Part 2

El Formiguer es el gran enemich de les formigues. Aquestes son destruhides dintre y fora del tronch y de les branques, pel Formiguer proveit d'una lléngua prima, flexible com les dels Picots y més llarga encara. Pertany al ordre dels aucells que se posan sobre la branca del arbre, ordre anomenat modernament de la Sedipédia. Forma part del sub-ordre anomenat de la Zigodactília, per tenir les espécies d' aquesta divisió llurs quatre dits disposats dos en avant y dos endarrera; ademés tenen la facultat de moure el dit extern d'aquests darrers, dirigintlo en avant: lo que els hi proporciona una ventatja més, en llurs posicións y marxes. Encara que no puguin pujar pel tronch com ho fan els Enrinxadors, poden mantenirse arrapats á ell, quan volant s'hi adressan pera veure s'hi troban insectes en les obertures fetes per els Picots; ells cooperan al travall d'aquests aucells, lliurant d'insectes al tronch. El Formiguer es donchs un aucell utilissim: es un ausiliar poderós del esmentat Picot, en la destrucció dels insectes xilófachs, de les orugues qu'es posan sobre les branques, dels ous de tota mena d'insecte y sobre tot es un gran destruhidor de formigues. Quan no'n troba en l'arbre, baixa á terra y les destrueix dintre llurs caus, valentse de sa lléngua, més llarga encara com havem dit que la dels Picots. Per aixó se l'anomena Formiguer. Es digne donchs, de la més gran estimació, y deu respectarsel.

#### El Cucut

El Cucut --Cuculus canorus dels naturalistas; en castellá, el Cuclillo, y en francés, le Coucou-- es un aucell destinat á combatre la cuca peluda; es l'unich aucell de Europa que la pot destruir. Pertany al mateix sub-ordre de la Zigodactília de que forma part el Formiguer.

El Cucut es un aucell de una talla de 38 centímetres; de qua llarga, y cames curtes; ses ales son llargues y punxagudes. La forma de son cos y la coloració de son pit y ventre, recordan al Esparver, del que té el vol rápit y rectilini. Es tal la velocitat del vol del Cucut, que al aixecar un els ulls pera contemplarlo, ja s'es perdut de vista, sentintse al poch sa veu á un kilómetre de distancia. Aixó esplica la importancia del travall d'eliminació insectal portat á cab en una jornada en gran nombre d'arbres de bosch, inspeccionats diariament per un sol Cucut, el qual, per rahó de sa forma aplanada, pot fer la investigació de tots els indrets del ramatge.

El Cucut es com deyam, l'únich aucell d'Europa destinat á combatre la cuca peluda. Cap altre s'atreveix á atacarla; tant sols el Cucut, que ha sigut dotat de medis apropiats, té la missió de destruirla. La cuca peluda llensa ó destila per sos pels un humor acre que espargintse per l'ayre, fa que quan son en gran nombre, es molt molesta la respiració aprop de dites larves; al tocarles, cada pel causa una picada que irrita la pell, produint una inflamació que repetida, seria mortal pera l'individuu. Cap altre aucell pot impunement menjarse una cuca peluda: sols el Cucut. El Creador proporcioná á son ventrell la defensa contra els efectes de la picada, cubrintlo interiorment ab un forro groixut, afelpat, com aixis també el canó de son coll. Ademés té la facultat, una vegada feta la masseració de la cuca en el such gástrich, de treure ó vomitar els pels de les dites cuques en forma de pilota.

El Cucut es aucell de temporada; arriba á nostres climas á darrers d'Abril ó primers de Maig quan aquella ha aparegut. Un imperiós instint el porta á la vida d'activitat y llivertat.

Singular es la historia del Cucut; ses costúms especials revelan la classe de travall especial que está destinat á executar. Convenia la creació de una espécie dedicada á la eliminació de la cuca peluda, y el Cucut vingué á la vida dotat d'els medis apropiats. Pera que en cap moment del dia el Cucut hagués de desatendre aquesta missió, fou privat de les ocupacións anexes á la maternitat: el Cucut es l'únich aucell que no coba sos ous; els posa, portantlos dintre sa boca, en nius d'altres aucells, pera que s'encarreguin de la feyna. Aquest fet ha sigut provat per repetides observacións. El misteri de la história del Cucut fou ja indicat en 1789 per Jener, l'il·lustre descubridor de la vacuna, á Inglaterra y Llevaillant, naturalista francés, infatigable turista del Africa. Els nostres dies, Florent Prévost, preparador del Museu de París, mort fa una vintissinquena d'anys, ha acabat de posar en clar la esmentada história, y avuy se sap positivament com la cosa passa.

La missió donchs del Cucut es clara. No es aquest aucell l'únich agent encarregat de la destrucció de la cuca peluda; més entre els aucells, ell es l'únich. Per lo que se refereig al nostre país y á l'Europa en general, pot assegurarse d'un modo positíu.

Se sap ja qu'els agents encarregats d' acabar ab la plaga d'orugues, son les espécies d'insectes del mateix ordre de les abelles, anomenats per els naturalistes Ichneumóns, quines femelles provehides d'agulló, posan llurs ous dintre de les orugues, desenrotllantse aquells á costa de la vida de les mateixes. Més en els cassos ordinaris, el nombre de Ichneumóns es insignificant, no creixent sinó en els cassos de gran aument de la cuca.

El Cucut, donchs, es l'eliminador constant de la mateixa, y si no hi fos, ¿quí s'atraveix á dir que la plaga d'orugues no fos en lloch d'extraordinária, ordinária, es dir que la aparició y desaparició de la mateixa, no fos seguida inmediatament d'una altra aparició y que l'arbre sucumbís en molts pochs anys?

Deu considerarse donchs al Cucut com aucell útil, y es necessari qu'el tingueu per amich vostre.

## II La prada

La Prada ha sigut sempre un conreu de tota necessitat. L'herba es el pa del herbívor y en especial del Remugador, el gran servidor de la Agricultura.

La Terra doná y dona l'herba sens el cuydado del home. Més si la Prada ha pogut subsistir sens sa intervenció, no ha pogut prosperar sens la del aucell y altres sers encarregats desde la creació de la Prada, de defensarla de certs altres, encarregats també d' atacarla en una certa mida que la forsa contrária ó defensora ha de posarloshi.

Aquests defensors aném á veurels. Més aváns, veyám els enemichs.

Coleópters (6 espécies) Apion apricans. Negre-lluent. La larva (blanca) destrueix les flors dels trébols.

Apion flavipes. Devora flor, trébol blanch.

Colaspidema ater. Negre-lluent. Posa 200 ous sobre fulles aufals. Destrueix aquest, causant devegades molts danys. La larva idem, idem.

Bruchus nubilus. Negre ab una taca blanquinosa. Sobre váries herbes.

Meligethes aeneus. Vert-bronzejat; larva, blanch-brut, destrueix les flors.

Othiorhynchus ligustici. Cendrós; destrueix devegades els camps de vesses.

Lepidópters Bombyx trifolii. Moreno-marró. La larva devora trébols y aufals.

Dípters Agromyza nigripes. Petita mosca negra. La larva (blanca) devora l'aufals.

Gasterópods (Segona clase dels Moluschs) cargol. Várias espécies. Devoran lo vert.

Llimach. Várias espécies. Id. id..

Els aucells que defensan la prada dels atachs dels esmentats enemichs son els següents:

La Pastoreta. La Cuscueta. La Cotoliu. El Cóbich de pit roig. La Merla. El Tort.

#### La Pastoreta

La Pastoreta. Budytes Flava dels naturalistes; Aguza-nieves de primavera en castellá, y en francés, la Vergéronette --es un aucell de 16 centímetres de llargária, d'ales més que mitjanes, bech primet y recte y cames robustes ab els dits de sos peus disposats pera la marxa. El dit posterior está proveit d'una ungla aplanada y llárga com ell; aquesta conformació recorda la de la Alosa y la de la Cotoliu. Els colors de son cos son: gris verdós per sobre y grochverdós y blanch per la part inferior.

La Pastoreta, diu Toussenel, forma part de la colla dels aucells del Bon Deu, entre els quals se compten la Aureneta, el Pit-roig, el Sit d'istiu, l'Ull de Bou y altres, veritables amichs del home y dignes d'una manera absoluta de la més gran estimació.

La Pastoreta es com l'Estornell y la Cotoliu, amiga dels ramats, y es en la Prada hont son travall se realisa ab més afició. Es amiga també del home, y quan sap que se la vol, vé á fer son niu sota la teulada de les cases de camp. Algúns pobles l'anomenan per aquest motiu Teuladí ó Teuladina.

Més veyám com travalla en la Prada. La Pastoreta, que té les formes llargarudes, quasi quasi com les de la Aureneta, té el vol rápit, si bé no tant sostingut com el d'aquest darrer aucell. Aquesta facilitat de vol la faculta pera la persecució y extermini del insecte volador, en especial el dípter que tant molesta el bestiar. Prou que ho saben bé els bous, els cavalls y les ovelles, que viuen en perfecta pau ab els aucellets y deixan que se'ls hi posin sobre llurs esquenes, pera lliurarlos de les mosques y altres insectes que s'hi posan pera col·locarhi llurs ous ó xuclar llur sanch. Els estornells també ho fan.

La Pastoreta, com havém dit, está organisada pera la marxa ademés que pera el vol. Las cames, com deyam, son robustes; els dits se posan plans: la marxa li es donchs una progressió fácil. Aixís es que veuréu al aucell recórrer els prats caminant y corrent, cercant l'insecte, sa larva, sa crissálida ó son ou, mitx amagats dintre la herba.

No s'acontenta la Pastoreta ab destruir l'insecte parássit del prat ó del bestiar; sinó que vetlla en les masies --hont havém dit que hi viu també-- pera la seguretat de la virám y aucells, donant la veu d'alerta --com ho fa també la aureneta-- quan l'aucell de rampinya s'acosta. Diu Toussenel que un vell pastor li assegurá que havia observat com la Pastoreta donava l'avís als ramats quan el llop era aprop.

"Es curiós, diu Theuriet, contemplar el quadro qu'es presenta en les pastures. Darrera el ramat hi ha l'exércit dels dípters y més enllá y molt aprop d'aquest la colla de les pastoretes, fent activa cassa dels dípters que desapareixen en gran nombre."

La Pastoreta arriba del Africa á nostra terra á la primera quinzena d'Abril y se'n hi torna pel Octubre. Durant aquesta temporada viu en els mateixos prats del any aváns. Y son en gran nombre els d'insectes de tota mena (exceptuant els escarabats grossos y mitjáns) que destrueix: mereix, donchs, el més decidit respecte, ja que en pago de son travall res demana al Agricultor: es absolutament insectívora.

#### La Cuscueta

La Cuscueta, que s'anomena també per algúns la Cuareta y la Pastoreta cuturnera, --en castellá la Lavandera, y en francés la Lavandière-- es la Motacilla alba dels naturalistes. Es un aucell molt semblant al anterior per ses formes. No obstant, sa qua es molt més llarga y ho son també ses ales que li permeten un vol rapidíssim. L'aucell se posa més sobre les branques que no la espécie anterior. Ses cames no son tant robustes y la ungla posterior es més curta y més arquejada.

Si bé la Cuscueta se plau en sa permanencia en la prada, ses aficións la portan als sembrats y fins als encontorns de la casa de camp y de les viles y ciutats.

En la Europa central sols hi viu com la espécie anterior, en les temporades de primavera é istiu. A nostra terra, si bé no en tant gran nombre, s'hi veu també al hivern; llavors baixa á la regió de la costa y encontrades més calentes, cercant son aliment. Aquest consisteix esclusivament en insectes, ous, crissálides y larves, desdenyant, com diu Trouessart, tota mena d'aliment vegetal.

En la prada, si bé no té tanta importancia com la espécie anterior, son travall es molt apreciable: insectes de tota classe, exceptuant els escarabats mitjáns y grossos, son destruits pel aucell. Se posa també sobre la esquena dels remugadors, lliurantlos d'un gran nombre de parássits, y es també el vigilant de la prada que dona als demés aucells l'avís de la aproximació del de rampinya. Y no s'acontenta ab aixó: plena de coratge, refiada de son vol rápit y undulat, la colla de cuscuetes s'adressa al aucell de rampinya, llensant grans crits, logrant esquivarlo de per allí. Sols el Falcó de mostatxo negre consegueix atemorisar á la Cuscueta.

La Cuscueta es casi per tot arreu de nostra terra respectada; en algunes encontrades es venerada com aucell de la Verge María, y sos graciosos moviments y sa figura elegant la fan de tots estimada.

#### La Cotoliu

La Cotoliu, anomenada també Titit, Tititet y Titerella, es una de les tres espécies que del género Anthus se coneixen á Europa.

El género Anthus se caracterisa per son bech semblant quelcóm al de les aloses, si bé es menys robust y recorda al dels Bech-fins.

La espécie Cotoliu es la que se troba en els prats, y allí es una de les que la preservan dels atachs de molts insectes y la recrea ab son cant.

La Cotoliu es un aucell de 17 centímetres lleugerament més petit que l'Alosa. Es menys voladora qu'ella; son cant es més suau si bé no tant variat y ardit, y, com ella, es un gran eliminador de tota mena d'insectes, en especial del escarabat, llagosta y oruga; com ella, menja el gra, millor dit la llevor, més en molta menor quantia.

La Cotoliu té com la Alosa la ungla del dit posterior llarga y plana, lo que afavoreix sa marxa ó carrera sobre el prat ó terrer en general, locomoció quasi exclusiva del aucell; vola, no obstant, quan cassa el dípter ó el papalló, si bé no ho fa ab facilitat. La carrera es sa marxa havitual, com havem dit. "La Cotoliu no se posa á sobra l'arbre més que accidentalment y encara per breus moments" diu Brehm. No hi ha més que contemplarse el peu del aucell, pera compendre que aquesta posició no li es cómoda. En efecte: els dits no clouen més que lleugera ment y ab aixó la Cotoliu se dona la ma ab la Alosa.

Caminant sobre el prat, la Cotoliu investiga constantment la herba, cercant l'insecte, y menja també la grana ó llevor d'herba ó planta silvestre. Durant la primavera y part del istiu, es el cantor dols y melodiós de la prada; sembla que la bellesa d'aquest cant estigui en armonia ab la frescor y apacibilitat del conreu.

La Cotoliu se troba al istiu desde el Nort de la Europa al Centre y Noroest del Asia; al hivern extén sa emigració fins al Sur de la Europa, al Centre y Noroest del Asia. A nostra terra, es sedentária, si bé al hivern baixa á les regions més calentes.

#### El Cóbich de pit roig

Els naturalistes clasifican el Cóbich de pit roig com una de las espécies del género Pratincola. Aváns se'l considerava com pertanyent al género Saxicola, del que forman part les dos espécies de Cóbich propiament dites, anomenades pels naturalistes Saxicola stapazina y Saxicola enanthae. Més les diferencies que presenta en la forma de son bech, son suficientes pera posarlo en un género separat, anomenat com havém dit, Pratincola, en el que s'hi aplega el Bitxach.

El Cóbich de pit roig es un aucell que viu en els prats en els que hi han algunes bardisses y algun xaragall ó escorredor d'alguna font. Es un insectívor casi esclusiu; fa us no obstant del fruyt silvestre. Té 14 centímetres de llargária; son cap es negrós; d'un gris fosch sa esquena, y de color de rovell son pit; son ventre es blanch. Ses ales son mitjanes, son bech curtet, ample y de color negre. Aquest bech li permet la cassa del petit y mitjá escarabats y tota mena de llagostes, orugues y demés insectes voladors y terrestres. Ses cames son també negres. Es un aucell utilissim als prats.

El Cóbich de pit roig es á Catalunya sedentari, com en el rest d'Espanya. Tot lo més que fa es baixar al hivern, als prats de terres més calentes que les en que acostuma á viure. Fa el niu dintre la herba més alta y espessa, ó bé en un sot del terrer que li ofereix més garanties de seguretat contra els rosegadors y altres petits enemichs seus, als quals diu Brehm, la espécie paga un tribut no petit. L'home acostuma á respectarlo. A Suissa conta l'esmentat Brehm, que existeix entre els agricultors, la crehencia de que si se mata á un dels dits aucells, totes les vaques de la montanya hont l'aucell hi vivia, donan la llet roja del color de son pit; y aixís es que un respecte general se té envers del mateix.

Posat sobre el branquinyó més alt d'una bardissa ó á sobre d'un turonet observa tots els indrets, y quan un insecte volador ó terrestre se presenta á sa vista, volant ó corrent s'hi adressa, el devora y se'n entorna á son lloch d'aguayt. Diu Brehm que moltes vegades passa hores en observació sens moures, igualment qu'el Sit d'istiu en la Horta y el Cóbich en la Vinya.

El Cóbich de pit roig es molt actiu; encara la Prada no reb les primeres claretats del auba, que ja está en vetlla y canta y travalla fins que s'es fet nit sobre la mateixa. Infatigable enemich del insecte, es digne dels més grans respecte y estimació.

#### La Merla

La Merla (V. la Horta), es un dels aucells més útils á les prades, per la destrucció de llimachs y cargols, de orugues y altres larves, y de llagostes y petits escarabats. Mereix el respecte del praticultor.

#### El Tort

El Tort es el Turdus musicus dels naturalistes: el Tordo en castellà y la Grive musicienne en francés.

Encara qu'el Tort es un aucell d'hivern, temporada en que l'insecte y altres enemichs de les prades son escassos, es no obstant digne de respecte, ja que, en les prades baixes hont s'hi veu á la hivernada, no deixa de beneficiarles, destruint algunes larves, escarabats y llagostes, y també algún cargol y llimach, que sap trovar gratant la terra al estil de la Merla. El Tort fa, donchs, un benefici positiu: en cambi res més demana sinó que se'l respecti. Més, desgraciadament el Tort ha caigut baix l'imperi de la gastrosofia (la ciencia de les viandes); aixís es que se li fa una guerra decidida.

El Tort posseeix un dels cants més distingits, y els naturalistes li han donat per aquest motiu, el nom de músich. Pertany á la familia dels Túrdits, la mateixa de que forma part la Merla, una de les que composan la tribu dels Bech-fins. Es un aucell elegant, ab plomatge fí y de 24 centímetres de llargária; son color es terrós, blanch y gris.

Ademés dels esmentats aucells, son útils á les prades: la Alosa y la Puput (V. els cereals). A tots ells deveu respetar y estimar.

## III Els cereals

El Conreu dels Cereals es el més antich é important dels conreus dels camps. El cereal es el conjunt providencial que conté tots els elements que integran l'organisme humá. Ab aixó, donchs, se comprén qu'el cereal superior, el forment --en el qual se conté més que en cap altre la necessária proporció dels elements que entran á formar part de la economia humana-- sígui, junt ab l'element líquit ó áygua, suficient pera sostenir la vida del individuo, quan aquest compta ab l'element atmosférich ó ayre de una gran puresa.

A Catalunya tením tots els cereals, y certes encontrades ofereixen condicións especials pera llur conreu.

L'agricultor després de conrear sos camps empleant un travall ben dirigit y ab les preparacións ó elements qu'els vegetals demanan, necessita tenir en compte el servey que cers aucells li fan ab la destrucció d'altres sers quina missió es la destrucció de la planta.

Tothom sap qu'els enemichs dels cereals son temibles, sinó pel gran nombre d'espécies, per lo nombrós d'aquestes, veritables legións que han causat devegades la pérdua de la major part de les cullites. Son aquests enemichs els insectes que veurém, y els rosegadors anomenats ratas y campanyols. Son els amichs, els aucells que se dirá.

Els aucells moltes vegades han sigut objecte de la desconfiansa y de la persecució del mateix agricultor, per creures aquest que la destrucció del producte de son camp era deguda á ells, quan justament ells son els constants eliminadors de tots els enemichs.

Aváns de dar á conéixer aquests protectors de vostres cereals, aném á veure els enemichs dels mateixos.

Heulos aquí:

Insectes Coleópters (7 espécies) Agriotes lineatus. Nocturn. Devora la espiga y sa larva les arrels.

Anisoplia horticola. Idem, idem.

Calamobius marginellus. La larva devora la tija de la espiga, cayent aquesta á terra.

Elater sagetis. La larva devora les arrels superficials.

Melolontha vulgaris. Saltiró. La larva (cuch blanch) devora les arrels.

Pollyphylla fullo. Semblant al anterior. La larva devora també les arrels.

Zabrus gibbus. Nocturn. Devora les espigues y sa larva les arrels.

Ortópters (1 espécie) Stauronotus maroccanus. Llagosta. Devora la planta.

Lepidópters (4 espécies) Agrotis tritici. Noctuela del blat. La larva devora el blat.

Falena del séguel. Nocturn. La larva forada la tija de dalt á baix.

Falena forficule. La larva devora la espinada de la espiga.

Hadena basilinea. La larva devora la espiga.

Himenópters (3 espécies) Aphenogaster structor. Formigues segadores. S'emportan els grans de blat.

Barbara subterranea. Id. Id..

Cephus pygmeus. La larva devora la tija dels blats y dels ordis.

Hemípters (1 espécie) Aphis granaria. Pugó del blat. Vert y roig. Sobre les espigues.

Dípters (5 espécies) Cecidomia tritici. La larva devora el gra.

Clorops lineata. La larva devora la tija. Dos generacións per any. La larva de la darrera devora les arrels de la sembradura nova; devegades causa molts danys.

Clorops del séguel. Devora les tijes. Causa devegades molts danys.

Musca lineata. Mosca del ordi. La larva devora la tija.

Oscinia vastator. La larva devora la tija del ordi.

Total: 21 espécies.

Mamífers Rosegadors (6 espécies) Arvicola agrestis. Rata dels camps. Devora les arrels y espigues.

Arvicola rutitus. Campanyol rossench. Devora planta y espiga.

Mus decumanus. Rata grossa ó de paller. Devora plantes y grans.

Mus ratus. Rata mitjana. Id. id..

Mus sylvaticus. Rata dels camps. Devora arrels, plantes y espigues.

Mus minutus. Rata de les cullites. Id. planta y espiga.

Son en total 27 les espécies enemigues, totes prou actives en sa obra de destrucció dels cereals.

Els que s'encarregan de combátreles reportantvos un benefici positiu sens cobrarvos cap jornal ó tot lo més algun d'ells un infim tant per cent, son els següents amichs, del tot dignes de vostre regonexement y estimació:

La Alosa. La Puput. El Xiboch. La Oliba. El Gamarús.

Els dos primers son els obrers de dia; els tres derrers son els obrers nocturns.

### I Els obrers de dia

#### La Alosa

La Alosa, anomenada també Alova, Xirlu y Titella, es la Alauda Arvensis dels naturalistes; en castellá s'anomena la Alondra de los campos, y en francés, l'Alouette des Champs.

La Alosa es un aucell de 18 centímetres de llargária. La conformació de sos peus la obliga á caminar per sobre el terrer al estil de les gallines. Les ales no obstant li permeten un vol fácil y sostingut. La Alosa es un veritable obrer del camp; casi sempre son niu se troba á terra, y pot dirse qu'el travall en favor dels cereals es de molta importancia per el gran nombre d'insectes que devora.

La Alosa es en nostre país sedentária y tot lo més que fa es baixar al hivern á les encontrades més calentes.

Pochs son els aucells de més esperit que la Alosa; sos instints son nobles, y afecciona la companyia del home; son cant comensa á deixarse sentir quan encara la primavera se troba lluny, y molt avansada la tardor, encara el fa oir. La qualitat dominant del aucell es l'amor al Sol y á la llivertat; ses ales infadigables y sa gorja poderosa, li permeten, segóns diu Toussenel, sostenir el vol á mil metres sobre la terra y cantar al mateix temps sens interrupció per espay d'una hora. ¿Quín aucell, segueix dient, pot atrevirse á tant? Sembla que la Providencia que doná á la torrentera y al bosch el dolcíssim cantor de la nit, el Rossinyol, volgué dotar al camp durant el día del gran artista anomenat Alosa.

Els llatíns inventaren pera aquest aucell el nom de /Alauda, volent significar ab ell, segóns Toussenel, que la Alosa es com l'aucell encarregat de cantar les alabanses del Senyor entre els camps.