Part 16

»La primera cosa fou que van pensar que la barca no era neta. Vam treure la pols a tots els seients, i els asseguràrem que ja ho era, però elles no ens creien. Una d'elles fregà el coixí amb el dit enguantat, i mostrà el resultat a l'altre, i ambdues sospiraren, i s'assegueren, amb el posat dels primitius màrtirs cristians provant de posar-se còmodes contra l'estaca. De vegades, mentre estàs remant, pots esquitxar una mica, i sembla ser que una gota d'aigua feia malbé aquells vestits. La marca mai se'n anava, i al vestit li quedava una taca per sempre més.

»Jo portava els rems del darrera. Ho vaig fer el millor que sabia. Els aixecava dos peus enlaire, i feia una pausa després de cada remada per deixar caure les gotes abans de tirar-los enrere, i escollia cada cop un punt d'aigua quieta per enfonsar-los novament. (El de proa digué, després d'una estona, que no es sentia un remer prou qualificat per a remar amb mi, però que es quedaria quiet, si jo li permetia, i estudiaria la meva voga. Digué que li interessava.) Però, malgrat tot això, per més que jo ho intentava, no podia evitar que un esquitx ocasional anés a parar sobre aquells vestits.

»Les noies no es queixaven, però s'arraulien ben a prop una de l'altra, i cloïen fort els llavis, i cada cop que una gota les tocava, s'encongien visiblement amb una esgarrifança. Era una noble visió, el veure-les sofrir així en silenci, però em féu perdre els nervis del tot. Sóc massa sensible. La meva voga es tornà boja i espasmòdica, i esquitxava més com més m'esforçava a no fer-ho.

»A la fi vaig deixar-ho córrer; vaig dir que em posaria a proa. El de proa també pensà que l'arranjament aniria millor, i canviàrem llocs. Les senyores feren un sospir involuntari d'alleujament quan em veieren marxar, i s'animaren momentàniament. Pobres noies! Els hauria anat millor amb mi. L'home que tenien ara era un tipus alegre, bon jan, espès de cap, amb tanta sensibilitat com la que podria tenir un cadell de Terranova. Podies estar-lo mirant amb mirades assassines durant una hora i no se'n adonaria, i si ho fes, tampoc se'n amoïnaria gota. Engegà una voga ben viva, rítmica i intensa, que envià els esquitxos voleiant per tota la barca com un sortidor, i va fer aixecar a tothom ben drets en un sant moment. Quan escampava un bon mig litre d'aigua sobre un d'aquells vestits, feia un rialleta cordial i deia:

»-Perdoneu, em sap greu;- i els hi oferia el mocador perquè s'eixuguessin.

»-Oh, no té importància- mormolaven les pobres noies, i dissimuladament es cobrien amb mantells i estores, i intentaven protegir-se amb els seus para-sols de puntes.

»A l'hora de dinar hi passaren una mala estona. Les volien fer seure sobre l'herba, i l'herba tenia pols; i els troncs d'arbre en els que les invitaven a repenjar-se, semblaven no haver estat netejats feia setmanes; o sigui que desplegaren llurs mocadors a terra i s'hi assegueren, ben rígides. Algú, caminant amb un plat de pastís de vedella, s'entrebancà amb una rel i envià el pastís volant. No els en hi caigué gens a sobre, per sort, però l'accident els hi suggerí un nou perill, i les posà nervioses; i sempre que algú es movia, després d'allò, amb quelcom a les mans que pogués caure i fer un merder, se'l miraven amb ansietat creixent fins que s'asseia altre cop.

»-Bé, doncs, noies- els digué el nostre amic de proa, alegrement, quan tot fou acabat, -apa vinga, que heu de fregar!-

»De primer no l'entenien. Quan colliren la idea, digueren que els hi semblava que no sabien pas com fer-ho.

»-Oi, ja us en ensenyaré,- exclamà ell; -és d'allò més divertit! Us estireu sobre la vostra--vull dir, us inclineu a la riba, sabeu, i esbandiu les coses dins de l'aigua.

»La germana gran digué que temia que no portaven els vestits adients per a la feina.

»-Oh, aniran prou bé,- digué ell, tot xiroi; -arremangueu-vos-els.

»I els hi féu fer. Els hi digué que tot allò era la meitat de la gràcia en un picnic. Elles digueren que era molt interessant.

»Ara que ho penso amb calma, era aquell jove tan obtús com ens pensàvem? O potser...--no, impossible! Tenia una expressió tan senzilla, tan infantil!» .........

(*10) Sentit imprecís. Hauria de dir quelcom així: «Al final engeguen a córrer, tivant la barca a una marxa ben perillosa.»

(*11) "Espanyar" vol dir trencar el pany. Evidentment no és això el que va fer George: Va treure la balda i va obrir el pany.

(*12) Es refereix als seus pantalons.

(*13) En aquest punt, tot el següent passatge fou omès en la edició transcrita:

«Certament, si jo hagués estat un dels Barons en aquell temps, hauria insistit als meus companys la conveniència de portar un client tan esmunyedís com el rei Joan a la illa, on hi havia menys oportunitats per a sorpreses i trucs.

»Hi ha les ruïnes d'un vell priorat en els terrenys de Ankerwycke House, prop de Picnic Point, i fou pels voltants d'aquest vell priorat que es diu que Enric VIII esperava i es trobava amb Anna Bolena. També es trobaven a Hever Castle, a Kent, i també en algun lloc prop de St. Albans. Deu haver sigut difícil per la gent d'Anglaterra en aquells dies el trobar un lloc on aquells jovenets sense cap _no_ estesin festejant.

»Heu estat mai en una casa on hi ha una parella festejant? És d'allò més carregós. Penseu que anireu a seure al saló, i us hi dirigiu. Al obrir la porta, sentiu un soroll com si algú tot d'una hagués recordat quelcom, i, quan entreu, Emily és allà a la finestra, tota interessada en el que passa a l'altra banda del carrer, i el vostre amic, John Edward, és a l'altra punta de l'habitació amb tota la seva ànima corpresa per les fotografies dels parents d'altres persones.

»-Oh!- dieu, parant-vos a la porta, -No sabia que ningú fos aquí.

»-Ah, no?- diu Emily, amb fredor, com si no us cregués.

»Us quedeu per allà un moment, i llavors dieu:

»-És força fosc. Per què no enceneu el gas?

»John Edwards diu, ai, no me'n havia adonat; i Emily diu que al pare no li agrada que s'encengui el gas a la tarda.

»Els hi expliqueu una o dues novetats, i els hi doneu la vostra opinió sobre la qüestió irlandesa; però no sembla que els hi interessi massa. Tot el que comenten sobre qualsevol tema és “Oh!”, “Ah, sí?”, “De veritat?”, “Sí”, i “Ai caram!”. I, després de deu minuts d'una tal conversa, llisqueu cap a la porta, sortiu, i quedeu sorprès de veure com la porta es tanca immediatament al darrera vostre, sense que l'hàgiu tocada.

»Mitja hora més tard, decidiu fer una pipa en el conservatori. La única cadira del lloc l'ocupa l'Emily; i John Edward, si ens podem refiar del llenguatge de la roba, estava seient a terra. No parlen, però us fan una mirada que diu tot el que es pot dir en una comunitat civilitzada; i reculeu ben aviat i tanqueu la porta al darrera vostre.

»Ara ja teniu por de ficar el nas en qualsevol habitació de la casa; o sigui que, després de pujar i baixar les escales una estona, aneu a seure al vostre dormitori. Això, tanmateix, es fa pesat al cap d'un temps, de manera que us poseu el barret i sortiu a passejar pel jardí. Baixeu el caminet, i, al passar l'hivernacle mireu a dins, i allí són aquell parell de joves idiotes, tots junts en un racó; i ells també us veuen, i evidentment pensen que els esteu seguint per tot arreu.

“Per què no tenen una estança especial per fer aquesta mena de coses, i els obliguen a quedar-s'hi?” murmureu; i us apresseu cap al rebedor, agafeu el vostre paraigua i sortiu al carrer.

»Devia ser força igual que tot això quan aquell noi eixelebrat d'Enric VIII estava empaitant la seva petita Anna. La gent de Buckinghamshire els sorprendrien de sobte mentre ells estaven a la lluna per Windsor i Wraysbury, i exclamarien, “Ah, éreu aquí!” i Enric s'hauria enrojolat i hauria dit, “Sí, he vingut per a veure un home;” i Anna diria “M'alegro de veure-us! No és graciós? M'acabo de trobar el senyor Enric VIII al passeig, i va en la mateixa direcció que jo.”

»Llavors aquella gent marxaria tot dient-se, “És millor que ens escapolim mentre tot aquest galindejar vagi durant. Anirem cap a Kent.”

»I anirien a Kent, i la primera cosa que veurien a Kent en arribar, seria a Enric i Anna fent el beneit per Hever Castle.

“Oh, maleït sia!” haurien dit. “Apa, anem-nos-en. Ja no ho puc aguantar. Anem a St. Albans--un lloc tranquil i bonic, St. Albans.”

»I quan arribarien a St. Albans, allí estaria aquella miserable parella, besant-se sota els murs de l'Abadia. Llavors aquella gent marxarien i es convertirien en pirates fins que s'hagués fet el casament.» ..........

(*14) Vol dir un tipus de gos dels emprats en la caça del senglar.

(*15) "Salsa irlandesa": es refereix a l'Irish stew, un plat tradicional que es fa bullint diverses carns i verdures en un mateix recipient. El nostre equivalent seria la escudella barrejada. No és, doncs, propiament una salsa.

(*16) La frase fa de mal comprendre. Hauria de ser, més o menys: "com s´ho fa una dona per passar el temps, si tan sols té per fer la feina d'una sola casa."

(*17) Aquest fragment conté algunes imprecissions de traducció que en fan difícil la comprensió. Es transcriu a continuació el passatge sencer, amb unes mínimes correccions que el fan més entenedor:

«Per la meva part, el record més antic que en guardo és el d'haver contribuït entre cinc companys tres penics cada un per fer una sortida al llac del Regent Park amb un navili de molt curiosa construcció, i anar després a casa del guarda del parc per tal d'eixugar-nos. Això va fer que adquirís el gust de l'aigua, i folgadament vaig practicar-m'hi amb rais en diferents bòbiles, als afores: exercici més interessant i emocionant del que podeu creure, sobretot quan un es troba al bell mig de la bassa i el propietari dels materials usats en la fabricació del rai compareix sobtadament amb una estaca.

»Bon punt us adoneu del bon senyor, la primera cosa que se us acut és de no perdre el temps amb paraules, i, si poguéssiu excusar-vos, amb tota polidesa, d'ajuntar-vos amb ell, ho faríeu de bona gana. El vostre objectiu és sortir, per la part oposada de la bassa d'on ell es troba, i eclipsar-vos cap a casa tot tranquil·lament i amb rapidesa, com si no l'haguéssiu vist. Ell, ben al contrari, manifesta un viu desig d'estrènyer la vostra mà i enraonar amb vosaltres.

»Sembla ser que coneix el vostre pare i és un dels vostres íntims amics. Però, malgrat aquests detalls, no se us acut la idea d'acostar-vos-hi. Desitja dir-vos que us ensenyarà d'agafar els seus taulons per a fer-ne un rai, però a vosaltres us sembla que no cal que es prengui tanta molèstia, car penseu que la vostra ciència és suficient per agenciar-vos l'aparell, i no voleu de cap manera molestar-lo ni accepteu la seva proposta.

»A despit de la vostra falta d'interès, segueix freturós per a aplegar-se amb vosaltres, i és ben afalagadora l'ànsia amb que recorre les vores de la bassa per a rebre-us en el vostre desembarc.» ........

(*18) El termes mariners volen dir: recollir parcialment la vela i posar-la de través perquè faci menys resistència.

(*19) Hauria de dir: "posar-la a favor del vent."

(*20) L'error és evident; hauria de dir: «Ja érem deu milles més amunt».

(*21) En aquest punt, tot el següent passatge fou omès en la edició transcrita:

«No havia remat més d'un minut, quan George advertí quelcom negre surant sobre l'aigua, i ens hi acostàrem. George s'abocà, al ser-hi a prop, i ho agafà. I llavors reculà fent un crit, amb la cara pàl·lida.

»Era el cos mort d'una dona. Surava amb molta lleugeresa sobre l'aigua, i la cara era dolça i tranquil·la. No era una cara bonica; era massa envellida prematurament, massa prima i cansada, per a ser-ho; però era una cara amable i gentil, malgrat les marques de pobresa i necessitat, i tenia en ella aquell aspecte de pau que arriba a les cares dels malalts algunes vegades quan finalment el dolor els ha deixat.

»Venturosament per a nosaltres--que no teníem cap ganes d'estar vagarejant pels jutjats forenses--uns homes de la riba havien també vist el cos, i se'n feren càrrec ells.

»Vàrem conèixer la història de la dona després. Per descomptat, era la vella, vella tragèdia de sempre. Havia estimat, l'havien enganyat--o ella havia enganyat. Fos com fos, havia pecat--alguns de nosaltres ho fem, de tant en tant--i la seva família i amics, naturalment ofesos i indignats, li havien tancat les portes.

»Deixada sola per lluitar contra el món, amb la llosa de la seva vergonya penjada al coll, s'havia enfonsat més i més. Durant un temps, s'havia mantingut, ella i la criatura, amb els dotze xílings a la setmana que guanyava amb una pesada feina de dotze hores al dia, tot pagant sis xílings per a la criatura i mantenint el seus propis cos i ànima plegats amb la resta.

»Sis xílings setmanals no mantenen gaire units el cos i l'ànima. Volen separar-se l'un de l'altre quan hi ha només aquest lligam tan prim entre ells; i un dia, suposo, la pena i la trista monotonia de tot plegat li havien vingut davant els ulls més clarament que mai, i l'espectre burleta l'havia espantat. Havia fet un últim prec als amics, però contra la gelada paret de la seva respectabilitat, la veu de la errant foragitada no fou escoltada; i llavors ella havia anat a veure son fill--l'havia alçat en els seus braços i l'havia besat, amb un posat de cansament com absent, sense trair cap mena d'emoció, i l'havia deixat, després de posar-li a la mà una xocolata d'un penic que li havia comprat, i després, amb els seus darrers xílings, havia comprat un bitllet i vingut a Goring.

»Potser els pensaments més amargs de la seva vida havien voltat pels trams boscosos i els prats de verd brillant envoltant Goring; però les dones s'agafen de forma estranya al ganivet que les apunyala, i, qui sap, entre la tristor, poden haver-s'hi barrejat també els records d'hores més dolces, passades en aquells racons ombrívols sobre els que els grans arbres dobleguen les seves branques fins tan avall.

»Havia vagarejat pels boscos al costat del riu tot el dia, i llavors, quan caigué la tarda i la llum grisa del capvespre estengué el seu fosc mantell sobre les aigües, ella obrí els braços cap al riu silenciós que havia vist les seves penes i alegries. I el vell riu l'havia acollida en els seus braços, i havia recolzat el seu cap cansat sobre el seu pit, i havia allunyat tot el dolor.

»Així havia ella pecat en totes les coses--pecat en la vida i en la mort. Que Déu l'ajudi! I a tots els altres pecadors, si n'hi ha algun més.» .............

End of Project Gutenberg's Tres Homes Dins D'una Barca, by Jerome K. Jerome