Part 3

S' endú 'l vals la palma dels balls forasters; n'es la nata y flor. Ja s'agafi en calma ó ja en vols llaugers, es lo mès airòs. --Escolta 'ls dolsos preludis que la copla fa del vals. Corremhi, aymador, corremhi, que no se'n perdi un compás.-- Dansa tan galana, als cors encomana deliciosa tendror; sòn tó d'alegria los dols esbarria y 'l pit ompla de goig. Giravolta la parella d'un cantò al altre cantò, tot dientse á cau d'orella los secrets del seu amor. Ab suau somrís que enamora, y 'ls ullets ab brill de foch, escolta la balladora al seu galan ballador. Y entre pregunta y contesta los passa 'l temps tan cuitòs, que 'ls sorprén sentí l'orquesta que senyala 'ls darrers vols.

Com l'aura que remoreja bressolant arbres y flors, lo compás del vals maneja aymadoras y aymadors. Y al ball de més galanura, á las delicias del vals, aparèllan sa ventura las aymadas y 'ls aymants.

(_Al acabar de cantar Cándida, tots los demés aplaudeixen._)

Recitat

Martí: Bè, bè! D' aixó se'n diu cantá! Oy Pona?

Pona: No m'hi entench.

Miquel: Carám, si 'l senyoret la sentia!

Bon.: No; ja n'hi ha prou ab que senti á la vostra Roseta.

Miquel: Ella no 'n sab pas.

Cánd.: Qué tè veu?

Miquel: Per parlá, parla com una cotorra.

Cánd.: Donchs que aprengui de cant. No es aixís, senyò Broll?

Broll: Per mí, no; bè prou que 'm vè la son sense que 'm tinguin de cantá res.

Pona: Tambè trobo que aixó de cantá, no...

Martí: Qué hi entèns, dona!

Fot.: Que no 'ns passi l'hora. Fem lo grupo?

Alguns Sí, sí.

Fot.: (_Posa á Cándida al centro._) Vosté aquí. (_Senyala al costat d'ella á Martí._) Vosté aquí al costat.

Pona: Jo aquí? (_Anantse á posá al costat de Martí._)

Fot.: Vosté no encara; no m'agrada.

Pona: Qué no li agrado? No tinch pas d'agradá á vosté!

Fot.: Vull di que vosté aquí no m'hi agrada.

Pona: Donchs Martí, vina.

Martí: Deixa fè á ne 'l senyò. Qué hi enteném nosaltres!

Bon.: (_Ja surt la gelosía._) (_Mirant á Pona._) (_Dèu la fassi bona!_)

Pona: (_Posantse al darrera de Martí._) Qué vol que 'm posi aquí? Sí; aquí estarè bè.

Fot.: Permétim, senyora; ja ho arreglaré jo. Miris: vosté aquí al devant. (_Li dona 'l tamburet y Pona 's posa al devant de Martí, girada, per mirarlo._) Pero tè de mirá á la máquina, no pas cap allí.

Pona: Déixim mirá allá ahont vulgui.

Fot.: Aixís no se li veurá la cara, senyora!

Bon.: Ni la joventut.

Pona: No hi fa res; no tinch pas d'agradá á ningú. Ja estich bè, ja.

Fot.: Vosté mateixa. Vosté (_A Broll._) aquí, assentat. (_En una pedra._) (_A Miquel_) Poseushi vos tambè. (_Al costat de Broll._)

Miquel: Jo tambè? Qué hi farè?

Narcís: Ah, sí, Miquel! Poseushi d'esquena.

Miquel: Aixís? (_Posantse dret, d'esquena, al costat de Broll._) Tafoy!

Narcís: Aixís es com fareu goig. De cara, es massa vist.

Fot.: Vosté aquí. (_Posant á Bonifaci al costat de Martí._)

Broll: (_Parlant ab Miquel:, mentres lo Fotógrafo continua arreglantlos._) Com vos ho dich; fent un crit us respondrán.

Miquel: No m'enganyeu pas? Voleu di?

Broll: Per qué us tinch d'enganyá?

Fot.: (_Anantsen á la máquina._) Quan digui: ara! no 's móguin, que será cuestiò d'un moment.

Broll: (_A Miquel._) Ho podeu creure; respón, vaya!

Fot.: Un, dos... Ara! (_Destapa y al moment Miquel crida._)

Miquel: Roseta!... (_Tots esclafan una rialla y 's mouhen._)

Fot.: (_Tapant la máquina._) Mala negada! N' hem de fè un altre! Per qué heu cridat!

Miquel: Aquest sinyò m'ha dit que 'm respondrian y com que busco á la dona, vull mirá si 'm respon. (_Lo Fotógrafo cambia 'l clixé._)

Fot.: No, home; respon la vostra mateixa veu. (_Broll se vá adormint._) Dimontre d'home!

Miquel: Per qué no m'ho deyan! Jo 'm pensava que responia la persona á quí 's cridava.

Fot.: Bè, calleu, que hi tornarém. Esteuse quiet y no digueu res. Ja sabeu que no us responen.

Pona: Y acabém aviat, que aixó ja dura massa.

Fot.: Senyora, ja veu vosté que no es culpa meva. Aquest bon home ha tingut la malehida rauxa de cridá...

Miquel: Si 'm deyan que 'm respondrian!

Fot.: Bueno; ara ja sabeu que no. Poseuse aixís més de costat. (_Posantli la má sota la xella_).

Miquel: Ay, que 'm feu pessigollas! (_El Fotógrafo se'n vá á la máquina._)

Narcís: Qué es estrany que sigueu gelós! Quí ho diria!

Martí: (_A Pona, que 'l toca perque 'l veu parlá baix ab Cándida._) No 'm toquis, dona, que 'm farás bellugá!

Fot.: Quietut! Senyò Martí y senyora Cándida, fássin lo favor d'acostarse més.

Pona: Vol di? Pot sè al contrari.

Martí: Calla, Pona; 'l senyò ja sab lo que 's fa.

Fot.: Sí, acóstinse més, que estarán millò focats.

Pona: A mí 'm sembla que ho estarán massa!

Narcís: (_Alsa, Martí, que 't topa!_)

Fot.: A la una... á las dugas... (_Al aná á destapá la máquina, Broll fa un ronch y tots riuhen y 's manejan._) Alto, que ningú 's mogui! Encara no s'ha perdut res.

Narcís: (_Cridant._) Senyò Broll, espavilis!

Broll: (_Despertantse y aixecantse depressa._) Qué? Aném, aném.

Fot.: No; torni á seure y no 's mogui. (_Broll seu._) A la una... á las dugas... Ara! (_Destapa la máquina._) Ja está! (_Tapant._)

Pona: (_Gracias á Dèu! Ja estava frisosa._) Vina, Martí, vina. (_Lo Fotógrafo desa la máquina._) (_Ja que á n' aquest Bonifaci tant li fa, jo tinch de vetllá més._)

Fot.: No sè; 'm sembla que 'l senyò Martí s'ha mogut una mica.

Narcís: (_Ja es fácil!_) (_Pona pren pel bras á Martí._)

Martí: (_A Pona._) (_Qué vols?_)

Pona: (_Qué li deyas?_)

Martí: (_Miraneyas! Qué vols que li diguès?_)

Cánd.: (_Al Fotógrafo._) Si á la Cova vol fè un altre grupo...

Fot.: Com vulguin. Com que ho faig d'aficiò...

Pona: No, no; prous grupos. (_Mira aquesta!_) Martí, dónam lo bras, que estich cansada.

Narcís: Cansada vosté y seya? Que ho diguès jo!

Pona: Qué no cansa 'l seure? (_A Martí._) Vina, noy, vina. (_Donantli 'l bras._)

Fot.: (_A Miquel que se 'l mira com endressa._) Veyeu? Ja sou aquí dins, de cap á peus.

Miquel: Tafoy! Y no me'n sento gòta!

Narcís: Au! De un á un y cap á la Cova. Ram, plam, pataplam, plam! (_Com si toquès lo timbal, y tots van passant._)

Broll: (_A Bonifaci que tè al devant._) Qué á n' aquesta edat un hom hagi de fè aquestos papers!

Bon.: Som al ball y hem de ballá.

Narcís: (_Posantse al darrera._) Ram, pataplam! (_Se'n van per la dreta._)

(_Mutació_)

### Quadro tercer

Camí de Sant Geroni, devant de la roca coneguda per Caball Bernat. (_Teló curt._)

#### Escena primera

Patrò, Gat de mar, Un mariner y Coro de mariners

(_Al tirarse 'l telò está l'escena sola fins que á poch surt lo Patrò seguit dels demés._)

Pat.: Ja que hem arribat á aquest bon punt de vista, donemhi fondo.

Gat: (_Senyalant á la dreta._) Mireu, pare, com se cargola 'l riu; sembla una anguila.

Pat.: Es lo Llobregat. Mira á casa allá abaix.

Gat: Blanes?... Ahont es? No ho veig pas!

Pat.: La mar es lo que 't dich que miris; la mar es la casa nostra; la casa dels mariners.

Gat: Si que la tenim gran! Y voleu di que tota es nostra?

Pat.: Qué no ho sabs prou? La podém corre tota, de llevant á ponent y pels quatre vents, sense demanarne permís á ningú, perque 'n som los amos; ja ho pots di per tot.

Mar.: Mireus, Patrò; allá surt Cap de Creus, ahont la corbeta 'ns feya ayguas. Quina nit aquella!

Pat.: Y que 'ns vam salvá d'una y bona! Sort que 'l casco 's diu Montserrat y que la seva patrona vá salvarnos, que sense ella no sè pas que hauria sigut de nosaltres.

Mar.: No sabiam pas ahont donarlas. Ab aquells cops de mar, saltava l'aygua per l'obra morta, ni 'l timò m'obehia, ni...

Pat.: Ni era possible cap maniobra, ni esperá aussili. Pero 's veya aquest rocam y no sè perque 'm vá semblá que trobantse aquí la Mare de Dèu de Montserrat y portant lo nom d'ella l'embarcaciò, la Verge 'ns treuria del perill. Ella es l'únich práctich que 'ns podia guiá, encara que la nit era fosca com salsa de calamars.

Gat: Tambè li hem portat un barco de plata més brillant que una esquena de llubarro.

Pat.: Qué menos podiam fè que oferí un barco á la Mare de Dèu!

Gat: Y per qué es tan negra la Mare de Dèu?

Pat.: Com que tothom la demana, tè d'aná per tot á sol y á serena, y ab això, com vols tú que tingui la pell blanca?

Gat: Qué son aquellas montanyetas d'allí baix, á la part de garbí?

Mar.: Montanyassas son, no pas montanyetas. Son los Pirineus.

Gat: A mí 'm semblan petitas.

Pat.: Perque estás avesat á veure 'l mar y al costat del mar tot es xanguet.

Gat: No pas lo cel, pare.

Pat.: Ah, no! 'L cel es lo sostre del mar y de la terra; pero pel sostre no s'hi corre ni s'hi navega. Es en mira y no 'm tochs.

Mar.: Quina calma xitxa que reina!

Pat.: Es vritat y ja que tenim calma y 'l barco á la capa, com que 'ns queda prou temps per arribá á Sant Geroni de bon' hora, no es cas de maniobrá per fè camí. Aixís es que si us sembla, cantarém la nostra...

Mar.: Sí, sí.

Música

Mar.:

Hohuá! hohuá! A la mar! á la mar! Velas al aire! Rems á remar! Hohuá! hohuá!

(_Los mariners cantan aquesta estrofa accionant com si maniobressen._)

Pat.:

Magna planura, brill cristallí, flayre que aixampla nostre esperit, fresca orejada, dols murmurar, qui no us anyora lluny de la mar!

Mar.: Hohuá! hohuá!

Pat.:

Per sentir ditxa ab tot lo pler, sobre las onas, vá el mariner. Tè sa ventura dintre la nau, com la gavina ran de la mar.

Tots: Hohuá! hohuá!

(_Miquel surt y parla ab lo Gat de mar._)

A la mar! etc., etc..

#### Escena II

Dits, Miquel

Gat: Pare! (_Miquel mira als mariners._)

Pat.: Qué vols?

Gat: (_Senyalant á Miquel._) Aquest home diu que busca la dona. Eh, que es estrany?

Pat.: La dona! Qué l'heu perduda?

Miquel: Sí. Veig que no es cap de vosaltres. (_Rihent_)

Mar.: Cap de nosaltres? Mireuho bè.

Miquel: Ja ho som ben mirat.

Pat.: Veyeu? A bordo no 's pert may la dona. Y com ha sigut?

Miquel: Vá sortí de casa ab lo senyoret, que ha cassat molt per tots aquestos encontorns; ab això, ja sab tots los indrets.

Pat.: (_Gratantse 'l cap._) Ay, ay, ay, ay!

Miquel: Qué voleu di?

Gat: Que á ne 'l mar no n'hi ha de senyorets que cassin. (_Riuhen._)

Mar.: Per sò, ja n'hi ha que pescan; á l'encesa, ab canya...

Pat.: Y al bou. (_Riuhen._) Deu sè pagesa la vostra dona.

Miquel: La Roseta? Sí; com jo mateix. Es d'Olesa.

Pat.: Senzilla?

Miquel: Sí.

Pat.: Aveure si l'heu perduda senzilla y la trobareu columnaria. (_Riuhen._)

Miquel: Quina colla de gats que sou!

Gat: No més ho sò jo de gat.

Miquel: Tú?

Gat: Jo, jo. Sò gat de mar. Qué us estranya?

Miquel: (_Mirantlo._) Tan menut?

Gat: Qué n'heu vist de gayre més grossos de gats?

Miquel: No estich per gats ni gossos! Digueume: No l'hauriau pas vista?

Pat.: No hem vist cap senyoret.

Miquel: A n' ella, vull di si heu vist.

Pat.: Es igual, home; allá ahont vá 'l palo, vá la vela. Podeu comtá que allá ahont los hi ha semblat bè, han arriat l'áncora, ó haurán amarrat lo casco, si no s'aguantan al pairo en alta mar.

Miquel: Si no parleu més clá, l'ase 'm flich si us entench d'un sol mot! Qué sè jo de cascos y payos!

Pat.: Vull di que haurán donat fondo junts. No diheu que sáben bè 'l derrotero?

Miquel: Ahont cau això del garrotero?

Pat.: Que sáben bè la línea; 'l camí.

Miquel: Això prou. Tots lo sáben.

Pat.: Donchs ja arribarán á port, si no han perdut l'agulla.

Miquel: Qué sè jo si han perdut agullas!

Pat.: N' hi ha molts que las perden.

Miquel: No pas jo; may las perdo.

Pat.: Perque no 'n debeu portá.

Miquel: Més d'una dotzena; pero las duch dintre d'un canò.

Pat.: De banya? (_Riuhen._)

Miquel: Ay, ay! Qué me l'heu vist?

Pat.: No hi ha necessitat de veureho. Si voleu vení ab nosaltres á Sant Geroni, us convidém á menjá arrós á la marinesca y escabetxada feta á bordo.

Miquel: Bon profit us fassi! Ja som prés l'ayguardent.

Pat.: Donchs bon vent. (_Anantsen per la dreta ab los demés._)

Mar.: Y que trobeu la dona.

Miquel: Si Dèu ho vol que la trobaré.

Gat: Y al senyoret que cassa.

Miquel: A Dèu siau.

Mar.: (_Acabantsen d'aná._) Adeu!

#### Escena III

Miquel y Narcís

Miquel: Qué fas, cabás? Sino que fòssin als Monjos ó á la Masía de la Creu! (_Pensatiu._)

Narcís: (_Sortint._) Vaja, Miquel, alegreuvos, que us duch noticias de la Roseta.

Miquel: Ahont es? No 'm feu está ab ansia!

Narcís: No ho sè. No l'hem vista, pero hem trobat un marxant que 'ns ha dit que era 'l Toni de can Fidel. Sabeu qui es?

Miquel: Sí; 'l Guenyo, que li dihem.

Narcís: Això mateix. Es un que mira contra 'l gobern.

Miquel: Prou que 'l coneixém. Y qué?

Narcís: Diu que desde ahir que tè un recado per vos, que li vá doná la Roseta; sino que ell, fent lo seu negoci ha tingut d'aná d'un cantò al altre y no us ha trobat. Entre tant, no hi estigueu ab ánsia, perque diu que ella está com unas pascuas.

Miquel: Ja se m'en ha anat aquell corcò que tenia! Y ahont es lo Guenyo? Ha marxat?

Narcís: Aquesta tarde tornará y ha dit que us trobariau; pero si veniu ab nosaltres lo veureu més aviat, perque se'n anava á Collbató y nosaltres aném á las covas.

Miquel: No tinch de vení! Ja estich á punt.

Narcís: Nosaltres hem llogat burros, que ja 'ns els arreglan. Es massa llunyot per anarhi á peu.

Miquel: Jo, portant las espardenyas, no necessito animal.

Narcís: Caminareu?

Miquel: Com los burros.

Narcís: Vos us coneixeu.

Miquel: Jo diria! Aném.

Narcís: Ja 'ns avisarán. Las senyoras están cansadas y ara seuhen tots allí baix. (_Senyala._) No 'ls veyeu? Allí, á ne 'ls dos camins.

Miquel: Oy! Marxarém aviat?

Narcís: Quan los burros estiguin á punt...

Miquel: Jo ja ho estich.

Narcís: Quan ho estiguin los demes, ja 'ns avisarán. Ja he quedat ab en Martí que 'm fès una senyal ab lo mocador.

Miquel: Sí, perque ell, no pujant la seva senyora, no vindrá. Lo que es ella no 'l deixa ni 'l temps de beure un trago.

Narcís: Es clá; son casats de nou. Qué han de fè?

Miquel: Y 's veu que á la senyora Pona no li agrada que fassi magarrufas á l'altra.

Narcís: Voleu di? Caborias vostras!

Miquel: Allavors que 'l retratayre 'ns ha mapat, m'ha semblat que la senyora Pona 'n maliciava. Ah! y jo també 'n maliciaria. He vist alguna cosota que...

Narcís: Vos! (_Se 'l mira y esclata una rialla._)

Miquel: De qué riheu, plaga de la parroquia!

Narcís: De la vostra malicia.

Miquel: Que voleu que hi fassi si sò aixís!

Narcís: Digueu que 'sent tan maliciòs, la Roseta al vostre costat deu patí 'ls set cálzers d'amargura.

Miquel: Això no; perque ella may m'ha donat motiu per maliciá. (_Narcís esclata altra rialla._) De qué us faig gracia, que riheu tant?

Narcís: De res, home; es que tinch riallera.

Miquel: Es que la Roseta es tan bona, que seria pecat pensarne mal. No es perque jo ho digui; si 'ls trobém, lo senyoret mateix vos ho dirá. Preguntéuli.

Narcís: Ja ho crech! (_Altra rialla._) No 'n feu cas; quan las dono per riure, may acabo.

Veus: Narcís!

Miquel: Us cridan. Miréusels.

Narcís: Déuhen habé fet la senyal, sino que ab las vostras maliciositats m'habia distret. No n'heu de sè tant de maliciòs!

Veus: Narcís! Narcís!

Narcís: (_Cridant._) Ja baixém. (_Se 'n van per la dreta._)

(_Mutació_)

### Quadro quart

Interior d'una cova de Collbatò

#### Escena primera

Escursionistas, Cándida, Pona, Martí y Bonifaci

(_Desprès d'un preludi musical, apareix lo coro d'Escursionistas, y al final del coro apareixen los altres quatre personatjes. La escena es fosca._)

Música

Escurs.:

Si que á ne 'l Escursionista podrém da bona sessiò sobre aquesta passejada en que res veyém al lloch. Direm quant pel magí 'ns passi dels mussols y 'ls rats penats y com si fòssem la Biblia han de créurens los companys.

Bon., Mar., Cand.:

Quantas vegadas vostras vetlladas res mes no son, que fets que cria la fantasía dels oradors. Surten ab cosas tan fabulosas, que semblan cuentos del altre mòn.

Pona: (_Sortint._) Que es fosch!

Escurs.:

Aquí aném á las palpentas exposats á cada pas á trencarnos tots la crisma y á aná á sopá á can pistraus.

Bonifaci:

Aquí vaig á las palpentas esposantme á da un mal pas; si cáich, válgam Sant Antoni, que no rebi un nyanyo al cap.

Martí:

Aquí vaig á las palpentas esposantme á cada pas á topá ab unas faldillas y á la dona fè rabiá.

Cand.:

Aquí vaig á las palpentas esposada á cada pas á toparme ab algun quidam que 'm podría entrabancá.

(_Los Escursionistas se'n comensan á aná._)

Escurs.: (_Anantsen_)

Aném alerta á poch á poch, que no 'ns rompèssim la nou del coll.

(_Desapareixen._)

#### Escena II

Dits, menos los Escursionistas

Pona: Vamos, no m'agrada aquesta foscor.

Martí: Encara aquí s'hi veu una mica.

Pona: Sí; 'ls gats s'hi deuhen veure.

Bon.: Y las bengalas? Quín acudit de seguí á aquestos!

Cánd.: Ha dit que las portaria 'l senyó Narcís.

Pona: Massa que tarda! Jo sense 'ls llums, no 'm fico pas més endins. No 'm moch d'aquí.

Bon.: Tampoch jo! Diu que més enllá hi ha aygua y no 'm convenen las mullenas.

Martí: En aquest temps ray! Aviat un está sech.

Bon.: En cap temps. Qui assegura, dura.

Cánd.: Si aquí 's poguès seure!

Martí: Assentémnos á terra. (_Ajupintse, pero alsantse tot seguit._)

Bon.: Ca! 'm sembla que 'ns punxariam.

Martí: Tambè te rahò. 'L nas m'ho diu.

Pona: Vaya quin gust de vení aquí!

Martí: Dona; quan se vá á un puesto, 's tè de veure tot. Sino, no 'n pots da compte.

Pona: Bona vista per un cego! Qué hi veus?

Martí: Ja hi veurém desprès. (_Allarga la má y toca á Cándida._)

Cánd.: Ay! (_Fent un xiscle al sentirse tocá._)

Bon.: Qué 't passa? Qué 't fa mal alguna cosa?

Cánd.: Res; se 'm figura que per aquí tè d'haberhi bestiolas, y 'm sembla que 'm tocan.

Bon.: Quinas bestiolas vols que hi hagi!

Pona: No 's pensi, que jo tampoch las tinch totas en mí. Martí!

Martí: No tinguis por! Tambè 't tocan bestiolas?

Bon.: No se sent volá ni una mosca.

Pona: No dirè que tingui por, pero fa basarda.

Martí: Tant com aixó, no. (_Toca á Cándida._)

Cánd.: (_Ay si la seva senyora se'n adóna!_)

Pona: Y 'l senyò Narcís es capás de no vení!

#### Escena III

Dits, Miquel

Miquel: (_Al sortir fent un gran crit._) Guenyo!

Cánd.: Qué es això! (_Al mateix temps que Pona exclama lo que vè._)

Pona: Jesús, María, Joseph!

Bon.: (_Que está al costat de Pona._) No s'assusti, senyora, agafis.

Pona: Estich esglayada. (_Agafantse com per esma ab Bonifaci._)

Bon.: Per qué feyau aquest crit? Sempre sou vos!

Miquel: Ay, ay! Qué no hi ha 'l Guenyo aquí?

Pona: Aneu al diable, que no valeu vos l'espant que m'heu donat. (_Martí parla baix á Cándida._)

Miquel: Si busco á 'n Toni!

Bon.: Prou Toni sou vos! May acabeu de buscá!

Cánd.: (_A Martí._) (_No 'm digui aquestas cosas, que la seva senyora ho pot sentí!_)

Pona: Qué dius alguna cosa, Martí?

Martí: (_Donant lo bras á Cándida._) No; sino que la senyora tambè s'ha assustat y li he donat lo bras.

Pona: Ara que ha passat lo susto, ja 'ns podém cambiá. (_Las dugas parellas se deixan aná y Pona s'agafa ab Miquel._) (_No t'haguessis mogut del meu costat!_)

Miquel: (_Al sentir que Pona li dona un pessich._) Ay, ay! (_Pona 'l deixa._)

Bon.: Qué us passa?

Miquel: Quin pessich més recargolat m'han donat! (_A Bonifaci._) No heu pas sigut vos?

Bon.: Qui us tè de pessigá, beneyt!

Miquel: Li juro. Encara 'm cou. (_Tocantse 'l bras._)

Pona: Manias vostras! (_Agafantse ab Martí_) (_Anava per tú._) (_A Martí._)

Miquel: Diu manias!

Martí: (_A Pona_) (_Aixís ja me'n pots doná. Pero per qué?_) (_Se veu un llum de misto._)

Cánd.: Ara 's veu llum.

Pona: Alabat siga Déu! (_Sur Broll ab un misto encés._)

#### Escena IV

Dits, Broll

Broll: Hola! Fins aquí han seguit aquella colla?

Pona: Que porta llum? Acabarém de jugá á fet.

Broll: Tres mistos que tenia á la capsa, y aquest es l'últim; pero 'l senyò Narcís m'ha dit que al moment venia.

Bon.: Jo crech que ho fa espressament de tardá tant! Es tan plaga, que no hi ha que fiá.

Miquel: No hauriau pas trobat al Guenyo?

Broll: Lo que he trobat, cada pedra y cada sot, que ab tot y 'ls mistos de poch m'obro 'l cap. No sè per qué hem vingut á un siti tan esposat!

Pona: Menos ho entench jo.

Miquel: Jo sí; per trobá á ne 'l Guenyo, que 'm dirá ahont pára la Roseta.

Cánd.: Encara no l'heu trobada?

Miquel: Pero ja estich tranquil, perque diu que está aixerida.

Broll: Ja ho suposava. Sempre ho estareu tranquil.

Bon.: Al sortí d'aquí, agafém los trastets y á casa; al carrer de'n Xuclá.

Pona: No ho desitja més vosté que jo!

Broll: Y que jo, que encara no he pogut dormí bè.

Cand.: A mí es una anada que m'ha agradat. Trovo que es un viatje distret.

Martí: Es clá que es distret. Aquesta anada en burros...

Miquel: Menos jo.

Martí: Perque vos no 'n necessiteu. Ja que de totas maneras tenim d'esperá á ne 'n Narcís, podriam entretenirnos.

Broll: Jugant á balas?

Martí: No; pero ahir vespre la senyora Cándida 'ns vá prometre una cansò y encara no l'ha cantada.

Miquel: Com cantará si apenas s'hi veu!

Martí: Qué ha de cantá ab los ulls?

Cánd.: Qué hi dius, Bonifaci?

Pona: (_No 's fará pas pregá gayre!_)

Bon.: Si ho vas prometre...

Martí: Qué no se'n recorda vosté?

Bon.: Bueno; sí. Jo me'n vaig enamorá cantant; ab aixó, no 'm tè de sapigué mal que canti.

Martí: Y donchs, apa.

Música

Cand.:

Buscant la perduda un galan minyó, de rich que 's trobava ho vá perdre tot. Lairá lairò. Ell primè ho prenia com á joch de noys y desprès vá veure que jugava ab foch. Lairá lairò. Un dia á la noya per qui estava ell boig vá dirli: "Perduda!" ab amarch condol. Lairá lairò. Y rient la minyona responguè al minyò: "Quina es la perduda, vostra hisenda ó jo?" Lairá lairò.

(_Tots aplaudeixen._)

#### Escena V

Dits, Narcís

Narcís: (_Surt portant bengalas en una má y una cerilla encesa en l'altra._) _Quien vive_! (_Cridant._)

Pona: Gracias á Dèu y á tots los Sants del cel!

Broll: Y de la terra.

Narcís: Ah, Miquel. Al hostal he trobat lo Guenyo, ab la Roseta y demès.

Miquel: Ja hi corro! Com me deu habé anyorat!

Narcís: M' ha dit lo senyoret que no us mogueu, que dintre cinch minuts vindrán aquí.

Miquel: Si 'l senyoret ho ha dit, no 'm moch.

Narcís: Y us dono l'enhorabona, perque la vareu sapigué triá. 'T dich, Martí, que s'ho val.

Miquel: Me la van triá.

Martí: Quan aneu á Barcelona ab ella, ahont poseu?

Pona: (_A Miquel._) No li digueu. (_A Martí._) No sè per qué tens de sè tan tafané!

Martí: Com que al sortí d'aquí, desde Collbatò ja 'ns en aném cap á ciutat, es precís que quedém en bonas relacions ab tothom. (_A Miquel._) Nosaltres vivim al carrè de'n Ventrallans, número...

Pona: Si tampoch se'n recordará! Qué 'n treurás de dirli?

Miquel: Dimontri! Si no 'm recordés del carré del ventrellarch!...

Broll: Y aquestas bengalas? Perque jo ja voldria sè al cotxe á fè mitjdiada.

Bon.: Sí, que hem de marxá á Barcelona com uns cohets. Oy, Cándida?

Cánd.: Com tú vulguis.

Pona: Nosaltres tambè. Ditxòs Montserrat!

Narcís: (_Repartint bengalas._) Tingui, senyò Broll, y vagi passant cap allá. (_Broll pren la bengala y se'n vá._) Un altra vos, Miquel.

Miquel: Jo tambè una mengala?

Narcís: A tall d'arcalde.

Miquel: Pero jo no 'm moch d'aquí.

Narcís: Tè, Martí.

Martí: Vinga. (_La fosca m'anava al pel._)

Narcís: Qué no 'n vol senyò Bonifaci?

Bon.: Si m'assegura que no 'm cremarè!...

Pona: No t'arrambis gayre ab la senyora, que no la cremessis. Acóstat á mí. (_Á Martí._)

Narcís: Vágin passant. (_Los dos matrimonis se'n van._) En Miquel y jo 'ns quedém al darrera per sè 'ls primers de calá foch á la metxa.

(_Mutació_)

### Quadro final

Apoteosis

Al quedarse sols en escena Narcís y Miquel, se sent entonar la Salve, sorprenentse 'ls dos personatjes, y al anarse á acabar lo primer versicle, cálan foch á las bengalas, agenollantse á las caixas de dreta y esquerra. Desapareix la cova y apareix la representaciò de la Mare de Dèu de Montserrat, illuminada ab bengalas y ab uns pebeters al devant que llensan fum d'incens en abundò.

Cau lo teló