# Matrimonis a Montserrat ó Buscant la perduda

## Part 2

Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/matrimonis-a-montserrat-o-buscant-la-perduda-76390/index.md

Arc.: Eh, que convida á fé broma aquest clá de lluna?

Un R.: Lo que hem acordat es broma?... Donchs, per qué som autoritat?

Sec.: Jo, com á Secretari no n'he pas prés acta.

Un R.: Francament, jo 'm creya que anava de serio.

Arc.: Tonto! Tot lo que hem acordat se fá y no 's diu.

Un R.: Aixís, m'hi confronto.

Arc.: Y no se 'n parli mès, que s'acosta algú.

Sec.: Y del monastir se veu que 'n vè una colla.

Arc.: Si ab aquesta clarò 's vá millor que de día. (_Surt Miquel._)

#### Escena II

Dits, Miquel

Miquel: Dèu vos guart! (_Mirant per tot._)

Reg.: Dèu vos guart!

Miquel: Qué hauríau vist á la dona?

Arc.: Quina dona?

Miquel: La meva.

Arc.: Pero quí es la vostra dona?

Miquel: La Roseta.

Arc.: Entesos.

Sec.: No sou 'l masovè de can Blay? En Miquel?

Miquel: Bè m'ho penso.

Sec.: Y heu perdut la dona?

Miquel: L' he perduda! l'he perduda!... No la trobo.

Arc.: Mireus; aquí hi ha tot l'Ajuntament del Bruch, pero no ha vingut lo nunci, sino la fariam cridá.

Sec.: Heu perdut la dona y esteu tan tranquil?

Arc.: Tants n'hi ha que la voldrían perdre! Pot sè vos sou un d'ells.

Miquel: Dèu me'n reguart! Estich tranquil perque no vá sola.

Sec.: Aixís, no digueu que s'ha perdut.

Miquel: Vá ab una seva germana y 'l senyoret.

Arc.: Y 'l senyoret?... No 'n passeu ansia; no s'ha perdut.

Miquel: Ay carat! Tothom me fá la mateixa sortida.

Arc.: Mireu: l'Ajuntament del Bruch ha vingut á fe una arrossada á Montserrat, en celebraciò de l'última elecciò de diputat. Aquesta mateixa nit ens entorném á la poblaciò y allí jo, com arcalde, faré passá l'ordre als guarda-termes perque si us troban la dona us l'acompanyin á casa.

Miquel: Se diu Roseta y porta uns cargolillos al front.

Arc.: Secretari, pren nota. (_Lo Secretari se treu llapis y paper y escriu lo que diu l'Arcalde._) Una que 's diu Roseta y es dona d'un que porta cargolillos al front.

Miquel: Es ella que 'ls porta.

Arc.: Ella?... bueno, ja m'entent lo secretari. No te cap més senyal?

Miquel: Ara com ara, que jo sápiga, no.

Arc.: No diheu que va ab un senyoret?

Miquel: Un seu germá de llet.

Arc.: Secretari, apunta: l'acompanya un germá de llet.

Miquel: Y una germana.

Arc.: Y una germana. També de llet?

Miquel: No: germana propia de la Roseta.

Arc.: Ves apuntant. No tingueu cuidado, que 's passarán las ordres al arribá al Bruch, y si van perduts, lo mateix guarda-termes los acompanyará á can Blay d'Olesa.

Miquel: Tantas mercés. Si may perdesseu la vostra dona, disposeu.

Arc.: Gracias, no crech que 'm passi.

Miquel: Ja veureu, tots nos hi podém trobá.

Sec.: (_Sobre tot, si la dona es perdedissa._)

#### Escena III

Dits, Cándida, Pona, Martí, Bonifaci, Broll, Narcís

(_Surten aquestos sis fent la serp. Va al devant Narcís y 'l segueixen Bonifaci, Cándida, Pona, Martí y Broll._)

Narcís: Bona nit tothom!

Tots: Bona nit! Bona nit!

Narcís: Que ningú 's desenganxi. Si vostés s'hi volen agafá, tambè poden. (_Camina y van serpentejant._) Ala, ala, ala! Au, mestre, (_á Miquel_) agafeus á la cua de la serp.

Miquel: No estich per cúas.

Martí: Pobre home, si ha perdut la dona!

Cánd.: Ay, Deu l'hagi perdonada! Pobre home!

Broll: Us acompanyo á ne 'l sentiment.

Miquel: (_Desconsolantse._) Ay, Verge pura, que s'ha mort? Quina malestrugansa!

Bon.: Be, bon home, per aixó no hi ha que desconsolarse. Aquestas cosas s'han de pendre ab resignaciò. (_La serp se desfá._)

Miquel: Digueume ahont l'heu vista morta.

Cánd.: No l'hem vista al lloch. No diuhen que heu perdut la dona? Aixó vol di que heu quedat viudo.

Martí: Es un mal entés. Ha perdut la dona y la busca; pero l'ha perduda viva.

Sec.: Y tan viva!

Broll: Aixó son figas d'un altre paner. No us acompanyo á ne 'l sentiment.

Miquel: Quin mal rato m'heu donat!

Narcís: Que continuhi la serp y deixeus de donas. (_Tornan á agafarse._)

Arc.: Tambè 'ns agrada la broma. (_Als regidors_) Agafemshi. (_Martí, va per agafarse ab Cándida._)

Pona: (_Trayent á Martí de Cándida._) Tu, agáfat ab mí.

Martí: (_Agafantse ab Pona._) Que te més! (_Jo sí que no la perdré._)

Narcís: Ala, ala! (_Tots s'han agafat menos Miquel y serpentejan._)

Tots:. Ala, ala! Bravo, bravo! (_S'embolican y 's desfá._)

Narcís: (_A Miquel_) Y per qué no us hi agafavau vos?

Miquel: Si estich ab aquesta ansia!

Martí: Una dona no es pas un paper de fumá; ja la trobareu.

Arc.: Y després, que no vá sola.

Narcís: Y donchs, home, no tingueu por. A Montserrat s'hi vè per fè broma.

Miquel: No estich pas per ferne.

Narcís: Si jo siguès casat, us deixaría la meva.

Martí: Voleu la meva? (_Broll seu á una pedra grossa que hi ha prop de Miquel._)

Pona: Tú, disposa de cosas tevas. Ahont vá aquest! Pot sè sí que!...

Martí: Encara no 's podrá gastá una brometa!

Pona: Aquestas no m'agradan.

Arc.: (_A Pona._) Deixeulos di á ne 'ls joves.

Pona: Es que aixó de oferí la dona...

Arc.: Bè; 'l vostre fill no ho ha dit ab cap mala intenciò. No es aixís? (_A Martí_).

Pona: Com s'enten, lo meu fill?

Arc.: Com veig que 'l tracteu ab tanta franquesa.

Pona: Li tracto, perque es lo meu marit. (_Riuhen._)

Arc.: Dispenseu, que m'habia equivocat.

Sec.: (_Qui no s'equivocará!_)

Bon.: (_Al Arcalde_). Sí; es lo marit d'ella.

Arc.: Ab franquesa, jo 'm creya que la dona d'ell era aquesta filla vostra. (_Senyalant á Cándida._)

Bon.: A poch, á poch, que aquesta es la meva muller. (_Molts riuhen._)

Sec.: Com que som pagesos, se'ns volen rifá.

Reg.: Es clá, es clá.

Narcís: Aquí no 's rifa á ningú. Fem broma, pero sense cap intenciò d'ofendre, y aixó de rifá seria una ofensa.

Miquel: (_Que parla ab Broll._) Qué m'hi dieu?

Broll: (_Seyent._) Deixeume dormí y si l'heu perduda blanca, busqueula negra.

Narcís: Torném á fer la serp?

Martí: Prou serp. Més val que 'n cantem una.

Pona: (_Ja hi som!_)

Arc.: Tambè faig un per cantá.

Martí: (_A Cándida._) Y vosté?

Cand.: Qué hi dius, Bonifaci?

Bon.: Tu mateixa. Si 't ve bè.

Martí: (_Acostantse á Cándida._) No li tè de vení?

Pona: (_A Martí, posantsel al costat._) (_No sè que 't costa estarte aquí!_)

Martí: (_Vaja, aquí!_) (_A Cándida._) Comensi, comensi vosté.

Cánd.: Comensá jo!

Pona: (_Escarnintla._) (_Comensá jo!_)

Martí: Vosté, vosté.

Pona: (_De ganas se 'n mor! Quins paperots!_)

Alguns Vaja, sí, comensi, comensi.

Bon.: Donchs comensa; no 't fassis pregá.

Pona: (_Bonifaci!... Ja 'l van bèn batejá!_)

Cánd.: Pero no tinch de sè sola.

Martí: Ja l'acompanyarè. (_Anant á acostarshi._)

Pona: (_Detenintlo._) (_Si acás, desde aquí._)

Arc.: No serém pochs que l'acompanyarém! Casi tots nosaltres hem sigut del "Iris de la Fraternidad", que era un coro que cantava mes just que un tap de gasseosa.

Miquel: En mi no hi conteu, que no he sigut de cap "Inri".

Cánd.: Aixís, n'improvisarém una y á veure qué 'n sortirá. (_Senyalant un cantò y altre._) Aquí 'ls tenors y aquí 'ls baixos.

Bon.: Jo sò segon.

Pona: (_Ja ho pots bèn di!_)

Narcís: Y vosté, senyò Broll? Qué es?

Martí: Si deu dormí!

Narcís: (_Cridant._) Senyò Broll!

Broll: (_Aixecantse esberat._) Qué hi ha?

Martí: Qué es?

Broll: Mantegayre.

Narcís: Si es baix ó alt?

Broll: Qué no ho veuhen? De bona mida.

Bon.: Vólen di que ets per cantá.

Broll: Ah! res. No canto sino quan jugo al tutti.

Cánd.: (_Disposant lo coro._) Ja estém arreglats.

Pona: (_Quin despecu 'l d'aquesta!_)

Cánd.: Atenciò! Vá de vals?

Coro: Sí, sí, de vals.

Martí: Vinga 'l vals. (_Vá á acostarse á Cándida._)

Pona: (_Per cantá no t'has pas de moure!_)

Narcís: També 'l ballarém, eh?

Martí: Está clá.

Pona: Está fosch. Sense ballá.

Narcís: Y per qué no?

Pona: Perque tampoch hi ha prous parecas.

Martí: Será un vals de palo seco.

Arc.: Bè; algun vol.

Pona: No tenim alas per volá.

Cánd.: Ballant ó sense ballá.

Bon.: Per mí, encara que jo no ballo...

Pona: Per sò mateix. No n'hi ha cap necessitat.

Narcís: Donchs no poguent ballá, á lo menos rodém y entremhi de sardana.

Pona: Aixó sí. Ja m'agrada més.

Cánd.: Com vulguin. Sardana?

Martí: (_Agafant la má de Cándida._) Vinga sardana. Pero per aixó no la fem franca del vals. Un' altra estona 'l trobarém.

Pona: Jo aquí. (_S' agafa de l'altra má de Martí. Ballan la sardana._)

Música

I

Coro: En amigable cadena que 'ls cors nos agermana, de plaer l'ánima plena, ballant junts la sardana aném dant giravols. La sardana es de la terra la dansa més ben trobada. Voltém á dreta y esquerra sens desfè la lligada al refilá 'l fluviol.

II

Del ayre fentse joguinas aparellats voltejan mocadors y barretinas y saltan y 's barrejan de la sardana al só. Ab notas tan falagueras aquesta dansa 's balla, que hi posan caras rialleras tant vells com jovenalla al sentí 'ls grats acorts.

(_Mentres van rodant._)

Cau lo teló

## Acte segon

### Quadro primer

Sala d'espera del restaurant. (_Teló curt._)

#### Escena primera

Mosso 1er, Mosso 2on

(_Al aixecarse 'l telò, se sent gatzara interior, á la dreta._)

Mos. 2on: Qué has entés lo que son aquestos joves? (_Senyalant al quarto del burgit._)

Mos. 1er: No t'has atipat de sentirho di á n'ells mateixos?... Son escursionistas. A cada cullerada ho deyan.

Mos. 2on: Ja 'ls hi he sentit di; pero, qué vènen á sè? Qué escursan alguna cosa?

Mos. 1er: Son uns que s'imposan l'obligaciò de passejá. Escursan lo temps, que es més fácil d'escursá que d'allargá.

Mos. 2on: Bona feyna! Y 't sembla si aixó dona perque poguém esperá alguna cosa del "bon profit"? (_Senyala 'ls dinès ab los dits._)

Mos. 1er: Tot seguit ho sabrém. He donat lo compte al qui porta la batuta, que es lo seu president, y m'ha dit que ara al sortí 'm pagaria. Ara, 'l passejá, no sè si es gran negoci.

Mos. 2on: A veure. Encara que en aquest Montserrat no hi ha que confiarhi gayre ab las anguilas.

Mos. 1er: Es natural que las anguilas escassejin. No veus que en aquesta montanya hi ha tan poca aygua?

Mos. 2on: No es aquesta la mare dels ous. Es que tothom que vè aquí, porta 'ls comptes justos y ab los mossos del restaurant no hi fá cap partida de pressupost.

Mos. 1er: Si; y a no ser pels estrangers que vènen de tant en tant; que passarian alts los momiums! Los del país, en aquest punt son molt poch proteccionistas.

Mos. 2on: Y segons quins estrangers; perque ja n'hi comensa á habé molts que s'espanyolisan. Los vicis, aviat s'aprénen.

Mos. 1er: Per desgracia. Pero encara 'n quèdan alguns d'estrangers purs. Aquestos escursionistas son catalans; son de casa.

Mos. 2on: Per aixó mateix; massa franquesa, que es lo que á nosaltres no 'ns convè.

Mos. 1er: Muxoni, que ja súrten.

#### Escena II

Dits, President y Escursionistas

Pres.: (_Al Mosso 1er_) Tè, noy. (_Donantli separadament dugas cantitats._) Aixó es lo compte y aixó per vosaltres.

Mos. 1er: Gracias. (_Apart al Mosso 2on_) (_Quatre llaunas._)

Mos. 2on: (_Dèu n'hi dò!_)

Pres.: (_Al Mosso 1er que repassa 'l compte._) Aquí bè deurém pogué repetí 'l brindis á ne 'l ví de casa, per despedirnos del restaurant? No 'ns en hem pas d'aná á la francesa! No es aixís? (_Als escursionistas._)

Escurs.: Sí, sí.

Mos. 1er: No més ho sentirán los cuyners, que ja hi están avesats á ne 'l soroll. (_Se'n van los Mossos._)

#### Escena III

President y Escursionistas

Música

I

Pres.:

Lo ví de la terra es lo més triat; del que 'ns vè de fóra, no hi ha que fiá. L' estranger que 'ns portan es desconegut; ab lo que es de casa nos tractém de tú.

Escurs.:

Bebém, bebém lo ví de casa nostra; bebém, bebém lo ví que coneixém.

II

Pres.:

Tenim per triarne d'aixut y de dols, de taula y per postres, de sech y pastòs. De totas las menas tenim per variá, desde 'l dols de Sitjes al sech del Priorat.

Escurs.:

Bebém, bebém lo ví de casa nostra; bebém, bebém (_Entra 'l fotógrafo._) lo ví que coneixém. (_Se'n van tots, cantant._)

#### Escena IV

Fotógrafo y Mosso 1er

Fot.: (_Cridant._) Noy. Mosso.

Mos.: (_Sortint._) Qué se li ofereix, senyò retratista?

Fot.: Mentres que aquesta colla d'escursionistas se'n vá a la plassa perque 'ls fotografihi, pórtam á n' aquell quarto ahont tinch la máquina, alguna cosa per treure 'l ventrell de pena.

Mos.: Qué vol?

Fot.: Una mica de refrigeri per esperá l'hora de diná. Qué teniu?

Mos.: Demani 'l que vulgui. Aquí hi ha de tot. Qué li vè de gust?

Fot.: Pórtam un bifteck.

Mos.: Tindrá que sè sense carn.

Fot.: Qué dius? Un bifteck sense carn!

Mos.: Com li dich.

Fot.: Aixó fòra una missa sense altar!

Mos.: Com que avuy es vigilia, 'ls monjos no 'ns permeten serví carn de cap manera.

Fot.: Y si algú no 's troba bè?

Mos.: No li vindrá d'un dia; que s'esperi demá á indisposarse. Avuy no hi ha més carta que de peix. Aixó no es culpa del restaurant, l'Iglesia ho mana.

Fot.: Vaja, donchs, pórtam llagosta ab salsa verda. Si tinch de menjá peix, que s'ho valgui.

Mos.: Llagosta? Aquets escursionistas se l'han acabada tota. Com que no sabiam que tingués de veni aquesta colla... La salsa verda sí que aviat estará.

Fot.: Qué 'n farè de la salsa sense tall? Ja veurás; pórtamela ab salmon.

Mos.: Salmon? Lo tren que arribará d'aquí mitj' hora pot sè 'n portará. Si vol esperarse? No li asseguro, pero dintre mitj' hora ho sabrém.

Fot.: Qui sab ahont serè d'aqui mitj' hora! Mira; porta 'l que hi hagi y depressa.

Mos.: (_Anántsen._) Molt bè. Demani 'l que vulga.

Fot.: Ja ho veig. Hi ha de tot, menos de lo que 's demana. Quin restaurant més poch restaurador!

#### Escena V

Fotógrafo, Bonifaci y Pona

Bon.: Dèu lo guart!

Fot.: Bon dia tinguin!

Pona: (_Bó! Aquest aquí!_)

Fot.: Hem quedat ab los companys de vostés que 'ns trobarém pel camí de la Cova, y allí, en lo punt que 'm sembli millor, farém un grupo.

Bon.: Ja m'ho han dit. M' está bè.

Fot.: Triarè un bon siti, jo que conech tot això, y veurán quin grupo! Será variat. Los altres joves; y vostés vells... (_Moviment de Pona._)

Pona: Bè, donchs vagi, vagi á triá 'l siti y deixis de vells y joves. No s'entretingui.

Fot.: Per aixó no hi ha que portá pressa.

Pona: Jo sí que 'n porto, perque vull parlá ab lo senyò, ara que 'm vaga.

Bon.: (_Quina 'n fòra que aquesta s'haguès enamorat de mí!_)

Fot.: Bueno, donchs, quedis parlant ab lo seu senyò. L' onzé no destorbar.

Pona: No ho es lo meu senyò; es més jove 'l meu.

Bon.: Com tambè es més jove que ella la meva senyora. Y bona cosa més.

Fot.: Aixís, quèdan en paus. Vaig á pendre un bossí, y hasta luego. (_Se'n vá._)

Bon.: Si, senyò, hasta luego.

Pona: Que ho passi bè.

#### Escena VI

Bonifaci y Pona

Bon.: Diu que tè de parlá ab mí?

Pona: Y depressa; perque 'n Martí ja deu trobarme á faltá.

Bon.: Tant de vosté está, que no pot deixarla una estona! No 'l creya tan enamorat.

Pona: Es jo que no 'l deixo. Ell, fá com aquell.

Bon.: Aixís, digui que es vosté que 'l troba á faltá á n' ell.

Pona: Ara 'l deixo menos que may, perque... y d'aixó es de lo que vull parlarli, perque 'm sembla que á n' ell no li desagrada la senyora de vosté. M' entén?

Bon.: Qué no li desagrada? Es molt possible.

Pona: (_Estranyada._) Com s'ho pren!

Bon.: Qué 's pensa que m'hi vaig casá, perque no agradès á ningú? No m'agrada á mí?... Tambè pot agradá als altres. No tindrè pas lo gust diferent de tothom!

Pona: Ja li dich que es ben tranquil!

Bon.: Si vosté coneix, per cada un á qui ella agradi m'anirè posant pedras al fetje.

Pona: Es di que vosté sufriria?... (_Persignantse._) Oh!

Bon.: Qué ella agradi? No ho tinch de sufrí! Qué vol que hi fassi? Qué puch maná 'ls gustos dels demés?

Pona: Li dich que 'm deixa parada!

Bon.: No entench perque! Qué puch fé miracles jo?

Pona: Vagi, home, vagi! Tothom se vol lo seu.

Bon.: Aixó ja son figas d'un altre paner. Jo tambè m'ho vull lo meu; pero jo no puch privá que lo meu agradi á ne 'ls altres.

Pona: Ay Jesús, María, Joseph! Es di que?... Verge pura!

Bon.: Deixis d'escarafalls, senyora Pona, y escóltim. Tant vosté com jo, está bè que devant de l'altra gent nos callém l'edat, pero per esforsos que fém no podém amagá que ja som de vellut, que ja anem cap per avall. Buscá la joventut quan ja ha passat, es buscá la perduda.

Pona: Aquest punt no 'l toquém.

Bon.: Sí, perque prou que ell nos toca á nosaltres. Convensut d'aixó, vaig casarme ab la Cándida confiant ab la seva honradesa, pero pensant sempre que ella, com á més jove, tindría gustos que á mí ja m'han passat á copia d'anys.

Pona: Vosté sí que es de bon aconsolá!

Bon.: Qué 'm toca fè? Que 's balla y vol ballá?... Que balli. Que 's corre y vol corre?... Que corri. Perque jo no puch ballá ni corre, haig de privá que ella ho fassi? No, senyora; no so cap negrè.

Pona: Jo no penso aixís. D' aquesta manera, vosté li dona ocasions de fè lo que no faria. Desprès dònan las culpas á qui no las tè.

Bon.: S' equivoca. Si jo li privava, pot sé buscaria ocasions que ara no busca. Créguim, senyora Pona, 'ns hem de fè 'l cárrech vosté y jo de que 'ls quartos se'ns tòrnan plata. (_Senyalant los cabells._)

Pona: Es que jo no 'm tinch per vella.

Bon.: No 's tè, ara ho ha dit; no 's tè per vella, perque cau per vella. (_Mohiment de Pona._) Sí, dona, 'l mateix que jo. Aquí ningú 'ns escolta y ja ho podém di sense fè cumpliments.

Pona: Senyò Bonifaci, vosté y jo no 'ns entendrém pas.

Bon.: Si vosté no pensa com jo, com nos hem d'entendre? Ho veig difícil.

Pona: Vosté no veu lo que jo veig.

Bon.: Per ara, encara may he necessitat ulleras, gracias á Dèu.

Pona: Donchs jo estich en que tothom veu lo que veig jo, y que vosté no vol veure.

Bon.: No siguém gelosos, que no 'ns va bè á la cara. Ja 'ns ténen de habé passat certas cosas.

Pona: Aquí vè 'l senyò Broll. M' hi jugo qualsevol cosa que es del meu parer. (_Surt Broll._)

#### Escena VII

Dits, Broll

Broll: Qué tinch temps encara d'aná á dormí un xiquet?

Bon.: Ca, home, si aném á marxá desseguida! Hem d'aná á la Cova, després á Sant Geroni.

Broll: Aixó es lo mohiment contínuo!

Pona: Díguim, senyò Broll; qué li sembla del meu marit y de la senyora Cándida?

Broll: Ja vaig dirli ahí al arribá á la celda; que ell es massa jove per vosté, com la Cándida tambè ho es massa per aquest.

Bon.: Veu, senyora, com en Broll vè en mí?

Pona: No m'ha entés. Qué li sembla que hi ha entre ells dos?

Broll: Li tinch de torná á repetí?... Que entre ells dos hi ha ménos diferencia que entre vosté y ell y aquest y ella.

Bon.: Conformes; enterament conformes.

Pona: Pero no 'n sospita res de mal? No 'n sospita alguna conxorxa entre un y altre?

Broll: No més sospito que vosté no se'n vol doná compte de que ells siguin més joves; y tant es que risqui com que rasqui. Es aixís.

Bon.: Exactament. Tothom li dirá lo mateix. Qué no veu que lo demés es buscá tres peus al gat?

Pona: Lo que veig es que sempre que pòden, van junts.

Broll: Qué tè d'estrany? Si vivim junts...

Bon.: Es clá; várem arribá junts, estém en la mateixa celda, menjém aquí al restaurant junts, per tot aném plegats...

Broll: Miris; ara ha arribat una colla d'Esparraguera ab un acordeon y están ballant junts devant de l'entrada al monastir. Jo, sino que m'hi dormia, encara hi fòra.

Pona: Y 'n Martí, balla? (_Exasperada._)

Broll: Ab la Cándida. Y donchs qué vol que balli ab desconegudas? Es tant com natural.

Pona: Ay Senyò, Dèu, Pare perdonéume! (_Fuig corrents._)

Bon.: Broll: (_Rihent al véurela fugir_). Ja, ja, ja! (_Se'n van rihent._)

(_Mutació_)

### Quadro segon

Camí de la Cova de la Verge. Al fondo 's veu la Cova

#### Escena primera

Fotógrafo y Miquel

(_Al aixecarse 'l telò, á l'esquerra, en primer terme 'l Fotógrafo, que tè al seu costat la caixa y un tamburet de campanya, vá arreglant la máquina, fins que al acabar lo cant interior, surt Miquel._)

Música

I

Cánd., Martí: (_Cansó interior._)

Bon., Coro:

Montanyas regaladas son las del Canigò, mès las montserratinas encara son millors, que aquí hi ha la Patrona dels catalans de cor.

(_Després de la primera estrofa, se senten veus de "Un altra."_)

II

Las rocas son gegantas, lo temple esplendoròs, lo cel que aquí s'ovira, s'ovira més d'aprop, que aquí hi ha la Patrona dels catalans de cor.

(_Se senten aplaudiments._)

Recitat

Fot.: (_Disposant la máquina._) Bè n'haurán cantadas de cansons y mès cansons!

Miquel: (_Sortint per la dreta._) Qué m'hauriau vist passá la dona, mestre?

Fot.: (_Mirántsel._) Sino que fòs cego!

Miquel: L' heu vist passá?

Fot.: Vaya!

Miquel: (_Gracia á Dèu que sabrè ahont es!_) Fá gayre que ha passat?

Fot.: Aixó sí que no ho sè.

Miquel: Que es estrany! No diheu que l'heu vista?

Fot.: He vist passá totas las que han passat, pero n'han passadas tantas... De quina dona parleu?

Miquel: De la meva; de la Roseta.

Fot.: No la conech, pero si ha passat, l'he vista.

Miquel: Es una que ans d'ahir vá pujá d'Olesa.

Fot.: Donchs deu sè aquí dintre, (_Senyalant la caixa._) perque ahir vaig fer tants grupos y retratos, que estich segú que á Montserrat no hi habia ningú que ara no sigui aquí. (_Miquel mira la caixa._)

Miquel: Ja us asseguro que la Roseta no hi cap pas aquí dins; de bon trós.

Fot.: No hi tè de cabre! Ella y deu mil com ella.

Miquel: (_Mirant la caixa._) Tafoy, si que es estrany! Debeu volgué di que hi porteu 'ls noms apuntats.

Fot.: Com s'entén, los noms! Tota la persona de cap á peus.

Miquel: (_Mirántsel estranyat._) (_Menos que sigui un bruixot, Dèu me valga!_)

Fot.: Qué voleu que us hi fiqui tambè á vos?

Miquel: Dèu me'n reguart! Com m'hauriau de cargolá per ficarme aquí dins!

Fot.: Ca, home! Que no sabeu qué son retratos?

Miquel: Aixó prou! La Roseta tè á casa 'l del senyoret, que sembla que parli.

Fot.: Y no n'heu vist fè may?

Miquel: Aixó, no.

Fot.: Donchs jo 'n faig; y lo que porto aquí son los retratos.

Miquel: Ensenyéumels, que veurè si ella hi es.

Fot.: No pot sè. Encara s'han de desarrollá.

Miquel: No pas la Roseta. Si ho está més de desarrollada!... Tè cada garrot de bras!...

Fot.: Donchs per mi no ho está prou.

Miquel: Caratsus, que vianda debeu necessitá! Qué es això? Una gabia paradora? (_Mira la máquina._)

Fot.: Sí; la paro per un vol d'aucells que aviat vindrá. Qué no heu sentit com cantavan?

Miquel: No mès m'ha semblat que sentia cantá á n' aquella colla de sinyòs barcelonins.

Fot.: Aquells son los que han de vení, que, esperant que 'ls cridi, mentres jo paro la gabia, que dieu vos, ells se diverteixen cridant pels ecos.

Miquel: Com heu dit? Los bécos?

Fot.: Aixó d'aquí, que feu un crit y us repeteix. Escolteu. Ep! (_Crida, posantse las mans á la boca y l'eco repeteix._)

Miquel: Per allí baix hi ha algú que us escarneix.

Fot.: Aixó no sabiau? Com us diheu?

Miquel: Miquel.

Fot.: (_Cridant._) Miquel! (_L' eco repeteix._)

Miquel: Qui deu sè que crida per allá á n' avall?

Fot.: Ja us ho he dit; es l'eco.

Miquel: Ah, ja! Algun conegut vostre que es beco. Qué teniu fret? (_Veyent que 'l Fotógrafo se posa 'l drap negre per mirá._)

Fot.: Eh, que es estrany en aquest temps?

Miquel: Y tant! Jo, si gosès, me treuria la camisa y vos us abrigueu. (_Deu está delicat de la caixa!_)

Fot.: (_Acostantse á la dreta._) Quan vulguin, tot está á punt. (_Surten, primè Narcís y segueixen los demès._)

#### Escena II

Dits, Narcís, Bonifaci, Martí, Broll, Cándida y Pona

Narcís: Tambè sou aquí, Miquel?

Miquel: Encara no l'he trobada.

Fot.: Busca la dona, segòns m'ha dit.

Narcís: Sí; busca la perduda.

Bon.: (_Al Fotógrafo._) Com ens posém?

Fot.: Aném á arreglá 'l grupo?

Narcís: Alto! Avans, lo que déyam al sortir del monastir. La senyora Cándida ha de obsequiarnos ab lo vals que 'ns volia cantar ahir á l'ermita dels Apóstols.

Pona: Hey! Si d'acás... (_Narcís l'interromp._)

Narcís: Ja sè lo que vol di. Sí, senyora, sense ballá. Ara tè rahò; que no convè cansarnos.

Martí: Vinga 'l vals. Ja que 'ns vá posá la mel á la boca...

Pona: Llaminè!

Cánd.: Bonifaci? (_Com demanantli permís._)

Bon.: Canta, canta.

Música

Cándida: