Part 13

Per aquestas las autras saber podon li entendedor en ver. Paraulas i ha encara, 325 aysi con hom prims esgara, qui se luoygno ab drechura sol per us de parladura en totz los nombres, qar laienz las ditz assatz may avinenz, 330 con «chantayritz» e «amayritz», «emperayritz» e «trobayritz».

Nominatio, «chantayritz»; genetiu, «chantayritz»; datiu, «chantayritz»; acusatiu, «chantayritz»; vocatiu, «o chantayritz»; ablatiu, «ab chantayritz», etc. Et plural, «chantayritz»; genetiu, «chantayritz»; datiu, «chantayritz»; acusatiu, «chantayritz»; vocatiu, «o chantayritz»; ablatiu, «ab chantayritz», «ses o senes chantayritz», etc.

E en aysi con dic hai totz le lur variars vai. Paraulas hi a qui luoygnar 335 se podon e abreviar enls acuzatius singulars, tant es avinenz lur atars, con dit: per «pagat» ni has delleygn, e ieu per «pagatz» mi teygn, 340 em teygn per «gays» e per «gay»; aysi totz l'autre parlars vay qui es de la lur mainiera; per que ieus diray enquera. E entendatz vos qui prim etz, 345 que «totz» en los singulars retz es loncs e enls plutals oblics, con dit ~Arnaut de Maruill~ rics de pretz e de valor fin e grazida: «Si con li peys han e l'ayga lur vida, 350 hay en amors e ‘totz’ temp lh'aurai». ~Gauselms Fayditz~ en son complanch retrai: «fortz can es e ‘tot’ lo major dan». Ara doni dels retz plurals semblan, quar fan «tuit», con dis ~Rigals~ de valors: 355 «‘Tuit’ demandon qu'es devengud'amors, e ieu a ‘totz’ en diray la vertat». Avans dic en cestui mot qu'enls oblics sengulars fay «tot», con dis ~Peyre Vidals~ en ver: 360 «Tant hai de sen e de saber que del ‘tot’ say mon mell chauzir, e say conoyser e grazir. Mas encara vos vuoill donar semblansa del sieu variar». 365

Nominatio, «tots»; genetiu, «tot»; datiu, «tot»; acusatiu, «tot»; vocatiu «totz»; ablatiu, «ab tot». Et plural, «tuyt»; genetiu, «totz»; datiu, «totz»; acusatiu, «totz»; vocatiu, «tuyt»; ablatiu, «totz».

Enl vostre cor sapchatz, aman, q'aysi li ajectiu comun van con «sotils», «vils», «temenz», «sufrenz», «fortz», «avinenz» e «plazenz», els singulars se luoygnon 370 e enls oblics s'abrevion, enls retz plurals breviamen han e els oblics luoygnamen, e dezir dir verayamenz con vay le lur variamen. 375

Nominatio, «sotils»; genetio, «sotil»; datio, «sotil»; acusatio, «sotil»; vocatio, «sotils»; ablatio, «ab sotil», «ses o senes sotil», etc. Et plural, «sotil»; genetio, «sotils»; datio, «sotils»; acusatio, «sotils»; vocatiu, «sotil»; ablatiu, «ab sotils», «ses o senes sotils», etc.

Enls primiers retz deu hom «us» dire e en tots oblics «un» assire, e en totz retz si deu dir «dui» en totz oblics «doz» s'adui; totz autres nombres true a mil 380 deu hom dir per aytal estil, ses cen, quar sol d'una manieyra es ops que cascuns l'enquera, e per voler primamen far dezir «un» e «doz» variar. 385

Nominatio, «us»; genetiu, «un»; datiu, «un»; acusatio, «un»; vocatio, «us»; ablatio, «ab un», etc. Nominatio, «dui»; genetio, «dos»; datio, «dos»; acusatio, «dos»; vocatio, «dui»; ablatio, «dos», etc.

Parlat vos hay de mascolina parladura e femmina, mas encara semblanz vos don de las femnas quis ressemblon els primiers retz, con «sor», «mi donz», 390 «nessa», «gasca», «garza», «se donz»: els primiers oblics «mi don», «soror», «neboda» e «si don», e «gascona» ab «garzona»; 395 e en totz plurals se razona «sorors», «gasconas» e «mas domnas» e «nebodas» e «sas domnas», e «garzonas», e aysi van las autras de cestui semblan; e per q'haiatz entelech fi 400 variaray «soror» aqui.

Nominatio, «sor»; genetio, «sor»; datio, «soror»; acusatio, «soror»; vocatio, «sor»; ablatio, «ab soror». Et plural, nominatio, «sorors»; genetio, «sorors»; datio, «sorors»; acusatio, «sorors»; vocatio, «sorors»; ablatio, «ab sorors», «ses o senes sorors», etc.

Dels mascolis noms diray con fan els primiers retz oimai, qui fan «Bos», «glotz», «compaygnos», «gasc», «baytes», «Uc», «Gui», e «Peyros»; 405 En totz los oblics sengulars, encara els retz plurals cars, fan «compaygnon», «Ugon», «Peyron», aysi li autre se varion ents oblics plurals en «ons», 410 con «fellons», «barons» e «Peyrons»; e tuyt li autre se varion en aysi com vari «baron».

Nominatio, «baros»; genetio, «baron»; datio, «baron»; acusatio, «baron»; vocatio, «baros»; ablatio, «ab baron». Et plural, «baron»; genetio, «barons»; datio, «barons»; acusatio, «barons»; vocatio, «o baron»; ablatio, «ab barons», etc.

Encar', amic, devetz saber q'els primiers retz hom ditz «seygner», 415 «hom» e «nebotz», «abas» e «coms», «prestres» e «pastres» e «vescoms», e tuyt li sengular oblic; e li rech plural van cous dic, si con: «home», «nebot» e «comte», 420 «preveyre», «pastor» e «vezcomte», «seygnor» e «abat» e «enfan»; li oblic plural con diray van, con «coms» e «enfans» e «senyors», «homes», «preveres» e «pastors»; 425 e per que may saber n'haiatz ieu vari «seygnor», so sabchatz:

Nominatio, «seygner»; genetio, «seignor»; datio, «seignor»; acusatio, «seignor»; vocatio, «seigner»; ablatio, «seignor». Et plural, «seignor»; genetio, «seignors»; datio, «senyors»; acusatio, «seignors»; vocatio, «seignor»; ablatio, «ab seignors».

Dels verbals nons sapchatz aqi que de tres manieras son, si con «trobayre» e «chantayre», 430 «consirayre» e «amayre» e «contrayre» e «mentire» e «sufrire» e «jauzire», e encara «devineyre» e «valeyre» e «condeyre»; 435 aysi con hai escrig adretz fan tuit els singulars retz e en totz los oblics primiers e en los retz plurals en vers, aysi fan tuit con «chantador», 440 «mentidor» e «devinador», els plurals oblics en «ors» fan aysi con fay «amadors»; e per un mostraran si con tuit li autre se varion: 445

Nominatio, «trobayre»; genetio, «trobador»; datio, «trobador»; acusatio, «trobador»; vocatio, «trobayre»; ablatio, «ab trobador». Et plural, «trobador»; genetio, «trobador»; datio, «trobadors»; acusatio, «trobadors»; vocatio, «trobador»; ablatio, «ab trobadors».

De los comuns ajectius, vuoill dir e de lur cors honrius, qui fan enls primiers retz, «mellers», «menres», «jensers» e «maers» «pejers», «sordejers» e «bellayre»; 450 dels primiers oblics retrayre vos dei, qi fan tuit en «or», si con «jensor» e «bellazor». Eu plural hom los deu luoygnar con s'eschai e abreviar, 455 segon que lur er ayziva parladura substantiva; per que ab la mascolina parladura ysis declina:

Nominatio, «mellers»; genetio, «mellor»; datio, «mellor»; acusatio, «mellor»; vocatio, «mellers»; ablatio, «ab mellor». Et plural, nominatio, «mellor»; genetio, «mellors»; datio, «mellors»; acusatio, «mellors»; vocatio, «mellor»; ablatio, «ab mellors», etc.

Pois qu'eu vos hai parlat del nom, 460 razonar dezir del pronom, e derrier del verb diray, en aysi con mell sabray, perque sapchas, amanz grazitz, que en lo primier rech hom ditz 465 «aycel», aquel, e «el», «cel», «cest», «autre», «nos», «tos» e «aquest». En los primier oblics s'adui «luy», «celuy» e «cestui»; enl rech plural ditz hom «il» 470 «aquil», «autre», «aquest» e «cill»; enl oblics plurals ditz hom «els», «autres», «sos», «mos», «los» e «aquells»; e tot aysi con «cel» declin van tuyt li autre mascolin: 475

Nominatio, «cel»; genetiu, «celui»; datio, «celui»: accusatio, «celui»; ablatio, «celui». Et pluraliter, «cel»; genetio, «cels»; datio, «cels»; acusatio «cels».

Auzit havetz del mascolin, araus diray del feminin qu'el primier rech deu hom dir «il», «ma», «ta», «sa», «autra» e «cil»; e tuyt li singular oblic 480 van en aysi com ieu vos dic: «ma», «ta», «sa», «la», «cella», «cesta», «autra», «lei» e «aquesta»; e en totz los plurals cas van aysi com «mas», «tas», «las», «sas», 485 encara «autras» e «cellas», «aquestas», «cestas» e «aquellas». Enls singulars ditz hom «nostra», «sieua», «tieua» e «vostra», e en los plurals fay «sieuas», 490 «nostras», «tieuas» e «mieuas»; e per q'haiatz major membrança ieu vos declin «il» ses duptansa:

Nominatio, «il»; genetio, «il»; datio, «lei»; acusatio, «lei»; ablatio, «ab ley». Et pluraliter, «ellas»; genetio, «ellas»; datio, «ellas»; acusatio, «ellas»; vocatio, «ellas», etc.

Las autras d'aytal conven paraulas vay eizamen. 495 Oymai dels averbis vuoill ieu parlar, e jes no m'en tuoill, que tals hi a q'hom deu en ver dir breus e loncs, segons q'obs er, aysi con «mays» e «may», 500 e «aillor» e «allors» n'ay e «finamen» e «finamenz»; l'autre van eizamenz. L'autra tota parladura de l'averbi, gay' e pura, 505 e de la preposition, e tota la conjuntsion ab la interjession hi es. Totz hom qui prims e savis es, si ben l'esgar, ha obs que sia 510 d'un sol semblan tota via. Oymay els parlar acurs del verb, per que es fortz e oscurs, vuoill que ma obra s'espanda per haver larguessa granda, 515 so es de «trac», «tras» e «trai», «retrai», «retras» e «retrai»; encara «crei» e «cre», «recrei», «recres» e «recre», «mescrei», «mescres» e «mescrei» i es; 520 encara «sui», «es» e «es», e los quals parlars han fallit mant bon trobador e grazit, per ço car son may salvatge a cells qui no han lo lengatge 525 adrech del provensal parlar q'alcun autre q'auga contar, e per aquo en lo prezen de l'indicatiu veramen «trac» e «retrac» variaray: 530 «ieu trac», «tu tras», «aquell trai». «Retrac» es de guizas aytals, mas i fayllic ~Peyre Vidals~ en aquest xan qu'es tan plazenz «Ges car estius es bells e genz»; 535 e dis: «Per qu'eu hai dol esmai tant que per pauc los huoilz non ‘tray’», quar ell la tersa persona el luec de prima razona, e en luec de «trai» degra dir «trac», 540 mas ~Peyre~ d'ayso gach no hac. ~Bernatz de Ventador~ valenç dis, e fallic eizamenz, en lo sieu chanz verai e fi qui comensa e dis aysi: 545 «Qan ver la lauzeta mover; d'aysos fay ben femna parer ma domna, per q'eu li ‘retrai’». Ma aquest es parlars malvay qar tersa persona pauzet 550 en luec de prim' e razonec, qar c'ell «retrac» hagues dich nulls lh'agra jes contradich. Ara dich aqi con vay «cre»: «yeu crey», «tu cres», «aquell cre», 555 «mescre» e «recre», aysi cor, mas ditz ~Bernatz de Ventador~ may en cella sieua chanson: «D'ayso quem destruy em confon totas las autras en ‘mescre’». 560 Mas ~Girautz de Borneyll~, qui be passet totz los bons trovadors, segon lo dich d'homes mellors, fallich en la chanson, sai jeu, q'aysi comensa: «Jen m'aten», 565 e dis aysi con diray: «Quem tray vas tal, ieu sai, q'a la mia fe bem ‘cre’». E ayso chascus savis ve. ~Folquetz de Marseyla~ le fis 570 fallic en sa chanson e dis: «Aysi bem play e m'es jen d'amic qu'en joi 's'aten'». D'aquest chan en la cobla quarta, si con dic en cesta carta: 575 «E nom semblon be qu'ieu sai e pens e 'cre'». E en un autre sieu chantar lo fez aquest «cre» pecar, e dis aysi: 580 «sai e ‘cre’, ques cuciet far de me». Encar en un autre son chan fallic si con doni semblan: «Que l'us autre mal i ve, mas tan say ieu e ‘cre’». 585 E le valenç ~Peyre Vidals~, qui fo trobayre molt cabals, faillic en «cre» eizamen, si con diray a prezen: «E doncs poys tan l'am e la ‘cre’, 590 la no i dei trobar mala fe». En ~Rembautz~ qui d'Orenga fo fallic en la seua chanso q'aysi comenca en vertat: «Eysamen hay guerrejat», 595 en ceylla cobla qui ditz ies: «Domna, be say si merces quar no puesc far tan ric don cous cove d'amic qu'ieu am, e per tant non ‘recre’». E en ~Rembautz~ faillic encara 600 en sa chanson, e qui l'esgara la ditz hom: «Nuls e re nom faill»; e dis: «Tan sufri grieu trabaill qu'ieu a pauc nom ‘recre’, mas aysom fay gran be». 605 Tuyt aquest trobador valen yeu dic q'an fallic malamen, qar en loc de prim'an parlada tersa person 'e razonada, q'hom deu dir «crey» e «recrey», 610 en prima persona «mescrei». Ara dic ieu es ieu vuoill dir, per que nuls i puesca fallir, qar ja mant trobador plazen y han fallit eizamen, 615 qar il no han fach esqiu de dir el endicatiu del temps prezen en plural car, si con auzirez razonar, «son» la tersa persona 620 e luec de prima, qis razona, «suy» el endicatiu prezen; mas ~Folquetz~ le bos, malamen fallic enl chantar que retray, e en aysi con vos dirai: 625 «True que m'esfortz de far una chanson qui me resit d'aquest turmen on ‘son’». En luec de «son», «sui» devia dir. So sapcha chascus ses fallir, q'hom lo deu variar ies: 630 «Ieu suy», «tu es», «aquell es», plural «nos em», «vos etz», «cill son». Qar ell vay d'aytal razon. Ar vuoil dir de «grazi», «sufri», «parti», «trahi», «noyri». 635 Aysi en la persona prima la deu dir cell qui s'aprima del preterit perfech singular, en l'endicatiu parlar; e ayceil qui no vol fallir 640 deu en tersa persona dir: «Partic», «sufric», «feric», «trahic», «grazic», «muric», «vic» e «noyric»; mas en ~Folquetz~, trobayre fis, y fallic en son chan e dis 645 en una cobl'ab tal comensame: «On trobaretz may tan de bona fe quant mai nulls hom se meteys no ‘trai’ son e sieu com ieu quis seru ‘trai’». Mas «trahic» deuri' aver retrach 650 si el volgues haver ben fach. E si alcun er demandatz con pot anar aquest fatz pois que la rima cor en «i» que puesca anar en «ic» aysi, 655 adone le prims deu respondre q'alcuns no deu confondre del parlar la drecha via per rima qui obs li sia, mas ell si deu percassar 660 de tal paraula trobar que la rima cora en «i», aysi con fay «parti», «sufri», e qui no sia biaissada ni en nombre desacordada, 665 ni en persona ni en temps, poys li er le dretz ademps. Ben say q'hai gran ardimen dich d'ayso q'aytan hai contradich lo dich q'aytan bon trobador 670 han dich, mas li entendedor d'ayso qu'ieu hai dich m'amaran, q'aytals paraulas aysi van; e qui volgues ben esgarar en tot l'autre grazit chantar 675 d'aquest meteys trobadors, si fos dels prims entendedrs, certanament majors falsuras y trobera ab drechuras. Si aytal trobador grazit 680 en lo lur chantar han fallit, chascus en lo sieu cor albir so q'hom pogues dels malvatz dir. L'autra del verb parladura no poyria dir sens rancura, 685 ni ses grans afan e pena, mas esgaratz con si mena per los trobadors verays en totz los lur chantars gays. E si trobaretz alcun motz 690 qui per vos no s'entenda tot ab tot lo vari entendimen, y metatz lo cor e la men; e si vos no havetz poder d'entendre celuy e vezer, 695 ya nous dovetz vergoygnar de los plus sabis demandar, que asatz deu haver major vergoygna cel qu'a dezhonor y es de demandar s'atrai 700 que aicel qui demandan vai, car nuls es qui sapcha tan q'us autre no sapch' atrestan. Doncs chascus en la sa obra per aytal razon se cobra, 705 quar cert ben fora fortz cauza q' us hom hagues en cor clauza tota l'esciens'ab lo sen; mas ben crei que no ha talen d'apenre qui no demanda 710 totas cellas res a randa las qals per se meteys no sab, e qui d'ayso tem alqun gab, quar nulls pot saber per se sol totas las res q'ama ni voi. 715 Per ço qu'aiatz major menbransa vos donarai aytal semblansa del parlar qui en doas rimas cor, si con l'an dich li trobador, si con «leial», «chascun», «talan», 720 «fin» e «chanson» e «vilan»; e pot hom dir encara isi: «Leiau», «tala», «villa» e «fi», «chanso», mas aquest parlar jes con le primiers adretz no es. 725 Ara chascus entendeyre cui es sabers valeyre deu ben saber uimay si con aquest parlar vay, e con si deu aluoignar, 730 abreviar e variar; e chascus qu'es fis trobayre nol deu de sa rima estraire, ni de la sa drecha via per rima qui obs li sia. 735 E si ell comensa chanson, deu continuar sa razon en aysi com le comensa, si ell no vol far fallensa; car may mi play e agrada 740 razos ben continuada que mot qan alcus los entresca ab rimas e entrebesca; e si en la tersa persona le comence, la razona 745 tota d'aycella maniera que le comensa e l'enquera; e si enl prim' o en segonda, doncha ops q'aisi responda, e celui nombre q'el en ver 750 y comensa deu mantener. E nulls per proensal diga alcun mot frances, qar eniga es aytal parladura dir ab la proensal, ses mentir; 755 e a chascun verb son conduch y don segon que l'ha construch per los oblics e per los retz si con enquier lo sieu dretz, con s'estay en aluoygnamen, 760 encara en abreviamen. Eu voil qe visi barbarism, no y meyta ni solecism, tot que mant trobador prezat y han en lur chantar pauzat, 765 mas per aqo s'en escuzon qar qan alcus i fai lo son chantan lo pot abreviar, si con se tayn, e aluoygnar. En vuoill qe en la scrichura 770 meta primamen sa cura. Encara sia perceubutz que meta los accens agutz els greus si con s'esthai en celui chantar qe fay, 775 en lonch chantar no se luoygn: mas ieu ami que se poygn de trobar razon tan gaya e tan prima q'a totz playa. Oymay chascus entendenz 780 deu saber verayamenz qals es l'avinenz parlars qu'es pro grazitz en chantars, e si con lo deu retrar le bos trobayre e menar 785 e si con se deu penre gach enl trobar de celui empach de cui hai dith e parlat e mei q'ieu sai razonat. E per ayso finiray 790 mon acort com mell sabray en aysi con lo comensey, qar, per cert, aysi far dey si eu vuoill ies prezumir de ben lo mieu lavor finir, 795 em torn vas lo seygnor Dieu a lei d'ome de pecat grieu, qar si diray o hay ren dicha qui per luy sia contradicha, lui prech qe m'en deja donar 800 lo sieu perdon e autrejar. E sopley totz vos, aman, que qan vos a mi don denan seretz, dejatz clamar pro me, qar ieu mi muer: Merce! merce! 805 e qar il mi donec conort e gieygn de far aquest acord.

Acababa es la doctrina de cort provincial e de vera e rabonable locucio.

NOTA

Un'edizione critica dei rimatori che cantarono a Pisa nel secolo XIII sotto l'influsso guittoniano, non è stata finora tentata. Il lavoro, a dir vero, non era tale da invogliare; giacché, senza dire che le rime di quei rozzissimi poeti ci sono state tramandate in forma assai malsicura da pochissimi codici, e spessissimo dal solo Laurenziano-Rediano 9 (L), l'oscuritá regna siffattamente nei loro noiosi componimenti, che volere intender sempre il loro «dittato forte» è impresa disperata. Ciò valga a far perdonare le deficienze della presente edizione, la quale, senza alcuna pretensione di criticitá, vuol dare semplicemente un testo, quale lo stato odierno degli studi permette di esibire.

I

GALLO O GALLETTO

Un _Gallus iudex Agnelli_ notò il GASPARY (_St. d. letter. ital._, I, 423) fra gli ambasciatori pisani al concilio di Lione nel 1275 (cfr. MURATORI, _RR. II. SS._, XXIV, 682). In un documento pisano del 17 e 19 giugno 1282 sono ricordati la podesteria di Volterra di Gerardo d'Isacco pisano «_et iudicatus Galli Agnelli de Pisis_» (_Regestum Volaterranum_ dello SCHNEIDER, _Regesta chartarum Italiae_, p. 302, n. 896). E finalmente troviamo nel gennaio 1288 una provvisione fatta «a _domino Gallo Angnelli_» e da altri anziani di Pisa (BONAINI, _Statuti pisani_, I, 692). Si tratta forse del nostro rimatore.

Riproduco per le due canzoni l'edizione del MONACI, _Crestomazia dei primi secoli_, con lievi modifiche d'indole grafica. La canzone I è in L e in V (Vaticano 3793).

Canzone I, v. 4: «s'inavanza». Correggo cosí il «s'avansa» di L, per la misura del verso.

v. 31: «Cicilía». L ha «seccelía». Seguo V, che ha la forma «Cicilía», corrotta in L.

v. 40: «aulía». Cosí in V: L ha «auliva».

Canzone II, v. 7: «com'este». Cosí in V: L ha «como ad esser».

v. 26: «roma». Cosí credo debba leggersi l'«aroma» di V: L ha al v. 26 «ruma», come al v. 29 «a Ruma». Ma è assai difficile capire che cosa abbia voluto dire il p. con la parola «roma», suggeritagli probabilmente dalla rima: forse «romana»?

v. 39: «e saglie». V «salsi»: ricavo la forma da me adottata da L che pure ha «saglisce».

v. 60: «ch'a ciascun». Cosí in V: L «che ciascun».

II