Part 2

SHYLOCK, Jo us la vull mostrar la meva bona voluntat. Veniu ab mí a casa de un notari y firmeume una senzilla lletra; Y com a cosa de broma, que consti allí que si no'm torneu el diner que jo us deixi en tal dia y en tal lloc, vós perdreu una lliura de la vostra carn sana, la qual serà tallada y presa de la part del vostre cos que més me plagui.

ANTONI En bona fe m'hi aving; firmaré aquest document y diré ab gust que'l juheu dóna proves de gran benevolencia.

BASSANIO No vull que per mi firmeu una semblanta lletra; prefereixo quedarme sense'l diner.

ANTONI Vaja, amic, no siguis temerós; no hi ha perill d'aquesta pèrdua. Dintre dos mesos, o sigui un mes abans del rendiment, espero que entrarà a casa meva, nou vegades per valor d'aquesta lletra.

SHYLOCK Oh, pare Abraham! Són ben bé aquests els cristians! La duresa dels séus actes els ensenya a mal pensar de les intencions dels altres. (a Bassanio) Diheume, per favor, vós; si acàs ell me mancava al rendiment, què hi guanyaré d'exigir el deute? Una lliura de carn, presa d'un home, no es pas estimable ni profitosa com una lliura de carn de moltó, de bou, o de cabra. Ho repeteixo, es pera guanyarme la seva bona voluntat que li faig aquest favor. Si ho acepta, bé! Sinó, adéu! Però, per pietat, no m'insulteu fins en les meves bondats.

ANTONI Sí, Shylock, firmaré'l document.

SHYLOCK Aneu, doncs, desseguida, a esperarme a câl notari; feuli redactar aquesta acta de broma. Jo men vaig de dret a cercar els diners y de passada donaré un cop d'ull a casa que l'he deixada a la trista mercè d'un criat mal guardià, y desseguida sóc ab vosaltres.

(Sen va)

ANTONI Vés, corre, juheu; veuràs com aquest hebreu se fa cristià; se torna bon home.

BASSANIO Les mellors paraules me desagraden eixint d'un pensament roí.

ANTONI Anem. No hi ha res a tèmer. Les meves naus arriben un mes abans del venciment.

(Sen van)

IV

BELMONT

A CASA DE PORCIA. MUSICA DE CORNS

(Entran EL PRÍNCEP DEL MARROC, moro abronzat, vestit de blanc, y tres o quatre homes del séu seguici, igualment habillats; darrera d'ells PORCIA, NERISSA y altres acompanyantes)

EL PRÍNCEP No'm mireu ab mals ulls pel color de ma pell, fosca emprempta del meu veí, el sol de foc, vora del qual m'he criat. Porteume dels fills del nord l'home més blanc, d'allà aon la flama de Febus ab pena fon el glas, y per la vostra amor, obrimnos una vena pera veure quin dels dos té la sang més roja. Creu, hermosa dama, que aquest rostre ha esglaiat als homes braus, y per l'amor meu te juro, que les més superbes verges de nostres regions l'han doblement aimat. Jo no voldria mudar de color, quan no fos pera devenir senyor dels vostres pensaments, ma dolça reina.

PORCIA Jo no esculliría guiada únicament per la lleugera impressió d'una mirada de noia; ademés l'etzar a que està subjecte el meu destí, me roba la facultad d'escullir lliurement. Però si el meu pare, per sa prudencia tutelar, no m'hagués destinat a esser la muller de qui m'obtingui pel medi que us he dit, vós, princep famós, tindrieu tants drets a la meva afecció com els altres pretendents vinguts fins ara.

EL PRÍNCEP Això sol desvetlla el meu agraiment. Conduiume, doncs, per favor, davant d'aquestes caixetes, que vull provar fortuna! Per aquesta cimitarra que va morfondre el gran Sofí y a un Príncep de Persia, que en tres batalles ha batut al sultà Solíman, te juro que estic dispost a aterrar ab mon esguard les més insolentes mirades, y ab la meva valentia el més ardit coratge, a arrebaçar els cadells de la mamella de l'òssa y fins amenaçar al lleó bramolant en contra de sa presa, tot pera conquerirte, hermosa meva! Més ai! que si Hercul y Lychas juguen als daus pera decidir victoria, l'etzar pot fer caure el mellor punt de la mà del més feble y Alcides serà vençut pel seu patge. Vetaquí com jo, guiat per la cega fortuna, podría fallar en allò que obtindrà un de menys digne y morir bentost de dolor!

PORCIA Cal que prengueu la sòrt com vingui; renuncieu del tot a escullir, o jureu abans de ferho, que, si sóu dissortat en vostra tria, mai més, temps a venir, parlareu de casament a cap més dòna... Reflexioneu, doncs...

EL PRÍNCEP M'hi aving. Anem! Guieume cap a la meva sòrt.

PORCIA A l'iglesia, primer. Després de dinar provareu la vostra fortuna.

EL PRÍNCEP Que aleshores l'etzar me sigui favorable! Ell pot fer un cel o un infern de la meva vida!

(Sen van. Musica de corns)

V

VENECIA

UN CARRER

(Entra Lancelot Gobbo)

LANCELOT Caldrà que la meva conciencia s'ablaneixi y em deixi escapar de casa l'amo juheu. El dimoni em toca'l colze y em tempta ab bones paraules. Me diu: _Gobbo, Lancelot Gobbo_, o _bon Lancelot_, o _bon Gobbo_ o bé _bon Lancelot Gobbo, estira les cames, pren l'embranzida y escàpat_. La meva conciencia me diu: _No, vés ab compte, Lancelot honrat, vés ab compte, honrat Gobbo_, o, com deia; _honrat Lancelot Gobbo, no fugis pas, posa aquest projecte sota els talons de les teves sabates_. Aleshores el dimoni, sempre ferm, m'asperona a equiparme pera la marxa: _En camí!_ diu el dimoni; _vesten!_ diu el dimoni; _en nom de Déu, pren una bona determinació_, diu el dimoni, _y escàpat d'una vegada!_ Tot seguit la meva conciencia, volentme trencar les ales del cor ab son clamor, me diu molt prudentment: _Amic meu y honorós Lancelot, tu qui ets el fill d'un home honrat_ (o mellor, d'una dòna honrada, car al meu pare no li manquen petites màcules; no sempre s'ha sabut retenir... li han fet goig certes coses) La conciencia, dic, me diu: _Lancelot no't moguis. Moute_, diu el dimoni: _No't moguis_, diu la meva conciencia. Y jo dic: _M'aconcelleu bé, conciencia_; y al dimoni: _Dimoni_, li dic, _m'aconcelleu bé_. Si obeheixo la meva conciencia, haig de restar ab l'amo juheu, un home que, ab perdó de Déu sigui dit, es una mena de diable; y si vull plantar al juheu, haig d'obeir al dimoni, y aquest sí que, si vosaltres no diheu lo contrari, es el diable en persona. Però el juheu es segurament el mateix diable fet home, y vaja, que en conciencia, he de dir que la meva conciencia es una conciencia ben dura, d'aconcellarme que resti a câl juheu. Es el dimoni qui'm dóna el mellor concell d'amic. Vaig a escaparme, dimoni; les plantes dels meus peus te són obedientes; vaig a escaparme.

(Entra el vell Gobbo, portant un cistell)

GOBBO Senyor! Jove! Sí, home, a vós m'adresso! Voleu ensenyarme la via pera anar a câl mestre juheu?

LANCELOT, (pera sí) Déu del cel! Si es el meu propri pare! El pobre es quasi cego d'una granillada als ulls y ni em reconeix. A veure. Ting ganes d'experimentarlo.

GOBBO Jove, mestre, mon bon cavaller, voleu dirme, si us plau, per aon se passa pera anar a la casa del mestre juheu?

LANCELOT Al primer revolt que trobeu gireu a mà dreta, al revolt que segueix, tombeu a l'esquerra, y després, que dimoni! no gireu ni a dreta ni a esquerra, sinó que a l'altre revolt, aneu baixant de totes maneres cap a câl juheu.

GOBBO Oh, senderons de Déu! Me sembla que serà dificultós de trobar aquest camí! Y sabrieu dirme, vós, si un tal Lancelot qui viu ab el juheu, hi viu o no, ara?

LANCELOT Parleu del jove noble Lancelot? (Pera sí) Fixeuvoshi bé en quin tràngul el poso. (En veu alta) Parleu del jove noble Lancelot?

GOBBO Oh, no es pas un noble, senyor, sinó el fill d'un pobre home. El séu pare, maldament no m'escaigui el dirho, es un home honrat, en extrem pobre, però, gracies a Déu, pot anar tirant.

LANCELOT Està bé! Que son pare sigui lo que vulgui, nosaltres parlem del jove noble Lancelot.

GOBBO De Lancelot, pera servirvos, senyor.

LANCELOT Però, bon vell, escolteume si us plau, _ergo_, diheume, no es cert, parleu del jove noble Lancelot?

GOBBO De Lancelot, y perdoni Vostra Senyoria!

LANCELOT _Ergo_, del noble Lancelot. No parleu del noble Lancelot, pare, car aquest jove cavaller, (gracies a la fatalitat y al destí y a altres paraules extravagants; gracies a les tres funestes germanes y demés branques de la ciencia) es irremissiblement finat, o per parlar més clar, se n'ha anat al cel.

GOBBO Rellamp! Que Déu men guardi! Aquest minyò era el meu únic puntal, el meu bastó de vellesa.

LANCELOT Es que per ventura m'assemblo jo a un garrot, a un pal, a un bastó, a una puntala? Qne ja no'm coneixeu, pare?

GOBBO Ai! no, no us conec pas, jove cavaller; mes, jo us ho demano, digueume la veritat: el meu noi, (que Déu el tingui al cel!) es viu o mort?

LANCELOT Però que no'm reconeixeu, pare?

GOBBO Ai! senyor, ting entelada la vista; no us conec, no.

LANCELOT Ah! per més clar que hi vegessiu, en bona fe sinó us costava igual de reconèixem; espavilat es el pare que sab qui es el séu propri fill! Vaja, bon vell, vaig a darvos noves del vostre noi; doneume la benedicció pairal. La veritat s'ha d'obrir pas; una mort no pot restar molt temps oculta, a un pare sí que pot ocultàrseli el séu fill; més, a la fí, la veritat se mostra nua.

(S'agenolla)

GOBBO Alceuvos, si us plau, senyor; sé del cert que vós no sóu Lancelot, el meu noi.

LANCELOT A vós us ha de plaure no burnejar més y donarme la vostra benedicció. Jo sóc Lancelot, aquell minyò que teniau, aquest fill que teniu, aquell noi que tindreu.

GOBBO No ho puc creure que vós sigueu el meu fill.

LANCELOT Sóc jo qui no sé si dec creureho; però sé que sóc Lancelot, el de cal juheu; y de lo que estic ben segur es que la vostra dòna, Marguerida, es la meva mare.

GOBBO Marguerida's diu,en efecte. Y si tu ets Lancelot, puc jurarte que ets carn y sang de la meva. Alabat siga Déu! Y quina barba tens! Portes més pèl tu a la cara, que Dobbin, el meu cavall de vares, a la cua.

LANCELOT Digueu, doncs, que la cua de Dobbin fa la creixença cap endintre; la darrera vegada que'l vaig veure, es segur que tenia més pèl ell a la cua que jo a la barba.

GOBBO Senyor! Y com has mudat! Y digues, com lligueu tu y el teu amo? Aquí li porto un present. Us aveniu bé, ara?

LANCELOT Molt bé, molt, Però jo, com que estic decidit a fugir de casa seva, no m'aturaré fins que l'hagi ben perduda de vista. El meu amo es un juheu de nom y de fets. Portarli un present an ell? Una corda pera penjarlo. Me moriría de fam al séu costat; se'm podrien comptar els òssos de les costelles. Estic molt content que hagiu vingut, pare; donareu aquest present a un tal senyor Bassanio. Aquest sí que fa lluir ab riques y flamantes llureies! Si no puc entrar al séu servei men vaig a correr tant de món com Déu ha fet... Oh, sòrt de les sòrts! Aquí el tenim, en presencia. Escometeulo, pare, o, si haig de viure més temps ab el juheu, vull tornarme tant juheu com ell.

(Entra Bassanio, seguit de Lleonard y altres criats)

BASSANIO, (a un criat) Sí que podeu, més apresseuvos, que'l sopar estigui a punt tot lo més tard a les cinc. Feu enviar aquestes lletres a l'adressa llur, feu enllestir les llureies, y digueu a Gracià que vingui sense perdre temps a casa meva.

(Un criat sen va)

LANCELOT, (en veu baixa a Gobbo) Empreneulo, pare!

GOBBO Que Déu beneheixi a Vostra Exelencia!

BASSANIO Grans mercès! Desitges quelcom de mí?

GOBBO Aquí teniu el meu fill, senyor, un pobre noi...

LANCELOT No, no es un pobre noi, senyor, sinó el servent del ric juheu, el qual voldria, senyor, com el meu pare us dirà ab més detalls...

GOBBO El minyò té, com si diguessim, una gran follia per servir.

LANCELOT En efecte, el resum y l'exposició del meu assumpte, es que jo serveixo al juheu y que voldria, com el meu pare us especificarà...

GOBBO Ell y el séu amo, dit siga ab el respecte degut a Vostra Exelencia, s'avenen com gat y goç.

LANCELOT Pera abreviar, la bona veritat es que'l juheu, ab els séus mals tractes, m'obliga a lo que el meu pare, com a més vell, us explicarà, segons penso, ab abundancia...

GOBBO Aquí porto uns colomins que jo voldria oferir a Vostra Exelencia, essent la meva demanda...

LANCELOT En poques paraules; aquesta demanda es d'una gran impertinencia pera la meva persona, com Vostra Exelencia ho sabrà per boca d'aquest honrat vell, que encara que mal m'està el dirho, es pobre, a més d'esser vell, y es, ademés, el meu pare...

BASSANIO Que l'un o l'altre parli per tots dos! Què voleu?

LANCELOT Servirvos a vós, senyor.

GOBBO Aquest es l'atreviment de la nostra petició.

BASSANIO, (a Lancelot) Te conec prou a tu: t'es concedit lo que demanes. Avui mateix, el teu amo Shylock m'ha parlat y sé que't deixa lliure d'anar endavant, si es anar endavant deixar de servir a un juheu ric, pera formar en el seguici d'un cavaller pobre com jo.

LANCELOT El vell proverbi escau que ni pintat entre'l meu amo Shylock y vós, senyor: ell té quelcom, més vós, senyor, teniu la gracia del cel.

BASSANIO Ben dit! Aneu, pare, ab el vostre fill. Vés a pendre comiat del teu vell amo, y demana que t'adressin a casa meva. (Als séus homes) Que se li dongui la llureia més ostentosa de tot el servei! No distreuressen.

(Conversa en veu baixa ab Lleonart)

LANCELOT Me pren ab ell, pare! Ah! aneu dient que no sóc capaç de trobar amo! Ah! y això que he estat sempre un cap buit! Molt bé. (Mirantse'l palmell de la mà) Hi ha cap home en tota Italia, que jurant per la Biblia, pugui mostrar un palmell de mà més venturós? No'm mancarà felicitat: teniu! aquesta ratlla de vida solament! Mireu aquí quina corrúa de mullers! Bon Déu! quinze promeses, poca cosa! Onze viudes y nou verges, quasi res pera començar, un home tot sol. Y després tres vegades me salvaré d'apunt d'esser ofegat! Y que'n dieu d'aquest perill que menaça la meva vida al volt d'un llit de plomes? D'això sen diuen sòrts! Vaja, que si la fortuna es femella, an aquest pas es una bona noia. Veniu, pare! Vaig a pendre comiat del jueu en un salt.

(Sen van Lancelot y el vell Gobbo)

BASSANIO Sobre tot, bon Lleonart, no't descuidis d'això. Quan ho hagis comprat tot y tot posat apunt, torna al moment, que aquesta nit dóno una festa als meus mellors amics. Vés, y fes via.

LLEONART Hi faré tot quan sàpiga.

(Entra Gracià)

GRACIÀ Aont es el vostre amo?

LLEONART Per allà, passejantse, senyor.

(Lleonart sen va)

GRACIÀ Senyor Bassanio!...

BASSANIO Gracià!

GRACIÀ Us haig de demanar una cosa.

BASSANIO Tingueula per concedida.

GRACIÀ Ja no'm podeu refusar; es necessari que jo us acompanyi a Belmont.

BASSANIO Si es necessari, vina!... Però escolta una cosa, Gracià: tu ets massa impetuós, massa brusc, tens unes paraules que tallen. Veus? aquestes coses que entre nosaltres te fan encara gracia y que cap amic, ni de bon troç, pren per defectes, als ulls de la gent que no't coneix prou, creume, tenen no sé què de massa lliure. Jo voldria de tu que ab una mica de la fredor que acompanya a la modestia, calmessis la fogositat del teu esperit; altrament, el teu procedir esbogerrat me faria malveure en els llocs aon vaig y tiraria per terra les meves esperances.

GRACIÀ Escolteume bé a mí, senyor Bassanio: sinó'm veieu pendre un seriós posat, parlar ab mesura, jurar lo menys possible, portar un devocionari a la butxaca, fingir un aspecte de conformació, y lo que es més encara, si no'm veieu, quan se diguin les gracies, amagar els ulls darrera el meu capell y sospirar y dir: _Amen!..._ pera acabar, sinó compleixo ab tots els usos de la civilitat com un home que ha après a fer la cara solemne a fi de complaure a la seva avia, negueume pera sempre més vostra confiança!

BASSANIO Està bé, veurem com us portareu.

GRACIA Ah! però aquesta nit no compta. No pendreu pas com a penyora lo que farem aquesta nit?

BASSANIO No, fóra una llàstima això. Al contrari, jo voldria moureus a que toquessin els ressorts més atrevits de vostra gresca, car tenim uns amics ab moltes ganes de riure. Ab això a reveure! Hi ha feines que m'esperen.

GRACIÀ Y jo cal que vagi a trobar a Llorenç y als demés; serem ab vós a l'hora del sopar.

(Sen van)

VI

UNA CAMBRA A CASA DE SHYLOCK

(Entran Jèssica y Lancelot)

JÈSSICA Me sab molt greu que abandonis així al meu pare; casa nostra es un infern y tu, joiós endemoniat, l'orejaves un poc de sa fortor d'aborriment. Adéu, per això! Aquí tens un ducat pera tu. Ah! tu, Lancelot, dintre un instant, a l'hora de sopar, veuràs a Llorenç entre'ls convidats del teu nou amo: dónali aquesta lletra... secretament! Ab això, adéu! No voldria que'l meu pare'm vegés parlar ab tu.

LANCELOT, (ploriquejant) Adéu!... No més puc parlar ab llàgrimes... Oh idólatra pertorbadora, deliciosa juheva! Molt m'enganyo si al mellor dia un cristià no comet alguna barbaritat pera ferte seva. Prou, adéu! Aquestes llàgrimes tontes aneguen el meu coratge d'home. Adéu!

(Sen va)

JÈSSICA Bona sòrt, Lancelot. Oh, quin pecat més horrorós cometo avergonyintme, d'esser la filla del meu pare! Més sols per la sang li sóc filla, no pas pel caràcter. Oh, Llorenç! Si realises ta promesa acabaré totes aquestes lluites; me faré cristiana pera esser ta ben amada esposa.

(Sen va)

VII

VENECIA

UN CARRER

(Entran Gracià, Llorenç, Salarino y Solanio)

LLORENÇ Sí, ens farem fonedissos durant el sopar, ens disfreçarem a casa meva y estarem tots de retorn abans d'una hora.

GRACIÀ Però si no hem fet els preparatius que calen.

SALARINO Ni hem avisat als homes de les teieres.

SOLANIO Es una cosa ben grollera si no's combina ab elegancia; pel meu parer, val més deixarho corre.

LLORENÇ No més són les quatre; encara tenim dues hores pera arranjarnos. (Entra Lancelot qui porta una lletra) Quines noves portes, bon Lancelot?

LANCELOT Si us plau obrir aquesta lletra, suposo que les sabreu.

LLORENÇ Conec quina mà l'envia; es una mà bonica, en bona fe; y es més blanca que'l paper aont ha escrit, aquesta mà bella!

GRACIÀ Noves d'amor, séns dubte.

LANCELOT, (retirantse) Ab el vostre permís, senyor...

LLORENÇ Aon vas?

LANCELOT Rellamp! A convidar al juheu, el meu vell amo, perque vingui a sopar a casa de l'amo nou, el cristià.

LLORENÇ, (en veu baixa a Lancelot, donantli diners) Atúrat; pren això... Digues a la graciosa Jèssica que no mancaré pas... dígali en secret, vés. (Lancelot sen va) Y bé,senyors, que ens preparem pera la mascarada d'aquesta nit? Jo tinc qui em porta la torxa, ja.

SALARINO Sí, bon Déu! Jo desseguida estic apunt.

SOLANIO Jo també hi corro.

LLORENÇ Veniunos a trobar, dins d'una hora, a mi y a Gracià, a casa seva.

SALARINO Sí, va bé.

(Sen van Salarino y Solanio)

GRACIÀ No es cert que aquella carta era de l'hermosa Jèssica?

LLORENÇ Cal dirtho tot! M'indica'l medi de portàrmela de casa seva, l'or y les joies que s'ha procurat, el vestit de patge que ja té dispost. Si son pare, el juheu, arriba a anar al cel serà per la mercè de la seva adorable filla; més si an ella, un dia, la desgracia la trastorna, serà ben bé per esser la filla d'un descregut juheu. Vaja, segueixme a mí; llegeix això tot caminant; la bella Jèssica serà el patge qui em durà la torxa!

(Sen van)

VIII

VENECIA

DAVANT LA CASA DE SHYLOCK

SHYLOCK Com tu vulguis! Més els teus ulls jutjaran; ja veuràs la diferencia que hi ha entre'l vell Shylock y Bassanio! Hei! Jèssica!... no podràs treure'l ventre de mal any com feies a casa meva... Hei! Jèssica!... ni roncar, ni dormir, ni estropellar ta llureia. Què fem Jèssica, que no vens?

LANCELOT, (cridant) Hei! Jèssica!

SHYLOCK Qui t'ha dit de cridar, a tu? Jo no t'he dit pas que cridessis.

LANCELOT Vostra senyoria m'ha repetit tantes vegades que jo no sé fer res séns que m'ho diguin!

(Entra Jèssica)

JÈSSICA, (a Shylock) Me crideu? Què desitgeu de mi?

SHYLOCK Estic convidat a sopar fòra de casa, Jèssica; aquí tens les claus... Més per què hi haig d'anar, jo? No es per amistat, sinó pera adularme, que'm conviden! Què hi fa? Hi aniré pel mateix odi que'ls tinc, pera menjar a costa del pròdig cristià... Jèssica, filla meva, vetlla per ma casa... Jo surto ab vera repugnancia; alguna traidoria's deu forjar contra la meva pau, car aquesta nit he somniat sacs de diner.

LANCELOT Us prego que hi aneu a l'instant, senyor; el meu nou amo us espera ab impaciencia.

SHYLOCK Y jo an ell, també.

LANCELOT Tots junts han fet una conspiració... Jo no us dic pas que veureu una mascarada, més si la vegessiu, compendré aleshores perque la sang me rajà del nas el darrer dilluns negre a les sis del matí, després d'haver sagnat també, fa quatre anys, el dimecres de Cendra, a primera hora de la tarda.

SHYLOCK Què dius! Hi haurà màscares? Escóltam, Jèssica: tanca bé les portes, y quan sentis el timbal y el groller espinguet de la tenora colltorsada, no vagis a abalansarte a la finestra, ni treguis el cap al carrer pera veure aquests folls cristians d'embadurnats visatges. Al contrari, tapa les orelles de la meva casa, vull dirte les finestres. Que ni el soroll d'eixa buida extravagancia penetri a l'interior de ma austera maisó!... Pel bastó de Jacob ho juro; malehídes les ganes que tinc de sopar fòra de casa, aquesta nit! Però hi aniré... Passa al davant tu, follet, y digues que estic apunt de venir.

LANCELOT Passo endavant, senyor. (En veu baixa, a Jèssica) Deixeulo dir, mestreça, guaiteu a la finestra:

_Y veureu passar un cristià ben digne de l'esguard d'una juheva._

(Sen va Lancelot)

SHYLOCK Què diu aquest beneit de la raça d'Agar, eh?

JÈSSICA. Me deia: «Adéu, senyora»! Res més.

SHYLOCK Es una aceptable companyia, sinó que menja per sis; té la calma d'un cargol, a l'hora de la feina, y de dia es més dormilega que un gat mesqué! No estic per abellots an el meu rusc. Per això men desfaig y el passo a un cert personatge perque l'ajudi a malgastar el diner emmatllevat. Vaja, entra a casa, Jèssica; potser que torni a l'instant; fes com te dic, tanca les portes darrera teu. _Ben tancat, ben salvat_. Es una màxima que no envelleix mai en el seny d'un home economisador.

(Sen va)

JÈSSICA, (mirant com Shylock s'allunya)

Adéu! Si no m'es enemiga la fortuna, prompte haurem perdut, jo un pare, y vós una filla.

(Sen va)

IX

VENECIA

DAVANT LA CASA DE SHYLOCK

(Entren Gracià y Solarino, de màscares)

GRACIÀ Aquesta es la barbacana sota la qual ens ha pregat Llorenç que l'esperessim.

SALARINO Ja quasi ha passat l'hora.

GRACIÀ Es sorprenent que retardi així, car els amants corren sempre més que'l rellotge.

SALARINO Oh! els coloms de Venus volen dèu vegades més lleugers pera sagellar nous pactes d'amor que pera guardar entera la fe jurada.

GRACIÀ Y així es en tot. S'alça algú d'un festí ab l'apetit desmesurat de quan s'hi assentava? Quin es el cavall que al retornar d'una cursa fadigosa avança ab la fuga indomptable de la primera embranzida? En tota cosa s'es més fogós corrent darrera d'ella que al fruhirla. Al fill pròdig s'assembla la nau engalanada, sortint de sa badía natal, empesa y abraçada per l'afalagadora brisa! Y al fill pròdig s'assembla quan retorna, lassos els flancs, les veles destroçades, retuda y pobra, per l'afalagadora brisa extenuada.

SALARINO Aquí ve Llorenç... Rependrem més tard aquesta conversa.

(Entra Llorenç)

LLORENÇ Cars amics, perdoneu ma llarga tardança! No jo, sinó els meus assumptes us han fet esperar. Si un dia us voleu convertir en lladres d'esposes, jo faré per vosaltres una guardia tant llarga com la vostra. Acosteuvos: aquí viu mon pare, el juheu... Ep! Que surti algú!

(Jèssica surt a la finestra, vestida de patge)

JÈSSICA Qui sóu vós? Digueumho, pera més assegurarmen, y això que puc jurar conèixer vostra veu.

LLORENÇ Llorenç, el teu amor!

JÈSSICA Llorenç, es cert, el meu amor, veritat es, car a qui com a vós he estimat? Més, fòra de vós, qui ho sab, digueume, si jo sóc el vostre amor?

LLORENÇ Tos pensaments y el cel ne són testimonis.

JÈSSICA, (tirantli una caixeta) Teniu, preneu aquesta caixeta que prou ne val la pena! Sortosament pera mí que es de nit y que vós no'm veieu pas, perque em sento tota vergonyosa de la meva disfreça; però l'amor es cego y els enamorats no es poden donar compte de les dolces follies que ells mateixos cometen; car, si així no fos, el mateix Cupidó s'avergonyiria de veurem transformada en patge.

LLORENÇ Baixeu, que cal que'm porteu la meva torxa.