Part 4

(_Mormol general_).

Amat

Silenci! Prou! Ja ho sentiu, ens venen a destruhir nostres creencies, la fe ab la nostra Patrona, les aigües sagrades dels nostres avis!...

Foraster

Vinch a ensenyarvos d'utilisar els elements que la Naturalesa us ofereix!

Amat

L'utilitat! Ab això se'ns vol enganyar!

Una veu

Y vosaltres que no'ns enganyeu?

Joan

Silenci!

Foraster

Escolteu!... Senyor batlle, déixirn exposar, explicar el meu plan...

Amat

No, Joan!

Una veu de vell

Tenim una cosa mellor que tots els teus plans, la nostra fe!

Amat

Vol la nostra perdició!

Una veu

Escolteulo! Ajudeulo!

Foraster

Si no us lliureu d'aquest fanatisme no us treureu la misèria de demunt vostre!

Amat

Ja s'ha blasfemat prou aquí! No volem forasters, no volem ningú que'ns...

(_La veu de l'_Amat _queda ofegada per un mormol general y crits venint del carrer_).

Veus y crits

Oh!... --Ara! --Pas! --Pas! --El senyor Rector!... --Mossèn Gregori!...

Amat

El senyor Rector!... Respiro, Joan!

(Mossèn Gregori _penetra entre la multitut molt emocionat_).

Mossèn

Germans meus!

Veus

Visca el senyor Rector!...

Mossèn

(_Que s'ha dirigit cap al lloch de les autoritats_). He fet el sacrifici de venir però no'm dol...

Amat

(_Anant efusivament, acalorat, cap en ell_). No, senyor Rector. Era necessari... parlils desseguida...

Mossèn

Sí. Acabo de saber que s'han dit veritables monstruositats!... (_Dirigintse a la multitut_). Germans!... Quina necessitat té dels homes el poble que està sota la protecció divina?

(_Espectació general y veus de consentiment_).

Foraster

Vostè, senyor Rector, ha vingut sens dubte mal aconsellat...

Mossèn

Jo vinch a protestar de les abominacions que s'han dit aquesta tarda...

Foraster

No s'ha dit cap abominació.

Mossèn

No he vingut pera disputar ab vostè, sinó pera parlar al meu poble, al poble fidel al Senyor... Vostè, si'm vol creure, retiris; hi guanyarà. Aquesta bona gent comensa per no entendrel... y si l'entengués... què? No'l coneixen, no li tenen cap mena de confiansa. Aquest país sempre ha sigut castigat per la secada. Altres estan exposats a les ventades, a les inondacions o als terratrèmols. Y es que l'home no està posat sobre la terra pera trobarhi el benestar.

Foraster

(_Somrient_). Això segons la seva moral!

Mossèn

Li prego que no m'interrompi... després si vol parlar...

Foraster

Està bé, si...

Mossèn

Aquest poble, sempre desgraciat, no ha perdut may la fè, al contrari, la pobresa, l'humilitat, les privacions y l'oblit en que viu, contribuhexen a que sigui més fidel al Senyor. Y es per això que un dia, en els temps antichs, allà als gorchs, un pastoret de costums santes que pastorava el seu remat tot fent oració al bon Deu (no era com els pastors d'avuy), va veure una gran resplandor que exía a flor d'aigua del Gorch Major. S'hi acostà sorprès, tremolant devant del misteri y d'en mitj d'aquella flama, resplandenta com l'aurora que s'encengués sobtadament al cor de la nit, exí la Verge dels Gorchs y li parlà ab dolcesa: "Digues als teus germans que m'edifiquin una hermita a la coma dels Gorchs y jo de meu sitial estant vetllaré per ells y'ls ompliré de beneficis mentres no perdin la fè dels seus avis..." Y'l bon pastor avans que la Verge acabés, caigué encegat per tanta llum, corprès pel misteri, tremolant devant de la sobrenatural meravella... Així el trobaren els altres pastors y pagesos a la posta de sol, ab una Verge de pedra al costat que es la Santa Imatge que avuy venerem...

(_Un mormol general puja a ofegar les paraules del Rector. Alguns alcen el cap, altres extenen les mans_).

Una veu

Plou!

Altres veus

Plou!... Plou! Plou!...

(_Una alegria folla, quasi infantívola s'apodera de la multitut. Cauhen algunes gotes_).

Una veu

(_Del carrer, ab tota la forsa dels seus pulmons_). Aigua!

Altra veu

(_D'una finestra_). Aigua!...

Varies veus

Aiguaaaa! Aiguaaaa!...

Joan

Oh, Amat! Mossèn Gregori... què fem?...

Amat

(_Ab un crit_). Un miracle!

Mossèn

Oh, poble!... Novament el miracle!... Germans! Ja veyeu l'aigua del bon Deu que s'acosta!... Tots els bons, tots els fidels, de genolls devant del miracle!...

(_Tot el poble s'agenolla, la gent dels balcons y finestres també. El_ Foraster _y'ls seus se quedan drets. El_ Manso _s'agenolla_).

Foraster

Mentida! No sigueu cegos! L'home, si vol conservar la seva dignitat no s'ha de fanatisar! Qui no té fe ab sí meteix per demunt de tot, no es home.

(_La multitut s'alsa valenta, cridant menassadora_).

Veus

Fóra heretges! --Fóra renegats! --Fóra l'enemich!

Joan

Què fem Mossèn Gregori?

Mossèn

Tinch por... no sé...

Amat

No us espanteu! Deixeu fer justícia!

Joan

Què vols dir?

(_La multitut s'esvalota. Crits y desordre_).

Vicens

Poble fanàtich! Remat d'esclaus!

Veus

Fóra! Guerra! Fóra!

Foraster

No sabeu que ha passat el temps de la llegenda, dels miracles, de lo sobrenatural?...

Veus y crits

Fóra! Guerra! Mori! Prou! Mori!...

Foraster

Es una idea falsa, una mentida que porteu en la vostra sanch a travers de les generacions...

Una veu

Calla!

Altra veu

No't volem sentir!

Altra

No t'entenem !

Mossèn

Posi, posi ordre, senyor batlle...

Joan

Com? Pobre de mi? Això vostè... he perdut l'autoritat y no m'escoltaran...

Mossèn

(_Al poble_). Prou cridar, germans! Calma! Ordre! Sigueu prudents... escolteu. (_Se fa un moment de silenci_). Aquest home ha sigut vensut y's retirarà si jo li prego... Fugirà del poble...

Romanill

Com! Es a casa meva! Fóra! Fóra tothom primer que ell!

Braulia

No, Romanill! Fés fugir aquest home!

Foraster

Ja me'n vaig.

Bartomeu

Això no!

Vicens

No! En tot cas pugeu a dalt, a cà'l Romanill!

Romanill

(_Prenentlo_). Anem! Y no's dongui per vensut!

Foraster

No! Gràcies de tot Romanill, y als vostres amichs també. Me'n torno a la ciutat... al meu camp de lluyta!

Veus

Fóra! --Ja es hora!... --Fóra d'aquí! --Embaucador! -- Xerraire!

Una veu

Covart!

Foraster

No! Escolta poble! M'havia errat! Les teves aigües, es cert, son mortes, encantades pels sigles dels sigles...

Veus

Calla, heretge!... --Guerra!... --Pedra!...

(_Alguns agafen pedres disposats a tirarles_).

Romanill

Si's tira una pedra engego'l revòlver, toqui a qui toqui!...

Vicens

Selvatges!

Mossèn

Calma, poble! Vostè retiris! Y tots vosaltres també! Sentiu la remor? Es la pluja que vé! Plourà molt perquè Deu ho vol... y nosaltres agrahits entonarem un _Te-Deum_! Aneu tots a casa vostra!

Veus

No --No!... --Que fugi!... --El volem fòra!...

Foraster

Espereuvos... Sou tots aigües mortes, aigües encantades per tota l'eternitat!... Aquí us deixo!

(_La gent se tira a sobre d'ell. Ell fuig. Els seus volen aturarlo. La multitut corre darrera d'ell cridant_).

Veus

Mori!... --Guerra!... --Fora l'heretge!...

Mossèn

Amat! Joan! Anem a posar ordre al poble! El mataran! (_Se senten crits espantosos. La major part de la gent corre cap al carrer_). Gent cristiana! Fidels meus! Deixeulo estar! Compadiulo que es un esgarriat! No li feu mal que es una vida del Senyor!

Una veu

(_De fòra_). O del dimoni!

Mossèn

Anem! Vosaltres a posar pau! Jo me'n vaig a fer tocar el _Te-Deum_ per haver salvat aquest gran perill... y per la pluja que ja vé...

(_Desapareix_).

Joan

Anem! Oh... pau! Qui la posa la pau!

Amat

Deixa estar! Que's fassi justícia.

(_Desapareixen. La gent abandona el pati. Gran remor de pluja_).

Veus

La pluja! La pluja!

Altres veus

Aigua!... La pluja!

(_La veu de l'_Amat, _lluny_). El sentiu venir el nostre Deu?

Veus

Sí! Sí!

Una veu

Aiguaaaa!

Veus

(_Al lluny_) Justícia!... --Justícia... --Guerra a l'heretge!

(_El pati poch a poch ha quedat desert. Els bramuls de la gentada se senten furiosos al lluny. Esclata la pluja sorollosament. A les finestres surten alguns curiosos guardantse de l'aigua_).

Una dòna

(_A la finestra_). Què deu passar allà baix?

Una altra

Sentiu quina cridoria?

La primera

Ey!... Mireu!... La filla de l'Amat tota sagnosa!... Senyoreta Cecilia!... Hont va? Hont va?

Cecilia

(_Defora estant, sense ésser vista_). Calleu, escolteu...

(Cecilia _apareix al carrer, devant de la porta, els cabells desfets, la cara ab sanch_).

Dòna primera

Ahont va? Pugi a casa!... Què té a la cara? Oh!... pugi!... no's mulli aquí...

Cecilia

No!... què ha passat? Ahont es ell?

Vergés

(_Que l'ha sentit surt de sota l'arcada, hont s'havia amagat_). Cecilia! Vingui! No's mulli aquí! Oh! está desgraciada! Què té? Ahont era?

Cecilia

Ahont es ell?

Vergés

No ho sé. El poble se li ha girat en contra. Crèguim. Es impossible lluytar!... No son els homes els enemichs, no son ells els forts... sinó la llegenda!

Cecilia

Però ell... hont es!

Dòna primera

Miri, senyoreta. Ara'l passen per l'Arrabal... Tot el poble contra ell!

Cecilia

Y ningú'l defensa... Covarts!... (_Se'n va corrent_).

Dòna segona

Prou que'l defensen!

Vergés

No'ls atura l'aigua ni res! Selvatges!

La dòna

Y ahont va aquesta noya ?

Vergés

Cert. Hont va? Què vol fer?

(_Se senten les ovelles planyívolament que tornen_).

La dòna

El rebadà!... Oh! pobres ovelles! Que mullades!

Vergés

Que selvatges els uns y els altres!

(_Grans bels de les ovelles que comensen a entrar_).

El rabadà

(_Apareixent al portal entre les primeres ovelles y cridant al mestre_). Ey!... Aparteu vos d'aquí al mitg si us plau, que feu por a les ovelles... Ruix-que!... Au! Ruix-que!... Que ha passat, mestressa, que criden tant, allà baix?

(_Al lluny se sent udolar el poble y va plovent_).

## ACTE TERCER

_La meteixa habitació del primer acte. Comensa a fosquejar. Pel balcó obert penetra'l baf de la terra mullada._

Juliana, _sola, està assentada devant del balcó, ab el cap baix, escoltant el brugit de la pluja_.

Juliana

Ah! Deu meu! Com plou!

(_Gran pausa. Surt del fons l'_Amat _ab un vestit diferent del que duya al segon acte y que s'acaba de posar_).

Amat

(_Abatut_). Ara tinch fret...

Juliana

Jo també. Vols que tanqui'l balcó?

Amat

(_Una pausa_). No.

Juliana

(_Sospirant_). Ah! Deu meu!

Amat

No! No cal que'ns fem retrets l'un a l' altre. No hem sabut pujar la nostra filla...

Juliana

No me'n parlis més!

Amat

No puch pensar en altra cosa! Oh!... es massa gros... Oh!...

(_Una pausa. Abaixa'l cap_).

Juliana

Calla y no't desesperis... oblida. Ja hem fet el pensament que no tenim filla... així...

Amat

Tu meteixa dius això... y no es cert... no estàs tranquila... te'n fas més que jo...

Juliana

De cop sí, m'han pegat una punyalada al pit... aquí al cor...

Amat

(_Una pausa_). Qui no la creya segura allà dins?

Juliana

No hi pensis.

Amat

Veus?... jo hauria pogut agafarla pels cabells y arrocegarla fins aquí. Això havia d'haver fet un pare. Dins de les entranyes m'hi cremava no sé què de dolent... y selvatge. Però Mossèn Gregori se m'ha emportat... Mellor!

Juliana

Sí, mellor.

Amat

Y ara'm sab greu d'una part... no l'havia d'haver cregut a Mossèn Gregori...

Juliana

Oh!... perquè?

Amat

Ara la tindríem aquí, devant nostre, cridant, rabiant...

Juliana

No diguis això!

Amat

Humiliada, vensuda, com pertoca a una filla. Mentres que ara som nosaltres els vensuts...

Juliana

No's pot ser violent. Si no l'haguéssis tancada potser no hauría passat res d'això.

Amat

Pitjor. S'hauria dit que jo consentia ab ella.

Juliana

Qui sab?

Amat

Ara, el meu nom no'n sofreix tant. Tothom se n'escruixeix... saltar per aquella finestra!...

Juliana

Se podia fer molt mal.

Amat

Se podia badar el cap. Potser li hauria valgut més.

Juliana

Oh!... Calla! Deu te podría castigar! (_Una pausa._ Amat _està ab el cap baix._ Juliana _continua ab veu planyívola, plena d'inquietut_). Potser se n'ha fet y tot de mal. No coixejava pas? No tenia pas sang a la cara o a les mans, la pobra?

Amat

La pobra!... dius, encara?... (_Una pausa breu. Cambiant de tò_). Si... d'un poch lluny m'ha semblat vèureli la cara ab sang... ara que ho dius...

Juliana

Y no has fet res? No li has preguntat res?... Y per què no m'ho deyes? (Amat _no respon. Ella continua a punt de plorar_). Per què no la portaves, sense enfadarthi, amoixantla, entre'ls teus brassos?...

Amat

(_Feréstech_). Els meus brassos?... Hum! (_Una pausa breu_).

Juliana

Hagués estat jo...

Amat

No t'espantis!... Mala herba...

Juliana

(_Ofesa_). Ets massa rancuniós, Pere. D'una filla's perdona tot.

Amat

(_Ab ràbia_). Perdonar! Ja ho veuràs quan torni!

Juliana

Y si no tornava?

Amat

Ahont anirà?

Juliana

Devegades...

Amat

Prou que tornarà! Y aleshores la tindré aquí, fermada com un gos! No estudiarà més, farà les feynes de casa, tot lo que ara fas tu ...

Juliana

Més mal, més mal! Ella no ha nascut pera fer això...

Amat

Ho farà... per forsa!

Juliana

No, no ho vull, Pere!

Amat

Tíngali compassió! Com ens tracta ella?

Juliana

Malament, sí... Però no parlis de lo que hem de fer... espera. No veig res clar, ara. Esperem. Qui sab lo que pot passar? La qüestió es que la meva filla torni bona...

Amat

Sí, sí, que torni! Jo li faré la justícia.

Juliana

Calla! No'm torturis més!

Amat

Les teves ploralles de mare serán en va...

Juliana

No es això lo que m'havies dit. Hem quedat que no fariem res contra ella. Tu meteix ho has dit: "«"sofrirem resignats lo que Deu ens envihi..."

Amat

Es cert que ho he dit...

Juliana

Y ara ja parles de ferte tu meteix la justícia?... Quina justícia podem fer nosaltres? No hi ha a dalt el bon Deu que farà justícia per tots? Si ho arribessis a entendre com jo això, tindries la conciencia tranquila...

Amat

No tot s'acaba ab la conciencia...

Juliana

Es cert, hi ha el nostre cor de pares...

Amat

Y l'amor propi y moltes altres coses... Un pare no vol may que's pugui suposar que'ls seus fills se burlen d'ell...

(_Una pausa breu_).

Juliana

Veus, Pere?... així com ja tenim l'aigua del bon Deu... un altre dia la nostra filla...

Amat

Què ?

Juliana

No's pot negar que això es un miracle. El cel estava ras, sense un petit núvol...

Amat

(_Per sí_). Sí ... un miracle.

Juliana

Donchs qui ha fet aquest també pot fer el de la nostra filla.

Amat

Som en uns temps que es molt possible que un pare no arribi a governar una filla... Avans no passava això. Me poguessis dir qui'ls ha portat aquests temps... Per què han vingut? Y per què nosaltres hem de ser els castigats?

Juliana

L'instrucció... el saber massa... es un perill! Ja tenien rahó'ls vells!

Amat

Y encara venen aquests a predicar! Jo'ls treuría a tots del món! Sabis?... No'ls necessitem per res. Tot es mentida! Hum... Me'n vaig a veure quin temps fa...

Juliana

No, deixa estar. Sembla que para...

Amat

Vull veure si'l persegueixen encara camí avall...

Juliana

Vés... Jo no tinch esma de pujar.

Amat

Encara no toquen al _Te-Deum_? Es extrany...

(_Desapareix per la porta petita del fons. Una pausa._ Juliana _acota'l cap contra son pit y sospira. Se senten passos a l'entrada_).

Juliana

(_Esforsantse en fer la veu serena_). Qui hi ha?

Trinitat

(_A l'escala_). Una servidora.

Juliana

(_Anantla a rebrer_). Ah! Es vostè, senyora!

Trinitat

(_Apareix ab un paraigües a la mà que'l deixa. Abrassa a_ Juliana). Ja sabia en quin estat l'havia de trobar. No plori... Aconsólis!... He vingut a fer lo que pugui per vostè...

Juliana

Gràcies.

Trinitat

Si, m'ho afigurava... Hauria vingut més aviat...

Juliana

Ah! Deu meu! Una filla única!

Trinitat

Sí, es trist... però s'ha d'asserenar. Escolti, recordis de les paraules que ahir li va dir el senyor rector: vostè pot tenir la conciencia tranquila...

Juliana

Y no li tinch... ho sento.

Trinitat

Y'l seu marit hont es?

Juliana

Es a dalt, a veure lo que passa.

Trinitat

El Joan encara no ha vingut a casa.

Juliana

Deurà venir aquí.

Trinitat

Segur. Hi ha hagut un gran desordre. Han tirat dos trets... diu que no han fet mal a ningú... sab qui'ls ha tirat?

Juliana

El pastor.

Trinitat

Es un mal esperit. Tot plegat no seria res sense'l disgust que'ls ha donat la seva filla... El seu pare com deu estar!...

Juliana

Faig tot lo possible per calmarlo. Aparento serenitat y tinch un clau al cor que'm mata... me mata! (_Se sent petar la pluja furiosament._)

Trinitat

Sent? (_Una pausa_). Jo si que he fet just! Al sortir de casa semblava que parés.

Veu

(_Del carrer, que crida fortament_). Aiguaaa!...

Trinitat

Ja l'anyoravem aquest temps!... Benehida sigui l'aigua del Senyor!

Juliana

Sí... benehida!

Trinitat

Ara vostè no perdi la confiansa... Fassin quedar la noya entre vostès y no l'envihin més a la ciutat de perdició ...

Juliana

(_Que s'ha alsat a guaytar al balcó_). No, may més!... si hi som a temps!

Veu

(_Del carrer_). Aiguaaa!...

Trinitat

Que contenta està la gent!

Juliana

(_Per sí_). Ahont deu ser? Què deu fer? Ab aquesta pluja!... Ah!... la pobra filla meva!... Qui li ha girat el cap?

Trinitat

Un mal esperit que la governa!

Juliana

Y ha sentit dir a algú si s'ha fet mal? A son pare li ha semblat que tenia sang...

Amat

(_Apareixent_). Està molt emplujat!... y no's veu ningú enlloch... ni se sent res...

Juliana

Res?... ningú?...

Amat

No més que la remor de la pluja per tot.

Trinitat

Sembla que'ls camps se posaran bé.

Amat

Sí... si plogués així tota la nit. Y'l Joan hont es?

Trinitat

Encara no ha vingut a casa.

Juliana

Vindrà aquí així que pugui.

Amat

El Joan no té autoritat... no es bò per batlle... Si no soch jo passava un desordre...

Trinitat

No... es massa bon home.

Amat

Se pot ser bò y saber manar. Jo'm penso que na soch pas dolent...

Mossèn

(_A l'escala_). Deu gracies!

Juliana

(_Ab veuplanyivola_). A Deu siguin dades!...

Amat

(_Anantlo a rebrer_). Mossèn Gregori ab aquest temps!...

Mossèn

(_Entrant ab un paraigües regalimant de la pluja_). Bones tardes, germans! Oh, l'hermosa pluja del cel!

Trinitat

Y s'atreveix ab aquesta pluja?,..

Mossèn

M'agrada rabejarme ab aquesta aigua com si fós una benedicció del Senyor!...

Amat

Qui ho havia de dir aquest dematí?

Mossèn

Quan Deu vol tot cambia'l seu curs, tant la vida dels homes com la naturalesa. Ah!...l'esperava aquest resultat! En tota la nit passada no he dormit pregant al bon Deu...

(Juliana _sanglota baix ofegant un plor_).

Trinitat

Senyora...

Amat

Juliana, per què fas això?

Mossèn

Encara no està més tranquila aquesta bona senyora?

Juliana

Oh! no!... No puch!...

Mossèn

No s'espanti. Quan la seva filla s'haurà esgarriat prou, Deu la cridarà al bon camí. Qui sab aleshores si com Sant Pau...

Amat

Mossèn Gregori, no n'hi parlem més... Tot es inútil...

Juliana

(_Alsantse pera anarsen_). Deixintme estar sola ab la meva pena, ab la meva vergonya...

Trinitat

No, no, de cap manera!...

Amat

No vull que t'estiguis sola!

Mossèn

La soletat es mala concellera en aquets casos. Escolti: A saber si la Verge ha fet aquest miracle tant manifest pera tocar al cor de la seva filla?

Amat

No té cor.

Juliana

Cert, no.

Mossèn

Una llum del cel penetrarà al seu esperit. Compendrà que les nostres febleses no poden res contra la suprema voluntat. Y aleshores vindrà'l repenediment...

Juliana

O el càstich...

Mossèn

Deu dona temps al pecador de repenedirse.,.

Trinitat

Hi ha moments que penso que la Cecilia tornarà plorant y demanantvos perdó, reconciliada ab Deu. Que seria hermós! Y an aquest foraster el veig sense trobar sopluig en lloch, sense que ningú li doni aculliment, sense pà ni llum, corrent tres dies y tres nits sota'l mal temps ...

Mossèn

No, la nostra bondat ha d'arribar fins a perdonar els nostres enemichs...

Amat

No val res ser tant bondadós quan hi ha tanta gent dolenta... me sembla que es un pecat!...

Mossèn

Amat, vos no sou un perfecte cristià. No sabeu ofegar les petites rancúnies del vostre cor... Així, si la vostra filla tornés demanantvos perdó, reconciliada ab Deu... què fariau?

Amat

(_Brusch_). No ho sé.

Mossèn

Aquesta resposta, no més. Ja es un gran pecat. Mireu que us dich reconciliada ab Deu!...

Amat

(_Feréstech_). Ja ho he sentit, sí!

Mossèn

Què fariau?

Juliana

Perdonaries, no es cert?

Trinitat

Perdonaria, sí!

Amat

He dit que may més... y may més!

Mossèn

(_Ofès_). Aneu! Vosaltres no sou cristians! No estimeu al Senyor! Aneu a missa, cumpliu ab els preceptes de l'Iglesia, teniu una idea de Deu... però Deu no es dins del vostre cor!...

Juliana

Oh, Deu meu !

Trinitat

(_Sorpresa_). Calleu! Sento algú!...

Amat

Qui hi ha ?

Joan

(_De l'escala_). Jo.

Trinitat

Ah!... Ja es hora!...

(_Entra_ Joan _mullat y de mal humor_).

Joan

Vinch de casa hont he anat pera mudarme y no trobanthi ningú...

Trinitat

Tardaves tant que me'n he vingut aquí creyent que hi series...

Joan

Anem! Estich tot moll!

Mossèn

Espereuvos, conteunos lo que hi ha de nou,

Joan

No hi ha hagut manera d'aturar al poble...

Amat

Sempre darrera d'ell!... Oh!... el poble tenia rahó d'estar indignat...

Mossèn

Potser se n'ha fet massa el poble.

Joan

Sí, se n'han fet massa. Era una pluja de pedres camí avall... S'havia d'haver fet els possibles pera contenirlos...

Mossèn

Es cert...

Joan

Ningú m'ha ajudat... jo prou feya, però què es un home sol? Per què no ha fet tocar al _Te-Deum_, vostè? Era la sola manera d'aturar el poble...

Mossèn

He donat l'ordre al campaner. No sé perquè no ha tocat... No pot tardar...

Joan

Ara ja es tart.

Amat

Tart?

Trinitat

Per què dius això?

Mossèn

Escolti: li han fet mal?... Ha passat alguna desgracia?

Joan

No ho sé... però no estich tranquil...

Juliana

Y la nostra filla? L'heu vista?

Joan

Sí, l'he vista entre la gent.

Amat

No li has dit res?

Joan

No.

Juliana

Tenia sang a la cara... ho heu vist?

Joan

No, no he vist res.

Mossèn

Per què ho pregunta senyora?

Juliana

Tinch por que no s'hagi fet mal...

Joan

Quin desordre! Ha anat tot malament! Tu tens una gran part de culpa, Amat.

Mossèn

No, podia passar d'altra manera.

Juliana

Heu vist si ella'l seguia avall?

Joan

La vostra filla?... No ho sé. (_Pausa breu_). Anem. Me vull mudar! Vinch xop fins a la pell. Anem, que me'n vull tornar avall...

Trinitat

A què fer?

Joan

A saber lo que passa.

Amat

Deixa estar, que s'arreglin!... Ja'l tenim fora...

Mossèn

Es estrany que'l campaner no toqui...

Amat

(_Guaytant al balcó_). Ja calma la pluja.

Joan

(_Ab malhumor_). Y si no ha estat res!... Dos ploviscons... y fòra!...

Mossèn

Escolteu, Joan. Voleu dir que no heu salvat la cullita ab aquesta aigua?

Joan

(_Ab fermesa_). No, senyor.

(_Se sent la campana tocar al "Te-Deum"_).

Mossèn

Teniu! Ja estich tranquil! Anemhi tots a donar gràcies. Vos, Joan...

Joan

No, per l'aigua no val la pena...

Trinitat

Què dius, Joan?

Juliana

Be plourà més...

Amat

Els núvols s'agombolen a llevant...

Joan

Sí, sembla que de sobte tot se'n hagi d'anar ab aigua... y després...

Mossèn

Demà plourà tot el dia. Mireu el poder de Deu com se manifesta dominantho tot. Observeu que ni un sol llamp ha brillat en tota la tarda, ni una ratxada de vent malastruch, sinó que la pluja ha caigut suau, com un dó del cel. Ah!... no es tempestat lo que Deu ens envia, sinó pluja benèfica que ha de retornar els nostres camps...

Trinitat

Es cert...

Mossèn

Una nova primavera apareixerà...

Joan

No, senyor... tot es mort... sembrats, cullites de tota mena... Se salvaran els arbres y gràcies...

Amat

Potser la cullita y tot.

Joan

(_Ab fermesa_). Perquè parlar de la cullita si tothom sab que es perduda?

Mossèn

Ara lo principal es saber que Deu no'ns oblida...

Joan

(_Ab duresa_). Fa tres anys seguits que perdem la cullita, senyor Rector!...

Mossèn

Si'ns aferrem no més als bens de la terra...

Joan

Y què'ns queda a nosaltres, els homes, fòra d'això?...

Trinitat

Joan! Per Deu!

Amat

Amich, amich!...

Mossèn

Escolteu Joan: us creyeu que en tots els cors no hi batega una queixa com en el vostre? Us creyeu que la llaga del dolor no es universal? Ditxós qui alsa els ulls al cel per oblidar les misèries de la terra!

(Joan _no contesta pensatiu_).

Juliana

No us podeu queixar... mireunos a nosaltres...

Mossèn

Y vosaltres, si mireu endarrera, ne trobareu de més desconsolats... Això es la vida...

Joan

Malehida la vida, donchs!...