# Aigües encantades ## Part 4 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/aigues-encantades-77486/index.md (_Mormol general_). Amat Silenci! Prou! Ja ho sentiu, ens venen a destruhir nostres creencies, la fe ab la nostra Patrona, les aigües sagrades dels nostres avis!... Foraster Vinch a ensenyarvos d'utilisar els elements que la Naturalesa us ofereix! Amat L'utilitat! Ab això se'ns vol enganyar! Una veu Y vosaltres que no'ns enganyeu? Joan Silenci! Foraster Escolteu!... Senyor batlle, déixirn exposar, explicar el meu plan... Amat No, Joan! Una veu de vell Tenim una cosa mellor que tots els teus plans, la nostra fe! Amat Vol la nostra perdició! Una veu Escolteulo! Ajudeulo! Foraster Si no us lliureu d'aquest fanatisme no us treureu la misèria de demunt vostre! Amat Ja s'ha blasfemat prou aquí! No volem forasters, no volem ningú que'ns... (_La veu de l'_Amat _queda ofegada per un mormol general y crits venint del carrer_). Veus y crits Oh!... --Ara! --Pas! --Pas! --El senyor Rector!... --Mossèn Gregori!... Amat El senyor Rector!... Respiro, Joan! (Mossèn Gregori _penetra entre la multitut molt emocionat_). Mossèn Germans meus! Veus Visca el senyor Rector!... Mossèn (_Que s'ha dirigit cap al lloch de les autoritats_). He fet el sacrifici de venir però no'm dol... Amat (_Anant efusivament, acalorat, cap en ell_). No, senyor Rector. Era necessari... parlils desseguida... Mossèn Sí. Acabo de saber que s'han dit veritables monstruositats!... (_Dirigintse a la multitut_). Germans!... Quina necessitat té dels homes el poble que està sota la protecció divina? (_Espectació general y veus de consentiment_). Foraster Vostè, senyor Rector, ha vingut sens dubte mal aconsellat... Mossèn Jo vinch a protestar de les abominacions que s'han dit aquesta tarda... Foraster No s'ha dit cap abominació. Mossèn No he vingut pera disputar ab vostè, sinó pera parlar al meu poble, al poble fidel al Senyor... Vostè, si'm vol creure, retiris; hi guanyarà. Aquesta bona gent comensa per no entendrel... y si l'entengués... què? No'l coneixen, no li tenen cap mena de confiansa. Aquest país sempre ha sigut castigat per la secada. Altres estan exposats a les ventades, a les inondacions o als terratrèmols. Y es que l'home no està posat sobre la terra pera trobarhi el benestar. Foraster (_Somrient_). Això segons la seva moral! Mossèn Li prego que no m'interrompi... després si vol parlar... Foraster Està bé, si... Mossèn Aquest poble, sempre desgraciat, no ha perdut may la fè, al contrari, la pobresa, l'humilitat, les privacions y l'oblit en que viu, contribuhexen a que sigui més fidel al Senyor. Y es per això que un dia, en els temps antichs, allà als gorchs, un pastoret de costums santes que pastorava el seu remat tot fent oració al bon Deu (no era com els pastors d'avuy), va veure una gran resplandor que exía a flor d'aigua del Gorch Major. S'hi acostà sorprès, tremolant devant del misteri y d'en mitj d'aquella flama, resplandenta com l'aurora que s'encengués sobtadament al cor de la nit, exí la Verge dels Gorchs y li parlà ab dolcesa: "Digues als teus germans que m'edifiquin una hermita a la coma dels Gorchs y jo de meu sitial estant vetllaré per ells y'ls ompliré de beneficis mentres no perdin la fè dels seus avis..." Y'l bon pastor avans que la Verge acabés, caigué encegat per tanta llum, corprès pel misteri, tremolant devant de la sobrenatural meravella... Així el trobaren els altres pastors y pagesos a la posta de sol, ab una Verge de pedra al costat que es la Santa Imatge que avuy venerem... (_Un mormol general puja a ofegar les paraules del Rector. Alguns alcen el cap, altres extenen les mans_). Una veu Plou! Altres veus Plou!... Plou! Plou!... (_Una alegria folla, quasi infantívola s'apodera de la multitut. Cauhen algunes gotes_). Una veu (_Del carrer, ab tota la forsa dels seus pulmons_). Aigua! Altra veu (_D'una finestra_). Aigua!... Varies veus Aiguaaaa! Aiguaaaa!... Joan Oh, Amat! Mossèn Gregori... què fem?... Amat (_Ab un crit_). Un miracle! Mossèn Oh, poble!... Novament el miracle!... Germans! Ja veyeu l'aigua del bon Deu que s'acosta!... Tots els bons, tots els fidels, de genolls devant del miracle!... (_Tot el poble s'agenolla, la gent dels balcons y finestres també. El_ Foraster _y'ls seus se quedan drets. El_ Manso _s'agenolla_). Foraster Mentida! No sigueu cegos! L'home, si vol conservar la seva dignitat no s'ha de fanatisar! Qui no té fe ab sí meteix per demunt de tot, no es home. (_La multitut s'alsa valenta, cridant menassadora_). Veus Fóra heretges! --Fóra renegats! --Fóra l'enemich! Joan Què fem Mossèn Gregori? Mossèn Tinch por... no sé... Amat No us espanteu! Deixeu fer justícia! Joan Què vols dir? (_La multitut s'esvalota. Crits y desordre_). Vicens Poble fanàtich! Remat d'esclaus! Veus Fóra! Guerra! Fóra! Foraster No sabeu que ha passat el temps de la llegenda, dels miracles, de lo sobrenatural?... Veus y crits Fóra! Guerra! Mori! Prou! Mori!... Foraster Es una idea falsa, una mentida que porteu en la vostra sanch a travers de les generacions... Una veu Calla! Altra veu No't volem sentir! Altra No t'entenem ! Mossèn Posi, posi ordre, senyor batlle... Joan Com? Pobre de mi? Això vostè... he perdut l'autoritat y no m'escoltaran... Mossèn (_Al poble_). Prou cridar, germans! Calma! Ordre! Sigueu prudents... escolteu. (_Se fa un moment de silenci_). Aquest home ha sigut vensut y's retirarà si jo li prego... Fugirà del poble... Romanill Com! Es a casa meva! Fóra! Fóra tothom primer que ell! Braulia No, Romanill! Fés fugir aquest home! Foraster Ja me'n vaig. Bartomeu Això no! Vicens No! En tot cas pugeu a dalt, a cà'l Romanill! Romanill (_Prenentlo_). Anem! Y no's dongui per vensut! Foraster No! Gràcies de tot Romanill, y als vostres amichs també. Me'n torno a la ciutat... al meu camp de lluyta! Veus Fóra! --Ja es hora!... --Fóra d'aquí! --Embaucador! -- Xerraire! Una veu Covart! Foraster No! Escolta poble! M'havia errat! Les teves aigües, es cert, son mortes, encantades pels sigles dels sigles... Veus Calla, heretge!... --Guerra!... --Pedra!... (_Alguns agafen pedres disposats a tirarles_). Romanill Si's tira una pedra engego'l revòlver, toqui a qui toqui!... Vicens Selvatges! Mossèn Calma, poble! Vostè retiris! Y tots vosaltres també! Sentiu la remor? Es la pluja que vé! Plourà molt perquè Deu ho vol... y nosaltres agrahits entonarem un _Te-Deum_! Aneu tots a casa vostra! Veus No --No!... --Que fugi!... --El volem fòra!... Foraster Espereuvos... Sou tots aigües mortes, aigües encantades per tota l'eternitat!... Aquí us deixo! (_La gent se tira a sobre d'ell. Ell fuig. Els seus volen aturarlo. La multitut corre darrera d'ell cridant_). Veus Mori!... --Guerra!... --Fora l'heretge!... Mossèn Amat! Joan! Anem a posar ordre al poble! El mataran! (_Se senten crits espantosos. La major part de la gent corre cap al carrer_). Gent cristiana! Fidels meus! Deixeulo estar! Compadiulo que es un esgarriat! No li feu mal que es una vida del Senyor! Una veu (_De fòra_). O del dimoni! Mossèn Anem! Vosaltres a posar pau! Jo me'n vaig a fer tocar el _Te-Deum_ per haver salvat aquest gran perill... y per la pluja que ja vé... (_Desapareix_). Joan Anem! Oh... pau! Qui la posa la pau! Amat Deixa estar! Que's fassi justícia. (_Desapareixen. La gent abandona el pati. Gran remor de pluja_). Veus La pluja! La pluja! Altres veus Aigua!... La pluja! (_La veu de l'_Amat, _lluny_). El sentiu venir el nostre Deu? Veus Sí! Sí! Una veu Aiguaaaa! Veus (_Al lluny_) Justícia!... --Justícia... --Guerra a l'heretge! (_El pati poch a poch ha quedat desert. Els bramuls de la gentada se senten furiosos al lluny. Esclata la pluja sorollosament. A les finestres surten alguns curiosos guardantse de l'aigua_). Una dòna (_A la finestra_). Què deu passar allà baix? Una altra Sentiu quina cridoria? La primera Ey!... Mireu!... La filla de l'Amat tota sagnosa!... Senyoreta Cecilia!... Hont va? Hont va? Cecilia (_Defora estant, sense ésser vista_). Calleu, escolteu... (Cecilia _apareix al carrer, devant de la porta, els cabells desfets, la cara ab sanch_). Dòna primera Ahont va? Pugi a casa!... Què té a la cara? Oh!... pugi!... no's mulli aquí... Cecilia No!... què ha passat? Ahont es ell? Vergés (_Que l'ha sentit surt de sota l'arcada, hont s'havia amagat_). Cecilia! Vingui! No's mulli aquí! Oh! está desgraciada! Què té? Ahont era? Cecilia Ahont es ell? Vergés No ho sé. El poble se li ha girat en contra. Crèguim. Es impossible lluytar!... No son els homes els enemichs, no son ells els forts... sinó la llegenda! Cecilia Però ell... hont es! Dòna primera Miri, senyoreta. Ara'l passen per l'Arrabal... Tot el poble contra ell! Cecilia Y ningú'l defensa... Covarts!... (_Se'n va corrent_). Dòna segona Prou que'l defensen! Vergés No'ls atura l'aigua ni res! Selvatges! La dòna Y ahont va aquesta noya ? Vergés Cert. Hont va? Què vol fer? (_Se senten les ovelles planyívolament que tornen_). La dòna El rebadà!... Oh! pobres ovelles! Que mullades! Vergés Que selvatges els uns y els altres! (_Grans bels de les ovelles que comensen a entrar_). El rabadà (_Apareixent al portal entre les primeres ovelles y cridant al mestre_). Ey!... Aparteu vos d'aquí al mitg si us plau, que feu por a les ovelles... Ruix-que!... Au! Ruix-que!... Que ha passat, mestressa, que criden tant, allà baix? (_Al lluny se sent udolar el poble y va plovent_). ## ACTE TERCER _La meteixa habitació del primer acte. Comensa a fosquejar. Pel balcó obert penetra'l baf de la terra mullada._ Juliana, _sola, està assentada devant del balcó, ab el cap baix, escoltant el brugit de la pluja_. Juliana Ah! Deu meu! Com plou! (_Gran pausa. Surt del fons l'_Amat _ab un vestit diferent del que duya al segon acte y que s'acaba de posar_). Amat (_Abatut_). Ara tinch fret... Juliana Jo també. Vols que tanqui'l balcó? Amat (_Una pausa_). No. Juliana (_Sospirant_). Ah! Deu meu! Amat No! No cal que'ns fem retrets l'un a l' altre. No hem sabut pujar la nostra filla... Juliana No me'n parlis més! Amat No puch pensar en altra cosa! Oh!... es massa gros... Oh!... (_Una pausa. Abaixa'l cap_). Juliana Calla y no't desesperis... oblida. Ja hem fet el pensament que no tenim filla... així... Amat Tu meteixa dius això... y no es cert... no estàs tranquila... te'n fas més que jo... Juliana De cop sí, m'han pegat una punyalada al pit... aquí al cor... Amat (_Una pausa_). Qui no la creya segura allà dins? Juliana No hi pensis. Amat Veus?... jo hauria pogut agafarla pels cabells y arrocegarla fins aquí. Això havia d'haver fet un pare. Dins de les entranyes m'hi cremava no sé què de dolent... y selvatge. Però Mossèn Gregori se m'ha emportat... Mellor! Juliana Sí, mellor. Amat Y ara'm sab greu d'una part... no l'havia d'haver cregut a Mossèn Gregori... Juliana Oh!... perquè? Amat Ara la tindríem aquí, devant nostre, cridant, rabiant... Juliana No diguis això! Amat Humiliada, vensuda, com pertoca a una filla. Mentres que ara som nosaltres els vensuts... Juliana No's pot ser violent. Si no l'haguéssis tancada potser no hauría passat res d'això. Amat Pitjor. S'hauria dit que jo consentia ab ella. Juliana Qui sab? Amat Ara, el meu nom no'n sofreix tant. Tothom se n'escruixeix... saltar per aquella finestra!... Juliana Se podia fer molt mal. Amat Se podia badar el cap. Potser li hauria valgut més. Juliana Oh!... Calla! Deu te podría castigar! (_Una pausa._ Amat _està ab el cap baix._ Juliana _continua ab veu planyívola, plena d'inquietut_). Potser se n'ha fet y tot de mal. No coixejava pas? No tenia pas sang a la cara o a les mans, la pobra? Amat La pobra!... dius, encara?... (_Una pausa breu. Cambiant de tò_). Si... d'un poch lluny m'ha semblat vèureli la cara ab sang... ara que ho dius... Juliana Y no has fet res? No li has preguntat res?... Y per què no m'ho deyes? (Amat _no respon. Ella continua a punt de plorar_). Per què no la portaves, sense enfadarthi, amoixantla, entre'ls teus brassos?... Amat (_Feréstech_). Els meus brassos?... Hum! (_Una pausa breu_). Juliana Hagués estat jo... Amat No t'espantis!... Mala herba... Juliana (_Ofesa_). Ets massa rancuniós, Pere. D'una filla's perdona tot. Amat (_Ab ràbia_). Perdonar! Ja ho veuràs quan torni! Juliana Y si no tornava? Amat Ahont anirà? Juliana Devegades... Amat Prou que tornarà! Y aleshores la tindré aquí, fermada com un gos! No estudiarà més, farà les feynes de casa, tot lo que ara fas tu ... Juliana Més mal, més mal! Ella no ha nascut pera fer això... Amat Ho farà... per forsa! Juliana No, no ho vull, Pere! Amat Tíngali compassió! Com ens tracta ella? Juliana Malament, sí... Però no parlis de lo que hem de fer... espera. No veig res clar, ara. Esperem. Qui sab lo que pot passar? La qüestió es que la meva filla torni bona... Amat Sí, sí, que torni! Jo li faré la justícia. Juliana Calla! No'm torturis més! Amat Les teves ploralles de mare serán en va... Juliana No es això lo que m'havies dit. Hem quedat que no fariem res contra ella. Tu meteix ho has dit: "«"sofrirem resignats lo que Deu ens envihi..." Amat Es cert que ho he dit... Juliana Y ara ja parles de ferte tu meteix la justícia?... Quina justícia podem fer nosaltres? No hi ha a dalt el bon Deu que farà justícia per tots? Si ho arribessis a entendre com jo això, tindries la conciencia tranquila... Amat No tot s'acaba ab la conciencia... Juliana Es cert, hi ha el nostre cor de pares... Amat Y l'amor propi y moltes altres coses... Un pare no vol may que's pugui suposar que'ls seus fills se burlen d'ell... (_Una pausa breu_). Juliana Veus, Pere?... així com ja tenim l'aigua del bon Deu... un altre dia la nostra filla... Amat Què ? Juliana No's pot negar que això es un miracle. El cel estava ras, sense un petit núvol... Amat (_Per sí_). Sí ... un miracle. Juliana Donchs qui ha fet aquest també pot fer el de la nostra filla. Amat Som en uns temps que es molt possible que un pare no arribi a governar una filla... Avans no passava això. Me poguessis dir qui'ls ha portat aquests temps... Per què han vingut? Y per què nosaltres hem de ser els castigats? Juliana L'instrucció... el saber massa... es un perill! Ja tenien rahó'ls vells! Amat Y encara venen aquests a predicar! Jo'ls treuría a tots del món! Sabis?... No'ls necessitem per res. Tot es mentida! Hum... Me'n vaig a veure quin temps fa... Juliana No, deixa estar. Sembla que para... Amat Vull veure si'l persegueixen encara camí avall... Juliana Vés... Jo no tinch esma de pujar. Amat Encara no toquen al _Te-Deum_? Es extrany... (_Desapareix per la porta petita del fons. Una pausa._ Juliana _acota'l cap contra son pit y sospira. Se senten passos a l'entrada_). Juliana (_Esforsantse en fer la veu serena_). Qui hi ha? Trinitat (_A l'escala_). Una servidora. Juliana (_Anantla a rebrer_). Ah! Es vostè, senyora! Trinitat (_Apareix ab un paraigües a la mà que'l deixa. Abrassa a_ Juliana). Ja sabia en quin estat l'havia de trobar. No plori... Aconsólis!... He vingut a fer lo que pugui per vostè... Juliana Gràcies. Trinitat Si, m'ho afigurava... Hauria vingut més aviat... Juliana Ah! Deu meu! Una filla única! Trinitat Sí, es trist... però s'ha d'asserenar. Escolti, recordis de les paraules que ahir li va dir el senyor rector: vostè pot tenir la conciencia tranquila... Juliana Y no li tinch... ho sento. Trinitat Y'l seu marit hont es? Juliana Es a dalt, a veure lo que passa. Trinitat El Joan encara no ha vingut a casa. Juliana Deurà venir aquí. Trinitat Segur. Hi ha hagut un gran desordre. Han tirat dos trets... diu que no han fet mal a ningú... sab qui'ls ha tirat? Juliana El pastor. Trinitat Es un mal esperit. Tot plegat no seria res sense'l disgust que'ls ha donat la seva filla... El seu pare com deu estar!... Juliana Faig tot lo possible per calmarlo. Aparento serenitat y tinch un clau al cor que'm mata... me mata! (_Se sent petar la pluja furiosament._) Trinitat Sent? (_Una pausa_). Jo si que he fet just! Al sortir de casa semblava que parés. Veu (_Del carrer, que crida fortament_). Aiguaaa!... Trinitat Ja l'anyoravem aquest temps!... Benehida sigui l'aigua del Senyor! Juliana Sí... benehida! Trinitat Ara vostè no perdi la confiansa... Fassin quedar la noya entre vostès y no l'envihin més a la ciutat de perdició ... Juliana (_Que s'ha alsat a guaytar al balcó_). No, may més!... si hi som a temps! Veu (_Del carrer_). Aiguaaa!... Trinitat Que contenta està la gent! Juliana (_Per sí_). Ahont deu ser? Què deu fer? Ab aquesta pluja!... Ah!... la pobra filla meva!... Qui li ha girat el cap? Trinitat Un mal esperit que la governa! Juliana Y ha sentit dir a algú si s'ha fet mal? A son pare li ha semblat que tenia sang... Amat (_Apareixent_). Està molt emplujat!... y no's veu ningú enlloch... ni se sent res... Juliana Res?... ningú?... Amat No més que la remor de la pluja per tot. Trinitat Sembla que'ls camps se posaran bé. Amat Sí... si plogués així tota la nit. Y'l Joan hont es? Trinitat Encara no ha vingut a casa. Juliana Vindrà aquí així que pugui. Amat El Joan no té autoritat... no es bò per batlle... Si no soch jo passava un desordre... Trinitat No... es massa bon home. Amat Se pot ser bò y saber manar. Jo'm penso que na soch pas dolent... Mossèn (_A l'escala_). Deu gracies! Juliana (_Ab veuplanyivola_). A Deu siguin dades!... Amat (_Anantlo a rebrer_). Mossèn Gregori ab aquest temps!... Mossèn (_Entrant ab un paraigües regalimant de la pluja_). Bones tardes, germans! Oh, l'hermosa pluja del cel! Trinitat Y s'atreveix ab aquesta pluja?,.. Mossèn M'agrada rabejarme ab aquesta aigua com si fós una benedicció del Senyor!... Amat Qui ho havia de dir aquest dematí? Mossèn Quan Deu vol tot cambia'l seu curs, tant la vida dels homes com la naturalesa. Ah!...l'esperava aquest resultat! En tota la nit passada no he dormit pregant al bon Deu... (Juliana _sanglota baix ofegant un plor_). Trinitat Senyora... Amat Juliana, per què fas això? Mossèn Encara no està més tranquila aquesta bona senyora? Juliana Oh! no!... No puch!... Mossèn No s'espanti. Quan la seva filla s'haurà esgarriat prou, Deu la cridarà al bon camí. Qui sab aleshores si com Sant Pau... Amat Mossèn Gregori, no n'hi parlem més... Tot es inútil... Juliana (_Alsantse pera anarsen_). Deixintme estar sola ab la meva pena, ab la meva vergonya... Trinitat No, no, de cap manera!... Amat No vull que t'estiguis sola! Mossèn La soletat es mala concellera en aquets casos. Escolti: A saber si la Verge ha fet aquest miracle tant manifest pera tocar al cor de la seva filla? Amat No té cor. Juliana Cert, no. Mossèn Una llum del cel penetrarà al seu esperit. Compendrà que les nostres febleses no poden res contra la suprema voluntat. Y aleshores vindrà'l repenediment... Juliana O el càstich... Mossèn Deu dona temps al pecador de repenedirse.,. Trinitat Hi ha moments que penso que la Cecilia tornarà plorant y demanantvos perdó, reconciliada ab Deu. Que seria hermós! Y an aquest foraster el veig sense trobar sopluig en lloch, sense que ningú li doni aculliment, sense pà ni llum, corrent tres dies y tres nits sota'l mal temps ... Mossèn No, la nostra bondat ha d'arribar fins a perdonar els nostres enemichs... Amat No val res ser tant bondadós quan hi ha tanta gent dolenta... me sembla que es un pecat!... Mossèn Amat, vos no sou un perfecte cristià. No sabeu ofegar les petites rancúnies del vostre cor... Així, si la vostra filla tornés demanantvos perdó, reconciliada ab Deu... què fariau? Amat (_Brusch_). No ho sé. Mossèn Aquesta resposta, no més. Ja es un gran pecat. Mireu que us dich reconciliada ab Deu!... Amat (_Feréstech_). Ja ho he sentit, sí! Mossèn Què fariau? Juliana Perdonaries, no es cert? Trinitat Perdonaria, sí! Amat He dit que may més... y may més! Mossèn (_Ofès_). Aneu! Vosaltres no sou cristians! No estimeu al Senyor! Aneu a missa, cumpliu ab els preceptes de l'Iglesia, teniu una idea de Deu... però Deu no es dins del vostre cor!... Juliana Oh, Deu meu ! Trinitat (_Sorpresa_). Calleu! Sento algú!... Amat Qui hi ha ? Joan (_De l'escala_). Jo. Trinitat Ah!... Ja es hora!... (_Entra_ Joan _mullat y de mal humor_). Joan Vinch de casa hont he anat pera mudarme y no trobanthi ningú... Trinitat Tardaves tant que me'n he vingut aquí creyent que hi series... Joan Anem! Estich tot moll! Mossèn Espereuvos, conteunos lo que hi ha de nou, Joan No hi ha hagut manera d'aturar al poble... Amat Sempre darrera d'ell!... Oh!... el poble tenia rahó d'estar indignat... Mossèn Potser se n'ha fet massa el poble. Joan Sí, se n'han fet massa. Era una pluja de pedres camí avall... S'havia d'haver fet els possibles pera contenirlos... Mossèn Es cert... Joan Ningú m'ha ajudat... jo prou feya, però què es un home sol? Per què no ha fet tocar al _Te-Deum_, vostè? Era la sola manera d'aturar el poble... Mossèn He donat l'ordre al campaner. No sé perquè no ha tocat... No pot tardar... Joan Ara ja es tart. Amat Tart? Trinitat Per què dius això? Mossèn Escolti: li han fet mal?... Ha passat alguna desgracia? Joan No ho sé... però no estich tranquil... Juliana Y la nostra filla? L'heu vista? Joan Sí, l'he vista entre la gent. Amat No li has dit res? Joan No. Juliana Tenia sang a la cara... ho heu vist? Joan No, no he vist res. Mossèn Per què ho pregunta senyora? Juliana Tinch por que no s'hagi fet mal... Joan Quin desordre! Ha anat tot malament! Tu tens una gran part de culpa, Amat. Mossèn No, podia passar d'altra manera. Juliana Heu vist si ella'l seguia avall? Joan La vostra filla?... No ho sé. (_Pausa breu_). Anem. Me vull mudar! Vinch xop fins a la pell. Anem, que me'n vull tornar avall... Trinitat A què fer? Joan A saber lo que passa. Amat Deixa estar, que s'arreglin!... Ja'l tenim fora... Mossèn Es estrany que'l campaner no toqui... Amat (_Guaytant al balcó_). Ja calma la pluja. Joan (_Ab malhumor_). Y si no ha estat res!... Dos ploviscons... y fòra!... Mossèn Escolteu, Joan. Voleu dir que no heu salvat la cullita ab aquesta aigua? Joan (_Ab fermesa_). No, senyor. (_Se sent la campana tocar al "Te-Deum"_). Mossèn Teniu! Ja estich tranquil! Anemhi tots a donar gràcies. Vos, Joan... Joan No, per l'aigua no val la pena... Trinitat Què dius, Joan? Juliana Be plourà més... Amat Els núvols s'agombolen a llevant... Joan Sí, sembla que de sobte tot se'n hagi d'anar ab aigua... y després... Mossèn Demà plourà tot el dia. Mireu el poder de Deu com se manifesta dominantho tot. Observeu que ni un sol llamp ha brillat en tota la tarda, ni una ratxada de vent malastruch, sinó que la pluja ha caigut suau, com un dó del cel. Ah!... no es tempestat lo que Deu ens envia, sinó pluja benèfica que ha de retornar els nostres camps... Trinitat Es cert... Mossèn Una nova primavera apareixerà... Joan No, senyor... tot es mort... sembrats, cullites de tota mena... Se salvaran els arbres y gràcies... Amat Potser la cullita y tot. Joan (_Ab fermesa_). Perquè parlar de la cullita si tothom sab que es perduda? Mossèn Ara lo principal es saber que Deu no'ns oblida... Joan (_Ab duresa_). Fa tres anys seguits que perdem la cullita, senyor Rector!... Mossèn Si'ns aferrem no més als bens de la terra... Joan Y què'ns queda a nosaltres, els homes, fòra d'això?... Trinitat Joan! Per Deu! Amat Amich, amich!... Mossèn Escolteu Joan: us creyeu que en tots els cors no hi batega una queixa com en el vostre? Us creyeu que la llaga del dolor no es universal? Ditxós qui alsa els ulls al cel per oblidar les misèries de la terra! (Joan _no contesta pensatiu_). Juliana No us podeu queixar... mireunos a nosaltres... Mossèn Y vosaltres, si mireu endarrera, ne trobareu de més desconsolats... Això es la vida... Joan Malehida la vida, donchs!...