# Lladres

## Part 2

Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/lladres-74468/index.md

Vicens: (dirigint-se a l'estable, diu desde l'escena) Vès que aquest bestiar està entre-suat, Cisco. Tire'ls una manta al damunt mentres els dónes gra.

(Desapareix pel fons, esquerra.)

### Escena XVI

(Els mateixos, menys en Vicens )

Joan: Que venim de molt lluny, mestressa?

Blasi: Sí, de molt lluny.

Joan: (an en Blasi) Em pensava que dormieu.

Blasi: No.

Candia: I vós?

Joan: Jo? De Sabadell. I que tal? Se fa gaire?

Candia: No. Quasi no's fa pera viure.

Joan: Estem perduts. Mireu: jo tot el dia que camino i es pot dir que encara no he menjat res. Per tot sentiu sempre lo mateix: "Déu us ampari, germanet!" Em sembla que aviat no'ns quedarà cap més recurs que anar a robar!

Blasi: (amb esfereiment) Què?

Joan: L'ofici ja no dóna.

Candia: (adormint-se) Paciencia, company!

Joan: Sembla que teniu sòn.

Candia: No.

Joan: Jo també, no us penseu; jo també'n tinc, de sòn. Deixa-m jeure. Que us heu de llevar gaire dematí?

Candia: Així que claregi.

Joan: Ah! Doncs no enraonem més, que la nit passa. (Va a ajeure-s al costat de'n Blasi. Aquest s'esfereeix i vol apartar-se'n.)

Blasi: (amb esglai) Ah!

Joan: Què teniu, company?

Blasi: Res, res.

Joan: Bona nit.

Candia: Bona nit.

(Llarc silenci. En Joan se queda adormit desseguida. En Blasi, de tant en tant, aixeca'l cap pera mirar si en Joan dorm. S'ouen molt a lo lluny dèu hores. Apareix en Cisco.)

### Escena XVII

(Els mateixos i en Cisco)

Cisco: Ja dormim?

Candia: Gracies a Déu.

Cisco: (S'emporta'l fanal que hi ha penjat en una estaca i se'n va per l'esquerra. L'escena queda completament fosca.) Doncs, bona nit.

Candia: (en veu de sòn) Bona nit.

### Escena XVIII

(Els mateixos, menys en Cisco. Llarc silenci. La Candia's va adormint.)

Candia: (endormiscant-se) I si és un bon home? (Llarc silenci. Se sent lladrar els goços, lluny.) Blasi... Blasi... (Paren de lladrar els goços. Se sent un xiscle d'òliva. Llarc silenci. Lladra un sol goç aprop, amb udol trist.)

Blasi: Calla, calla!

(Para de lladrar el goç. Se sent més accentuat que de primer el xiscle de l'òliva.)

Candia: (ben baix) Dorm, dorm.

Blasi:(am molt neguit) Calla. (Llarc silenci. En Blasi s'adorm. Després d'un curt silenci, la Candia, adormida, cau damunt de'n Blasi. Ell, esfereit, agafa an aquesta pel coll.) Ah!... No t'escaparas! T'haig d'escanyar! Lladre! Lladre!

(Al sentir els crits que fa en Blasi i els sanglots de la Candia, en Joan se desperta am sobressalt. Fins al final, am gran rapidesa i tribulació.)

Joan: Què hi ha? Què passa? Que's maten? Auxili! Assistencia!

Blasi: Encara ets viu? Ajuda-m, Candia!

(En Blasi escanya a la Candia, quedant aquesta, tota escabellada, morta de cara enlaire.)

Joan: Hostaler! Hostaler! Veniu!... Correu!...

(Se dirigeix a l'estable, cridant.)

Blasi: Ah! Lladre, més que lladre! Te pensaves que dormia!

Joan: Hostaler! Hostaler!

(Apareix en Cisco amb el fanal encès.)

### Escena última

(Els mateixos i en Cisco)

Cisco: Què hi ha?

Joan: Veniu!

Blasi: Lladre! Lladre!

Cisco: (acostant el fanal al cadavre de la Candia) Què veig!

Blasi: Ah!... (Esgarrifat.) Què he fet!... No, no! No pot ser!... (Nerviosament palpa'l còs de la Candia; la redressa, agafant-la pel cap, que's coll-torç, i diu am veu plorosa, en to tragic:) Candia!... Candia!... Candia!... Lladres!... Lladres!... (Fugint, horroritzat, a genollons, bo i escabellant-se. En Joan i en Cisco se queden atonits, no comprenent la situació.)

Teló rapid