Part 3

JÈSSICA. Què! Cal encara que jo faci llum a la meva vergonya? Com si per ella sola no fos ja massa, un poc massa visible. Y doncs! amor meu, com es que em destineu a enllumenar als altres, quan jo deuria amagarme?

LLORENÇ Dòna encisera, no estàs prou oculta sota aquest graciós vestit de patge? Però veniu a l'instant: el cor de la nit s'enfuig lleuger, y se'ns espera a sopar a casa de Bassanio.

JÈSSICA Vaig a tancar les portes, a daurarme ab alguns ducats més y sóc ab vós.

(Desapareix de la finestra)

GRACIÀ Pel meu capell us juro que no es juheva sinó gentil, aquesta.

LLORENÇ Malehit jo siga, sinó l'estimo ab tot el meu cor! Perque es espiritual, tant com jo puc judicarla; es bonica, si els meus ulls no m'enganyen y de que es fidel n'ha donat palesa mostra. Doncs, com noia espiritual, bonica y fidel té de regnar pera sempre més en el meu cor. (Entra Jèssica) Ah! ja ets aquí?... Endavant, senyors, anem! Els nostres companys ja ens esperen ab llurs disfreces.

(Sen va ab Jèssica i Salarino)

(Entra Antoni)

ANTONI Qui hi ha aquí?

GRACIÀ Sóu el senyor Antoni?

ANTONI Via! Via! Gracià! Aon són tots els altres? Són les nou, els nostres amics tots us esperen; fòra màscares aquesta nit! S'ha alçat el vent y Bassanio s'embarcarà desseguida. He enviat vint persones a cercarvos;

GRACIÀ Això m'alegra; el meu desitg més gran es veure inflarse la vela y empendre la marxa aquesta nit.

(Sen van)

X

BELMONT

EN EL PALAU DE PORCIA

(Musica de corns. Entren Porcia y El Príncep del Marroc, ab llurs seguicis.)

PORCIA En avant! Descorreu les cortines y mostreu al noble príncep les distintes arques. (Al Príncep) Ara, esculliu.

EL PRÍNCEP La primera es d'or y porta aquesta inscripció: _Qui m'esculleixi guanyarà lo que molts homes desitgen_. La segona, tota de plata, ofereix aquesta promesa: _Qui m'esculleixi obtindrà lo que's mereix_. La tercera, de plom comú, porta una divisa grollera com el séu metall: _Qui m'esculleixi deu dar y aventurar tot lo que té_. Cóm sabré jo si esculleixo la bona?

PORCIA Una d'elles guarda el meu retrat, príncep; si us el feu vostre, també jo us perteneixo.

EL PRÍNCEP Que guihi un déu la meva elecció! A veure: Vull tornar a llegir les inscripcions. Què diu aquesta arca de plom? _Qui m'esculleixi deu dar y aventurar tot lo que té_. Donarho tot... Y per què? Per plom! Aventurarho tot per plom? Aquesta arca es perillosa. Els homes que tot ho aventuren, ho fan solament ab l'esperança de majors beneficis. Una ànima d'or no's deixa enlluernar per un metall de rebutg; així es que jo no vull donar ni aventurar res pel plom. Què diu l'argent de virginal color? _Qui m'esculleixi obtindrà lo que's mereix_. Lo que's mereix?... Poc a poc, marroquí; pesa ab imparcialitat el teu valer; si t'evalues per la propria estima, de bastant ets mereixedor; més esser mereixedor de bastant, es lo suficient pera pretendre aquesta bellesa? Y ab tot, dubtar del meu mèrit, representaria, pera mí, una covarda retirada. _Lo què jo mereixo?_ Es an ella! La mereixo per l'altesa del meu naixement, per la meva riquesa, per les meves dots, pel segell que em dóna l'educació, y sobre tot, pel meu amor!... Veiam! y si sense mirar més escullís aquesta?... Llegim una altra volta la sentencia grabada en l'or: _Qui m'esculleixi guanyarà lo que molts homes desitgen_. No hi ha dubte! Es la noble dama! Tothom la desitja; de les quatre parts del món se ve a besar el tabernacle de la santa mortal que aquí se respira. Els deserts de l'Hircania, les amples solituts de l'immensa Arabia, són ara un encreuhament de rutes obertes pels prínceps que visiten la bella Porcia! El reialme de les ones, quina cresta ambiciosa escumeja contra'l cel, no es un aturador pels llunyadans pretendents: com un xaragall el passen pera veure la formosa Porcia. Una d'aquestes arques guarda sa divina imatge. Es provable que sigui la de plom? Fóra un sacrilegi eix pensament groller; brutalitat molt grossa ja sería donarli per llit de mort aquesta obscura tomba!... Puc crèurela reclosa aquí en la plata, menys preciosa dèu voltes que l'or pur? Oh, pensament culpable! A una tant rica perla, al menys li cal una montura d'auri metall. Tenen a l'Anglaterra una moneda d'or aont hi ha grabada una figura d'angel, més solament està esculpida a la superficie, mentres que aquí es a dins, en un llit d'or, que l'angel reposa. Doneume la clau. Escullo aquest, que passi lo que vulgui.

PORCIA Aquí teniu la clau, preneula, príncep, y si el meu retrat es a dintre, jo sóc vostra.

(Obre l'arca d'or)

EL PRÍNCEP Oh, infern! Què es això? Una calavera que té un paper enrotllat en una de ses conques. Llegimlo:

No es pas or tot lo que lluu, sovint ho haveu sentit dir; molts homes vènen llur vida sols per contemplar mon brill. Tanquen les daurades tombes misèrrims cucs en llur si; si haguessiu sigut discret, lo mateix que sóu ardit; de cos jove y vell de pensa, ara en aquest pergamí no hi tindrieu la resposta. Adéu! Mon comiat es trist.

Ben trist, en veritat. Penes perdudes! Adéu, tu, flama abrusadora! Salut a la desesperació gelada! Porcia, adéu! Massa afligit me sento pera allargar una tant penosa separació. Així sen van els dissortats.

(Sen va)

PORCIA Alegra deslliurança! Anem, tanqueu les cortines! Que tots els del séu color esculleixin ab igual fortuna!

(Sen van tots)

XI

VENECIA

UN CARRER

(Entren Salarino y Solanio)

SALARINO Sí, company, te dic que he vist a Bassanio ferse a la vela; Gracià s'ha embarcat ab ell, més estic segur que Llorenç no els acompanya.

SOLANIO Aquest coquí de juheu, ab els séus crits, ha desvetllat al dux qui ha anat ab ell a regirar l'embarcació de Bassanio.

SALARINO Ha fet tard; la nau ja brandava a tota vela. Però al dux se li ha fet creure que Llorenç y la seva aimada Jèssica han sigut descoberts, junts, en una góndola, y ademés, Antoni li ha confirmat també que'ls dos amants no eren al navili de Bassanio.

SOLANIO Mai en ma vida he vist furia tant desordenada, tant folla, tant extranya, tant incoherenta com la que aquest goç de juheu mostrava pels carrers: _Ma filla! Els meus ducats! Oh! la meva filla fugada ab un cristià! Oh! els meus ducats en mans cristianes! Justicia! La llei! Mos ducats y ma filla! Un sac ple... no! no!... dos sacs plens de ducats, de ducats dobles, a mi robats per la meva filla! Y de joies!... Dues pedres, dues precioses y riques pedres robades per la meva filla... Justicia! Que's trobi la filla! Ella té les pedres y els ducats!_

SALARINO Y ja totes les criatures de Venecia el segueixen cridant: _Ohé! sa filla, ses pedres, sos ducats!_

SOLANIO Ja cal que'l bon Antoni sigui exacte al dia del venciment, sinó ho pagarà ell tot això.

SALARINO Diable! ara m'hi feu pensar, vós; un Francès ab qui jo parlava ahir, me deia que en l'estreta mar que separa la França de l'Anglaterra, un vaixell de la nostra ciutat havia anat a fons ab sa opulenta càrrega. Desseguida, al dirme això, vaig pensar ab Antoni y en mon interior desitjava que no fos un dels séus.

SOLANIO Deurieu dirho an ell lo que sabeu; més sense brusquetat, pera no afligirlo.

SALARINO No hi ha un home mellor en tota la terra. He vist com se despedia de Bassanio. Aquest li deia que s'apressaria a tornar quan més aviat possible. Ell li ha respost: _No ho feu pas, Bassanio, no vull que pera mi violenteu les coses, al contrari, espereu que'l temps les hagi madurades. Y en quan a la lletra que jo he firmat al juheu, que'l vostre pensament d'enamorat no sen ocupi. Esteu alegre, consagreuvos tot al vostre festeig y a l'assegurança del vostre amor per les demostracions que us semblin més convincentes_. Dit això, els ulls plens de llàgrimes, ha girat la testa, y d'esquena mateix, allargant el braç, ha pres la mà de Bassanio, retenintla ab infinita tendresa entre les seves. Aleshores, s'han separat.

SOLANIO Diria que sols per Bassanio estima la existencia. Creume, anemlo a trobar y ab alguna distracció esvahimli la melancolia que ell mateix se dóna.

SALARINO Sí, anem.

(Sen van)

XII

BELMONT

EN EL PALAU DE PORCIA

(Entra Nerissa, seguida d'un criat)

NERISSA. Cuita! cuita! descorre les cortines a l'instant, per favor, que'l Príncep d'Aragó acaba de jurar y ve desseguida a provar fortuna.

(Musica de corns)

(Entren El Príncep d'Aragó, Porcia y llurs seguicis)

PORCIA Mireu: aquí hi ha les arques, noble príncep, si esculliu la que guarda mon imatge, nostra festa nupcial serà prompte celebrada, més si sóu dissortat, ja cal que sense planys ni discursos de cap mena, us disposeu a partir immediatament.

EL PRÍNCEP El meu jurament me força a tres coses: per de prompte, mai revelar a ningú l'arca per mí escullida; després, mai pretendre una dòna pera casarmhi, si erro l'arca bona, y per fí, deixarvos a l'instant, si la sòrt no m'acompanya.

PORCIA Aquestes són les condicions a les quals jura sometres aquell qui s'aventura a possehir ma pobra persona.

EL PRÍNCEP Dispost hi estic. Que la fortuna realci les meves esperances!... Or, plata y plom groller. _Qui m'esculleixi deu dar y aventurar tot lo que té_. Cal que facis més bona cara abans que jo dóni o aventuri res per tu! Què diu l'arca d'or? Ah! Veiam! _Qui m'esculleixi guanyarà lo que molts homes desitgen_. Lo què molts homes desitgen? Aquest _molts_ potser designa la folla multitut qui es deixa enganyar per les apariencies; qui judica per lo que enlluerna sa mirada, qui no sab veure l'interior de les coses, com el falsiot que fa son niu a la vista de tothom, a l'aire lliure, part defòra del mur, al mateix indret del perill. Jo, doncs, no vull escullir lo que molts homes desitgen, perque no vull anar de parella ab els esperits vulgars ni confòndrem ab les barbres multituts. A tu, a tu vaig ara, reliquiari de plata! Dígam novament quina es la teva divisa: _Qui m'esculleixi obtindrà lo que's mereix_. Ben dit. En efecte, qui voldria abusar de la fortuna obtenint honors mancats del sagell del mèrit? Que ningú tingui la presompció de revertirse ab immerescudes dignitats! Ah! si els imperis, els graus, les places, no s'obtinguessin a força de corrupció; si els honors purs fossin comprats no més al preu del propri mèrit, quanta gent núa veuriem ben abrigada y quants que avui manen serien manats! Quan d'agram rossegaire s'arrebassaria del bon grà de l'honor! Y quantes llevors de noblesa, espigolades en els femers y en el rebutg dels temps, treurien magnifica brostada!... Però anem a escullir. _Qui m'esculleixi obtindrà lo que's mereix_. Jo preng lo que'm mereixo. Doneume la clau d'aquesta arca, que aquí obro la porta a la meva fortuna.

(Obra l'arca de plata)

PORCIA Lo que hi trobeu no mereixía tant llarga espera.

EL PRÍNCEP Què veig! El retrat d'un estúpit fent ganyotes qui m'allarga un paper! Vaig a llegirlo. Que poc t'assembles a Porcia! Que diferent ets de lo que jo esperava, de lo que jo mereixia! _Qui m'esculleixi obtindrà lo que's mereix_. No mereixia altra cosa que un cap d'idiota? Es aquest el preu equitatiu dels meus mèrits?

PORCIA El jutge y el culpable no poden ocupar el mateix lloc: són dos papers de naturalesa oposada.

EL PRÍNCEP Què diu aquí?

El foc m'ha trempat set voltes; set voltes deu ser provat per no esser erroni, el judici. Una mena de gent hi ha que no més abraça ombres, y ombra es llur felicitat. Ja ho sé que en eix món hi ha tontos com jo, per fòra brillants. L'esposa que a vós us plagui meneu al llit, mes mon cap serà y es símbol del vostre. Ab això, aneusen, si us plau.

Com més aquí m'estés, més lleig paper hi faria. Ab una testa d'idiota havia vingut a galantejar, més ara men vaig, ab dues. Adéu, dòna encisera! Cumpliré mon jurament y soportaré ab paciencia la meva desgracia.

(El Príncep d'Aragó sen va ab el séu seguici)

PORCIA Mireu el papelló, com s'ha cremat al llum! Oh! aquests tontos carregats de reflexions! Quan se decideixen a obrar tenen el dò de malversarho tot ab llur sapiencia.

NERISSA No es cap disbarat el vell proverbi: forca y casori, coses del destí!

PORCIA Anem! clou les cortines, Nerissa.

(Entra un missatger)

MISSATGER Missenyora aont es?

PORCIA Aquí. Missenyor, què vol?

MISSATGER Senyora, acaba d'arribar a la vostra porta un jove venecià, qui precedeix y anuncia la vinguda del séu amo. Porta de part d'ell substancials homenatges, compresos en presents de gran valúa, ademés dels compliments y frasseigs de la més fina gentilesa. No he vist mai un embaixador d'amor tant proprici: cap dia d'abril ha anunciat tant delitosament la vinguda de l'abundós estiu com aquest herald la vinguda del séu amo.

PORCIA Prou, prou, no parlis més! Mitg temo que aviat no'm diguis que es un dels teus parents, quan així dispendíes ta verbositat de les grans festes pera lloarlo. Vina, vina, Nerissa; el temps me manca pera veure aquest lleuger correu de Cupidó que tant apunt arriba.

NERISSA Mestre Amor vulgui que siga Bassanio.

(Sen van tots)

XIII

UN CARRER DE VENECIA

(Entren Solanio y Salarino)

SOLANIO Y ara digues, quines noves corren pel Rialto?

SALARINO Segueix corrent la brama, per ningú desmentida, que una de les naus d'Antoni, carregada que era una riquesa, ha fet naufragi en el estret, als _Goodwins_; penso que així s'anomena aquell indret. Es un baix fons perillós y malestrug aon sepultades geuhen les carcasses de molts navilis de fonda calada. Aquesta es la nova, dat el cas que'l rum rum que jo't porto sigui un fill dels que la veritat engendra.

SOLANIO Voldria que fos tant fals com la més trafica de les comares que mai hagi rosegat pa de pessic o bé fet creure als séus veíns que les llàgrimes l'anegaven per la pèrdua d'un tercer espòs. Més pera no enfonzarme en un mar de digressions y no entorpir la via planera de la senzilla conversa, es ben cert que'l bon Antoni, l'honrat Antoni... Oh! que jo no trobi un calificatiu prou digne de precedir el séu nom!...

SALARINO Vaja! vés a la fí!

SOLANIO Eh! Què dius?... Y bé, la fí es que ha perdut un navili.

SALARINO Déu vulgui que sigui aquesta la darrera de les seves pèrdues.

SOLANIO Déixam dir a l'instant _Amen!_ de tanta por que tinc que'l diable no vingui a trencar la meva oració, perque míratel com ve cap aquí en forma de juheu. (Entra Shilock) Y doncs, Shylock? Què's diu de nou entre'ls marxants?

SHYLOCK Vosaltres, mellor que ningú, heu sabut la fugida de la meva filla.

SALARINO Això es veritat. Y lo que's jo, conec el sastre que li ha fet les ales ab les quals ha emprès la volada.

SOLANIO Y en quan a Shylock ja sabia que l'aucell tenia tota sa ploma, y que en eix punt, està en la natura de tots els aucells el deixar la vella.

SHYLOCK Damnada està per tal fet.

SALARINO Ben cert, si el diable la jutja.

SHYLOCK Ma sang y ma carn revoltarse així!

SOLANIO Què, vella carronya! Això't passa a la teva edat?

SHYLOCK Vull dir la meva filla; que es ma sang y ma carn.

SALARINO Hi ha més diferencia entre ta carn y la seva que entre la gaieta y l'ivori, y en quan a les vostres sangs, la teva es el roig most, la seva ví del Rhin... Però, digueunos, sabeu si Antoni ha tingut o no alguna pèrdua en mar?

SHYLOCK Quin altre mal negoci pera mí! Heus aquí un fallit, un trist pròdig que ab prou feines gosa a mostrar el cap en el Rialto! Un pidolaire que acostumava a venir a la plaça pera treure més al sol que no tenia a l'ombra! Que no pensi ab sa lletra! No sabía dirme altre nom que usurer. Que descuidi sa lletra! Acostumava a deixar diners sols per delicadesa cristiana. Que oblidi sa lletra!

SALARINO Bah! no dubto que si Antoni't manqués, tu no li voldríes pas la seva carn. De què't serviria?

SHYLOCK D'esqué pels peixos. Y sinó pera satisfer ma venjança. Ell m'ha fet abaixar la cara ab sos menyspreus, per ell he deixat de guanyar mitg milló, s'ha rigut de mes pèrdues, s'ha mofat dels meus tants per cent, ha trepitjat la meva raça, ha esbullat els meus negocis, ha refredat mos amics y encès mos enemics... y per quina raó? Perque sóc juheu! Que no té ulls un juheu? Un juheu no té per ventura mans, órgans, proporcions, sentits, afeccions y passions? No's nodreix ab iguals aliments, no el fereixen les mateixes armes, no està subjecte a malalties d'una mateixa llei, no's cura pels mateixos medis, no l'escalfa el mateix estiu y no el refreda el mateix hivern que a un cristià? Si se'ns trenca la pell no sagnem, acàs? No som forçats a riure si ens pessigollejen? Si ens emmatzinen, que per ventura no morim nosaltres? Y si ens ultratgen no tindrem dret a venjarnos? Si en tot lo demés som com vosaltres, també volem assemblarvos ab això. Quan un cristià es ultratjat per un juheu, aont el conduheix la seva humilitat? A la venjança! Quan un juheu se sent ofès per un cristià, seguint el séu exemple, aon deu dirigir sa paciencia? Doncs siga, a la venjança! La perfidia que de vosaltres he après jo me la faré valdre y caigui la desgracia sobre meu sinó allissono a mos mestres.

(Entra un criat)

EL CRIAT Senyors, mon amo Antoni, que's troba a casa seva, desitja parlarvos a tots dos.

SALARINO Nosaltres l'hem cercat per tots indrets.

SOLANIO Aquí se'ns en acosta un que també es de la tribu! Dubto que sen trobi un altre pera fer el tres, si es que'l mateix diable no esdevé juheu.

(Sen van Solanio, Salarino y El Criat)

(Entra Túbal)

SHYLOCK Digues, Túbal, quines noves portes de Gènova? Has trobat la meva filla?

TÚBAL D'ella he sentit parlar en més d'un indret, però no m'ha sigut possible trobarla.

SHYLOCK Malament! Malament! Remalament! Dóna per perdut un diamant que m'havia costat dos mil ducats a Francfort! Mai fins ara havia caigut la maledicció sobre la nostra raça; jo no l'he sentida fins ara... Hi perdo dos mil ducats en tot això, sense comptar algunes joies precioses, ben precioses joies!... Aquí la voldria la meva filla, morta, a mos peus, ab les joies penjantli en les orelles!... Enterrada la voldria, aquí, a mos peus, ab els ducats dins de sa caixa!... Y cap nova, cap, dels dos fugats!... No, ni una!... Y ja ni sé quan han pujat tots els treballs de recerca. Sí, pèrdua sobre pèrdua! Fuig el lladre ab tant; tant pera trobar el lladre! Y res pera satisferme, ni una ombra de venjança! Ah! totes les desgracies cauhen sobre mes espatlles, sols en mon pit esclaten els sanglots, pera mon rostre són totes les llàgrimes!

(Plora)

TÚBAL No, per cert, a altres homes persegueix la desgracia. Antoni segons he sentit dir a Gènova...

SHYLOCK Què! Què! Què? Una desgracia? Una desgracia?

TÚBAL Ha perdut una nau que retornava de Trípoli.

SHYLOCK Gracies a Déu siguin dades, bon Déu, gracies! Ja es ben veritat? Ja es ben veritat?

TÚBAL Jo he parlat ab uns mariners lliurats del naufragi.

SHYLOCK Te dóno les gracies, bon Túbal!... Es una bona nova; sí, bona nova! Bé! Bé! Y aont això? A Gènova?

TÚBAL M'han dit que la vostra filla, a Gènova, ha malgastat vuitanta ducats en una nit!

SHYLOCK Me claves un punyal... Mai més veuré el meu or. Vuitanta ducats d'un sol cop! Vuitanta ducats!

TÚBAL Han vingut ab mí a Venecia uns acreedors d'Antoni, y asseguraven que no s'escaparà de fer fallida.

SHYLOCK Això m'anima. El marejaré, el torturaré; això m'entussiasma.

TÚBAL Y un d'ells ha ensenyat una tombaga que l'havia comprat a la vostra filla a preu d'un mico.

SHYLOCK La desgracia l'aplani! Com me tortures, Túbal: era la meva turquesa. Era un present de Lia, de quan joves; no l'hauria donada per tot un bosc de micos.

TÚBAL Y no hi ha dubte, Antoni està enfonzat.

SHYLOCK Sí, tens raó, es veritat. Vés, corre, Túbal, retentme un home de lleis, quedeu compromesos ab quinze dies d'anticipació... Si no'm paga, vull ferme ab el séu cor: quan ell hagi desaparegut de Venecia faré tot el negoci que a mí em plagui. Corre, Túbal, y vina a retrobarme a la nostra sinagoga; via, bon Túbal. A la nostra sinagoga, Túbal!

(Sen van)

XV

EL PALAU DE PORCIA, A BELMONT

(Entren Bassanio, Porcia, Gracià, Nerissa y altres acompanyantes. Les arques estan visibles)

PORCIA Jo us prego de detindreus. Espereu un dia o dos a aventurarvos; si no acerteu, jo perdo així la vostra companyia. Tardeu doncs, un poc més. Hi ha no sé què (no es pas l'amor, no,) que'm fa sentir quan me doldria perdreus; y un tal pressentiment, ja sabeu vós que no vindrà de l'odi. Pera ferme compendre mellor, doncs, (y això que la verge sols gosa parlar ab el propri pensament), jo voldria retenirvos un mes o dos aquí, abans que pera mí temptessiu la fortuna. Jo podria ensenyarvos la manera de ben escullir, sinó que aleshores seria una perjura y jo no ho seré mai. Per altra part, podeu mal escullir y aleshores me deixareu ab el negre dolor de no haver estat perjura. Malhagin els vostres ulls! Són ells els que m'han encantat y mitg partit en dues: vostra es l'una meitat, l'altra meitat es vostra... ai, volia dir meva; però si es meva es també vostra, y així sóc vostra entera. Oh! crudel destí el que alça un mur entre el proprietari y la proprietat, y fa que sentintme jo vostra, no'm pogueu vós pendre!... Si així passés que sen vagi la sòrt a l'infern y no pas jo! Parlo massa, ja ho veig, més es pera aturar el temps, allargarlo, retenirlo, distreurel y així retardar la vostra elecció.

BASSANIO Deixeume, deixeume escullir que aquest estat me posa en tortura.

PORCIA En tortura Bassanio? Digueu així que en vostre amor s'hi amaga alguna traició.

BASSANIO Cap, a no esser que fos la terrible traició del dubte que em fa tèmer per la possessió d'allò que estimo. Hi ha tant de parentiu y afinitat entre la neu y la flama, com entre la traició y el meu amor.

PORCIA Sí, sí; però jo temo que ara no parleu com un home a qui la tortura força a parlar.

BASSANIO Prometeume la vida y diré tota la veritat.

PORCIA Doncs siga; confesseu y viviu.

BASSANIO Si haguessiu dit: confesseu y aimeu, en dos termes hauriau enclòs la meva confessió. Oh dolcíssim torment quan l'atormentadora desvetlla en mí la resposta que ha de deslliurarme! Anem! Guieume a les arques y a la meva sòrt.

PORCIA Anem doncs! En una de elles sóc tancada; si m'estimeu m'hi trobareu. Nerissa y tots vosaltres, retireuvos un poc... soni la musica mentres que ell esculleixi! Si perd acabarà com el cigne que expira cantant; y perque sigui més fidel la comparança, mos ulls seran el xaragall aon trobi ell l'humit coixí de mort. Mes potser guanyarà: y aleshores què serà la musica? Oh, serà l'esclat de la trompeteria de quan els vassalls fidels saluden a un rei coronat de nou; serà el dolç ressonar d'aubada que's filtra a l'orella del nuvi ensomniat y el crida a casament... Mireusel! camina ab tanta magestat, però més ric d'amor que'l jove Alcides al deslliurà la verge que l'afligida Troya oferia en tribut al monstre de la mar. Jo estic disposta al sacrifici, aquestes dònes, aquí, a part, són les Dardanianes, qui ab el visatge descompost venen a veure el dessenllàs de l'acte... Coratge, Hèrcul! Viu tu, y em faràs viure... Me corpren molta més ansia a mí qui contemplo el combat, que a tu qui l'afrontes.

(Comença la musica. Mentres Bassanio medita davant les arques, se sent la cançó que segueix:)

Digam aon l'amor s'hostatja? En la testa o en el cor? Digam com naix y es nodreix? Respòn, respòn.

L'amor s'engendra en els ulls, viu de mirades, y mor en el breçol que l'ampara. Brandem tots les campanes per l'amor. Jo canto: Ning, nang, abranda!

TOTS Ning, nang, abranda!