# Matrimonis a Montserrat ó Buscant la perduda ## Part 1 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/matrimonis-a-montserrat-o-buscant-la-perduda-76390/index.md Matrimonis á Montserrat ó buscant la perduda Anada en dos actes y en diferents quadros Conrad Roure 1896 `Aquest text ha estat digitalitzat i processat per l’Institut d’Estudis Catalans, com a part del projecte Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana.` __Personatjes__ - Cándida, jove, esposa de Bonifaci. - Pona, vella, esposa de Martí. - Narcís, jove, company de - Martí, jove. - Bonifaci, vell. - Senyor Broll, vell, amich de Bonifaci. - Miquel, jove pagés. - Arcalde del Bruch. - Secretari del Bruch - Conductor del ferro-carril. - Aposentador 1er - Aposentador 2on - Un passatjer. - Un regidor del Bruch. - President dels excursionistas. - Mosso de restaurant 1er - Mosso de restaurant 2on - Un fotógrafo. - Patrò de barco. - Gat de mar. - Un mariner. - Coro de passatjers, regidors, mariners, excursionistas y monjos L' acciò es contemporánea Dreta y esquerra, las del actor ## Acte primer ### Quadro primer Interior d'un wagò de ferro-carril #### Escena primera Cándida, Pona, Broll, Martí, Bonifaci, Narcís, Passatjers fins á omplí 'l wagò _Música_ Tots: Aném ab alegría, (_Narcís figura que dirigeix lo coro._) aném á Montserrat, que es la montanya 'l temple de tots los catalans. Aném, aném cantant, cantant. Cand.: Al cos dònan nova vida pels boscos montserratins los flayres de sajolida, espígol y romanins. Y la Patrona morena, á qui l'invoca fidel li cura la amarga pena ab bálsem de flors del cel. Tots: Aném ab alegría, aném, etc., etc.. _Recitat_ Narcís: Aixís! Veuhen com al últim ha anat bè? A copia de repetí, las cosas van bè. Broll: (_Tinch lo cap com un bombo!_) Martí: Ara, que 'ns en recordém. Narcís: D' aquesta y d'altras que se'n cantarán. Pona: Si Dèu ho vol, que hi ha que dirho tot. Bon.: Vosté 's veu que 'n sab un niu. (_A Narcís._) Narcís: Qué no 'n sab cap vosté? Bon.: Aquesta 'n sab. (_Senyala á Cándida._) Jo, avans ne sabia alguna. Narcís: Ja; quan era jove. Bon.: Quan ho era més que ara. Narcís: Es lo que volia di. (_Aquest encara vol sé jove._) (_Se sent d'un altre wagò que cantan: "Plou, plou, Montserrat, etc.", ó altre cansó._) Broll: (_Amohinat._) Tots los wagons semblan orgas de gats. Narcís: Donchs que vol aná trist á Montserrat? Broll: Ja ho veig, pero amohina molt. Bon.: Y tal! Jo ja ho preveya y per aixó no 'm volia moure de Barcelona; sino que aquesta... (_Senyala á Cándida._) Cánd.: Ja ho sabs, Bonifaci; tot bon casat ha de dú la dona á Montserrat. Narcís, Martí: Aixó, aixó! Bon.: Donchs no es aixís; no li porta. Cánd.: Per qué no? Bon.: Perque entre nosaltres, no es l'home 'l qui porta la dona á Montserrat, sino que es la dona la qui hi porta al home. Martí: Es igual. Narcís: Qué no 'ls hi vá di 'l capellá al casarlos que l'home y la dona tots dos fan un? Pona: Veu? Jo sò com vosté. Bon.: De la mateixa edat? Ja m'ho semblava. Pona: Vull di que tampoch volia vení á Monserrat, pero aquest... (_Senyala á Martí._) Martí: Qué no ho has sentit? Tot bon casat... Narcís: Sí, senyora Pona, sí, ha de dú la dona á Montserrat. Aixó es més vell que 'l caminá. Pona: Per vosté, es clá, mentres sigui fé brometa... Ja li dich que es ditxós! Narcís: Be hi tè d'habé diferencia entre celebrá un matrimoni y celebrá un enterro. No 'ls hi sembla? Martí, Cánd.: Es clá, es clá. Narcís: Si aixís com ara aném á festejá la boda de vosté y 'n Martí, anessem á acompanyá á vosté al cementiri... (_Senyalant á Broll._) Broll: Qué diu ara! (_Proba de dormir._) Bon.: Dèu nos enguart! burrango! Narcís: Es un di; per manifestá que allavors no estaria alegre com ara ho estich. Pona: No 'n caldria d'altra! Narcís: Hi ha hagut casori?... Donchs á Montserrat y ab alegria. No es del meu paré, senyora?... Com se diu? Cánd.: Qué m'ho pregunta á mi? Narcís: Sí, senyora, á vosté. Cánd.: Cándida, per servirlo. Narcís: Gracias. Cánd.: Sí, senyó, sò de la mateixa opinió. 'L meu marit... Bon.: Ah, no! Jo no m'hauria mogut del carré de'n Xuclá. Pero aquesta, desde dilluns que som casats que may me calla: Bonifaci á Montserrat, Bonifaci á Montserrat... Ja estarás contenta! Ja hi vas!... Cánd.: No ananthi, 'm semblaria que no fora ben casada. Los ditxos, son sentencias. Narcís: Está clá que no ho fòra. Li faltaria lo principal. Sí, senyors, lo principal. Bon.: Aixó de lo principal, á poch, á poch. Pona: Es vritat, á poch, á poch. Per casarse, lo principal per la dona, es l'home. No es aixís? (_A Cándida._) Cánd.: Qué vol que contesti, pobra de mí! Pona: (_A Martí._) Oy, tú? (_Martí está distret mirant á Cándida._) Martí: Qué 'm preguntavas? Narcís: Jo 'm refereixo á la part religiosa. Bon.: Bè; en aquesta part, no diré que no. Narcís: En las altras parts no m'hi fico. Broll: (_A un passatjer._) Qué 'm vol deixá seure al recó que miraré de trencá 'l son? Passat.: Sí, senyó. (_Cambian de puesto._) M' es igual. Broll: Gracias. Ara que sembla que hi ha quietut. Vaig tan enderrerit de dormí!... Narcís: Qué estás callat, Martí! A veure si tindrém de dirte alló de "home casat..." Pona: Ja es estrany; ell que sempre 'n tè una per di, fa estona que sembla mut. Martí: Es que contemplo 'l paisatje. Cánd.: Es que es molt preciòs! Narcís: (_¡Jo estich que aquest parell, contemplan lo paisatje mirantse l'un al altre!_) #### Escena II Dits y Conductor Cond.: (_Entra ab lo taladrador á la má._) Farán lo favor dels bitllets? Bon.: Tingui: (_Los hi dona._) 'L meu y 'l de la senyora. Narcís: Lo meu, sense 'l de la senyora, perque no 'n tinch. (_Li dona y 'l Conductor va taladrant._) Martí, 'ls bitllets. Martí: Estava distret. (_Donantlos._) Narcís: Mirant lo paisatje? (_Aquest busca la perduda._) Cond.: Falta un. Quí es que no me l'ha donat? Pona: Lo senyó Broll. Aquell del racó! Avísil... Cond.: Senyó! Senyó! (_Cridantlo y tocantlo._) Broll: (_Despertantse._) Encara no 'm deixarán dormí! Qué hi ha? No veu que no s'hi cab? Cond.: Fará 'l favor del bitllet? Broll: Per aixó despertan als passatjers? Ara que 'ls ulls se 'm aclucavan... (_Dona 'l bitllet._) Cond.: (_Tornantli 'l bitllet taladrat._) Dispensi! Estiguin bons! Tots: Passiho bè! (_Lo Conductor se'n vá._) #### Escena III Dits, menos lo Conductor Narcís: Qué 'n cantém un altra? Broll: Deixis de canturias, que després li fará mal la gorja. Acaba de cantá y vol tornarhi? Narcís: Qué vol dormí ara, si ja arribém á l'estació d'Olesa? Broll: Aprofitaré l'estona que pugui. Martí: Ja dormirá á la nit, home. Pona: Si Dèu ho vol. (_La máquina fá senyal._) Bon.: Jo bè penso dormí. Oy, Cándida? Cánd.: Per mí, dormirás tant com vulguis. Narcís: Vol di que no 'l despertará? Cand.: Ay, no, senyó! Tal com li dich. Que dormi en nom de Dèu; no m'agrada molestá á ningú. May l'he despertat. Martí: Molestá! Devegadas despertá no es molestá. Cánd.: No deixá dormí á qui tè son, bè deu sè molestarlo. No es del meu parer, senyora? Pona: Es vritat. (_Lo tren se para._) Pero jo 'l desperto algun cop. Veu: Olesa! _Dos minutos_. Passat.: Que tinguin felís viatje! (_Saltant del wagò._) Tots: No cansarshi. Passeuho bè. #### Escena IV Dits, menos lo Passatjer y á poch Miquel Cond.: (_Mirant per la finestra._) Fiqueus aquí. Veyeu? Miquel: (_Entrant._) Dèu vos guart! (_S' assenta portant un gros cistell._) Tots: Dèu vos guart! (_Toca la campana y 'l tren marxa._) Narcís: Qué tambè aneu á Montserrat? Miquel: Hi tinch la Roseta desde ahir. Narcís: La vostra dona? Miquel: Sí, sinyó; la de casa. Jo hi som guanyat. Narcís: Ab la dona heu fet ganga? Miquel: Ab l'assiento. He prés bitllet de tercera, 'ls cotxos eran plens y m'han fet ficá á segona (_Vol ficá 'l cistell sota las camas de Broll._) Broll: (_Incomodantse._) Qué dimontri farfalléu per aquí? Miquel: Perdoneu, sinyó. Vull ficá aquí sota aquest cistell d'ous. Aixempleu las camas, si us plau. Broll: Incomodá per res! Lo que 'n fareu, una truita. No veyeu que no hi cab? (_Pona parla baix á Martí._) Miquel: Prou hi cab! Aixequeus una mica! Broll: Are hi corro! Poseusel á la falda! (_Miquel ho fá._) Pona: (_A Martí._) (_Pero que no m'has entés?_) Martí: (_Qué vols que 'm tapi d'ulls?_) Narcís: (_A Martí y Pona._) Qué deyau alguna cosa? Martí: Ca, res! Aquesta, que no sè que 's tè. Pona: No hem pas de passá res més á las foscas? Bon.: Cap més túnel? No ho crech. Pona: Ho pregunto, perque no 'm fá cap gracia. Martí: Manías tevas! Qué 't tenen de fè á las foscas? Qué se 't menjarán? Pona: No vull dí que se 'm menjin, pero no ho trobo prou conforme. Miquel: Jo l'altre dia hi vaig perdre la bossa. Bon.: Passant lo túnel? Miquel: Sí; avans de passarlo, vaig contá que hi duya nou pessetas; vaig ficarme la bossa á la faixa y quan vam arribá á la clarò ja no li tenía. Narcís: Pot sè us la van fè corre! Miquel: Ca! Si á n' el cotxo no més hi anava jo y dos minyons que pujavan á Manresa á vendre romansos. Cánd.: Y la bossa no la vareu trobá pe 'l cotxe? Miquel: No; ja sè lo que va sé. Aquells minyons mateixos m'ho van fè veure. Jo anava dret, guaytant á la finestra; al passá la fosca, 'l carril debia doná un sotrach, perque un d'aquells dos minyons, pobre xicot! va caure demunt meu. Y ab aquell cop, es clá, la bossa debia fè un salt... Narcís: Sí; y 's va ficá á la butxaca d'aquell minyò. Miquel: No, no; y va caure per la finestra. Bon.: Tan mateix vareu sè un xich tou. Miquel: No ho digueu aixó, perque seria agraviá á n' aquells dos minyons que, mireu si eran gent de be, que al veure que m'habia quedat sense cap diner, me varen pagá un got de vi al arribá á l'estació. (_Tots riuhen._) Narcís: Sí que varen fè un bon sacrifici! Miquel: Sí, 's veya que eran bons minyons! (_Lo carril fa senyal._) Narcís: Avans d'arribá á Monistrol hem de tornarhi. Música Tots: Aném ab alegría, aném á Montserrat, etc.. (_Mutació._) ### Quadro segon Celda del monastir. (_Teló curt._) #### Escena primera Apossentador 1er, Apossentador 2on. Ap. 1er: Aquí estarán bè; aquí. Al quarto de la dreta, un matrimoni; al quarto de l'esquerra, aquell altre matrimoni que m'ha dit en Martí, y aquí 'n Narcís y aquell senyò vell. Ap. 2on: Son coneguts teus? Ap. 1er: En Narcís m'es cosí germá; y un dels casats es un tal Martí, amich de tota la familia. En Narcís vá sè testimoni del seu casament. Ab l'altre matrimoni s'han fet coneguts pel viatje. Ap. 2on: Ja 'ls serveixes bè! Que vinguin quan vulguin. Ap. 1er: Qué ja está arreglat? Ap. 2on: Hi ha 'ls llensols y tot. Ap. 1er: Nets? Ap. 2on: Nets, nets. Tú m'ho has recomenat. Ap. 1er: Com de vegadas los doném que ja han servit... Donchs ara arregla 'l quarto d'aquest costat. (_Se'n vá l'Apossentador 2on_) #### Escena II Apossentador 1er. y Narcís Narcís: (_Entrant._) Aquest es lo nostre palacio? Ap.: Es de las celdas millors. A n' aquest cantó, un dels matrimonis; á n' aquest, un altre; y tú y aquell senyó aquí. Narcís: Es di, 'ls solters, entre dos fochs? Ja patirém. Ap.: (_Baixant la veu._) Escolta, Narcís. Vols di que no es vella la senyora de 'n Martí? Narcís: Encara que ho sigui. Gallina vella fa bon caldo, diu 'l ditxo. Ap.: Si 'n Martí s'ha casat per fe caldo de la dona, ja es un altra cosa, perque al menos tè vint anys més que ell. Narcís: Vaya! Y per cada any de més que tè, li ha portat un parell de mil durets. Ap.: No parlis més! Aixís sí que fa bon caldo. Si me'n sabs alguna ab aquestas condicions... Narcís: T'hi casarías. Ap.: Qui no 's casa ab quaranta mil naps? Narcís: Ey, tú, 'ls llits bè son de recibo? Ap.: Dormhi bèn tranquil. D' aquets, te'n responch. Narcís: Sí, perque no m'agrada dormí ab companyía. Alguna pussa... com aquell; pero lo demés... Ap.: Son nets com una patena. Sempre que vè algun canonje ó algun rector recomenat, li doném aquesta celda. D' aquesta manera tè un departament per ell, y un altre per la majordona (_que acostuman á vení ab ella_), y un altre per si porta un amich ó conegut seu. Narcís: Trobo que están massa grans. Ell, la majordona y un amich ocupan tres departaments? Ap.: Es clá; son tres, un per cada un d'ells. Narcís: Crech que podrían estalviarsen un. Si jo siguès lo canonje ó 'l rector y vinguès ab la majordona y un amich, ab dos departaments en tindría prou. Ap.: Com?... Ah! ja t'entench. Vols di que dormirías ab l'amich. Narcís: Angela! Qué ets viu! (_Surt Martí de la dreta._) Ap.: Aquí tenim á ne 'n Martí. #### Escena III Dits, Martí Martí: Ja está bè, ja, aquesta celda. Ap.: No n'hi ha pas de millors. Y bonas vistas. Martí: Tots plegats hem de dormí á n' aquí? Ap.: Y ara, boig! Tú ab la teva dona, á n' aquell departament; en Narcís y aquell senyò vell, aquí; y l'altra matrimoni á ne 'l departament de l'altra banda. Narcís: De modo, que 'l senyò Broll y jo, formarém la línea divisoria dels dos matrimonis; dormirém aquí. Martí: Ca, ca! Aixó está mal combinat. Ap.: Ja 's pot arreglá d'un' altra manera. Aquell matrimoni allí; tú ab la teva dona al altra banda, y aquí... Narcís: La línea divisoria. Martí: Me sembla que aniria millò que 'ls dos matrimonis estessem de costat, y lo que tú 'n dius línea divisoria, en un cantò ó altre. Aixís, si una de las nuvias necessita alguna cosa, pot demanarho á l'altra. Narcís: Y si algun dels nuvis... Bè, ja t'entench. Aquí, com feyas á ne 'l wagò, pots contemplá 'l paisatje. Ap.: Aixó ja us ho combinareu vosaltres mateixos. Vols vení á acabá de triá la roba? Narcís: Aném. (_Se'n van Apossentador y Narcís._) Martí: Aquí fora trobarás á la colla. Dígalshi que entrin (_que ja es estrany que la Pona no ho hagi fet._) #### Escena IV Martí Música Tinch la dona gelosa y está de centinella perque jo may me fiqui en forat ni en finestra. Pero las mevas camas, son millors que las sevas y si vol atraparme, ja n'hi dono de feyna. No puch da dos passos que no vinga ab mí; encara no 'm giro, ja la tinch allí. "Vina, vina", 'm crida si vol aná al lloch; si camino massa crida: "á poch á poch". Mira, inspecciona pregunta, 'm segueix y fins me pessiga, quan li sembla bè. Jo á tot me resigno com un beneytò, perque 'ls pistrinchs d'ella me fan molt de goig. #### Escena V Martí, Pona Martí: Fem muxoni, que ella s'acosta. Pona: Qué estás sol, rata meva? Martí: Qué tens por que 'm perdi... (_gat meu_)? Pona: Aquestas son las habitacions? Martí: Aquestas. Veus? Los dos matrimonis estarém junts. Pona: Ah! no m'hi avinch. Junts! Martí: Los aposentadors ho han disposat aixís. Pona: Qué estessem barrejats? Martí: Vull dí de costat. Ves si estariam barrejats! Aixó ja cau del seu pes, dona. Pona: Ni de costat. Hem d'está separats. Martí: Ja ho estarém. Ells á n' aquest quarto y nosaltres á n' aquell, pero en los dos quartos seguits. No ho entens? Pona: Aixís, be. Y encare estém massa aprop. Martí: Qué vols que 'ls solters dormissen en l'habitació del mitj? S' enterarian de tot lo que parlariam uns y altres. Pona: Vaya uns secrets! A lo menos lo que 'ns dihém tu y jo, pot sentirho una criatura. Martí: Are mateix m'acabas de dí rata. Pona: Y qu' es cap mal? Martí: May está be que la gent se'n enteri. Estarém millò de costat. Desprès que 'l senyò Bonifaci es vell y sembla molt reposat. Pona: Pero la seva senyora es jove y no sembla tan reposada. Martí: No sè perqué ho dius! Pona: Ja la defensas?... Malament! Martí: No defenso á ningú; tu dius lo teu parer y jo contesto. Pona: Com que tot lo camí t'has estat mirántela! No m'ho neguis! Martí: Si la tenia al devant! Cóm volias que no me la mirés? Qué 'm tenia de ficá 'ls ulls á la butxaca? Pona: Es que ella també 't mirava á tu, y aixó que estava al costat del seu marit. Martí: Aixó 't probará l'ignoscencia d'ella. Pona: Veus com la defensas? Martí: Semblas la tia manías! Aviat ni podrè parlá! Pona: No diguis, que de parlá no te 'n privo pas. #### Escena VI Dits, Broll Broll: Quín es lo meu quarto? Martí: Aquell. Qué vol aná á dormí? Broll: A tirarme demunt del llit. En Bonifaci tambè volia ferho, pero ella s'estima més aná d'un cantó al altre. Pona: Volguentho ell!... Martí: Com que no fá cap mal. Pona: (_Aixís, torna per ella!_) Broll: Jo sò molt clarito en las mevas cosas. La Cándida será tan bona noya com vulgui, pero jo de 'n Bonifaci no m'hi hauria casat. Pona: (_Ab interés._) Qué pot sè te que dirne alguna cosa? Broll: Ja li he dit que será molt bona, pero per ell es massa jove. Pona: No 's cregui, que tambè ho penso. Las joves tenen lo cap plé de pardalets. Martí: Aixó es un pensá de vosté. (_A Broll._) Broll: Dich lo que sento; ella es massa jove per ell, com vosté tambè es massa jove per la senyora. Martí: (_Ay, de quina te 'n vas!_) Pona: Qué vol dí! Quánts anys me fá? Broll: No 'n sè fè d'anys! Pona: Donchs, quánts se pensa que 'n tinch? Broll: Vosté?... Cinquanta. Pona: No senyò. Broll: Qué m'he quedat curt? Pona: No 'n tinch mes que quaranta nou y mitj. Broll: Sense la faixa? Pona: Sense la faixa. Encare 'm tractaria de vella! Broll: No senyora. Es de bona edat... per un marit de seixanta. Pona: No 'm creya que vosté fos senyò de bromas! Broll: Fins are no crech haberne gastada cap. Ja li he dit que sò clarito. Pona: Qué no hi dius res, tu? Martí: No veus que si trobo la boca, després dirás que 'l defenso? Broll: Qué vol que hi digui ell, santa cristiana? Que vosté encare es massa criatura? Pona: Qué sab vosté! que sab vosté! Broll: Qué no 's veu? Pero déixinme aprofitar si puch fer una bacayna, perque diu qu' hem d'aná als Apóstols ab clarò de lluna y aviat fosquejará. Martí: Vagi, vagi; ja 'l cridarém si acás s'adorm. Broll: No 'n passin cap ansia, perque si se 'n descuidan pot sè encare m'anirá millor. Martí: Donchs l'ermita dels Apóstols ab clarò de lluna... Broll: Tant me fa 'ls Apóstols com tota la Cort celestial. Pona: Home, no digui disbarats! Broll: Parlo per lo qu' hem de veure, que casi be ja ho dono per vist. Ah... ah... ah!... (_Badallant, anantsen._) #### Escena VII Martí, Pona, Miquel Martí: Jo aniré á veure que fan aquells. Pona: També hi vinch. (_Que ab aquella no me la fregissen!_) Martí: (_No 'm deixará, no!_) Miquel: (_Entrant._) Dèu vos guart! Martí: Per servirvos. Ah! Sou vos? Miquel: Qué hi ha un altre quarto allí? Pona: Sí, hi ha un senyò que dorm; lo senyò Broll. Miquel: Tot sol? Pona: Tot sol; pero te de dormí un altre ab ell. Miquel: Un ó una? Pona: Un. Es un senyò solter. Miquel: Donchs no sè ahont la puch trobá. Martí: Qu' heu perdut alguna cosa? Pot sè la bossa? Miquel: La dona. La bossa ja la duch ben guardada. Pona, Martí: La dona! (_Estranyats._) Miquel: Es dí, l'he perduda... la busco. Pona: Per aixó, que á ne 'l carril heu dit que la teniau aqui. Y no li teniu? Miquel: Ahir va marxá d'Olesa ab la seva germana y 'l senyoret. Pona: Un senyoret? Miquel: Sí; un que la mare d'ella li era dida. Só 'l masové de can Blay. (_A Martí._) Martí: Com si 'm diguesseu Llucia! Miquel: No sabeu ahont es á can Blay d'Olesa? Martí: Siga ahont siga. Digueu. Miquel: Donchs, sí; ahir va arribá 'l senyoret de Barcelona, l'hereu. Jo venia del hort. Martí: Fins aquí no hi ha res d'estrany. Sempre hi debeu vení del hort. Miquel: Molt sovint. Venia del hort y 'm trobo á n' ell á casa que habia engrescat á la dona y á la cunyada perque pujessen á Montserrat ab ell. Jo, demanantho 'l senyoret... poseus al meu puesto. Martí: Gracias, gracias! Ja estich bè en lo meu. Pona: Aixís, ja no s'haurá perdut. Miquel: Vam quedá que avuy jo vindria, que 'ns trobariam pel monastir, y desde que hem arribat que 'ls busco y no 'ls trobo. Pona: Qué es molt jove ella? Miquel: Si fa no fa, deu tení vintidos anys. Martí: Y guapa? Miquel: Bè m'ho diuhen. Jo no m'hi sò ficsat gayre. Pona: Qué 'n tens de fè si es guapa ó lletja? Martí: Dona, per si la trobavam. Bè hem de sapigué las senyas! Miquel: Se diu Roseta. Martí: No deu pas portá 'l nom al front? Miquel: No; á ne 'l front hi porta uns cargolillos que s'arregla ab los cabells. Pona: Cargolillos? Y 'ls hi deixeu portá? Miquel: Que 'ls porti! 'L senyoret diu que li están tan bè. ¡Qué 'm fa á mí! Martí: Ja us ajudarém á buscarla. Pona: Es di, si la veyém, ja li dirém que la busqueu. Martí: Encara que 's tingui de fè algun pas. Jo, per fè un favor á n' aquest bon home, si sapiguès ahont podria trobarla... Pona: Aixó no. No hem pas vingut á Montserrat á buscá donas! Martí: Bè, pero sense fè de més ni de menos... Miquel: Sí, perque comenso á está ab ansia. Encara que ab lo senyoret no crech que s'hagin perdut. Pona: Qui sab! qui sab! Hi ha camins tan enredats per aquesta montanya!... Miquel: Ca! Si ell coneix á Montserrat tan bè com á casa seva. Després, la germana d'ella vá ab ells, y encara que no més te tretze anys, ja la podeu deixá aná sola, que sab totas las tasqueras. Martí: Tambè las deu sapigué ella. Miquel: La Roseta?... Més que jo. Si avans pujavan molts dias d'Olesa al monastir á vendre ous, olivas, fruyta... Pona: Aixís, no s'haurán perdut... Martí: No; més fácil es que s'hagin trobat. Miquel: Com voleu di? Que s'hagin trobat? Martí: Sí; que s'hagin trobat en algun punt que ells sápigan y vos no sapigueu. Miquel: No puch atiná ahont. Ells bè deuhen habé dormit? Es de suposá que sí. Pona: Ja heu seguit totas las celdas? Miquel: Totas, menos las de Sant Joseph. Martí: Sant Joseph, patró dels casats. Pot sè la trobareu allí. #### Escena VIII Dits, Narcís Narcís: (_Entrant depressa._) Au! Aném que diu que hi vá tanta colla de gent cap als Apóstols. Martí: Vaja, donchs. Si tú 't vols quedá... (_A Pona._) Pona: No, noy, no 'm quedo. (_A Miquel._) Pot sè la trobareu als Apóstols. Narcís: Qué busqueu alguna cosa? Miquel: La dona. Narcís: Aixó sí que no es buscá una agulla en un pallè. Ja us heu mirat bè totas las butxacas? (_Rihent._) Miquel: Vos sempre esteu per gatzara. Narcís: Qué mès gatzara que habè perdut la dona! Com los diners que váreu perdre en lo carril entre mitj d'aquells dos bons minyons. Miquel: Ab vos no s'hi pot parlá en serio. Narcís: Vaja, donchs, busqueu la perduda. Miquel: Ja serè als Apóstols avans que vosaltres. (_Se 'n vá._) Martí: (_A Narcís._) S' ha de fè un crit al senyò Broll. Pona: Sí, que pot sè dorm. Narcís: (_Cridant._) Dormilega! Senyò Broll! Broll: (_De dintre._) Qué passa? Martí: Que marxém cap als Apóstols. Broll: (_De dintre._) Ja'm calso. Martí: Y 'ls demès? Narcís: Ja 'ns esperan á la plassa. (_Cridant._) Ja 'ns trobará aquí fora, senyò Broll. Broll: (_De dintre._) Ja surto. (_Mutació_) ### Quadro tercer L' ermita dels Apóstols. L' escena figura la plasseta de devant de l'ermita. Illuminació de lluna. (_Al alsarse 'l telò, van sortint l'Arcalde, 'l Secretari y Regidors._) #### Escena primera Arcalde, Secretari, Regidors Música Arc.: Com l'Ajuntament del Bruch aquí está reunit en pés, aquí podém celebrá sessiò del Ajuntament. Regidors: Es bona proposiciò, Arc.: Queda oberta la sessiò. Un Regidó: Demano la paraula. Altres R.: Y jo. Altres R.: Y jo. Altres R.: Y jo tambè. Arc.: No parleu tots á l'hora, sino, no 'ns entendrém. Un Regidó: Jo vull un destino per un parent meu. Regidors: Y jo 'n vull un altre per un meu parent, que si no s'emplea, no sab fè res més. Arc.: Si aquí del poble hi haguès algú, nos posaría com un drap brut; que ja 's murmura que al sè elegits tots tiran l'aygua al seu molí. Regidors: Tota vegada que 'ns ha votat, ell que no 's dongui tants mals de cap. Si perdém horas per goberná 'l, bé habém de treure nostre jornal. Arc.: Com Arcalde us aconsello que sigueu un poch prudents; feu cada un vostre negoci no donant que di á la gent. Jo farè lo que us convinga; proposeume 'ls empleats y al moment jo us els coloco si per cada un cobro un tant. Regidors: Votém la proposiciò. Uns: Sí. Altres: Sí. Altres: Sí. Arc.: Ja está aprobada, donchs s'aixeca la sessiò. Tots: Com aquesta d'ara y de molt mes crespas tots los municipis ne fan á dotzenas. Vetllant interessos dels seus electors, procuran pels propis tots los regidors. Negocis bons y rodons. Recitat