Part 6

Apa, vine a ajudar-me: agafa la taula per aquell cap.

AGUSTÍ

No: deixeu... (_Agafant-la ell._) On voleu posar-la?

JOAN

Allà, de cara a la paret.

(_Col·loquen la taula de cara a la paret de la dreta. Compareix en Calderí per la porta de l'escala._)

### ESCENA XVI

Els mateixos, més en Calderí

CALDERI

Salut!

(_Tots el saluden._)

JOAN

Hola, Calderí!

TIT (_volguent agafar la taula_)

Deixa, Agustinet...

AGUSTÍ

No us amoïneu.

JOAN(_an en Calderí_)

Seu, noi, seu.

CALDERÍ (_buscant cadira_)

Oh!...

JOAN

Noies! (_Acabant de col·locar la taula._) Aixís. Ara no més hi falta paper i ploma.

VALERI

I tinta.

JOAN (_nerviós i satisfet_)

Se suposa.

TIT

(_posant una cadira davant de la taula_)

I aquí una cadira, eh?

JOAN (_content_)

Sí, noi!

(_Tornen l'Ursula i l'Engracieta, cada una am dugués cadires de palla fina, que han tret de la sala._)

### ESCENA XVII

Els mateixos, més l'Ursula i l'Engracieta

JOAN

Què fèieu tanta estona am les cadires?

URSULA

Vès, Joan.

JOAN

(_prenent-li les dugues cadires_)

Apa, vinga!

VALERI

(_a l'Engracieta, prenent-li també les seves_)

Dô-m, noia.

ENGRACIETA

Teniu.

JOAN (_oferint una cadira_)

Té, tu, Calderí: séu. Té, tu. Borra. Apa, seieu. Porta, Valeri.(_Prenent-li una cadira._) Aquí. (_La col·loca. A les dones._) Porteu-ne un parell més.

(_L'Ursula i l'Engracieta desapareixen per la primera porta de la dreta._)

URSULA

Desseguida.

JOAN

Noia!

ENGRACIETA (_deturant-se_)

Què mana?

JOAN

Vès, porta les endròmines d'escriure.

ENGRACIETA (_anant-se'n_)

Ja les porto.

### ESCENA XVIII

Els mateixos, menys l'Ursula I l'Engracieta

JOAN

Ja veureu: posem les cadires de rengle, davant de la taula.

OLAGUER

Se prepara una gran reunió.

JOAN

Am tots els ets i uts.

OLAGUER

Sembla que anem a conspirar.

JOAN

Qui sap! Apa, enllestiu!

(_Tots se col·loquen paralelament a la taula._)

BORRA (_acostant la seva cadira_)

Ah, ah!,

JOAN

I seieu: no feu compliments.

(_Tornen l'Ursula i l'Engracieta, la primera am dugues cadires més, de palla fina; la segona, amb un tinter de vidre, senzill, una ploma i uns quants fulls de paper ratllat. Simultàniament, per la porta de l'escala, compareixen en Pere i en Vador. Van am la roba de treballar, lo mateix que tots els altres._)

### ESCENA XIX

Els mateixos, més l'Ursula l'Engracieta, en Pere i en Vador

URSULA (_donant-li les cadires_)

Té, Joan.

JOAN

Porta.

PERE

Salut i fraternitat!

VADOR

Bones tardes.

(_Tots tornen la salutació. Força animació._)

JOAN (_molt content_)

Hola, Pere!

PERE

Hola, valent!

JOAN (_oferint-li una cadira_)

Té, seu.

PERE

Vinga!

(_Pren la cadira i s'asseu._)

JOAN (_també oferint-li una cadira_)

Té, tu, Vador.

VADOR

Dô-m.

(_Pren la cadira i s'asseu._)

JOAN (_molt engrescat_)

Nois! L'unió fa la força!

ENGRACIETA

Teniu, pare,

(_Li dóna'l tinter, paper i ploma._)

JOAN

Té, Agustinet.

AGUSTÍ

Veiam...

JOAN

Seu aquí, al cap de la taula.

AGUSTÍ

(_seient a un extrem de la taula, de cara al públic_)

Molt bé.

JOAN

(_mirant, tot satisfet, la reunió_)

No sabeu si n'hi ha cap més, de despatxat?

BORRA

Per ara, no.

JOAN

Doncs, ja podem començar...

PERE (_interrompent-lo_)

La conspiració.

JOAN

Tu, Ursula, si tens feina...

URSULA

Ja me'n vaig, ja.

JOAN

I tu també, Engracieta: no són coses de dones.

URSULA

Prudència, Joan!

JOAN

Vés!

(_L'Ursula i l'Engracieta desapareixen per la primera porta de la dreta._)

### ESCENA XX

Els mateixos, menys l'Ursula i l'Engracieta

JOAN

(_dret darrera la taula, molt emocionat_)

Doncs, comencem.

PERE (_mirant la reunió_)

N'hi falta un que m'ha promès que vindria.

JOAN

Qui

PERE

El Rovellat.

TIT

Ara es aquí.

(_Compareix el Rovellat per la porta de l'esquerra._)

### ESCENA XXI

Els mateixos, més el Rovellat

ROVELLAT

Bones tardes.

(_Tot-hom li torna la salutació._)

PERE

Ara són hores...?

JOAN

Sempre perds un quart de jornal, tu!

ROVELLAT

Que ja heu engegat?

JOAN

No encara.

ROVELLAT

Ah! Això es venir a punt de carmel·lo.

JOAN

Seu i calla.

ROVELLAT (_asseient-se_)

Seiem-hi, doncs.

JOAN (_aixecant-se, molt emocionat_)

Companys: el motiu de convocar-vos... el motiu de convocar-vos an aquesta reunió... (_Barboteja, tambalejant, com si li anés a venir un cobriment de cor. Deixa d'enraonar, apoiant-se a la taula. Al veure-l en semblant estat, tots els reunits s'aixequen i s'hi acosten, fent una exclamació de sorpresa._)

AGUSTÍ (_am sol·licitud_)

Joan: què teniu?

JOAN (_am veu ofegada_)

Res... res.

VALERI (_acostant-s'hi_)

Què't passa?

JOAN (_pantejant_)

Seieu... seieu...

(_Tots tornen a asseure-s._)

VALERI (_am gran prec_)

Calma, Joan!

JOAN

Ja m'ha passat... No ha estat res... Es que'l cor se'm nua, de tant alegre que estic veient-vos...

OLAGUER (_pietosament_)

Apa, digues, digues, Joan.

JOAN (_fent un esforç, redreçant-se_)

Doncs, sí, companys: el motiu de convocar-vos es senzillament pera tractar de la nostre baixa en el treball.

PERE

Ben dit!

OLAGUER

No t'exaltis!

PERE

Sí, ben dit! Que consti!

(_L'un fa callar l'altre. Moment de confusió._)

TIT (_cridant_)

Demano la paraula prèvia!

JOAN (_sense fer-ne cas_)

Jo entenc, estimats companys... jo entenc que som mal despatxats.

PERE

Jo també.

MENUT

I jo.

(_Crits d'aprovació per part de tots._)

TIT

(_cridant més fort que de primer_)

Demano la paraula pera fer una proposició prèvia!

JOAN

Qui es?

TIT

Jo.

JOAN

Té la paraula'l company Tit.

TIT (_aixecant-se_)

Jo sóc del parer que's nomeni una comissió pera que vagi a avistar-se am l'amo.

PERE

Ben pensat!

(_Aprovació general._)

TIT

Doncs, apa, anem al gra!

OLAGUER

Calla, si vols!

TIT

Calla tu!

OLAGUER

No'm dóna la gana!

PERE

Cada hu que hi digui la seva!

ROVELLAT

Que parli'l que'n sàpiga més!

PERE

Aquí tots som iguals! Idees, idees falten!

VADOR

I fets!

(_Crits i confusió._)

JOAN

Ordre! Ordre!

GERONI

Vés dient.

JOAN

Calleu!

CALDERÍ

Que parli en Joan!

ROVELLAT (_brandant el cap_)

No farem res! No farem res!

BORRA

Ni'ns arribarem a entendre!

OLAGUER

Digues, Joan, digues!

PERE

Sentem bases!

JOAN

No'm trenqueu les oracions!

CALDERÍ

Calma! Calma!

BORRA (_així que's fa silenci_)

Apa, digues.

JOAN

Si'ns han despatxat, no es perquè no fessim bona feina, sinó perquè'n volien més.

PERE

Com que ells treballen tant!

TIT

No tenen raó!

(_Crits d'aprovada._)

PERE

I que han de tenir!

BORRA

Com que les _metxeres_ van tant ganses...

OLAGUER (_interrompent-lo_)

Ben nèt que hi van!

GERONI

(_interrompent-los a tots dos_)

No'ns donen l'abast pera cambiar la _fileta_.

ROVELLAT

I, es clar, no podem fer la feina que vol l'amo.

VALERI

I d'ençà que gastem metxa _del número dèu_...

MENUT (_recalcant-t'ho_)

Que no val re!

VALERI

... tot són _gates_ i _aixemics_.

ROVELLAT

I mals-de-cap.

PERE

Vès qui treballa amb aquest cotó!

TIT

Després s'ha de descomptar el temps que's perd, quan el contramestre arregla l'_estiratge_ perquè fa _cargolí_.

MENUT

Am tants entrebancs, les _mudades_ se retrassen.

JOAN

Per això mateix. La qüestió es anar a trobar l'amo i fer-li veure.

OLAGUER

Si ja som vells!

JOAN

Ja't dones?

GERONI

Tenim masses anys!

VADOR

Al nostre lloc més s'estimaran posar-hi joves. Som gent sobrera, nosaltres!

JOAN

Que n'hi posin un, de jove, a la meva _màquina_!

PERE

I a hi meva!

JOAN

Si treu els _setantes_ que jo treia...

TIT

I jo!

JOAN

Allò era una seda!

MENUT (_aixecant-se, cridant_)

Demano la paraula!

JOAN

Digues.

MENUT

Jo sóc del parer, com ha exposat molt bé'l company Tit, que's nomeni una comissió, donant-li amplies facultats pera resoldre lo que cregui més convenient.

JOAN

Apa, doncs. Qui la compondrà aquesta comissió?

PERE (_an en Joan_)

Tu, un.

MENUT

I en Valeri.

ROVELLAT

I l'Olaguer.

JOAN

Apunta, Agustinet.

(_Crits d'aprovació._)

GERONI

Que's passi a votació!

JOAN

Tira, home, tira! No cal!

OLAGUER

No, jo no puc ser-ho.

JOAN

No?

OLAGUER

Jo... no m'embolico. Tampoc sóc bo pera treballar...

JOAN

I tu, Geroni?

GERONI

Jo?... Veuràs...

JOAN (_a l'Olaguer, amb ironia_)

Sí: tu comptes amb els teus fills. (_An en Geroni._) I tu encara tens esperances de que't donguin una plaça, a triar el reco.

GERONI

No ho nego.

JOAN

Oh! Ja, ja! I tu, Menut?

MENUT

Jo, sempre vaig am la majoria.

JOAN

I en Calderí què hi diu?

CALDERÍ (_no gosant-ho dir_)

Veuràs, Joan: una persona que'm vol bé me deixa diners pera posar-me a vendre bitllets i apuntacions de la loteria pels carrers.

PERE (_amb sarcasme_)

No més te faltava això!

JOAN

I en Vador?

VADOR

Jo, com que, estalviant, he arribat a arreconar cosa de trescents durets...

JOAN (_amb impaciència_)

Digues.

VADOR

Te seré franc: penso posar una mica de tenda, que pera mi i la dòna molt serà que no'ns dongui pera les tristes caixalades.

JOAN (_indignat_)

Vés, formiga vella!

PERE (_an en Vador_)

Garça!

VADOR

Envejós!

JOAN

I en Borra, què hi diu?

BORRA

Feu lo que volgueu. Jo, de tot dic amén.

JOAN

Bé, però...

BORRA

Jo aniré vivint com puga, i allà on caigui... m'hi deixaré anar.

JOAN

Això no es dir re.

BORRA

I es dir molt.

ROVELLAT (_abstret i en to tragic_)

Jo, ja tinc pres el meu determini.

JOAN (_amb ansietat_)

Què?

ROVELLAT

(_més accentuat i grave que de primer_)

Sé ont es la via del carril i...

JOAN (_esgarrifat_)

Calla!

(_Tots, menys en Borra, protesten de les paraules d'en Rovellat._)

PERE

(_aixecant-se, am desesperació_)

Jo crec que lo més ben pensat es anar a escometre'ls joves!

JOAN

Com s'entén?

PERE

Nosaltres som l'idea: ells, la força!

JOAN (_entusiasmat_)

Explica-t, que m'agrada això!

PERE

Sí! Hauriem d'engrescar-los pera que's declaressin en vaga!

JOAN

A favor nostre?

OLAGUER (_movent el cap_)

No pot-ser.

GERONI (_am somriure amarc_)

I cah!

BORRA (_am sentiment_)

No'ns escoltaran.

TIT

Ells fan el mateix camí que nosaltres, i si arriben a vells...

OLAGUER (_interromptent-lo_)

Vès què'ls contes! No hi pensen en demà.

MENUT

No, que no hi pensen!

BORRA

Som arbres caiguts!

ROVELLAT

(_mirant a terra i en to concentrat_)

El carril ho arreglarà tot!

JOAN (_a l'Olaguer, fòra de sí_).

Es a dir que no'ns escoltaran, els joves?

OLAGUER

No!...

JOAN

Què't sembla, Agustinet?

AGUSTÍ

L'Olaguer té raó!

JOAN (_fòra de si_)

Però, es just això?

AGUSTÍ

Just, no; natural, sí.

JOAN

Pera defensar-nos a nosaltres no's declararan en vaga?

AGUSTÍ

No.

JOAN

Quantes vegades s'hi han declarat per un mal treballador?

AGUSTÍ

Lo que haurien de fer, si de cas, els joves, es no consentir que s'hagi de treballar a la vostra edat!

MENUT

Això en el nostre temps no passava.

PERE

Els joves d'avui en dia no són ningú.

CALDERÍ (_depreciatiu_)

No van enlloc.

PERE

Deixa-ls presumir i divertir-se força!

OLAGUER

Això!

GERONI

No'ls amoïna res més.

JOAN

Perquè són uns ignorants.

TIT

I uns fatxendes!

VADOR

Que no estimen.

ROVELLAT

Ni als seus pares.

AGUSTÍ (_aixecant-se serenament_)

Per què'n dieu mal dels joves?

PERE

Perquè s'ho mereixen!

AGUSTÍ (_amb amor_)

Però, no veieu que feu mal fet?

JOAN

Que'ns defensin! Que prenguin exemple de nosaltres!

AGUSTÍ

Ja ho fan.

JOAN

Que no!

AGUSTÍ

Com vàreu portar-vos amb els vostres pares?

JOAN

AUavors tot anava d'una altra manera.

AGUSTÍ

I amb els vostres fills? Què'ls heu ensenyat?

JOAN

Tot lo que hem pogut.

AGUSTÍ

De petits que'ls feu anar a la fàbrica am vosaltres.

PERE

La necessitat no té llei.

AGUSTÍ

Per què no'n protestàveu?

JOAN

Ja vàrem protestar-ne, en el nostre temps!

PERE

Convé que'ls joves sàpiguen lo que hem fet.

JOAN

Que consti ben alt!

AGUSTÍ

Per què?

PERE

Perquè si pensessin veurien que, sense'ls nostres esforços, avui ells no serien res.

AGUSTÍ

Què són ara?

JOAN

Més de lo que's mereixen ! Nosaltres, a costa de la nostra sang, els hem conquistat els drets de que disfruten.

AGUSTÍ

I encara són esclaus!

PERE

Per què no obren nous camins?

AGUSTÍ

Ja estan oberts! Seguiu-los!

JOAN

Jo'ls segueixo! Avant!

AGUSTÍ

Els vostres dolors m'havien aclaparat; la vostra desgracia m'ha encès el cor. Sóc jove! Vui ser jove! (_Passant-se la mà pel front, amb accionat tràgic._) Ah! Lluny del meu pensament aquestes negrors del passat! Vingueu raigs de sol retornadors pera tots vosaltres!

JOAN (_am deliri_)

A viure tots!

AGUSTÍ

Caminem, tots units, els desgraciats, vells i joves; caminem combatent l'egoisme, encara que sigui regant la terra am la nostra propria sang!

JOAN

Que s'arboli tot!

AGUSTÍ

Vosaltres ja heu complert la vostra missió en la vida. Se us té de mirar am respecte.

JOAN

(_joiosament, baten t-li'l cor_)

Ens ho mereixem!

AGUSTÍ (_am gran pietat_)

Jo hi veig poesia damunt vostre, I se us té per una desferra inútil!

JOAN

Això no es just!

AGUSTÍ

La societat actual es egoista: no té cor.

JOAN

No, que no'n té!

AGUSTÍ

Lo que s'ha fet am vosaltres ho fa tot-hom: els amos amb els seus treballadors; els fills amb els seus pares. L'un empeny a l'altre pera pendre-s el lloc. El mal ve de lluny!

JOAN

Doncs, de qui'ns hem de valguer?

PERE

Que'ns assegurin la vida!

JOAN

No! Jo vui treballar! Vui guanyar-me-la!

PERE

Encara no hem treballat prou?

TIT (_aixecant-se, esverat_)

Deixeu-vos de raons! Pera mi no'ns queda més que un recurs!

JOAN

Quin?

TIT

Lo més positiu es armar-ne una de grossa.

JOAN (_decidit_)

Que s'ha de fer? Digues!

TIT

També estem condemnats a mort!...

MENUT

Som massa pocs nosaltres sols.

OLAGUER

Es com tirar aigua al mar.

TIT

Ja'n seguiran de nous! Nosaltres serem l'espurna!

JOAN

Ben dit!

PERE

Que reventi tot, d'una vegada!

OLAGUER

Qui'ns-e seguirà?

TIT

Molts homes que esperen l'ocasió de capgirar el món.

JOAN

Apa, doncs! Qui fa un?

TIT

Jo!

PERE

Jo faig dos!

JOAN (_als demés_)

I vosaltres?

OLAGUER

(_excusant-se, esporuguit_)

Jo ja he dit el què.

JOAN

No vols ser-hi?

OLAGUER

(_tremolant, esgarrifat_)

No puc...

JOAN

I tu, Geroni?

GERONI

(_am recança i horroritzat_)

Tampoc.

JOAN

I tu, Vador? I tu, Borra?

YADOR

Què't diré?...

BORRA (_am resignació_)

Jo no sóc bo pera res.

CALDERÍ (_desconfiat_)

Es picar en ferro fred.

ROVELLAT

El carril!... El carril!

JOAN (_escometent-los_)

Bé, doncs: quants som que estem disposats a tot?

TIT

Si hem de ser tant pocs, jo no m'embolico.

PERE

Ni jo.

JOAN

De què us-e serveix fer el valent?

PERE

Ja veuràs: nosaltres sols...

JOAN

Covard! Ja arronses?

PERE

Que't penses que vui anar a presiri?

JOAN (_amb ira concentrada_)

Que no hi ets ara, a presiri?

PERE

Tot lo que tu vulguis.

JOAN (_mirant l'un i l'altre_)

Sent aixís, no més puc comptar amb en Valeri...

VALERI

Deixem-ho córrer, Joan.

JOAN (_desesperat_)

Que no teniu sentits? Que sou masells?

(_Tots protesten._)

PERE

Això ho seràs tu!

JOAN

Tu ho ets!

OLAGUER (_aixecant-se_)

Bah, bah, bah!...

JOAN (_am sarcasme_)

Sí, ja pots anar-te'n!

OLAGUER

Ningú me'n priva!

GERONI

Anem, anem.

(_Tols van aixecant-se._)

JOAN (_molt desesperat_)

Us en aneu? Sense resoldre res?

VADOR

Pensem-ho mellor.

CALDERÍ

Dormim-hi.

TIT

Pot-ser que emprenguéssim una altra ruta...

PERE

Nomenem una comissió...

GERONI

Això mateix.

CALDERI

Apedacem-ho.

OLAGUER

Tot ho veig negre!

(_Poc a poc, ronsejant i fent comentaris, desapareixen a agrupaments._)

JOAN

Es a dir que'm deixeu?

VADOR

Veuras...

JOAN

I tu també, Pere?

PERE

Ja'n parlarem una altra hora.

JOAN (_als darrers que quedin_)

I vosaltres?... Responeu! Que no us en heu sentit de la vostra desgracia?

MENUT

Cada hu que faci lo que mellor li sembli.

TIT

Que tot-hom obri pel seu compte.

JOAN

Que no heu vist lo que han fet am nosaltres? Ni'ns han donat vuit dies de temps!

Ens han despedit a tots alhora, sense por, sense cap recel!...

OLAGUER

Ells fan lo que volen.

JOAN (_am gran indignació_)

Vells! Inútils! Covards! Mereixeu que us explotin!

VALERI (_acostant-s'hi_)

Deixa-ls, Joan!

JOAN

Fòra tots!

(_Crits i confusió._)

PERE

Ja'ns en anem!

JOAN

Fóra de casa! No us vui veure més! Sou pitjors que'ls amos! Fòra! Fòra!

(_Crits, insults i gran confusió._)

VALERI

No t'acaloris!

JOAN

Sembla mentida que siguin tant bèsties!

VALERI

Ja podies pensar-t'ho!

JOAN

Fòra! Fòra!

(_Criïs i esvalots. Desapareixen tols els vells per la primera porta de l'esquerra.L'Agustí queda mirant-se pietosament en Joan i en Valeri._)

### ESCENA XXII

En Joan, en Valeri i l'Agustí

JOAN

No's pot fer res amb aquesta gent tant covarda!

VALERI

Ens deixen!... I són els del nostre temps!

JOAN

Mellor!

VALERI

Tot se n'ha anat per terra!

JOAN

No! Encara hi ha esperança!

VALERI

Ens hem quedat sols, Joan!

JOAN

Val més així! Ara s'ha vist ben bé que no'ns hem de refiar de ningú, sinó de nosaltres mateixos.

VALERI

Què farem, tant tu com jo, si som pitjors que dos esguerrats?

JOAN

Molt, farem! Segueix-me a mi!

VALERI

I a ulls clucs, que't seguiré; però estem vençuts! Som morts!

JOAN

No t'espantis, Valeri!

VALERI

Ara sí que veig que som vells!

JOAN

Que no!

VALERI

I no'n sabem, de demanar caritat!

JOAN

Calla!... Jo'm defensaré sol, tot sol! (_Cridant fòra de sí._) Engracieta! Engracieta!

(_Surten precipitadament l'Ursula i l'Engracieta._)

### ESCENA XXIII

Els mateixos, més l'Ursula I l'Engracieta

URSULA (_amb ansietat_)

Què vols?

JOAN

La noia! Ont es la noia?

ENGRACIETA

Aquí.

JOAN

Vine!

ENGRACIETA(_acostant-s'hi_)

Maneu.

JOAN

(_pregant amb els ulls plens de llàgrimes_)

Agustí: casa-t am la meva filla!... No esperis que jo i l'Ursula siguem morts!

AGUSTÍ (_am dignitat_)

Oh! No!...

JOAN

No't serà gens feixuga la nostra carga!

AGUSTÍ

La soportaré!

JOAN

No! No ho consento! Uniu-vos i aneu-vos-en lluny de nosaltres, que no'ns pogueu veure ni hagueu d'ajudar-nos!

ENGRACIETA

No, pare, no!

JOAN

No vui que sigui dit que jo he mort les il·lusions de la vostra joventut!

VALERI (_acostant-s'hi_)

Joan!

AGUSTÍ

No podem acceptar-lo'1 vostre sacrifici!

JOAN

Vosaltres no us estimeu ni us heu estimat mai!

AGUSTÍ

Sí, que'ns estimem!

JOAN

No pas com jo i l'Ursula! Avui dia no n'hi ha d'amor!

AGUSTÍ (_amb un esclat de vida_)

En nosaltres, sí, doncs!

JOAN

I el deixeu morir!

AGUSTÍ

No! Ara neix!

JOAN

No'n sabeu, d'estimar! En sabem més nosaltres, els vells, els que'ns en anem del món!

AGUSTÍ (_am molt sentiment_)

Engracieta!

ENGRACIETA

(_an en Joan, referint-se a l'Agustí_)

Que no ho veieu que'ls ulls li vessen pietat?

JOAN (_a l'Agustí_)

Sostens lo que acabes de dir ara mateix an els meus companys?

AGUSTÍ (_enèrgicament_)

Sí, que ho sostinc!

JOAN

A costa de tot?

AGUSTÍ

De tot! Fins de la meva existència! El meu amor no pot morir!

JOAN (_triomfant_)

Estima, doncs...

AGUSTÍ (_interrompent-lo_)

Ja estimo!

JOAN

... a l'Engracieta!

AGUSTÍ

An ella i a vosaltres; a tots els germans de desgracia i als fills dels meus somnis que han de venir. (_En Joan riu joiosament, Il·luminant-se-li la cara d'alegria._) Engracieta! Engracieta! (_Abraçant-la._) T'estimo! (_An en Joan._) Mireu! La vui! Es meva! Vós sou el seu pare: jo'l seu amor!

JOAN (_am crit ferestec_)

Així, estimeu-vos! Enlaire, cor!

AGUSTÍ

Primer es la vida que tot!

JOAN (_tambalejant_)

A viure!

AGUSTÍ

Lluitant sempre!

JOAN

Alegria! Visca l'alegria! (_Am crit agonic._) Torneu-me la joventut! Vui tornar a ser jove!

(_Cau mort, quedant de cara enlaire._)

ENGRACIETA (_amb esglai_)

Pare!...

URSULA (_també amb esglai_)

Joan!

VALERI (_aterrat_)

Què!

AGUSTÍ

No ha pogut més!

ENGRACIETA

(_agenollant-se pera palpar el cos del seu pare i fent-li petons an els llavis_)

Pare! Pare de la meva vida!

URSULA (_també agenollant-se_)

Joan! Joan meu!

AGUSTÍ (_en ven baixa_)

Es mort!

(_Llarc silenci. En Valeri, un cop s'ha convençut de que en Joan es mort, se'n va, aterroritzat, a un recó de l'esquerra. L'Ursula s'aixeca impulsivament, i am veu ofegada, dirigint-se a l'Agustí, diu:_)

URSULA

Agustí!

AGUSTÍ

Ursula!

(_L'Engracieta segueix besant a son pare, tot cridant-lo am deliri. En. Valeri, fent sanglots, se contempla'l cadavre d'en Joan desde'l mateix lloc. Compareix la Susagna per la porta de l'escala._)

### ESCENA ULTIMA

Els mateixos, més la Susagna

(_Aixis que va pera entrar la Susagna i s'adona del cadavre d'en Joan, s'atura horroritzada; després, i mentres l'Engracieta segueix plorant i fent petons a son pare, avança poc a poc, aturant-se una bona estona a mirar an en Joan, i tot- d'una, sentint-se esperonada per l'instint de conservació, s'acosta an en Valeri, dient-li en veu llagrimosa i grave._)

SUSAGNA

No t'espantis! No t'espantis!

(_S'abraça an en Valeri, posant-se a plorar tots dos, amb un plor ofegat, sortit del fons de l'ànima. L'Agustí segueix aconsolant a l'Ursula. l'Engracieta, deliranta, fa petons i crida a son pare._)

Cau el teló pausadament

## CANÇÓ DE L'ENGRACIETA