Part 4

BASSANIO Se veu que'ls més hermosos defòres poden esser els més falsos. El món està en contínua decepció per culpa de l'ornament. Quan de justicia's tracta, quina es la causa tant desesperada y negra que un home de paraula dolça no n'atemperi l'horror? En religió hi ha cap heretgia, per condempnable que sigui, que santificada per una calva austera y autorisada per un text, no pugui amagar sa baixesa dessota una bella forma? No hi ha cap vici, per petit que sigui, que no prengui els colors de la virtut. Si n'abonden de covards, ab el cor fals com esgraonada de sorra, que ostenten la barba d'un Hèrcul y d'un Mart ferotge! Penetreu en son interior: el séu fetge es blanc com la mateixa llet! S'acuiracen ab les despulles de la força sols pera ferse temibles... Contempleu la bellesa y veureu com se guanya a pes d'enflocadura; d'aqui ve aquest miracle, nou en la naturalesa, de que les dònes més opulentes siguin al mateix temps les més escuàlides. Mireu com eixes trenes reguinxolades en anelles d'or y què ab l'airè's mouhen tant graciosament sobre una pretesa hermosura, sovint no són més que la deixa d'un altre cap, y aquell aon nasqueren geu en el sepulcre! Què es l'ornament, sinó la platja del mar més perillós? El vel magnífic qui cobreix una bellesa indiana? Es, en una paraula, l'apariencia de la veritat ab que's vesteix un segle pervers que als més prudents voldría esgarriar. Y per això, or cridaner, aspre aliment de Mides, jo't rebutjo. (Senyalant l'arca de plata) Y a tu també, pàlit y ordinari mediador entre home y home... Però tu; oh! plom trist, que més aviat fas una menaça que una promesa, tu'm commous per ta senzillesa més que per tes paraules y jo sóc qui t'escullo! Que'n sigui el resultat la meva ditxa.

PORCIA Com se dissipen en els aires totes les altres emocions, inquietuts, foll desesper y tremolosa esgarrifança, y gelosia d'ull verdós! Modérat tu, oh amor! calma ton èxtassi, atura aqueix torrent de joia, disminueix el sobrepuig; ta beatitut m'omplena massa y atenuarla deus, sinó de goig m'ofegaré.

BASSANIO, (obrint l'arca de plom) Què veig aquí? El retrat de l'hermosa Porcia! Quin semi-déu ha pogut acostarse tant a la vida? Se mouhen aquests ulls o bé es que veientlos els meus tremolen, que ells me semblen mourers? Y aquests llavis mig oberts ab sa alenada de mel que els atravessa; mur tant suau jamai ha separat a més suaus amics. En els cabells l'artista ha imitat a l'Aràgnida teixint un filet d'or aont els cors dels homes queden presos més aviat que els mosquits en les teles d'aranya! Però aquests ulls!... Cóm hi ha pogut veure l'artista pera ferlos? Me sembla que a l'acabar l'un, n'hi havia prou pera enlluernar els dos d'ell y privarlo de dur l'obra a terme. Més observeu una cosa: que tant com la realitat del meu entussiasme elogia ab indigne feblesa aquesta imatge, igualment aquesta ombra, s'arrocega penosament allunyada de la realitat... Aquest es l'escrit clau y resum de la meva ventura:

A vós qui no esculliu pas guiat per l'apariencia, bona sòrt y bona tria! Doncs tal ditxa se us presenta, no aneu a cercarne d'altra, conteuteuvos ab aquesta. Si esteu satisfet, si us don vostra sòrt ditxa completa gireuvos vers vostra dama y ab un dolç bes reclameula.

Escrit deliciós! Ab el vostre permís hermosa dama... (Besa a Porcia) Jo vinc, ab eix paper a la mà, a pendre y a oferir. El lluitador que brega ab son contrari ab l'afany del premi, creu haver triomfat als ulls del poble quan sent batre de mans y aclamacions per tots costats; més s'atura, el seny enterbolit y fixa la mirada, no saben bé si aquella tempestat d'entussiasme s'adressa o no an ell. Així, jo resto davant vós, tres cops hermosa dama, dubtant de la certesa de quan veig, fins que per vós me sigui assegurada, firmada y confirmada.

PORCIA Aquí em veieu, ben bé com sóc, Bassanio. Jo pera mi sola, no tindria l'ambició d'esser molt més de lo que sóc. Pera vós sí que voldria triplicar vint voltes mon saber y esser mil cops més bella y mil voltes més rica y sols pera vèurem crèixer en vostre apreci, voldria tenir en virtuts, bellesa, fortuna y amistats, tot un tresor incalculable. Heu de saber qué la soma del meu valer no es grossa; en un cop d'ull evalueula y us trobareu ab una noia sense saber, sense experiencia, contenta d'estar encara en la edat propria a esser ensenyada y més contenta d'haver nascut ab seny viu pera apendre, y sobre tot joiosa de confiar son esperit dócil a la vostra direcció, oh, senyor meu, mon guiador, mon rei! Jo y tot lo que es meu, d'ara en avant es vostre. Fa poc jo era el senyor d'aquesta bella finca, amo de mos criats, de mi mateixa regna; més ara, en eix instant que us parlo, la casa, els criats y jo també, tot es vostre, senyor. Tot us ho dóno ab aquesta tombaga. Guardeula bé! Si la perdessiu o donessiu, pressagi fóra això de la decadencia del vostre amor y em donariau motiu de recriminarvos.

BASSANIO, (posantse en el dit la tombaga que Porcia li ofereix) M'heu fet emmudir, senyora; es ma sang sola la que us respòn en mes venes; y en totes les potencies del meu ser hi regna aquella confusió que's manifesta en les remors de la multitut commosa per l'amable arenga d'un príncep estimat; es un caos en el quin s'hi barrejen tots els sentiments y es fonen en una suprema joia que sense intenció s'expressa. Quan del meu dit manqui eixa baga, la vida em mancarà; oh! sí, aleshores podeu cridar en veu forta: Bassanio es mort.

NERISSA Missenyor y missenyora, per nosaltres, espectadors, qui hem vist realisarse els nostres vots, ja ha arribat l'hora de cridar: Ditxosos, ditxosos sigueu senyor y senyora!

GRACIÀ A vós, senyor Bassanio, y a vos, ma gentil dama, jo us desitjo tanta ditxa com pogueu desitjar vosaltres, doncs estic segur que els vostres desitgs no s'oposen a la meva ditxa. El dia que Vostres Exelencies pensin solemnisar l'unió de llurs voluntats, jo demano que a mi també se'm permeti casarme.

BASSANIO De molt bona gana, si pots trobar muller.

GRACIÀ Mercès a Vostra Senyoria; vós mateix men heu trobat una. Els meus ulls són tant llestos com els vostres, missenyor. Vós heu vist la mestreça y jo he mirat la serventa. Si vós estimaveu, jo també he estimat, que no es del gust vostre ni del meu, l'entretenir les coses. Vostra fortuna geia en aquestes arques, y la meva igualment, com el fet us ho prova. Sang y aigua he suat pera ferme voler, seca ting la boca de tan prodigar juraments d'amor, y per fí, si tal promesa es una fí, la promesa he lograt d'aquesta hermosa, que'l séu amor me donaria, si vós teniau la sòrt de fervos vostra la mestreça.

PORCIA Y es veritat, Nerissa?

NERISSA. Sí, senyora, si vós hi consentiu.

BASSANIO Y vós, Gracià, aneu de bona fe?

GRACIÀ Sí, en bona fe, senyor.

BASSANIO Molt honrades se veuran nostres nupcies ab vostre casament.

GRACIÀ, (a Nerissa) Ens hem de jugar mil ducats ab ells a veure qui farà la primera criatura.

NERISSA Que deslliguem la borsa?

GRACIÀ Y doncs; ab aquests jócs es impossible guanyar si un no's deslliga la borsa. Qui ve cap aquí? Llorenç y la seva infidel y l'altre! Solanio, mon vell amic Venecià!

(Entren Llorenç, Jèssica, y Solanio)

BASSANIO Sigueu an aquest lloc molt ben vinguts, Llorenç y Solanio, si es que la novetat dels meus drets d'aquí dins, m'autorisa a desitjar tal cosa. Ab el vostre permís, Porcia encisera, a mos amics y compatriotes dóno la benvinguda.

PORCIA Missenyor, igualment dic; són benvinguts del tot.

LLORENÇ A Vostra Mercè, gracies. En quant a mí, missenyor, no m'animava pas l'intent de venir a visitarvos en eix lloc, més, havent trobat a Solanio pel camí, de tal manera m'ha pregat que l'acompanyés, que no m'hi he sabut negar.

SOLANIO Es ben veritat, y raons no'm mancaven pera ferho. El senyor Antoni s'encomana a vós.

(Dóna una lletra a Bassanio)

BASSANIO Abans d'obrir eixa lletra, digueume, si us plau, com està mon lleal amic?

SOLANIO Si està malalt, senyor, no més ho està de l'ànima, y si està bò, el cos no hi té que veure. La seva carta us en donarà compte.

GRACIÀ (senyalant a Jèssica) Nerissa, mostreuvos tendra ab eixa extrangera; doneuli vostra benvinguda. Vinga eixa mà, Solanio! Quines noves porteu de Venecia? Cóm està el magnífic marxant, el nostre bon Antoni? Com l'alegrarà la nostra bella fortuna; som uns Jasons y hem conquerit el llegendari tresor.

SOLANIO Tant de bò haguessiu conquerit el que ell acaba de perdre!

PORCIA Aquesta lletra porta horribles noves que roben el color de les galtes de Bassanio; la mort d'un car amic, séns dubte! Sinó, quina altra cosa al món podría desfigurar fins a tal punt la fesomia d'un home coratjós? Oh! Y com més va, pitjor? Bassanio, permeteume, jo sóc una meitat del vostre esser y la meva gran part haig de tenir en lo que eix paper us porta.

BASSANIO Oh, dolça Porcia! Hi ha aquí algunes paraules de les més desoladores que mai hagin ennegrit el paper. Dòna encisera, quan per primera volta us fiu conèixer el meu amor, francament us vaig dir que tota ma riquesa en mes venes circulava, que cavaller jo era. La veritat vaig dirvos aleshores, y ab tot, dòna estimada, heu de veure com no donant cap preu a ma fortuna, encara me realçava massa. Al dirvos que ma riquesa y no res era tot hu, havia de dirvos que era menys que res, ja que pera procurarme medis, m'he convertit en deudor d'un amic meu y an ell l'he fet deudor de son pitjor enemic. El paper d'aquesta lletra, senyora, es com el cos del meu amic: cada paraula es una ferida oberta per aon s'escola la vida. Però es ben veritat, Solanio? Han fallat totes ses empreses? Cap n'hi ha hagut de venturosa? De Trípoli, de Mèxic, d'Anglaterra, de Lisboa, de Berbería, de les Indies, ni un sol vaixell s'ha lliurat de topar ab les roques, perdició dels marxants?

SOLANIO Ni un sol, missenyor! Y després, es provable que per més que Antoni obtingui el diner que cal pera pagar el deute, el juheu no vulgui aceptarlo. Jo no he vist mai un esser ab forma humana llençarse ab tanta feresa a la perdició d'un home. Del matí al vespre està implorant al dux y vol remoure a son favor les llibertats de l'Estat si no se li fa justicia. Han provat de persuadirlo vint marxants, el mateix dux y els nobles de més alta alcurnia, més ningú el treu de les seves rabioses raons: manca de paraula, justicia, compromís firmat!

JÈSSICA Quan jo ab ell era encara, li vaig sentir jurar davant Túbal y Chus, de sa mateixa tribu, que més s'estimaria tenir la carn d'Antoni, que vint voltes doblada, la soma que li deu; y jo sé, missenyor, que si acàs no s'hi oposen l'autoritat, el poder y la llei, malament anirà la cosa pel pobre Antoni.

PORCIA, (a Bassanio) Y es vostre car amic, qui es troba en aquest trànsit?

BASSANIO Mon amic més volgut, l'home més bò, i el cor més prompte, el més incansable en els favors, un home en qui brilla l'antic honor romà més que en cap altre dels que a Italia respiren.

PORCIA Quina quantitat li deu al juheu?

BASSANIO Tres mil ducats.

PORCIA Què! No més això? Doneunhi sis mil y esqueixeu la lletra; dobleu y tripliqueu els sis mil abans que'l tal amic perdi un sol cabell per culpa de Bassanio. Primer veniu ab mí a l'iglesia, doneume'l nom d'esposa vostra, y desseguida us en aneu cap a Venecia, vers l'amic; a mon costat, repòs no haurieu ab l'ànima intranquila. Tindreu prou or pera pagar vint voltes aqueix deute y, quan pagat ja sigui, porteu aquí vostre fidel amic. Nerissa, ma serventa, y jo, entre tant, aquí viurem en casta viudetat. Anem, veniu, que us toca empendre la marxa al mateix dia nupcial. Festegeu vostres amics, feuloshi cara alegra; ja que tant car m'haureu costat carament vull estimarvos. Però llegiume la lletra del vostre amic.

BASSANIO, (llegint) «Tendre Bassanio, s'han perdut tots mos vaixells; mos acreedors esdevenen crudels; ma situació es molt apurada, ma lletra al juheu perilla; y, ja que pagantla, a la força he de deixar de viure, vull que sigui nul tot deute entre nosaltres dos, ab tal que abans de morir us vegi; de totes maneres feu com us plagui; si no es vostra amistat, no ha d'esser ma lletra la que us decideixi a venir!»

PORCIA Oh! mon amor, enllestiu prompte vostres assumptes y marxeu.

BASSANIO Ja que'm doneu vostre permís, corro a apressarme; més, d'aquí a la tornada, cap llit tindrà la culpa del meu retard, cap repòs s'escorrerà entre vós y jo.

(Sen van tots)

XV

VENECIA

UN CARRER

(Entren Shilock, Salarino, Antoni y un Guarda)

SHYLOCK Guarda, no li treieu pas l'ull de sobre... Que no sem parli de compassió... Mireusel l'imbècil que deixava diners sense interès! No li treieu pas l'ull de sobre, guarda.

ANTONI No obstant, escóltam, bon Shylock.

SHYLOCK Jo reclamo ma lletra: no insisteixis per ella, he jurat que ma lletra me seria pagada. Tu m'has tractat de goç sense motiu; doncs bé! ja que sóc un goç no't fihis de mos uials. El dux me farà justicia. Molt m'extranya, guarda infidel, que hagis caigut en la temptació de creurel y sortir ab ell de presó.

ANTONI Te prego que m'escoltis.

SHYLOCK Jo reclamo ma lletra, a tu no vull sentirte; jo reclamo ma lletra, es inútil que parlis més. De mi no'n fareu un d'aquests bonassanos d'ulls contrits, que dobleguen el cap, sospiren, s'entendreixen y es corven a la voluntat dels cristians. No vull que'm segueixis; no demano paraules, no vull més que ma lletra.

(Shylock sen va)

SOLANIO Més ferotge mastí no s'ha vist mai entre homes.

ANTONI Deixemlo; no el seguiré més ab pregs inútils. Atenta contra ma vida, prou sé per quin motiu: sovint jo he salvat de ses persecucions a molta gent qui ha vingut a implorarme; d'aquí ve el séu odi.

SOLANIO Estic segur que'l dux no aceptarà com vàlit el vostre compromís.

ANTONI El dux no pot trencar el curs de la llei. No's poden desatendre les garanties que'ls extrangers troben entre nosaltres a Venecia, sense que la justicia de l'Estat resti compromesa als ulls dels marxants de totes nacions que ab llur comerç fan l'esplendor de la ciutat. Que vingui, doncs, lo que hagi de venir! Mes m'han deixat tant extenuat aquestes pèrdues y angunies que ab prou feines si tindré una lliura de carn pera satisfer demà a mon sanguinari acreedor. Anem, guarda, en avant!... Déu vulgui que Bassanio vingui a véurem pagar el séu deute y en pau tot lo del món.

(Sen van)

XVI

BELMONT

EN EL PALAU DE PORCIA

(Entren Porcia, Nerissa, Llorenç, Jèssica y Baltasar)

LLORENÇ Senyora, ho dic sens vacilar en presencia vostra: teniu una alta y veritable idea de la divina amistat; ne doneu la més ferma prova soportant com vós ho feu l'abscencia del vostre senyor. Més si sabessiu a qui feu tal honor, a quin real cavaller presteu ajuda, de quina abnegació es feta la seva amistat per monsenyor vostre marit, estic segur que'l vostre desprendiment us enorgulliria com mai cap altra bona acció ordinaria.

PORCIA No m'he penedit mai d'haver fet bé, y no serà pas avui que comensi. Entre companys qui viuen y passen el temps junts y quines ànimes estant junyides igualment al llaç de l'amistat, deu regnar una vera harmonia de temperaments, de gustos y maneres. Això em fa creure que aquest Antoni, per esser l'amic de cor de missenyor, deu assemblarse an ell. Essent així, m'ha costat ben poc lliurar l'imatge de la meva vida del domini d'una infernal crudeltat! Mes preng un tò que s'assembla massa al propri elogi; deixem, doncs, això y parlem d'altra cosa. Llorenç, poso en vostres mans la vetlla y direcció de casa meva, fins a la tornada de missenyor. En quan a mí, vaig a cumplir la promesa feta secretament al cel, de pregar y viure en contemplació, ab la sola companyia de Nerissa, fins que son marit y missenyor tornin. A dos llegües d'aquí hi ha un monestir, y allí estarem recloses. Jo us demano que acepteu una càrrega que la meva amistat y les circunstancies del moment us imposen.

LLORENÇ Senyora, gustosament cumpliré ab totes les vostres acertades ordres.

PORCIA Tot mon servei ja sab els meus intents: a vós y a Jèssica us obehiran com al senyor Bassanio y a mí mateixa. Conserveuvos bé, doncs; fins a més veure!

LLORENÇ Suaus pensaments y hores de ditxa us acompanyin!

JÈSSICA A Vostra Mércè desitjo, totes les joies del cor!

PORCIA Pel vostre desig, gracies! jo ab goig us el retorno. Adéu, Jèssica! (Sen van Jèssica y Llorenç) Ara, a tu, Baltasar. Sempre fidel y honrat t'he vist: veuret igual avui espero! Pren eixa lletra y fes tots els esforços humans pera esser depressa a Pàdua; pósala a les propries mans del meu cosí el doctor Bellario. Després, pren ab gran cura els papers y els habits que ell te dònarà, y, sobre tot, ab la pressa més gran del món, pòrtals a on cala el llahut públic que fa la via de Venecia. No perdis temps en paraules, marxa; jo seré allà primer que tu.

BALTASAR Me n'hi vaig, senyora, ab tota la llestesa possible.

(Sen va)

PORCIA Nerissa, acóstat. Porto entre mans una empresa que t'es desconeguda. Veurem nostres marits més prompte de lo que ells se pensen.

NERISSA Y ells a nosaltres, que'ns veuran?

PORCIA Sí, Nerissa, més talment habillades que'ns creurán provistes d'allò que'ns manca. Apostem lo que vulguis que al veurens totes dues engalanades com a dos jovincels, seré jo el cavaller més fí dels dos y el que portarà de més bella faisó la daga. Veuràs com sé estrafer l'aflautada veu que marca'l trànsit de l'adolescent a l'home; com al nostre pas breu sé donarli força masculina, com parlo de baralles ab l'aire fanfarró que'ls joves prenen, y com sabré inventar dolces mentides! Quantes honorables dames hauran caigut malaltes sospirant pel meu amor y llur vida hauré pres ab ma duresa! Jo no podia pas complàureles a totes! Després vindrà'l penediment y em sabrà greu, a la fi, d'haver causat sa mort. Jo diré tant bé una vintena d'aquestes gracioses mentides que no mancarà qui juri com fa més d'un any que he deixat les aules!... Me ballen pel cap mil facecies de les que fan aquests arruixats que ara'm convé imitar pel meu servei.

NERISSA Ens pendran per homes?

PORCIA Fuig! Quina pregunta si la sentís un alegre maliciós! Anem! Te faré saber tot el meu plan una volta siguem en mon cotxe que'ns espera defòra el parc. Apressemnos que avui ens toca fer vint llegües.

(Sen van)

XVII

BELMONT

EN ELS JARDINS DE PORCIA

Entren Lancelot y Jèssica

LANCELOT No hi ha dubte, no; perque mireu, dels pecats dels pares els fills ne van geperuts; y es per això que jo tremolo per vós. Sempre us he estat franc, que a no esser així no remouria en vostre presencia aquest assumpte. Revestiuvos de coratge perque'm sembla, en bona veritat, que esteu damnada. Sols resta una esperança en vostre favor, y encara es una mena d'esperança borda.

JÈSSICA Dígam, si et plau, quina es aquesta esperança?

LANCELOT En bona fe que sí; podeu confiar, en últim cas, que no heu estat engendrada pel vostre pare y que no sóu la filla del juheu.

JÈSSICA En efecte, aquesta sí que es una mena d'esperança borda. En aquest cas, fóren els pecats de la meva mare els que caurien sobre meu.

LANCELOT Es cert, y per això jo temo que no sigueu damnada de pare y mare: veieu com al fugir de Scila vostre pare, ensopego ab Caribde, vostra mare. Vaja, que per tots dos costats esteu perduda.

JÈSSICA El meu marit me salvarà, que m'ha fet cristiana.

LANCELOT La veritat, això no el fa gens abonable; bé erem prou numerosos els cristians; els justos que calien pera poder viure els uns tranquilament vora dels altres. Aquesta empeltada de cristians farà alsar el preu del porc: si tots n'hem de menjar, aviat ni per un ull de la cara podrem gaudir d'una conna a la graella.

(Entra Llorenç)

JÈSSICA Vaig a dir al meu marit aquestes paraules vostres, Lancelot; aquí ve justament.

LLORENÇ Me fareu tornar prompte gelós, Lancelot, si seguiu atraient la meva dòna pels racers.

JÈSSICA Ah! per nosaltres dos podeu estar tranquil, Llorenç que Lancelot y jo no'ns avenim. M'ha dit ben clar que en el cel no hi ha gracia pera mí, perque sóc filla d'un juheu, y gosa a dir que vós sóu un home nefast a la Republica perque al convertir els juheus en cristians, feu alsar el preu del porc.

LLORENÇ, (a Lancelot) Més pla me sería a mi justificarme d'això davant de la Republica, que a vós de l'arrodoniment de la negresa. Sóu vós qui heu engreixat a la serventa moresca, Lancelot.

LANCELOT Y es bò que guanyi en grossaria lo que pert en virtut. Això demostra que la moresca no m'espanta.

LLORENÇ Qualsevol beneit que se't presenti t'arma avui un jóc de paraules! Me sembla que aviat serà el silenci el mellor encís de l'esperit, y que sols els lloros tindran algun mèrit parlar. Vés, estropell, entra a dir que's preparin pel dinar.

LANCELOT Es per demés, senyor, tots tenen gana.

LLORENÇ Bon Déu! estàs fet una estisora de les paraules! Dígalshi, doncs, que preparin el dinar.

LANCELOT També el dinar està preparat; el cobert haurieu de dir.

LLORENÇ «Cobert» doncs, si així ho vols.

LANCELOT, (acotantse, el capell a la mà) Oh, no; aquí, jo permaneixo descobert; sé quan us dec, senyor.

LLORENÇ Un altre joc de paraules! Es què vols mostrarnos en aquest moment tot el tresor de les teves gracies? Contesta planerament a mes paraules senzilles. Vés dir a tos companys que posin el cobert a taula, que comensin a servir y que nosaltres venim a dinar.

LANCELOT Sí, senyor, servirem taula, y posarem el cobert dins del plat, senyor; en quan a vós, senyor, vindreu a dinar quan així plagui a vostre humor y fantasia!

(Sen va)

LLORENÇ Visca'l bon seny! Y quina cua porten ses paraules! Aquest imbècil ha allotjat tot un exèrcit de mots xirois en sa memoria; però conec imbècils de més altura, que igualment que ell n'estan tots armats, y que, per una paraula rara, estropellen el sentit comú. Y el teu bon humor com va, Jèssica? Ja es hora que'm diguis el teu parer, ma benaimada; què te'n sembla de l'esposa del senyor Bassanio?

JÈSSICA Sobrepassant tota llohança. Ja cal que'l senyor Bassanio visqui sabiament, perque oferintli la seva esposa una tant gran felicitat, trobarà les alegries del cel aquí a la terra y si no les sab fruhir aquí baix, que no esperi pas retrobarles allà dalt. Ah! si dos déus fessin an el cel una posta sobre la valúa de dues dònes de la terra, y Porcia fos una d'elles, ja caldria realsar de bell nou a l'altra, perque com Porcia no n'hi ha dues en eix món tosc y pobre.

LLORENÇ Tu tens en mí com a marit, lo que ella es com esposa.

JÈSSICA Ja ho sembla! que sem pregunti a mí això.

LLORENÇ Ja ho preguntaré més tard; primer anem a dinar.

JÈSSICA Llorençó, dèixam alabarte ara que tinc gana.

LLORENÇ No, fesme el favor, deixèm això y ho rependrem per sobre taula; allí, dígam lo que vulguis, y ho digeriré tot alhora.

JÈSSICA Molt bé, vull treureus la careta.

(Sen van)

XVIII

VENECIA

UNA SALA D'AUDIENCIA

(Entren El Dux, els Senadors, Antoni, Bassanio, Gracià, Salarino, Solanio y d'altres.)

EL DUX S'ha presentat, Antoni?

ANTONI A les ordres de Vostra Mercè.

EL DUX Apesarat estic per tu; has anat a raure ab un adversari de pedra, ab un foll inhumà, un miserable, incapàs de sentir pietat y en quin cor no hi arrela un brí de tendresa.

ANTONI Sé que Vostra Mercè ha fet molts esforços pera apaibagar la seva dura persecució, més com no minva el séu rigor y com no hi ha medi legal per lliurarme dels atacs de la seva rencunia, jo oposo la meva paciencia a la seva furia, y em revesteixo de tota la calma del meu esperit per soportar la rabia y jou de la seva ànima.

EL DUX Que'l juheu se presenti davant del tribunal!

SOLANIO A la porta s'espera; ara ve, mon senyor.

(Entra Shylock)