Part 2

Habentse apoderat D. Alfons III, en vida del seu pare Pere III, de l'illa de Sardenya degué acudir á la mateixa, ab poderosa esquadra pera apassiguarla, y en efecte, sortiren de Barcelona y altres ports, distintas expedicions ab tal objecte, manadas per Berenguer de Vilaregut, mestre portolá (encarregat de ports), Bernart Gamir, Jaume d'Aragó, germá del rey, Bernat de Cruylles, Ramon de Sentmanat, Bernat de Boxadórs, Bernat Sespujadas, Gombal de Ribelles, Pere de Sant Climent, Guillem de Montgrí y altres. Lo mateix rey D. Alfons III era un intel·ligent Almirant, de manera qu' en 1285 al esser cridat pera sentarse en lo trono d Aragó, vacant per la mort de son pare, se trobava devant d'Ibissa y més tard subjectá á Menorca en companyia d'Acard de Mur, agutsil major, Pere Cornel, capitá general, Guillem d'Anglesola, Ramon Folch, viscomte de Cardona, Berenguer d'Entença y Jaume Perez, son germá natural; aquesta expedició fou en 1286 y no en 1288 com asegura lo Sr. Capmany en sas eruditas _Memorias_. Més endevant se proposá visitar al rey d'Inglaterra lo qual impediren las exigencias de las Corts del regne qu' intrigaren fins alcançar del rey lo privilegi de la _Unió_ en las de Zaragoça de 1287.

En 1299 sortiren de Barcelona acompanyant á D. Jaume contra Frederich de Sicilia 'ls principals mariners d'aquella época y als pochs dias lliuraren la batalla del Cap Orland; entr' ells se distingian Bernat Ramon de Ribelles, que tenia 'l cárrech de popa de la galera real capitana, Huguet d'Ampurias, viscomte de Bas qu' anaba en la proa, Gilabert de Centellas, Guerau Alemany, Pere Sesse, Ramon de Cabrera, Guillem de Sant-Vicens, Pere Montagud, Simon de Belloch, Riambau Desfar, Tomás de Prócita, (nevot del célebre D. Joan) y Pere Montornés. En aquella batalla foren vençuts y captivats Frederich Ruffo, Perono Ruffo, Ramon d'Ansalone, Jaume de Scordia y Jaume Capielo, decapitats després per ordre de Roger de Lluria en venjança de la mort de son nevot D. Joan, segons compta Zurita.

## SEGLE XIV

No es de la present ocasió, ni 'ns pertoca, després de las notables disertacions d'aventatjats consocis, tractar de la gran expedició qu' á principis d'aquell segle emprengueren los catalans de Sicilia manats per Roger de Flor y altres, puix la munió de detalls y glorias qu' abundan en aquella empresa, necessítan llargas estonas pera esser detingudament estudiadas; las conquïstas de la Natolia, la Frigia, lo Tauro, Filadelfia, Macedónia, Tesalia, Achaya, Beocia y altres territoris contenen gestas importantíssimas y 'ls esforçats capdills que sucsessivament dirigiren aquella expedició posaren molt alt lo nom de Catalunya en tan llunyunas terras, ahont foren víctimas de la falsa amistat del emperador Andronich; los noms de Roger, Entença, Rocafort y altres distingits capdills y mariners restaran en l'historia com á viu testimoni de la gloriosa conquista d'aquellas regions, qu' encar conservan lo recort de la famosa venjansa catalana.

Lo primer almirall que 's distingí en lo segle xiv es lo viscomte Jaspert de Castellnou, qu' en 1809, sortí de Barcelona al cap de poderosa esquadra en direcció á la ciutat d'Almeria pera correspondrer á l'aydía que de Catalunya esperaba 'l Rey de Castella, que volia apoderarse d'aquella plaça. Lo de Castellnou desempenyá perfectament sa missió, y al retornar rendí á Ceuta apoderantse de ricas despullas y tresors per lo que D. Ferrant de Castella 'l nombrá Almirant major de las armadas castellanas. Llurs companys en aquella expedició foren los experts navegants Bernat de Seguí, Othó de Moncada, Bernat de Centellas, Bernat de Cruylles, Guerau de Cervelló, Berenguer de Portella, Pons de Rajadell, Pere de San Vicens, Bernat Després, Acart de Mur, Dalmau de Castellnou, Asbert de Mediona, y altres, segons asseguran Zurita y Muntaner.

En 1315 sortia de Barcelona una esquadra dirigida per l'Almirant de la ciutat En Ramon Ricart que costaba en total 12.000 doblas, Jaume II aprobá y confirmá llavors las Ordenanças del Magistrat municipal y concedí á dit armament complerta y lliure exempció de l'autoritat del Almirant real. Aquella armada s' uní ab altra procedent de Valencia dirigida per Bartomeu Matoses.

També auxiliaren al Rey de Castella los vis-almirants Ramon de Marimon y Bernat Marquet , acompanyant al almirant Bernat de Sarriá y al vis-almirant siciliá Aymérich de Beluchi, al cap d'una esquadra qu' aná á las platjas d'Andalusia seguidamenta la del vis-comte de Castellnou.

L'infant d'Aragó D. Alfons, fill de D. Fadrich de Sicilia, se dedicá assíduament al estudi y práctica de las usansas y fets de mar, per aixó es qu' en 1322 , dirigí una esquadra destinada á protegir los catalans conquistadors de Grécia y al següent any altra expedició pera auxiliar al Jutje d'Arborea (Serdenya) contra 'ls pisans qu'oprimian á dita illa; en aquest' última l' acompanyaba sa muller D.ª Teresa. D. Pere de Belloch sortí de Barcelona en lo mateix any ab 18 galeras y 6 naus armadas en refors del antedit infant que comptaba ab lo conçell de generals tan estimats com Arnald y Bernat Ballester, propietaris del navili que conduhíá D.ª Teresa. En lo mes de Maig sortiren á requerir al mencionat Jutje d'Arborea lo vis-comte Dalmau de Rocaberti, Guerau de Rocaberti, Bertrán de Castellet y Huguet de Santa Pau, que fóu ferit als 6 de Juliol devant de Villadeiglesias. Huguet de Totzo navegá en auxili del Rey D. Jaume II, que 's trobava en Port-Fangós, ab 20 galeras mallorquinas. Francisco Carrós almirant conduhíá algunas embarcacions, Pere y Francisco Safont, mallorquins, auxiliaren á D. Jaume II ab una galera als 9 de Juny. Retornat lo Senyor Rey á Barcelona enviá á Guillem Aulomar en auxili del infant que restaba defensant l'illa, y 'l de Mallorca l'hi proporciona novament socors manats per l'Almirant Bernat Guillem de Turent (Toreno, dihuen alguns autors infundadament). Lo día 27 de Mars sortí altra esquadra de Barcelona pera auxiliar al esmentat infant Alfons manada per Pere de Belloch y Miquel Marquet de qui deya Zurita: "Fou tan bon mariner com eran tots los de sa nissaga, qualitat que semblava 'ls vingués d'herencia." Lo cómitre Lambert arribá á Barcelona 'l día 15 de Janer de 1325, sentne portador de la bona nova de la presa de Cáller per l'almirant Carros. Llavors ocorregué un conflicte de fatals conseqüencias; D. Jaume designá á Ramon de Peralta lo carrech d'Almirant y á Carros l'hi conferí 'l' grau de general de las cosas del mar; aquest valent mariner considerant mal recompensats llurs eminents serveys enviá al navegant Guerau d'Olós al Rey, demanantli lo rellevés del cárrech que desempenyaba en Cerdenya. D. Jaume y l'infant l'hi pregaren no prengués á mal aquella decisió y per aixó l'hi proposaren lo matrimoni de son fill Francisco Carrós ab la germana dela reyna D.ª Elisenda, mes com aytal proposta arribá tard al coneixement del Almirant no 's pogué evitar una dissensió entre ell y Peralta qu' acaba ab la batalla de Bonayre á conseqüéncia de la que, segons Zurita, foren reduhits á presó En Carrós y son fill, Gilabert de Cruylles y altres capitans.

Las guerras ab las repúblicas nort-italianas, que començaren en 1330, guerras en que lluytaren _duo proepotentes populi_, segons Foglieta, donaren motiu al renom y fama d'alguns distingits capitans com Guillem de Cervelló y 'ls vis-almirants Galcerá Marquet y Bernat Sespujades los quals bloquejaren á Génova y s'apoderaren després de Mónaco, Lavalla y Menton. Lo vis-almirant Marquet, descendent del altre mariner Ramon Marquet, de qui habem parlat, fou Conceller de Barcelona y contribuhí al foment de las construccions y edificis marítims de nostra ciutat, essent ademés un práctich eminent y un ciutadá distingit, per aixó es que la posteritat reconeixent llurs mérits conmemorá sos fets ab la monumental font que figura en la plassa de Fra-menors. Al parlar dels Marquets(Ramon, Bernat, Miquel y Galcerá) nos sembla que 'ns referim á la familia italiana dels Doria que tants homens illustres doná á la marina genovesa desde Pagano Doria qu' en lo segle xiv era Almirant de la República fins l'Andreu Doria tan celebrat en las guerras entre Carles V d'Alemanya, Rey d'Espanya, ab Francisco I de Fransa; per aixó es que sentim un vertader orgull al considerar que nostra patria tingué en altres épocas familias, com aquesta, que sostenian per tot arreu enlayrada y sempre temuda en los pals de nostras galeras la sangonosa bandera de las barras catalanas.

D. Pere IV auxiliá al rey de Castella ab 14 galeras manadas per Jofre Gilabert de Cruylles qu' als 6 de Setembre de 1339, derrotá en Ceuta á 21 galeras serrahinas, mes habent desembarcat fou mort en una batalla essent reemplaçat per D. Pere de Moncada, que després d'alguns anys se dirigí contra Mallorca; en las guerras de D. Pere ab dita illa, 's distingiren Felip y Joan de Boil (1343), Bernat de Ripoll, l'almirant D. Pere d'Exerica, Ramon d'Anglesola, Galvany d'Anglesola, Acart de Mur y molts altres.

Altres almirants respectats foren Bernat de Boxadors y Aymerich de Delvey, guardador de las costas del Roselló.

Lo rey de Castella, Alfons XI tenia posat setje á Algeciras , y 'l d'Aragó D. Pere IV enviá en son auxili á 18 galeras, que sortiren en 1342 de Barcelona, manadas per Matheu Mercer y Jaume Escriba, vis-almirant, los quals ab sa bona direcció contribuiren poderosament á conseguir la rendició de la plassa; per áixó es que 'l Rey de Castella dispensá als mariners catalans senyaladas probas de consideració y apreci.

La provinciá de Barcelona nomená en 1343 almirant á D. Pere de Moncada, pera 'l comanament de l'expedició que, composta de 9 galeras y 20 naus, enviaba á Mallorca en auxili del rey D. Pere IV contra D. Jaume. Lo mateix almirant maná altra expedició dirigida á Serdenya en temps d'Alfons III.

Ramon de Vilanova era considerat com un dels primers almirants de Pere IV y per aixó en 1349 aná ab 4 galeras en auxili del rey de Castella D. Alfons, y mes tard son fill, Bernat de Vilanova, renová l'esquadra ab altres 4 embarcacions.

En 1351 sortí de Barcelona una esquadra aprestada per ordre de D. Pere donada en Perpinyá, la qual debía unirse á la veneciana, ab motiu de la lliga ajustada entr' Aragó y Veneciá contra Génova; estaba dividida en dos seccions, manaba la primera Mossén Bononat Descoll, vis-almirant y la segona Bernat Ripoll y Rodrich Sanmartí de Mallorca, restant al cap de la expedició lo general Pons de Santa Pau, asesorat per un cos de práctichs compost de Ferrer de Manresa, Francisco Finestres, Guillem Morey, Andreu Olivella, Jaume Boscan y Mateu Mercer, valenciá. Aquest últim en 1352 sortí ab 12 galeras, armadas de molta munició, del port de Barcelona dirigintse al Bósforo en ajuda de Descoll que debía pendrer part en la batalla de Constantinopla, després d'haber alcançat una gran victoria sobre las 66 naus manadas per l'almirant genovés Pagano Doria que tingué de refugiarse á Negroponto.

Bernat de Cabrera, veus aquí, senyors, un nom ben conegut y respectat en nostra historia; fidel súbdit, valent capdill , mariner esforçat y llegislador y polítich eminent, Cabrera es digne representació d'aquella nissaga de forts varons qu' acompanyaban als reys ab son consell y sa espasa. Imposibles son d'enumerar los fets d'armas en que intervingué aquest personatje; nosaltres sols donarém una lleugera indicació d'aquellas lluytas navals en que prengué part.

En 1349, junt ab Matheu Mercer, Berenguer Abella y Ramon de Riusech passá á Mallorca al cap de poderosa esquadra, en 1353 (5 Juliol) sortí de Valencia dirigintse á Port-Mahó, en l'illa de Menorca, al objecte de continuar la guerra contra Génova á qual efecte s' uní ab lo veneciá Nicolau Pisani y abdós anaren á Serdenya contra 'l Jutje d'Arborea, ajudat per los genovesos, vencent ensemps al almirant Antoni Grimaldi; en 1351 maná l'esquadra de tres divisions de que vos hi parlat; en 1398 se dirigí á Sicilia al devant d'una forta armada, que portaba molta tropa de desembarch, pera subjectar las continuas rebelions d'aquell territori; altres fets marítims acreditaren la pericia é intel·ligencia de Cabrera, per aixó lo rey D. Pere IV l'hi encarregá la compilació d'unas ordenanças marítim-militars y l'antedit Capitá general feu present al Monarca en 1354 d'unas tituladas _Ordinacions sobre lo feyt de la mar, fetes per lo molt noble D. Bernat de Cabrera, capitá General del Senyor Rey com veng de Sardenya é hay vençut los genovesos_.(1). Pere López de Ayala en sas _Chrónicas dels Reys de Castella_ diu, á proposit de l'expedició contra Calpe armada per D. Pere d'Aragó en 1359, qu' en una de las galeras anaba lo comte de Cardona, y en l'altra D. Bernat de Cabrera, almirant d'Aragó; mes nosaltres creyem que solsament era Capitá General puix aixís s'assegura en la portada de sás Ordinacions y en altres documents, Lo Rey d'Aragó pagá ab inícua ingratitut los serveys de tan lleyal súbdit puix prou sabut es que fou la causa de sa mort. Llur fill En Bernardí Cabrera, seguí sas petjadas y per aixó veurem alguns fets del mateix al parlar del comte d'Osona, titol que l'hi conferí D. Pere lo día primer de Mars de 1356.

Confederadas las armadas de Catalunya y Venecia contra Génova com habem dit, eixiren dirigidas per Pons de Santa Pau, Francisco Finestres, Ferrer de Manresa, Guillem Morey, Andreu Olivella, Andreu Bosch y altres, junt ab Tomas Grandonico y Blav Moriani almirants enviats per lo Dux y Senyoria de Venecia cap als mars de Llevant y allí venceren á Peyrin de Grimaut(?) (tal volta Grimaldi, de la familia regnant en lo principat de Mónaco y posseidora de la senyoría de Ventimiglia, Menton y Roquebrune); altres autors, entre ells Capmany, dihuen que l'almirant derrotat fou Paganino Doria, mes no es probable que fos aquest últim puig Doria no navegaba en aquella part del Meditarrá per haber sigut anteriorment derrotat per Descoll. També acompanyá las galeras catalanas lo vis-almirant Ramon de Sanmartí. L'almirant Bernat Ripoll morí en la batalla de Constantinopla (13 de Febrer de 1352) y lo General Santa Pau no quedá mort én la mateixa, com creu lo senyor Capmany, sino á consecuencia de las feridas en ella rebudas, essent sepultat á Constantinopla y conduhit llur cos á Catalunya en la galera de Joan de Sant Vicens.

Altres distingits capitans foren Gilabert de Centellas y 'ls vis-almirants Galcerá de Fonollet y Bononat de Massanet qu' entr' altras expedicions manaren la sortida de Barcelona en 1356 composta de 47 galeras pera atendrer als compromisos del Rey d'Aragó ab llurs aliats.

Francisco de Perellós se feu notar al mateix temps que 'ls anteriors y sa fama era tan extesa que 'l Rey de Fransa, solicitá l'auxili de dit capdill contra 'l d'Inglaterra y Perellós, mitjansant la benevolença del Rey de Aragó, acudí al auxili del francés resguardantlhi las costas de Bretanya ab los navilis de l'esquadra sortida de Barcelona en 1357.

A meytat del segle que 'ns ocupa sostingueren encebada guerra terrestre y marítima abdós Peres, ço es lo de Castella y 'l d' Aragó, llavors se distingiren al cap de nostras embarcacions eminents mariners qu' imposaban lo respecte degut a nostra bandera no sols als castellans, sino als genovesos, portuguesos, serrahins, cántabros y altres pobles ab ells convinguts. Veigis sino la gran batalla donada en 1359 devant de Barcelona en que D. Pere de Castella, no obstant l'ajuda de las esquadras dels esmentats regnes fou complertament vençut y perseguit fins al cap de Sant Vicens, encara que portaba mariners tan célebres com lo genovés Lanzarote Lezana (Pezana, segons certs historiadors) 'ls castellans Garci-Alvarez de Toledo, Diego García de Padilla, l'almirant Gil Bocanegra y altres extranjers. En ella inmortalisaren llur nom l' Rey d'Aragó, que 's trobaba en Barcelona, y l'almirant Comte d'Osona, fill de En Bernat de Cabrera, no menys que'l viscomte de Cardona qu' era vis-almirant.

Los armaments del _corç_ per lo mateix que constaban de pocas embarcacions no feyan altre cosa qu' un servey irregular pero continuo, per aixó es que no donaren ocasió al lluhiment de sos capitans per l'exigüitat del nombre de las galeras que 'ls composaban, mes en 1360, sia pera netejar lo Meditarrá dels piratas y castellans que l'infestaban, sia pera protegir la costa llevantina de las novas invasions dels mateixos, que volián apoderarse de Mallorca, eixiren de Barcelona cuatre galeras manadas per lo brau Pons d'Altarriba.

Bernat de Thous fou lo company del vis-comte de Cardona y d'Adolf de Próchita, per aixó es qu' aná al Grau de Valencia ahont se dirigían las naus castellanas en 1364 contribuhint á ferlas abandonar nostras platjas.

Lo comú de Barcelona auxiliá en 1393 á don Joan I ab moltas galeras destinadas á las guerras de Sardenya; nostra ciutat col·locá al cap de las mateixas als més distingits dels seus capitans entre 'ls que 's notaba á Francisco de Teré, Francisco Burgués, Simon Desllor, Lluis Aversó, Umbert de Vilafranca, Francisco de Trilla, Jaume Vallseca, Ibo Conill, Pere Marlés, Tomás Girona, Genis Almugaver, Pere Bertran, Ramon Fivaller, Pere Busquets y Bernat Quintana. En 1397, altre capdill catalá, 'l vis-comte de Rocaberti, se dirigí á Grecia manant un fort cos de galeras al objecte de rebrer lo vasallatje d'aquell regne ofert per los catalans conquistadors al rey D. Pere, ensemps qu' á desempenyar lo carrech de Lloctinent y Vicari General del mateix.

## SEGLE XV

Inaugura las gestas de Catalunya en aquesta centúria l'esquadra composta de 150 velas, que sortí de Barcelona contra las terras de Sardenya, que tant costaren de conservar, y al seu devant anaba 'l famós almirant Pere Torrellas, qu' habia pres part en distintas guerras marítimas com entés capitá qu' era.

Don Ramon de Perellós fou lo company del infant don Fadrich d'Aragó, fill natural del Rey don Martí, puix en 1424 abdós emprengueren una expedició contra 'ls milanesos. Més tart, junt ab Joan de Moncada y Bernat de Centellas se dirigí contra Nápols, derrotant al Duch d'Anjou y lliurant á la plassa sitiada. Ja alguns anys avans, Ramon Folch de Cardona intervingué ab lluhiment en un assalt de la capital del Regne de las Duas Sicilias, donat en 1422, puix manaba 28 galeras de Barcelona.

L'inmortal Fivaller, lo constant defensor de las llibertats de Catalunya, acudí en socors del rey don Alfons V y de son germá don Joan, presos en Génova per lo duch de Milá, Joan Maria, unit á aquella República; després d'haber reconciliat al rey d'Aragó ab lo milanés, en térmes qu' aquest instituhí al primer hereu de son ducat, se dirigí contra Génova ab 42 galeres de Barcelona, 6 de sa propietat particular y moltas més de sos parents, á las que dirigia com á Almirant(2), y, habent trobat ja al duch mort, després de molls combats y d'haber saquejat tota la ribera del Genovesat no 's retirá, fins á obligar als genovesos á entregarli lo testament del Duch de Milá, en que instituhia al rey aragonés. De retorn tocá en Marsella, saquejantla y prenent com á recort de sas victorias, la cadena que tancaba son port ensemps que 'l cap ó reliquia de S. Lluis, quals objectes entregá á mans del mateix rey en la Seu de Valéncia; per quins mérits meresqué la més íntima confiansa de son deixeble, l'esmentat monarca, al que "com ningú ajudá puix en son servey, pera conquistar á Nápols, li moriren dotze fills, sens contar molts altres de sos parents" com relata lo Dietari de Comes.

En temps d'Alfons V se féren notar Joan de Santcliment, propietari d'embarcacions, Bernat Vilamari, Vidal de Vilanova y Galcerá de Requesens, capitans de mar, ensemps que Pere Serra, conseller III de Barcelona, (1457) per la participació que tingueren en varias empresas marítimas enviadas á Italia contra 'ls Duchs de Milan y d'Anjou. Altre distingit mariner fou Ramon d'Ortafá, á qui don Alfons V encarrega lo gobern de l'Albania.

En 1436, Pere Castelló, cónsul de Perpinyá, Mossén Joan Llull, Conseller en Cap de Barcelona, Bernat de Vilafranca, Berenguer de Mombuy y Joan Roger d'Eril armaren una esquadra per ordre de las Corts de Monzó, la qual fou benehida en Barcelona als 23 d'Abril y capitanejada per l'almirant don Joan Bernat de Cabrera, compte de Módica y senyor de Blanes, per los vis-almirants Anton y Jaume Bertran y altres.

L'esmentat Bernat Vilamari, passejá triomfants per los mars de Turquía, Egipte y Siria las banderas de Joan II, defensant després l'illa de Chípre y derrotantne la flota de Caramany.

Rafel Juliá sortí de Barcelona als 30 d'Octubre de 1403 manant duas galeras qu' acompanyaren á Mossén Francisco Ramis fins á Ceuta pera oferir la corona de Catalunya al Infant Pere de Portugal, en nom de la Diputació y mitjansant lo consentiment de la ciutat de Barcelona; l'embaixador Ramis suplicá al Conestable de Portugal s'embarcás en ditas galeras y habent acceptat l'invitació feren via cap al port de Barcelona, ahont arribaren, després de grans perills, lo dissapte dia 21 de Janer de 1464. (_D. Pedro el Condestable de Portugal etc._, per D. Andreu Balaguer y Merino, plana 12.)

A últims d'aquest segle ja comensá á decaurer la marina catalana, mes no obstant poden considerarse com mariners lo conceller en cap Felip de Ferreras, Galcerá Carbó, Bernat Serra, Guillem Soler, y Baltasar de Gualbes. Arnald Romeu y Bernat Lloveras eran operaris de las Dressanas de Barcelona en aquest período lo mateix que Bernat Muy y Pere Massanet, los quals tancan la llista dels navegants de Catalunya en lo segle xv.

## SEGLE XVI

Ja en l'anterior centúria s'habia donat á conéixer, durant lo regnat de don Ferrant II, don Pere de Cardona, almirant en qui tenia 'l Rey posada sa confiansa complerta; per aixó es que quant en 1506 se dirigí á Nápols en companyia de sa segona muller donya Germana de Foix, l'hi confiá lo comanament de las galeras que formaban sa escolta.

Alguns anys després (1515) don Lluis de Requesens, proporcioná nous llorers á nostras naus, puix ab solas 10 d'ellas se 'n aná á las costas de Berbería, conseguint nombrosas victorias com la batalla de Pantalarea, devant de Sicilia, en la que s'apoderá de las banderas qu' Arraiz Soliman habia arrancat á una galera pontifícia; altres membres d'aquesta familia foren intelligents mariners, com don Berenguer de Requesens, company del Duch de Medinaceli en sas expedicions contra l'illa africana de Gerbes (1560).

Debem mencionar especialment á En Miguel Bohera, general de las galeras de don Ferrant lo Católich; Carles V l'hi reconegué dit grau, distingintse en las guerras d'aquell emperador en Àfrica, y principalment en las batallas de Trípoli, Oran, Bujia y Mazalquivir.

En aquest segle 's feu notar lo capitá Collell de Sant Feliu de Guixols, que sentne Almirant comaná l'esquadra de 40 galeras. que desde 'ls Paisos-Baixos acompanyá á la reyna donya Mariana d'Àustria á Espanya.

En la memorable batalla de Lepant prengueren part molt activa las naus y 'ls capdills de Catalunya. En l'armada cristiana al costat dels capdills castellans y venecians Joan d'Austria, Colonna, Doria, Veniero, Bazan, Requesens, Cervantes y altres, s' hi notaban los mariners de Catalunya; la sola vila de San Feliu de Guixols hi comptaba á 80 de llurs més ardits capitans, entre 'ls que's distingiren Narcís Ferrer, N. Oliver, N. Guard, N. Oliva, N. Amat y Pere Roig; aquest últim captivá ab sa galera la de Alí-Bajá, de la qual conservan un gallardet sos descendents. També acompanyaban als catalans Miquel Serafí y 'l capitá Canigó, que trevallaren ab heroisme en favor de las armadas unidas contra la serrahina, manada per Paili, per lo que l'Almirant remerciá llurs serveys entregant una bandera ab las armas d'Espanya al primer, y lo dozer de Alí-Bajá al segon.

També correspon al segle xvi Jaume Gras, pilot de San Feliu de Guixols, que tenia fama d'esser molt entés, y per aixó se l'hi encarregá la direcció de la nau que conduhia á S. S. Adriá VI desde Tarragona á Italia. Quan l'esquadreta era mar endintre sobrevingué una furiosa desfeta qu' obligá als capitans á replegarse novament al port, ab aquest motiu tingué Roig l'honra d'hostatjar al Pontífice en sa casa.