Part 4

Tom. (Veig que has guanyat per complert la voluntat de donya Maria.)

Ram. (Més val axí.)

Mar. (¿No es una vergonya que 'l seu tío tinga de donarli conversa?) (_Mariano vá ahont son Ramoneta y don Tomás._)

Marº. Avuy no há tingut que sortir del poble per cap visita.

Tom. No, per fortuna.

Marº. Me sorprén que al retirarse vingués á un poble á exercir la carrera.

Ram. Lo tio vá venir aqui á descansar, pero: --Don Tomás, fassi 'l favor de veure 'l noy, que está molt malalt. --Per Deu, don Tomás, dongui una mirada al meu home, vosté que sab tant,-- y com lo tio es bó, pero encara ho es més del que sembla, poch á poch, y sense ell adonarsen, s'ha convertit en metje de poble.

Mar. Que visita y paga la medicina.

Tom. Lo que á la terra no 's cobra, se cobra al cel.

Marº. Perqué la mamá no s'enfadi hé de estar al teu costat.

Ram. La situació es violenta.

Marº. Per ara se sembla á la d'aquell que va caure d'una torre molt alta. A mitj camí, mentres donava tomballons per l'espay, li vá cridar un: --¿Cóm vá, company?-- Per ara bé, respongué l'altre, pero veurem al xocá ab la terra.

Ram. Aquí la terra es la teva mamá. ¡Cuán s'enteri! (_Rihent._) Ara rich, mes tinch por de acabar plorant.

Mar. Tenen una conversa animada, com si 's coneguessin de temps. Me sembla que 'ls casarém.

Ram. La meva situació es falsa; diré al pare y al tio lo que passa.

Marº. ¡Per Deu no, ó estem perduts!

Ram. Sí.

Marº. Nó, de cap modo.

Tom. Sembla que 's barallan aquell parell.

Ram. No puch callar, no fora digne.

Marº. Veig que has caigut en grácia á la mamá; dexa que l' afecte aumenti y llavors li será més difícil negar lo seu consentiment.

Ram. ¡Mariano! (_Ho diu alt._)

Mar. ¿Qué teniu?

Ram. Res.

Marº. Parlabam d'aquet ram que desitjava oferirlo á la senyoreta.

Mar. La cosa marxa. (_A don Tomás._) ¡Ja l'han dut y no m'han avisat! (_Lo prén._)

Tom. Un ram preciós. ¡Quinas flors tant delicadas!

Mar. Celebro que siga del seu gust. Vegi. (_Li dona._)

Tom. ¡Quin flayre tant... (_L'olora._) (Semblant á tabaco.) (_Fa esforsos per no estornudar._)

Mar. Es per la Ramoneta.

Ram. Sempre finesas de vosté. (_Olora 'l ram y estornuda tot seguit._)

Mar. ¿Estás constipada? (_Don Tomás estornuda._) ¿Vosté també?

Tom. Lo ram nos há constipat. Olóril.

Mar. ¿Qué vol dir? (_Pren lo ram, l'enflaire y també estornuda._) ¡Lo rapé del senyor Tayabas!

### ESCENA XX

DITS, DON ANSELM y SENYOR TAYABAS

Tom. Li asseguro que es fort. ¡Moltas gracias, senyor Tayabas!

Tay. ¿De qué?

Mar. ¡S'ha lluhit!

Tay. ¿En qué m'he lluhit? (_Los tres estornudan á la vegada, y 's treuhen los mocadors._) ¡Lo ram!

Mar. ¿Li sembla si he manat fer aquet ram, perque vosté li fés pendre rapé.?

Tay. ¡Donya Maria! Una distracció, cualsevol la fregeix, dich la sufreix.-- ¡Es molt aquesta malehida llengua meva!

Ans. ¡Vinch encantat del jardí! Com l'ha transformat donya Maria.

Tom. Anem á véurel y estornudarém en plé aire (_Tots se disposan á sortir._)

### ESCENA XXI

DITS, JANET ab una carta

Jan. Carta, senyor Tayabas. (_L'hi dona._) Cinch céntims pe 'l carté.

Mar. ¿De la seva senyora?

Tay. De la dona. (_La llegeix,_)

Jan. Cinch céntims de la carta.

Tay. May te descuidas de cobrá. Té, y vésten (_Li dona cinch céntims y Janet s'en va._)

Mar. Llegexi.

Tay. ¡Ah! (_Llegint._)

Mar. ¿Qué li diu?

Tay. ¿Eh? (_Llegint._)

Mar. Estich impacienta,

Tay. ¡Oh! (_Llegint._)

Tom. ¿No vé al jardí donya Maria?

Mar. Vagint; tots seguit soch ab vostés.

Marº. (¡Carta, y la mamá no vé!)

Tay. Cosas gravíssimas. Aquella...

Mar. ¿La botiguerota?...

Tay. Ha desaparescut de Barcelona.

Mar. Milló.

Tay. Pitjo, perque sospita que ha vingut al poble.

Mar. ¡Senyor Tayabas! (_Axeca involuntáriament la veu; al sentiria los que anaban sortint baxan á la escena alarmats._)

Tom. ¿Qué té alguna cosa 'l senyor Tayabas?

Mar. Que... s'ha posat malalt.

Tay. Jo...

Mar. (Posis malalt y calli.) He donat aquell crit al veure que 's tornava blanch, afinat.

Tay. ¿Vol dir, donya Maria?

Tom. Séntis. (_Lo polsa._) Si té 'l pols normal.

Marº. (Jo soch lo metje que 'l curará.)

Mar. Tomás.(_Don Tomás forma grupo ab donya Maria. Lo senyor Tayabas sentat y al seu costat Mariano. Los altres observan._)

Marº. (¿Qué deya la carta?)

Tay. Res.(Ara sí que 'm poso malalt de debó.)

Mar. Aquella ha tingut l'atreviment de venir al poble per enganyar al meu fill.

Tom. ¿Es possible?

Mar. ¡Tots los nostres plans per terra! Anem. (_Van anantsen pel fondo._) (¡M'has de matar!)(_Al passar al costat d'en Mariano._)

Marº. (¿Qué deu dir aquella carta?)

Tay. Esperis, que també vinch. (_Alsantse. Quedan sols ell y Mariano._)

Marº. Vosté está malalt y no pot móures; y jo 'm quedo per cuidarlo.

Tay. ¡Si estich bó!

Marº. ¡Senyó Tayabas! ¡senyó Embolicichs! ¡L'he de matar!

Tay. Se'n guardará prou, perque la meva dona diu que no vol que 'm quedi viudo.

Marº. (_L'agafa per las solapas._) ¡La carta! ¿Qué deya la carta?

Tay. ¡Don Mariano! ¡Aussili! ¡Don Mariano! (_Se desprén d'ell y fuig pe 'l fons._) (_Teló rápit._)

FÍ DEL ACTE SEGÓN

## ACTE TERCER

DECORACIÓ: Sala de casa d'un metje. Parets empaperadas, ab cuadros. Llibreria. Sofá petit á la esquerra, ab sillons. Silló á la dreta. Mobiliari de classe mitja acomodada. Cadiras, etc. Porta d'entrada al fons, y al costat d'aquesta un altra per la que 's vá al menjador. A la esquerra la porta per la que 's vá á la cuyna. A la dreta la del despatx.

### ESCENA PRIMERA

ANSELM y RAMONETA

Ans. Has fet molt bé de dirmho, perque las bonás fillas que estiman lo seu decoro, ho han de confiar tot al pare. Cuan en Tomás m'escrigué que vinguéssim al poble á passar una temporada, me vá donar una alegria, perque pensava que axís te treya de Barcelona.

Ram. Lo mateix va pensar donya Maria al resóldrer venir aqui ab en Mariano.

Ans. Tant ella com jo 'ns hem lluhit, perque per allunyarvos l'un de l'altre, hem escullit lo mateix poble per passar l'istiu, y perque vos oblideu, hem fet de modo que esteu junts á totas horas. Fugint del foch hem anat á las brasas.

Ram. En Mariano no volia que li digués res, perque conta que la simpatia entre las duas familias servirá per véncer l'oposició de la seva mamá y obtenir lo seu consentiment.

Ans. No debias amagarme lo que passa y has fet bé dihentmo, perque lo millor guia d'una filla, es lo pare.

Ram. Per Deu, no 'n digui res al oncle.

Ans. No 'n sabrá res per ara. Després veurem. (_Pausa._) Ramoneta, m'has de respondrer ab tota sinceritat. ¿Estimas molt á n'en Mariano?

Ram. ¡Molt!

Ans. ¿Y si 't manés que l'oblidessis?

Ram. Posaria totas las mevas energías al servey de la meva voluntat de filla obedienta, més no sé si podría oblidarlo.

Ans. Ho sento, perque m'agradaria rompre ab donya Maria, més avans ferli sentir la meva indignació per las injurias que á tú y á mi 'ns ha dirigit.

Ram. No 'ns conexia.

Ans. Rahó de més per callar. ¿Qui soch jo per ella? Un botigueret que treuría la rifa si casava la meva filla ab lo seu noy. ¿Qui ets tú per aquesta dona? Una menestralota que ha sabut enganyar á n' en Mariano. ¿Y qui es ella?

Ram. ¡Pare!

Ans. ¿D'ahont procedeix? De classe més humil que la teva. ¿Quí era? Una pobrissona?

Ram. Axó ho diu la cuynera.

Ans. Y es cert. Sento no poguerli dir que es vritat que jo tinch una botiga y d'ella visch, sense fer lo tonto recordant á la gent que vé á comprar, que 'ls meus antepassats possehían un títol de noblesa, cosa qu' ella no té, ni cap dels seus ha tingut; que es veritat que tú treballas y m'ajudas, pero també ho es que ella encara era més pobre que tú.

Ram. ¡Per Deu!

Ans. Pert cuidado: no ho diré per tú, no per ella, y també per no armar la grossa ab en Tomás, que s'ha enamorat d'aquesta senyora.

Ram. ¿També ho sab?

Ans. Al poble ho sab tothom, per més qu' ells dos creguin que ningú n'está enterat. Sospito que lo meu germá 'ns ha enviat á buscar per dirnos que ha pensat casarse; peró no sab com comensar. ¡Enamorarse als seus anys! ¡Y he de tenir per cunyada á la que no 't vol per nora!

Ram. ¡Pare!

Ans. ¡Ja sé 'l que vols dirme! Recordis qu' estimo al fill de donya Maria, ¿no es aixó?

Ram. Sí.

Ans. No renyexi ab ella, perque qui ho pagaria seria la Ramoneta. ¿Ho endevino?

Ram. Sí.

Ans. Ditxosa edat, y ditxosa dona la que ha de ser la teva sogra y la meva cunyada.

Ram. Per ara sols una cosa me sembla segura, y es que será la seva cunyada.

Ans. Si no t'es sogra tindrás que contentarte ab que 't sigui tia ¡Despreciar á la meva filla! ¿Y qui es ella per despreciarte? Voldria que m'ho diguessin: ¿qui es ella? (_Sembla que dirigeix la pregunta á Nando que entra en la escena._)

### ESCENA II

DITS y NANDO

Nan. No ho sé.

Ans. ¿Sabs de qui parlo?

Nan. Na senyor.

Ans. Com has dit: ¿no ho sé?

Nan. Perqué vosté m'ho preguntava.

Ans. No 't preguntava res. ¿Qué vols?

Nan. Dir á la senyoreta que s'han espessehit molt aquellas pastetas que 'n diu vegi la mel.

Ram. Bejamel. ¡Quin descuyt! ¿Ha tret lo cassó del foch?

Nan. ¡Si, senyoreta! ¿Aquellas trunfas negras, las tiro á l'olla?

Ram. Si son trufas.

Nan. Trufas ó trunfas tot es hú. Ab lo formatje l'han enganyada, perque té mala olor y vehins, y fins me sembla que camina sol.

Ram. Si es de Rochefort.

Nan. Fort d'oló ¿Qué 'l llenso?

Ram. No.

Nan. ¿Y alló 's menja?

Ram. Bé's coneix que al pobre tío 'l tens á racció de ranxo.

Nan. Val més y es més sá que aquestas potingas.

Ram. ¿Ha arribat l'ordinari?

Nan. De la cuina l'he vist passar.

Ram. Vés á buscar 'ls dulces que ha de dur de Barcelona.

Nan. Hi vaig. ¡Quins gustos! (_Se'n va._)

Ram. Sé que li agradan y vaig dir al tío que 'n fés venir.

Ans. Per lo vist tú dirigexes lo dinar.

Ram. Bé he de procurar que quedi contenta.

Ans. Si no 't guanyas la voluntat de donya Maria, haurem de convenir en que es una fiera.

Ram. Vaig á la cuyna.

Ans. Y si ho sab, dirá indignada: ¿cóm puch jo consentir que 'l meu fill se casi ab una cuinera.

Ram. Pero si tinch la fortuna d'endevinarli 'l gust, de que 'l diná li agradi y repetexi d'algun plat, pensará: --Aquesta noya 'm convé per nora, perque dirigirá a la cuinera y menjaré á gust.

Ans. ¿Tú vols conquistar á la sogra servinte dels fogóns y de las cassolas?

Ram. No hi ha com un bon dinar per guanyarse voluntats.

Ans. Si es axís, fés tot cuan sápigas per lluhirte, per que 'm sembla que 'l dinar d'avuy ha de ser decissiu.

Ram. ¿Per qué?

Ans. Sospito que 'n Tomás aprofitará la bona disposició en que un se troba després d'haber dinat bé, pera dirnos que pensá casarse, á fi de que avuy mateix tot quedi arreglat; y tot ho quedará, perque soch capás de dirli: --Escolta Tomás, si donya Maria 's casa, ¿quín motíu hi ha per que no 's casi 'l seu fill? Si tú ets digne de ser marit de donya Maria, ¿per qué no ha de ser digne la teva neboda de ser la dona d'en Mariano? ¿Per ventura no som tots de la matexa familia?

Ram. ¡No ho dirá!

Ans. ¡Qui sab! Pero convinguem en que fora un cop d'afecte.

Ram. Massa.

### ESCENA III

DITS y TUYAS

Tuy. Bon dia tingan.

Ram. ¿Hí há alguna novedad, Tuyas?

Tuy. La de cada dia; la senyora envia aquet ram per vosté.(_Li dona._)

Ans. Suposo que no hi há rapé.

Ram. Dónguili las gracias.

Tuy. Aviat las hi podrá donar vosté matexa, perque no tardará en venir. A aquestas flors no hi há rapé com á las d'ahí.

Ram. ¡Quins apuros vá passar lo senyor Tayabas!

Ans. Digas, Tuyas.

Ram. (Vaig á la cuina.) (_A Anselm y anantsen_)

Ans. Me sembla que ahir matí vá marxar lo senyor Tayabas.(_Sentantse._)

Tuy. Sí, senyor: poch després d'habersen anat vostés, la senyora vá cridarlo, y encara que jo no m'entero may de res, perque está lleig que las criadas vulguin saber las cosas de la casa, vaig averiguar, sense volguerho, que donya Maria estaba furiosa, y que l'anada á Barcelona del senyor Tayabas, que tornará avuy, té por motiu los amors contrariats de don Mariano. Li dich perque suposo que vosté n'esta enterat.

Ans. Ho sé tot fil per randa. (Aquesta parlará.) Donya Maria s'oposa al casament.

Tuy. Dihent que 'l seu fill no 's pot casar ab una menestralota.

Ans. Axó ho diu ella, que...

Tuy. Cuan era noya tenia que treballar y fins cusia camisas de munició.

Ans. ¿De munició? (_Donant un salt y axecantse._)

Tuy. Y gracias si 'n trobava. Las hi pagavan á tres pessetas la dotzena y encara tenia que posarhi 'ls botons y 'l fil.

Ans. ¡Camisas de munició á tres pessetas dotzena, posanthi encara fil y botons. ¡Qui ho diria!

Tuy. Per xó no desmereix en res.

Ans. Al contrari, deu enorgullirse de recordarho.

Tuy. Axó no; si vol oféndrela, parlinhi, per més que no pot negarho. Si li mira bé lo dit de la má esquerra, encara hi trobará las senyals de las punxadas de l'agulla de cusi. ¡Cuántas vegadas s' hi vá tenir que donar cops ab lo didal perque la punxada no se li enverinés.

### ESCENA IV

DITS y RAMONETA

Ram. Escolti Tuyas, la necessito.

Tuy. Senyoreta, sols té que manarme.

Ram. ¿Vol entrar á la cuyna? Vosté que coneix los gustos de donya Maria, me dirá si lo que s'há disposat pe'l dinar li agradará.

Tuy. ¡Ja ho crech que li agradará! ¡No n'está poch de contenta! Ja fá duas horas que 's vesteix y s'há fet pentinar no sé cuantas vegadas, perque may troba que li estiga prou bé 'l pentinat. Sembla que vulga enamorar á algú.

Ans. ¿Portará guants? (_Baix á Tuyas_).

Tuy. ¿Per qué? (_Baix á Anselm._)

Ans. (_Baix també á Tuyas._) Per tapar las punxadas d'agulla del dit.

Tuy. (_Baix també á Anselm._) Casi may se 'ls treu.

Ram. Que li agradará lo dinar, vosté ho soposa, mes jo desitjo que ella ho diga.

Tuy. ¡Haventla convidada don Tomás!

Ans. ¿Qué vol dir?

Tuy. Si tothom ho sab. Aném, senyoreta. (_Se'n van Tuyas y Ramoneta._)

### ESCENA V

ANSELM y DON TOMÁS

Ans. Ja ho sab tothom y ells creuhen que es un secret. No hi há com l'amor per atontar als joves, mes cuan s'enamora un que ja passa de la edat, com lo meu germá, se torna ximple.

Tom. ¿Has vist com há arreglat lo menjado la teva filla?

Ans. No.

Tom. Está preciós. No sé com s'ho há fet per cambiarho tot. Al mitj de la taula y há posat flors y al centro 'l rám que li há enviat donya Maria. ¡Quína senyora tant amable! ¿No es vritat que es amable?

Ans. ¡Axís, axís!

Tom. No: molt.

Ans. Molt si tú vols.

Tom. No es que vulgui jo, ho diu tothom.

Ans. No hem de renyir: ho es molt.

Tom. Estima á la Ramoneta.

Ans. No diré que no.

Tom. Has de dir que sí, perque no 's pot negar lo que 's veu.

Ans. Diré que sí, si t'hi empenyas, mes avans voldria que fessis lo favor de dirme si á qui estima es á la meva filla ó á la teva neboda.

Tom. No entench la pregunta. (Sab que vull casarme.)

Ans. (Prou que m'entens.)

### ESCENA VI

DITS y NANDO

Tom. ¿Qué portas? (Vé á temps perque no sé que dir al meu germá.)

Nan. Porto 'ls dulces que venen de Barcelona.

Tom. ¡Ah! ¿Vens de Barcelona? (No gosar dir al meu germá que 'm caso.)

Nan. Jo no: los dulces son qui 'n venen.

Tom. ¿Ahont los venen? (Avuy mateix surto d'aquesta situació.)

Nan. No ho sé ahont los venen. La senyoreta ho dirá.

Tom. ¿Qué dirá la senyoreta?

Nan. Axó que á vosté 'l preocupa.

Tom. ¿Qué 'm preocupa á mi?

Nan. El que acaba de dir.

Tom. ¿Qué he dit?

Nan. Ahont venen 'ls dulces.

Tom. ¿Perqué vols saber ho?

Nan. ¡Es vosté que vol saberho!

Tom. ¿Estás boig?

Nan. Crech que no.

Tom. Potsé ho estich jo.

Nan. ¡Quí sab!

Tom. Nando, oblidas qui soch.

Nan. ¡A l'ordre! (_Cuadrantse y fent 'l saludo militar._)

Tom. Senyor ranxero, si tornas á péndret cap mes llibertat, surts de casa.

Nan. No senyor.

Tom. ¿Qué no 'n sortirás?

Nan. Que no 'm pendré cap més llibertat. No hé pensat oféndrel, perque vosté sab que en Nando es en Nando, y que per vosté no hi há sacrifici que no fassi, perque li porto molt d'afecte, com li vaig demostrar aquell dia que vaig guisar el bacallá ab romesco per lo ministre de la guerra.

Tom. Surt del meu devant.

Nan. Hé de dirli que l'apotecari está malalt. Té una malaltia que acaba en itis.

Tom. Tinch d'arribarmhi avans no vinguin los convidats. En tot cas, fesloshi los honors de la casa mentres torno, que será al moment. (_Se'n va._)

### ESCENA VII

ANSELM y NANDO

Nan. ¿Qué li passa á don Tomás? Sembla que tinga caborias.

Ans. No ho sé. ¿Tens molta feyna?

Nan. Avuy, un dia de tant tráfech, no tinch res que fer, perque la senyoreta m'há tret de la cuyna dihent que donya Maria no está acostumada als meus ranxos. ¡Si m'hagués dexat fé á mi, hauria fet un arrós!... Una vegada á Sevilla...

Ans. Si no hi has estat á Sevilla.

Nan. Si no era á Sevilla, seria aprop de Sevilla... Una vegada...

Ans. Ja tindrás temps de contarmho. Ara voldría que anessis á l'estanch per tabaco.

Nan. Tot seguit.

Tuy. Nando. (_De dins._)

Nan. ¿Es aquí la Tuyas?

Ans. Sí.

Tuy. (_Sortint._) La senyoreta pregunta fá temps si has tornat.

Ans. Veshi. Ja aniré jo á l'estanch, no fos cás que 'm donguessin la culpa á mi si 'l dinar sortia malament. (_Se'n va._)

Nan. ¡Tuyas, novetats!

Tuy. ¡Nando, novetats!

Nan. Figurat que 'l senyó...

Tay. Figurat que la senyora ..

Nan. ¿Parlas tú ó parlo jo?

Tuy. Escolta. Tot depent de las noticias que porti lo senyor Tayabas de Barcelona.

Nan. Lo tartané m'ha dit que no habia tingut puesto á la seva tartana y que vindrá ab la altra, que surt mitja hora més tart.

Tuy. Lo que vol dir que aviat lo tindrem aqui.

Nan. Y sabrém...

Tuy. Si 'ns casém...

Nan. Y si 's casan.

Tuy. La senyora. Calla.

Nan. Callo. (_Molt rápida aquesta escena._)

### ESCENA VIII

DITS, DONYA MARÍA y MARIANO

Mar. ¿Encara ets aquí?

Tuy. La senyoreta 'm necessita.

Mar. Está bé. ¿Ahont es?

Tuy. Ara mateix era al menjador. Si vejés que bé l'ha posat. Vinga y 'l veurá.

Mar. ¡Cuants llibres té don Tomás! ¿Los ha llegit tots?

Nan. Sense dexarsen una lletra.

Tuy. (Nando, recordat que ets d'Altafulla, y no exageris.)

Mar. ¿Y 's recorda del que diuhen?

Nan. Com de las becerolas.

Mar. ¡Sembla impossible que al magi d'un home hi capigan tants llibres!

Nan. ¡Don Tomás té un cap com un tabal! Es un sabi.

Mar. ¿L'estimavan al exércit?

Nan. Tant com vosté... no 's pot imaginar.

Mar. Tuyas, acompanyam al menjador. (_Se'n va ab Tuyas._)

### ESCENA IX

NANDO, MARIANO, RAMONETA

Nan. (¿Se casarán? ¡No 's casarán!) (_Mirant cuan se'n va._)

Ram. Nando. ¿Qué fás? ¡Ah! No sabia que fos aquí. Nando, porta 'ls dulces dintre. (_Se'n vá Nando. Ramoneta vol tréures lo devantal de cuynera._)

Marº. No te'l treguis perque estás molt guapa. ¿Fás de cuynera?

Ram. Tinch present qui son los convidats que avuy té l'oncle.

Marº. ¿Y vols contentarme?

Ram. ¡Vanitós! A qui vull contentar es á la teva mamá. Hé preguntat á la vostra cuynera que es lo que més li agrada, m'ho há dit, y no fiantme de ningú, jo matexa dirigexo la cuyna.

Marº. ¡Com sabs enganyarla á la mamá!

Ram. S'há prendat de mí.

Marº. ¿Quí no estima á una noya tant bona y tant guapa y tant cariñosa, y tant...?

Ram. ¡Prou! ¡Prou! Per ara tot vá bé, mes lo final es lo que 'm dona cuidado; cuan la teva mamá s'enteri de qui soch jo. Que bé saps fer lo paper devant d'ella; estás malhumorat com si la meva presencia 't molestés, no 'm dirigexes la paraula, y si 't dich alguna cosa me respons com si 'm fessis caritat, de mala gana.

Marº. He de fer de manera que la mamá no suspiti res: que tú li sigas molt simpática, molt, y cuan arribi 'l moment li diré: mamá...

### ESCENA X

DITS y DONYA MARÍA

Mar. ¿Qué vols?

Marº. (¡Ho haurá sentit!)

Ram. (¡Ay pobres de nosaltres!)

Mar. ¿Qué teniu?

Marº. Res.

Mar. ¿Y tú, Ramoneta?

Ram. Res, donya Maria. (Estich confusa.) Ab permís de vosté uniré á donar ordres.

Mar. Ramoneta, estás conmoguda. (_Li pren la má._) No sembla sinó que en Mariano... (_Baix lo que dihuen ella y Ramoneta._)

Marº. (¡Ay! ¡ay! ¡ay!)

Ram. ¿Qué vol dir?

Mar. Cualsevol creuria que 't feya l'amor cuan vos hé sorprés.

Ram. ¡Quina idea, donya María! (_Se'n va rient._)

### ESCENA XI

DONYA MARÍA y MARIANO

Mar. (_Seguint a Ramoneta ab la mirada, guaytant després á Mariano._) (M'estranya aquesta confussió. Potser s'han anticipat als meus desitxos y als de 'n Tomaset y ja s'han dit que s'estimaban.) Mariano.

Marº. Mamá.

Mar. (Vejam, probém.) ¿No es veritat que la Ramoneta es molt guapa?.

Marº. (_Molta intenció tota la escena._) (Me sembla que sospita.) ¡Psh! Es bastant agradable.

Mar. No bastant, molt, y educada.

Marº. Bastant.

Mar. ¡Home, no sabs sortir del bastant! ¿Me negarás que la neboda de don Tomás se fá estimar?

Marº. Molt.

Mar. Al fi estem d'acort.

Marº. Sí ho estem mes del que vosté 's figura.

Mar. Axís fós. ¡Que més desitxaría jo! ¿Que li deyas á la Ramoneta cuan he entrat?

Marº. Teníam una conversació interessant.

Mar. ¿Li deyas...?

Marº. Que m'agrada molt...

Mar. ¿T'agrada?...

Marº. La sopa d'arrós, y ella m'ha dit que 'n menjaría al diná.

Mar. ¡Ets molt prosaich! Parlar de sopa d'arrós á una noya tant guapa y fina.

Marº. Guapa ho es.

Mar. Ho dius ab un tó...

Marº. ¿Vol que ho diga ab tó d'enamorat? (_Pausa._)

Mar. ¿T'hi casarias?

Marº. ¿Ab qui mamá? (¡Cuidado Mariano.)

Mar. ¿Ab qui? Ab la sopa d'arrós. ¿No parlabam de la neboda de don Tomás?

Marº. (Sospita que es ella. Lo senyor Tayabas ho haurá descobert.) Mamá...

Mar. Digas. (_Ab afany._)

Marº. No es ella á la que eligiría per dona.

Mar. No 'm sorprén lo que 'm respons, tant menos cuant...(_Pausa._) Al poble hi ha...

Marº. (Sospita: no m'enganyava.)

Mar. ¡Estás callat!

Marº. Que vol que li responga mamá?

Mar. T'es difícil respondre, perque no pots negarme que ella es aquí. (Axó ha de acabar.)

Marº. (Es impossible allargar aquesta situació.)

Mar. Ha vingut ab lo seu pare.

Marº. (¡Estich fresch!)

Mar. Y no goso sortir de casa per no trobarmels pe 'l carre; perque no 'ls vuy conexer. Pensabas que no me'n enteraría y ho sé tot. ¡M'has de matar á disgustos!

### ESCENA XII

DITS, DON TOMÁS, després RAMONETA

Tom. ¡Vostés aquí!

Mar. Don Tomás, nos hem anticipat...

Tom. Vostés may s'anticipan, perque la seva presencia es molt agradable... (y molt desitxada la teva.) Sento que 'ls hagin dexat sols. Ramoneta.

Ram. ¡Tio!

Tom. ¿Com dexeu sols als convidats?

Ram. Donya Maria es tant bona que ja 'ns perdonará. (_Encara está enfadada._)

Tom. ¿Hont es ton pare?

Ram. En Fernando m'ha dit que ha anat al estanch.

Mar. (_A Tomás._) Grans novetats. (_La conversa ab veu baxa._)

Marº. Grans novetats.

Mar. Aquella es aquí.

Marº. La mamá sospita.

Tom. No hi es. He preguntat á tothom, y 'ls únichs que han vingut al poble son lo meu germá y la Ramoneta .Ja veus com no hi son.

Marº. La mamá m'ha fet una proposició que m'hauria omplert d'alegria si no hagués vist en ella la intenció de averiguar si tú ets realment la qu' estimo.

Ram. T'enganyas. Ne crech que ho sospiti.

Tom. Estich resolt á anunciar avuy mateix que 'm caso ab tú.

Mar. De cap manera. En Mariano acaba de dirme que no 's casaria ab la Ramoneta, y jo no puch consentir que 's casi ab la de Barcelona. Si 'm nego al seu casament s'oposarA al nostre. Hi hauria un escándol.

Ram. La teva mamá desitja que 't casis ab mi. Ho sospito.

Marº. Somias.

Ram. Crech qu' estich ben desperta. Qui está dormint ets tu. Mira.

Marº. ¿Qué?

Ram. A n' ells dos.

Tom. Maria, es impossible que desisteixi d'aquet projecte que 'm prometia la felicitat pels anys que 'm quedan de vida.

Mar. Jo no tinch valor per esposarme á las censuras del meu fill.

Tom. Aquesta falta de resolució es proba de falta d' afecte. Si tu sentissis com jo, no duptarias.

Marº. De que deuhen parlar?

Ram. ¡Tonto! ¿No sabs qu' ells aqui dintre també hi tenen un cor, com tu y com jo.

Marº. (_Comprenent._) ¿Es possible? (_Molta vehemencia._)

Tom. ¿Qué?

Mar. ¿Qué?...

Ram. (¡Bona l'hem feta!) Res, li contava lo que li va succehir á una amiga meva, y 's coneix que don Mariano es molt nerviós, perque ha cridat: "Es posible?" ab una vehemencia que 'm fa riure. (_A Mariano._) ¡Comprens! (_Tornan a conversar don Tomás y donya Maria._) Ara compendrás que la teva mamá desitji casarte ab mi, perque no estranyis que ella 's casi ab lo meu oncle.

Marº. Com qui diu casament doble.

Ram. Endevinat.

Marº. ¿N'estás certa?