Part 4

En quan als dos primers elements, més ó menys l'agricultor pot obtenirlos; en quan als dos darrers, es impotent pera conseguirlos. Sols li toca esperar. Quan s'hagin repoblat les boscúries, fa cinquanta anys desaparegudes, les inundacións no hi serán, y l'ayre sech enemich de la pluja, no's passejará per moltes encontrades de la Península Ibérica. Ab la boscúria y una sábia lley de cassa, rigorosament feta cumplir, hi haurá aucells. Més... pel dia aquest, encara han de passar algúns anys, y pot ser á la agricultura li tocará encara passar una llarga temporada de penes y travalls.

Sense aucells --els aucells que visitan la Vinya cercant son aliment-- ¡quantes y quantes espécies d'insectes y de moluschs no se propagarán lliurement! Y si bé es veritat que respecte als segóns pot l'home eliminarlos quan no son molt abundants, respecte als insectes casi res pot fer, perque llurs petites dimensions y llur gran nombre fan la persecució molt dificultosa y económicament, impossible. L'aucell es sols qui pot fer la guerra als insectes: l'ou amagat en la escorxa ó esquerda del terrer, el papalló ó la mosca volant, l'escarabat á terra ó el pugó sobre les fulles y la oruga sobre els rahíms ó sarments, son trobats y destruits. Més aváns de presentarvos els aucells amichs de vostres vinyes, convé que sapigueu les espécies enemigues. Heules aquí:

Coleópters (11 espécies) Altica Ampelophaga. Pussa de la Vinya. 5 generacións per any; forada les fulles.

Cetonia hirtella. Destrueix les flors.

Eumolphus vitis. Las larves devoran les arrels; l'insecte les fulles y els rahíms.

Euchlora vitis. Ataca les fulles y sarments.

Otiorhynchus sulcatus. Nocturn; id. id..

Opatrum sabulosum. La larva devora els borróns dels empels.

Peritelus griseus. Nocturn; ataca els borróns.

Rhizotrogus marginipes. Nocturn; ataca les fulles y els borróns.

Rynchites Betuleti. Les larves devoran les fulles.

Vesperus Punctatus. La larva devora les arrels de les vinyes americanes.

Vesperus Xatarti. Posa de 3 á 500 ous en la escorxa. Les larves devoran les arrels.

Ortópters (4 espécies) Acridium migratorium. Llagosta. Devora lo vert.

Ephippiger vitium. Devora les fulles, sarments y rahíms.

Ephippiger Biterensis. Devora id. id..

Locusta falcata. Llagosta petita. Devora pámpols y grans verts.

Himenópters (4 espécies) Polistes gallica. Vespa francesa. Devora els rahíms, en especial els muscats.

Tentedro strigosa. La larva devora els sarments.

Vespa germanica. Vespa germánica. Devora els rahíms, en especial els muscats.

Vespa vulgaris. Vespa vulgar. Id. id..

Lepidópters (5 espécies) Cochylis roserana. Nocturn. Dos generacións per any: la 1a· generació devora els borróns; la 2a· devora els rahims.

Chelonia Caja. Nocturn; la larva (peluda) menja els brots.

Procris ampelophaga. La larva devora á la matinada y al vespre els brots.

Pyralis vitana. Pirala de la Vinya. La larva (oruga de la vinya) devora fulles, brots y rahíms. Devegades causa molts danys.

Sphinx elpenor. La larva devora la Vinya tot l'istiu.

Hemípters (2 espécies) Dactylopius vitis. Cotxinilla de la Vinya. Les larves xuclan la sava, els brots y les fulles tendres.

Lopus sulcatus. La larva xucla la sava de la flor y del borró.

Gasterópods cargol (Varies espécies.) Devoran lo vert. En certes vinyes han sigut devegades veritables plagues.

Heus aquí ara els amichs:

L'Ull de bou. El Cóbich. La Cotxa fumada. El Bitxach dels grossos. La Merla. El Pinsá.

#### L'Ull de bou

L'Ull de bou es el Trogloditaes parvulus dels naturalistes; en castellá se l'anomena el Troglodita y en francés, le Troglodite. L'Ull de bou es la única espécie de son género existent á Europa. Se troba ademés, segóns Brehm, al Noroest de l'Africa y en l'Asia menor. A Europa sa área de espargiment arriba desde el Sur de la Espanya y Grécia fins al Nort de la Rússia.

"L'Ull de bou es un dels aucells del Bon Deu" diu Toussenel; es un dels més petits d'Europa: té 10 y ½ centímetres de llargária y pesa 7 grams. Es remarcable per la noblesa de sos instints y familiaritat ab l'home ensemps que per son cant. L'Ull de bou, igual que la Mallarenga y el Pit-roig, la Merla, el Pardal y el Reyetó, se troba arreu y no emigra com ells. La Agricultura té en el petit aucell, un dels més indiscutibles servidors. Sempre en moviment fins en els dies més tristos del hivern en els que el valent Pardal testimonia ab son trist piular son malestar, el veuréu cercar en les escletxes y anfractuositats de escorxes ó de la terra, parets y roques, l'insecte amagat. Grácies á sa conformació llargaruda (el diámetre major de son cos es d'uns 2 y ½ centímetres), li es fácil penetrar en moltes obertures hont dificilment cap altre aucell hi podria entrar, y aixís trobar son aliment: l'insecte alat, les crissálides y les larves, que refugiats alli se troban. Aixís son destruits gran nombre d'enemichs; Toussenel diu que necessita unes 150 orugues per dia, durant la cria de sos petits.

L'esperit del aucell no desdiu. Se fa evident en els dies tristos del hivern; cap altre cantor se fa oir. Més l'Ull de bou, quin coratge resulta ésser realment sorprenent, canta y travalla. Cercant l'insecte s'atura un instant... deixa sentir sa petita més alegre cansó y torna altre cop á empendre sa marxa, content y animós. Tant sols al veure un aucell de rampinya ó altres enemichs seus --que nombrosos deuen ésser, diu Brehm, ja que no obstant sa fecunditat de dotze á setze ous per any en dos covades, una á comensaments de la primavera y l'altra á comensaments del istiu, el nombre dels Ulls de bou no aumenta-- experimenta un terror inexplicable y corre á amagarse á un dels llochs que l'aucell té sabuts.

L'Ull de bou se troba arreu: en el bosch y en el prat, en la horta y en la vinya, en els garroferars y oliverars. Arreu hi troba la vida. En el bosch es ell qui penetra al interior dels arbres corcats y destrueix gran nombre de formigues, orugues, mosques y petits escarabats. Ell es qui pot prescindir ab el Reyetó de tot altre aliment, per poder trobar al insecte al temps de la hivernada. Els altres aucells insectívors ó han de emigrar ó fer us del fruyt silvestre ó de la llevor. De modo que l'aucell may causa al agricultor ni el més petit dany. Es donchs un aucell indiscutiblement útil sempre, y l'agricultor deu estimarlo com un de sos més importants servidors. Es en la vinya que hi té un lloch especial: es allí hont se desplegan ses facultats d'investigador del insecte, de sa larva, sa crissálida ó son ou, amagats al peu del cep, en la escorxa ó dintre el borró ó en alguna escletxa del terrer. Deuen els viticultors respectarlo del tot; al cap del any li deu la vinya la destrucció de millers de sos enemichs.

#### El Cóbich

El Cóbich anomenat també Cóbit, es el Saxicola stapazina dels naturalistes.

¡Quín preuat aucell pera la vinya es el Cóbich! Tots els insectes, exceptuant tan sols els escarabats grossos y mitjáns, son devorats ávidament pel aucell: escarabats petits, llagostes, burinots, papallones, mosques y larves de tota mena que sobre el cep ó sobre el terrer de la vinya se troban; tot li agrada. Posat al aguayt sobre un marge ó un turonet, en moviment sempre, á tots cantóns gira ses mirades pera descubrir l'insecte y á ell s'hi adressa d'una embestida rápida, volant ó corrent.

Més encara no havém presentat al aucell. Es una de les set espécies del género anomenats pels naturalistes Saxicola, per son modo de viure solitari en els llochs més ó menys espadats ó pedregós. Es la espécie més abundant al Sur de la Europa. Totes les demés espécies existeixen més ó menys á Catalunya; més es el Saxicola stapazina la que se troba regularment en les vinyes.

El Cóbich es un aucell de 15 centímetres de llargária. Lo negre, blanch y moreno están distribuits per váries parts de son cos; els peus, cames y bech son negres. El bech del género Saxicola es el més robust de tots els dels géneros que composan la gran tribu dels Bechs-fins, á la que pertany el Cóbich. Aixó fa que pugui fer la cassa de molts insectes, escarabats, llagostes, etc., que altres Bech-fins, encara que siguin de sá grandária, no poden fer. En un sol aucell, donchs, hi ha l'enemich de tots els insectes. Més als que tenen por á la Merla, al Tort, y fins al Rossinyol, per creure que fan gran mal al rahím, els hi dirém qu'el Cóbich s'ha observat no agradarli, estimantse sempre més que res més l'insecte, enemich de la Vinya.

¡Es un valent, un actiu aucell el Cóbich! El veuréu sempre, com deyam, en un lloch alterós, sobre una bardissa, marge ó turonet, estar sempre movent son cap, sa qua, sos costats. Es que vigila... vigila sempre, á la dreta, á la esquerra, de front, se gira examinant tots els indrets y... ha vist allí baix un escarabat, una llagosta... d'una volada l'ha atrapat, el devora y s'entorna á son punt d'aguayt. Diu J. Barrera: "Si aquest aucell abundés, tindriam provablement les cullites dels rahíms assegurades del corch y del escarabató."

Respecteu, donchs, al Cóbich, al destruhidor de tants y tants dels enemichs de vostres ceps.

#### La Cotxa fumada

La Cotxa fumada es el Ruticilla tithys dels naturalistes; en castellá s'anomena el Ruiseñor de paredes y en francés le Rouge queue de murailles.

La Cotxa fumada es un dels aucells més abundants y coneguts de tothóm. S'el troba en tota la Europa, gran part del Asia y una part no petita del Africa. Desde les petites eminencies voreres al mar, fins á alsáries de 3.000 metres (al istiu), el valent aucell hi es. En nostre Pirinéu, el senyor Vayreda, naturalista català, ha trobat son niu á 2.600 metres.

Es al Sur de la Espanya y Nort del Africa hont se troba la Cotxa fumada ab abundor al hivern, y en la regió de la Vinya catalana hi té durant la Primavera é Istiu sa part de travall en la defensa de la mateixa contra l' insecte volador.

Es la Cotxa fumada un aucell de 15 centímetres, llarga qua y ales més que mitjanes. Son bech es menys robust qu'el del Cóbich. Es la Cotxa fumada un de nostres aucells més matiners y un dels que més tart se'n van á joch. Sobre les enlayrades torres y campanars de les Catedrals é Iglesies, á aquella alsária propensa al rodament de cap, hont cap aucell --si no es el Falsiot ó la Oliba-- s'atreveix á viuri, ell hi té son estatxe.

Es ab el Sit d'istiu (V. la Horta) que la Cotxa hi té semblansa per la manera de cassar el dípter. Col·locat sobre un punt enlayrat (torre, turó ó arbre), s'adressa volant al insecte. Ademés: més volador qu'el Sit d'istiu, evoluciona en el ayre; puja y baixa, en ratlla dreta ó undulada; se posa á terra, més no hi camina: hi toca un instant y torna á volar. S'acomoda per tot: en la ciutat com en la montanya; al nivell del mar com en les grans alsáries com hem dit de 3.000 metres, hont l'arbre ja no hi té la vida; aprop de les neus perpétues: el valent aucell s'hi troba. Sa familiaritat y son coratge están demostrats ab els següents cassos. El primer, esmentat per varis ornitólechs, es de que una parella de Cotxes fumades feren llur niu durant sis anys seguits en una locomotora de ferro-carril. ¡El soroll, la trepidació ó el calor, res els hi feya als valents aucells!

El segón, el conta Toussenel com sapiguentho per un seu amich que ho presenciá en sa mateixa casa. Una bomba funcioná en un jardí durant vint anys, sense qu'el cos de la mateixa tingués que ser desmontat. Durant aquests anys, váries generacións de cotxes feren el niu en la caixa de fusta que contenia el cos de la bomba. Més vingué un dia en que aquesta tingué que ser desmontada del tot pera ferhi un adop: allavors se vejé que les cotxes hi tenian niu, les quals cotxes foren tretes de la casa que ocupavan per dret d'herencia. Després de fet el travall en la bomba, els aucells no tornaren á la mateixa. Més passats tres anys, altre cop vingueren á llur antich lloch, portats de son amor al mateix. ¿Els hi durá, durant els tres anys, l'enfado, ó els necessitaren pera convéncerse que podian tornarhi ab tota confiansa? Difícil es saberho: més el fet es que tornaren á ocupar el lloch de que se'ls habia tret á causa del adop esmentat.

Es la Cotxa fumada digne del respecte y consideració de tothóm. L'agricultor --y en el cas present el viticultor-- li deu la destrucció de gran nombre d'insectes voladors: papallones, mosques y altres, que darian naixensa á les larves enemigues de fulles, sarments y fruyt.

#### El Bitxach dels grossos

El Bitxach dels grossos, conegut també per el Vinyater y la Cotxa de cap blanch, es anomenat en castellá el Caudirrojo y en francés le Rossignol de murailles. Es una de les quatre espécies del género Ruticilla conegudes á Europa, del que forma part la Cotxa fumada que acabém de veure. Com ella, es utilíssim á la vinya pel gran consúm que fá d'insectes.

Té el Bitxach una talla de 15 centímetres escassos. Son pit es de color de rovell, sa gorja negra, son front blanch, sa esquena grisa y sa qua roja. El color d'aquesta es lo que ha dat el nom á les quatre espécies compreses en el género Ruticilla. El Bitxach dels grossos viu, durant la primavera é istiu, en quasi tota la Europa y en una gran part del Asia. A la vinguda de la tardor, se traslada á les regións més calentes y son en gran nombre els Bitxachs grossos que passan l'estret pera hivernar al Nort del Africa. Asegura Brehm qu'el Bitxach dels grossos va més enllá que la espécie anterior ó sigui la Cotxa fumada; en cambi no es tant amiga dels boscos de les regions altes. Fa son niu dintre la soca d'un arbre, molt sovint en la esquerda de una paret; quasi may en les anfractuositats del terrer. Fa dos covades de 5 á 8 ous cada una: la primera á comensaments de la primavera y l'altra á les darreries de la mateixa.

El Bitxach dels grossos fa á les vinyes un servey semblant al de la Cotxa fumada. Deu ésser, donchs, del tot respectat.

#### La Merla

La Merla, en castellá el Mirlo y en francés le Merle, es el Merula vulgaris dels naturalistes.

La Merla --que viu en la bardissa, l'arbre ramut ó el gran arbust-- durant el dia ronda cercant son aliment, sens que s'allunyi molt dels arbrats ó de la Horta (V. la Horta.) En la costa de llevant, hont les hortes acostuman á estar barrejades ab les vinyes, hauréu vist á la Merla moltes vegades, venir á la vinya pera cassar el cargol, la llagosta, la oruga ó l'escarabat. Com que es gran y de constitució robusta necessita menjar molt. Es el cargol son plat escullit: el cargol que existeix devegades ab abundor en el preuat conreu y que ocasiona danys no petits ab la destrossa dels pámpols y brots tendres. Més... si la Merla va á la vinya, dirá algú, se menjará els rahíms, y encara hi perdrém! No; res de perdrehi ab la presencia del aucell; perque si be es veritat qu'ell es aymant del rahím quan es madur, el perjudici d'unes quantes dotzenes de grans del cep no es més que una part petita en comparansa ab el benefici causat per la desaparició dels enemichs, que demanarian als ceps un sacrifici cinquanta vegades més gran.

Doném al aucell gustosos la petita part de la cullita, el petit regalo que mereix qui tot l'any de sol á sol travalla en profit nostre, fent la guerra á les llagostes, als cargols, als escarabats y á les orugues. Donemli al terme de sa campanya d'istiu contra l'insecte y comensament de sa hivernal temporada, el regalo en pago de son travall.

#### El Pinsá

El Pinsá, en castellá el Pinzón y en francés le Pinson, es el Fringilla coelebs dels naturalistes.

Quan en la segona quinzena d'Octubre la tardor ha entrat de ple sobre nostres camps, vinyes y conreus, arriban en gran nombre de tota la Europa central, en colles més ó menys nutrides, els aucells entusiastes cantors y bons amichs del agricultor: els pinsáns. Allavors á son pas per nostres planes per hont marxen envers llurs encontrades hivernals (les váries terres de la Península Ibérica) son deturats pels traydors cassadors; y ó bé van á ésser part de paladars aviciats ó son destinats á ésser venuts en les parades dels aucellayres al interior de las grans ciutats ó viles populoses, com á cantors esclaus de les cases. Es que allavores el Pinsá, faltat de la alegria de la Primavera, quan la sortida á darrers de Febrer, vola ó fa sa ruta arran de terra en lloch de ferla á certa alsária, y el cassador, á qui res se li endona la falta que al agricultor li fará l'aucell, l'agafa á millers. El Pinsá, com deyam, es de natural decidit y travallador. Fa dos covades al any; més no es en nostre pais hont passa la época de sos amors: Fransa, Alemanya, Suissa y el Nort de la Itália: es dir, el centre d'Europa es sa veritable pátria, hont passa l'alegre temporada del any. No vol dir que á Catalunya y en la regió alta no s'hi quedin alguns centenars de parelles; més la excepció no es la regla. El Pinsá no viu en les terres del Nort de la Europa: en son lloch s'hi troba la espécie anomenada Fringilla montifringilla. Es l'altre de les dos espécies que del género Pinsá se coneixen á Europa.

El género Pinsá, Fringilla dels naturalistes com hem dit, es un dels que entran á formar part de la tribu dels Bech-groixuts, anomenada aixís per estar les espécies en ella compreses dotades de bechs robustos ab els quals els hi es fácil trossejar els grans y les llevors de tota mena. D'aquesta tribu forman part el Pardal, el Verdúm, la Cadernera, el Dur-bech y altres y altres. Generalment se creu que l'aucell granívor es perjudicial á la Agricultura, quan sempre, fins donada la espécie més desfavorable, el benefici qu'ens reporta (considerant el total periode de sa vida y la espécie en general, no en cassos especials de lloch y temps) es superior al dany. L'aucell granívor, es veritat, menja el gra ab afició y ens perjudica en un tant per cent que s'acostuma á creure més gran del veritable; més per aquells quants dies en qu'el gra es madur, el mateix aucell ha de cassar la oruga, la llagosta y altres insectes pera darlos á sos petits y aixó ho fa al menys per espay d'un mes, considerant dos cries al any. Aixó no's té en compte al parlar del granívor, com tampoch se diu que durant l'hivern el mateix aucell fa la guerra á les llevors de herbotes y de plantes silvestres, estalviant feyna al conreador y afavorint als vegetals productors.

## V La horta

La Horta es un conreu de altíssima importancia, casi bé imprescindible pera la alimentació del home. L'arbre fruyter, les llegúms y les verdures --basa de la alimentació vegetal que entra á formar part del regim del home en nostres climes-- son lo que constitueixen com tothóm sap, la producció de la horta de Catalunya.

Horteu un tros de terra: desseguida veuréu en la superfície de la mateixa els cargols y cargoles; en les verdures, en els llegúms, en els fruyters: escarabats, grills, orugues, formigues, mosques, pugóns, cotxinilles y altres en gran nombre. Es l'exercit destruhidor que atent á sa missió, ha invadit vostra propietat.

Deixats lliures aquests petits sers, constituits en veritables legións algúns d'ells, en sa obra de destrucció de les plantes: aumentant en nombre, acabarian ab elles. Més contra aquesta forsa hi ha altra forsa: la forsa destruhidora d'aquests petits sers, representada pels aucells que's veurán. Ells vindrán á vostra horta, atrets per l'element insecte y molusch que representa son medi de viure, y se dedicarán com qui fa per la vida á sa eliminació.

La acció del insecte destruhidor es reduhida pels defensors á certs termes, els termes que representa sa missió, benefactora també: á la petita eliminació del vegetal; perque éssent menor el nombre dels fruyts y del brancatge, de les fulles, etc., resultin més robustos els restants. Petita acció que altres agents com el vent, per exemple, exerceixen al eliminar la flor.

L'arbre fruyter té els seus enemichs. Els uns venen á destruhir sos brots, com la oruga de la Falena yemala; altres ses flors, com els escarabats anomenats Cetonies; altres posan llurs ous, com les papallones --pirales y noctueles-- en el tendre fruyt, y al seu interior s'hi desenrotlla la larva devoradora; altres viuen en veritables legións sobre ses branques y fulles, xuclant la sava; altres cargolan ses fulles pera la posta, y, al náixer, l'insecte devora les esmentades fulles, com les orugues de les pirales cargoladores (papallones). Altres papallones, les nocturnes, van á posar llurs ous á la nit en váries plantes.

Les verdures tenen nombrosos contraris. Els uns atacan llurs arrels, com la formiga groga y el pugó de les arrels; altres devoran el tronch, altres les fulles. Els naps, les cebes, els pésols, fasols y faves tenen també llurs enemichs especials, y son també atacats per altres que atacan á tota classe de llegúms y verdures.

Els farratges, les meloneres y carabasseres se veuen atacades pels llimachs, la cargola y el cargol.

Més contra aquests enemichs de la planta hi han altres amichs, que s'encarregan de defensarla. Aném á veure, donchs, els aucells servidors de la Horta, als quals deu l'hortolá el respecte y consideració degudes als que venen á reportarli veritables beneficis, casi sens demanarli en pago res més que respecte y consideració. Més aváns de darlos á conéixer, presentém el quadro dels enemichs de la Horta, pera apreciar el servey qu'els defensors fan.

Heusel aquí:

Coleópters (23 espécies) Anthonomus pomorum. Destrueix les flors de les pruneres.

Anthonomus pyri. Destrueix les flors de la perera.

Baridius cuprirostris. La larva sobre les cruciferes.

Baridius chlorizans. Sobre la col.

Bruchus pisi. Devora els pésols.

Bruchus rufimanus. Devora les faves.

Cassida viridis. La larva devora les escarxofes.

Cassida nebulosa. Devora les fulles de remolatxes y rabes.

Cetonia afinis. Destrueix les flors de varis fruyters.

Centorhynchus sulcicollis. Sobre váries llegúms y verdures.

Centorhynchus assimilis. Id. id..

Crioceris asparagi. Sobre els tronchs dels espárrechs.

Crioceris duodecim. Sobre els espárrechs.

Gastrophysa raphani. Sobre les fulles de váries verdures.

Molytes coronatus. Devora arrels y tubercles.

Phyllotreta nemorum. Devora les fulles de les cols.

Phyllotreta nigripes. Sobre els naps y rabes.

Phyllotreta punctuata. Sobre les crucíferes.

Phyllotreta brassicoe. Sobre les cols.

Phyllotreta flexuosa. Sobre les cols.

Rhynchites bacchis. Devora les flors de les pomeres y pereres.

Rhynchites conicus. Devora els borróns dels arbres fruyters.

Sitones lineatus. Devora els planters de pésols.

Ortópters Grillotalpa vulgaris. Cadell. Construeix galeries subterránees, deixant al ayre les arrels.

Himenópters (2 espécies) Athalia de les fulles del rabe. Devora les fulles dels rabes y de les remolatxes.

Formica flava. Formiga groga. Devora les arrels dels escarxofers.

Lepidópters (15 espécies) Attacus pavonia. La larva devora les fulles de varis fruyters.

Attacus minor. Id. id..

Carpocapsa funebrana. Pirala de la prunera. La larva devora el fruyt.

Carpocapsa pomonella. Pirala de la pomera. Devora son fruyt.

Chematobia brumata. La larva devora els borróns de les pomeres y de les pereres.

Grapholita dorsana. La larva devora els grans dels pésols.

Hadena oleracea. Noctuela de la Horta. La larva devora pésols, faves y espinachs.

Hadena brassicoe. Noctuela de la col. La larva devora les fulles y els tronchs de les cols y els tronchs dels fruyters.

Iponomenta malinella. Corch de la pomera. La larva sobre la pomera.

Penthyna pruniana. La larva devora les pruneres, els cirerers, etc..

Pieris brassicae. La larva sobre les cols.

Pieris rapae. Devora rabes, naps, creixens y enciáms.

Polia dysodea. Devora els enciáms.

Plusia gamma. La larva sobre llegúms, espinachs, etc..

Triphena pronuba. Noctuela núvia. Devora els enciáms.

Hemípters (21 espécies) Aphis Cerasi. Pugó del cirerer. Negre; sobre les fulles.

Aphis pruni. Pugó de la prunera. Verdós.

Aphis laniger. Pugó llanós. Sobre varis fruyters.

Aphis persicae. Pugó del presseguer. Negre-verdós.

Aphis amigdali. Pugó del ametller. Vert bonich.

Aphís pyri. Pugó de la perera. Negre.

Aphis mali. Pugó de la pomera. Vert blanquinós.

Aphis brassicae. Pugó de les crucíferes. Vert y negre.

Aphis rapoe. Pugó del rabe.