Part 4

Ulisses: Feacis, poble benfactor, i encara Tu per damunt de tots, Rei que'ls gobernas Semblant a un déu pel seny i la bonesa: Aixís els immortals vos assegurin El bé que posseiu i vos l'augmentin. Aixís la mar eternament propicia Os sia, i l'amor regni en vostres cases, I la dolça muller vos ho esdevinga Més cada jorn, i us donga fills nombrosos, Drets i sans i ben fets, com jo en ma patria Pregaré als déus, i els cremaré holocaustes En salut vostra, pel gran bé que'm fereu, I ensenyaré a mos fills a venerar-vos I a benehî a través la mar vostra illa. I aquesta espasa, última penyora De ton afecte, oh! Rei, jo te l'accepto Amb gran veneració (_la besa_) i et faig fermança Que mai lluna ni sol la veuràn núa Sinó per causa gran, com ho faríes Tu mateix; i ni mai te puga doldre Que te n' hagis desprès; facin-la inútil Una pau mai turbada en ton reialme, I el ferm amor del teu i els altres pobles.

Reina: Oh! foraster, quan ta mullê anyorívola Vegis venir vers tu, estesa de braços, Posa en ses mans eixa daurada copa En que has begut aquí, pensant amb ella. I li diràs còm ha sigut planguda Per aquesta també mare i esposa.

Ulisses: Reina, que d'immortal tens la presencia Amb la riquesa de un gran cor de dòna, Venturós seré jo si se t'assembla La que jo anyoro tant, quan la retrobi. Mes tu viscas tants anys com jo voldría Per ella, i que l'amor entorn te creixi I la pau en ton pit.(_Mentres besa les mans a la Reina i abraça al Rei, apareix en la terrassa Nausica amb Daimó._)

Nausica: Daimó, jo't deixo; També mon comiat vull dâ an el hoste.

Daimó: Princesa no podreu, massa sou trèmula. Resteu aquí.

Nausica: Seré ferma i serena Perquè ho vull.

(_baixa els graons amb majestat graciosa_)

Reina: (_que la veu venir_) Filla!

Nausica: (_al Rei_) Deu llicencia, pare? (_assentiment del Rei_)(_A Ulisses_) Hoste, salut en ton retorn! La patria Feliç te rebi: quan en ella sias En pau i amor, alguna volta pensa En aquesta donzella, prou ditxosa D'haver-te dat camí.

Ulisses: Oh, princeseta...

(_Se li nua la veu. Besa amb devoció la vora del mantell de Nausica i se'n và precipitadament, girant el rostre. Tots el segueixen menys Nausica que resta en escena, immòvil, mirant fixament cap ont ell se'n va. Daimó, dalt la terrassa, i alguns nois del poble enfilats al fons de l'escena._)

(_Alguns del poble, els ultims se'n van dient:_)

Dòna I: Còm s'ha commòs.

Dòna II: Es que la princeseta Ha dit paraules d'or.

Dòna I: Ai! sí, enternia.

Noia: I an ell, l'heu vist? La veu se li nuava.

Home II: (_a la vella_) ¿Era un déu o era un home?

Vella: Era un home.

(_se'n van_)

(_Pausa_)

(_Nois enfilats mirant a la platja_)

Noi enfilat I: Ja torna a abraçâ al Rei.

Home II: Ara se gira Cap a la gent i diu alguna cosa.

(_se sent una aclamació_)

Noi enfilat I: Ah! ja puja a la nau.

Noi enfilat II: Oh! guaita, guaita Quanta bellugadiça en la coberta! Ja fan rem!

Noi enfilat I: Ja fan vela!

Tots dos: En mar!

(_Salten i se'n van corrents. Se sent una gran aclamació, Nausica se gira i arranca un plor llençant-se sobre'ls graons de la terrassa. Daimó, a dalt, pren la lira i diu amb exaltació:_)

Daimó: Muses, a l'hom de gran enginy, deixeu-me Cantar, a l'hèroe, an aquell que en terra Tirà de Troia les sagradas torres I patí sobre'l mar...

(_Teló_)

3-VII-1910