# Les alegres comares de Windsor ## Part 3 Book page: https://www.cyberlibrary.org/ca/books/les-alegres-comares-de-windsor-17046/index.md QUICKLY Veureu; aquí teniu el com y el què de la qüestió. L'heu entrenada d'una tal mena de manera, que es una cosa meravellosa. El més enfaristolat de tots els cortesans que corren per aquí, quan la cort es a Windsor, no l'hauría mai poguda entrenar d'aquesta mena de manera; y això que no n'hem vistos pocs ni gaires per aquestos indrets de cavallers y de lords, y de gentilhomes en carroça! Sí, paraula; carroces y més carroces, lletres y més lletres, presents y més presents; y que flairaven de debò, semblaven tots ells de mesc; y anaven, en bona fe, ab robes de seda y or que zumzaven armoniosament; y deien coses elegants, y teníen vins dolços com una mel, dels més costosos y delicats; us prometo que n'hi havía per guanyar el cor de qualsevol dòna. Doncs ja veieu, no van poder abastar ni una sola miradeta. A mí mateix, aquest matí me dongueren vint angels que dringaven, però jo desafío tots els angels, y de totes les menes de maneres, de que rehixin altrement que per les víes honestes. Y us asseguro que el més faramaller de tots els cavallers no ha pogut obtenir tant solament de beure ab ella en una mateixa copa. Y això que hi havía senyors Comtes; y més y tot, fins guardes del rei. Doncs mireu, us asseguro que an ella tant se li endaven els de cap ací com els de cap enllà. FALSTAFF Però vós, que m'innoveu de part d'ella? Depressa. Cuiteu, Mercuri ab faldilles. QUICKLY Ella, verament, ha rebuda la vostra lletra, per la qual us envía mil mercès, y us dóna notificació de que el séu marit serà fóra de casa entre dèu y onze. FALSTAFF Dèu y onze? QUICKLY Sí, paraula; aleshores hi podreu anar y veure, diu ella, l'estampa que vós sabeu. El senyor Ford, son marit, no hi serà pas. Déu meu! la tendra dòna passa ben malament les hores ab el séu marit; aquest home es un gelós de marca. Pobre criatura, quina vida, es un matament. FALSTAFF Dèu y onze! Dòna, digueuli força coses de ma part. No hi faré falla. QUICKLY Està bé, ben dit. Però encara tinc un altre encàrrec per Vostre Senyoría. La senyora Page us envía comanacións corals, y us ho puc dir a l'orella, es una dòna modesta y virtuosíssima; una dama, mireu si es prou, que no us faltarà a la pregaria de la nit y del matí com cap altre de Windsor, y això no es dir mal de les demés. M'ha encarregat que digués a Vostra Senyoría que el séu marit surt poques vegades de casa, però que tant mateix espera que podrà trobar una ocasió. En ma vida he vist una dòna esbojerrarse per un home an aquest estrem. De segur que teníu encantàries. Confesseuho, vaja, sigueu franc. FALSTAFF No; t'ho asseguro. Fòra de l'encís de les meves qualitats personals, no tinc altra fatillería. QUIQKLY Benehit sigui el vostre coret! FALSTAFF Però díguem una cosa, si et plau. La dòna den Ford y la dòna den Page, no s'han pas contat l'una a l'altre llur amor per mí? QUICKLY Vet-aquí que fóra una bona facecia! Suposo que no seràn tant curtes de gambals. Bonica facecia, vàlguens Déu! Però la senyora Page desitjaría que li cedissiu a qualsevol preu el vostre petit patge. Son marit ha agafat la dèria de tenir el petit patge; y, certament, el senyor Page es un marit com cal; no hi ha una dòna a Windsor que dugui una vida tant regalada com la senyora Page! Fa lo que li plau, diu lo que li plau, tot ho reb, tot ho prega, se colga quan li ve de gust; ella es mestressa de tot; però s'ho mereix, perque si hi ha a Windsor una dòna que robi el cor es ben bé ella. Cal que li envieu el vostre patge; no hi ha remei. FALSTAFF Fòra; li enviaré. QUIQKLY Doncs feuho. Ja compreneu que podrà anar y venir de l'un a l'altre de vosaltres dos; y passi lo que passi, tingueu una paraula convinguda per conèixer els sentiments de l'un y de l'altre sense que el minyonet hagi de comprendre la més petita cosa; nó es bò que criatures així tinguin el mal davant dels ulls. La gent madura té seny, com tothom diu; es clar, han corregut món. FALSTAFF Adéussiau; saludeules totes dues. Heus-aquí ma butxaca, y encara et dec més que no et puc pagar. Menut, vesten ab aquesta dòna. Aquestes noves me giren el cervell. _Exeunt Quickly y Robí_ PISTOLA Aquesta malestruga es missatgera de Cupidó; llencem veles al vent, anem a sa percaça, preparemnos al combat, foc! Serà la meva presa, o que l'Occeà capbuci a tothom. _Exit Pistola_ FALSTAFF Tú fas dolentíes d'aquestes, vell Falstaff? Segueix ta vía. Jo treuré partit de ta vella còrpora, més encara de lo que he fet. Te van en seguiment, y després d'haver llençat tant de diner, ara ve l'hora de guanyarne. Mercès, ma bona còrpora vellota. Que digui l'enveja que et formaren d'una faisó grollera; si la faisó es agradable, tantseval. _Entra BARDOLF_ BARDOLF Senyor, aquí baix hi ha un senyor que es diu Brook, que desitja parlarvos y conèixeus, y ha enviat a Vostra Senyoría una ampolla de ví d'Espanya pel esmorzar. FALSTAFF Se diu Brook? BARDOLF Sí, cavaller. FALSTAFF Que pugi. Benvingudes les coneixences que s'anuncien ab un semblant licor. Ah, ah, senyora Ford y senyora Page, ja us tinc ben segures. Anem. _Vía!_ _Exit Bardolf_ _Torna a entrar BARDOLF ab FORD disfreçat_ FORD Déu us guard, senyor. FALSTAFF Y a vós igualment. Desitjaveu parlarme? FORD Excuseume, si goso entrar així al vostre alberg sense ceremonia. FALSTAFF Benvingut. Què desitgeu? Vésten, minyò. _Exit Bardolf_ FORD Senyor, aquí teniu un home que ha despès molt de diner. M'anomeno Brook. FALSTAFF Senyor Brook benvolgut, jo desitjo lligar ab vós una més fonda coneixença. FORD Mon bon sir Joan, jo desitjo la vostra; no pas que jo vulgui rebre alguna ventatja de la vostra fortuna; heu de saber que estic, segons tota apariencia, en mellor condició que vós per deixar diners; y això es lo que m'ha encoratjat en certa manera a introduir me d'una faisó que no es gens complimentosa; car diuen que quan el diner obre la marxa se baden totes les portes. FALSTAFF El diner es un bon soldat, empeny cap endavant. FORD Verament, porto un saquet de diner que'm fa nosa. Si voleu ajudarme a durlo, sir Joan, prengueune el tot o la meitat per donarme algun conçol en la meva fatiga. FALSTAFF No sé pas, senyor, per quin titol haig de portar coses vostres. FORD Jo us ho diré, senyor, si teniu la gentilesa d'escoltarme. FALSTAFF Parleu, senyor Brook; jo estaré molt content de podervos fer algun servei. FORD Sento dir que sóu un home lletrat, senyor. Seré breu; me sóu conegut de temps, encara que malgrat mon desig no hagi trobat mai una ocasió de ferme conèixer. Lo que vaig a descobrirvos, m'obliga a exposar a la llum del dia les meves tares; però, mon bon sir Joan, quan adreceu un ull a les febleses que us descobriré, tombeu l'altra cap a la llista de les vostres; d'aquesta faisó, jo m'escaparé més fàcilment de la censura, perque ningú mellor que vós sab lo natural que es el pecar com jo ho faig. FALSTAFF Molt bé, continueu. FORD Hi ha en aquesta ciutat una senyora casada ab un tal Ford. FAL5TAFF Bé, senyor. FORD L'estimo de fa molts temps y he gastat per ella _l'oro y el moro_, us ho juro. Jo la seguía ab tota la perfidia del amor, cercant tots els medis de sortirli al encontra, afalagant la més petita ocasió d'ovirarla tant sols. No satisfet ab els presents que li comprava a tothora, he donat molt de diner al séu entorn per saber quins seríen els dons que li plaguessin. En una paraula, l'he perseguida com l'amor me perseguía a mí; ab una ala infatigable. Però, adhuc havent merescut alguna recompensa, sigui per les meves intencións, sigui pels meus esforços, no n'he rebuda absolutament cap, a menys que l'experiencia no sigui un tresor; aquest sí que l'he adquirit ab grans despeses, y això m'ha ensenyat a dir que _Amor com un ombra fuig del diner que'l persegueix y persegueix a qui fuig y fuig de qui el persegueix._ FALSTAFF Mai n'heu obtingut la promesa de que us complauría? FORD Jamai. FALSTAFF Li heu dit alguna cosa respecte an aquest punt? FORD Jamai. FALSTAFF De quina natura fou, doncs, el vostre amor? FORD De la natura d'una bella casa bastida en terra agena; quan això esdevé, la llei disposa que un, per haverse equivocat de lloc, perdi l'edifici. FALSTAFF Però, a què vé que'm feu aquesta confidencia? FORD Quan acabi, ho sabreu tot, sir Joan. Diu la gent que encara que ella sembli tant severa quan se tracta de mí, altres vegades la seva alegría va tant enllà que la compromet davant l'opinió del món. Veus-aquí, finalment, sir Joan, el fons de mon projecte. Vós sóu un home de categoría, parleu admirablement, sóu admés a la societat més escullida, feu forrolla per la vostra situació y la vostra persona, sóu generalment anomenat per vostres gestes guerreres, vostres elegancies cortesanes y vostra sabiesa pregona. FALSTAFF Ah, senyor!... FORD Me podeu ben creure, y sobretot, que n'esteu prou enterat. Aquí teniu diners; gasteu, gasteune; gasteune més, gasteu tot lo que tinc; y jo en cambi us emmanllevaré tota la quantitat del vostre temps que calgui per fer jugar les bateríes del amor contra la virtut de la dòna d'aquest Ford; ampreu tota mena d'enginys de la galantería; forceula a que's reti. Si algú pot véncela sóu vós, més que qualsevol altre. FALSTAFF Convindría a la rohentor del vostre apassionament que jo guanyés lo que vós voleu posseir? Me sembla que escullíreu un remei ben singular. FORD Oh, entengueu lo que vull. Com que ella pren d'aquesta manera la solidesa de sa virtut com a peanya, el meu cor no gosa descobrir sos sentiments. Ella m'apar massa esplendent perque jo mai pugui aixecar els ulls envers ella. Mes si jo compareixía al seu davant ab algunes proves irrefutables a la mà, els meus desitjos tindríen un precedent, y un títol per ferse valdre; aleshores la batría en ses fortificacións d'honor, de bona fama, de fe conjugal y altres mil defenses que ara em presenten una resistencia massa aparatosa. Què men dieu d'això, sir Joan? FALSTAFF Senyor Brook, començo primerament per servirme del vostre diner ab tota franquesa; en acabat, poseu la vostra mà dintre la meva; y finalment, com jo sóc un gentilhome, vós tindreu la dòna den Ford, si us plau. FORD Oh, estimat senyor! FALSTAFF Senyor Brook, us dic que la tindreu. FORD No passeu pena pel diner, sir Joan; no us en ha de mancar. FALSTAFF No passeu pena per la senyora Ford, senyor Brook, que no us ha de mancar. Puc confiàrvosho; hi tinc una cita que ella mateixa m'ha donat. La seva missatgera o intermediaria eixía precisament d'aquí quan vós sóu entrat; us prometo que seré a casa d'ella entre dèu y onze. Es en aquesta hora que son marit, gelós del dimoni, ha d'esser ausent. Torneu aquest capvespre, y ja veureu quina empenta hauré donat al vostre afer. FORD Estic contentíssim d'havervos conegut; Heu vist alguna vegada en Ford, senyor? FALSTAFF Que's faci penjar, el pobre benèit enramat! No el conec gens. Però li faig un tort anomenantlo pobre. Diuen que aquest gelós Cassandre té caramulls d'or; això fa que jo trobi la seva muller d'una alta bellesa. Jo la tindré com a clau del cofre d'aquest benèit enramat. Serà la meva hisenda. FORD Voldría, senyor, que coneguessiu el marit perque'n poguessiu evitar la presencia si calgués. FALSTAFF Que's faci penjar aquest bergant rosegacrostes! L'esglaiaré de tal manera que no sabrà a quin recò ficarse. Posant el bastó, sospés en l'aire com un meteor, el tindré manso com un anyell y acotarà la testa enramada. Ja veuràs, mestre Brook, com governaré aquest pagès; y tú t'encarregaràs de la seva muller. Vina aquest capvespre de bonhora. En Ford es un belitre, y encara serà alguna cosa més; ja pots contar desd'ara que es un belitre y un enramat. Aquest capvespre vés en cerca mía. _Exit Falstaff_ FORD Quin malehit infame, miserable cínic! Que'm vinguin a dir encara que la meva gelosía no té cap fonament! La meva dòna li ha enviat un missatge; l'hora està fixada; l'inteligencia es una cosa feta. Quí s'ho hauría pogut imaginar! Mireu si una dòna enganyosa no es pitjor que l'infern! Mon tàlam serà maculat, mos cofres saquejats, mon honor a miques; y no n'hi ha prou d'aquests ultratges infamants, encara haig de soportar apel·lacións abominables, y això de la boca del qui m'afronta. Quins títols! Quins calificatius! Digueume _Satanàs_, no es gens extraordinari, _Llucifer_, està bé, _Pere Botero_, passi; y no obstant són títols y denominacións dels diables y dimonis! Però enramat, enramat! El mateix dimoni no te un nom semblant. En Page es un ase, un ase descomunal; vol fiarse de la seva dòna, no vol esser gelós! Més m'estimaría confiar la meva mantega a un flamenc, mon formatge a Huc, el capellà galès; mon ampolla d'aiguardent a un irlandès, la meva aca a un lladre de camí ral perque la dugués a passejar, que no pas la meva muller a la seva propria guarda. A tothora la dòna cavila, rumía, sen pensa mil y una; y lo que elles se fiquen al cap, ho han d'executar; més aviat esclataríen que no pas abandonar la dèria. Llohat sigui el cel que'm feu gelós! Es a les onze. Ja pendré les meves mides; sorpendré la meva dòna, me venjaré den Falstaff, y em riuré den Page. Anem, anem, més val arribar ab tres hores d'avenç que ab un minut de retard! Enramat. enramat! Oh! ex, ex, ex! _Exit_ VII EN EL PARC DE WINDSOR _Entren CAIUS y RUGBY_ CAIUS Jack Rugby! RUGBY Senyor? CAIUS Quina hora es, Jack? RUGBY Ja es més de l'hora, senyor, a que el senyor Huc havía promès que vindría. CAIUS Mala negada! Ha salvat la seva ànima no venint aquí. Mala negada! Jack Rugby, si arriba a venir es home mort. RUGBY Es un home prudent, senyor; savía que Vostra Senyoría el matava si ell comparegués. CAIUS Mala negada, no es tant mort un bacallà com ho fóra ell si jo arribava a matarlo. Rugby, preneu la vostra espasa; vull dirvos com el mataría. RUGBY Per amor de Déu! No sé jugar les armes, senyor. CAIUS Bergant, preneu la vostra espasa. RUGBY Aquieteuse; ve gent. _Entren l'HOSTALER, SHALLOW, SLENDER Y PAGE_ L'HOSTALER Déu t'ajudi, mon brau doctor. SHALLOW Dén us guard, senyor doctor Caius. PAGE Que tal, mon bon senyor doctor. SLENDER Bon dia y bona hora, senyor. CAIUS Per quina raó sóu vinguts aquí un, dos, tres y quatre? L'HOSTALER Per veure com te bats, com pares, com li ripostes, com vas d'ací d'allà, com picas ab la punta y el cantell, com fas tes passades, com dónes estocades en terça y en quarta, y finalment la flanconada. Ha mort, guerrer de l'Etiopía? Ha mort, Francisquet? Ah valent! Què diu mon Escolapi, mon Galeno? Oh, cor de saúc! Ah! l'has rematat, valent de mena, l'has rematat? CAIUS Mala negada! aquest capellà es el més espantadiç de la terra; no gosa treure el nas. L'HOSTALER Tu ets un rei castellà, un don Pedro, un Rector de Grecia, mon brau donzell. CAIUS Jo us ho prego; sigueu testimonis de com l'he esperat sol, cinc o sis, o dues o tres hores, y no es vingut. SHALLOW Demostra tenir més seny que vós, senyor doctor. Ell es el metge de les ànimes y vós el dels cossos, y si us batíeu aniríeu sorollosament contra l'esperit de les vostres dues professións. Veritat, senyor Page? PAGE Senyor Shallow, vós heu sigut, vós mateix, un famós espatotxí, maldament ara sigueu un home de pau. SHALLOW En nom de Déu! senyor Page, vell y tot com ara sóc, y jutge de pau, no puc veure una espasa sense que els dits me formiguegin. Ja podem esdevenir jutges y doctors y capellàns, senyor Page, sempre conservem algun regust de la nostra jovenesa. Tots hem nascut de dòna, senyor Page. PAGE Es una gran veritat, senyor Shallow. SHALLOW Els fets ho confirmen, senyor Page. Senyor doctor Caius, vinc per emmenarvos a casa vostra; sóc jutge de pau. Vós heu mostrat esser un metge saberut, y el senyor Evans ha demostrat esser un eclesiàstic pacífic y saberut. Cal que us porti a casa vostra y que vós m'acompanyeu, senyor doctor. L'HOSTALER Un instant, senyor jutge. _a Caius- Una paraula, senyor menja-criatures. CAIUS Menja-criatures! Y això què vol dir! L'HOSTALER Es un nom que nosaltres donem a la gent valenta, mon brau companyò. CAIUS Mala negada! Jo menjo més criatures que no pas l'Anglès! A aquest dimoni d'enredaire de clergue li tallaré les orelles! L'HOSTALER Mon brau companyò te farà una testa nova. CAIUS Una testa nova? Que vol dir això? L'HOSTALER Vol dir que't demanarà perdò. CAIUS Mala negada! Sí, senyor, me farà una testa nova, y ben nova! Jo ho vull! L'HOSTALER Jo l'obligaré a que ho faci, y si no que sen vagi allà aon no hi plou. CAIUS Grans mercès. L'HOSTALER Y ademés,mon brau...Però, permeteu... _Apart, als demés_ Vós, mon convidat, y el senyor Page, y vós també, cavaller Slender, anèuvosen tots a Frogmore, passant per la ciutat. PAGE Sir Huc està allí, veritat? L'HOSTALER Sí. Ja veureu de quin humor el trobareu, jo aniré camps através, y us duré el doctor. Està bé així? SHALLOW Anemhi. TOTS, _a Caius_ Adéussiau, mon bon senyor doctor. _Exeunt Page, Shallow y Slender_ CAIUS Mala negada! Vui occir el capellà, ja que vol parlar a Anna Page, el bergant. L'HOSTALER Que mori, però ara com ara enveina la teva impaciencia. Llença aigua freda damunt la teva furia y vina a Fregmore pel camí dels camps. Te menaré a una masía aon la senyoreta Anna està invitada a un àpat y allà podràs festejar; m'explico, mon galàn? CAIUS Mala negada! Us dóno mercès per tot això. Mala negada! Us porto llei. Us faré una bona clientela, tots els comtes, els cavallers, els lords, els gentilhomes que jo goreixo. L'HOSTALER Com de ma banda jo prometo esser el teu antagonista aprop de la senyoreta Anna. Es això? CAIUS Mala negada! Molt ben dit, com un llibre. L'HOSTALER Veniu doncs. CAIUS Vingueume al darrera, Jack Rugby. _Exeunt_ VIII CAMP A LA VORA DE FROGMORE _Entren sir Huc, EVANS y SIMPLE_ EVANS Amic Simple, bon servidor del senyor Slender, digueume, si us plau, en quins indrets cercàreu el senyor Caius, qui es fa passar per doctor en medecina? SIMPLE A fe, senyor, l'he cercat pel costat de Londres, per la banda del parc, per tot arreu, pel cantó del antic Windsor; per tot arreu, certament; si no es pel cantó de la ciutat... EVANS Us prego ardentment que cerqueu així mateix per aquest indret. SIMPLE Me n'hi vaig, senyor. _Exit Simple_ EVANS Déu me benehesca! Estic enfurismat, y tot el meu esperit trontolla. Si s'ha rigut de mí, quin encís! Tot ho veig negre! Li badaría el cap ab la seva ampolla d'orins, si es presentés una avinentesa. Déu me benehesca. _CANTA_ Vora de l'aigua profonda que s'escola tot sentint els madrigals armoniosos de l'aucella del matí, hi faríem llits de roses y setis a nostre albir. Vora de... Misericordia! Més aviat sento ganes de plorar. _CANTA_ Madrigals melodiosos cantaven els aucellics, jo era aprop de Babilonia escoltant llur cant diví y hi havien llits de roses a la vora de... SIMPLE Heusel-aquí, senyor; ve per aquella banda. EVANS Benvingut. _CANTA_ Vora de l'aigua profonda... Déu faci prosperar el mellor dret! Quines armes du? SIMPLE No du armes, senyor; veus-aquí també el meu senyor y el senyor Shallow que venen del cantó de Frogmore ab un altre senyor. Ara davallen per la costa. EVANS Deume el vestit si us plau, o mellor, guardeulo en vostres braços. _PAGE, SHALLOW, Y SLENDER entren y fenyen sorpresa de veure Evans apunt pel duel._ SHALLOW Qui havía de dir que fossiu aquí, senyor rector! Bon dia, bon dia, sir Huc. No hi ha cosa més estranya que ensopegar ab un jugador sense daus y un doctor sense llibres. SLENDER Ah! dolça Anna Page! PAGE El cel us guardi de tot mal averany, estimat sir Huc! EVANS Que Déu, en sa misericordia, us dongui a tots vosaltres la seva benedicció. SHALLOW Qué veig? La ciencia y l'espasa? Es que les estudieu totes dues alhora, senyor rector? PAGE Y sempre tant deixondit, sir Evans! Mireu que no dur més el perpunt en aquest dia tant humit y malcarat! EVANS Hi ha causes y motius per això. PAGE Som vinguts a cercarvos, senyor rector, per fer una bona obra. EVANS Molt bé; quina bona obra? PAGE Allà baix hem deixat un personatge molt respectable, qui havent rebut indubtablement un agravi d'algú, envía a rodar tota resignació y tota gravetat fins a un extrem que no podeu imaginarvos. SHALLOW En vuitanta anys de vida, y més y tot, no trobí mai un home del séu estat, de la seva gravetat y la seva saviesa que oblidi així tot lo que's deu an ell mateix. EVANS Quí es? PAGE Conto que'l coneixeu; es el senyor doctor Caius, nostre célebre metge francès. EVANS Per la voluntat de Déu y la ira de mon esperit, m'estimaría més mil vegades que'm parlessiu d'un plat de bullit. PAGE Per què? EVANS Tot lo que ell sàpiga d'Hipòcrates y de Galeno... y ademés es un imbècil. Us asseguro que es l'imbècil més cobart que pogueu tenir ganes de conèixer. PAGE Aposto qualsevol cosa que es ell qui s'havia de batre ab el doctor. SLENDER Ah, dolça Anna Page! SHALLOW Certament; les seves armes ho indiquen. Aguanteulos tots dos. Aquí està el doctor Caius. PAGE Vaja, excelent senyor Rector, enveineu la vostra espasa. SHALLOW Y vós la vostra, estimat senyor doctor. L'HOSTALER Desarmemlos, Y després que's barallin si volen. Que conservin llurs membres, y desgraciin l'idioma anglès. CAIUS, _baix, a son enemic_ Deixeu que us digui un mot a cau d'orella, si us plau: Per què no'm vinguereu a trobar? EVANS, _baix_ Tingueu paciencia, si us plau. _En veu alta_ Hi ha més dies que fatics. CAIUS Mala negada! sóu un cobart, un tanoca y un tabal! EVANS, _en veu baixa_ No donguem motiu de riota an aqueixos senyors, si us plau. _En veu alta_ Jo badaré el vòstre cap de mesquí ab l'estre dels orins, per ensenyarvos a no comparèixer a la cita que'm doneu. CAIUS Com s'enten, diable! Joan Rugby, y vós, l'hostaler de la Lligacama, ¿no l'he esperat per exterminarlo, no l'he esperat en el lloc que havía dit? EVANS Tant cert com que tinc una ànima cristiana, aquesta era la banda que estava indicada. Prenc per testimoni l'hostaler de la Lligacama. L HOSTALER Apaibagueuvos l'un y l'altre, Galès y Gàlic! doctor de les Galies y capellà de Gales, metge de l'ànima y metge del cos. CAIUS Ah, vet-aquí una bonica historia! molt bé, molt bé! L'HOSTALER Quietut he dit! escolteu l'hostaler de la Lligacama. Tinc política? Tinc subtilesa? Sóc un maquiavel? Haig de perdre el meu doctor? No, que'm dóna doctrina y medecina. Haig de perdre el meu rector? No, que m'alliçona ab paraules y paràboles. Dónem ta mà, doctor terrenal; molt bé. Dónem ta mà, doctor celestial; molt bé. Fills de la saviesa, us he enganyat, l'un y l'altre; us he fet anar a dues bandes diferentes. Els vostres cors són altívols, la vostra pell està salvada; que una ampolla de ví de Canaries acabi tot això; veniu, deixeu les vostres espases en penyora. Segueixme, home de pau; veniu, veniu, veniu. SLENDER Oh dolça Anna Page! _Exeunt Shallow, Slender, Page i l'Hostaler_ CAIUS Ah, ja veig lo que es estat. Us penseu que som dos ximples! Ah, ah! EVANS Qué us sembla! Ens ha fet servir de joguina. Desitjo que siguem un parell de bons amics, y ens arrambem una mica les testes per venjarnos d'aquest tinyós, d'aquest estrafalari, del vil hostaler de ta Lligacama. CAIUS Mala negada! de bon grat. M'ha promès que'm duría al indret aont està Anna Page. Mala negada! s'ha rigut massa de mí. EVANS Li badaré el cap. Seguiume, si us plau. _Exeunt_ IX CARRER MAJOR DE WINDSOR _Entren la SENYORA PAGE Y ROBÍ_ SENYORA PAGE Endavant, endavant, homenet xiroi; us havíen dada tasca de seguidor, però us heu tornat guia. Què us estimeu més, ensenyarme la via a mí, o guaitar els talons de vostre senyor? ROBÍ M'estimo més, a fe mía, servirvos com un home que no pas seguirlo com un menudall. SENYORA PAGE Oh! sóu un petit adulador; ja ho veig, ab el temps sereu un cortesà. _Entra en FORD_ FORD Feliç encontre, senyora Page! Aont aneu? SENYORA PAGE Oh, senyor! anava a veure la vostra muller. Es a casa?