Part 6

(_Sol._) Dèu nos ne guard del infelís que passant per sobre rellisqués, se faría á trossos á baix á las puntas de las rocas, y de las rocas... ¡al aygua! ab més de vint brassas de fondaria...

(_Se renta las mans, treu gots y ampollas._)

Tots aqueixos tráfechs de fer clots, de llensar paladas de terra damunt dels morts... de mariners que 's creuhen perduts y 's trovan, de fadrinetas que 's creuhen trovadas y 's perden (_beu un trago_), de casaments que s'han de fer ¡á paso de carga! com se pren una batería(_beu_), de pares y fillas (_beu_) y fillas... (_beu_) ¡dònan una calor! Quín ayguardent més sense gust... no apaga gens la set... potser garnacha... (_beu_) ¡pst! (_escup_) sembla xarop... pot ser vi ranci(_beu_) ¡pft!... Sembla una medecina... mal per mal... (_Beu altre cop ayguardent._) Pèls forasters més (_branda, no s'aguanta dret_) valdrá que 'ls vagi á cercar un cantiret d'aygua fresca... (_Surt_.)

### Escena IX.

Ció y Roseta surten de la capelleta.

Roseta: Deixemla plorar tota sola... Me parteix lo cor. ¡Devegadas crech!... (_Senyal de ximple._)

Ció: ¿Veritat? ¡T' asseguro que hi ha hagut moments que 'm semblaba que no hi fos! Altres me feya por que 's matés, l'haurían pres per trastocada. La veya anar y venir aturantse damunt d'aquella roca mirantse la mar, allargant los brassos com si s'hi volgués capbuçar, parlant apleret. Jo la vigilaba, y si li preguntaba á quí parlaba, 'm responía: "Demano perdó al pare, que es allá lluny."

Roseta: La pobreta no n'hi ha per menos... ¡Veurer agonisar á son padrí á casa d'aquell home!... que després de tot, sent jove, carinyós, pot ser va anar guanyantli la voluntat... encabat l'abandono en que la va deixar... dihentli que se'n tornés al poble... y més tart... lluny de tothom...

Ció: Amagada á casa... lo naixement del sèu fill.

Roseta: Veurel agonisar, morir... un fill sense nom...

Ció: Ella prou reclamaba, escribía... lo mal cor ni responía á las sèvas cartas... en quant al nen...

Roseta: No habia nascut vividor, tant de bè li ha fet Dèu.

### Escena X.

Anteriors y Sacristá.

Sacristá: ¿Voleu béure? (_A la porta, ab un cantiret._)

Ció: Dèu sap lo que fa y per qué ho fa. (_Van ab lo Sacristá que 'ls cercará gots, desapareixen uns moments ell y ellas._)

### Escena XI.

Anteriors, Marieta y la Pitera.

(_Marieta surt de la capella y com d'esma va á la porta del fossar, qu' estará tancada. Las duas donas la contemplan de lluny sense dirli res. Marieta al ser á la porta la sorolla per entrar._)

Pitera: (_Obra la porta de part de dins y s'queda plantada á l'enquadrament._) ¿Qué voleu? no estich per conversa... Aquella Elvira, la Pitera del hostal com li deyan los fadrins (_tristement irónica_) es morta. Soch un altre... tampoch soch la viuda del sargento... ¡qu' es cas!... ni l'estimada del Grabat... encara menos... Soch una mareta sense filla. ¡Sola, soleta al mon!

Roseta: (_Cridantla_.) ¡Noya, vina! (_Desapareixen_.)

Pitera: (_Repara en qui tè davant._) ¡Ah! ¡es la noya! la senyoreta de ca 'n Cendra... ¿per qué no 'm deyas qu' eras tu la que trucaba?... ¡Entra! Entra, hermosura. Ja pots entrar, tambè hi tens feyna. (_Dintre 'l fossar. La pren pèl bras._) ¡Se t'ha mort lo noy!... ¡aquell bordet!... ¡la mèva prenda tenía pare! y bon mosso qu' era y ros com un or, una mica més ros que 'l tèu negrito. (_Pausa_.) ¿Y del papá? (_Pausa. Marieta 's vol despendre d'ella._) ¿Bonas noticias? Lo papá, del que t'han colgat prop de la mèva prenda estimada...(_Pausa_.) En quant al papá de vosté... aquell homenot que manaba la _Sirena_, ja deu haber rebut lo cástich que mereixía per embustero... per sense cor... á horas d'ara ja deu ser menjat pèls peixos, esmicolat entre las rocas... potser penjat al pal d'un barco... m'hauría agradat véurel quan lo penjaban; li hauría dit: "¡Oh, Grabat! ¿qu' encara l'estimas á la Pitera? ¿que t'hi vols casar? ¿sí?... ¡donchs ara la Pitera no 't vol! ¡no 't vol, no! fas massa ganyas, ets massa lletj... ¡Adèu, Grabat!" (_Pausa. L' estira fort._) Entra (_dolsura_) noyeta de sucre, entra, pomet de flors, entra, no tinguis por. Sempre t'ha estimat la Pitera... fins volía serte mare... No m'ho haurías dit madrastra... ¿oy?... ni Pitera; m'haurías dit Elvira, tinch nom de senyora, ¿veritat? Elvira, com la gent bèn criada m'anomena... Si ton pare s'hagués casat ab mi... més de mil cops m'ho va donar á entendre... ell després deya que jo ho había entés malament... ¡escusas! ¡traidorías d'homenots! Si m'hagués fet la sèva dona... jo t'hauría estimat... casi tant com á l'altra, á la mèva prendeta... ¿Veus aquell munt de terra fresca?... allí l'ha colgada aquell borratxó de Sacristá (_cambi_) com si colgués ápit, ni més ni menos. Tot travallant xiulaba (_si sab xiular l'artista, fará una petita indicació de xiular una cansoneta. Pausa._) Lo muntet del costat, un muntet petit, tapa la caixeta del tèu fill, un aussellet... ¡aixís! una caixeta que semblaba de nina... ¡Si haguessis vist la caixa de la mèva prenda! alló era una morta... ¡erta! ¡llarga! ¡tant alta com jo!... ¡entra, entra, veurás quína diferencia! (_Marieta desfalleix damunt los grahons de la porta._) ¿No vols entrar? ¿que pot ser tens por de lo que 'n diuhen animetas... morts?... ¡Por d'un aussellet... aixís! ¡por de la mèva prenda! ¡tan hermosa!... la veig per tot... fuig, s'amaga... ¿veus? ¿veus? ¡no! (_Li sacudeix lo bras._) Mira, mira, sí, ¿aquell roser que 's belluga? (_mostrant dintre 'l fossar_) qu' ara s'ajup, qu' ara s'aixeca... (_Fregantse 'ls ulls._) Si no que he vist al Sacristá cubrint la caixa ab la pala, juraría... juraría... Juraría qu' es ella... ¡No! Son flors, flors y branquetas tendres que prenen la forma del sèu cos per consolarme... (_Com iluminada._) ¡Si fos veritat alló que diuhen que surten ánimas! ¡Ay quín goig! veure l'animeta de ma filla... y 'l sèu cos tan enciser tot fet de branquetas tendras, de ramets florits... ¡flors y perfums!... No de veras... ¡Noya! (_Sacudintli 'l bras._) Te dich qu' es ella... y l'aussellet que li voleya sobre, deu ser l'animeta del tèu fill. (_Dòna alguns pasos cap al prosceni, com seguint lo vol d'un aussell._) ¡Vina, vina, siguem amigas! (_Fuig cap al fossar emportantse á Marieta fins á la porta hont la noya oposant resistencia á seguirla, la Pitera li llensa 'l bras y desapareix. Marieta cau damunt los grahons._)

### Escena XII.

Roseta y Ció.

Ció: ¡Puja gent!

Roseta: ¡Lo Sr. Rector... ton pare! (_La sacudeixen repetintli:_) ¡Ton pare! ¡ton pare!

Marieta: (_Deixondintse_.) ¡Pare! (_Vol anar al camí._)

Roseta: Lo Sr. Rector t'había dit que no 't moguessis d'allá dintre. (_Entre las duas la fan entrar á la capella._) Entrahí, si 't veu aquí 't renyará.

Ció: Fins á nosaltres. (_Se retiran._)

### Escena XIII.

Rector y Grabat.

(_Pujan enrahonant._)

Rector: Compreneu, Pau, que si jo no tingués la seguritat de que la vostra filla es mereixedora d'indulgencia no m'hauría interessat tant com m'interesso perque tot tingui una solució honrosa... per uns y altres... he vist á D. Lluis.

Grabat: ¡No me'n parli! ¡s'amagan, tots s'amagan! ¡S'amagan y no son culpables!

Rector: ¿Qué volíau que fes l'infelís criatura, la vostra noya? Quan la Ció va venir á dirme la vergonya en que 's trovaba, li vaig dir que se l'emportés á casa sèva sense que ningú ho sapigués. Al poble hi ha malas llenguas, gent que potser tenen motius de queixarse de vos.

Grabat: ¿De mi? Fa vint anys, tants com son que si 's guanyan la vida á mi m'ho deuhen.

Rector: ¿Vos creyeu haber fet una gran cosa no sent avaro? La generositat dels diners ja es un mérit; pero n'hi ha d'altres que potser no heu tingut... Habíau promés á certa dona...

Grabat: ¿Jo?

Rector: Sí, vos. Lo que potser no teníau intenció de cumplir.

Grabat: (_Impacient_.) ¿Vosté en qué 's fica? Díguim ahont es la mèva filla...

Rector: Ja ho sabreu... Os he promés que la veuríau... aquí.

Grabat: (_Mira per tot arreu._) ¡Més hauría valgut per ella, per mi, que l'hagués trovat allá dins... soterrada!... (_Lo fossar._) Hauría besat com reliquia un grapat de la terra que cubris lo sèu cos y me n'hauría anat fins á trovar aquell infame... y al trovarlo li hauría arrancat lo cor, l'hauría patejat gaudintme en la sèva agonía... Un cop satisfet, jo mateix m'hauría entregat á la Justicia... hauría trovat dols lo morir á mans del butxí...

Rector: ¡Pau! (_Reptantlo_.)

Grabat: O m'hauría partit lo cor d'una gavinetada per no viure entre la gent de bè.

Rector: La gent de bè son indulgents... Tots hem comés las nostras faltas... ¿que no soch gent de bè jo? y no obstant vull consolarvos y tractar de que visqueu aquí... prop mèu... (_Cambi_.) Avuy mateix he parlat al infame, he parlat á la vostra filla.

Grabat: ¿Ahónt? (_Impacient_.) ¿Ahónt es? la vull... Vull endúrmela mar endins. L' estrenyeré tant fort al abrassarla que sense dirli si la castigo ó la perdono, sense que 's fassi cárrech de si l'aufego... d'amor, ó d'ira... la mataré... No la faré sufrir, no... es un tros del mèu cor... y després, quan no respiri... un y altre caurem dintre la mar sagrada... la gran consoladora que 'ns bressará damunt sas arenas... Anys ha que 'm crida. (_Mirant la mar._) He fugit sas voluptuosas caricias perque tenía un pare á qui volía tancar los ulls, una filla qu' esperaba hagués tancat los mèus... ¡Allá! allá ahont ningú 'ns vegi, al fons del mar y sota las sèvas onas reposarém per sempre... ¡Per sempre! sense que ningú sápiga ahónt son los nostros cosos.

Rector: No parleu de morir. Encara lluirán per vos días tranquils. ¡Nostre Senyor... va sufrir, se va fer home!

Grabat: (_Sech_.) ¡Calli! (_Abatut_.) Impossible... Vull gosar de la pau absoluta... He bregat massa contra tempestats y homens... De las tempestas me n'he lliurat. La gran Naturalesa no més fa que jugar ab la farum que li formigueja sobre, y al qu' es ardit y coratjós li ensenya la mort de aprop, pero no li pren la vida... ¡l'enemich implacable es l'home, l'home! lo bri de palla que gosa dirse imatge de Dèu. ¡Valenta imatge! ¡Magnífich Dèu si sent nosaltres copia sèva ell fos á semblansa nostra! Jo, sér repugnant, esquifit, despreciable, jo 'm semblo al Dèu... que de tant potent ni sisquera l'imagino, al Dèu gran qu' ompla 'ls espays, que durant las nits estrelladas adoro silenciosament no més que reconeixentne ma petitesa, al Dèu misericordiós que durant las tempestats invoco dihentli ab lo cor que 'm deixi viure... no per mí, pèls altres, pèls qui m'estiman, per la gent senzilla y creyent que m'han confiat l'existencia.

Rector: ¡Pau!... reporteuse.

Grabat: ¡Cayeume á sobre, cayeume á sobre y tots á l'hora, llams d'allá dalt, vents encontrats, combateume!... y 'm rebejaré entre 'ls vostros horrors... ¡pero cóm fugir la perfidia humana! (_Plora. Pausa. Cambi._) ¡No! ¡no! ¿veu? ja estich sossegat, tranquil d'esprit, com si hagués trovat aquell vellet venerat que m'era pare al brancall de casa, com si ma filla m'hagués donat lo petó de benvinguda. (_Pausa. Cambi._) Diguim, ¿ahónt es? Pórtila als mèus brassos... ningú m'ha vist, l'embarcació en que he vingut ja está pagada... no la reclamarán... ¡Vagi!

Rector: ¡Pau, per Dèu!...

Grabat: Allí (_la capella_), allí me n'entraré esperantla.

Rector: ¡No! (_Tallantli 'l pas._)

Grabat: ¿Per qué? (_Calma_.) Déiximhi entrar. ¡Sí! per favor... fa temps que no m'he agenollat davant de cap altar... de cap altar de fusta. (_Somrihent_.) Nostre Senyor y jo tenim comptes vells... hem de passarlos. Tinch fé que 'm será clement ¿no li sembla? Vosté també pregará per mí, ¿veritat? li dirá que no he sigut pervers del tot, que sempre he cregut en la sèva misericordia infinita!

Rector: ¡No! ¡no! (_Impedintlo d'entrar._) Dèu es misericordiós ab la criatura que 's despulla de malas passions y sumisa accepta 'ls cops qu' ha merescut... ¿que 'us penseu, després de tot, que no mereix castich aixó de faltar á la paraula donada á una dona?...

Grabat: ¿Ja hi torna? ¿Jo una paraula... á quí?

Rector: Prou ho sabeu, á la viuda... á la noya del hostal...

Grabat: (_Rápit ab despreci._) ¡Vaja una dona! ¿'s refereix á la Pitera? (_Ab entonació despreciativa._)

Rector: Si senyor sí. ¡Vaja una dona! ¡Lo que debía dirse D. Lluis, al pensar en la vostra filla!...

Grabat: ¡Ah! (_Pensatiu_.) Potser tingui rahó. Donchs miri, Dèu será misericordiós, perque resignat accepto 'l castich que m'envía. Ja no 'm queixo, ja no vull venjarme...

Rector: Lo de no venjarse ja es meritós; pero heu de fer més... heu de perdonar al home... que...

Grabat: (_Indignat_.) Capellá, no 't fiquis en lo que no 't demanan... Digas ahónt es ma filla, aviat; sino, fins donant escándol, baixo al poble, entro per totas las portas obertas, enfonso las qu' estiguin tancadas, la trovo, vaig ab ella en busca del sèu amant...

Rector: No heu d'anar en lloch, 'ls veureu á tots dos...(_Prenentli las mans_). Ell sumís demanará perdó á la vostra filla... ¡Ab aixó, Pau, enteniment!... Uns y altres son més aprop vostro de lo que 'us creyeu... ¡Benet! (_Lo Grabat mira per tot arreu._) ¡Espereume!(_Va al foro y fa una senyal, després á l'iglesia._)

### Escena XIV.

Grabat, poch després la Pitera.

Grabat: ¡Esperéume!... quán de temps perdut... y torno á trovarme sol... sol per tot, sense més companyía que 'ls mèus pensaments tempestuosos, sens més consol á la mèva pena que projectes de venjansa, sense poguer calmar la set de carinyo que jo sentía més qu' ab desitjos de cástichs terribles, de torments del cos, de la carn, dels ossos... imposats als qui m'han fet tant de mal! (_S' ofega._) Sí, sí, sento que no podré respirar fins que m'hagi rebejat en la sang d'aquell home... sense... (_articula paraulas en veu baixa y cau damunt d'un pedrís abatut per sas meditacións.)_

Pitera: (_Surt poch á poch espiant al home de qui no veu la cara._) ¡Sempre gent inoportuna!... es un que plora... ¡menos mal! algun infelís qu' espera tanda pera trovarse sol al fossar (_Baixet tocantli l'espatlla._) Germá, germá, no ploréu... tots hi tením sers estimats. Ahir m'hi van colgar una filla qu' era lo mèu orgull, tot lo mèu ser. (_Plora_.)

Grabat: (_Aixeca 'l cap coneixent la veu y separa las mans de la Pitera per véureli la cara._) ¡Tu!

Pitera: ¡Tu! (_Pausa_.) ¿No ets mort?... ¿no t'han penjat? ¿lo Capitá de la Sirena? ¡imposible! tothom deya qu' erau perduts! ¿ets tu? tu... (_cambi_) ¿que tornas de l'altre part de món per estimarme? arrivas tart... massa tart, no tinch lo cor per escoltar paraulas dolsas.

Grabat: Torno de l'altre part de món pera matarte... á tu, á tots los qu' heu causat la mèva desgracia.

Pitera: (_Recula cap á la porta del fossar com defensantse darrera._) ¿Jo, la tèva desgracia?... ¡jo!... no gosarás matarla á la tèva Pitera, á l'Elvireta que t'estimaba tant, que tu estimabas...

Grabat: ¡Deixam!... primer he de... deixam, esprit del mal, dona perversa.

Pitera: ¡Esprit del mal! ¡dona perversa jo! ¡Me pensaba que 'm coneixías millor!... en ma vida he fet mal á ningú... quan camino pèl camp miro per terra per no xafar cap formigueta; quan segueixo la platja hi vaig descalsa per no matar cap bestiola... Si he sigut dolenta... ab tu, no més qu' ab tu, ho he fet pera venjarme... Tu qu' ets tant venjatiu deurías trovarhi escusa.

Grabat: ¿Venjarte de mi?

Pitera: Sí... Ja t'ho había dit... (_ab cansoneta_) te penedirás del tèu desdeny, te sabrá greu haberme dit que no 'm volías... ¿Ara te 'n penedeixes, veritat? Ara qu' al tornar á caseta has trovat la porta tancada... ¿Sí? ¿de veras te penedeixes d'haber sigut fals y mentider? ¿Sí? Confessaho y potsé 't perdoni... ¡tinch tantas ganas de perdonar!... de tréurem del pit tots los sentiments que m'hi fan nosa, que s'apunyegan ab ma tristesa, que quan ploro damunt d'aquell munt de terra (al fossar) me diuhen sense que jo ho vulgui... t'ho juro, sense que jo me 'ls escolti: encara ets jove, digne de ser estimada... No, no... ja he estimat prou... No, no... digas, Pau: ¿te penedeixes d'haberme enganyat? dígasho y 't perdono.

Grabat: Qui ha de demanar perdó ets tu.(_Ab llástima._) Si verament tens conciencia de lo que dius, de lo que fas... digam hont es aquell home, hont s'amaga, dígamho,... y no 't faré cap mal. Lo Rector diu que 'l veuré... pero ¿quán? ¿ahónt? jo voldría trovarlo sol.

Pitera: ¿De veras? ¿de veras? ¿no 'm farás cap mal si parlo?

Grabat: T' ho juro. (_Ella va apropantse._)

Pitera: No, si no m'enténs, Pauhet... ¿de veras si no parlo 'm matarás? ¿me matarás si t'exaspero? si en lloch de contarte lo que tu vols saber, no més te dich qu' al despreciarme á mi jo he contribuhit á que ta filla 't castigués ab la mateixa arma ab que 'm ferías?... ¿de veras si saps que jo he esbombat per tot arreu las nostras relacións y ta vilesa, las de ta filla ab aquell mulato? ¿de veras si jo t'escupo aixó á la cara t'encegarás tant... que rabiós te treurás un arma (_ell fa com que 'n busca una_) y quan la tinguis á la ma (_ella li posa á la ma un ganivet que hi haurá á la cistella de las eynas del Sacristá_) quan la tinguis ben apretada(_ell l'apreta_) me la clavarás al cor... ó aquí... (_ab mimo_) aquí (_ensenyantli un trosset de carn entre 'l coll y espatlla_) aquí al clotet dels petons?... ¿de veras me matarás si 't dich que no hi pots viure entre gent honrada, que jo al parlar de tu t'he tractat de pirata, al parlar de ta filla he dit qu' era una perduda, una?... (_Li parla á la orella._)

Grabat: ¡Prou! ¡prou! (_Aixeca la ma ab l'arma._)

Pitera: ¡Així m'agradas: ardit terrible!... mátam (_forceja ab ell tot fentlo seguir cap al fossar._) ¡Un cop ben fort! ben fondo... vina, vina, prop de ma filleta hi ha una fossa oberta que m'espera... que 'ns espera á tots dos, á tu y á mi... mátam y després parteixte 'l cor.

Grabat: ¡Ah! (_lluytant_) aquí, aquí mateix has de morir.

Pitera: ¡Allá, créume, allá!... (_al fosar_). Fins al mánech, tota la fulla (_decantant lo cap y mostrant lo coll_), y després, llepisosa de la mèva sang, t'entrará més fondo... y ja estarém casats... units per sempre. (_Ell va per matarla, arriva lo senyor Joanet que li deté lo bras y li pren l'arma._)

Pitera: Vellot, no 'ns destorbéu, festejabam... ¡t'espero, Pauhet! (_Va al fossar corrent. Lo Grabat vol seguirla; mes lo Sr. Joanet l'atura_).

### Escena XV.

Grabat, Sr. Joanet, D. Luisito, recelós y allunyat,Benet mitj adormit.

Sr. Joanet: (_Reptantlo_.) ¡Pau! ¡Capitá!...

Grabat: ¿Quí 'm parla? (_Alucinat_.)

Sr. Joanet: Un amich prou content d'haber evitat una desgracia mes. Un amich que 'us demana indulgencia pèl fill d'un home que 'us estimaba... (_'S jira y fa avansar á D. Luisito. Lo Grabat al veurel vol rependre 'l ganivet de mans del senyor Joanet. Eix llensa 'l ganivet al mar. Benet aixeca un cistell que du á la má. Ell y 'l senyor Joanet s'interposan._)

Sacristá: ¡Mestre! ja sabéu que 'us estimo per valent, per home de bè; pero aquí no som negres. Si teníu queixa acudiu als mossos de l'escuadra, al poble n'hi ha una parella, aneu á parlar á un jutje...

### Escena XVI.

Lo senyor Rector y Marieta surten de l'iglesia.

Rector: Será jutje la vostra filla. (_Lo Grabat se gira envers sa filla._)

Marieta: ¡Pare! ¡pare del cor! (_Corre y cau als sèus peus, ell la contempla de fit á fit.)_

Rector: Escolta, María... aqueix home (_D. Luisito_) 't va parlar d'amor... y m'ha dit que encegat, un día... Ell no ha deixat d'amarte y 't vol per muller... y tu, tu... María, ¿lo vols per marit?

D. Luisito: Perdonam. ¡Te juro!... (_Lo Grabat vol tirárseli á sobre y 'l detenen._)

Rector: (_A D. Luisito, cremat._) Val més que no digui res. (_Al Grabat._) Vos, ¿perdoneu? ¿perdoneu si la vostra filla perdona? Escolta, María... heu sigut objecte d'escándol... que sols podeu fervos perdonar contrayent sant matrimoni. (_Se treu papers, lo senyor Joanet també n'hi dona._)

Sr. Joanet: Fés de baptisme.

Rector: Admonestacións closas, óbits, tot está en regla... Benet... enceneu los ciris de l'altar... l'estola, 'l llibre... ¿Tothom hi vé bè?... (_A D. Luisito y al senyor Joanet._)

D. Luisito: No mes desitjo que se 'm perdoni la mèva falta. (_Avansa la má. Lo senyor Rector vol pendre la de Marieta que resisteix._)

Marieta: Perque 'l fill de mas entranyas hagués tingut un nom... (_sense mirarse á D. Luisito_) l'hauría pres per marit... Mort lo mèu fillet, me basta 'l perdó del mèu pare. (_Cau als sèus peus y torna á aixecarse dihent molt clar y enérgich._) No vull per home al qui després de jurarme amor etern, ha sigut precís fer venir per forsa... ¡no sé d'ahónt! d'allá ahont había fugit... d'allá ahont s'había amagat perque 'ls plors d'una mare abandonada... los crits de vida y després rogalls d'agonía d'un fillet... que no ha volgut coneixer (_plora_) perque ni crits, ni llágrimas, ni ays, ni sospirs li recordessin la sèva baixesa...

Grabat: (_Alegre_.) ¿No 'l vols?... ¿no 'l vols y potser l'estimas? ¡Ara 't perdono! (_La pren en sos brassos_.) Ets bèn bè filla mèva.

Marieta: Pare, perdoneulo també.

Grabat: (_Deixa á sa filla._) Ja ho sents sacerdot, no 'ls fassis encendre 'ls llums... (_Al Sacristá._) No la treguis l'estola. (_Tots s'alarman veyentlo tant escitat._) Perque no cometis cap més infamia (_á D. Luisito_) torno á ser lo justicier, ¡lo Grabat! ¡lo Capitá negrero! (_Perseguintlo 'l pren pèl coll._) T' ho tenía promés...

Rector: ¡Benet! ¡Correu... veniu!

(_Lo Grabat ha sacudit duas ó tres vegadas á D. Luisito, y sentintlo escanyat lo rebat per terra._)

### Escena final.

Pitera: (_Surt á la porta del fossar ab calma._) ¡Quí crida!... (_Corre cap al Grabat._) ¿Y donchs, que no vens? t'he fet lo puesto. (_Se 'l mira cara á cara y 's mira 'l mort._) ¿L' has mort tú? A tothom matará menos á mí; ¡may m'ha estimat! (_Plora_). Ja que ni matarme has volgut, (_cambi exasperada_) jo 't mataré á tu; pero no ab aqueixa ma que desdenyas, te faré matar... Corro á cridá 'ls mossos. ¡Lo butxí, lo butxí t'espera! (_Fuig corrent. Lo Grabat aixeca las espatllas ab despreci, pren á sa filla de damunt lo cadavre y besantla y sense mirar al mort dirá:_)

Grabat: ¡Sang de mas venas! ¡iman de ma vida!

Rector: ¿Respira? (_Interrogantse mutuament ell y lo senyor Joanet al donar la benedicció á D. Luisito._) ¡Benet, los sants Olis! (_Lo Sacristá 'ls treurá._)

Sr. Joanet: ¡D. Luis!... (_Li desfá la roba._)

Grabat: (_Irónich_.) ¡Ja podeu fer! (_Sech_.) ¡Es mort! (_Rabiós, volent que sa filla s'aguanti dreta._) ¡Colguéulo dintre un femer! (_Molt tendre._) Filla adorada, soch jo, ton pare que ja ha viscut prou, que no vol, que no vol que tu visquis deshonrada. Aném, aném á reposar per sempre. (_La pren en brassos y fuig emportántsela. Al ser dalt del promontori per llensarse á mar crida:_) No malgastéu sants olis... ¡Llenséulo á mar... pero lluny, lluny de nosaltres! (_Desapareixen ell y sa filla._)

Teló.

Marsella, Juin Juliol de 1891.