# Lo rondallayre, Tercera série ## Part 2 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/lo-rondallayre-tercera-serie-76026/index.md Los noys eixiren de casa seva, emprengueren camí, y camina que caminarás, trobaren tres diferentas vias, en las quals se departiren y cada hu n'agafá una de distinta. Lo mes petit, al cap d'una estona qu'anava sol, trobá un vellet qui li preguntá qui era y ahont anava, y'l noy li contá com era'l fill mes petit del rey qu'anava á cercar lo mes bonich caball que hi hagués, pus qu'alló era'l preu que'l seu pare'ls havia posat pera obtenir la corona y ceptre. Lo vellet li digué: --Donchs segueix aquest cami al capdevall del que trobarás una vall gemada y fresca, plena d'arbres y pasturas, y en ell una eugassada hermosíssima de la qual podrás triar lo caball que mes t'agradi. Lo noy tot content se n'hi aná, vejé al fondo d'un prat la eugassada que hi pasturava, s'hi acostá poch á poch, escullí be, y quan tingué la presa ben segura, eixi del amagatall, se tirá sobre un cavall y encara que li va costar prou de domarlo, per fí va conseguirho y tot content se'n va anar cap al palau del seu pare ahont arribá precisament pochs moments avans de fer l'any convingut. Cumplert aquest, se presentá'l noy ufanós davant de la cort ab son caball, vingueren també'ls altres dos germans, cadescú ab lo seu, y, examinats, després de una llarga discussió fou declarat millor lo caball del germá gran. Lo rey ab complascencia digué: --Ja ho veyeu, tinch de anomenar hereu de la corona al meu fill gran.-- Mes lo poble que no'l volia gens, per lo dolent qu'era, comensá á dir que no y que s'estimavan mes al fill xich. Y tant y tant se queixaren que'l rey per fí digué: --Donchs farem una altre proba. Será mon succesor qui dintre d'un any me porti lo gos mes bonich y bo pera cassar. Y'ls torná á dar una altre bossa de diners á cada hu. Los tres noys emprengueren camí, y camina que caminarás, fins que foren á un puesto en que aquell se dividia en tres, que cadescú agafá'l que millor li va apareixe. Heuse aquí que'l mes petit anant tot sol, trobá lo mateix vellet de la altre vegada, qui li preguntá ahont anava. Lo noy li respongué: --Que anava á cercar lo millor gos de la terra, donchs que son pare'ls hi havia posat per condició á n'ell y als seus germans que aquell que li portés lo gos mes bonich y bo pera la cassa fora lo qui hauria la corona. --Aixó ray, digué'l vellet, ves cap avall y trobarás un gos que't donará la victoria. Mes com lo noy havia quedat enganyat l'altre vegada li respongué: --No vuy pas creureus; la altre vegada per ferho, per poch me quedo sense regne y per lo tant no vuy que'm torneu á enganyar. Y'l vell que li diu: --No t'enganyo; la altre vegada va esser perque no'm vas donar res; donam un xich de diners dels que portas y eixirás ab la teva. Lo noy confiat li entregá la meytat de lo que duya, y content se'n aná caminant, caminant, fins que en una cleda trobá un pastor que tenia un gos hermosíssim y tan cassador que pessa qu'ell veya ja no s'escapava. Lo noy li va preguntar quan ne volia, y'l pastor li demaná un preu que'l pobre noy no duya, per los diners que havia donat al vell. Com podeu suposar, tingué un desespero d'alló mes gros, mes no hi hagué remey, tingué d'anarsen sense'l gos y comprarne un altre. Al cap de l'any se'n aná al palau del seu pare, hi portá lo gos, lo mateix que'ls seus germans, y reunida la cort lo del mitjá fou lo millor. Lo rey tingué de cumplir la paraula, mes lo poble cridá tant, que'l rey per fí digué: --Donchs va la última prova:'l: que'l cap de l'any porti la dona mes hermosa y guapa aquell será definitivament qui haurá la corona.-- Y'ls doná á cada hu una altre bossa de diners. Los noys emprengueren camí, y camina que caminarás, fins que foren á un puesto que'l camí's dividia en tres, que cadescu agafá'l que millor va semblarli. Lo mes petit tot sol se'n aná pel seu cantó, quan al cap d'una estona trobá lo mateix vellet de las altres vegadas, qui va preguntarli ahont anava. Lo noy tot cremat li va respondre que no li volia dir pues que l'havia enganyat las altres vegadas, y que per culpa seva no tindria'l trono. Mes lo vellet li respongué que no ho havia fet espresament, que li digués ahont anava, qu'ell podria ajudarlo, y'l noy qu'era tot bó li contá com anava en busca d'una dona tant hermosa com no n'hi hagués d'altre, donchs aquest era el preu pera haver lo regne. Y'l vell que li diu: --Donchs ves seguint, seguint y al capdevall la trobarás. Lo noy se'n va anar y al cap de molta estona arribá á un bosch espés y frondosíssim que quasi no hi entrava la claror del dia y ahont se li feu fosch, que tenia pór de pasarhi la nit. Mes no tenint altre recurs, s'enfilá á dalt d'un arbre y s'adormí. Al endemá quan va despertarse, heuse aquí que aparegueren á sos ulls tal y tal munió de monas enfiladas per tot arreu, arbres, matas y rocas que de veras va agafar pór y mes quan aparesqué una mona mes grossa y lletja que maná á totas las altres que lo agafessin y lo duguessen ahont ella aniria. Mes mort que viu van endursel, y al cap d'una estona arribaren á un palau, ple de preciosas catifas y richs mobles, tot de crestall y or, ahont vingué al noy una grossa malaltia produhida per la pór. Las monas l'agafaren, lo ficaren en un llit tot ple de bons cuixins y domassos, li digueren que no tingués cap pór qu'ellas no li volian mal y se'l posaren á cuidar tan bé que'l noy ne fou maravellat. Sobre tot aquella mona grossa, á qui totas obehian, s'esmerá tant en cuidarlo que no's movia may del seu costat y sempre era apunt pera cumplir la seva indicació mes petita. Lo noy ab tants de cuidados s'aná posant bo y quan ja quasi era del tot restablert digué á la mona que se'n tenia d'anar, pus s'acostava l'any que tenia de temps pera cercar una dona que fos molt hermosa, y encara no la havia trobada. La mona se posá á plorar y li digué que seria la seva mort si se n'anava, que no ho fes pas y no fos desagrahit sobre tot quan feya sa desgracia, que's deixes del regne y's cases ab ella. Lo noy quedá esgarrifat al veurela tan lletja y horrorosa, mes li devia tant, s'havia portat tan bé la mona ab ell, que'l seu agrahiment y reconeixensa lo dugué á renunciar al regne y á contraure matrimoni ab la mona. Empero, á tot aixó, l'any s'acostava que no mes hi faltavan pochs dias y'l noy tenia qu'anar á presentarse al seu pare y á tot lo regne. No podia faltarhi. Aixó'l posá altre volta en mal de cor, tingué una recaiguda y demaná á la mona qu'escribís á n'el seu pare, qu'ell no podia pas acudir á la cita, y que encara qu'ho fes era inútil, pus s'havia casat ab una mona. Aqueixa ho feu; empero quan no mes faltavan dos dias pera cumplir l'any, comensá á pregar al noy que n'obstant la carta anés á la cita, qu'ella ja'l cuidaria be y que durian totas las altres monas pera ajudarlo. Y fentlo pujar á un cotxe emprengueren camí cap al regne del seu pare. Podeu contar com ell hi anava, ab quina vergonya, pensant com se presentaria davant de tothom ab una mona per esposa y ab l'acompanyament aquell tan lleig y ridicol. Pobre noy, no sabia lo que li passava, quan heuse aqui que al esser al peu d'un arbre de grossa capsalada vejé que la mona feya aturar lo cotxe, que baixava, 's posava dreta al peu de la soca, que las altres monas lo baixavan á n'ell, s'agafavan de mans y posantlo també al mitg, al costat de la mona, comensaren á fer la sardana al voltant de l'arbre, ab tanta furia que semblava alló un torbellí de tan depressa qu'anava. Y volta que voltarás, com ell estava tan débil no pogué aguantar mes, sino que va caure desmayat á terra, mentres las altres anavan rodant, y quan torná en sí, 's trobá ab una noya hermosíssima y guapa al peu de l'arbre y al voltant una munió de noyas totas agraciadas, ab una pell cada una de mona á la má, las que li digueren qu'aquella era una princesa que havian encantat juntament ab ellas qu'eran las sevas camaristas y que totas li regraciavan tant lo haverlas desencantadas. Lo noy quedá tot parat, se dirigí ab tota cortesia, com á cavallers pertoca, á la noya, posá son genoll en terra y li besá la ma ab tan d'amor, qu'ella agafantlo li doná un bes al front, lo feu pujar en un altre cotxe hermós y de infinita valua y's dirigiren cap al palau del pare, ahont tothom quedá admirat de veurel ab aquella tan gentil noya, y no ho volian creure, sobre tot despres que havian rebuda aquella carta. Los altres dos germans vingueren també cadescú ab una noya, las posaren totas tres de costat y encara que aquellas erant molt y molt guapas, cap arribá á serho tant com la princesa desencantada: per aixó tothom doná la victoria al mes petit, y com era la última prova, fou declarat hereu del regne, y si be los altres dos germans rondinavan perque deyan que tot alló d'escriure aquella carta no havia estat mes qu'una treta d'ell pera obtenir victoria fent qu'ells estessin refiats d'haverla, tingueren de convences de lo contrari, quan la princesa'ls hi contá la seva historia y'ls mostrá junt ab sas camaristas la pell de mona que cada una's guardava. Llavoras tot poch á poch, s'acostá al noy lo vellet y li digué que si l'havia enganyat las duas primeras vegadas ho havia fet expressament pera que obtingués la victoria definitiva, ja que sols podia esser hereu del regne lo qui desencantés aquella princesa, y aixó sols podia ferho lo mes bo dels tres germans després d'haver passat per las altres duas probas. ## Joan lo tonto. Era una mare que tenia un fill que's deya Joan y que era per demes beneyt y tonto. De tal manera que ni'n podia fer res ni confiarli cosa alguna. Ab tot, com que la dona era molt pobre, tenia de valerse mes de son fill de lo que desitjava, y aixi un dia li doná un sach de nous y li encarregá qu'anés á mercat á véndrelas, cuidant de que no l'enganyessin. Lo noy s'ho escoltá be y ab la resolució ferma de no deixarse enganyar, tot carregat ab lo sach que era ben feixuch, se'n aná cap á vendre las nous, arribant á la plassa á la millor hora de venda; per manera que tot desseguida se li acostaren los compradors. Y un que li diu: --Noy, á quan aqueixas nous? --Oh! no m'enganyareu pas. --No, home, no, á quan las nous. --Oh! no m'enganyareu pas. Lo mercadejant, veyent que no'n podia treure altre resposta, se'n cremá y va anarsen. Passá una estona y no hi aná ningú, tots los compradors se'n retreyan. Per fi al cap d'un xiquet se n'hi acostá un altre. --Noy, á quan aqueixas nous? --Oh, no m'enganyareu pas. Lo comprador va mirarsel: --A quan, dich, aqueixas nous? --Oh, no m'enganyareu pas? L'home que devia tenir un genit cremat: --Que't pensas que só un murri? li diu y plif, plaf, li planta un parell de rebessos, que'l noy se va posar á plorar tot dihent: --Ay! ay! si la mare m'ho ha dit.-- Mentres que com sol succehir sempre, tots los desenfeinats de mercat y gent que hi rodava se posá á mofarse d'ell y á riuressen. A tot aixo la tarde anava cayent y acostantse l'hora baixa; lo noy no tingué altre recurs qu'agafar lo sach qu'era ben feixuch y entornarsen tot poch á poch cap á casa seva, ahont hi arribá quasi ja entre dos llustres. --No t'han pas enganyat? --Oh! no, mare, no. --Y donchs las nous?-- li digué la seva mare veyent lo sach. --Oh! per aixó las porto, perque no m'han enganyat. La pobre dona's convencé de que no hi havia remey y de que no li podia encomanar cosa alguna. --A lo menos fossis bo pera fer foch li digué. Y ell que sentintho, tot sonso, sonso, se'n va á la cuina, agafa un misto, lo encén, lo fica entre mitg de la cendra de la llar y comensa a bufar. Ah! no 'us dich res com se va posar! tot blanch de cendra y, lo qu'es pitjor, ab uns ulls que, pobre minyó, li comensaren á coure de tal manera que comensa á cridar, y enrabiat agafa'ls rastells de canem y l'un despres de l'altre'ls posa sobre las brasas y hi cala foch. Heuse aqui que com la casa era molt petita, desseguida la flama va arribar á la porta, de la porta á las bigas y aviat fou tota la casa enarbolada. La seva mare quan va adonarsen, tota desesperada anava d'un cantó á l'altre, dihent: --Ay pobres de nosaltres, com ho farem, tan pobres com som, y encara la única cosa que teniam que se'ns arribi á perdre per aquest xicot, com ho farem?-- Vos dich que donava llástima son desconsol y'l noy, tot aturdit, també anava d'un cantó'l altre dient que fugissin cap al mitg del bosch, com ho feren. Mes lo noy tot d'un plegat se gira y diu: --Oh! y com podrem tancarnos perque no'ns robin? oh, no, no, jo no me'n vaig sense endurmen una porta. --Pero home, que'n farás de la porta? Y del dit al fet; vá, arrenca una porta y corra detras de la seva mare qu'ab una germaneta petita ja anavan fugint mes que depressa. Quan foren á dins del bosch, com que ja era ben fosch, lo noy no feya mes que girarse d'un cantó á l'altre de tanta pór que tenia. Per fi senti una mica de fressa y correns ab la porta y tot s'enfilá á dalt d'un arbre, en lo que'l seguiren la mare y filla per resguardarse de cap mal ó bestia fera. Heuse aquí qu'era negre nit, quan sentiren remor de veus y passos y una colla d'homes que luego conegueren qu'eran lladres. Los quals s'aturaren al peu del arbre y comensaren á treure sachs, bossas y una pila de cosas, que deixaren á terra pera repartirsho. A tot aixó á la noyeta li vingueren ganas de fer una necessitat, y per mes que la mare sense gosar quasi ni respirar li deya que s'aguantés tan com li fos posible, la noya tingué de ferho y ho deixá anar demunt dels lladres. --Caramba, quina pluja.-- Y encara no estavan dihent aixó, quan lo noy que desde que s'havia enfilat dalt del arbre tenia la porta aguantada ab las mans no pogué sostenirla mes, li faltaren las forsas y tot de un plegat, esquinsant ramas y fent mes soroll qu'una tronada, se'n aná la porta á daltabaix caiguent ab tot estrepit damunt dels lladres; los que ab lo assorament en que vivian, la pór qu'havian agafat, los cops que reberen y'l pes que damunt se'ls esdevenia, s'estremordiren tant que apretaren á corre deixantho tot á terra sense saber cap ahont anavan. Los de dalt del arbre quan veyeren á los lladres fora y tot lo seu tresor abandonat, baixaren mes que depressa, arreplegaren tot l'or y joyas qu'á terra hi havia que 'os dich que no eran pocas, y contents se'n anaren cap á ferse una casa, rientse lo noy del servey que'ls havia fet la porta, aixi com la mare de la beneyteria del seu fill que'ls havia fet richs y felissos per tots los anys de la sua vida. ## La rateta. Una vegada era una rateta que tot rient, rient s'esqueixá la boqueta. --Ay pobreta de mí ¿com ho fare ab la boca esqueixadeta? si vull menjar, no podré, me'n vaig á cal sabater que'm cusi la boqueta. --Sabater, bon sabater ¿me voleu cosir la boqueta? --Pórtam cerdas. --Ay pobreta de mí! ¿Com ho faré per portarte cerdas? --Ves á n'el porch. --Porch, bon porch, ¿me vols dar cerdas? --Pórtam aglans. --Ay pobreta de mí! ¿Com ho faré pera portarte aglans? --Ves al amo. --Amo, bon amo, ¿me voleu dar aglans? --Dónam pa. --Ay pobreta de mí! ¿Com ho faré pera donarte pa? --Ves á la fleca. --Flequer, bon flequer, ¿me voleu donar pa? --Dónam farina. --Ay pobreta de mí! ¿Com ho faré pera donarte farina? --Ves al moli. --Moliner, bon moliner, ¿me voleu dar farina? --Dónam blat. --Ay pobreta de mí! ¿com ho faré pera donarte blat? --Ves al camp. --Camp, bon camp, ¿me vols dar blat? --Dónam aygua. --Ay pobreta de mí! ¿com ho faré pera donarte aygua? --Ves als núvols. --Núvols, bons núvols ¿me voleu donar aygua? --Pórtam boyra. --Ay pobreta de mí! ¿com ho faré pera portarvos boyra? --Ves al fum. --Fum, bon fum ¿me vols dar boyra? --Dónam foch. --Ay pobreta de mí! ¿com ho faré pera donarte foch? --Ves á la llar. --Llar, bona llar, ¿me vols dar foch? --Pórtam llenya. --Ay pobreta de mí! ¿com ho faré pera portarte llenya? --Ves al bosch. --Bosch, bon bosch ¿me vols dar llenya? --Prenne. --Lo bosch m'ha dat llenya, llenya he dat á la llar; la llar m'ha dat foch, foch he dat al fum; lo fum m'ha dat boyra, boyra he dat als núvols; los núvols m'han dat aygua, aygua he dat al camp; lo camp m'ha dat blat, blat he dat al flequer; lo flequer m'ha dat pa, pa he dat al amo; l'amo m'ha dat aglans, aglans he dat al porch; lo porch m'ha dat cerdas, cerdas he dat al sabater, y'l sabater m'ha cusit la boqueta. ## Los tres consells de Salomó. Un home, bon traballador de la terra, quedá sense feyna y se n'aná pe'l mon á cercarne. Ab eix intent arribá un dia á demanarne al sabi Salomó qui'l va pendre per mosso; ajustaren preu y'l sabi Salomó li senyalá lo traball que devia fer. L'home's posá á traballar, no's planyé gens, de dia, á tothora, y fins de nit si era menester, ab sol y plujas, fret y calor, posá bé las terras que llevaren molt mes que las vehinas y acabat l'any, terme del contracte, aná á veure al sabi Salomó, á qui digué si estava content de la seva feyna y li demaná la soldada convinguda, pera podersen anar á casa seva. Lo sabi Salomó aná á examinarho tot punt per punt y quedá tant satisfet que li digué si volia quedarse una altra anyada mes, qu'allavoras ja li donaria lo salari dels dos anys. L'home no hi venia gaire be, mes á la fi, pensá que d'eixa manera podria dur mes diners á sa familia, ajustá preu y's resolgué á quedarshi. Torná als camps, los conresá tant ó mes be que la altra anyada, no s'hi va planye gota y al fi del any estavan tots tant ufanosos que davan goig solsament de veure. Content se'n va anar á trobar al sabi Salomó, li digué com havia acabat lo seu contracte y li va demanar la soldada. Mes lo sabi Salomó, despres d'haverse mirat be sas terras, li va respondre que no tenia pas ganas de despendres d'ell y que per lo tant, tenia de quedarse un any mes y que allavoras li pagaria tot lo que li devia. L'home no'n fou pas content: feya dos anys que traballava y encara no havia vist gens ni mica de paga, á mes de que comensava á anyorar á sa esposa y fills, y havia esperat ab massa delit aquell dia per anarlos á veure. Aixis es que li digué que no, y que lo que desitjava era anarsen á casa seva y dur los diners á sa familia. --Lo qu'es per ara, vamos, li respongué'l sabi Salomó, ne tinch ben pocas ganas, necessito massa de tos bons serveys pera que te'n vajis; si't convé tant, empero, vesten, mes jo't prech que't quedis un any mes. L'home no sapigué que respondre: be volia per un cantó anarsen, pus la seva familia lo atreya, mes per l'altre li recava deixar aquella casa ahont guanyava tant bon preu y era estimat del amo: volia y dolia. Lo sabi Salomó no deya res, volia que obrés ab entera llibertat; per fi despres de molt cavilar resolgué aquell lo quedarse. Ajustaren preu y abdós contents, per lo seu costat se'n anaren cadescu á las sevas feynas. Passaren frets forts y neus, passaren soleyadas, nits curtas y nits llargas y, l'any acabat, l'home se torná á presentar al sabi Salomó y li demaná la soldada de tots tres anys y permis pera anarsen á casa seva. --Si estás resolt á anarten, jo no puch pas privarte mes, y comprench be que desitjes anar á casa teva; mes en quant als diners, quasi m'atreviria á dirte que'ls deixessis, que de segur poden esser causa de la teva desgracia. L'home quan va sentir aixó tot va sorpendres. --Y donchs los meus fills y la meva esposa ¿perque hauré traballat jo tant aquest temps? digué. --Be, home, jo no't dich que si vols no te'ls dongui, solsament crech y per aixo't recomano, que'ls deixis, qu'anirás molt millor sense'ls diners que no pas ab la butxaca plena: tú no sabs los perills que hi ha en lo mon y lo que pot sobrevenirte si se sab que te'n tornas rich á casa teva. Creume, deixals y jo en cambi't donaré tres consells que't valdrán mes que no pas tot l'or que portis. L'home no savia avenirshi, mes tantas rahons li dongué lo sabi Salomó y tant lo va saber convence, que per fi's resolgué á deixar tot lo seu salari en poder de son amo en cambi de tres consells que li donaria. Y li diu lo sabi Salomó: --Escoltals be perque poden servirte de molt: --No deixis la carretera per la dressera; Lo que no's cou per tu, no's cou per ningú; Avans de fer una cosa dorm ab ella. L'home se'ls va escoltar ab tota atenció, va apariar lo seu fato, qu'era ben poca cosa, y's despedí del sabi Salomó, qui, en recompensa de son bon comportament y serveys, perque dugués alguna cosa pera sa esposa y fills, li dongué un pa com á memoria, dihentli que no se'l menjés fins que fossen tots junts. L'home ficá'l pa al sarró y se'n va anar, camina que caminarás; lluny com era de casa seva, procurá fer tanta via com li fou possible, mes per aixó no's gosava may á arriscar á eixir fora de la carretera per mes qu'alguna vegada conegués ell mateix que feya marrada. Aixó ho coneixia tambe tothom, y dos companys qué seguian lo mateix indret qu'ell, s'estranyaren molt de veurel tant depressa y de que no aprofités las dresseras, aixi es que l'emprengueren, y creyentse qu'era perque no las savia, lo convidaren á anar junt ab ells y á ferne, com ells eran acostumats, tantas com ne trobessin, mes l'home no volgué convenirhi. Be li feren avinent que la fosca comensava á amplenar tota la terra y que deixantlos á n'ells tindria d'anar sol, esposat á que'l robessin y sobre tot á arribar tardissim al hostal que mes aprop hi havia, be li esposaren una pila altre de rahons pera convencel, l'home se recordá del primer consell que li havia dat lo sabi Salomó "no deixis la carretera per la dressera", se feu lo indiferent, los hi regraciá'l seu bon desitj y la emprengué sol, carretera amunt, mentres los altres se ficaren per un costat á seguir la dressera. Era ja quasi bella nit, quan lo nostre home, despres d'haver caminat molt, arribá al hostal de aturada, ahont preguntá per los dos companys que temps ha tenian que serhi, mes ningú sapigué donarnhi compte. Al cap d'una bona estona trucaren y eran ells, mes los pobres venian tan atropellats y malmesos que quasi no's coneixian. Los hi preguntaren que'ls hi havia passat y ells van respondre que havent deixat la carretera pera seguir la dressera, al mitj d'ella, boy al arran d'un bosch, los hi havian sortit uns lladres que no sols los hi havian robat tot lo que duyan sino que'ls havian malmés d'aquell modo. L'home pensá quan acertadament havia seguit lo consell del sabi Salomó y'l bon servey que aquest li havia fet y quasi estigué content d'haber deixat los diners y no dur res á casa seva en cambi de tant bona máxima. Se n'aná á dormir, després d'haver donat tots los ausilis necessaris als dos companys, y al següent dia continuá sa ruta tant mes content quant mes s'acostava á casa seva. Lo cami no obstant era molt llarch y se li esdevingué la nit prop d'una casa en la qual aná á demanar posada. La mestressa ab la franca hospitalitat de montanya, lo feu entrar y li dongué un puesto al escon, bora de la llar, pera que s'escalfés. A n'aixó al cap d'un rato, arribá l'amo y al veure un home jove assentat al escon, prop de la seva dona, com era molt gelós, s'enfadá de tal manera que comensá á recriminarla de totas veras. L'home be volia defensarla y explicar com havia arribat per casualitat, y quasi ja tenia la paraula á la boca, mes recordantse del segon consell del sabi Salomó clogué los llavis. A tot aixó l'amo anava cridant, exaltantse ell mateix, fins que la dona volgué dir alguna cosa y explicar la sua inocencia que allavoras se sortí de test y no hi hagué remey, d'una cosa'n vingué un'altra fins á arribar á agafarla y ferla malbé quasi á cops. Lo bon criat de Salomó no ho podia mirar impassible, aixi es que's frissava per anar á favor de la dona, mes se recordava del segon consell que li havian dat y de lo be que li havia reixit lo primer, que's posá un mos á la boca y deixá anar fent sens dir una paraula y per lo contrari ajeyentse alli mateix pera posarse á dormir. Marit y muller quan estigueren ben cansats també ho feren y's passá aquella nit tranquila, no deixant per aixó'l jove de sentir de tant en tant crits y conversas.