Part 7

Sí; el Pardal que camina, corre y salta sobre el terrer; que vola per entre els cereals y sobre la prada; que viu en la horta y tranzita per la vinya; que visita els garrofers, ametllers y olivers y que neteja d'insectes els encontorns de la casa del Agricultor; el Pardal que, dotat d'una gran fecunditat y resistencia als agents exteriors de fret, calor y vents, se reprodueix é hi es per tot en gran nombre, quan els altres aucells tots plegats no son més que una part de son contingent; el Pardal que, com se vejé á Alemanya, fou proscrit per ordre gubernativa y que al cap de dos anys y en vista de la pérdua de les cullites devorades per la oruga é insectes, vejé alsada sa condempna, ¡gloriosa página de la história del Pardal! ¡Página vergonyosa pera la del home!

El Pardal se troba per tota la Europa y en el Nort del Asia y del Africa. En la América del Nort, hont ha sigut importat en 1850, s'ha propagat de tal modo en els Estats Units, que després d'haverlo considerat fins á 1868 com un aucell útil, s'han vist obligats en 1889 á cercar els medis pera limitar sa reproducció.

Manca molt pera que aixó passi á Europa, hont la espécie tendeix més bé á disminuir com la major part dels aucells.

A Austrália y Nova-Celandia s'han hagut d' importar nombroses colónies de pardals, á fí de destruir les moltes espécies d'insectes transportades ab les plantes y llevors europees.

Es sens dupte l'instint de sociabilitat lo que ha impulsat al Pardal á cercar la companyia del home, instalantse en ses mateixes cases. Cerca les ciutats y poblacións; més prefereix les planures extenses: ja may viu en els grans boscos, encara qu'estiguin havitats. Es evident que cerca sobre tot una alimentació abundanta y fácil, com la que pot trobar al costat del home. Es sols en la temporada de sos amors, que viu en parelles y no en colles. Més de tots modos llurs nius se troban formant societat, uns al costat dels altres. La forma y disposició d' aquests nius varian segóns les localitats: un forat en una paret, una coveta en la soca d'un arbre, un niu d'Aureneta abandonat, la bifurcació d'una branca, una bardissa d'algúns metres d'alsária son els llochs en que aquests nius se troban. No son més que una pila de palla, d'aufals, de petits branquillóns, de llana, de paper, etc., forrat sempre per una capa de plomes. Quant la estació es bona, comensa la covada pel Mars (de 5 á 6 ous, rarament de 7 á 8.) Els petits son alimentats desde el comensament ab insectes molls (formigues, orugues, papallonets, mosques, etc.); després, ab grans mitx mastegats; finalment, ab grans sencers y fruyts.

Quinze dies després d'haver els petits sortit del niu, la mare fa una segona covada. Solen ésser aquestes tres y en el mitxdia d'Europa (en nostra terra, en les encontrades calentes), arriban á quatre.

Per la tardor, els pardals s'aplegan en colles de vint, trenta, quaranta y cent, y de encontrada en encontrada se deixan caure sobre els sembrats, sobre els patis y eres de les masies y pels camíns, pera apoderarse dels grans caiguts ó dels que se troban á mitx digerir en les dejeccións dels herbívors.

Tothóm coneix les costúms del Pardal; sa familiaritat no exenta de desconfiansa y astúcia, sos instints de rampinya que li han valgut una mala anomenada, son crit monoton molt poch agradable sobre tot á la matinada quant un vol dormir.

Heus aqui ara lo que'n dihuen del Pardal algúns dels més importants ornitólechs moderns.

Diu Lescuyer: "El Pardal es un gran insectívor. Es cert qu'es molt aymant del gra (blat, ordi, etc.); més menja ab afició les llevors d'herbotes que creixen entre els sembrats y tan travall donan al agricultor, entr' elles la Poligonum aviculare. En quant als ous y larves insectals, li agradan moltissim; destruhint d'aquest modo un gran nombre d'insectes."

"He trovat dins del ventrell de pardals, fragments de saltiró, trossets de closques de cargol, llagostes, orugues y cuchs. Es ab els insectes y llurs larves qu'el Pardal nudreix á sos petits, preparantlos aixís pera la eliminació del insecte. Sos instints y medis de travall están apropiats pera aquesta missió: té la jovialitat del segador, la energia del cassador y sa alegria y familiaritat; mes també un gran tacte. En sos moviments, se mostra d'una vivor y desvergonyiment que li han valgut el nom de Pierrot. Sobressurt en l'art de posarse sobre les branques; algunes vegades al saltar de l'una á l'altra, pren ayres d'equilibrista no desproveits de grácia. Son ventrell, segóns la esperiencia confirma, es de forsa tal que paheix fácilment els grans y els insectes, y en menja gran quantitat."

"Son bech es molt punxagut; sa part superior sobressurt en son extrém sobre la inferior: aquest bech té 11 milímetres de llargária y 8 de grossária."

Diu Toussenel en /Le Monde des Oiseaux, t. II: "Penso lo mateix que Plini, quan digué qu'el Pardal es amich del home y esmentá aquest fet: un Pardal al veures perseguit per un petit Falcó va á anarse á amagar dintre l'abrich de Xenocrates."

Plutarch conta que en una sessió del Aerópach, deliberant, arribá un Pardal portant al bech una sigala; la va fer en dos trossos; un el llensá sobre la Assamblea y se n'emportá l'altre. Continua que aixó significá la guerra civil que prompte comensá entre els ciutadáns y els nobles. Desd'allavors el Pardal simbolisa el ciutadá.

El Pardal es un busca-rahons, un xerraire, bebedor, chafarder, pillet, desvergonyit, familiar, tossut, esvalotat, cap-lleuger y bon cor.

Al Pardal li agradan molt el saltiró y els fruyts rojos (cirera, maduixa, etc.). Sembla que li vé de gust l'anar d'aquí y d'allá cercant son aliment.

El Pardal es molt valent. Una vegada ne vaig veure un en el Palais Royal, que va fer recular á un petit gos, saltantli á sobre y donantli cops de bech als nassos, ab grans aplaudiments dels polissóns, y d'altres pardals que dalt dels arbres ho contemplavan.

El Pardal es capás d'afecte. El següent cas ho prova. Una tarde al passar per les Tulleries, me cridá la atenció un nombre veritablement gran de Pardals, que dava voltes al entorn dels arbres ab crits llastimers. Prompte vaig saberne la causa: era una demostració de dol per la mort de una vehina del carrer de Rivoli, anomenada Maria Stella, gran amiga dels Pardals, als que distribuia díariament á les mateixes hores, menjar no escás: preparaba una espécie de taula rodona á la que hi concurria sens faltar may, un gran nombre de Pardals. Feya dos dies que s'havia mort; els balcóns se veyan tancats y els aucells estavan desconsolats. Aquesta demostració de dol durá 8 dies.

Afejegishi la conmovedora história d'un Pardal que acompanyá á son amo (un soldat vell) quan el portaren á fusellar. L'aucell se li posá á sobre una de ses espatlles fins l'instant en que caigué mort.

El Pardal, sens dupte, com altres aucells, sap coneixer la hora en la qual el dia aváns se li oferí menjar. Un cop, Fourier, trovantse de visita á casa de una senyora parenta seva, de sopte se mirá el rellotge y esclamá ab accent desesperat: "¡Deu minuts de retrás! ¡Estic perdut! --¿Perdut? respongué la senyora ¿y bé que hi ha? --¿Que hi ha?... (contestá Fourier) qu'els meus pardals están esperantme ja fa deu minuts y jo no sé quines escuses podré donarloshi per tan imperdonable falta. --Lo qu'es imperdonable, digué la senyora, es el susto que m' haveu donat per uns animals com els pardals. ¡Envieulos á passeig, á vostres pardals!... --¡No es tan fácil ferho com dirho! digué Fourier. L'altre dia vaig faltarloshi un minut tan sols, y ja vaig tenir que aguantar sa protesta per més d'una hora."

"El Pardal es pot ésser l'aucell que té el niu més gros, á proporció de sa grandária. En ell hi podrian niar l'Esquirol y la Garsa."

"El Pardal nudreix á sos petits durant els vuit primers dies ab papallonets, petites orugues y petits escarabats. Durant tota la estiuhada, menja insectes barrejats ab grans ó fruyts. De saltiróns ne fa un gran consúm; aixís es que pera mí el Pardal fa un benefici deu vegades més gros á la Agricultura ab la destrucció dels enemichs d'arbres y cullites, qu'el dany que ocasiona ab sa afició al ordi y al blat tendres; y si s'atén á que aquesta passió no té més que dotze dies al any pera satisferse, se compendrá clarament qu'els calumniadors del Pardal que han dit que aquest devorava cada any una quartera de gra, han dit una tonteria de tant volúm com ells mateixos."

"L'esperit de fraternitat es molt remarcable entre els pardals. Tingueu dins d'una gávia paradora un Pardalet de quinze dies, y si ho veu un altre Pardal, sobre tot si es jove, entrará sens pensarshi pera donar menjar al petit. Es cosa que ho fan els aucellayres pera apoderarse dels Pardals, com també respecte dels pinsáns. Ab tot hi ésser molt gran la desconfiansa del Pardal, es mes gran encara l'esperit de fraternitat."

Heus aquí ara lo que'n diu Brehm: "El Pardal es tingut per molts com un aucell perjudicial, y, no obstant, el benefici que'ns reporta es molt superior al dany que'ns causa. Es veritat qu'es molt aymant dels grans y dels fruyts; més el consúm que fa dels esmentats grans y fruyts, representa sols una part del benefici causat per la desaparició de molts y molts insectes. Els camps y les hortes son protegits pels esmentats aucells y els arbres dels passeigs de les capitals hont els aucells hi sont, se veuen lliures de les orugues y altres insectes enemichs. Tinch al Pardal, donchs, com un aucell útil y digne per consegüent del major respecte."

Diu E. Deyrolle lo següent: "¿Es el Pardal un aucell útil ó perjudicial? Es aquesta una qüestió moltes vegades tractada: El Pardal té sos defensors y sos adversaris. Uns y altres tenen rahó, baix el punt de vista en que col·locan la qüestió: perque considerant la acció del Pardal en determinats cassos, se dona el fet de ésser en uns un agent perjudicial y en altres apareix del tot benefactor."

"Al sembrar un camp de blat prop de vostra casa hi acudirá la pardalada dels encontorns: llavors un tret d'escopeta no matará més que lladres."

"Més, durant la primavera, ni els fruyts son als arbres ni els grans als camps. ¿Qué portará llavors á sos petits el Pardal? Insectes, sols insectes. El saltiró abunda y els pardals ne farán un gran consúm. Y tingueu en compte qu'el Pardal sols menja del esmentat insecte una petita part. El Pardal es un bon gurmet; menja sols del saltiró el bossí millor, el ventre ó abdómen, deixant lo demés per insubstancial; aixís es que necessita un gran nombre d'aquests insectes. En aquesta temporada el Pardal es, donchs, un benefactor indiscutible. Ara se dirá que lo que convé sapiguer es si el benefici de la desaparició dels insectes es tant gran com el perjudici en fruyts y grans. Pera mi el Pardal es acreedor nostre y de molt."

El Pardal es, donchs, un aucell digne de tot respecte. Tots els conreus li son acreedors per el benefici positiu que representa la destrucció de millers de llurs enemichs. L'agricultor pot, en determinats cassos, fer els possibles pera allunyar als esmentats aucells, més no matarlos; ja que els mateixos que en aquells moments poden ferli un petit dany, son els que li proporcionan en moltes altres ocasións la destrucció dels enemichs de son conreu.

## VIII La casa de camp

Si els conreus tenen els aucells qu'els defensan, á la Casa de camp no li mancan tampoch sos defensors: son les Aurenetes y la Oliba. Més veyám primerament quins son els enemichs de la casa del Agricultor.

Coleópters (5 espécies) Butalis cereatella. Alucita dels cereals. La larva devora el forment, el séguel y l'ordi. Devegades causa molts danys.

Dermestes lardarius. Devora el llar.

Sithoplilus granarius. Corch del blat. Devora el gra.

Tenebrio molitor. La larva (cuch de la farina) devora la farina.

Tinea granella. Corch del gra. La larva (groguenca) devora els blats.

Lepidópters (1 espécie) Asopia farinalis. Arna de la farina.

Himenópters Formigues. Váries espécies.

Dípters (14 espécies) Calliphora vomitoria. Mosca de la carn; blau-fosch. Posa sos ous en els talls de carn.

Chrysops caecutiens. Mosca d'ulls daurats. Molesta als ulls del bestiar.

Aestrus Ovis. Estre del Moltó. (Gris-rogench-negre). La f. posa els ous en els nassos dels moltóns. La larva viu en la part posterior de les fosses nassals. Devegades causa la mort al animal.

Gastrofilus equi. La f. posa 700 ous entre el pelatge del cavall, ase ó mula. La larva irrita la pell; l'animal se llepa, y aixó ocasiona la entrada de la larva al ventrell hont queda agarrada, produint ulceracións. Arribada al terme de sa creixensa surt al exterior per la vía intestinal.

Gastrophilus hoemorroidales. Mosca gris-negre. Molesta al bestiar cavallar d'igual modo que l'anterior.

Hypoderma bovis. Mosca negre-gris-groch. La f. posa sos ous en la esquena dels bous, produint tumors en els que hi viu la larva.

Hypoderma equi. Moreno-gris. Atormenta als cavalls, bous, gossos y homens.

Melophagus ovinus. Blanch-ferruginós. Sobre les ovelles.

Musca domestica. Mosca vulgar.

Stomoxys calcitrans. Mosca grísa semblanta á la vulgar. Propaga el carbuncle y altres mals. La larva (blanca) se troba en les dejeccións del bestiar.

Tabanus bovinos. Tábach dels bous. Moreno-negrós. La f. posa de 3 á 400 ous en les herbes dels prats. Xucla la sanch dels bous y cavalls.

Tábach negre. Iguals costúms que l'anterior.

Tábach de tardor. Id. id..

Culex pipiens. Mosquit.

Mamífers Rates y ratolíns. Váries espécies.

Les Aurenetes Aureneta de camp ó de chemeneya y aureneta de vila ó de finestra. Les Aurenetes d'Europa ó sigan les nostres son la Aureneta de camp y la de vila ó de ventre blanch. En castellá s'anomenan Golondrina de chimenea y de ventana. La primera té 18 centímetres de llargária y es negra per sa esquena ab reflectimens blavenchs y morats y blanca-rogench per son pit y ventre. Aquesta espécie es la que extén á més distancia ses emigracións al Africa: Brehm l'ha trobada als 11 graus de distancia del Equador. Ens arriba en la tercera desena de Mars y s'estableix en les cases de camp lluny de poblat, y ens deixa en la mateixa desena de Setembre. La segona espécie té 14 centímetres de llargária y es negra ab reflectimens blavenchs y morats per sa esquena y blanca per son pit y ventre. Ens arriba en la primera desena d' Abril procedenta com l'anterior, del Africa, y se n'hi entorna en la primera d'Octubre. Viu en les Cases de Camp properes á les poblacións; en les cases d'aquestes, y en els turons més ó menys espadats; en qual cas fan son niu en societat.

Quan el Pinsá, l'entussiasta cantor, y l'Estornell, l'aixurit turista, hivernadors de nostre pais, han marxat ja á sa residencia estival, el centre d'Europa, á pendre possessió de sos arbres de primavera é istiu sens temor á les gelades tardanes, aváns que les neus dels cims de les montanyes s'hagin fos del tot y els arbres s'hagin vestit, y la Merla, el constant amich de nostres hortes, de nostres prades baixes y de nostres jardins, s'ha sentit venir á la boca les notes dolses y alegres qu'el amor ha fet brollar en son cor, y quan el sol ha traspassat el Cercle equatorial, arriban allavors els graciosos aucells de vol delicadíssim y de dolsos instints, les Aurenetes, com missatgers de la primavera; y al ocupar llur niu del any aváns, sembla qu'ens diguin: alegreuse, cors: obriuse á la esperansa: ja es aquí el bon temps.

Tothóm sabrá alguna cosa de les Aurenetes. Les Aurenetes son eminentment emigradores, y sa sona de espargiment es, com havém dit, considerablement més gran que la de tot altre aucell, exceptuant el Falsiot ó Magay que les guanya y l'Estornell y la Guatlla que les igualan, segons Toussenel.

¡Quina perfecció de sentits! ¡quina noblesa d'instints en l'aucell! Les Aurenetes son les espécies voladores que ho son en grau eminent. Llurs ales son llargues y punxagudes; llurs cames son curtes y primes; el coll es també curt y el bech s'obre fins á ran dels ulls. La Aureneta es un model de lleugeresa y de elegancia, y qui s'ha fixat en son modo de volar no pot confondrel ni compararlo ab cap més. La gracia, suavitat y amplitut dels moviments continuats fan del vol de la Aureneta, un dels més elegants, capritxosos y esbelts de tots. La missió de la Aureneta es la persecució y captura del insecte alat, y son vol podría ésser considerat com el d'un insecte y en especial del dípter.

La vista del aucell es finíssima y telescópica; Belon diu que á 100 metres veu una mosca en l'ayre. Aquest sentit es el més desenrotllat, exceptuant el tacte que, com en tots els aucells, ho es, pot dirse, en grau admirable. Més no el tacte directe com l'enteném nosaltres, sino un tacte especial, més espiritual y sutil qu'el nostre.

L'ohido sembla no distingirse del de la major part dels aucells.

La elegancia y lleugeresa de sos moviments y la finura de sos sentits van acompanyades d'una distinció y noblesa d'instints que en pochs altres aucells se troba.

La característica de la Aureneta es la docilitat. Cap altre aucell s'entrega al home ab més desprendiment; cap altre vé á viure á sa mateixa casa ab menys recel y ab més bona voluntat. Aquesta sumissió al home, qualitat eminentment femenina, no es més que la resultant d'un aplech de qualitats morals, dignes y hermoses, demostrades per la observació, evidentes, may dubtoses. La Aureneta, prescindint dels mérits contrets com á servidora dels interessos del home, es, per la excelencia de sos instints, digne del més gran respecte, de la consideració més enlayrada y de la estimació més merescuda. Toussenel l'ha presentada com un model d'esposos, y diu que la fidelitat conjugal se troba més generalisada en elles que en la espécie humana. Molt rarament se contrauen entre les Aurenetes segones núpcies: moltes vegades la mort d'un dels esposos precedeix de poch á la mort del altre. Es en la família, fórmula superior de la vida, que les Aurenetes poden ésser preses com á model; es comparat ab elles que una gran part dels homens ha de declararse inferior, per la puresa y solidesa de la més alta institució.

L'amor maternal arriba en l'aucell de que parlem, al grau més enlayrat.

Heus aquí lo que'n diu E. Menault: "L'esperit de maternitat se revela en la Aureneta com en les dones, desde sa primera edat. ¿Quí no ha admirat aquests graciosos capets obrint ses boquetes á la vora del niu pera rebre l'insecte que sa mare els hi porta cada minut tenint molt cuydado en fer una repartició justa pera que no hi hagi gelosia entre la germanor?"

Boerhaave assegura que un dia vejé á una Aureneta atravessar les flames pera portar el menjar á sos petits.

La Aureneta ha donat proves de gratitut al home: heus aquí un cas que ho demostra y qu'el naturalista Dionís de Montfort referix com succeit en sa casa: "Una parella d'aurenetes feren niu en una paret propera á una escala. Un dia al pujarla Montfort, la Aureneta femella, en el moment de sortir de son niu, fou agafada per un gat. A les amenasses del naturalista, el gat deixá anar al aucell, el qual va ésser colocat per son salvador en el niu ab sos petits. Desd'aquell dia, cada vegada que Montfort pujava la escala, la Aureneta se li posava sobre una de ses espatlles, deixantse acariciar. Aquesta prova d'afecte la extengué á tots els individuus de la família. Durant quatre anys, la parella d'Aurenetes vingué á la casa; després la mort ó el cassador la degué aturar, ja que Montfort no la va veure més."

Heus aquí ara un cas que prova l'esperit de fraternitat y la inteligencia del bon aucell. Toussenel assegura en sa obra /Le Monde des Oiseaux, t. II, que Isidor Geoffroy, Saint Hilaire, Roullin, Dupuy y Dupon de Nemours vejeren en un passeig de Paris que unes quantes Aurenetes varen treure de la cama d'una altra un lligám vermell que algú li degué posar com á senyal, y, una vegada conseguit, váren celebrarho ab gran content y cridória.

Al arribar la Aureneta á la Casa de Camp, lo primer que fa es inspeccionar son niu del any aváns. Si ha sigut destruit ó malmés, ne fará un altre en el mateix lloch. Més si el dany sufert es de poca importancia, el restaurará. Aquest niu estará penjat en l'alt d'una paret ó sota la cornisa, com el de la Aureneta de ventre blanch, ó sota el porxo y fins en l'interior mateix de la casa del Agricultor, com el de la Aureneta de Camp. El construirá de fanch barrejat ab palles pera darli més solidesa. Les parets en sa part mitja no tindrán més que de 1 á 2 cents. y de 5 á 6 en son punt d'apoyo ab la paret. L'interior estará omplert ab palles fines, en les que hi posará sos ous.

A l'arribada del aucell, el dípter comensa á veures al entorn de la casa del Agricultor. La Aureneta ha comensat sa persecució. Desde punta de dia fins que's pon el sol, ab algúns descansos, son travall representa la destrucció d'un gran nombre d'enemichs. Florent Prévost, el distingit preparador del Museu d'História Natural de París (quins interessants travalls sobre la alimentació dels aucells de Fransa tanta llum han donat sobre la missió qu'en la Agricultura tenen els esmentats animals) ha dit que una Aureneta, al acabar sa jornada, té en son ventrell de 200 á 250 insectes voladors, y qu'es provable que aquest nombre se renovi algunes vegades cada dia. Afejegishi el sobrepuig que durant el temps de la cria representa la alimentació dels petits, y comptant qu'el travall del aucell se realisa durant sis mesos, se podrá calcular el nombre d'insectes que la Aureneta fa desaparéixer y ensemps el benefici que reporta á les provisións, cullita, bestiar, horta y demés riquesa aplegada en la casa del Agricultor.

Més no paran aquí els serveys del bon aucell: Toussenel assegura per haverho observat, que la Aureneta es el vigilant que dona l'alerta á les aus de corral y als aucells dels encontorns, quant l'Esparver ó el Falcó s'acostan. Unes y altres deuen moltes vegades la vida al fraternal avis de la Aureneta. Més no s'acontenta ab aixó, sinó que refiada de son vol sostingut y capritxós, s'en vá, junt ab ses companyes, al encontre del aucell de rampinya, molestantlo ab sos xisclets y evolucións que l'aucell de rampinya no pot seguir, marejantlo y fentlo fora de pera allí.

Més... la estiuhada toca á son terme y la Aureneta se prepara pera deixar la Casa de Camp. Cumplí sa missió: l'insecte alat ja no's veu voleyar pels encontorns de la casa y els fruyts de la horta acaban d'ésser cullits.

Un matí, ja les Aurenetes no s'han vist: han marxat envers llur residencia hivernal, pera tornar sens falta quant torni la primavera, si es que la mort ó l'aucell de rampinya no les hagi sorpreses ó el cassador no les hi hagi deturat el pas. Perque la Aureneta, ab tot y sos inestimables serveys, malgrat la estimació ó el respecte del poble y la protecció de la lley, no pot encara veure assegurada sa vida contra la barbária humana.

¡Vergonya pera els traydors cassadors que la deturan en la época de ses emigracións ó de sos retorns! ¡Vergonya pera els pobles que ho consentan!

La Oliba Els moderns naturalistes divideixen l'ordre dels aucells de rampinya en quatre tribus: la dels Corbs, la dels Mussols, la dels Voltors y la de les Aligues. La primera comprén als aucells encarregats de la destrucció de grans insectes no voladors, moluschs, petits rosegadors, y de fer desaparéixer els petits animals morts, en benefici de la salubritat pública; la segona comprén als aucells encarregats de fer la guerra als rosegadors, terribles enemichs nocturns de tots els conreus; la tercera, la forman els aucells quina missió es la eliminació de grans animals morts, travallant per la puresa del ayre y per consegüent de la salut pública; finalment, la quarta, la composan els aucells que tenen á son cárrech la eliminació d'altres aucells, pera que son nombre no aumenti excessivament.

Els més importants pera la Agricultura son els aucells de la segona tribu, els Mussols, y dentre ells, els Mussols propiament dits y la Oliba.