# Els vells ## Part 6 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/els-vells-75328/index.md Apa, vine a ajudar-me: agafa la taula per aquell cap. AGUSTÍ No: deixeu... (_Agafant-la ell._) On voleu posar-la? JOAN Allà, de cara a la paret. (_Col·loquen la taula de cara a la paret de la dreta. Compareix en Calderí per la porta de l'escala._) ### ESCENA XVI Els mateixos, més en Calderí CALDERI Salut! (_Tots el saluden._) JOAN Hola, Calderí! TIT (_volguent agafar la taula_) Deixa, Agustinet... AGUSTÍ No us amoïneu. JOAN(_an en Calderí_) Seu, noi, seu. CALDERÍ (_buscant cadira_) Oh!... JOAN Noies! (_Acabant de col·locar la taula._) Aixís. Ara no més hi falta paper i ploma. VALERI I tinta. JOAN (_nerviós i satisfet_) Se suposa. TIT (_posant una cadira davant de la taula_) I aquí una cadira, eh? JOAN (_content_) Sí, noi! (_Tornen l'Ursula i l'Engracieta, cada una am dugués cadires de palla fina, que han tret de la sala._) ### ESCENA XVII Els mateixos, més l'Ursula i l'Engracieta JOAN Què fèieu tanta estona am les cadires? URSULA Vès, Joan. JOAN (_prenent-li les dugues cadires_) Apa, vinga! VALERI (_a l'Engracieta, prenent-li també les seves_) Dô-m, noia. ENGRACIETA Teniu. JOAN (_oferint una cadira_) Té, tu, Calderí: séu. Té, tu. Borra. Apa, seieu. Porta, Valeri.(_Prenent-li una cadira._) Aquí. (_La col·loca. A les dones._) Porteu-ne un parell més. (_L'Ursula i l'Engracieta desapareixen per la primera porta de la dreta._) URSULA Desseguida. JOAN Noia! ENGRACIETA (_deturant-se_) Què mana? JOAN Vès, porta les endròmines d'escriure. ENGRACIETA (_anant-se'n_) Ja les porto. ### ESCENA XVIII Els mateixos, menys l'Ursula I l'Engracieta JOAN Ja veureu: posem les cadires de rengle, davant de la taula. OLAGUER Se prepara una gran reunió. JOAN Am tots els ets i uts. OLAGUER Sembla que anem a conspirar. JOAN Qui sap! Apa, enllestiu! (_Tots se col·loquen paralelament a la taula._) BORRA (_acostant la seva cadira_) Ah, ah!, JOAN I seieu: no feu compliments. (_Tornen l'Ursula i l'Engracieta, la primera am dugues cadires més, de palla fina; la segona, amb un tinter de vidre, senzill, una ploma i uns quants fulls de paper ratllat. Simultàniament, per la porta de l'escala, compareixen en Pere i en Vador. Van am la roba de treballar, lo mateix que tots els altres._) ### ESCENA XIX Els mateixos, més l'Ursula l'Engracieta, en Pere i en Vador URSULA (_donant-li les cadires_) Té, Joan. JOAN Porta. PERE Salut i fraternitat! VADOR Bones tardes. (_Tots tornen la salutació. Força animació._) JOAN (_molt content_) Hola, Pere! PERE Hola, valent! JOAN (_oferint-li una cadira_) Té, seu. PERE Vinga! (_Pren la cadira i s'asseu._) JOAN (_també oferint-li una cadira_) Té, tu, Vador. VADOR Dô-m. (_Pren la cadira i s'asseu._) JOAN (_molt engrescat_) Nois! L'unió fa la força! ENGRACIETA Teniu, pare, (_Li dóna'l tinter, paper i ploma._) JOAN Té, Agustinet. AGUSTÍ Veiam... JOAN Seu aquí, al cap de la taula. AGUSTÍ (_seient a un extrem de la taula, de cara al públic_) Molt bé. JOAN (_mirant, tot satisfet, la reunió_) No sabeu si n'hi ha cap més, de despatxat? BORRA Per ara, no. JOAN Doncs, ja podem començar... PERE (_interrompent-lo_) La conspiració. JOAN Tu, Ursula, si tens feina... URSULA Ja me'n vaig, ja. JOAN I tu també, Engracieta: no són coses de dones. URSULA Prudència, Joan! JOAN Vés! (_L'Ursula i l'Engracieta desapareixen per la primera porta de la dreta._) ### ESCENA XX Els mateixos, menys l'Ursula i l'Engracieta JOAN (_dret darrera la taula, molt emocionat_) Doncs, comencem. PERE (_mirant la reunió_) N'hi falta un que m'ha promès que vindria. JOAN Qui PERE El Rovellat. TIT Ara es aquí. (_Compareix el Rovellat per la porta de l'esquerra._) ### ESCENA XXI Els mateixos, més el Rovellat ROVELLAT Bones tardes. (_Tot-hom li torna la salutació._) PERE Ara són hores...? JOAN Sempre perds un quart de jornal, tu! ROVELLAT Que ja heu engegat? JOAN No encara. ROVELLAT Ah! Això es venir a punt de carmel·lo. JOAN Seu i calla. ROVELLAT (_asseient-se_) Seiem-hi, doncs. JOAN (_aixecant-se, molt emocionat_) Companys: el motiu de convocar-vos... el motiu de convocar-vos an aquesta reunió... (_Barboteja, tambalejant, com si li anés a venir un cobriment de cor. Deixa d'enraonar, apoiant-se a la taula. Al veure-l en semblant estat, tots els reunits s'aixequen i s'hi acosten, fent una exclamació de sorpresa._) AGUSTÍ (_am sol·licitud_) Joan: què teniu? JOAN (_am veu ofegada_) Res... res. VALERI (_acostant-s'hi_) Què't passa? JOAN (_pantejant_) Seieu... seieu... (_Tots tornen a asseure-s._) VALERI (_am gran prec_) Calma, Joan! JOAN Ja m'ha passat... No ha estat res... Es que'l cor se'm nua, de tant alegre que estic veient-vos... OLAGUER (_pietosament_) Apa, digues, digues, Joan. JOAN (_fent un esforç, redreçant-se_) Doncs, sí, companys: el motiu de convocar-vos es senzillament pera tractar de la nostre baixa en el treball. PERE Ben dit! OLAGUER No t'exaltis! PERE Sí, ben dit! Que consti! (_L'un fa callar l'altre. Moment de confusió._) TIT (_cridant_) Demano la paraula prèvia! JOAN (_sense fer-ne cas_) Jo entenc, estimats companys... jo entenc que som mal despatxats. PERE Jo també. MENUT I jo. (_Crits d'aprovació per part de tots._) TIT (_cridant més fort que de primer_) Demano la paraula pera fer una proposició prèvia! JOAN Qui es? TIT Jo. JOAN Té la paraula'l company Tit. TIT (_aixecant-se_) Jo sóc del parer que's nomeni una comissió pera que vagi a avistar-se am l'amo. PERE Ben pensat! (_Aprovació general._) TIT Doncs, apa, anem al gra! OLAGUER Calla, si vols! TIT Calla tu! OLAGUER No'm dóna la gana! PERE Cada hu que hi digui la seva! ROVELLAT Que parli'l que'n sàpiga més! PERE Aquí tots som iguals! Idees, idees falten! VADOR I fets! (_Crits i confusió._) JOAN Ordre! Ordre! GERONI Vés dient. JOAN Calleu! CALDERÍ Que parli en Joan! ROVELLAT (_brandant el cap_) No farem res! No farem res! BORRA Ni'ns arribarem a entendre! OLAGUER Digues, Joan, digues! PERE Sentem bases! JOAN No'm trenqueu les oracions! CALDERÍ Calma! Calma! BORRA (_així que's fa silenci_) Apa, digues. JOAN Si'ns han despatxat, no es perquè no fessim bona feina, sinó perquè'n volien més. PERE Com que ells treballen tant! TIT No tenen raó! (_Crits d'aprovada._) PERE I que han de tenir! BORRA Com que les _metxeres_ van tant ganses... OLAGUER (_interrompent-lo_) Ben nèt que hi van! GERONI (_interrompent-los a tots dos_) No'ns donen l'abast pera cambiar la _fileta_. ROVELLAT I, es clar, no podem fer la feina que vol l'amo. VALERI I d'ençà que gastem metxa _del número dèu_... MENUT (_recalcant-t'ho_) Que no val re! VALERI ... tot són _gates_ i _aixemics_. ROVELLAT I mals-de-cap. PERE Vès qui treballa amb aquest cotó! TIT Després s'ha de descomptar el temps que's perd, quan el contramestre arregla l'_estiratge_ perquè fa _cargolí_. MENUT Am tants entrebancs, les _mudades_ se retrassen. JOAN Per això mateix. La qüestió es anar a trobar l'amo i fer-li veure. OLAGUER Si ja som vells! JOAN Ja't dones? GERONI Tenim masses anys! VADOR Al nostre lloc més s'estimaran posar-hi joves. Som gent sobrera, nosaltres! JOAN Que n'hi posin un, de jove, a la meva _màquina_! PERE I a hi meva! JOAN Si treu els _setantes_ que jo treia... TIT I jo! JOAN Allò era una seda! MENUT (_aixecant-se, cridant_) Demano la paraula! JOAN Digues. MENUT Jo sóc del parer, com ha exposat molt bé'l company Tit, que's nomeni una comissió, donant-li amplies facultats pera resoldre lo que cregui més convenient. JOAN Apa, doncs. Qui la compondrà aquesta comissió? PERE (_an en Joan_) Tu, un. MENUT I en Valeri. ROVELLAT I l'Olaguer. JOAN Apunta, Agustinet. (_Crits d'aprovació._) GERONI Que's passi a votació! JOAN Tira, home, tira! No cal! OLAGUER No, jo no puc ser-ho. JOAN No? OLAGUER Jo... no m'embolico. Tampoc sóc bo pera treballar... JOAN I tu, Geroni? GERONI Jo?... Veuràs... JOAN (_a l'Olaguer, amb ironia_) Sí: tu comptes amb els teus fills. (_An en Geroni._) I tu encara tens esperances de que't donguin una plaça, a triar el reco. GERONI No ho nego. JOAN Oh! Ja, ja! I tu, Menut? MENUT Jo, sempre vaig am la majoria. JOAN I en Calderí què hi diu? CALDERÍ (_no gosant-ho dir_) Veuràs, Joan: una persona que'm vol bé me deixa diners pera posar-me a vendre bitllets i apuntacions de la loteria pels carrers. PERE (_amb sarcasme_) No més te faltava això! JOAN I en Vador? VADOR Jo, com que, estalviant, he arribat a arreconar cosa de trescents durets... JOAN (_amb impaciència_) Digues. VADOR Te seré franc: penso posar una mica de tenda, que pera mi i la dòna molt serà que no'ns dongui pera les tristes caixalades. JOAN (_indignat_) Vés, formiga vella! PERE (_an en Vador_) Garça! VADOR Envejós! JOAN I en Borra, què hi diu? BORRA Feu lo que volgueu. Jo, de tot dic amén. JOAN Bé, però... BORRA Jo aniré vivint com puga, i allà on caigui... m'hi deixaré anar. JOAN Això no es dir re. BORRA I es dir molt. ROVELLAT (_abstret i en to tragic_) Jo, ja tinc pres el meu determini. JOAN (_amb ansietat_) Què? ROVELLAT (_més accentuat i grave que de primer_) Sé ont es la via del carril i... JOAN (_esgarrifat_) Calla! (_Tots, menys en Borra, protesten de les paraules d'en Rovellat._) PERE (_aixecant-se, am desesperació_) Jo crec que lo més ben pensat es anar a escometre'ls joves! JOAN Com s'entén? PERE Nosaltres som l'idea: ells, la força! JOAN (_entusiasmat_) Explica-t, que m'agrada això! PERE Sí! Hauriem d'engrescar-los pera que's declaressin en vaga! JOAN A favor nostre? OLAGUER (_movent el cap_) No pot-ser. GERONI (_am somriure amarc_) I cah! BORRA (_am sentiment_) No'ns escoltaran. TIT Ells fan el mateix camí que nosaltres, i si arriben a vells... OLAGUER (_interromptent-lo_) Vès què'ls contes! No hi pensen en demà. MENUT No, que no hi pensen! BORRA Som arbres caiguts! ROVELLAT (_mirant a terra i en to concentrat_) El carril ho arreglarà tot! JOAN (_a l'Olaguer, fòra de sí_). Es a dir que no'ns escoltaran, els joves? OLAGUER No!... JOAN Què't sembla, Agustinet? AGUSTÍ L'Olaguer té raó! JOAN (_fòra de si_) Però, es just això? AGUSTÍ Just, no; natural, sí. JOAN Pera defensar-nos a nosaltres no's declararan en vaga? AGUSTÍ No. JOAN Quantes vegades s'hi han declarat per un mal treballador? AGUSTÍ Lo que haurien de fer, si de cas, els joves, es no consentir que s'hagi de treballar a la vostra edat! MENUT Això en el nostre temps no passava. PERE Els joves d'avui en dia no són ningú. CALDERÍ (_depreciatiu_) No van enlloc. PERE Deixa-ls presumir i divertir-se força! OLAGUER Això! GERONI No'ls amoïna res més. JOAN Perquè són uns ignorants. TIT I uns fatxendes! VADOR Que no estimen. ROVELLAT Ni als seus pares. AGUSTÍ (_aixecant-se serenament_) Per què'n dieu mal dels joves? PERE Perquè s'ho mereixen! AGUSTÍ (_amb amor_) Però, no veieu que feu mal fet? JOAN Que'ns defensin! Que prenguin exemple de nosaltres! AGUSTÍ Ja ho fan. JOAN Que no! AGUSTÍ Com vàreu portar-vos amb els vostres pares? JOAN AUavors tot anava d'una altra manera. AGUSTÍ I amb els vostres fills? Què'ls heu ensenyat? JOAN Tot lo que hem pogut. AGUSTÍ De petits que'ls feu anar a la fàbrica am vosaltres. PERE La necessitat no té llei. AGUSTÍ Per què no'n protestàveu? JOAN Ja vàrem protestar-ne, en el nostre temps! PERE Convé que'ls joves sàpiguen lo que hem fet. JOAN Que consti ben alt! AGUSTÍ Per què? PERE Perquè si pensessin veurien que, sense'ls nostres esforços, avui ells no serien res. AGUSTÍ Què són ara? JOAN Més de lo que's mereixen ! Nosaltres, a costa de la nostra sang, els hem conquistat els drets de que disfruten. AGUSTÍ I encara són esclaus! PERE Per què no obren nous camins? AGUSTÍ Ja estan oberts! Seguiu-los! JOAN Jo'ls segueixo! Avant! AGUSTÍ Els vostres dolors m'havien aclaparat; la vostra desgracia m'ha encès el cor. Sóc jove! Vui ser jove! (_Passant-se la mà pel front, amb accionat tràgic._) Ah! Lluny del meu pensament aquestes negrors del passat! Vingueu raigs de sol retornadors pera tots vosaltres! JOAN (_am deliri_) A viure tots! AGUSTÍ Caminem, tots units, els desgraciats, vells i joves; caminem combatent l'egoisme, encara que sigui regant la terra am la nostra propria sang! JOAN Que s'arboli tot! AGUSTÍ Vosaltres ja heu complert la vostra missió en la vida. Se us té de mirar am respecte. JOAN (_joiosament, baten t-li'l cor_) Ens ho mereixem! AGUSTÍ (_am gran pietat_) Jo hi veig poesia damunt vostre, I se us té per una desferra inútil! JOAN Això no es just! AGUSTÍ La societat actual es egoista: no té cor. JOAN No, que no'n té! AGUSTÍ Lo que s'ha fet am vosaltres ho fa tot-hom: els amos amb els seus treballadors; els fills amb els seus pares. L'un empeny a l'altre pera pendre-s el lloc. El mal ve de lluny! JOAN Doncs, de qui'ns hem de valguer? PERE Que'ns assegurin la vida! JOAN No! Jo vui treballar! Vui guanyar-me-la! PERE Encara no hem treballat prou? TIT (_aixecant-se, esverat_) Deixeu-vos de raons! Pera mi no'ns queda més que un recurs! JOAN Quin? TIT Lo més positiu es armar-ne una de grossa. JOAN (_decidit_) Que s'ha de fer? Digues! TIT També estem condemnats a mort!... MENUT Som massa pocs nosaltres sols. OLAGUER Es com tirar aigua al mar. TIT Ja'n seguiran de nous! Nosaltres serem l'espurna! JOAN Ben dit! PERE Que reventi tot, d'una vegada! OLAGUER Qui'ns-e seguirà? TIT Molts homes que esperen l'ocasió de capgirar el món. JOAN Apa, doncs! Qui fa un? TIT Jo! PERE Jo faig dos! JOAN (_als demés_) I vosaltres? OLAGUER (_excusant-se, esporuguit_) Jo ja he dit el què. JOAN No vols ser-hi? OLAGUER (_tremolant, esgarrifat_) No puc... JOAN I tu, Geroni? GERONI (_am recança i horroritzat_) Tampoc. JOAN I tu, Vador? I tu, Borra? YADOR Què't diré?... BORRA (_am resignació_) Jo no sóc bo pera res. CALDERÍ (_desconfiat_) Es picar en ferro fred. ROVELLAT El carril!... El carril! JOAN (_escometent-los_) Bé, doncs: quants som que estem disposats a tot? TIT Si hem de ser tant pocs, jo no m'embolico. PERE Ni jo. JOAN De què us-e serveix fer el valent? PERE Ja veuràs: nosaltres sols... JOAN Covard! Ja arronses? PERE Que't penses que vui anar a presiri? JOAN (_amb ira concentrada_) Que no hi ets ara, a presiri? PERE Tot lo que tu vulguis. JOAN (_mirant l'un i l'altre_) Sent aixís, no més puc comptar amb en Valeri... VALERI Deixem-ho córrer, Joan. JOAN (_desesperat_) Que no teniu sentits? Que sou masells? (_Tots protesten._) PERE Això ho seràs tu! JOAN Tu ho ets! OLAGUER (_aixecant-se_) Bah, bah, bah!... JOAN (_am sarcasme_) Sí, ja pots anar-te'n! OLAGUER Ningú me'n priva! GERONI Anem, anem. (_Tols van aixecant-se._) JOAN (_molt desesperat_) Us en aneu? Sense resoldre res? VADOR Pensem-ho mellor. CALDERÍ Dormim-hi. TIT Pot-ser que emprenguéssim una altra ruta... PERE Nomenem una comissió... GERONI Això mateix. CALDERI Apedacem-ho. OLAGUER Tot ho veig negre! (_Poc a poc, ronsejant i fent comentaris, desapareixen a agrupaments._) JOAN Es a dir que'm deixeu? VADOR Veuras... JOAN I tu també, Pere? PERE Ja'n parlarem una altra hora. JOAN (_als darrers que quedin_) I vosaltres?... Responeu! Que no us en heu sentit de la vostra desgracia? MENUT Cada hu que faci lo que mellor li sembli. TIT Que tot-hom obri pel seu compte. JOAN Que no heu vist lo que han fet am nosaltres? Ni'ns han donat vuit dies de temps! Ens han despedit a tots alhora, sense por, sense cap recel!... OLAGUER Ells fan lo que volen. JOAN (_am gran indignació_) Vells! Inútils! Covards! Mereixeu que us explotin! VALERI (_acostant-s'hi_) Deixa-ls, Joan! JOAN Fòra tots! (_Crits i confusió._) PERE Ja'ns en anem! JOAN Fóra de casa! No us vui veure més! Sou pitjors que'ls amos! Fòra! Fòra! (_Crits, insults i gran confusió._) VALERI No t'acaloris! JOAN Sembla mentida que siguin tant bèsties! VALERI Ja podies pensar-t'ho! JOAN Fòra! Fòra! (_Criïs i esvalots. Desapareixen tols els vells per la primera porta de l'esquerra.L'Agustí queda mirant-se pietosament en Joan i en Valeri._) ### ESCENA XXII En Joan, en Valeri i l'Agustí JOAN No's pot fer res amb aquesta gent tant covarda! VALERI Ens deixen!... I són els del nostre temps! JOAN Mellor! VALERI Tot se n'ha anat per terra! JOAN No! Encara hi ha esperança! VALERI Ens hem quedat sols, Joan! JOAN Val més així! Ara s'ha vist ben bé que no'ns hem de refiar de ningú, sinó de nosaltres mateixos. VALERI Què farem, tant tu com jo, si som pitjors que dos esguerrats? JOAN Molt, farem! Segueix-me a mi! VALERI I a ulls clucs, que't seguiré; però estem vençuts! Som morts! JOAN No t'espantis, Valeri! VALERI Ara sí que veig que som vells! JOAN Que no! VALERI I no'n sabem, de demanar caritat! JOAN Calla!... Jo'm defensaré sol, tot sol! (_Cridant fòra de sí._) Engracieta! Engracieta! (_Surten precipitadament l'Ursula i l'Engracieta._) ### ESCENA XXIII Els mateixos, més l'Ursula I l'Engracieta URSULA (_amb ansietat_) Què vols? JOAN La noia! Ont es la noia? ENGRACIETA Aquí. JOAN Vine! ENGRACIETA(_acostant-s'hi_) Maneu. JOAN (_pregant amb els ulls plens de llàgrimes_) Agustí: casa-t am la meva filla!... No esperis que jo i l'Ursula siguem morts! AGUSTÍ (_am dignitat_) Oh! No!... JOAN No't serà gens feixuga la nostra carga! AGUSTÍ La soportaré! JOAN No! No ho consento! Uniu-vos i aneu-vos-en lluny de nosaltres, que no'ns pogueu veure ni hagueu d'ajudar-nos! ENGRACIETA No, pare, no! JOAN No vui que sigui dit que jo he mort les il·lusions de la vostra joventut! VALERI (_acostant-s'hi_) Joan! AGUSTÍ No podem acceptar-lo'1 vostre sacrifici! JOAN Vosaltres no us estimeu ni us heu estimat mai! AGUSTÍ Sí, que'ns estimem! JOAN No pas com jo i l'Ursula! Avui dia no n'hi ha d'amor! AGUSTÍ (_amb un esclat de vida_) En nosaltres, sí, doncs! JOAN I el deixeu morir! AGUSTÍ No! Ara neix! JOAN No'n sabeu, d'estimar! En sabem més nosaltres, els vells, els que'ns en anem del món! AGUSTÍ (_am molt sentiment_) Engracieta! ENGRACIETA (_an en Joan, referint-se a l'Agustí_) Que no ho veieu que'ls ulls li vessen pietat? JOAN (_a l'Agustí_) Sostens lo que acabes de dir ara mateix an els meus companys? AGUSTÍ (_enèrgicament_) Sí, que ho sostinc! JOAN A costa de tot? AGUSTÍ De tot! Fins de la meva existència! El meu amor no pot morir! JOAN (_triomfant_) Estima, doncs... AGUSTÍ (_interrompent-lo_) Ja estimo! JOAN ... a l'Engracieta! AGUSTÍ An ella i a vosaltres; a tots els germans de desgracia i als fills dels meus somnis que han de venir. (_En Joan riu joiosament, Il·luminant-se-li la cara d'alegria._) Engracieta! Engracieta! (_Abraçant-la._) T'estimo! (_An en Joan._) Mireu! La vui! Es meva! Vós sou el seu pare: jo'l seu amor! JOAN (_am crit ferestec_) Així, estimeu-vos! Enlaire, cor! AGUSTÍ Primer es la vida que tot! JOAN (_tambalejant_) A viure! AGUSTÍ Lluitant sempre! JOAN Alegria! Visca l'alegria! (_Am crit agonic._) Torneu-me la joventut! Vui tornar a ser jove! (_Cau mort, quedant de cara enlaire._) ENGRACIETA (_amb esglai_) Pare!... URSULA (_també amb esglai_) Joan! VALERI (_aterrat_) Què! AGUSTÍ No ha pogut més! ENGRACIETA (_agenollant-se pera palpar el cos del seu pare i fent-li petons an els llavis_) Pare! Pare de la meva vida! URSULA (_també agenollant-se_) Joan! Joan meu! AGUSTÍ (_en ven baixa_) Es mort! (_Llarc silenci. En Valeri, un cop s'ha convençut de que en Joan es mort, se'n va, aterroritzat, a un recó de l'esquerra. L'Ursula s'aixeca impulsivament, i am veu ofegada, dirigint-se a l'Agustí, diu:_) URSULA Agustí! AGUSTÍ Ursula! (_L'Engracieta segueix besant a son pare, tot cridant-lo am deliri. En. Valeri, fent sanglots, se contempla'l cadavre d'en Joan desde'l mateix lloc. Compareix la Susagna per la porta de l'escala._) ### ESCENA ULTIMA Els mateixos, més la Susagna (_Aixis que va pera entrar la Susagna i s'adona del cadavre d'en Joan, s'atura horroritzada; després, i mentres l'Engracieta segueix plorant i fent petons a son pare, avança poc a poc, aturant-se una bona estona a mirar an en Joan, i tot- d'una, sentint-se esperonada per l'instint de conservació, s'acosta an en Valeri, dient-li en veu llagrimosa i grave._) SUSAGNA No t'espantis! No t'espantis! (_S'abraça an en Valeri, posant-se a plorar tots dos, amb un plor ofegat, sortit del fons de l'ànima. L'Agustí segueix aconsolant a l'Ursula. l'Engracieta, deliranta, fa petons i crida a son pare._) Cau el teló pausadament ## CANÇÓ DE L'ENGRACIETA