# Les alegres comares de Windsor ## Part 6 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/les-alegres-comares-de-windsor-17046/index.md SENYORA PAGE L'hem meditat, y es aquest. Disfreçarem Anneta Page, ma filla, y mon xiquet, y també tres o quatre infants de llur mida, que vindràn a esser follets, fades, semaniots, habillats de blanc y de verd, ab corones de bugíes enceses damunt la testa, y ab campanetes a les mans. Els amagarem en qualque fossa de l'encontrada; y al moment que trobessim Falstaff les dues amigues, ells eixiríen sobtadament, deixant oir canturies singulars. Al ovirarlos, fugiríem totes dugues esparverades, ells l'envoltaríen, y, segons l'habitut fadesca, pessigaríen l'impur cavaller demanantli com es que a l'hora de les màgiques folgances gosa penetrar en llur domini sagrat sota un agençament profà. SENYORA FORD Y fins que hagi confessat la veritat, nostres genis enganyosos el pessigaràn de valent y el cremaràn ab llurs bugíes. SENYORA PAGE Quan tot ho hagi confessat, compareixerem tots plegats, arrebaçarèm les banyes al esperit y el conduhirem a Windsor, fentne riota. FORD Si la minyonía no està ben ensinestrada, no jugaràn bé llur paper. EVANS Jo ensenyaré als infants lo que han de fer, y també hi vull esser, com un d'aquests diablets, a cremar el cavaller ab la meva atxa. FORD Serà una gran facecia! m'encarrego de comprar les màscares. SENYORA PAGE La meva Anneta serà la regina de les fades; la disfreçaré gentilment ab un vestit blanc. PAGE Vaig a comprar l'estofa. _Apart_ Y a dir en secret a Slender que robi la meva Anneta, per casarshi a Eton. _Alt_ Anem, envieu desseguida el missatge a cân Falstaff. FORD Y jo tornaré a vèurel sota el meu nom de Brook, perque'm digui sos projectes. Estic segur de que hi anirà. SENYORA PAGE Séns dubte. Aneu y cuideuvos de fernos a mans tota la disfreça dels semaniots, ab tots els accessoris. EVANS Cuitem; serà una gaubança admirable, y una facecia molt virtuosa. _Exeunt Ford, Page y Evans_ SENYORA PAGE Senyora Ford, encarregueuvos d'enviar Quickly a sir Joan per escatir lo que pensa. _Exit senyora Ford_ Jo, men vaig cap a cal doctor; ell es el meu predilecte. No consentiré que un altre esdevingui el marit d'Anneta Page. Slender té molts cabals, però es un bajoc. Mon marit el prefereix, però el doctor té una pila de diners y bones amistats a la cort. Ell assolirà ma filla; ell es qui l'assolirà, maldament vinguessin mil pretendents de més valúa que ell a demanarla. _Exit_ XVII UNA CAMBRA AL HOSTAL DE LA LLIGACAMA _Entren l'HOSTALER Y SIMPLE_ L'HOSTALER Què cerques, bajoc, testa de suro? Què hi ha? Digues, parla, respón, aviat, prompte, ab llestesa y a corre cuita. SIMPLE Senyor l'Hostaler, en bona fe, jo voldría parlar a sir Joan Falstaff de part del senyor Slender. L'HOSTALER Heus-aquí sa cambra, son casal, son castell, el séu llit y el de son cambrer. A la pared hi es pintada de nou y de fresc l'historia del Fill pròdig. Aneu, tusteu, crideu; ell us contestarà com un antropofàgic. Tusteu, repeteixo. SIMPLE Una dòna vella, una donaça pujà a la seva cambra. Senyor, jo pendré la llibertat de romandre fins y tant que devalli; a dir veritat,es ella a qui jo voldría veure. L'HOSTALER Ah! una donaça! Podría raptarnos el cavaller. Vaig a cridarlo. Ep, mon gros cavaller, sir Joan groixut, pàrlans desde la profunditat de tos pulmóns belicosos. Ets aquí? Es ton hostaler, ton Efesià qui et demana. FALSTAFF, _desde dalt_ Què passa, l'hostaler! L'HOSTALER Veus-aquí un tartarès de la Bohemia qui espera que la donaça devalli; déixala devallar, déixala devallar, mon gros amic. La meva casa es honrada. Ex! entrevistotes, ex! _Entra FALSTAFF_ FALSTAFF L'Hostaler, fa una estona que hi havía dins una cambra una donaça vella; però ja es partida. SIMPLE Senyor, feume la mercè de dir si no era pas la endevinaire de Brentford! FALSTAFF Doncs bé, sòpita criatura, sí, ho era. Què li voleu? SIMPLE El meu amo, senyor, el meu amo, el senyor Slender, m'ha enviat a sa requesta al véurela pel carrer, desitjant escatir si un tal senyor Nym que li ha emblat una cadena, té o no la cadena. FALSTAFF Ja he parlat a la vella sobre aquest particular. SIMPLE Digueume, si us plau, la seva resposta. FALSTAFF Me digué, per mon nom, que l'home qui s'ha endut la cadena del senyor Slender es exactament l'home que li ha presa. SIMPLE Hauria volgut enraonar jo mateix ab aquesta dòna. Encara li havía de preguntar altres coses. FALSTAFF Quines coses? Digueu. L'HOSTALER Sí, hala, desseguida. SIMPLE No us les puc dissimular. FALSTAFF Si no les dissimules, ja't poden cantar les absoltes. SIMPLE Doncs, senyor, no era altra cosa sinó demanar una cosa referent a la senyoreta Anna Page: que es saber si la planeta de mon senyor voldrà que l'assoleixi o no la assoleixi. FALSTAFF Sí, aquesta es sa planeta. SIMPLE Quina, senyor? FALSTAFF Assolirla, o no assolirla. Aneu, feuli avinent que així m'ho ha dit la vella. SIMPLE Me puc pendre la llibertat de dirli així mateix, senyor? FALSTAFF Sí, betzol, preneuvos aquesta gran llibertat. SIMPLE Dóno mercès a Vostra Senyoría. Mon senyor estarà ben content d'aquestes noves. _Exit Simple_ L'HOSTALER Ets un sabi, un gran sabi, sir Joan. De bò de bò hi havía en ta cambra una endevinadora? FALSTAFF Sí, n'hi havía una, l'hostaler, una que m'ha ensenyat més coses que totes les que havía apreses durant la meva vida, y no he pagat res per saberles; al contrari, m'han pegat a mí. _Entra BARDOLF_ BARDOLF Ai de nosaltres! pietat, senyor! ens han estafat, estafat ab tota conciencia! L'HOSTALER Aon són mos cavalls! Ja cal que men duguis noves detallades, bergant. BARDOLF Han escapat ab els traidors. Tot d'una que havíem deixat Eton, estant jo a la gropa darrera un d'ells, m'han agafat, y em llençàren dins una fossa plena de llot; tots tres punyíren els corcers, y desapareguéren com tres diables alemanys, tres doctors Fost. L'HOSTALER Són eixits al encontre de llur duc, bergant; no diguis que fugíren, els Alemanys són gent de bé. _Entra sir Huc EVANS_ EVANS Aont es nostre hostaler? L'HOSTALER Què maneu, senyor? EVANS No podeu aclucar l'ull. Un amic meu qui arriba de la ciutat me conta que hi havía tres Alemanys qui estafàren tots els hostalers de Readings, de Maidenhead y de Colebrook. Us aviso, perque us porto llei, ja veieu. Sóu un home de seny, un home tot ple de sarcasmes y de riotes que fan riure; no estaría bé que us enganyessin. Adéu. _Exit Entra CAIUS_ CAIUS Aont es, l'hostaler de la Lligacama? L'HOSTALER Aquí, senyor doctor, aquí, y tot cavilós, y ficat en un dilema ben terrible. CAIUS No sé quin serà; més algú m'ha innovat que fèieu grans preparatius per un duc de Germania. Per ma fe, a la Cort ningú sab que vingui un duc d'aquesta mena. Us dic això perque us tinc apreci. Adéu. _Exit_ L'HOSTALER Auxili! Assistencia! Corre, mala pècora. Assistiume, cavaller! Quedo sense una malla! Corre, en nom de Déu! Crida assistencia, crida. Perdició! Ni una malla! _Exeunt l'Hostaler y Bardolf_ FALSTAFF, _tot sol_ Voldría que tot el món fos enganyat, ja que a mí m'enganyàren, y a més a més me batéren. Si a la Cort arribaven a saber com he sigut matamorfosejat, y com en aquesta metamòrfossi em banyàren y em bastonejàren, gota a gota faríen fondre el meu greix per untarne les botes dels pescadors. Els cortesàns me perseguiríen ab llurs acudits fins que quedés remollit com una pèra macada. Mai més he tingut fortuna d'ençà del dia que vaig fer trampa en el jóc de cartes. Si tenía prou alè per dir les pregaries, faría penitencia. _Entra QUICKLY_ Ah! vós aquí? D'aon veniu? QUICKLY Per comanda de totes dues, en bona fe. FALSTAFF Que el diable sen dugui l'una y la diablesa l'altra; totes dues estaràn ben aparellades. Per amor d'elles he soportat més angoixes de lo que permet la malhaurada inconstancia del cor humà. QUICKLY Com si elles no haguessin sofert! De bò de bò, us en responc. Una d'elles, sobretot la senyora Ford, pobriçona, està tota blava y morada dels vituperis, y en tot el séu cos no hi ha un reconet de blanc. FALSTAFF Què'm parles de blau y de morat! Jo porto tots els colors del arc de Sant Martí, a causa de la gran batuda. Fins he estat apunt de que m'empresonessin pensantse que era la fatillera de Brentford. Si no fos estada la traça admirable ab que he pres l'aspecte d'una vella pacífica, el poca pena del constable m'enviava al cep en qualitat de fatillera, al cep de la gent mal nascuda. QUICKLY Permeteu, sir Joan, que us parli dins la vostra cambra; sabreu com marxen els afers, y us responc de que no posareu mala cara; veus-aquí alguna lletra que us innovarà alguna cosa d'això. Pobre gent! quines angoixes per conjuminar una cita! Segurament algú de vosaltres no va ab prou dalit pel camí del cel; bé ho fan coneixedor aquestes malaventures. FALSTAFF Pugeu a ma cambra. _Exeunt_ XVIII UNA ALTRA CAMBRA AL HOSTAL DE LA LLIGACAMA _Entren FENTON y l'HOSTALER_ L'HOSTALER Senyor Fenton, no'm digueu una sola paraula; els disgustos m'acaben la vida; que sen vagi tot a rodar. FENTON Vúlgasme parar atenció; favoreix el meu dalè, y assoliràs, a fe de gentilhome, cent lliures d'or a més a més de lo que hagis perdut. L'HOSTALER Us escolto, senyor Fenton, y al menys us prometo conservaros el secret. FENTON Us he parlat manta vegada de mon dolç amor per la gentil Anna Page. Ella, per la seva part, ha correspost al meu afecte tant com jo pogués desitjar. Porto una lletra seva, y us meravellaríen les coses que hi diu. Els detalls de la facecia que m'innova, estàn de tal manera barrejats ab lo que a mí m'interessa, que no us podría contar cada cosa separadament y sense posarvos al corrent de tot. El gros Falstaff ha de jugar un gran paper en tot això. Aquí veureu _Li mostra la lletra_ tot el plà de l'escena; escolteume bé, hostaler de ma vida. La dolça Anneta cap a la mitja nit sen té d'anar al roure d'Herne per representarhi la Regina de les Fades; ja trobareu aquí per qual motiu. Son pare li ha recomanat que mentres cadescú estigui enfeinat ab el séu paper, s'escapi, disfreçada com anirà, ab Slender, y sen vagin a Eton per casarse immediatament. Ella ha fet veure que consentía. Al mateix temps sa mare, qui sempre ha sigut oposada a aquest matrimoni y es romasa fidel a Caius, son protegit, ha donat també consigna al doctor perque se l'emmeni a l'hora en que cadescú s'ocupi de la seva figuració, y la dugui al decanat, aont un capellà estarà avisat per casarlos tot d'una; y Anna, sotmesa en apariencia als progectes de sa mare, ha promès al doctor que cumpliría. Ara, doncs, oiu l'acabament; el pare conta que sa filla anirà vestida de blanc, y que Slender, en el moment oportú, regoneixentla pel vestit, li pendrà la mà, li dirà que'l segueixi, y ella sen anirà ab ell; per sa banda la mare, volent designarla bé al doctor, ja que tothom anirà ab màscares y disfreces, conta vestirla d'una faisó ben singular, ab unes teles verdes y vaporoses, cintes penjants, y bonics de gran fulgurança al volt de la testa. Quant el doctor pensi que el moment es vingut, ha de copçarli la mà, y la noia ha promès que seguiría quan li fessin aquesta senyal. L'HOSTALER Y ella qui pensa enganyar, son pare o sa mare? FENTON Hostaler, pensa enganyarlos tots dos, per anarsen ab mí. Lo que jo us demano es que comprometeu el vicari perque m'esperi a l'esglesia entre mitja nit y la una, perque ab el llaç d'un llegítim matrimoni junyeixi nostres cors. L'HOSTALER Molt bé, arrangeu les vostres coses; jo men vaig a cercar el vicari; porteu la donzella, el capellà no ha de mancarvos. FENTON Ten seré eternament lligat, sense contar ab el guesardó que't donaré tot seguit. _Exeunt_ XIX UNA CAMBRA DEL HOSTAL DE LA LLIGACAMA _Entren FALSTAFF y la senyora QUICKLY_ FALSTAFF Estronca d'una vegada el parloteig. Adéu; hi aniré. Aqnesta serà la tercera probatura; el nombre impar me darà benastrugança. Prou, vésten. Diuen que els nombres impars contenen una virtut divinal, tant si sels aplica a la naixença, com a la fortuna, com a la mort. Adéu. QUICKLY Us tindré apunt una cadena, y faré mans y mànegues perque no us faltin un parell de banyes. FALSTAFF Adéu, d'una vegada. El temps se pert. Ala, dreceu el cap, comenceu a fer samaniat. _Exit la senyora Quickly Entra FORD_ Ah, senyor Brook, ditxosos ulls! Senyor Brook; aquesta nit s'ha d'aclarir tot això, aquesta nit o mai de la vida. Sigueu al parc a mitja nit, a la vora del roure d'Herne; hi veureu coses meravelloses. FORD Mes no acudíreu air, senyor, a la cita que us donguéren? FALSTAFF Hi aní, tal com me veieu, senyor Brook, fet un pobre vell, y en vaig retornar fet una pobra vella; el marit, el belitre den Ford, té en el cos el més prodigiós, el més estrafalari dimoni de gelosía que mai s'hagi ficat a governar, senyor Brook, estrafalaris d'aquesta guisa. Sapigueu que m'ha cruelment batut sota la meva apariencia de jaia; ah, en mon aspecte d'home no tindría temença d'un Goliath que vingués ab una llençadora a la mà, perque al capdevall, què es la vida sinó una llençadora? Porto pressa; veniu ab mí; us ho contaré per peces menudes, senyor Brook. D'ençà del temps en que plomava les oques vives, feia campana y jugava a la baldufa, no havía sabut fins avui que cosa era una bona palliça. Seguiume, y us diré coses ben singulars d'aquest belitre de Ford. Aquesta nit seré venjat, y us faré a mans la seva dòna. Tenim l'aventura apunt; m'he ficat en Ford a la butxaca. Veniu, coses misterioses se colombren; veniu, senyor Brook. _Exeunt_ XX EL PARC DE WINDSOR _Entren PAGE, SHALLOW Y SLENDER_ PAGE Atanceuvos, atanceuvos. Ens hem d'ajocar dins aquestes fosses del castell fins y tant que les atxes de nostres follets donguin la senyal. Slender, fill meu, recordeuvos de la meva filla. SLENDER Sí, en bona refè; hi he parlat, y hem convingut en la paraula d'avís per regonèixens l'un a l'altre. Jo aniré vers ella, que durà un vestit blanc; li diré _psit!_ y ella me dirà _titit_; y d'aquesta manera, ja veieu, ens farem coneixedors l'un de l'altre. SHALLOW Bé està, però no us calen el vostre _psit_ y el séu _titit_. Tant mateix el color blanc l'anunciarà y us la farà conèixer. Han sonat dèu hores. PAGE La nit es ombrívola. Els semaniots, les llumenetes hi faràn d'allò més bonic. Que el cel protegeixi aquest divertiment! Ningú de nosaltres cavila cap iniquitat si no es el diable, y an aquest el reconeixerem per les banyes. Anem, seguiume. _Exeunt_ XXI CARRER MAJOR DE WINDSOR _Entren les senyores PAGE, FORD y el doctor CAIUS_ SENYORA PAGE Senyor doctor, la meva filla anirà vestida de verd. Doneuli el braç tant aviat com us llegui, enduéusela al decanat, y apresseu la cerimonia. Aneu al parc; nosaltres dues hem d'entrarhi plegades. CAIUS Ja sé lo que'm pertoca fer. Adéu. SENYORA PAGE Bona sòrt, doctor. _Exit el doctor Caius_ El meu marit tindrà més rabia pel casament d'Anneta ab el doctor, que joia per la facecia que preparem a Falstaff. Tantseval. Més m'estimo el reny d'una hora, que una engunia per tota la vida. SENYORA FORD Aont es en Joan ab el séu exèrcit de semaniots? y l'Huc, nostre dimoni galès? SENYORA PAGE Estàn aclofats dintre d'un xaragall que hi ha a la vora del roure d'Herne, ab els llums amagats. Tot d'una que Falstaff comparegui y séns acosti, els faràn resplandir ensems en mig de les tenebres. SENYORA FORD Es impossible que no s'esporugueixi. SENYORA PAGE Si no s'esporugueix, almenys serà avergonyit, y si s'esporugueix, la vergonya serà major. SENYORA FORD L'anem conduhint al parany ab força gentilesa. SENYORA PAGE Per castigar llibertíns d'aqueixa mena, y les innobles cobejances llurs, un parany no es una traició. SENYORA FORD L'hora s'atança. Cap a l'alzina, cap a l'alzina. _Exeunt_ XXII EL PARC DE WINDSOR _Entren EVANS y FADES_ EVANS Tresqueu, menudalla, fades xiroies; endavant, y recordeuvos del vostre paper. Sobretot, coratge. Seguiume cap al xaragall, y quan us digui el mot d'avís, feu lo que ja sabeu. Avant, tresqueu, avant, feu vía. _Exeunt_ XXIII UN ALTRA BANDA DEL PARC _Entra FALSTAFF, disfreçat ab unes banyes de cérvol damunt la testa_ FALSTAFF Han sonat les dotze batallades al rellotge de Windsor; l'hora s'acosta. Oh, déus de geia amorosa, assistiume en aquest trànzit. Oh, Jupitre; fes memoria de que per amor d'Europa te mudares en brau; s'asseia Cupidó en mig de les teves banyes. Oh, força del amor qui de tant en tant fa que una bestia sembli persona, o que una persona sembli bestia! Quan fóres enamorat de Leda, també, oh Jupitre, te convertires en cigne. Oh, amor omnipotent! fins a quin estrem el déu se vegé aprop de fer l'anec. La primera culpa te convertí en bestia; pecat bestial, oh, Jupitre! La segona culpa te convertí en au! y: _Au!_ va esser lo que diguéres a Leda. Si els déus tenen un cap tant ple de pardalets, què han de fer els pobres humàns? Ara bé, jo sóc cérvol de Windsor, y bé puc dir que sóc el més fornit de la boscuria. Jupitrel-lo, amàram de frescor y assosega mon autumne, o bé no prenguis a mala part que jo escampi la virior sobrera de ma figura gegantina. Qui vé? Serà la meva cervoleta? _Entren la senyora FORD y PAGE_ SENYORA FORD Sir Joan, sóu vós? Sóu aquell cérvol, aquell cérvol potentíssim? FALSTAFF Sí, ma cervoleta bruna. Y ara, que l'espai versi un ruxat de patates de Màlaga, faci ressonar el llamp al ritme de la cançó de _les Mànigues Verdes_, me llenci una calabruixada d'especies, una nevada d'escarxofes, un oratge desencadenat de temptacións! Aquest es el meu sopluig. _L'abraça_ SENYORA FORD La senyora Page es vinguda ab mí, coret meu estimat. FALSTAFF Dividiume com un cabrit que s'ofereix a dos jutges; preneu un quart cadescuna; jo conservaré les meves costelles; el llom serà pel guardabosc, com vol l'usatge. El frondós ornament, sigui llegat a vostres marits. Oh, oh! sóc o no l'home de la selva? Sé imitar o no sé imitar Herne, el caçador? Tant mateix, Cupidò s'ha mostrat a la fí brivall de consciencia, y restitueix. A fe d'espectre de bones costums, sieu benvingudes. _Renou adins_ SENYORA PAGE Déu meu! què es aquest aldarull? SENYORA FORD El cel perdoni nostres pecats! FALSTAFF Però què diable pot esser? SENYORA FORD Y SENYORA PAGE Fugim! fugim! _S'escapen corrents_ FALSTAFF Me penso que el diable no vol que'm condempni, tement que el meu greix reviscoli les flames infernals; car, si això no fos, no impediría mos designis. _Entra sir Huc disfreçat de sàtir, la senyora QUICKLY y PISTOLA; ANNA PAGE fent de regina de les fades, acompanyada de son germà y de força altres minyòns disfreçats de fades y ab llumenetes enceses a la testa_ QUICKLY Follets de mena blanca, verda o bruna saltant escotorits al clar de lluna y en la tenebra de la nit; infants qui meneu lo Futur en vostres mans, compliu tot d'una les missións sagrades. Oh, Follet pregoner! vinguin les fades. PISTOLA Escolteu, oh Follets, el vostre amic; calleu, bolves del aire! Tú, _Ric-ric_ cap a les llars de la ciutat camina, y aon no amagui el foc la cendra fina, ont escombrat no vegis el fogar pessiga les serventes als passar, y elles com mores devindràn morades. Perque la Sobirana de les Fades qui dú corona d'un etern esclat odia els sutzes y la sutzetat. FALSTAFF, _baix, tremolós_ Oh, són fades! Qui els hi parli, ja es tot d'una agonejant. Tanco els ulls; m'agec a terra; no's pot veure lo que fan. EVANS Aneu, oh, _Beth!_ damunt la vostra vía si una donzella per etzar hi havía qui piadosa abans d'entrâ en el llit per tres vegades la pregaria ha dit tingui una bella visió joconda; del nin lieuger deuli la sòn profonda. Si una dorm sense angoixa dels pecats, pessigueula en els braços y els costats, en espatlles y barba, peus y esquena. QUICKLY A la tasca, esperits de tota mena, y pel castell de Windsor, esperits aneuse esparpillant en tots sentits. Oh, fades! espandiu de la fortuna una mercè preuada en cadescuna de les sagrades sales; fins al jorn del judici final aquest sojorn en jovenesa y esplendor estigui; de son senyor que sigui digne, y sigui el senyor digne d'ell! Ab les sentors d'un baume excels y de les flôs mellors aneu polint el cadiratge on munten les dignitats de l'Orde quan s'ajunten; les estàtues ab llur decoració, y armadures y escuts, sota un blasó immaculat, qui els santifica. -Fades qui danceu a la nit damunt les prades, feu tot cantant una rodona com la del cancell de l'Orde.- Que'l tocom on la petjada de la dança abonda hegui verdô més pura y més feconda que no cap prada que hagi vist l'humà. «Qui pensi mal, avergonyit serà», escribiu ab colôs esmeragdines ab flôs albes, d'atzur y purpurines; que elles facin memoria del esclat dels safirs y les perles y el brodat que la llegió de l'Orde, molt potenta, sota el genoll doblegadiç ostenta; ja un alfabet de flors tenen les fades. Ara no cal que romanguem plegades marxeu tot d'una, però no oblidem la dança acostumada que farem a vora el roure d'Herne, fins que sía una hora. EVANS Jo us ho prec, senyora mía; demnos la mà pel orde de costum ja per menar la dança hi haurà llum; tindrem una dotzena de lluhernes que ens serviràn a guisa de llanternes! Mes atureuvos, que he sentit ençà de la terra mitgera un cos humà. FALSTAFF Un follet! y accent de Gàles? Sigui el cel apiadat y men lliuri! De formatge en un troç fóra mudat. EVANS D'ençà de l'hora en que a la vida eixires, oh insecte vil, has congriat les ires. QUICKLY Que toqui el flam experimentador la punta de son dit; si pecador no es, el flam s'entornarà endarrera séns ultratjarlo mica; si ell s'altera es que ha ensutzat el cor innoblement. PISTOLA Proveuho tots! EVANS Veiam si el foc l'encén! _El cremen ab llurs atxes_ FALSTAFF Ai, ai, ai! QUICKLY Podridura, podridura, tot sadollat de cobejança impura! volteulo fades, y ab el vostre cant avergonyiulo; mentre aneu voltant pessigueulo a compàs. EVANS Es justa empresa, que es un abassegat, pou de vilesa. CANT Doncs, vergonya al desig afrontós doncs, vergonya a impuresa y luxuria la luxuria es un foc ple de furia; la goluderia -del cor cobejós encén en les venes- aitals flamarades. Si l'home hi cavila, el van eixes flames cremant cada punt y cada vegada sen van més amunt. Pessigueulo plegades, oh fades, castigueuli les males passades, pessigueulo, cremeulo, gireuli al voltant, fins que morin les atxes novelles, les blanques estrelles, la claror de la lluna minvant. _Entren PAGE y FORD, senyora PAGE y senyora FORD. S'apoderen de FALSTAFF_ PAGE No; no fugiu d'aquesta manera. Me sembla que aquesta vegada no us fareu fonediç; no teniu cap altra disfreça que la d'Herne, el caçador, per escaparvos? SENYORA PAGE Veniu, si us plau; tant mateix no hem de fer durar més la facecia. Y bé, sir Joan estimat, què men dieu de les dònes de Windsor? Y vós, guaiteu, senyor marit; l'ornament de la testa de cérvol no escau mellor a la boscuria que a la ciutat? FORD Benvolgut senyor, ara podeu dir qui es el beneit, vós o jo? Senyor Brook, Falstaff es un belitre, un belitre ab la testa enramada. Veus-aquí ses branques, senyor Brook; y de tots els gàudis que Falstaff se prometía en el verger que Ford posseheix, no ha assolit més que el del cove de la bugada, el del bastó y el de vint lliures esterlines que caldrà retornar al senyor Brook. Senyor Brook, els cavalls de Falstaff estàn retinguts en penyora d'aquest manlleu. SENYORA FORD Sir Joan, estem de mala sòrt; no hem arribat jamai a trobarnos en santa pau. No sóu bò per casar sinó per caçar. FALSTAFF Començo a entendre que m'ha tractat com si fos un ase. SENYORA FORD Sí, y com un bou; vet-aquí les proves. _Senyalant les banyes_