme y l'altra allá al cel esperantnos á tots quan fem lo darrer viatge. (_Cremat_.) No 't posis á la boca lo nom de gent honrada...

Pitera: La tèva noya ho es, la tèva dona ho era, no ho nego; pero tambè ho era jo y seguiría sentho si no t'hagués escoltat...

Grabat: Tu 'm prens per un altre... ó per altres.

Pitera: (_Pausa_.) ¡Per altres! (_Exasperada_.) ¡Pillo de platja! ¡Mal home! ¿Després d'haber fet de mi lo qu' has volgut, encara 'm tractas de dona qu' es per qui la vol?

Grabat: (_Cedint_.) ¡Pitera!... ¡No cridis!... quan torni serém amichs.

Pitera: No escolto res. Ara soch jo la que no vol conversa. (_Pausa_.)

Grabat: ¡Millor!

Pitera: ¡Sabrás qui soch! (_Fugint d'ell passa davant las donas sense mirarlas, fins que s'atura davant de Gatneu qu' era al fondo de l'escena._)

Grabat: Ja t'he dit qu' á ningú temo. (_Se retira._)

### Escena VIII.

Anteriors, menos Grabat.

Ció: ¿Qué li passa á la Pitera? ¡Ella tant de la gresca!

Gatneu: (_A Pitera, ploricós._) ¡Ja ho veus! no dirás que soch dropo... fins bambollas als dits... ¡mira! ¿y la noya que no vindrá á despedirse del sèu onclet?

Pitera: La noya te feyna á ca la mestra... no vull que 's fassi ab gent ordinaria com sòu tots vosaltres. (_Mirantli las mans._) ¡La pell se t'anirá enfortint (_cambi_) y 'l cor! ¡Veurém si saps ser home! No te 'n deixis passar cap... fes la tèva y si un día 'l Capitá 't malparla, 't maltracta... (_Terrible_.)

Gatneu: ¿Lo tiro de cap á mar? (_Fluix_.)

Pitera: ¡No podrías! Es més fort que tu... vénjat d'altra manera: ets cuyner, li fas una sopeta ab un caldo... que 'l reventi...

Gatneu: Jo 'm creya qu' habíau quedat amichs.

Pitera: Quan li vaig demanar que t'embarqués, perque no podía mantenirte, volgué donarme diners... á la cara 'ls hi vaig llensar.

Patou: Oh Gatneu, ¿que també s'ha d'embarcar aixó? (_Uns paners._)

Gatneu: ¡Sí, tot! tot... que no 's trenqui, es pisa. (_Va á la llanxa._)

Ció: (_A la Pitera._) ¿Ahónt has deixat al Capitá? ¡Pitera aixerida, estás molt mal humorada!

Pitera: ¡Lo porto al moño! (_S'allunya._)

Ció: (_Al Pilot, qu' está jugant ab las sèvas nenas._) Tot está llest. ¿Ahónt son la gent?

Pilot: ¿Qué deyau?

Ció: (_Mirant al foro dreta._) ¡Ah, ja son aquí! davant vé l'amo del barco. ¡Qué 'n tè poca de vergonya! (_Per la Pitera. Surt._)

### Escena IX.

Anteriors, D. Luisito.

D. Luisito: (_Buscant ab la mirada, veu á la Pitera y va vers ella._) ¡Ola, Pitera!...

Pitera: Ja li he dit que 'm dich Elvira...

D. Luisito: Ha sigut per broma. (_Confidencial_.) Ab prou feynas he pogut parlar ab la noya del Capitá... li dirás que l'adoro... y que...

Pitera: ¿Y que s'hi casará? (_Irónica_.)

D. Luisito: ¿Per qué no? Soch capás de tot per aqueixa noyeta que sembla desdenyosa y potser no mes sigui tímida... la timidés dels pochs anys y del no haber sigut encara festejada... Per ella he vingut á Portnou tant plé de fanch pèls carrers, tant plé de moscas per las casas.

Pitera: No pas á la meva... (_ab brometa forsada_) tot ho tinch fosquet perque no hi entrin.

D. Luisito: Per ella, per la filla del nostro Capitá has tingut l'honor de hostetgarme al tèu hostal.

Pitera: Sí, pero no li agraheixo... Vosté 's figuraba que D. Pau Cendra l'hauría fet posar á casa sèva.

D. Luisito: Potser sí; (_somrient_) pot ser sí que m'ho figuraba... qué sé jo, m'imaginaba que sent l'armador, l'amo del barco venint á casa un dels mèus capitans... pero ¡bah! no n'he fet cas... M' hauría anat d'alló millor pera parlar á la noya... Densá que la vaig veure á Barcelona en companyía de son pare... per casualitat la vaig trovar... varem parlar un moment y al separarnos jo 'ls vaig seguir disimuladament... com un estudiant de vint anys...

Jo qu' había vingut de Cuba á la mort del papá ab lo sol objecte de liquidar la casa d'aquí y entornarmen prop de la mamita, á la meva adorada isla... densá qu' he vist aqueixa noya, he sentit com si un imán me subjectés y totas las préssas que avans tenía pera enllestir y entornarmen las tinch ara para dir á la niña Margarita que la vull, que no seré felís sense 'l sèu amor (_cambi_) ¿de veras, Elvirilla, m'aseguras que no te qui l'enamori?

Pitera: ¡Ay, pobreta María! aquí al poble ¿quí vol que la festegi? Pèl jovent de per aquí la noya del Capitá es una princesa! Son pare la casará... un día ó altre... ab vosté (_rihent_) ó ab un pilot conegut d'ell... vagi á saber ¿per quí será la reyneta de Portnou?

D. Luisito: De manera que positivament lo sèu cor...

Pitera: Mès net qu' una patena. Si la vol de veras.

D. Luisito: (_Somrihent_.) Quan son pare torni de viaje la demano en regla.

Pitera: (_Irónica_). La demanaré jo, déixiho per mí. (_Se separan._) M'hi entench molt á fer casaments.

### Escena X.

Anteriors, Grabat, Rector, Senyor Joanet, Sacristá, Marieta, mariners joves y vells que s'aturan á certa distancia dels amos. Uns se dirigeixen á las donas que fan lo menjar; altres beuhen.

Lo Sacristá s'amorra á una ampolla, beu als porróns, comensa á perdre 'l senderi.

Grabat: (_Mitja veu._) Gracias per la vinguda, senyor Joanet, li agraheixo molt l'atenció, pero á don Luisito empórtissel.

Sr. Joanet: Ans que vos poséu lo péu á bordo, ja serém carretera avall cap á Barcelona. (_Molt senzill._) He portat uns quants papers de plata descambiats... ¡je! ¡je!

Grabat: ¡Inútil! tots han rebut las avansas.

Sr. Joanet: Per la gent menuda, per las velletas.

D. Luisito: No era necessari que vingués. (_Al Sr. Joanet._) Soch prou grandet pera caminar sense bergansí.(_Alt._) Tots los documents están en regla. (_Treu papers de las butxacas._) No mes falta 'l brindis de despedida.

Sr. Joanet: Y uns quants ralets perque 'ls menuts no plorin. (_Va á pendre 'l sach que li había aconduhit en Patou y repartirá diners... "ad libitum" de manera que no aufegui 'l joch dels altres personatges._)

D. Luisito: ¡Muchachos! (_Als mariners._)

Grabat: (_Sech._) Lo senyor qu' ha vingut de Cuba un cop mort son pare per ferse cárrech de la casa, ara es amo del barco y vol beure una copa á la salut vostra.

D. Luisito: Y ells á la mèva, á la de tots.

Grabat: Sou molt gorreros. (_Per la gent que 'l redoltan demanantli diners._) ¡Prou petóns! (_A Miliet prenentlo dels brassos de sa mare._)

D. Luisito: ¡_Muchachos_! (_Solemne enfátich._) Es costum catalana la de ferse á la vela pera viatjes llarchs lo sant día del diumenge. Era costum del mèu pare, qu' al cel siga, la de despedirse de vosaltres.

Grabat: Ja ho sentiu... lo senyor no vol ser menos complert de lo que son pare ho era... (_Sech._) ¡Bebéu y embarca! (_Espenyant un grupo de mariners._)

D. Luisito: _¡Aguarde, señor D. Pablo_!... beurem á la vostra felís tornada... lo _señor Cura_ benehirá la nostra hermosa _Sirena_ que allá 'ns espera, benehirá...

Grabat: D. Luisito... ja veurá. Si vol imitar á son pare, qu' al cel sigui, imítil en tot: pocas paraulas... y...

Sr. Joanet: ¡Vaja, ja está net! (_sacudint lo saquet dels diners_) y una copeta d'aygardent... dos ditets.

Grabat: De Sant Feliu de Guixols... ¿recorda, Sr. Joanet? no 'n bebía d'altre.

D. Luisito: A mí l'ayguardent... de aquí... no m'agrada...

Grabat: Donchs un dit de vi ranci... ¡Segui!

D. Luisito: No. (_Refusant lo cap de taula._) Lo Capitá á cap de taula.

Grabat: ¡Capitá! Ho seré del tot á bordo. Creguim, no fassi cumpliments.

Sr. Joanet: Aprofiti de que encara son á terra, y á terra l'amo es l'armador.

Grabat: Si fossim á bordo y 'l pilot no estés de guardia, l'assentaría á ma dreta... ¡y encara!

D. Luisito: ¡Qué gracios! (_Irónich_.) _Para suegro, ni de encargo._ (_S' assentan "ad libitum"._)

Grabat: ¡Noy! (_Allargant lo got._)

Miliet: ¡Mande! (_Corrent s'entrabanca ab lo Sacristá que també allarga 'l got._)

Sacristá: ¡Miliet! ¿y jo? ¡tant amichs que som!

Miliet: ¡Teniu! _(Serveix al capitá y als senyors de la taula que brindarán._)

(_Als sèus companys._) Quan jo sigui capitá també 'm faré servir; pero en compte d'un noy de cambra pendré una mulateta... Ja ho tinch apuntat aquí. (_Al front._)

Roseta: ¡Tu, poch seny!

Miliet: (_Senyal amistosa de ferla callar._) M' han parlat d'una colla de morenas prop de Cárdenas... ¿veritat? (_A Gatneu._)

Gatneu: Allí hont hem de recalar de tornada de...

Grabat: ¡Ey!... ¡ja t'he dit que t'embarquessis! (_Al noy._) Y á vos, mestre, ningú 'us pregunta quánts anys teniu... (_A D. Luisito._) Vosté no vol compendre qu' als mariners no se 'ls pot donar alas. Fins los més vells son criaturas d'edat. Aqueix refresch, aqueixas benediccións aquí, 'ls valdrán més de quatre cops de _chicote_ al tornar á bordo. (_S' aixeca._)

Pitera: (_A D. Luisito, per María._) Ara li pot parlar.

D. Luisito: (_A María._) Mariquita, densá qu l'he vista que jo no visch... lo mèu afany es dirli quant l'adoro ¿no 'm dona cap esperansa?

Marieta: ¡Pobreta de mí! ¿quína esperansa vol que li doni? Vosté un senyor rich... avesat á senyoras de per allá... á la sèva terra...

Pitera: T' hauría demanat á ton pare, per aixó ha vingut de Barcelona; pero l'ha vist tant enfeynat ab lo barco... t'estima d'alló més.

Grabat: (_Tornant de vora mar._) ¡Tu, noya!... (_li fa una caricia_) ¡tórnaten á casa!

Marieta: ¡Pare! (_Queixosa. --Cambi de tò._) Hi vaig, sí; pero tornaré ab lo padrí. ¡Pobret padrí! M' ha fet prometre qu' al punt d'embarcar anés á avisarlo. (_Surt corrent._)

D. Luisito: ¿Se 'n vá, Marieta?

Rector: ¡Benet, enteniment! prou heu begut.

Sacristá: ¡Si no més l'he tastat!... Aquest bon mosso (_Gatneu_) me desafiaba á beure.

Grabat: (_A Gatneu._) ¡Tinguém la festa en pau!

Gatneu: ¿Jo? ni sisquera me 'l miro.

Grabat: Prou hem parlat. Si no 'us agrada encara hi som á temps. A bordo tinch qui fará de cuyner millor que vos.

Rector: No 'us enfadeu... la culpa es d'aqueix poca solta. (_Va ab lo Sacristá al altaret._)

Pitera: Si no l'embarqueu ho xerro tot, ara mateix, y en lloch d'anar á bordo de la _Sirena_, anireu á la presó... fins que s'aclareixi de quin mal va morir lo mèu home. (_Irónica_.) Si va ser de fret... ó... (_Senyal d'escanyat._)

Grabat: (_Entre dents._) ¡Mal llam!

Rector: ¡Vaja! ¡vaja! (_Se posa lo sobrepellís._)

D. Luisito: _Écheles la bendición... al barco y á ellos_. No costa res y consola. (_Mentres lo Rector se prepara, la gent se va embarcant, abrassant los uns á llurs mullers, altres rebent un escapulari, una estampeta. Lo Sr. Joanet, D. Luisito y 'l Grabat cambian papers, ne firman, clouhen cartas._)

Gatneu: Vaja, germaneta, ¿qué no 'm dius res? Semblas un altre... ¡Tu qu' enrahonas tant!

Pitera: Feste ben rich... ¿oy?

Roseta: (_Posant un escapulari al pit de Miliet._) Si may per may 'us troveu en un travall, tu ó ton pare, invoca la Mare de Dèu de la Bonanova. (_Lo Sacristá toca una campaneta, tots s'ajenollan, se treuhen las gorras._)

Rector: Adjutorium nostrum in nomine Domine.

Sacristá: Qui fecit caelum et terram.

Rector: Domine exaudi orationes meas.

Sacristá: Et clamors. (_Badalla_.)

Rector: Dominus vobiscum.

Sacristá: Sursum corda. (_Torna á badallar._)

Rector: Propitiare Domine supplicationibus nostris et benedic navem istam dextera tua sancta et omnes qui in ea vehentur sicut dignatus es benedicere arcam Noë.

Sacristá: Et cum spiritu tuo. (_No sap lo que diu._)

### Escena XI.

Anteriors, Marieta y Ció acompanyant alCego.

Cego: ¡Fill! ¡encara un'altre abrassada! ¡Soch tant vell, fill mèu! pot ser sigui la darrera.

Grabat: (_Afectuós_.) Ab la condició que no heu de dir, y sobre tot, que no heu de pensar que sigui la darrera. (_S' abrassan._) Vull, quan torni, que m'espereu vos y la noya... allí. (_Senyalant una roca._) Veuré volejar de lluny los vostros mocadors, y al saltar á terra me l'heu de tornar més forta qu' ara. (_Torna á abrassarlo._) Necessito que guardeu casa.

Cego: Soch tant vellet... no hi veig gens...

Grabat: Heu perdut la vista de tant seguir lo curs de las estrellas, pero també s'hi veu ab lo cor.

Cego: (_Prenent á la noya._) Seré per ella guardiá gelós.

Grabat: (_A Marieta._) A tu no t'haig de dir res... ets de bon sangro... que may ningú puga ferme baixar la cara... quedas mestressa de casa, de la nostra bona nomenada. (_Al Cego, que s'entendría_) Capitán Cendra.

Cego: Presente. (_Dressantse y saludant._)

Grabat: ¿A qué venen aqueixos plors? (_L' abrassa._) Si l'impaciencia 'ls fa inventar suposicions infundadas, tranquiliséulos... Contéulos las proesas vostras, las accions heroycas dels vostres temps... quan marits, avis y nets eran embarcats y combatían á Vigo, á Trafalgar... Comparant l'heroísme dels qui morían per la patria!... ab los nostres afanys (_somrihent_) per guanyar las tristas caixaladas... trovarán la sèva soledat més passadora...

D. Luisito: (_Primer terme, profitant de las anadas y vingudas dels personatges, á Marieta._) Jo 'm quedo...

Marieta: ¡Pare! ¡Padrinet! tornem á casa. (_Pausa_.)

Grabat: (_No haurá comprés lo qu' ha dit D. Luisito; pero veyent confusa á sa filla, mira á uns y altres, y diu al Sr. Joanet._) Si no se'n van desseguit á Barcelona... (_A D. Luisito._) Si no 'm jura que no tornará aquí... (_Prenentli lo bras._)

Sr. Joanet: Ho prometo jo. (_Rápit._) ¡Peret! (_S' avansa 'l cotxe._)

Grabat: ...no surt lo barco... ¡Noys! ¡eh!(_Cridant als mariners._)

Sr. Joanet: Adèu, Pau. Vamos, D. Luisito.(_Se retiran. Pausa._)

Grabat: ¡Adèu, pare! ¡adèu, filla del cor! (_Salta á la llanxa. S'aixecan los rems. Tothom plora y voleja mocadors._)

Pitera: ¡Y á mi ni una paraula! ¡ni m'ha mirat! ¡Capitá de la _Sirena_! m'habías pres pèl tèu regalo, per muller no m'has volgut... ¡Vésten! ¡navega! y al primer cop de mar... ¡que las onas t'aufeguin!...

Grabat: ¡Adeu á tothom! ¡Adeusiau!

Pitera: (_Desesperada, plorant._) ¡Mal te re... neguis... traidor!

(_Los de més aprop miran, altres fan senyal d'adèu._)

Teló.

## Acte segon.

L' escriptori de casa Salvat.

Al fondo un magatzem ab caixas de sucre, sachs de farina, etcétera. A primer y segón terme escriptoris pèls empleats y compartiment apart per l'amo, ab porteta falsa per pujar al sèu pis. Taulas, caixa de ferro, sachs, canastró, cuadro de banderas, de barcos, tinters de pisa, plomas d'oca, etc., etc.. Un mapa de l'Africa ben visible.

### Escena primera.

Carlets, Sebastiá, altres escribents que no parlan.

Carlets: (_Escribint y dictant._) "150 bocoyes azúcar mascabado, marca R. S., de peso bruto de 605 quintales, 2 arrobas, 4 libras..."

Sebastià: "150 bocoyes (_repetint en veu monótona_) azúcar mascabado, marca R. S., de peso bruto 605 quintales, 2 arrobas, 4 libras..."

Carlets: "40 fardos cueros al pelo..."

Sebastià: "40 fardos cueros al pelo..."

Carlets: "12 paquetes canela de Ceylan..."

Sebastià: "12 paquetes canela de Ceylan." (_Parlant_.) ¿Quína resposta dòna _la casa_ á la gent de Port-nou?

Carlets: No sé... de primer D. Luisito 'ns había manat qu' escriguessim dihent que la _Sirena_ era á Cárdenas.

Sebastià: ¡Quína manera de mentir!

Carlets: Per no mentir, s'hi déu haver repensat y á horas d'ara la carta está per contestar.

### Escena II.

Anteriors, y 'l Sr. Joanet que va y ve.

Sr. Joanet: ¿Quánt deuhen "J. Larios, de Málaga"?

Sebastià: ¡No tinch la llibreta de las facturas... tu! (_á un altre empleat._)

Sr. Joanet: (_S'assenta consultant la llibreta que li han donat y dictant á un altre._) "2,114 lliuras, 3 sous..." Tu, Carlets... hem de girar á cárrech d'ells.

Carlets: Tregui vosté mateix lo compte en rals y maravedissos... M'amohina aixó de las lliuras. (_Continúa dictant._) "Manifiesto de entrada de la polacra goleta _Vicentica_, de la matrícula del Grao, de 115 toneladas de registro..."

Sebastià: ¿Quántas? ¿115? aquí diu 105. (_Corretgeix ab ploma d'oca._)

Carlets: Capitán Miguel Ros... y consignada á los señores Salvat é hijo, de Barcelona..."

Sebastià: "Etcétera, etcétera..."

Carlets: "Uno á ciento seis... 106 sacos alubias peso bruto..."

Sebastià: ¿De quí es la darrera carta?

Carlets: De la filla del Grabat... Noy, ¡si l'haguessis llegida!... ¡quína dignitat! ¡quína reserva! fins si 'm fas dir... ¡quína ironía! Diu que veyent lo poch interés que la casa 's pren per las familias dels tripulants de la _Sirena_, las familias tenen por de que 'ls hagi succehit una desgracia, y que si _la casa_ no 'ls dòna satisfacció, no 'ls tranquilisa, tindrán de venir á preguntar de paraula pèls sèus pares, fills...

Sebastià: ¿Donchs que ja no hi anéu (_irónich_) á portar noticias á la noya? ¡Quína xiripa de se 'l confident del amo!

Carlets: M'ha pres algunas vegadas per no fer veure que porta malas intencións... Ademés es home que desseguit s'aburreix d'estar sol...

Sebastià: Se déu trovar tonto... ó d'una conversa mental poch divertida... Hi déu haber tornat ¿no t'ho sembla?

Carlets: Suvint... ¡ab pretexte de portar noticias!

Sebastià: ¿Quínas noticias vols que 'ls dongui?... Densá que varem despatxar á la _Sirena en lastre para Gibraltar_...

Carlets: No se'n ha sabut res més...

Sebastià: No n'hem sabut res nosaltres; ¿pero ells?... ¿D. Luisito? ¿Lo Sr. Joanet?... Si no en detall... d'una manera ó altra deuhen saber hónt es lo barco, lo que fa.

Carlets: ¿Lo que fa? transportar _ganadu_ de la Costa... oriental... ó bè occidental de l'Africa... á la _Carnera_, al bohiho de negres establert prop de Cárdenas.

### Escena III.

D. Luisito vestit d'estar per casa, al sèu escriptori, obrint cartas, anotantne, fentlas llegir al Sr. Joanet; los empleats escriuhen sense parlar.

D. Luisito: Ja veu ab cuánta rahó 'm queixaba de las combinacións de vostés.

Sr. Joanet: Y aqueix _vostés_ som lo papá de vosté, Dèu l'hagi perdonat, Larragoitia hermanos de Cienfuegos, D. Pablo Cendra...

D. Luisito: _Sí señor, los de allá y los de acá_... D. Pablo, 'l mèu papá, vosté...

Sr. Joanet: ¡Yo pobret de mi! Soch una máquina de apuntacións.

D. Luisito: No sabém per hont navega 'l barco, esperém ab impaciencia avís... y no mes venen cartetas... pringosas (_ne dòna una ab fastich al senyor Joanet_) de aquella gentuza.

Sr. Joanet: ¡Pobre gent! tenen una mica de rahó... miri, jo per mi y ante mi fa una pila de temps que 'm cartejo ab lo rector del poble y fins li he enviat unas quantas onsas perque afavoreixi á las familias més necessitadas.

D. Luisito: Donchs ha fet mal... pèl sèu compte será.

Sr. Joanet: ¡Naturalment! no n'he passat cap assiento als llibres.

D. Luisito: Ha fet molt mal de escriure, d'enviar res perque aquella pillería no ho mereixen... Quan he portat á Por-nou...

Sr. Joanet: ¡Mal fet d'anarhi!(_Somrihent_.) ¿Veu? ara soch jo 'l qui renya.

D. Luisito: ¿Per qué mal fet?

Sr. Joanet: Perque vosté es l'amo de la casa y no está bè que l'amo intervingui en certs detallets... perque vosté si bè es fill de D. Joseph María, ha nascut á Cuba, tè altres costums, altra educació... perque vosté no es de la nostra terra y aquella gent potser s'han cregut...

D. Luisito: (_Senyal de diners._) Me varen rebre com si yo fos _un nadie_.

Sr. Joanet: Aquella gent...

D. Luisito: Son uns amohinadors. (_Tirant al paner la carta que li dòna. Al Sr. Joanet._) Quand sapiguem lo que s'ha fet de la _Sirena_ y 's liquidi l'expedició, 'ls paga...

Sr. Joanet: Sí, pero mentres tant, veurá, n'hi ha de molt pobres.

D. Luisito: ¡Me varen rebre á l'entrada!... y si un día 'm vaig sentar á la sèva taula va ser perque no podían dirme que me n'anés... _¡Llovía á mares!_

Sr. Joanet: Vosté parla de casa 'l Capitá.

D. Luisito: ¿Que volía qu' anés de porta en porta repartint _limosnitas_? Vaig anar á casa del Capitá, vaig parlar á la sèva noya, al veterano aquell que sembla 'l profeta Jeremías y si m'haguessin rebut com se mereix un home de la mèva posició... 'ls hauría entregat diners perque se 'ls haguesin repartit... pero no _señor!_ la noya sembla que fugi de mí; aquell vell sempre seguintla! Confessi que la gent de per aquí son molt _cerriles_: á Cuba la noya s'hauría quedat _pasmada_ al vèurem anar á casa sèva.

Sr. Joanet: Aquí las noyas de bè no 's pasman facilment.(_Pausa, cambi de tó._) ¡Veurá, D. Lluis! no n'hi había parlat, pero ja que la conversació s'ho porta, li diré qu' al saber per aquells (_los empleats_) enrahonadors que vosté había anat á Port-nou un diumenge...

D. Luisito: (_Apart_.) Mes d'una vegada hi he anat, y per desgracia inútilment...

Sr. Joanet: ...ne vaig tenir un disgust. Si com vosté diu, vol afavorirlos, ¿per qué no m'hi envia á mí ab dinerons y paraulas de consol per tots?...

D. Luisito: Perque soch l'amo y 'm plau que s'humilihin, venint aquí ab lo cap baix á demanarme lo qu' allá no varen volguer aceptar (_pausa marcat_) y quan vinguin veurán que 'l D. Luisito que tant fredament varen rebre, es molt cumplert y caballer quan reb á casa sèva.

Sr. Joanet: Vosté potser... ¡no goso dirho! Vosté potser s'ha proposat que l'acceptessin...

D. Luisito: Com amich... com amich que soch del pare.

Sr. Joanet: ¿N' está bèn segur? Lo pare de la noya era amich del pare de vosté... ¿de vosté... D. Luisito?... ¡si fa tant poch temps que 's coneixen! Miri, D. Lluis, li parlo molt formal, com un home que li vol bè... deixi á la gent en pau y sobre tot no toqui... ni ab l'alé á las personas de ca 'n Cendra. Vosté no coneix al Capitá de la _Sirena_ més que... ¡de vista! Aquí sabem tots qu' es un home tant brau y generós per la gent honrada com inflexible y cruel per la canalla... Es home que donaría sang de sas venas per un amich, per un modest mariner del sèu barco, ¡si 'l mariner es home de bè! y riscará la vida pera castigar lo qu' ell creu una felonía... es un home una mica primitiu. Avesat á la soledat del mar, als llarchs enrahonaments ab ell mateix, á obehir cegament las ordres que rebía quan lo manaban, á ser obehit densá que mana, li sembla qu' á mar y á terra es l'_amo después de Dios_! y tè la mala costúm de volerse fer justicia ab sas propias mans. Es home 'l Grabat capás de ferse matar... y de matar en l'ardencia d'un combat, y vensut ó vencedor, després d'haber lluytat contra cent plorará davant la miseria d'un sol... N' ha donat provas: lo viatje que va fer ab l'_Irene_ fou desastrós com interessos á causa del sèu bon cor... habían recalat en un recó de platja inhabitat y salvatje del golf de Guinea, l'embarch de la negrada s'estaba operant sense estorp, quan entre 'ls negres ja embarcats se declará una epidemia... y aquell home que sent los negres robustos y sans, tenintlos davant sèu ab armas á la má 'ls hauría combatut y n'hauría fet caure tants com á tret de bras s'haguessin apropat, aquell home feu construhir á la platja, una mena de bohiho, y ell mateix cuydaba als negres, ab sas mans enterraba als que morían y... ¡n'estich segur! damunt del clot que feya á la sorra hont los colgaba, si no hi plantaba una creu la feya ab la má... los benehía á sa manera... desitjaba als infelissos, que Dèu lo gran, l'inmens, lo Dèu de blanchs y negres los fes gosar de la pau eterna.

D. Luisito: Donchs un home axí que 's fassi frare.