Part 3

--Donchs paréu esment. Passava jo pèl carrer de Crespiá, y 'ls he contemplat enternirse y fer caritat á una pobre vella. Donchs bè: qui fa almoyna y s'enterneix fentne, no pot, no, ésser dolent. ¿Sentíu? Si algú ve á prevenirvos contra 'ls meus germans, diguéuli que ment. Cada hu tè 'l seu geni, axó va de banda, pero 'ls meus germans no son dolents. Ho juraría devant d'un Sant Crist.

L' honrat batlle contemplá al êxtasiat jove, y aquest sentí avivar més y més s'alegría, puix ni presumir podía la causa certa de semblant contemplació.

Després, per tota contesta, estrenyé en sos brassos á 'n Francesch, y, d'allí en avant, sempre que tingué de formar concepte, va ficsarse molt en la opinió que un acusat mereix á un acusador, y diu que descobrí més calumnias que cabells al cap de sa muller, qual cabellera fou sempre famosa d'alló més.

## Las erradas no las fan las montanyas

### I

Pagés de part de fora y pagés de part de dins; pagés de pensament, de paraula y d'obra; pagés ab las virtuts y ab los defectes de molts pagesos era 'n Pere Mártir Pagés y Bosch.

Entre sas virtuts resplandían, com los ulls en la sèva cara, l'amor al bon nom de la casa payral; l'afectuosa correspondencia á la dels parents y amichs; l'escrupulós cumpliment de sos debers relligiosos y altras virtuts de menor quantía. Entre 'ls seus defectes, negrejavan, com la majoría de sos cabells, al costat d'alguns de blanchs, son geni retret y poch propens á dexarse entendre; sa desmesurada cavilositat; son rutinarisme, y sobretot, una incomparable ambició, un desenfrenat afany d'adquirir, mellorar y arrodonir tot lo del seu. Tal defecte aná crexent á proporció dels anys, com totas las passions que no 's segan de naxement; s'aná possessionant del cor de 'n Pere Mártir, y aná senyorejantli l'ánima fins á parar en eterna y reconcentrada monomanía.

Tant es axís que, al temps en que nostra verídica historia comensa, hauríau vist á 'n Mártir despertarse, fregarse bè d'ulls, alsarse de bon matí, y, tot persignantse y senyantse, encara no ben passats los elástichs de las folgadas calsas, estarse ja darrera 'ls vidres del balcó de sa cambra, guaytant, ab famejant insistencia, las terras que afrontavan, en gran part per la banda de sol-ixent y en partió més xica per la de tramontana, ab son camp del Xay, clapat d'alts gavallons, --alguns d'ells coronats per banderolas maltractadas, al objecte d'espantar als comunistas aucells,-- y ab sa vinya de l'Alzina Reclamadora, eczuberant de pompa y ufanía per tots indrets.

Després l'haguerau vist obrint el balcó, axugantse la cara ab una tovallola que bè 's podía pendre per germana xica dels llansols, y hauríau reparat que nostr' héroe no feya sinó mirar y remirar, á tort y á través, ara dret sobre las puntas dels peus y ara ajocat, las terras del vehí; en tanta manera que, distret en semblant ocupació, més de set parells de cops tota la cara quedava roja, de tan axugada, tota... fora 'l pellatje dels ulls.

Ja 'us ho dich: la sèva ambició de vessanas y més vessanas de terras, per' ajuntar á las propias, era una veritable ambició napoleónica. Cap consideració l'aturava y hauría fet "lo diable quatre" á fi de conseguir, ja que no 'l dret senyorial del territori del poble arreu, al ménos lo de las sis ó set vessanas, casi totas de regadiu, que fregavan ab sos camp y vinya, com he consignat avans.

Se compren, donchs, que no dexés passar per alt la galant proporció que va oferírseli pera fer un cop mestre, segons veuréu.

En Mártir era viudo feya tres anys y tenia un noy que 'n contava á la frega de dinou y cursava 'l primer de retórica al diocessá y rural colegi de Nostra Senyora del Collell.

Lo tal minyó, considerat en sa disposició y aptitut pera casarse, dech dir que lo mateix s'havía triat ell pubilla ni sortera de cap mena, que jo convent per entrarhi frare devot. Dedicat á donar la convenient intenció y la entonació deguda á la Catilinaria de Cícero y enrevessántseli sempre la llengua en lo *sesse enfrenata jactavit audatia*, --tant com per la trasposició y lliga de paraulas, per la pressa ab que volía enllestir,-- corría sa eczistencia ab indescriptible sossego y mansuetut. Semblant á la generalitat dels colegials, interns com ell, era altrement mirall de subordinació, gran jogador de pilota durant los quamquas, vulgo estonas perdudas dels dias de feyna, y gran cassador de conills tant bè á jas com al corrent y fins á bastonadas (més d'un n' hi havía estebornit) los dias festius per aquells semi-deserts entorns del gran casal d'ensenyansa.

Algunas vegadas qu' entre interns y êxterns del Collell s'havían declaradas y enverinadas las hostilitats; alguns cops que, per desgracia y malgrat las amonestacions dels reverents director y catedrátichs, las fonas y mandrons havían substituhit als discursos, las pedras á las rahons, y més d'un raig de sanch verge havía envermellit algun cap y algunas herbas, l'heréu Esteve Pagés y Vibó (tals eran sos noms de fons y de casa) s'havía distingit pèls seus laudables instints de conservació, que 'l convertían en minyó d'emuladas dots internacionalistas, sense qu' ell se n' ergullís sinó tot lo contrari. ¡Quánts armisticis se debían á n' ell, y fins quánts tractats de pau octaviana, duraders... fins que s'hi tornava!

Ab axó teniu l'heréu Pagés: cristiá de pau, (no sempre s'ha d'ésser moro) gras y fresch com un prior idealisat, amich de passársela bè y disposat tothora á ferse valdre sa personalitat de fill únich de casa bona.

En las nomenadas y célebres "academias", que cada mitja anyada se celebravan alashoras al Collell y en las quals, pera satisfacció dels interessats, los dexebles ostentavan llurs dots oratorias y dramáticas, representant al viu escenas de clara, inmediata y ben profitosa moralitat; en tals actes, dich, lo talent del Esteve no causava, ni de tros, l'admiració ó l'entussiasme que 'l d'altres estudiants, á pesar d'esser êxterns y pobres molts d'ells, pero acreditava, en cambi, l'Establiment, ab sas galtas de suís y ab sa rubicunda corpulencia. Y com los establiments de la classe del que 'ns ocupa necessitan crédit de carácter espiritual y de carácter corporal, si hi havía alumnos que conseguían el de la cátedra y la vela, l'heréu Pagés y Vibó era, fet y fet, lo qui més reputació donava á la cuyna y á la sala de refató. Los primers alumnos satisfeyan als pares; n' Esteve y 'ls seus companys de galtas, á las mares, las quals, desde 'l dia de las "academias" se convencían de l'apremiant necessitat d'engrandir las camisas dels xicots. Y axó esplica la marcada consideració que 'ls encarregats del Establiment dispensavan al noy Pagés, crédit y reclam de parroquia pera las familias zelosas del benestar dels fills.

Certa tarde, mentre nostre jove amich s'afanyava buscant en lo Vocabulari castellá-llatí uns quants termes pera la composició reglamentaria del dia següent, y 's dalía sentint ja l'animació del joch de pilota que li feya bellugar els brassos, entrá un servidor del colegi y, ab veu benigna, no de grat, sinó per habitut, li digué: --Noy tendre: acaba d'arrivar ara mateix un mosso de ca teua y m' ha donada aquesta carta pera que desseguida te la fes á mans. Prévia la venia del Reverent pare Director, aquí la tens: pots desclóurela sens escrupulositat.

N' Esteve obrí 'l plech, mentre se 'n tornava 'l dependent, y moltissima fou sa sorpresa, al llegir, en groxuts caracters de lletra, las següents:

"Molt caríssim fill: suposat que la tua salut sia tan bona com la nostra (g. á D.) demá ó demá passat, á tot tardar, te posarás en camí envers esta ta casa. Per assó fer t' he enviada l'euga Blanca ab en Toy."

"He de parlarte d'un afer que s'ho val. Ara se 'ns presenta la conjuntura, y has de saber, fill, que quan passa passa, ja sía que no sol passar duas voltas."

"T' ho repetesch: es de tota conveniencia y fins de necessitat que, si pot ser, demá mateix te tinga al costat meu."

"Recados á tos senyors Director y Mestres, particularment al senyor Organista, de part del servidor llur y pare teu que molt t' aprecía Pere Mártir Pagés."

"P. D. Vina tan endressat que pugas, per lo que pot ser. Si 't falta roba y tens llarchs los cabells, cómprat la primera y feste escursar los segons á Banyolas, que servexen bè, y faràs pler á ton pare Ut supra."

La carta entranyava, com veyeu, una orde que no admetía réplica ni dilació.

Lo bordegás tancá y penjá á la llexa ó prestatje 'l fexuch diccionari; xuclá la barbada ploma ab que escribía, ennegrintse 'ls llabis; s'alsá, s'estirá, 's rascá 'l molsut clatell ab las duas mans, doná un cop d'ull á la celda pera veure, desde llavoras, lo que li calía arretglar, y 'n surtí ab precipitació reprimida als pochs passos.

Trucá á una porta de la celda del primer pis y comunicá la carta al Reverent senyor Director (qui 'n va rebre molta estranyesa, puix dins poch debía celebrarse una "academia" que prometía ésser molt concorreguda) y ab llicencia visiblement forsada del sacerdot, baxá á trobar al Toy qu' estava xerricántsen mitja del vermell.

--¿Estéu bo, Esteve? --preguntá 'l mosso, interrompent la tirada, no bè vegè al xicot.

--Bè: ¿y tu?

--Graci' á Deu.

--Demá, á punta de dia, cap á casa.

--Seréu servit.

L' heréu aná á despedirse dels seus companys de glorias y fatigas, y desprès á amanirse la roba pera la martxa, dexantne la major part, per creure qu' hauría de tornar avans de gayre.

Lo mosso torná á guaytar lo cel á través del cos botarut y blavench de la porrona.

### II

L' endemá de l'arrivada del Esteve, y passadas deu horas seguidas ab un son de benaventurat, en Pere Mártir lo cridá á la cambra anomenada per antonomassia "del senyor Oncle" (puix en ella hi posava aquest quan se trobava á la casa); lo feu entrar al requartet "de la llibrería", que ab més propietat se n' hauría dit "de la pols y de las trenyinas"; lo va fer seure devant per devant d'ell, genoll per genoll, y, prévia una llarga mirada fesomista, li dirigí las següents paraulas solemnes:

--Fill meu, sabs l'amor que 't porto, com y també sabs que 'l principal de mos desitjos es el de fer la teva felicitat junt ab la meva. Ets carn de ma carn y os de mon os, com diuhen los Sagrats Llibres, y m' he afanyat, m' afanyo y m' afanyaré sempre pera que trobis tan poch desagradable, com possible 'm sía, 'l camí del cel.

--Sí, pare; --respongué 'l xicot que, tot y sos escassos instints retórichs, conegué que 'l seu pare acabava d'enllestir l'êxordi del sermó.

--Ara bè: --prosseguí 'n Mártir, posantse una cama sobre l'altra;-- l'ocasió de demostrarte tot mon afecte paternal, en bè y profit teu, acaba de presentársem.

--¿Qué voleu dir, pare?

Lo vell, assegurantse de que no escoltava ningú:

--Tu sabs, Esteve, --prosseguí-- que 'l nostre vehí Murgalat, que ho es de la vila de Besalú, tè una noya; qu' aquexa noya es pubilla y que aquexa pubilla es casadora.

L' Esteve conegué que 'l discurs paternal acabava d'entrar á la proposició, y torná á respondre:

--Sí, pare.

--Essent casadora,... pot maridarse quan hi vingan bè 'ls seus superiors, y jo sé... ¿M' entens?

--No encara!

--Jo sé --continuá somrihent en Mártir-- que 'ls seus superiors tindrán á molta satisfacció 'l casarla ab tu. ¿Qué hi dius?

--¿Qué hi diheu vos?

--Jo ray! Dich que no pot serme més grat, tota vegada que, casante ab una galant noya, engrandiríam lo camp del Xay, y podríam fer vinya y oliverar de tot lo puig de l'Alsina Reclamadora, y no tindríam casi bè cap vehí, bo ó dolent, que 's fiqués á lo del nostre, y podríam conresar lo tros que se 'ns menja 'l camí de servitut, y podríam fer regadius y arranjar en tanta manera lo que tenim, que no hi hauría qui 'ns empetés la basa.

Totas las precedents indicacions va abocarlas en Mártir ab una especie de crexent frenesí, brillantli y moguéntseli 'ls ulls com fochs-follets.

L' heréu no 's mirava al seu progenitor, y si bè esmentá que s'havía acabada la confirmació del discurs, va callar.

--Ja ho veus, noy: --insistí 'l pare entussiasmat;-- ja ho veus tu mateix si n' hi faríam de guany ab semblant casament!

--Prou que me 'n faig cabal; peró...

--¿Qué?

May heu sentit un "qué" més aspre.

--Primerament, jo só molt jovenot encara.

--De més joves se 'n casan.

--Després... la noya, la Eugenia, no es massa... massa... ¡Vaja! me sembla á mí que podría ésser molt més axerida de lo qu' es.

--¡Ah, feste frare!... ¿Quínas máculas me li trobas?

--Que té massa bella espessor de cabells.

--Axó es una boniquesa.

--Que tè 'ls ulls massa grossassos.

--Axó n' es un' altra.

--Qu' es massa primota y desnerida.

--Axó ja fòra un desmérit; mes ella es d'aquella mena de donas primas que may son secas. La sèva primor es de bona lley, y creu que la favoreix.

--Després, sembla tota desganada y tota pioca.

--Tot axó es prudencia y res més que prudencia; humilitat y res més que humilitat. Sí: prudencia en no menjar massa, y més prudencia en ésser dócila y obedienta.

Lo minyó conegué que no surtiría victoriós pèl camí de las acusacions ú observacions objectivas, y torná á las purament subjectivas.

--Jo, pare, no he acabat encara d'estudiar la retórica: me 'n falta un curs.

--Mellor: ab las donas, quanta ménos retórica 's tè més bè s'hi lliga.

--Donchs ¿per qué me 'n feyau estudiar? --s'atreví á insinuar l'Estevanet.

--Perque... perque la retórica es bona per altras moltas cosas: --respongué 'l pare, trobantse confós.

Las preguntas y respostas cessaren.

En Pere Mártir conegué que se las havía ab un minyó content del seu estat de solter, á qui li recava abandonarlo sens poderossíssim motiu. Per ço, alsantse, va dirli:

--Esteve, jo no vull ferte ditxós per forsa, sinó de bon grat. Ab axó, lo mellor que podem concertar des d'ara es que t' hi pensis avans de donarme contesta resolutoria. Ets jove, cert; mes ets ja home format; no has acabats los teus estudis del Collell, peró tampoch els necessitas. La fadrina que 't proposo per muller podrá no agradarte molt, peró 'l fet es qu' es bonicoya y minyona de bè perque... perque n' es y perque ja 'n vè de mena. Per fi; ton casament ab ella 't faría un rey petit dels terratinents de per aquexos vols y de mes enllá, y tothom te diría "don" per tot dia, encara que no volguesses. Ja veus totas las ventatjas: desventatjas no n' hi sè veure cap.

En Pere Mártir tenía, com ja veyeu, grans y malaguanyadas qualitats d'orador clássich y fins de contista, puix sabía fer un ram d'arguments y sumarlos al revés per' assegurarse de que surtía bè 'l compte.

L' Estevanet conegué que s'havía conclós l'epílech, rahó per la qual s'alsá á imitació del seu pare.

### III

Pochs dias després de la relatada conversa, tingué lloch la festa major.

La cullita havía sigut passadora, segons los pagesos, es á dir molt bona, segons los qui no 'n som, y 's llogá, en conseqüencia, la cobla dels "Panots", recientment aumentada ab dos músichs que representavan quatre instruments y una veu, á saber: un violí d'esglesia, tiple de ballas; un fiscorn d'esglesia, cornetí de plassa en cas de duos, y una veu de barítono (la del violinista) si poch grata, per lo ronca, de incontestable forsa.

Los pabordes ó administradors, y més encara las pabordessas, se disposaren á rivalisar entre sí y á emular los mellors temps dels antecessors, fent una neteja general d'esglesia, que prou la necessitava; comprant molta cera; emplatayant la corona á la Verge de l'Assumpció; netejant, ab gran gasto d'alé, 'l salomó daurat, qu' en temps normal, ficat dins de la funda, estava á la frega de la volta; axís com candeleros, canadellas y altres objectes sagrats; planxant d'açí, cosint d'allà, y desplegant, vessant un eccés de laboriositat y d'enginy per tot lo temple y, en especial, á la reconstruhida capella de la Mare de Dèu de las Donas.

No cal dir que 'l senyor Rector, jove y vingut de nou, travallá y travallá en tots conceptes, ja per virtut ó bonhomía espontánea, y ja per premeditat desitj de ferse benvoler dels parroquians.

Per lo que diu á la majordona, vos asseguro que si no eclipsá las glorias de l'anterior, fou per ésser massa fresca la viudedat que l'havía obligada á servir.

Finalment: totas aquellas personas que, sens ésser pabordes ni pabordessas, rectors ni majordonas, son com ánima oculta peró viva de las solemnitats de llur poble, á las quals prestan lluhiment y vida ab consells intelectuals y material concurs, no hi plangueren uns ni altre.

Precedida de tan grats auspicis, va celebrarse la festa major.

Dexem de banda las vespras, en que, ademés de cinch ó sis capellans, hi cantaren las personas avans indicadas y, entr' ellas, en Pere Mártir Pagés y son fill Esteve. No parlem de la missa-ofici matinal, ni del ofici-missa major, si concorreguda y brillant la primera, molt més brillant y concorregut lo segon; ni de las moltas y saborosas caritats que hi reculliren los varis captants arrenglerats y precehits pèl de las ánimas del purgatori, ab gran safata y un' ánima encarnada de poch, al mitj sobrexint d'un cúmul de flamas; ni 'm cal ponderar lo bon preu en que, al encant de pans y cocas, foren uns y altras venuts, mercé á la molt piadosa y jamay desmentida competencia entre 'ls parroquians.

Trasladémnos, per ésser lo que fa al cas, á las ballas de desprès del ofici y avans del tradicional y enamorador "llevant de taula."

Una de las pabordessas, filla de pare y mare tan honrats com de bon regent y passament, roja y fresca com una rosa gemada; ayrosa com verda espiga; ab ulls desperts y bellugosos com los de cap aucell; boca feta aposta pera riure sens ofendre may, ó, si ho voleu en altres termes, pera riure ab la rialleta que faría la Ignocencia, si fos persona, si bè no mostraría, ben segur, unas rastilleras de dents tan blancas com las de la Remey; cintura prima de sí y semblantho molt més, per sustentar unas rodanxonetas espatllas, --está al cap-de-vall del aplech de noyas del seu bras, donantse ayre á la cara roja y mollada de suor, y rihent y plaguejant ab una de sas companyonas perque també l'ayreja, fregantla, de tant en quant, ab lo mocador.

Ara escolteume bè.

Lo noy Esteve Pagés mira fit á fit á la Remey, de qual boniquesa sana y molt viva s'havía atalayat ja á l'ofici, y sent que hi troba un bo!... un bo! desconegut fins llavoras, al contemplarla.

S'hi ficsa més y pensa:

"¡Qu' estrany que s'haja feta tan bonicoya desde que no l'havías vista!... ¡Oh! No me 'n sé avenir!..."

Segueix contemplantla ab major insistencia, com si ell sigués sant Pere y ella la Montanya del Tabor glorificada.

Vol anar á tráurela á ballar; se frisa, 's consum per anarhi, y... ¡no gosa! No gosa y maleheix un temor que, quant més vol esplicársel, ménos se l'esplica, y que quant més se creu véncel, domina més son esperit.

L' amiga qu' ans ventava á la Remey s'adona de las ulladas del heréu Pagés y Vibó, primer que la segona (cosa com axó passa sempre) y las hi fa notar, estimulantla vivament á correspondre á n' ellas.

La Remey, després de ferse la desentesa y de mirar á tot arréu, fora al lloch qu' ocupa l'Esteve, dòna á n' aquest una mirada, y ell sent pujar á las galtas una escalfor semblant á la que l'hi pujava en las "academias" públicas del Collell, peró... de molta més dolsura.

Per fi 'l minyó 's decideix, fent un titánich esfors, á passar á traure per' ballar á la Remey, no bè li han fet á saber que 'l contrapás que 's va á tocar es lo qu' á n' ell li pertany, com heréu de la tercera casa del poble.

Dòna 'l bras á la xicota, y sent l'êx-colegial reproduhírseli, ab major intensitat qu' avans, la puja d'una fogarada á tot lo rostre. Vol mantenir conversa ab sa balladora; aquesta enrahona que t' enrahonarás perque no está gens enamorada, sinó molt joyosa, y á n' ell se li 'n van las paraulas com pa beneyt!

¿Quí t' ho havía de dir, tranquilíssim Estevenet?... ¡*Tu quoque, Brutus*! --que 't diría 'l teu mestre de retórica.-- ¡També tu, á despit de ta patriarcal complecsió, de tas moderadas aficions y del teu greix, prestas tribut á primerencas necessitats del cor!... ¡Ah! Eras sossegat estany, y, de cop y volta, t' has convertit en mar borrascós! ¡Eras la matexa calma y mansuetut, y ara ets lo mateix desfici y la matexa rebelió contra tu propi!

¡Insensat! ¿No reparas en que, mentre tu ballas, ton pare está conversant, calmosa y alegrement, ab lo senyor Murgalat, lo propietari de las terras vehinas á las vostras, lo pare de aquella Eugenia que 'l teu va proposarte per esposa, ansiós de realisar l'ideal de son ideal?

No, insensat, no! Axís com ells platican ab massa afició per' adonarse de tu, tu sents massa pera véurels platicant é induhir res de sa plática! Ets peix á l'aigua del amor.

Escolta bè lo que 't diré, y veurás com succehirá ad pedem litterae.

Vindrá 'l dinar y menjarás poquíssim, á pesar de seure á ton costat un musich que acreditará alló de Dèu nos guart de mala anyada, Dèu nos guart d'un enamich, y Dèu nos guart més encara de la gana d'un musích.

Vindrá la mitjdiada, y t' ajeurás al elevat llit; clucarás los ulls per gust, y somniejarás sense dormir gens.

Vindrá 'l jogar á la "barrotada" ó al "solo" y farás cada burrada que se 'n passará la claror, y renegarás de la cobla dels Panots perque may més acaba de comensar las ballas de tarde.

Comensarán aquexas, y 't consumirás d'angunia perque la gent de casa teva, pretestant la massa calor, no voldrán anar á plassa fins al cayent del sol.

Per fí, provehirás de bastons á dos cosins que no 'n tenen; ireu á ballas y... ¡pobre Estevanet! no hi trobarás á la Remey, y sabrás per s'amiga del matí que, de resultas de la massa feyna, s'ha hagut aquella de quedar á casa.

Y 't capficarás, y t' anyorarás y 't despacientarás y farás veure que 't dol un peu, perque la sabata rossa te l'estreny massa, á fí de no ballar, y la companyona de la Remey riurá de veure que no ballas y tu no sospitarás res del seu riure.

Y arrivará la tardanera nit, y á cada punt farás un surt, somniant que 't casan ab la Eugenia Murgalat y que la Remey te fa vavarotas vestida de monja. ¡Horror dels horrors!... Ja podrás anatematisar y ecsecrar la impietat de semblant somni! Hi tornarás com perduda l'esma.

Y la Remey continuará malalta durant los dos dias y próroga de festa major, y tu no caurás malalt perque ets més fort que l'Alzina Reclamadora en que tants tòrts hi has cassat ab embescadas palletas.

¡Ay! altra vegada. ¡Quina festa major tan lluhida y agradosa pera tothom, Esteve!

¡Quina festa major tan fosca, tan trista pera tu!...

### IV

Las erradas no las fan las montanyas, sinó que las fan las personas, y en aquest mon molts no ensopegan perque... perque cauhen sens ensopegar.

En Pere Mártir feu l'errada de voler casar á son fill ab la pubilla del vehí Murgalat. N' Esteve feu l'errada de dexarse casar ab l'Eugenia, á despit de las taras ó dels reparos que 'us he referit, y del enamorament en que 's sentí pres per las gracias de la pabordessa Remey, indicat en lo precedent capítol.

L' heréu Pagés, donchs, contragué matrimoni ab la Eugenia Murgalat, filla del rich vehí propietari de las terras cobdiciadas, gruadas y regruadas per en Pere Mártir, y succehí: que, com la noya era pubilla y bon tros més rica que l'Esteve, aquest se vegé, de prompte, obligat á fer llargas estadas á casa la dona; qu' aquesta, observant que son marit se li distreya més del degut ab la bonicor de certa donzella anomenada Remey, cada volta incitá més al seu home pera que llur permanencia en la casa payral s'escursés tot lo possible. Tot axó, per un costat, y per altre l'ésser població mes agradosa la de Navata que la patria de l'Esteve, junt ab lo bon art del sogre en cercar distraccions y divertiments al gendre, (vedant terras pera que hi trobés molta cassa, guarnintli un colomar; arreglantli un torn y proporcionantli, en fí, los gustos més refinats), foren estímuls suficients pera que l'Esteve preferís, com á principal y més tart casi única, la residencia á la casa de la sua muller.

Axis fou com, poch á poch, En Pere Mártir va quedar sol y vern; puix, satisfeta s'ambició, ni aquesta li restá per companyía.