Part 1

Matrimonis á Montserrat ó buscant la perduda

Anada en dos actes y en diferents quadros

Conrad Roure

1896

`Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.`

__Personatjes__

- Cándida, jove, esposa de Bonifaci. - Pona, vella, esposa de Martí. - Narcís, jove, company de - Martí, jove. - Bonifaci, vell. - Senyor Broll, vell, amich de Bonifaci. - Miquel, jove pagés. - Arcalde del Bruch. - Secretari del Bruch - Conductor del ferro-carril. - Aposentador 1er - Aposentador 2on - Un passatjer. - Un regidor del Bruch. - President dels excursionistas. - Mosso de restaurant 1er - Mosso de restaurant 2on - Un fotógrafo. - Patrò de barco. - Gat de mar. - Un mariner. - Coro de passatjers, regidors, mariners, excursionistas y monjos

L' acciò es contemporánea

Dreta y esquerra, las del actor

## Acte primer

### Quadro primer

Interior d'un wagò de ferro-carril

#### Escena primera

Cándida, Pona, Broll, Martí, Bonifaci, Narcís, Passatjers fins á omplí 'l wagò

_Música_

Tots:

Aném ab alegría, (_Narcís figura que dirigeix lo coro._) aném á Montserrat, que es la montanya 'l temple de tots los catalans. Aném, aném cantant, cantant.

Cand.:

Al cos dònan nova vida pels boscos montserratins los flayres de sajolida, espígol y romanins. Y la Patrona morena, á qui l'invoca fidel li cura la amarga pena ab bálsem de flors del cel.

Tots: Aném ab alegría, aném, etc., etc..

_Recitat_

Narcís: Aixís! Veuhen com al últim ha anat bè? A copia de repetí, las cosas van bè.

Broll: (_Tinch lo cap com un bombo!_)

Martí: Ara, que 'ns en recordém.

Narcís: D' aquesta y d'altras que se'n cantarán.

Pona: Si Dèu ho vol, que hi ha que dirho tot.

Bon.: Vosté 's veu que 'n sab un niu. (_A Narcís._)

Narcís: Qué no 'n sab cap vosté?

Bon.: Aquesta 'n sab. (_Senyala á Cándida._) Jo, avans ne sabia alguna.

Narcís: Ja; quan era jove.

Bon.: Quan ho era més que ara.

Narcís: Es lo que volia di. (_Aquest encara vol sé jove._) (_Se sent d'un altre wagò que cantan: "Plou, plou, Montserrat, etc.", ó altre cansó._)

Broll: (_Amohinat._) Tots los wagons semblan orgas de gats.

Narcís: Donchs que vol aná trist á Montserrat?

Broll: Ja ho veig, pero amohina molt.

Bon.: Y tal! Jo ja ho preveya y per aixó no 'm volia moure de Barcelona; sino que aquesta... (_Senyala á Cándida._)

Cánd.: Ja ho sabs, Bonifaci; tot bon casat ha de dú la dona á Montserrat.

Narcís, Martí: Aixó, aixó!

Bon.: Donchs no es aixís; no li porta.

Cánd.: Per qué no?

Bon.: Perque entre nosaltres, no es l'home 'l qui porta la dona á Montserrat, sino que es la dona la qui hi porta al home.

Martí: Es igual.

Narcís: Qué no 'ls hi vá di 'l capellá al casarlos que l'home y la dona tots dos fan un?

Pona: Veu? Jo sò com vosté.

Bon.: De la mateixa edat? Ja m'ho semblava.

Pona: Vull di que tampoch volia vení á Monserrat, pero aquest... (_Senyala á Martí._)

Martí: Qué no ho has sentit? Tot bon casat...

Narcís: Sí, senyora Pona, sí, ha de dú la dona á Montserrat. Aixó es més vell que 'l caminá.

Pona: Per vosté, es clá, mentres sigui fé brometa... Ja li dich que es ditxós!

Narcís: Be hi tè d'habé diferencia entre celebrá un matrimoni y celebrá un enterro. No 'ls hi sembla?

Martí, Cánd.: Es clá, es clá.

Narcís: Si aixís com ara aném á festejá la boda de vosté y 'n Martí, anessem á acompanyá á vosté al cementiri... (_Senyalant á Broll._)

Broll: Qué diu ara! (_Proba de dormir._)

Bon.: Dèu nos enguart! burrango!

Narcís: Es un di; per manifestá que allavors no estaria alegre com ara ho estich.

Pona: No 'n caldria d'altra!

Narcís: Hi ha hagut casori?... Donchs á Montserrat y ab alegria. No es del meu paré, senyora?... Com se diu?

Cánd.: Qué m'ho pregunta á mi?

Narcís: Sí, senyora, á vosté.

Cánd.: Cándida, per servirlo.

Narcís: Gracias.

Cánd.: Sí, senyó, sò de la mateixa opinió. 'L meu marit...

Bon.: Ah, no! Jo no m'hauria mogut del carré de'n Xuclá. Pero aquesta, desde dilluns que som casats que may me calla: Bonifaci á Montserrat, Bonifaci á Montserrat... Ja estarás contenta! Ja hi vas!...

Cánd.: No ananthi, 'm semblaria que no fora ben casada. Los ditxos, son sentencias.

Narcís: Está clá que no ho fòra. Li faltaria lo principal. Sí, senyors, lo principal.

Bon.: Aixó de lo principal, á poch, á poch.

Pona: Es vritat, á poch, á poch. Per casarse, lo principal per la dona, es l'home. No es aixís? (_A Cándida._)

Cánd.: Qué vol que contesti, pobra de mí!

Pona: (_A Martí._) Oy, tú? (_Martí está distret mirant á Cándida._)

Martí: Qué 'm preguntavas?

Narcís: Jo 'm refereixo á la part religiosa.

Bon.: Bè; en aquesta part, no diré que no.

Narcís: En las altras parts no m'hi fico.

Broll: (_A un passatjer._) Qué 'm vol deixá seure al recó que miraré de trencá 'l son?

Passat.: Sí, senyó. (_Cambian de puesto._) M' es igual.

Broll: Gracias. Ara que sembla que hi ha quietut. Vaig tan enderrerit de dormí!...

Narcís: Qué estás callat, Martí! A veure si tindrém de dirte alló de "home casat..."

Pona: Ja es estrany; ell que sempre 'n tè una per di, fa estona que sembla mut.

Martí: Es que contemplo 'l paisatje.

Cánd.: Es que es molt preciòs!

Narcís: (_¡Jo estich que aquest parell, contemplan lo paisatje mirantse l'un al altre!_)

#### Escena II

Dits y Conductor

Cond.: (_Entra ab lo taladrador á la má._) Farán lo favor dels bitllets?

Bon.: Tingui: (_Los hi dona._) 'L meu y 'l de la senyora.

Narcís: Lo meu, sense 'l de la senyora, perque no 'n tinch. (_Li dona y 'l Conductor va taladrant._) Martí, 'ls bitllets.

Martí: Estava distret. (_Donantlos._)

Narcís: Mirant lo paisatje? (_Aquest busca la perduda._)

Cond.: Falta un. Quí es que no me l'ha donat?

Pona: Lo senyó Broll. Aquell del racó! Avísil...

Cond.: Senyó! Senyó! (_Cridantlo y tocantlo._)

Broll: (_Despertantse._) Encara no 'm deixarán dormí! Qué hi ha? No veu que no s'hi cab?

Cond.: Fará 'l favor del bitllet?

Broll: Per aixó despertan als passatjers? Ara que 'ls ulls se 'm aclucavan... (_Dona 'l bitllet._)

Cond.: (_Tornantli 'l bitllet taladrat._) Dispensi! Estiguin bons!

Tots: Passiho bè! (_Lo Conductor se'n vá._)

#### Escena III

Dits, menos lo Conductor

Narcís: Qué 'n cantém un altra?

Broll: Deixis de canturias, que després li fará mal la gorja. Acaba de cantá y vol tornarhi?

Narcís: Qué vol dormí ara, si ja arribém á l'estació d'Olesa?

Broll: Aprofitaré l'estona que pugui.

Martí: Ja dormirá á la nit, home.

Pona: Si Dèu ho vol. (_La máquina fá senyal._)

Bon.: Jo bè penso dormí. Oy, Cándida?

Cánd.: Per mí, dormirás tant com vulguis.

Narcís: Vol di que no 'l despertará?

Cand.: Ay, no, senyó! Tal com li dich. Que dormi en nom de Dèu; no m'agrada molestá á ningú. May l'he despertat.

Martí: Molestá! Devegadas despertá no es molestá.

Cánd.: No deixá dormí á qui tè son, bè deu sè molestarlo. No es del meu parer, senyora?

Pona: Es vritat. (_Lo tren se para._) Pero jo 'l desperto algun cop.

Veu: Olesa! _Dos minutos_.

Passat.: Que tinguin felís viatje! (_Saltant del wagò._)

Tots: No cansarshi. Passeuho bè.

#### Escena IV

Dits, menos lo Passatjer y á poch Miquel

Cond.: (_Mirant per la finestra._) Fiqueus aquí. Veyeu?

Miquel: (_Entrant._) Dèu vos guart! (_S' assenta portant un gros cistell._)

Tots: Dèu vos guart! (_Toca la campana y 'l tren marxa._)

Narcís: Qué tambè aneu á Montserrat?

Miquel: Hi tinch la Roseta desde ahir.

Narcís: La vostra dona?

Miquel: Sí, sinyó; la de casa. Jo hi som guanyat.

Narcís: Ab la dona heu fet ganga?

Miquel: Ab l'assiento. He prés bitllet de tercera, 'ls cotxos eran plens y m'han fet ficá á segona (_Vol ficá 'l cistell sota las camas de Broll._)

Broll: (_Incomodantse._) Qué dimontri farfalléu per aquí?

Miquel: Perdoneu, sinyó. Vull ficá aquí sota aquest cistell d'ous. Aixempleu las camas, si us plau.

Broll: Incomodá per res! Lo que 'n fareu, una truita. No veyeu que no hi cab?

(_Pona parla baix á Martí._)

Miquel: Prou hi cab! Aixequeus una mica!

Broll: Are hi corro! Poseusel á la falda! (_Miquel ho fá._)

Pona: (_A Martí._) (_Pero que no m'has entés?_)

Martí: (_Qué vols que 'm tapi d'ulls?_)

Narcís: (_A Martí y Pona._) Qué deyau alguna cosa?

Martí: Ca, res! Aquesta, que no sè que 's tè.

Pona: No hem pas de passá res més á las foscas?

Bon.: Cap més túnel? No ho crech.

Pona: Ho pregunto, perque no 'm fá cap gracia.

Martí: Manías tevas! Qué 't tenen de fè á las foscas? Qué se 't menjarán?

Pona: No vull dí que se 'm menjin, pero no ho trobo prou conforme.

Miquel: Jo l'altre dia hi vaig perdre la bossa.

Bon.: Passant lo túnel?

Miquel: Sí; avans de passarlo, vaig contá que hi duya nou pessetas; vaig ficarme la bossa á la faixa y quan vam arribá á la clarò ja no li tenía.

Narcís: Pot sè us la van fè corre!

Miquel: Ca! Si á n' el cotxo no més hi anava jo y dos minyons que pujavan á Manresa á vendre romansos.

Cánd.: Y la bossa no la vareu trobá pe 'l cotxe?

Miquel: No; ja sè lo que va sé. Aquells minyons mateixos m'ho van fè veure. Jo anava dret, guaytant á la finestra; al passá la fosca, 'l carril debia doná un sotrach, perque un d'aquells dos minyons, pobre xicot! va caure demunt meu. Y ab aquell cop, es clá, la bossa debia fè un salt...

Narcís: Sí; y 's va ficá á la butxaca d'aquell minyò.

Miquel: No, no; y va caure per la finestra.

Bon.: Tan mateix vareu sè un xich tou.

Miquel: No ho digueu aixó, perque seria agraviá á n' aquells dos minyons que, mireu si eran gent de be, que al veure que m'habia quedat sense cap diner, me varen pagá un got de vi al arribá á l'estació. (_Tots riuhen._)

Narcís: Sí que varen fè un bon sacrifici!

Miquel: Sí, 's veya que eran bons minyons! (_Lo carril fa senyal._)

Narcís: Avans d'arribá á Monistrol hem de tornarhi.

Música

Tots:

Aném ab alegría, aném á Montserrat, etc..

(_Mutació._)

### Quadro segon

Celda del monastir. (_Teló curt._)

#### Escena primera

Apossentador 1er, Apossentador 2on.

Ap. 1er: Aquí estarán bè; aquí. Al quarto de la dreta, un matrimoni; al quarto de l'esquerra, aquell altre matrimoni que m'ha dit en Martí, y aquí 'n Narcís y aquell senyò vell.

Ap. 2on: Son coneguts teus?

Ap. 1er: En Narcís m'es cosí germá; y un dels casats es un tal Martí, amich de tota la familia. En Narcís vá sè testimoni del seu casament. Ab l'altre matrimoni s'han fet coneguts pel viatje.

Ap. 2on: Ja 'ls serveixes bè! Que vinguin quan vulguin.

Ap. 1er: Qué ja está arreglat?

Ap. 2on: Hi ha 'ls llensols y tot.

Ap. 1er: Nets?

Ap. 2on: Nets, nets. Tú m'ho has recomenat.

Ap. 1er: Com de vegadas los doném que ja han servit... Donchs ara arregla 'l quarto d'aquest costat. (_Se'n vá l'Apossentador 2on_)

#### Escena II

Apossentador 1er. y Narcís

Narcís: (_Entrant._) Aquest es lo nostre palacio?

Ap.: Es de las celdas millors. A n' aquest cantó, un dels matrimonis; á n' aquest, un altre; y tú y aquell senyó aquí.

Narcís: Es di, 'ls solters, entre dos fochs? Ja patirém.

Ap.: (_Baixant la veu._) Escolta, Narcís. Vols di que no es vella la senyora de 'n Martí?

Narcís: Encara que ho sigui. Gallina vella fa bon caldo, diu 'l ditxo.

Ap.: Si 'n Martí s'ha casat per fe caldo de la dona, ja es un altra cosa, perque al menos tè vint anys més que ell.

Narcís: Vaya! Y per cada any de més que tè, li ha portat un parell de mil durets.

Ap.: No parlis més! Aixís sí que fa bon caldo. Si me'n sabs alguna ab aquestas condicions...

Narcís: T'hi casarías.

Ap.: Qui no 's casa ab quaranta mil naps?

Narcís: Ey, tú, 'ls llits bè son de recibo?

Ap.: Dormhi bèn tranquil. D' aquets, te'n responch.

Narcís: Sí, perque no m'agrada dormí ab companyía. Alguna pussa... com aquell; pero lo demés...

Ap.: Son nets com una patena. Sempre que vè algun canonje ó algun rector recomenat, li doném aquesta celda. D' aquesta manera tè un departament per ell, y un altre per la majordona (_que acostuman á vení ab ella_), y un altre per si porta un amich ó conegut seu.

Narcís: Trobo que están massa grans. Ell, la majordona y un amich ocupan tres departaments?

Ap.: Es clá; son tres, un per cada un d'ells.

Narcís: Crech que podrían estalviarsen un. Si jo siguès lo canonje ó 'l rector y vinguès ab la majordona y un amich, ab dos departaments en tindría prou.

Ap.: Com?... Ah! ja t'entench. Vols di que dormirías ab l'amich.

Narcís: Angela! Qué ets viu! (_Surt Martí de la dreta._)

Ap.: Aquí tenim á ne 'n Martí.

#### Escena III

Dits, Martí

Martí: Ja está bè, ja, aquesta celda.

Ap.: No n'hi ha pas de millors. Y bonas vistas.

Martí: Tots plegats hem de dormí á n' aquí?

Ap.: Y ara, boig! Tú ab la teva dona, á n' aquell departament; en Narcís y aquell senyò vell, aquí; y l'altra matrimoni á ne 'l departament de l'altra banda.

Narcís: De modo, que 'l senyò Broll y jo, formarém la línea divisoria dels dos matrimonis; dormirém aquí.

Martí: Ca, ca! Aixó está mal combinat.

Ap.: Ja 's pot arreglá d'un' altra manera. Aquell matrimoni allí; tú ab la teva dona al altra banda, y aquí...

Narcís: La línea divisoria.

Martí: Me sembla que aniria millò que 'ls dos matrimonis estessem de costat, y lo que tú 'n dius línea divisoria, en un cantò ó altre. Aixís, si una de las nuvias necessita alguna cosa, pot demanarho á l'altra.

Narcís: Y si algun dels nuvis... Bè, ja t'entench. Aquí, com feyas á ne 'l wagò, pots contemplá 'l paisatje.

Ap.: Aixó ja us ho combinareu vosaltres mateixos. Vols vení á acabá de triá la roba?

Narcís: Aném. (_Se'n van Apossentador y Narcís._)

Martí: Aquí fora trobarás á la colla. Dígalshi que entrin (_que ja es estrany que la Pona no ho hagi fet._)

#### Escena IV

Martí

Música

Tinch la dona gelosa y está de centinella perque jo may me fiqui en forat ni en finestra. Pero las mevas camas, son millors que las sevas y si vol atraparme, ja n'hi dono de feyna.

No puch da dos passos que no vinga ab mí; encara no 'm giro, ja la tinch allí. "Vina, vina", 'm crida si vol aná al lloch; si camino massa crida: "á poch á poch".

Mira, inspecciona pregunta, 'm segueix y fins me pessiga, quan li sembla bè. Jo á tot me resigno com un beneytò, perque 'ls pistrinchs d'ella me fan molt de goig.

#### Escena V

Martí, Pona

Martí: Fem muxoni, que ella s'acosta.

Pona: Qué estás sol, rata meva?

Martí: Qué tens por que 'm perdi... (_gat meu_)?

Pona: Aquestas son las habitacions?

Martí: Aquestas. Veus? Los dos matrimonis estarém junts.

Pona: Ah! no m'hi avinch. Junts!

Martí: Los aposentadors ho han disposat aixís.

Pona: Qué estessem barrejats?

Martí: Vull dí de costat. Ves si estariam barrejats! Aixó ja cau del seu pes, dona.

Pona: Ni de costat. Hem d'está separats.

Martí: Ja ho estarém. Ells á n' aquest quarto y nosaltres á n' aquell, pero en los dos quartos seguits. No ho entens?

Pona: Aixís, be. Y encare estém massa aprop.

Martí: Qué vols que 'ls solters dormissen en l'habitació del mitj? S' enterarian de tot lo que parlariam uns y altres.

Pona: Vaya uns secrets! A lo menos lo que 'ns dihém tu y jo, pot sentirho una criatura.

Martí: Are mateix m'acabas de dí rata.

Pona: Y qu' es cap mal?

Martí: May está be que la gent se'n enteri. Estarém millò de costat. Desprès que 'l senyò Bonifaci es vell y sembla molt reposat.

Pona: Pero la seva senyora es jove y no sembla tan reposada.

Martí: No sè perqué ho dius!

Pona: Ja la defensas?... Malament!

Martí: No defenso á ningú; tu dius lo teu parer y jo contesto.

Pona: Com que tot lo camí t'has estat mirántela! No m'ho neguis!

Martí: Si la tenia al devant! Cóm volias que no me la mirés? Qué 'm tenia de ficá 'ls ulls á la butxaca?

Pona: Es que ella també 't mirava á tu, y aixó que estava al costat del seu marit.

Martí: Aixó 't probará l'ignoscencia d'ella.

Pona: Veus com la defensas?

Martí: Semblas la tia manías! Aviat ni podrè parlá!

Pona: No diguis, que de parlá no te 'n privo pas.

#### Escena VI

Dits, Broll

Broll: Quín es lo meu quarto?

Martí: Aquell. Qué vol aná á dormí?

Broll: A tirarme demunt del llit. En Bonifaci tambè volia ferho, pero ella s'estima més aná d'un cantó al altre.

Pona: Volguentho ell!...

Martí: Com que no fá cap mal.

Pona: (_Aixís, torna per ella!_)

Broll: Jo sò molt clarito en las mevas cosas. La Cándida será tan bona noya com vulgui, pero jo de 'n Bonifaci no m'hi hauria casat.

Pona: (_Ab interés._) Qué pot sè te que dirne alguna cosa?

Broll: Ja li he dit que será molt bona, pero per ell es massa jove.

Pona: No 's cregui, que tambè ho penso. Las joves tenen lo cap plé de pardalets.

Martí: Aixó es un pensá de vosté. (_A Broll._)

Broll: Dich lo que sento; ella es massa jove per ell, com vosté tambè es massa jove per la senyora.

Martí: (_Ay, de quina te 'n vas!_)

Pona: Qué vol dí! Quánts anys me fá?

Broll: No 'n sè fè d'anys!

Pona: Donchs, quánts se pensa que 'n tinch?

Broll: Vosté?... Cinquanta.

Pona: No senyò.

Broll: Qué m'he quedat curt?

Pona: No 'n tinch mes que quaranta nou y mitj.

Broll: Sense la faixa?

Pona: Sense la faixa. Encare 'm tractaria de vella!

Broll: No senyora. Es de bona edat... per un marit de seixanta.

Pona: No 'm creya que vosté fos senyò de bromas!

Broll: Fins are no crech haberne gastada cap. Ja li he dit que sò clarito.

Pona: Qué no hi dius res, tu?

Martí: No veus que si trobo la boca, després dirás que 'l defenso?

Broll: Qué vol que hi digui ell, santa cristiana? Que vosté encare es massa criatura?

Pona: Qué sab vosté! que sab vosté!

Broll: Qué no 's veu? Pero déixinme aprofitar si puch fer una bacayna, perque diu qu' hem d'aná als Apóstols ab clarò de lluna y aviat fosquejará.

Martí: Vagi, vagi; ja 'l cridarém si acás s'adorm.

Broll: No 'n passin cap ansia, perque si se 'n descuidan pot sè encare m'anirá millor.

Martí: Donchs l'ermita dels Apóstols ab clarò de lluna...

Broll: Tant me fa 'ls Apóstols com tota la Cort celestial.

Pona: Home, no digui disbarats!

Broll: Parlo per lo qu' hem de veure, que casi be ja ho dono per vist. Ah... ah... ah!... (_Badallant, anantsen._)

#### Escena VII

Martí, Pona, Miquel

Martí: Jo aniré á veure que fan aquells.

Pona: També hi vinch. (_Que ab aquella no me la fregissen!_)

Martí: (_No 'm deixará, no!_)

Miquel: (_Entrant._) Dèu vos guart!

Martí: Per servirvos. Ah! Sou vos?

Miquel: Qué hi ha un altre quarto allí?

Pona: Sí, hi ha un senyò que dorm; lo senyò Broll.

Miquel: Tot sol?

Pona: Tot sol; pero te de dormí un altre ab ell.

Miquel: Un ó una?

Pona: Un. Es un senyò solter.

Miquel: Donchs no sè ahont la puch trobá.

Martí: Qu' heu perdut alguna cosa? Pot sè la bossa?

Miquel: La dona. La bossa ja la duch ben guardada.

Pona, Martí: La dona! (_Estranyats._)

Miquel: Es dí, l'he perduda... la busco.

Pona: Per aixó, que á ne 'l carril heu dit que la teniau aqui. Y no li teniu?

Miquel: Ahir va marxá d'Olesa ab la seva germana y 'l senyoret.

Pona: Un senyoret?

Miquel: Sí; un que la mare d'ella li era dida. Só 'l masové de can Blay. (_A Martí._)

Martí: Com si 'm diguesseu Llucia!

Miquel: No sabeu ahont es á can Blay d'Olesa?

Martí: Siga ahont siga. Digueu.

Miquel: Donchs, sí; ahir va arribá 'l senyoret de Barcelona, l'hereu. Jo venia del hort.

Martí: Fins aquí no hi ha res d'estrany. Sempre hi debeu vení del hort.

Miquel: Molt sovint. Venia del hort y 'm trobo á n' ell á casa que habia engrescat á la dona y á la cunyada perque pujessen á Montserrat ab ell. Jo, demanantho 'l senyoret... poseus al meu puesto.

Martí: Gracias, gracias! Ja estich bè en lo meu.

Pona: Aixís, ja no s'haurá perdut.

Miquel: Vam quedá que avuy jo vindria, que 'ns trobariam pel monastir, y desde que hem arribat que 'ls busco y no 'ls trobo.

Pona: Qué es molt jove ella?

Miquel: Si fa no fa, deu tení vintidos anys.

Martí: Y guapa?

Miquel: Bè m'ho diuhen. Jo no m'hi sò ficsat gayre.

Pona: Qué 'n tens de fè si es guapa ó lletja?

Martí: Dona, per si la trobavam. Bè hem de sapigué las senyas!

Miquel: Se diu Roseta.

Martí: No deu pas portá 'l nom al front?

Miquel: No; á ne 'l front hi porta uns cargolillos que s'arregla ab los cabells.

Pona: Cargolillos? Y 'ls hi deixeu portá?

Miquel: Que 'ls porti! 'L senyoret diu que li están tan bè. ¡Qué 'm fa á mí!

Martí: Ja us ajudarém á buscarla.

Pona: Es di, si la veyém, ja li dirém que la busqueu.

Martí: Encara que 's tingui de fè algun pas. Jo, per fè un favor á n' aquest bon home, si sapiguès ahont podria trobarla...

Pona: Aixó no. No hem pas vingut á Montserrat á buscá donas!

Martí: Bè, pero sense fè de més ni de menos...

Miquel: Sí, perque comenso á está ab ansia. Encara que ab lo senyoret no crech que s'hagin perdut.

Pona: Qui sab! qui sab! Hi ha camins tan enredats per aquesta montanya!...

Miquel: Ca! Si ell coneix á Montserrat tan bè com á casa seva. Després, la germana d'ella vá ab ells, y encara que no més te tretze anys, ja la podeu deixá aná sola, que sab totas las tasqueras.

Martí: Tambè las deu sapigué ella.

Miquel: La Roseta?... Més que jo. Si avans pujavan molts dias d'Olesa al monastir á vendre ous, olivas, fruyta...

Pona: Aixís, no s'haurán perdut...

Martí: No; més fácil es que s'hagin trobat.

Miquel: Com voleu di? Que s'hagin trobat?

Martí: Sí; que s'hagin trobat en algun punt que ells sápigan y vos no sapigueu.

Miquel: No puch atiná ahont. Ells bè deuhen habé dormit? Es de suposá que sí.

Pona: Ja heu seguit totas las celdas?

Miquel: Totas, menos las de Sant Joseph.

Martí: Sant Joseph, patró dels casats. Pot sè la trobareu allí.

#### Escena VIII

Dits, Narcís

Narcís: (_Entrant depressa._) Au! Aném que diu que hi vá tanta colla de gent cap als Apóstols.

Martí: Vaja, donchs. Si tú 't vols quedá... (_A Pona._)

Pona: No, noy, no 'm quedo. (_A Miquel._) Pot sè la trobareu als Apóstols.

Narcís: Qué busqueu alguna cosa?

Miquel: La dona.

Narcís: Aixó sí que no es buscá una agulla en un pallè. Ja us heu mirat bè totas las butxacas? (_Rihent._)

Miquel: Vos sempre esteu per gatzara.

Narcís: Qué mès gatzara que habè perdut la dona! Com los diners que váreu perdre en lo carril entre mitj d'aquells dos bons minyons.

Miquel: Ab vos no s'hi pot parlá en serio.

Narcís: Vaja, donchs, busqueu la perduda.

Miquel: Ja serè als Apóstols avans que vosaltres. (_Se 'n vá._)

Martí: (_A Narcís._) S' ha de fè un crit al senyò Broll.

Pona: Sí, que pot sè dorm.

Narcís: (_Cridant._) Dormilega! Senyò Broll!

Broll: (_De dintre._) Qué passa?

Martí: Que marxém cap als Apóstols.

Broll: (_De dintre._) Ja'm calso.

Martí: Y 'ls demès?

Narcís: Ja 'ns esperan á la plassa. (_Cridant._) Ja 'ns trobará aquí fora, senyò Broll.

Broll: (_De dintre._) Ja surto.

(_Mutació_)

### Quadro tercer

L' ermita dels Apóstols. L' escena figura la plasseta de devant de l'ermita. Illuminació de lluna.

(_Al alsarse 'l telò, van sortint l'Arcalde, 'l Secretari y Regidors._)

#### Escena primera

Arcalde, Secretari, Regidors

Música

Arc.:

Com l'Ajuntament del Bruch aquí está reunit en pés, aquí podém celebrá sessiò del Ajuntament.

Regidors: Es bona proposiciò,

Arc.: Queda oberta la sessiò.

Un Regidó: Demano la paraula.

Altres R.: Y jo.

Altres R.: Y jo.

Altres R.: Y jo tambè.

Arc.:

No parleu tots á l'hora, sino, no 'ns entendrém.

Un Regidó:

Jo vull un destino per un parent meu.

Regidors:

Y jo 'n vull un altre per un meu parent, que si no s'emplea, no sab fè res més.

Arc.:

Si aquí del poble hi haguès algú, nos posaría com un drap brut; que ja 's murmura que al sè elegits tots tiran l'aygua al seu molí.

Regidors:

Tota vegada que 'ns ha votat, ell que no 's dongui tants mals de cap. Si perdém horas per goberná 'l, bé habém de treure nostre jornal.

Arc.:

Com Arcalde us aconsello que sigueu un poch prudents; feu cada un vostre negoci no donant que di á la gent. Jo farè lo que us convinga; proposeume 'ls empleats y al moment jo us els coloco si per cada un cobro un tant.

Regidors: Votém la proposiciò.

Uns: Sí.

Altres: Sí.

Altres: Sí.

Arc.:

Ja está aprobada, donchs s'aixeca la sessiò.

Tots:

Com aquesta d'ara y de molt mes crespas tots los municipis ne fan á dotzenas. Vetllant interessos dels seus electors, procuran pels propis tots los regidors. Negocis bons y rodons.

Recitat